![]() |
Bernartz deuentedorn. LOnc temps a qieu non chantei mai. Ni saubi chaptenemen. Era non tem ploia ni uen. Tant sui intratz en cossire. Cum pogues bos motz assire. En est son cai apedit. Sitot nom uei flor ni fuoilla. Mieills mi uai qal temps florit. car la rens q(ue)u plus uuoill mi uol. Totz mi desconosc tant bem uai. E som saubes encui menten. Ni auses far mon ioi paruen. Del mieills del mon sui iau- zire. Esieu sai chantar ni rire. Tot mes p(er) lieis escarit. Ma dompna prec q(ue) ma cuoilla. Epois tant ma enriquit. No sia qui dona eque tol. El mon tant bon amic non ai. Fraire ni cosin ni paren. Q(ue) sim uai mon ioi enq(ue)- ren. Qinz emon cor nol nazire. Esieu mi uuoill escondire. No sen tenga per trazit. Non uuoill lausengiers mi toil- la. Samor nin leue tal crit. P(er) qieu mi lais morir de dol. Cab sol lo bel semblan qem fai. Qan pot ni aizes loil cossen. Ai tant de ioi que sol nom sen. Caissim torn emuolu em uire. Esai ben qan la remire. Canc hom bellazor no uit. Enom pot ren far qem duoilla. Amors qan nai lo chau- |
![]() |
sit. Daitan cu(m) mars clau ni reuol. Lo cors a fresc sotil egai. Et anc non ui tant auinen. Pretz ebeutat ualor esen. A plus qieu non uos sai dire. Res debe non es adire. Ab sol caia tant dar- dit. Cuna nuoich lai ois despuoilla. Mi meset en luoc aizit. Em fezes del bratz latz al col. Si nomaizis lai on ill iai. Si qieu remir son bel cors gen. Doncs p(er) que ma faich denien. Ai las cum muor de desire. Uol mi doncs midonz aucire. Car lam oque lai faillit. Eran fassa so qeis uuoilla. Ma dompna al sieu chausit. Q(ue)u nomen plaing sitot me dol. Tant lam q(ue) ren dire noil sai. Mas ill sen prenda esgardamen. Qieu non ai dal- re pessamen. Mas cum li fos bos seruire. Esieu nai pena emartire. Era men tei(n)g p(er) garit. Mentre non sent mal qem doil- la. Si ma iois pres esazit. Non sai si soi aquel que sol. Decor ma coras si uuoilla. Ueus me del chantar garnit. Puois finamors mo asol. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
LOnc temps a qieu non chantei mai. Ni saubi chaptenemen. Era non tem ploia ni uen. Tant sui intratz en cossire. Cum pogues bos motz assire. En est son cai apedit. Sitot nom uei flor ni fuoilla. Mieills mi uai qal temps florit. car la rens q(ue)u plus uuoill mi uol. |
Lonc temps a q’ieu non chantei mai ni saubi chaptenemen. Era non tem ploia ni ven, tant sui intratz en cossire cum pogues bos motz assire en est son, c’ai apedit, si tot no·m vei flor ni fuoilla, mieills mi vai q’al temps florit, car la rens qu’eu plus vuoill mi vol. |
II | II |
Totz mi desconosc tant bem uai. E som saubes encui menten. Ni auses far mon ioi paruen. Del mieills del mon sui iau- zire. Esieu sai chantar ni rire. Tot mes p(er) lieis escarit. Ma dompna prec q(ue) ma cuoilla. Epois tant ma enriquit. No sia qui dona eque tol. |
Totz mi desconosc, tant be·m vai; e s’om saubes en cui m’enten, ni auses far mon ioi parven! Del mieills del mon sui iauzire! E s’ieu sai chantar ni rire, tot m’es per lieis escarit. Ma dompna prec que m’acuoilla, e pois tant m’a enriquit, no sia qui dona e que tol. |
III | III |
El mon tant bon amic non ai. Fraire ni cosin ni paren. Q(ue) sim uai mon ioi enq(ue)- ren. Qinz emon cor nol nazire. Esieu mi uuoill escondire. No sen tenga per trazit. Non uuoill lausengiers mi toil- la. Samor nin leue tal crit. P(er) qieu mi lais morir de dol. |
El mon tant bon amic non ai, fraire ni cosin ni paren, que, si·m vai mon ioi enqueren, q’inz e mon cor no·l n’azire. E s’ieu mi vuoill escondire, no s’en tenga per trazit. Non vuoill lausengiers mi toilla s’amor ni·n leve tal crit per q’ieu mi lais morir de dol. |
IV | IV |
Cab sol lo bel semblan qem fai. Qan pot ni aizes loil cossen. Ai tant de ioi que sol nom sen. Caissim torn emuolu em uire. Esai ben qan la remire. Canc hom bellazor no uit. Enom pot ren far qem duoilla. Amors qan nai lo chau- sit. Daitan cu(m) mars clau ni reuol. |
C’ab sol lo bel semblan qe·m fai qan pot ni aizes lo·il cossen, ai tant de ioi que sol no·m sen, c’aissi·m torn e·m volu’e·m vire. E sai ben, qan la remire, c’anc hom bellazor no vit; e no·m pot ren far qe·m duoilla Amors, qan n’ai lo chausit d’aitan cum mars clau ni revol. |
V | V |
Lo cors a fresc sotil egai. Et anc non ui tant auinen. Pretz ebeutat ualor esen. A plus qieu non uos sai dire. Res debe non es adire. Ab sol caia tant dar- dit. Cuna nuoich lai ois despuoilla. Mi meset en luoc aizit. Em fezes del bratz latz al col. |
Lo cors a fresc sotil e gai, et anc non vi tant avinen. Pretz e beutat, valor e sen a plus q’ieu non vos sai dire. Res de be non es a dire, ab sol c’aia tant d’ardit c’una nuoich lai o·is despuoilla, mi meses, en luoc aizit, e·m fezes del bratz latz al col. |
VI | VI |
Si nomaizis lai on ill iai. Si qieu remir son bel cors gen. Doncs p(er) que ma faich denien. Ai las cum muor de desire. Uol mi doncs midonz aucire. Car lam oque lai faillit. Eran fassa so qeis uuoilla. Ma dompna al sieu chausit. Q(ue)u nomen plaing sitot me dol. |
Si no·m aizis lai on ill iai, si q’ieu remir son bel cors gen, doncs per que m’a faich de nien? Ai las! Cum muor de desire! Vol mi doncs midonz aucire, car l’am? o que lai faillit? Eran fassa so qe·is vuoilla ma dompna, al sieu chausit, qu’eu no m’en plaing, si tot me dol. |
VII | VII |
Tant lam q(ue) ren dire noil sai. Mas ill sen prenda esgardamen. Qieu non ai dal- re pessamen. Mas cum li fos bos seruire. Esieu nai pena emartire. Era men tei(n)g p(er) garit. Mentre non sent mal qem doil- la. Si ma iois pres esazit. Non sai si soi aquel que sol. |
Tant l’am que ren dire no·il sai; mas ill s’en prenda esgardamen, q’ieu non ai d’alre pessamen mas cum li fos bos servire. E s’ieu n’ai pena e martire, era m’en teing per garit, mentre non sent mal qe·m doilla. Si m’a iois pres e sazit, non sai si soi aquel que sol! |
VIII | VIII |
Decor ma coras si uuoilla. Ueus me del chantar garnit. Puois finamors mo asol. |
De cor m’a, coras si vuoilla. Ve·us me del chantar garnit, puois fin’amors m’o asol. |
![]() |
LOnc temps Bernat de ve(n) a quieu no chantei tedorn. mai. ne saubi far capte- |
![]() |
Labor ai gen sotil e guai. q(ua)nc Totz me desconosc tam bem uai. e som saubes uas cui ma ten. ni lauzes mon ioi far par- uen. del miels del mon sui iau- zire. e sieu anc fu bos sufrire. e- ra men tenh per guerit. qua re non sent mal quem duelha. si ma pres iois e sazit. non sim sui aisselh que sol. El mon tam bon amic non ai. Silh nomaizis lai on ilh iai. si quieu remir son belh cors ge(n)t ai las cum muer de dezire. uol mi doncs midons aucire. quar lam o quar lai falhit. eran fas sa so ques uuelha. ma dona al sieu chauzit. quieu no quam planh si tot mi dol. |
![]() |
Per sol lo belh semblan que(m) fai. quan luec ni sazo lo cossen. ai tan de ioy que sol nom sen. souen salh e uoluem uire. e sai ben quan la remire. quanc hom pus belha non uit. per mercelh prec quem acuelha. e pus tan ma en riquit. no sia qui dona q(ui) tol. |
Bernat de ve(n)tedorn. | Bernat de Ventedorn. |
I | I |
LOnc temps a quieu no chantei mai. ne saubi far capte- nemen. era no tem plueia ni uen. si sui intratz en cossire. cu(m) pogues bos motz assire. en a- quest so quai ap(er)it. (sol midons au/zir lo uuelha.) se tot no uei quel temps florit. que la- mors quieu plus uuelh mi uol. |
Lonc temps a qu’ieu no chantei mai ne saubi far captenemen. Era no tem plueia ni ven, si sui intratz en cossire cum pogues bos motz assire en aquest so qu’ai aperit. Sol midons auzir lo vuelha, se tot no vei que·l temps florit, que l’amors qu’ieu plus vuelh, mi vol. |
II | II |
Labor ai gen sotil e guai. q(ua)nc hom non ui tan auinen. pretz e beutat ualor e sen. a trop mai(s) quieu no sai dire. de lieys non es res a dire. quab sol q(ui)lh fezes tan dardit. quna uetz lai os de(s) puelha. me mezes en loc aizit. em fezes del bratz latz al col. |
Labor ai gen, sotil e guai, qu’anc hom non vi tan avinen. Pretz e beutat, valor e sen a trop mais qu’ieu no sai dire. De lieys no·n es res a dire, qu’ab sol qu’i·lh fezes tan d’ardit q’una vetz lai o·s despuelha, me mezes, en loc aizit, e·m fezes del bratz latz al col. |
III | III |
Totz me desconosc tam bem uai. e som saubes uas cui ma ten. ni lauzes mon ioi far par- uen. del miels del mon sui iau- zire. e sieu anc fu bos sufrire. e- ra men tenh per guerit. qua re non sent mal quem duelha. si ma pres iois e sazit. non sim sui asselh que sol. |
Totz me desconosc , tam be·m vai; e s’om saubes vas cui m’aten, ni l’auzes mon ioi far parven: del miels del mon sui iauzire! E s’ieu anc fu bos sufrire, era m’en tenh per guerit, qua re non sent mal que·m duelha. Si m’a pres iois e sazit, non si·m sui asselh que sol! |
IV | IV |
El mon tam bon amic non ai. fraire ni cozin ni paren. si de mon ioi mi ua queren. quins e mon cor nol azire. e sieu me(n) uuelh escondire. no sen tenha per trait. no uuel lauzengiers mi tuelha. samor nin leuon tal crit. per quieu me lais mo- rir de dol. |
El mon tam bon amic non ai, fraire ni cozin ni paren, si de mon ioi mi va queren, qu’ins e mon cor no·l azire, e s’ieu m’en vuelh escondire no s’en tenha per trait. No vuel lauzengiers mi tuelha s’amor ni·n levon tal crit per qu’ieu me lais morir de dol. |
V | V |
Silh nomaizis lai on ilh iai. si quieu remir son belh cors ge(n)t ai las cum muer de dezire. uol mi doncs midons aucire. quar lam o quar lai falhit. eran fas sa so ques uuelha. ma dona al sieu chauzit. quieu no quam planh si tot mi dol. |
S’i·lh no·m aizis lai on ilh iai, si qu’ieu remir son belh cors gent, ai! Las, cum muer de dezire![1] Vol mi doncs midons aucire, quar l’am? o quar l’ai falhit? Era·n fassa so que·s vuelha ma dona, al sieu chauzit, qu’ieu noqua·m planh si tot mi dol. [1] Manca il verso 48: doncs, per que m’a faih de nien?
|
VI | VI |
Per sol lo belh semblan que(m) fai. quan luec ni sazo lo cossen. ai tan de ioy que sol nom sen. souen salh e uoluem uire. e sai ben quan la remire. quanc hom pus belha non uit. per mercelh prec quem acuelha. e pus tan ma en riquit. no sia qui dona q(ui) tol. |
Per sol lo belh semblan que·m fai quan luec ni sazo lo cossen, ai tan de ioy que sol no·m sen, soven salh e volv’e·m vire. E sai ben, quan la remire, qu’anc hom pus belha non vit; per merce·lh prec que·m acuelha e pus tan m’a enriquit no sia qui dona qui tol. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernart del uentador(n) Loncs tems a queu no(n) chantei mai. Ni saubi far (con)tenemen. Era no(n) tem plo- ia ni uen. Tan soi intraz en co(n)sire. Cu(m) pogues bos moz assire. En est so(n) cai ape]n[[1]dit. Si tot no(m) uei flor ni foilla. Me illz mi uai cal tems florit. Car lamor q(ue)u plus uoill mi uol. Toz mi desconort ta(n) be(m) uai. Esom saubes en cui men ten. Ni auses far mon ioi pa(r) uen. Del meillz del mon son iauzire. Ese- u sai chantar ni rire. Tot mes p(er) lei esca- rit. Ma do(m)na p(re)c q(ue) macuoilla. Epos ta(n) ma enrequit. No sia qui dona li tol. El mon tan bon amic no(n) ai. fraire ni cosin ni paren. Que sim uai mon ioi en q(ue)ren. Quinz en mon cor nol azi re. Eseu me uoill escondire. no sen ten- gna p(er)trazit. No uoilla lausengers me toil la. Samor ni leu en tal crit. p(er) q(ue)u me lais murir de dol. Cab sol lobel semblan que(m) fai. Can pot ni aces loill cossen. Ai tan de ioi q(ue) sol no(m) sen. Caissim torn em uolu em uire. Esai be can la remire. Canc om belazor no(n) uit. E no(m) pot re far quim doilla. A- mors can nai lo causit. De ta(n) cu(m) ma(r)s cla u ni reuol. Lo cors a plaçet e gai. Et anc n(on) ui ta(n) auine(n) prez ebeltat. Ualor esen. a plus q(ue)u no uos [1] Espunto dal copista.
|
![]() |
sai dire. Res de be no(n) es a dire. Ab sol caia ta(n) dardit. Cuna noit lai on se despoilla. Mi mezes en loc azzit. Em fezes del braz laz al col. Si no(m) a iois lai on ill iai. Si q(ue)u remir son bel cors gen. Donc p(er) q(ue) ma fait de nien. A las cu(m) mor de desire. Uol me donc mido(n)z auzire. Car lam o q(ue)u lai faillit. Era(n) faza ço q(ue) uoilla. Mado na al sen causit. Qeu no men plai(n)g si tot mi dol. Tan lam dire re noil sai. Mas ill sen p(re)s es gardame(n). Que no(n) ai dal re pessame(n). Mas cu(m) li fos bos s(er)uire. Eseu nai pene martire. Era men teng p(er) guerit. Ment(e)[2] no sen mal qil doilla. Si ma iois p(re)s esazit. No sai si soi aquel que sol. De cor ma que coras uoilla. Me ueo del chantar garnit. pois sa finamors mo a sol. [2] Aggiunto in interlinea.
|
Bernart del uentador(n) | Bernart del Ventadorn |
I | I |
Loncs tems a queu no(n) chantei mai. Ni saubi far (con)tenemen. Era no(n) tem plo- ia ni uen. Tan soi intraz en co(n)sire. Cu(m) pogues bos moz assire. En est so(n) cai ape]n[dit. Si tot no(m) uei flor ni foilla. Me illz mi uai cal tems florit. Car lamor q(ue)u plus uoill mi uol. |
Loncs tems a qu’eu non chantei mai ni saubi far contenemen. Era non tem ploia ni ven, tan soi intraz en consire cum pogues bos moz assire en est son, c’ai apedit. Si tot no·m vei flor ni foilla, meillz mi vai c’al tems florit, car l’amor qu’eu plus voill, mi vol. |
II | II |
Toz mi desconort ta(n) be(m) uai. Esom saubes en cui men ten. Ni auses far mon ioi pa(r) uen. Del meillz del mon son iauzire. Ese- u sai chantar ni rire. Tot mes p(er) lei esca- rit. Ma do(m)na p(re)c q(ue) macuoilla. Epos ta(n) ma enrequit. No sia qui dona li tol. |
Toz mi desconort, tan be·m vai; e s’om saubes en cui m’enten, ni auses far mon ioi parven! Del meillz del mon son iauzire! E s’eu sai chantar ni rire, tot m’es per lei escarit. Ma domna prec que m’acuoilla, e pos tan m’a enrequit, no sia qui dona, li tol. |
III | III |
El mon tan bon amic no(n) ai. fraire ni cosin ni paren. Que sim uai mon ioi en q(ue)ren. Quinz en mon cor nol azi re. Eseu me uoill escondire. no sen ten- gna p(er)trazit. No uoilla lausengers me toil la. Samor ni leu en tal crit. p(er) q(ue)u me lais murir de dol. |
El mon tan bon amic non ai, fraire ni cosin ni paren, que, si·m vai mon ioi enqueren, qu’inz en mon cor no·l azire. E s’eu me voill escondire, no s’en tengna per trazit. No voilla, lausengers me toilla s’amor ni leven tal crit per qu’eu me lais murir de dol. |
IV | IV |
Cab sol lobel semblan que(m) fai. Can pot ni aces loill cossen. Ai tan de ioi q(ue) sol no(m) sen. Caissim torn em uolu em uire. Esai be can la remire. Canc om belazor no(n) uit. E no(m) pot re far quim doilla. A- mors can nai lo causit. De ta(n) cu(m) ma(r)s cla u ni reuol. |
C’ab sol lo bel semblan que·m fai can pot ni aces lo·ill cossen, ai tan de ioi que sol no·m sen, c’aissi·m torn e·m volv’e·m vire. E sai be, can la remire, c’anc om belazor no·n vit; e no·m pot re far qui·m doilla Amors, can n’ai lo causit de tan cum mars clau ni revol. |
V | V |
Lo cors a plaçet e gai. Et anc n(on) ui ta(n) auine(n) prez ebeltat. Ualor esen. a plus q(ue)u no uos sai dire. Res de be no(n) es a dire. Ab sol caia ta(n) dardit. Cuna noit lai on se despoilla. Mi mezes en loc azzit. Em fezes del braz laz al col. |
Lo cors a plaçet e gai, et anc no·n vi tan avinen. Prez e beltat, valor e sen a plus qu’eu no vos sai dire. Res de be no·n es a dire, ab sol c’aia tan d’ardit c’una noit lai on se despoilla, mi mezes en loc azzit e·m fezes del braz laz al col. |
VI | VI |
Si no(m) a iois lai on ill iai. Si q(ue)u remir son bel cors gen. Donc p(er) q(ue) ma fait de nien. A las cu(m) mor de desire. Uol me donc mido(n)z auzire. Car lam o q(ue)u lai faillit. Era(n) faza ço q(ue) uoilla. Mado na al sen causit. Qeu no men plai(n)g si tot mi dol. |
Si no m’a iois lai on ill iai, si qu’eu remir son bel cors gen, donc, per que m’a fait de nien? A, las! Cum mor de desire! Vol me donc midonz auzire, car l’am? O qu’eu l’ai faillit? Era·n faza ço que voilla ma dona, al sen causit, q’eu no m’en plaing, si tot mi dol. |
VII | VII |
Tan lam dire re noil sai. Mas ill sen p(re)s es gardame(n). Que no(n) ai dal re pessame(n). Mas cu(m) li fos bos s(er)uire. Eseu nai pene martire. Era men teng p(er) guerit. Ment(e) no sen mal qil doilla. Si ma iois p(re)s esazit. No sai si soi aquel que sol. |
Tan l’am, dire re no·il sai; mas ill s’en pres esgardamen, que non ai d’alre pessamen mas cum li fos bos servire. E s’eu n’ai pen’e martire, era m’en teng per guerit, mente no sen mal qi·l doilla. Si m’a iois pres e sazit, no sai si soi aquel que sol! |
VIII | VIII |
De cor ma que coras uoilla. Me ueo del chantar garnit. pois sa finamors mo a sol. |
De cor m’a, que coras voilla. Me veo del chantar garnit, pois sa fin’amors m’o asol. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernatz de uentadorn. Lonc te(m)ps ha qeu n(on) chantei mai. (e)L mon tan bon amic no hai. Fraire ni cosin ni paren. Qe sim uai mo(n) ioi enqeren. Qinz in mon cor nol azire. E sieu men uoill escondire. No(n) sen tenga p(er) trait. Non uoill lause(n)giers me toilla. Samo nim leuen tal crit. P(er) qeu me(n) lais morir de dol. (t)An lam re dir nolen sai. Mas sil sen preses gardamen. Qeu no hai dal re pensamen. Mas co(m) li fos bos s(er)uire. E sieu nai pene martire. Era me(n) tei(n)g p(er) garit. Me(n)tre no(n) sent mal qem doilla. Sim ha iois pres esasit. Non sai si eu sui aqel qe sol. |
Bernatz de uentadorn. | Bernatz de Ventadorn. |
Lonc te(m)ps ha qeu n(on) chantei mai. | Lonc temps ha q’eu non chantei mai. |
I | I |
(e)L mon tan bon amic no hai. Fraire ni cosin ni paren. Qe sim uai mo(n) ioi enqeren. Qinz in mon cor nol azire. E sieu men uoill escondire. No(n) sen tenga p(er) trait. Non uoill lause(n)giers me toilla. Samo nim leuen tal crit. P(er) qeu me(n) lais morir de dol. |
El mon tan bon amic no hai, fraire ni cosin ni paren, qe, si·m vai mon ioi enqeren, q’inz in mon cor no·l azire. E s’ieu m’en voill escondire, non s’en tenga per trait. Non voill, lausengiers me toilla s’amo ni·m leven tal crit per q’eu m’en lais morir de dol. |
II | II |
(t)An lam re dir nolen sai. Mas sil sen preses gardamen. Qeu no hai dal re pensamen. Mas co(m) li fos bos s(er)uire. E sieu nai pene martire. Era me(n) tei(n)g p(er) garit. Me(n)tre no(n) sent mal qem doilla. Sim ha iois pres esasit. Non sai si eu sui aqel qe sol. |
Tan l’am, re dir no l’en sai; mas si·l s’en pres esgardamen, q’eu no hai d’alre pensamen mas com li fos bos servire. E s’ieu n’ai pen’e martire, era m’en teing per garit. Mentre non sent mal qe·m doilla. Si m’ha iois pres e sasit, non sai si eu sui aqel qe sol. |
![]() |
![]() |
Totz me desconosc canbem uai. Esonz saubes El mon tan bon amic no(n) ai. Fraire ni cossin ni paren. Que son uai mon ioi enqueren. Quinz emon cor nol naire. Esieu men uoill escondire. No(n) seinteingna p(er) trait. No(n) uoill laussengiers me tuoilla. Samor min torn en tal crit. P(er) q(ue)u me lais morir de dol. Cab sol lo bel senblan que(m) fai. Qua(n) pot ni azes lol consen. Aitan de ioi que sol no sen. Cai sim torn emuol em uire. Esai ben quan la remire. Quanc hom bella iorn no(n) uit. En- on pot far ren quem duoilla. Amors quans nai lo chauzit. De tans com lamars clau ni reuol. Lo cors ablanc sotil egai. Et anc no(n) ui ta(n) aui- [1] I versi che vanno da Esieu sai a qui tol in Appel sono nella VII cobla e viceversa.
|
![]() |
Si no(m) uau lai on il iai. Si queu remir son Tan lam ren dire no(n) len sai. Mas sil sen pren- De cor que coras uoilla. Maura del chantar garnit. Puois sa finamors mo asol. |
Bernartz uentedorn. | Bernartz Ventedorn. |
I | I |
LOnc temps aqueu no(n) chantei mai. Nim sau bi far contennemen. Era no tem ploia ni ue(n). Tan son intratz en consire. Com pogues bos mo- tz aissire. Enest son cai apedit. Si tot no(m) uei flor ni fuoilla. Meillz me uai cal temps florit. Quar lamors q(ue)u plus uoill mi uol. |
Lonc temps a qu’eu non chantei mai ni·m saubi far contennemen. Era no tem ploia ni ven, tan son intratz en consire com pogues bos motz aissire en est son, c’ai apedit si tot no·m vei flor ni fuoilla, meillz me vai c’al temps florit, quar l’amors qu’eu plus voill, mi vol. |
II | II |
Totz me desconosc canbem uai. Esonz saubes en cui menten. Ni auses far mo(n) ioi paruen. Del mielz del mon son iauzire. Esieu sai chantar ni rire. Tot mes p(er) lei escarit. Ma do(m)pna prec q(ue) mal cuoilla. Epois tan ma en requit. Alz sia qui dona qui tol. |
Totz me desconosc, can be·m vai; e s’onz saubes en cui m’enten, ni auses far mon ioi parven! Del mielz del mon son iauzire! E s’ieu sai chantar ni rire, Tot m’es per lei escarit. Ma dompna prec que m’alcuoilla, e pois tan m’a enrequit, alz sia qui dona, qui tol. |
III | III |
El mon tan bon amic no(n) ai. Fraire ni cossin ni paren. Que son uai mon ioi enqueren. Quinz emon cor nol naire. Esieu men uoill escondire. No(n) seinteingna p(er) trait. No(n) uoill laussengiers me tuoilla. Samor min torn en tal crit. P(er) q(ue)u me lais morir de dol. |
El mon tan bon amic non ai, fraire ni cossin ni paren, que, s’on vai mon ioi enqueren, qu’inz e mon cor no·l n’aire. E s’ieu m’en voill escondire, non s’ein teingna per trait. Non voill, laussengiers me tuoilla s’amor mi·n torn en tal crit per qu’eu me lais morir de dol. |
IV | IV |
Cab sol lo bel senblan que(m) fai. Qua(n) pot ni azes lol consen. Aitan de ioi que sol no sen. Cai sim torn emuol em uire. Esai ben quan la remire. Quanc hom bella iorn no(n) uit. En- on pot far ren quem duoilla. Amors quans nai lo chauzit. De tans com lamars clau ni reuol. |
C’ab sol lo bel senblan que·m fai quan pot ni azes lo·l consen, aitan de ioi que sol no sen, c’ai si·m torn e·m vol e·m vire. E sai ben quan la remire, qu’anc hom bellaiorn no·n vit; e no·n pot far ren que·m duoilla Amors, qu'ans n’ai lo chauzit de tans com l’amars clau ni revol. |
V | V |
Lo cors ablanc sotil egai. Et anc no(n) ui ta(n) aui- nen. Pretz beutat eualor esen. haplus q(ue)u no(n) uos sai dire. Res de ben no(n) es adire. Ab sol ca ia tan dardimen. Cuna nueg lai os des puoi- lla. Me mezes en loc azir. Em fezes del bras las al col. |
Lo cors a blanc, sotil e gai, et anc no·n vi tan avinen. Pretz, beutat e valor e sen ha plus qu’eu non vos sai dire. Res de ben no·n es a dire, ab sol c’aia tan d’ardimen c’una nueg lai o·s despuoilla, me mezes, en loc azir, e·m fezes del bras las al col. |
VI | VI |
Si no(m) uau lai on il iai. Si queu remir son bel cors ien. Donc p(er) que ma fag de nien. Alas con muor de dezire. Uol mi doncs ma do(m)pnau- zire. Quar lam oquieu lai faillit. Eran fassa so que uoilla. Ma do(m)pna al sieu chauzit. Q(ue)u nomen planc si tot mi dol. |
Si no·m vau lai on il iai, si qu’eu remir son bel cors ien, donc per que m’a fag de nien? A las! Con muor de dezire! Vol mi doncs ma dompn’auzire? Quar l’am? O qu’ieu l’ai faillit? Era·n fassa so que voilla ma dompna, al sieu chauzit, qu’eu no m’en planc, si tot mi dol. |
VII | VII |
Tan lam ren dire no(n) len sai. Mas sil sen pren- des gardamen. Que no(n) sui dals en pensame(n). Mas con li fos bos seruire. Esieu nai pene ma rtire. Eramen teing p(er) garit. Quen ren non sen mal que(m) duoilla. Si ma iois pres esaiz- it. No(n) sai sim son aquel que sol. |
Tan l’am ren dire non l’en sai; mas s’il s’en prend’esgardamen, que non sui d’als en pensamen mas con li fos bos servire. E s’ieu n’ai pen’e martire, era m’en teing per garit, qu’en ren non sen mal que·m duoilla. Si m’a iois pres e saizit, Non sai si·m son aquel que sol! |
VIII | VIII |
De cor que coras uoilla. Maura del chantar garnit. Puois sa finamors mo asol. |
De cor que coras voilla m’aura del chantar garnit, puois sa fin’amors m’o asol. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernatz del uentadorn. LOnc temps a quieu no(n) chantei mai. Nim saubi far contenemen. Era no tem ploia ni uen.Tan son intratz en consire. Com pogues bos motz aissire. Enest son cai apedit. Si tot nom |
![]() |
uei flor ni fuoilla. Meilz me uai cal temps flo- rit. Qar lamors quieu plus uoill mi uol. Totz me desconosc tan bem uai. Esom saubes en cui menten. Ni auses far mon ioi paruen. Del mielz del mon son iauzire. Esieu sai cha(n)- tar ni rire. Tot mes per lei escarit. Ma domp- na prec que ma cuoilla. Epuois tan ma en riquit. Non sia qui dona qui tol. El mon tan bon amic non ai. Fraire ni cosi(n) ni paren. Que sim uai mon ioi enqueren. Quinz emon cor nol naire. Esieu men uoill escondire. No(n) seinteingna per trait. No(n) uoill lausengiers me tuoilla. Samor min torn en tal crit. Per quieu me lais morir de dol. Cab sol lobel semblan quem fai. Qan pot ni azes lol consen. Aitan de ioi que sol nosen. Caisim torn em uol em uire. Esai ben quan la remire. Qanc hom bella ior no(n) uit. Eno(n) pot far ren quem duoilla. Amors qans nai lo chauzit. De tans co(m) lamars clau ni reuol. Lo cors ablanc sotil eguai. Et anc no(n) ui ta(n) auinen. Prez beutat eualor esen. haplus q(ue)u no(n) uos sai dire. Res de ben no(n) es adire. Ab sol caia tan dardimen. Cuna nueg lai os despuoilla. Me mezes en loc azir. Em fezes del bras las al col. Si non uau lai on il iai. Si queu remir son bel cors ien. Donc per que ma fag de nien. Alas comuor de dezire. Uol mi do- ncs ma domnauzire. Quar lam oquieu lai faillit. Eran fassa so que uoilla. Ma do(m)na al sieu chauzit. Qai nom(en) planc si tot mi dol. Tan lam ren dire no(n) len sai. Mas sil sen prendes gardamen. Que no(n) soi da- ls en pensamen. Mas con li fos bons serui- re. Esieu nai pene martire. Era me(n) teing per guarit. Qe(n) re(n) non sen mal que(m) duoilla. Si ma iois pres esaizit. No(n) sai sim son aq(ue)l que sol. De cor que coras uoilla. Maura del chan- tar garnit. Puois sa finamors mo asol.[1] [1] A lato del componimento, all’altezza della penultima cobla e della tornada, appare due volte la scritta Conort.
|
Bernatz del uentadorn. | Bernatz del Ventadorn. |
I | I |
LOnc temps a quieu no(n) chantei mai. Nim saubi far contenemen. Era no tem ploia ni uen.Tan son intratz en consire. Com pogues bos motz aissire. Enest son cai apedit. Si tot nom uei flor ni fuoilla. Meilz me uai cal temps flo- rit. Qar lamors quieu plus uoill mi uol. |
Lonc temps a qu’ieu non chantei mai ni·m saubi far contenemen. Era no tem ploia ni ven, tan son intratz en consire com pogues bos motz aissire en est son, c’ai apedit, si tot no·m vei flor ni fuoilla, meilz me vai c’al temps florit, qar l’amors qu’ieu plus voill, mi vol. |
II | II |
Totz me desconosc tan bem uai. Esom saubes en cui menten. Ni auses far mon ioi paruen. Del mielz del mon son iauzire. Esieu sai cha(n)- tar ni rire. Tot mes per lei escarit. Ma domp- na prec que ma cuoilla. Epuois tan ma en riquit. Non sia qui dona qui tol. |
Totz me desconosc, tan be·m vai; e s’om saubes en cui m’enten, ni auses far mon ioi parven! Del mielz del mon son iauzire! E s’ieu sai chantar ni rire, tot m’es per lei escarit. Ma dompna prec que m’acuoilla, e puois tan m’a enriquit, non sia qui dona, qui tol. |
III | III |
El mon tan bon amic non ai. Fraire ni cosi(n) ni paren. Que sim uai mon ioi enqueren. Quinz emon cor nol naire. Esieu men uoill escondire. No(n) seinteingna per trait. No(n) uoill lausengiers me tuoilla. Samor min torn en tal crit. Per quieu me lais morir de dol. |
El mon tan bon amic non ai, fraire ni cosin ni paren, que si·m vai mon ioi enqueren, qu’inz emon cor no·l n’aire. E s’ieu m’en voill escondire, non s’ein teingna per trait. Non voill, lausengiers me tuoilla s’amor mi·n torn en tal crit per qu’ieu me lais morir de dol. |
IV | IV |
Cab sol lobel semblan quem fai. Qan pot ni azes lol consen. Aitan de ioi que sol nosen. Caisim torn em uol em uire. Esai ben quan la remire. Qanc hom bella ior no(n) uit. Eno(n) pot far ren quem duoilla. Amors qans nai lo chauzit. De tans co(m) lamars clau ni reuol. |
C’ab sol lo bel semblan que·m fai qan pot ni azes lo·l consen, aitan de ioi que sol no sen, c’aisi·m torn e·m vol e·m vire. E sai ben quan la remire, q’anc hom bellaior no·n vit; e non pot far ren que·m duoilla Amors, q'ans n’ai lo chauzit de tans com l’amars clau ni revol. |
V | V |
Lo cors ablanc sotil eguai. Et anc no(n) ui ta(n) auinen. Prez beutat eualor esen. haplus q(ue)u no(n) uos sai dire. Res de ben no(n) es adire. Ab sol caia tan dardimen. Cuna nueg lai os despuoilla. Me mezes en loc azir. Em fezes del bras las al col. |
Lo cors a blanc, sotil e guai, et anc no·n vi tan avinen. Prez, beutat e valor e sen ha plus qu’eu non vos sai dire. Res de ben no·n es a dire, ab sol c’aia tan d’ardimen c’una nueg lai os despuoilla, me mezes en loc azir, e·m fezes del bras las al col. |
VI | VI |
Si non uau lai on il iai. Si queu remir son bel cors ien. Donc per que ma fag de nien. Alas comuor de dezire. Uol mi do- ncs ma domnauzire. Quar lam oquieu lai faillit. Eran fassa so que uoilla. Ma do(m)na al sieu chauzit. Qai nom(en) planc si tot mi dol. |
Si non vau lai on il iai, si qu’eu remir son bel cors ien, donc, per que m’a fag de nien? A, las! Co muor de dezire! Vol mi doncs ma domn’auzire, quar l’am? O qu’ieu l’ai faillit? Era·n fassa so que voilla ma domna, al sieu chauzit, q’ai no m’en planc, si tot mi dol. |
VII | VII |
Tan lam ren dire no(n) len sai. Mas sil sen prendes gardamen. Que no(n) soi da- ls en pensamen. Mas con li fos bons serui- re. Esieu nai pene martire. Era me(n) teing per guarit. Qe(n) re(n) non sen mal que(m) duoilla. Si ma iois pres esaizit. No(n) sai sim son aq(ue)l que sol. |
Tan l’am, ren dire non l’en sai; mas si·l s’en prend’esgardamen, que non soi d’als en pensamen mas con li fos bons servire. E s’ieu n’ai pen’e martire, era m’en teing per guarit, q’en ren non sen mal que·m duoilla. Si m’a iois pres e saizit, non sai si·m son aquel que sol! |
VIII | VIII |
De cor que coras uoilla. Maura del chan- tar garnit. Puois sa finamors mo asol. |
De cor que coras voilla m’aura del chantar garnit, puois sa fin’amors m’o asol. |
![]() |
![]() |
![]() |
B(er)nard de uentador Lonc te(m)ps a qieuno chantei mai Ninausei far captenemen. Mas ar no tem ploia neuen. Anz soi in tratz encossire. Co(m) pogues bos motz as sire Enun uers qhai aperit. Sitot no uei flors ni foilla Meillz me uai q(e)l te(m)ps florit. Qar lamor(s) qieu pl(us) uoill me uol. |
![]() |
Totz me desconosch ta(n) be muai. Esho(m) saube(s) encui m(en)ten Nim auses far mo ioi paruen Del miellz d(e)lmo(n) soi iausire. Eqar a(n)c fui bo(n) sof frire Era m(en) te(n)g p(er) garit. Q(e) re nosen mal q(e)m doilla Simha iois pres esaiszit. No sai sieu soi aq(e)l q(i)eu sol. Lo cors ha bla(n)ch. sotil egai Anc ho(m) no ui ta(n) auenen. Presz ebeltatz. ualor esen ha mais qez ieu no sai dire. D(e)lei no es res adire Mas q(e) hagues ta(n)t dardit Q(e) lanoig qa(n)t se d(e)spoilla Mi tengues enleig aizit Em feges d(e)sos brasz lasol. Si no(m)[1] aicis lai on ill iai E no remi(r) losieu cor(s) gen Ha qal ops mha fach d(e) nien Hai lass co(m) muor d(e) deszire. Uol mi do(n)cx mi don aucire. Qar lam oq(e) lhai faillit. Ara mfacha so q(e) uoilla. Tro son tala(n) nhaia (com)plit. Q(e) ren no prez si tot mi dol. El mo(n) ta(n) bo(n) amic no hai Fraire ne cosin ne paren Q(e) simuai mo(n) ioi enq(e)ren Q(i)eu enmo(n) cor nol naire. E sieu lo uoill esco(n)dire No sen tengua p(er) trait. No uoill lause(n)ger(s) mi toilla Mo(n) ioi ni metal crit P(er) qieu me laiss morir d(e) dol. Ab sol lo bel sce(m)blan qem fai Qan pot ni aizes loi cossen Hai ta(n)t deioi q(e) sol nomsen Aissim torn eluolu emuire Esai ben qan laremire Qa(n)c hom bellaçor no(n)uit Niges ues mi no sorgoilla Samors anz nhai lo chausit Daita(n)t qa(n)t mars claus ni reuol[2] |
B(er)nard de uentador | Bernard de Ventador |
I | I |
Lonc te(m)ps a qieuno chantei mai Ninausei far captenemen. Mas ar no tem ploia neuen. Anz soi in tratz encossire. Co(m) pogues bos motz as sire Enun uers qhai aperit. Sitot no uei flors ni foilla Meillz me uai q(e)l te(m)ps florit. Qar lamor(s) qieu pl(us) uoill me uol. |
Lonc temps a q’ieu no chantei mai ni n’ausei far captenemen. Mas ar no tem ploia ne ven, anz soi intratz en cossire com pogues bos motz assire en un vers, q’hai aperit, si tot no vei flors ni foilla, meillz me vai q’el temps florit, qar l’amors q’ieu plus voill, me vol. |
II | II |
Totz me desconosch ta(n) be muai. Esho(m) saube(s) encui m(en)ten Nim auses far mo ioi paruen Del miellz d(e)lmo(n) soi iausire. Eqar a(n)c fui bo(n) sof frire Era m(en) te(n)g p(er) garit. Q(e) re nosen mal q(e)m doilla Simha iois pres esaiszit. No sai sieu soi aq(e)l q(i)eu sol. |
Totz me desconosch, tan be·m vai; e s’hom saubes en cui m’enten, ni·m auses far mo ioi parven! Del miellz del mon soi iausire! E qar anc fui bon soffrire, era m’en teng per garit, qe re no sen mal qe·m doilla. Si m’ha iois pres e saiszit, no sai s’ieu soi aqel q’ieu sol! |
III | III |
Lo cors ha bla(n)ch. sotil egai Anc ho(m) no ui ta(n) auenen. Presz ebeltatz. ualor esen ha mais qez ieu no sai dire. D(e)lei no es res adire Mas q(e) hagues ta(n)t dardit Q(e) lanoig qa(n)t se d(e)spoilla Mi tengues enleig aizit Em feges d(e)sos brasz lasol. |
Lo cors ha blanch, sotil e gai, anc hom no vi tan avenen. Presz e beltatz, valor e sen ha mais qez ieu no sai dire. De lei no es res a dire, mas qe hagues tant d’ardit qe la noig, qant se despoilla, mi tengues en leig aizit e·m feges de sos brasz la sol. |
IV | IV |
Si no(m) aicis lai on ill iai E no remi(r) losieu cor(s) gen Ha qal ops mha fach d(e) nien Hai lass co(m) muor d(e) deszire. Uol mi do(n)cx mi don aucire. Qar lam oq(ue) lhai faillit. Ara mfacha so q(e) uoilla. Tro son tala(n) nhaia (com)plit. Q(e) ren no prez si tot mi dol. |
Si no·m aicis lai on ill iai, e no remir lo sieu cors gen, ha qal ops m’ha fach de nien? Hai, lass! Com muor de deszire! Vol mi doncx midon aucire, qar l’am? o que lh’ai faillit? Ara·m facha so qe voilla tro son talan n’haia complit, qe ren no prez si tot mi dol. |
V | V |
El mo(n) ta(n) bo(n) amic no hai Fraire ne cosin ne paren Q(ue) simuai mo(n) ioi enq(e)ren Q(i)eu enmo(n) cor nol naire. E sieu lo uoill esco(n)dire No sen tengua p(er) trait. No uoill lause(n)ger(s) mi coilla Mo(n) ioi ni metal crit P(er) qieu me laiss morir d(e) dol. |
El mon tan bon amic no hai, fraire ne cosin ne paren, que, si·m vai mon ioi enqeren, q’ieu en mon cor no·l n’aire. E s’ieu lo voill escondire, no s’en tengua per trait. No voill, lausengers mi toilla mon ioi ni meta·l crit per q’ieu me laiss morir de dol. |
VI | VI |
Ab sol lo bel sce(m)blan qem fai Qan pot ni aizes loi cossen Hai ta(n)t deioi q(e) sol nomsen Aissim torn eluolu emuire Esai ben qan laremire Qa(n)c hom bellaçor no(n)uit Niges ues mi no sorgoilla Samors anz nhai lo chausit Daita(n)t qa(n)t mars claus ni reuol |
Ab sol lo bel scemblan qe·m fai qan pot ni aizes lo·i cossen, hai tant deioi qe sol no·m sen, aissi·m torn e·l volv’e·m vire. E sai ben, qan la remire, q’anc hom bellaçor no·n vit; ni ges ves mi no s’orgoilla s’amors, anz n’hai lo chausit d’aitant qant mars claus ni revol. |
![]() |
![]() |
![]() |
bernard daue(n)tadorn. LOnc temps a qieu no(n) chantei mai. ni saupi far chaptenemen. mas ar no tem ploia ni uen. antz sui entratz en cossire. co poge(s) bos motz assire. en un uers q(a)i apedit. si tot nos par flors ni foilha. miells me uai q(ue)l te(m)ps florit. pos lamors qieu ta(n) uu eilh mi uol. LAbor ai gent sotil e gai. qanc hom no ui tan auinen. pretz e beutatz ualor e sen. atrop ma is qieu non sai dire. res no(n) es de leis adire. cab dol qil fezes tan dardit. cuna ues lai os despueilha. me meses en luec aizit. em fezes del bratz latz[1] al col. SI nom manda lai on il iai. on (qu)[2] ieu remir lo sieu cors gen. a qal ops ma fag de nien. ai las con muer de desire. uol mi doncs mi dons aucire. qar lam o qe iai chausit. aram fa sa ]n[[3] so qes uuelha. tro son |
![]() |
talen naia complit. qieu no(n) planc si tot mi dol[4]. EL mon tan bon amic no(n) ai. fraire cozin ni paren. qe sim uai mon ioi en qeren. qinz en mon cor nolazire. e si me(n) fas escondire. no sen tenga per trait. no(n) uueilh lausengier macueilha. iosta si nim moua tal crit. per qieu mi lais morir de dol. TOtz mi desconosc tan bem uai. e som sabiaen cui menten. ni auses far mon ioi paruen[5]. del mieilh del mon sui iausi re. e sieu sai chantar ni rire. tot mes de lai per escarit. qen ren nom sen mal qem doilha. tan ma iois pres esazit. no sai si sui aqel qi sol. PEr sol lo[6] bel semblan qem fai. qan luec ma sazon consen. aitan de ioi qe sol mon sen. souen sailh e uolu e uire. e sai ben qan la remire. qanc hom plus bella non uit. per |
![]() |
merceill prec qe macueilha. e pos ma tan enreqit. no(n) sai qim dona ni qim tol. |
bernard daue(n)tadorn. | Bernard da Ventadorn. |
I | I |
LOnc temps a qieu no(n) chantei mai. ni saupi far chaptenemen. mas ar no tem ploia ni uen. antz sui entratz en cossire. co poge(s) bos motz assire. en un uers q(a)i apedit. si tot nos par flors ni foilha. miells me uai q(ue)l te(m)ps florit. pos lamors qieu ta(n) uu eilh mi uol. |
Lonc temps a q’ieu non chantei mai ni saupi far chaptenemen. Mas ar no tem ploia ni ven, antz sui entratz en cossire co poges bos motz assire en un vers q’ai apedit. Si tot no·s par flors ni foilha, miells me vai qu’el temps florit, pos l’amors q’ieu tan vueilh, mi vol. |
II | II |
LAbor ai gent sotil e gai. qanc hom no ui tan auinen. pretz e beutatz ualor e sen. atrop ma is qieu non sai dire. res no(n) es de leis adire. cab dol qil fezes tan dardit. cuna ues lai os despueilha. me meses en luec aizit. em fezes del bratz latz al col. |
Labor ai gent, sotil e gai, q’anc hom no vi tan avinen. Pretz e beutatz, valor e sen a trop mais q’ieu non sai dire. Res no·n es de leis a dire, c’ab dol qi·l fezes tan d’ardit c’una ves lai o·s despueilha, me meses en luec aizit e·m fezes del bratz latz al col. |
III | III |
SI nom manda lai on il iai. on (qu) ieu remir lo sieu cors gen. a qal ops ma fag de nien. ai las con muer de desire. uol mi doncs mi dons aucire. qar lam o qe iai chausit. aram fa sa ]n[ so qes uuelha. tro son talen naia complit. qieu no(n) planc si tot mi dol. |
Si no·m manda lai on il iai, on qu’ieu remir lo sieu cors gen, a qal ops m’a fag de nien? Ai, las! Con muer de desire! Vol mi doncs midons aucire, qar l’am? o qe i ai chausit? Ara·m fasa so qe·s vuelha tro son talen n’aia complit, q’ieu non planc, si tot mi dol. |
IV | IV |
EL mon tan bon amic no(n) ai. fraire cozin ni paren. qe sim uai mon ioi en qeren. qinz en mon cor nolazire. e si me(n) fas escondire. no sen tenga per trait. no(n) uueilh lausengier macueilha. iosta si nim moua tal crit. per qieu mi lais morir de dol. |
El mon tan bon amic non ai, fraire, cozin ni paren, qe, si·m vai mon ioi enqeren, q’inz en mon cor no·l azire. E si m’en fas escondire, no s’en tenga per trait. Non vueilh, lausengier m’acueilha iosta, si ni·m mova tal crit per q’ieu mi lais morir de dol. |
V | V |
TOtz mi desconosc tan bem uai. e som sabiaen cui menten. ni auses far mon ioi paruen. del mieilh del mon sui iausi re. e sieu sai chantar ni rire. tot mes de lai per escarit. qen ren nom sen mal qem doilha. tan ma iois pres esazit. no sai si sui aqel qi sol. |
Totz mi desconosc, tan be·m vai; e s’om sabia en cui m’enten, ni auses far mon ioi parven! Del mieilh del mon sui iausire! E s’ieu sai chantar ni rire, tot m’es de lai per escarit, q’en ren no·m sen mal qe·m doilha. Tan m’a iois pres e sazit, no sai si sui aqel qi sol! |
VI | VI |
PEr sol lo bel semblan qem fai. qan luec ma sazon consen. aitan de ioi qe sol mon sen. souen sailh e uolu e uire. e sai ben qan la remire. qanc hom plus bella non uit. per merceill prec qe macueilha. e pos ma tan enreqit. no(n) sai qim dona ni qim tol. |
Per sol lo bel semblan qe·m fai qan luec m’asazon consen, aitan de ioi qe sol mon sen, soven sailh e volv’e vire. E sai ben, qan la remire, q’anc hom plus bella non vit; per merce·ill prec qe m’acueilha, e pos m’a tan enreqit non sai qi·m dona ni qi·m tol. |
![]() |
![]() |
![]() ![]() ![]() |
Bernard Laue(n)tador. LOnc tenps a queu non ch antiei mai. Nin saubi far contenemen. Era nom ten pl oia ni uen. Tan son intraç en cosire. Con pogues bons mo tç asire. En est son cai apedi t. Si tot no uei flor nifueilla. Miels mi uai cal tenps florit. Car lamor queuplus uoil mi uol. TOt me desconort tan ben uai Eso saubes en cui menten. Ni auses far mon ioi par uen. Del mielç del mon sui iausi re. Esieu sai chantar nerire. Tot mes per lei escarit. Ma dompna prec que ma cueil la. Epostan ma enrequit. N on sia qui dona qui tol. EL mon tan bon amic non ai. Fraire cosin ni paren. Que sim uai mon ioi en queran. Quinç emon cor nol naire. Esieu men uoil escodire. N on sen teigna pertrait. Non uoill lauseng]u[iers me tue illa. Samor nim leu en tal crit. Per queu mi lais morir de dol. CAb sol lobel sen blan quem fai. Canpot ni aiçes sol cosen. [...]
Caisim tornem uol emuire. LO cors ablanc sotil egai. Eanc non uitant auinen. Preç ebeutat ualor esen. An plus queu non uos sai dire. Res de ben nones adire. Ab sol caia tan dar dimen. Cuna nueg lai os despoilla. Mi meçes enloc aiçit. Em feces del bras las al col. SInom aiçis lai on il iai. Si q(ue) u remir son bel cors ien. Do(n)c(s) per que ma fag denien. Aila(s) comuer de desire. Uol mido ncs madon ausire. Car lam oqueu lai failit. Eram fasa soque uoilla. Madomna al sieu chausit. Queu noplanc sitot midol. TAnt lam ren dire non len sai. Mas il sen pre çes garda men. Que non sui dals en pensamen. Mas con li fos bo ns seruire. Esieu naipene martire. Era men teing p(er) garit. Quen ren non sen m al qui en dueilla. Si ma iois pres esaçit. Non sai sim son aquel queu sol. DEcor ma que coras uoilla. M en uenc de chantar garnit. Pos safina mors mo asol. |
Bernard Laue(n)tador. | Bernard La Ventador. |
I | I |
LOnc tenps a queu non ch antiei mai. Nin saubi far contenemen. Era nom ten pl oia ni uen. Tan son intraç en cosire. Con pogues bons mo tç asire. En est son cai apedi t. Si tot no uei flor nifueilla. Miels mi uai cal tenps florit. Car lamor queuplus uoil mi uol. |
Lonc tenps a qu'eu non chantiei mai ni·n saubi far contenemen. Era no·m ten ploia ni ven tan son intraç en cosire con pogues bons motç asire en est son c'ai apedit. Si tot no vei flor ni fueilla, miels mi vai c'al tenps florit, car l'amor qu'eu plus voil mi vol. |
II | II |
TOt me desconort tan ben uai Eso saubes en cui menten. Ni auses far mon ioi par uen. Del mielç del mon sui iausi re. Esieu sai chantar nerire. Tot mes per lei escarit. Ma dompna prec que ma cueil la. Epostan ma enrequit. N on sia qui dona qui tol. |
Tot me desconort, tan ben vai; e so saubes en cui m'enten, ni auses far mon ioi parven! Del mielç del mon sui iausire! E s'ieu sai chantar ne rire, tot m'es per lei escarit. Ma dompna prec que m'acueilla, e pos tan m'a enrequit, non sia qui dona, qui tol. |
III | III |
EL mon tan bon amic non ai. Fraire cosin ni paren. Que sim uai mon ioi en queran. Quinç emon cor nol naire. Esieu men uoil escodire. N on sen teigna pertrait. Non uoill lauseng]u[iers me tue illa. Samor nim leu en tal crit. Per queu mi lais morir de dol. |
El mon tan bon amic non ai fraire, cosin ni paren, que si·m vai mon ioi enqueran, qu'inç e mon cor no·l n'aire. E s'ieu m'en voil escodire, non s'en teigna per trait. Non voill lausengiers me tueilla s'amor ni·m lev'en tal crit per qu'eu mi lais morir de dol. |
IV | IV |
CAb sol lobel sen blan quem fai. Canpot ni aiçes sol cosen. [...]
Caisim tornem uol emuire. Esai ben can laremire. Canc hom bella çor nouit. Enon pot far ren quem dueilla Amor canç nai lo chausit. Daitan con lamars clau ni uol. |
C'ab sol lo bel senblan que·m fai can pot ni aiçes sol cosen. [...]
c'aisi·m torn e·m vol e·m vire. E sai ben, can la remire, c'anc hom bellaçor no vit; e non pot far ren que·m dueilla Amor, c'anç n'ai lo chausit d'aitan con la mars clau ni vol. |
V | V |
LO cors ablanc sotil egai. Eanc non uitant auinen. Preç ebeutat ualor esen. An plus queu non uos sai dire. Res de ben nones adire. Ab sol caia tan dar dimen. Cuna nueg lai os despoilla. Mi meçes enloc aiçit. Em feces del bras las al col. |
Lo cors a blanc, sotil e gai, e anc no·n vi tant avinen. Preç e beutat, valor e sen a·n plus qu'eu non vos sai dire. Res de ben no·n es a dire, ab sol c'aia tan d'ardimen c'una nueg lai o·s despoilla, mi meçes, en loc aiçit, e·m feces del bras las al col. |
VI | VI |
SInom aiçis lai on il iai. Si q(ue) u remir son bel cors ien. Do(n)c(s) per que ma fag denien. Aila(s) comuer de desire. Uol mido ncs madon ausire. Car lam oqueu lai failit. Eram fasa soque uoilla. Madomna al sieu chausit. Queu noplanc sitot midol. |
Si no·m aiçis lai on il iai, si qu'eu remir son bel cors ien, doncs, per que m'a fag de nien? Ai las! Co muer de desire! Vol mi doncs madon ausire, car l'am? O qu'eu l'ai failit? Era·m fasa so que voilla ma domna, al sieu chausit, qu'eu no planc, si tot mi dol. |
VII | VII |
TAnt lam ren dire non len sai. Mas il sen pre çes garda men. Que non sui dals en pensamen. Mas con li fos bo ns seruire. Esieu naipene martire. Era men teing p(er) garit. Quen ren non sen m al qui en dueilla. Si ma iois pres esaçit. Non sai sim son aquel queu sol. |
Tant l'am, ren dire non l'en sai; mas il s'en preç esgardamen, que non sui d'als en pensamen mas con li fos bons servire. E s'ieu n'ai pen'e martire, era m'en teing per garit, qu'en ren non sen mal qu'ie·n dueilla. Si m'a iois pres e saçit, non sai si·m son aquel qu'eu sol! |
VIII | VIII |
DEcor ma que coras uoilla. M en uenc de chantar garnit. Pos safina mors mo asol. |
De cor m'a, que coras voilla m'en venc de chantar garnit, pos sa fin'amors m'o asol. |
![]() |
![]() |
![]() |
TOt mi desconosc tan bem uai. [1] Espunto dal copista.
|
![]() |
Ie mon tan bon amic no(n) ai. Ab sol lobel semblan qem fai. Can poc ni ai ies lo cosen. Ai tant de ioi q(ue) sonc mo(n) sen. Caisim tormen uolue emuire. E sai ben can la remire. Canc hom belezon no(n) uit. Qe ies uer mi nos orgoilla. Amors ainz nai lo chausit. Dai tan can mars clau ni reuol. |
I | I |
Lo te(m)ps aqeu no(n) chante mais. Ni saubi far contenimen. Ara nom tem pluia ni uen. Tan soi intratz en cosire. Con pogues bos mot assire. En e(n) son chai aperit. Seu tot no(n) uei flor ni foila. Mielz mi ua cal te(m)ps florit. Car lamor qeu plus uolc mi uo |
Lo temps a q’eu non chante mais ni saubi far contenimen. Ara no·m tem pluia ni ven, tan soi intratz en cosire con pogues bos mot assire en en son, ch’ai aperit s’eu tot non vei flor ni foila, mielz mi va c’al temps florit, car l’amor q’eu plus volc, mi vol. |
II | II |
TOt mi desconosc tan bem uai. Eson sabes en ]eu[ cu eu mi(n)ten. No(n) auses far mon ioi paruen. Del mielz del mon soi iausire. E seu sai chantar ne rire. Tot mes p(er) lei esclarit. Ma dona prec qem acoilla. E poscam ma en reqit. No sia dona qi tol. |
Tot mi desconosc, tan be·m vai; e s’on sabes en cu’eu m’inten, Non auses far mon ioi parven! Del mielz del mon soi iausire! E s’eu sai chantar ne rire, tot m’es per lei esclarit. Ma dona prec qe m’acoilla, e pos cam m’a enreqit, no sia dona, qi tol. |
III | III |
Ie mon tan bon amic no(n) ai. fraire ni cosin ni paren. Qe sim uai mon ioi en qeren. Qinz en mo(n) cor nol nazire. E seu mi uolc escondire. No sen teigna p(er) trait. Non uol lausengier mi toilla. Samor nim leu ental crit. Don eu mi lais morir de dol. |
Ie mon tan bon amic non ai, fraire ni cosin ni paren, qe, si·m vai mon ioi enqeren, q’inz en mon cor no·l nazire. E s’eu mi volc escondire, no s’en teigna per trait. Non vol, lausengier mi toilla s’amor ni·m leu en tal crit don eu mi lais morir de dol. |
IV | IV |
Ab sol lobel semblan qem fai. Can poc ni ai ies lo cosen. Ai tant de ioi q(ue) sonc mo(n) sen. Caisim tormen uolue emuire. E sai ben can la remire. Canc hom belezon no(n) uit. Qe ies uer mi nos orgoilla. Amors ainz nai lo chausit. Dai tan can mars clau ni reuol. |
Ab sol lo bel semblan qe·m fai an poc ni ai ies lo cosen, ai tant de ioi que sonc mon sen, c’aisi·m torm e·n volve e·m vire. E sai ben, can la remire, c’anc hom belezon no·n vit; qe ies ver mi no s’orgoilla Amors, ainz n’ai lo chausit d’aitan can mars clau ni revol. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernardus Loncs te(m)ps a qeu no(n) chantei mai Nen saupi far captemen. Era no(n) tem ploia ni uen. Si sui entrat en cossire. Com pogues bon moç assire. En est son qai aperit Se tut non uei flor ni foilla. Meil me uai qel tep florit Qe la mor qeu plus uol mi uol. […][1]ut me desconosc ta(n) ben uai. E som saupes uas cui maten. Ne laus es mon ioi far paruen. Del miel del mont sui iaudire. E seu anc fui bon soffrire. Era me tenc p(er)garit. Qe ren no(n) sent mal qem dolla. Si ma iois pres (et)saisit. No(n) sai sem sui aicel qi sol. Ai mont ta(n) bon amic no(n) ai. Fraire ne cosin ne paren. Si de mo(n) ioi me ua qiren. Qinç el mo(n) cor no laire. E seu me(n) uoil escondire Non sentegna p(er) trait. No uol lausengier mi tolla. Sa mor ne(m) le uon tal crit. P(er) qeu mi lais morir de dol. Si nomasis lai on il iai. Si qeu remir son bel cors gen. Do(n)c p(er)qe ma fait de men. Ha las com mor de desire. Uol me du(n)c mi don aucire. Qar lam au qeu lai fallit. [1] Manca la T iniziale.
|
![]() |
Eram faça ço qe(n) uoilla. Mado(m)na el seu chausit Qe no(n)cam planh situt mi doil. |
Bernardus | Bernardus |
I | I |
Loncs te(m)ps a qeu no(n) chantei mai Nen saupi far captemen. Era no(n) tem ploia ni uen. Si sui entrat en cossire. Com pogues bon moç assire. En est son qai aperit Se tut non uei flor ni foilla. Meil me uai qel tep florit Qe la mor qeu plus uol mi uol. |
Loncs temps a q’eu non chantei mai ne·n saupi far captemen. Era non tem ploia ni ven, si sui entrat en cossire com pogues bon moç assire en est son, q’ai aperit, se tut non vei flor ni foilla, meil me vai q’el tep florit, qe l’amor q’eu plus vol, mi vol. |
II | II |
[…]ut me desconosc ta(n) ben uai. E som saupes uas cui maten. Ne laus es mon ioi far paruen. Del miel del mont sui iaudire. E seu anc fui bon soffrire. Era me tenc p(er)garit. Qe ren no(n) sent mal qem dolla. Si ma iois pres (et)saisit. No(n) sai sem sui aicel qi sol. |
[…]ut me desconosc tan ben vai; e s’om saupes vas cui m’aten, ne l’auses mon ioi far parven! Del miel del mont sui iaudire! E s’eu anc fui bon soffrire, era me tenc per garit, qe ren non sent mal qe·m dolla. Si m’a iois pres et saisit, non sai se·m sui aicel qi sol! |
III | III |
Ai mont ta(n) bon amic no(n) ai. Fraire ne cosin ne paren. Si de mo(n) ioi me ua qiren. Qinç el mo(n) cor no laire. E seu me(n) uoil escondire Non sentegna p(er) trait. No uol lausengier mi tolla. Sa mor ne(m) le uon tal crit. P(er) qeu mi lais morir de dol. |
Al mont tan bon amic non ai, fraire ne cosin ne paren, si de mon ioi me va qiren, q’inç el mon cor no·l aire. E s’eu m’en voil escondire, non s’en tegna per trait. No vol, lausengier mi tolla s’amor ne·m levon tal crit per q’eu mi lais morir de dol. |
IV | IV |
Si nomasis lai on il iai. Si qeu remir son bel cors gen. Do(n)c p(er)qe ma fait de men. Ha las com mor de desire. Uol me du(n)c mi don aucire. Qar lam au qeu lai fallit. Eram faça ço qe(n) uoilla. Mado(m)na el seu chausit Qe no(n)cam planh situt mi doil. |
Si no·m asis lai on il iai, si q’eu remir son bel cors gen, donc, per qe m’a fait de nien? Ha, las! Com mor de desire! Vol me dunc mi don aucire, qar l’am? Au q’eu l’ai fallit? Era·m faça ço qe·n voilla ma domna, el seu chausit, qe nonca·m planh, si tut mi doil. |
![]() |
![]() |
B.de uentador(n). LOnc tems a quieu non chantiey may. ni saubi far captenemen. eras non tem plueiani uen. si suy intrat en cossire. com pogues bos motz assire. en aquest so cay p(er)it si tot no uey q(ue)l tems flurit. q(ue) la mors quieu pus uuelh mi uol. |
![]() |
Totz me desconosc tan bem uai. e som saubes uas cuy maten. ni lauzes mo(n) ioy far parue(n). del miels del mo(n) suy iauzire. e sieu anc fuy bo soffrire. eras me tenh p(er) guerritz. car re no(n) se(n) mal q(ue) dol. si ma pres. ioy e sasitz. no say si soy aq(ue)l que solh. El mo(n) ta(n) bo(n) amic no(n)ay. frayre cozi ni pare(n). si de |
![]() |
mo(n) ioy me uay q(ue)re(n). q(ui)ns e mo(n) cor no(n) lazire. ]mi tuelha samor[[1]. esi ieu me(n) uuelh esco(n)dire. no se(n) tenha p(er) trait. no uuelh lauze(n)- gier me tuelha. samor nin leuo(n) tal crit. p(er) q(ui)eu me lays mu- rir de dol. Silh no(m) ayzis lay ont ilh iay. si q(ui)eu remir son gay cors ge(n). doncx p(er) q(ue) ma flig de nie(n). ai las comuer de desire. fassa so q(ue)s uuelha. ma domna el seu chauzit. q(ui)eu no cam planh si tot mi dol. [1] Espunto dal copista.
|
B.de uentador(n). | B.de Ventadorn. |
I | I |
LOnc tems a quieu non chantiey may. ni saubi far captenemen. eras non tem plueiani uen. si suy intrat en cossire. com pogues bos motz assire. en aquest so cay p(er)it si tot no uey q(ue)l tems flurit. q(ue) la mors quieu pus uuelh mi uol. |
Lonc tems a qu’ieu non chantiey may ni saubi far captenemen. Eras non tem plueia ni ven, si suy intrat en cossire com pogues bos motz assire en aquest so, c’ay perit si tot no vey qu’el tems flurit, que l’amors qu’ieu pus vuelh mi vol. |
II | II |
Totz me desconosc tan bem uai. e som saubes uas cuy maten. ni lauzes mo(n) ioy far parue(n). del miels del mo(n) suy iauzire. e sieu anc fuy bo soffrire. eras me tenh p(er) guerritz. car re no(n) se(n) mal q(ue) dol. si ma pres. ioy e sasitz. no say si soy aq(ue)l que solh. |
Totz me desconosc, tan be·m vai; e s’om saubes vas cuy m’aten, ni l’auzes mon ioy far parven! Del miels del mon suy iauzire! E s’ieu anc fuy bo soffrire, eras me tenh per guerritz, car re non sen mal que dol, si m’a pres ioy e sasitz, no say si soy aquel que solh! |
III | III |
El mo(n) ta(n) bo(n) amic no(n)ay. frayre cozi ni pare(n). si de mo(n) ioy me uay q(ue)re(n). q(ui)ns e mo(n) cor no(n) lazire. ]mi tuelha samor[. esi ieu me(n) uuelh esco(n)dire. no se(n) tenha p(er) trait. no uuelh lauze(n)- gier me tuelha. samor nin leuo(n) tal crit. p(er) q(ui)eu me lays mu- rir de dol. |
El mon tan bon amic non ay, frayre, cozi ni paren, si de mon ioy me vay queren, qu’ins e mon cor non l’azire. E si ieu m’en vuelh escondire, no s’en tenha per trait. No vuelh, lauzengier me tuelha s’amor ni·n levon tal crit per qu’ieu me lays murir de dol. |
IV | IV |
Silh no(m) ayzis lay ont ilh iay. si q(ui)eu remir son gay cors ge(n). doncx p(er) q(ue) ma flig de nie(n). ai las comuer de desire. fassa so q(ue)s uuelha. ma domna el seu chauzit. q(ui)eu no cam planh si tot mi dol. |
Si·lh no·m ayzis lay ont ilh iay, si qu’ieu remir son gay cors gen, doncx, per que m’aflig de nien? Ai, las! Co muer de desire! Fassa so que·s vuelha ma domna, el seu chauzit, qu’ieu noca·m planh si tot mi dol. |
![]() |
![]() |
![]() |
Lonc tems a queu no chantei mai ni saubi far captene men. era no tem plueia ni uen. tan son intratz en cossire com pogues bos motz assire. en un so cai apeditz si tot no par flor ni fu lla. miels me ua quel tems floritz can lamors queu plus uuill me uol. Tot me desconosc tam bem uai. e som saubes en cui maten ni auses far mon ioy p(er)uen del miels del mon son iausire. eseu a(n)c fui bo sufrire era men tenc per gueritz. q(ue)re nosen mal quem duella sima iois p(re)s esaizitz. no sai sim soi aq(ue)l q(uim) sueill. |
![]() |
El mon tam bon amic non ay. fraire ni cosi ni pare(n). q(ue) sim uai mo(n) ioy enquiren. q(ui)ns emon cor nol nazire. eseu men uuil escondire. nomen teinatz p(er) traitz. non uuil lausengier macuella. nin moua tals critz. p(er)q(ui)eu men lais morir dedol Cors afresquet cuindet egay. quanc hom no ui tan auinen. oils am oros boca rizenz genc(er) q(ue)u no saidire. deleis no ai res adire mas q(ue) p(re)ses tan dardimen. cuna nuit lai os despuella. memeses en luec damic com |
![]() |
feses dels bratz latz al col. Acar nosai lai on il iai. si q(ue)remires son cors gen. acals obs mafait de nien. alas com muer dedesire. uol me doncs midons aucire. car lam o q(ue)l ai faillitz. aram faza q(ue)las uuilla. trosos talens naia complitz. q(ue)u nomen planc sitot men dull. |
I | I |
Lonc tems a queu no chantei mai ni saubi far captene men. era no tem plueia ni uen. tan son intratz en cossire com pogues bos motz assire. en un so cai apeditz si tot no par flor ni fu lla. miels me ua quel tems florit can lamors queu plus uuill me uol. |
Lonc tems a qu’eu no chantei mai ni saubi far captenemen. Era no tem plueia ni ven, tan son intratz en cossire com pogues bos motz assire en un so c'ai apeditz, si tot no par flor ni fulla, miels me va qu’el tems florit, can l’amors qu'eu plus vuill, me vol. |
II | II |
Tot me desconosc tam bem uai e som saubes en cui maten ni auses far mon p(er)uen del miels del mon son iausire. eseu a(n)c fui bo sufrire era men tenc per gueritz. q(ue)re nosen mal quem duella sima iois p(re)s esaizitz. no sai sim soi aq(ue)l q(uim) sueill. |
Tot me desconosc, tam be·m vai; e s’om saubes en cui m’aten, ni auses far mon perven! Del miels del mon son iausire! e s'eu anc fui bo sufrire, era m’en tenc per gueritz, que re no sen mal que·m duella. Si m’a iois pres e saizitz, no sai si·m soi aquel qui·m sueill! |
III | III |
El mon tam bon amic non ay. fraire ni cosi ni pare(n). q(ue) sim uai mo(n) ioy enquiren. q(ui)ns emon cor nol nazire. eseu men uuil escondire. nomen teinatz p(er) traitz. non uuil lausengier macuella. nin moua tals critz. p(er)q(ui)eu men lais morir dedol |
El mon tam bon amic non ay, fraire ni cossin ni paren, que si·m vai mon ioy enquiren, qu’ins e mon cor no·l n’azire. E s’eu m’en vuil escondire, no m’en teinatz per traitz. Non vuil lausengier m’acuella ni·n mova tals critz per qu’ieu m’en lais morir de dol. |
IV | IV |
Cors afresquet cuindet egay. quanc hom no ui tan auinen. oils am oros boca rizenz genc(er) q(ue)u no saidire. deleis no ai res adire mas q(ue) p(re)ses tan dardimen. cuna nuit lai os despuella. memeses en luec damic com feses dels bratz latz al col. |
Cors a fresqu’et cuind’et e gay qu’anc hom no vi tan avinen. Huils amoros, boca rizenz, gencer qu’eu no sai dire. De leis no ai res a dire, mas que preses tan d’ardimen c’una nuit lai o·s despuella, me meses en luec d’amic, com feses dels bratz latz al col. |
V | V |
Acar nosai lai on il iai. si q(ue)remires son cors gen. acals obs mafait de nien. alas com muer dedesire. uol me doncs midons aucire. car lam o q(ue)l ai faillitz. aram faza q(ue)las uuilla. trosos talens naia complitz. q(ue)u nomen planc sitot men dull. |
A! Car no sai lai on il iai, si que remires son cors gen, a cals obs m’a fait de nien? A, las! Com muer de desire! Vol me doncs midons aucire car l’am? O que l'ai faillitz? Ara·m faza qu’ela·s vuilla tro sos talens n’aia complitz, qu’eu no m’en planc si tot m’en dull. |
![]() |
![]() |
![]() |
bernartz del uentador. Lonc temps a qieu non chantei mai. ni saup far capte neme(n). mas ar non tem plueia ni uen. anz sui (int)[1]ratz en gran cossire con pogues bons motz assire. en un uers qai aperit. si tot non pars flors ni fuelha. meils me uai qel temps florit. pos la mors qieu tant uueil me uoil. |
![]() |
Labor ai gent sotil egai. canc hom no(n) ui tan auinent pretz e beutat ualor e sen. e a truep mais qeu no(n) sai dire. res non es ]deleis[[2] delieis a dire. ab sol qil fezes tant dardi(t)[3]. cuna nueg. lai on despuelha. me menes en luec aizit. em fezes del b(r)[4]as laz al col. |
![]() |
Si nom manda lai on il iai. on eu remir lo sieu cors genz. a cal obs ma fag de nien. ai las comuer de desire uol mi doncs mi donz aucire. car lam oqei ai chauzit. aran faza so qes uueilha. tru(e)[5] son talan naia complit. qeu nom plai(n)g si tot me dol. |
![]() |
El mon tam bon amic non ai fraire. cozin ni paren. qe sim uam on ioi enqeren. qeu emon cor non lazire. e si men fai escondire. no(n) sen tenga p(er) trait. non uueil lauz enia mi tueilha. mi donz leu aital crit. p(er) qe mi lais murir de dol. |
![]() |
Totz me desconois tam ben uai e sauzes dir en (cui)[6] men ten. mi auzes far mon ioi paruen. pels miels del mon son iauzire. e sieu (s)[7]ai chantar ni rire. tot mes |
![]() |
p(er) leis escarit. ai qieu no sen mal qem doneilha. tant ma iois prez esazit. non sai sieu sui aqel qe sol. per sol le bel semblan qem fai. cant luecs ni aizes lio cose(n) ai tant de ioi qe sol nom (s)[8]en. souen (s)[9]ail emuolf emuire e sai ben can la remire. cant hom plus bella non ui p(er) merceil. prec qe macueilha. e pos tant ma enreqit. nom sia qi dona qi tol. |
bernartz del uentador. | Bernartz del Ventador. |
I | I |
Lonc temps a qieu non chantei mai. ni saup far capte neme(n). mas ar non tem plueia ni uen. anz sui (int)ratz en gran cossire con pogues bons motz assire. en un uers qai aperit. si tot non pars flors ni fuelha. meils me uai qel temps florit. pos la mors qieu tant uueil me uoil. |
Lonc temps a q’ieu non chantei mai ni saup far captenemen. Mas ar non tem plueia ni ven, anz sui intratz en gran cossire con pogues bons motz assire en un vers q’ai aperit; si tot non pars flors ni fuelha, meils me vai q’el temps florit, pos l’amors q’ieu tant vueil, me voil. |
II | II |
Labor ai gent sotil egai. canc hom no(n) ui tan auinent pretz e beutat ualor e sen. e a truep mais qeu no(n) sai dire. res non es ]deleis[ delieis a dire. ab sol qil fezes tant dardi(t). cuna nueg. lai on despuelha. me menes en luec aizit. em fezes del b(r)as laz al col. |
Labor ai gent, sotil e gai, c’anc hom no·n vi tan avinent. Pretz e beutat, valor e sen, e a truep mais q’eu no·n sai dire, res non es de lieis a dire, ab sol q’il fezes tant d’ardit c’una nueg lai on despuelha, me menes en luec aizit, e·m fezes del bras laz al col. |
III | III |
Si nom manda lai on il iai. on eu remir lo sieu cors genz. a cal obs ma fag de nien. ai las comuer de desire uol mi doncs mi donz aucire. car lam oqei ai chauzit. aran faza so qes uueilha. tru(e) son talan naia complit. qeu nom plai(n)g si tot me dol. |
Si no·m manda lai on il iai, on eu remir lo sieu cors genz, a cal obs m’a fag de nien? Ai, las! Co muer de desire! Vol mi doncs midonz aucire, car l’am? O qei ai chauzit? Ara·n faza so qe·s vueilha true son talan n’aia complit, q’eu no·m plaing, si tot me dol. |
IV | IV |
El mon tam bon amic non ai fraire. cozin ni paren. qe sim uam on ioi enqeren. qeu emon cor non lazire. e si men fai escondire. no(n) sen tenga p(er) trait. non uueil lauz enia mi tueilha. mi donz leu aital crit. p(er) qe mi lais murir de dol. |
El mon tam bon amic non ai, fraire, cozin ni paren, qe si·m vam on ioi enqeren, q’eu e mon cor non l’azire. E si m’en fai escondire, non s’en tenga per trait. Non vueil, lauzenia mi tueilha midonz leu aital crit per qe mi lais murir de dol. |
V | V |
Totz me desconois tam ben uai e sauzes dir en (cui) men ten. mi auzes far mon ioi paruen. pels miels del mon son iauzire. e sieu (s)ai chantar ni rire. tot mes p(er) leis escarit. ai qieu no sen mal qem doneilha. tant ma iois prez esazit. non sai sieu sui aqel qe sol. |
Totz me desconois, tam ben vai; e s’auzes dir en cui m’enten, mi auzes far mon ioi parven! Pels miels del mon son iauzire! E s’ieu sai chantar ni rire, tot m’es per leis escarit ai, q’ieu no sen mal qe·m doneilha. Tant m’a iois prez e sazit, non sai s’ieu sui aqel qe sol. |
VI | VI |
per sol le bel semblan qem fai. cant luecs ni aizes lio cose(n) ai tant de ioi qe sol nom (s)en. souen (s)ail emuolf emuire e sai ben can la remire. cant hom plus bella non ui p(er) merceil. prec qe macueilha. e pos tant ma enreqit. nom sia qi dona qi tol. |
Per sol le bel semblan qe·m fai cant luecs ni aizes li o cosen, ai tant de ioi qe sol no·m sen, soven sai·l e·m volf’e·m vire. E sai ben, can la remire, c’anc hom plus bella no·n vi; per merce·il prec qe m’acueilha, e pos tant m’a enreqit, no·m sia qi dona, qi tol. |
![]() |
![]() |