BdT 70, 42
Mss.: A 88, C 48, D 18, Dc 248, F 20, G 15, I 26, K 15, M 47, N 141, N² 16 (incipit), P 18, Q 28, R 58, V 51, X 88 (Anonimo), a¹ 78.
Metrica: a10' b10' b10' a10' c10 c10 d10' (Frank 571:5). Canso di 7 coblas, di cui 3 coblas ternas (I, IV, VII) e 4 coblas doblas (II e V; III e VI), di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.
Melodia: ABCDD'EFD'' (ms. X).
Edizioni: Appel 1915, 42, p. 240; Lazar 1966, 7, p. 86.
Can vei la flor, l’erba vert e la folha: 7 coblas e 2 tornadas; a 10’, b 10’, b 10’, a 10’, c 10, c 10, d 10’.
Ordine coblas:
Appel | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor |
A | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor(1) |
C | 1 | 2 | 3 | 6 | 5 | 4 | 7 | tor(1) |
D | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | / |
Dc | 5 | / | / | / | / | / | / | / |
F | 5 | / | / | / | / | / | / | / |
G | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor(1) |
I | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor(1) |
K | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor(1) |
M | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor(1) |
N | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor(1) |
P | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor |
Q | 1 | 2 | 3 | 4 | 7 | 5 | / | / |
R | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | / | / |
V | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor(1) |
X | 1 | 2 | 3 | / | / | / | / | / |
a | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | tor(1) |
Cobla I
v 1 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
Qan vei la flor, l’erba vert e la fuoilla Quan vey la flor, l’erba fresqu’e la fuelha Can vei la flor, l’erba vert e la foilla / / Can vei la flors, l’erba fresch’e la fuola Quan vei la flor, l’erba vert e la fuoilla Qan vei la flor, l’erba vert e la fuoilla Qan vei la flor, l’erba fresca e la fueilha Can vei la flor, l’erba verd e la foilla Quan vei la flor, l’erba vert e la fuelha Quant par la flor, l’erba fresca et la folla Can par la flor e l’erba fresqu’e·l fuelha Can par la flor, l’erba fresca e la fuella Qant vei parer l’erbe vert et la fuelle Cant par la flors, l’erba fresca, la foilla |
v 2 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
et aug lo chant dels auzels pel boscatge, et aug lo chant dels auzels pel boscatge, et aug lo chan dels aucels pel boscaie, / / et auch lo chanz dels auzels pel boscage, et aug lo chan del auzel pel boscaie, et aug lo chan del auzel pel boscaie, e aug lo chan dells auzells pel boscage, et aug lo cant dels auçels pel boscaie, e aug lo chan des auzels pel boscatge, et aut los chant dels auses per boscage, et aug los chans dels auzels pel boscatge, et aug lo chant dels auzels pel boscatge, et iau lo chant des auzels par boscage, e aug lo chant dels auzels pel boscatge, |
v 3 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
ab l’autre ioi q’ieu ai e mon coratge, ab l’autre ioy qu’ieu ai e mon coratge, ab l’autre ioi qu’eu ai e mon coraie, / / ab l’autre iois q’eu ai en mon corage, ab l’autre ioi qu’eu ai e mon coratge, ab l’autre ioi, qu’eu ai e mon coraie, ab l’autre ioi qu’ieu m’ai en mon corage, ab autre ioi qu’eu vei e mon coraie, a ll’autre ioi q’ieu ai en mon coratge, ab l’autre ioi q’eu ai en mon corage, ab l’autre ioi qu’ieu ai en mon coratie, ab l’autre ioy qu’eu m’ai e mon coratge, et l’autre ioi que i’ai en mon corage, ab l’autr’ioi q’eu ai e mon coratge, (-1) |
v 4 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
dobla mos iois e nais e creis e bruoilla; dobla mos chans e nays e creis e bruelha; dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m broilla; / / dobla mos ioi e nais e cres e bruoilla; dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m broilla; dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m broilla; dobla mos iois e nais e creis e brueilha; dobla mon iois e·m nais e·m creis e·n broila; dobla mos iois e·m nais e·m cres e·m brueilha; dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m brolla; dobla mos bes e nais e creis e bruelha; puega mon chant e nais e creis e bruella; double mes chans et crest et nest et bruelle; dobla mos iois e nais e creis e broillia; |
v 5 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
que no m’es vis que ren puosca valer, e no m’es vis qu’om puesca ren valer, que no m’es vis que ren puesca valer, / / e no m’es vis q’om re puosca valer, que no m’es vis que ren puosca valer, qe no m’es vis qe ren puosca valer, e no m’es vis c’om en posca valer, que no m’es vis que ren puesca valer, qe no m’es vis que ren puesc valer, qe non es res qe molt posca valer, e no m’es vis c’om res puesca valer, e no m’es vis c’om re posca valer, adon m’est vis con ren pusse valer, e no m’es vis c’om ren puesca valer, |
v 6 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
cel que non vol ioi et amor aver, s’eras no vol amor o gaug aver, s’el qe no vol ioi e amor aver, / / s’era no vol amors et ioi aver, s'el que no vol ioi c’amor aver, s’el que no vol ioi e amor aver, s’ara non vueill amor e ioi aver, s’al non vol ioi et amor aver, s'el que no vol ior en amor aver, s’ella non vol amors et ioi aver, s’eras no vol amors e ioi aver, s’eras no vol amor e ioy vuer, s’ore non poc amor ni ioie aver, se leis no vos amor e ioi aver, |
v 7 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
que tot cant es s’alegra e s’esbaudeia. pus tot quant es s’alegr’e s’esbaudeya. que tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. / / cant tot qan es s’alegre s’esbaldeia. que tot quant es s’alegr’e s’esbaudeia. que tot quant es s’alegr’e s’esbaudeia. pos tot qant es s’alegra e s’esbaudeia. que tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. qe tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. qe tut cant es s’alegra et s’esbaudeia. pus tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. pus tot cant es s’alegra e s’esbaudeya. car tot can k’est s’alegre et s’esbaudeie. mas tot cant es s’alegre e s’esbaudeia. |
Cobla II
v 1 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
[…]a non crezatz q’ieu de ioi mi recreia Ia no crezatz que de ioy mi recreya Ia non crezatz qu’eu de ioi mi recreia / / Ia no crezaz qe de ioi me retreia Ia non creatz qu’eu de ioi mi recreia Ia non creatz qu’eu de ioi mi recreia Ia no crezas q’ieu de ioi mi recreia Ia no cresas qu’eu de ioi mi recreia Ia non crezatz q’ieu de ioi mi recreia Ia non cuidaç q’eu de ioi mi recreia Ia non crezatz qu’ieu de ioi mi recreia Ia no·us cugetz qu’eu de ioy me recreia Ja non credaz que de ioi me recreie Ia no·s cug hom q’eu de ioi mi recreia |
v 2 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
ni·m lais d’amar per dan c’aver en suoilla, ni·m lais d’amar per dan qu’aver en suelha, ni·m lais d’amar per dan c’aver en soilla, / / ni·m lais d’amar per dan c’aver i suoilla, ni·m lais d’amar per dan c’aver en solia, ni·m lais d’amar per dan c’aver en soillia, ni·m lais d’amar per dan q’aver i sueilha, ni·m lais d’amar per dan c’aver soilla, ni·m lais d’amar per dan c’aver e sueilha, ni·m lais d’amar per mal qi aver i solla, ni·m lais d’amor per dan c’aver en suelha, ni·m lais d’amar per dan c’aver i suoilla, no·m las d’amar per dan q’aver en suelle, ni·m lais d’amar per dan q’aver ne sailha, |
v 3 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
qu’eu non ai ies en poder que m’en tuoilla, qu’ieu non ai ges poder qu’aissi m’en tuelha, q’eu non ai ies em poder qu’eu m’en tuoilla, / / q’eu non ai ges en poder q’eu m’en toilla, qu’eu non ai ges en poder qu’eu m’en tuoilla, qu’ieu non ai ges em poder qu’ieu m’en tuoilla, q’ieu non ai ges en poder qe m’en tueilha, qu’eu non ai ges poder qu’eu men tueilla, / q’eu non ai ges em poder q’eu m’en tolla, ni non ai ges de poder que m’en tuelha, car non ai ges em poder que m’en tuoilla, car ie n’ai gins en poder que m’en tuelle, q’eu non ai ies de poder qe m’en toilha, |
v 4 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
c’amors m’asaill, qe·m sobreseignoreia; qu’amors m’a fag que·m sobresenhoreia; c’amors m’asall, que·m sobremseingnoreia; / / c’amors m’asail, qi·m sobresegnoreia; c’amors m’asaill, que·m sobremseingnoreia; c’amors m’asaill, que·m sobremseingnoreia; q’amors m’asailh, qi·m sobreseinhoreia; c’amors m’asail, que·m sobremsignoreia; c’amors m’asailh, qe·m sobresenhoreia; c’amor m’assal, qe·m sobrasegnoreia; c’amors m’asalh, que·m sobresenhoreya; c’amor m’asal e·m sobreseinhoreia; k’amors m’asail, q’est soubreseignorage; c’amors m’asail, qe·m sobresegnoreia; |
v 5 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
e·m fai amar cal qe·il plassa, e voler; e·m fai amar liei que·m platz, e voler; e·m fai amar qal q’eu plaz’e voler; / / e·m fai amar cui li plaz’e voler; e·m fai m’amar qual que·il platz e voler; e·m fai m’amar qual que·il platz, e voler; e·m fai amar zo qe·ilh ven a plazer; e·m fai amar lai o·l platç, e voler; e·m fai amar qual que·ilh plass’, e voler; e·m fai amar lai o·l plaç, e voler; e·m fay amar qui que·l plass’, e voler; e·m fai amar leis per plass’, e·n voler; et fait amar cui que plaz, et voler; e·m fai amar zo qe·il platz e voler; |
v 6 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
e s’ieu am so que no·m deu eschazer, e s’ieu quier so que no·m deu eschazer, e si eu am so que no·m deu escazer, / / e s’eu am ço qi no deu escader, e s’ieu am so que no·m deu escaszer, e s’ieu am so que no·m deu escazer, e s’ieu am so qe no·m deu eschaser, e s’ieu am so que no·m dei eschaser, e si eu am so que non deu escazer, e ss’eu am ço qe nu·m deu esgraçer, e s’ieu am lieis que no·m deu eschazer, e s’eu am so que no dei deschaler, et s’eu aim o que no·m doi eschader, e s’eu am zo non eschazer, (+2) |
v 7 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
forssa d’amor mi fai far vassalatge. forsa d’amor mi fai far vassallatge. forsa d’amor mi fai far vassallaie. / / forza d’amor mi fai far vasalage. forsa d’amor mi fai far vaussallatge. forsa d’amor m’i fai far vassalaie. forsa d’amor m’en fai far vasallage. forsa d’amor m’i fai far vasalaie. forsa d’amor me fai far vasalatge. força d’amor mi fai far vassallage. forsa d’amor me fai far vassallatie. forza d’amor m’en fai far vasalatge. force d’amor mi fait fair vaxalage. forsa d’amor mi fai far vaselatge. |
Cobla III
v 1 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
Mas en amor non a hom seignoratge, Mas en amor non a hom senhoria, Mas en amor non a hom seignoraie, / / Mas en amor non a hom segnorage, Nas en amor non a hom seingnoratge, Mas en amor non a hom seingnoraie Qar en amor non a hom seinhorage, Mas enn amor non a hom signoraie, Mas en amor non a hom senhorathe, Mais en amor non a l’om signorage, Mas en amor non a hom senhoratge, Car en amor non a hom seinhoratge, Car en amor non au ainz seignorage, Mais en amor non a hom segnioratge, |
v 2 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
e qui l’i qier, vilanamen dompneia, e qui lai quer vilanamen domneya, e qui l’i qier, vilanamen dompneia, / / e qi l’enqer, vilanamen domneia, e qui li quier, vilamen dompneia, e qui l’i qier, vilanamen dompneia, qi ab ergueilh vilanamen domneia, e qui lai quier vilanamen dopneia, e qui lor quier, vilanamen dompneia, e qi l’en qer, villanament domneia, et qui lay quier, vilanamen domneia, e qi li quer, vilanamen domneia, et qui li qeir, vilainement domneie, e qi l’i qier, vilanamen dompneia, |
v 3 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
c’amors non vol ren que esser non deia; que re no vol amors qu’esser no deia; c’amors non vol ren que esser non deia; / / qar ren no vol amor q’esser no deia; c’amors non vol ren qe esser non deia; c’amors non vol ren qe esser non deia; qe res non voll amors q’esser non deia; c’amors non vol ren que eser non deia; qu’amor non vol re qu’essar non deia; qe ren non vol amor q’esser non deia; car res no val amors qu’esser non deia; que no vol amor qu’esser no deia; ke ren non vol amor q’esser non deie; c’amors no vol ren qe esser non deia; |
v 4 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
paubre e ric fai amdos d’un paratge; paubres e rics fai amor d’aut paratge; paubres e rics fai amdos d’un paraie; / / Paubres e rix fai ambdos d’un parage; paubres et rics fai amdos d’un paratge; paubres e rics fai amdos d’un paraie; paupres e rics fai amors d’un parage; paubres e rics fai amors d’un paraie; paubre e ricx fai amdos d’un paratge; paubres et ricx fai amor d’un parage; paubres e ricx fay amors d’un paratge; paubres e rics fai amor de paratge; paubre et rich fai ben dig al parage, paubres e rics fai conors d’un paratge; |
v 5 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
qan l’us amics vol l’autre vil tener, si l’uns amics vol l’autre vil tener, can l’us amics vol l’autre vil tener, / / si l’us amix vol l’altre vil tener, quan l’us amics vol l’autre vil tener, qan l’us amics vol l’autre vil tener, si l’uns amics vol l’autre vil tener, can l’us amics vol l’autre vil tener, qan l’us amics vol l’autre vil tener, qant l’us amicx vol l’autre vil tener, can l’us amicx vol l’autre vil tener, si us amics vol l’autre vil tener, kan l’uns amanz vol l’altre vil tener, se l’uns amics vol l’autre vil tener, |
v 6 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
pot pauc l’amors ab l’orguoill remaner: greu pot amors ab erguelh remaner, pauc pot l’amor ab orgueill remaner, / / l’amors non pot ab l’orgoil remaner, pauc pot l’amors ab orgoill remaner, pauc pot l’amors ab orguoill romaner, l’amors non pot ab ergueilh remaner, pauc pot l’amors ab orgoil remaner, pauc pot l’amor ab ergueilh remaner, greu pot amor ab orgoils remaner, pauc pot amors ab erguelh remaner, greu pot amor ab l’orgoil remaner, greu poc amors a orgoil remaner, greu pot amors ab orgoil remaner, |
v 7 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
q’orguoills dechai e fin’amors capduoilla. erguelhs dechai e fin’amors capdelha. c’orgoill dechai e fin’amors cabdeilla. / / c’orgoilz deschai e fin’amor capdoila. c’orgoils dechai e fin’amors cabduoilla. c’orguoills dechai e fin’amors cabduoilla. q’ergueilhs dechai e fin’amors capdueilha. c’orgoilç dechai e fin’amors chapdoilla. qu’ergueils dechai e fin’amor capdrelha. orgoils dechai et fin’amor capdoilla. qu’erguelh dechai e fin’amor capduelha. qu’erguell dechai e fin’amor capduella. k’orgoil dechiet et fine chaduelle. c’orgoilz dechai e fin’amor chapdoillha |
Cobla IV
v 1 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
Eu sec sella que plus vas mi s’orguoilla, Qu’ieu sec selui qui plus ves mi s’erguelha, Cu sec sella que plus vas mi s’orgoilla, / / Eu sec celei qi plus vas mi s’orgoila, Eu sec sella que plus vas mi s’orgoilla, Eu sec sella qe plus vas mi s’orguoilla, Q’eu sec celleis qe plus ves mi s’orgueilha, En sec cella que plus vas mi s’orgoilla, Hie sec sela que plus ves mi s’ergueilha, Eu sec cele qe plus ver mi s’orgoilla, Ieu siec seleys que pus vas me s’erguelha, Donc, s’eu sec lui qui plus vas mi s’erguilla, / Q’eu sec selui qe plus vas mi s’orgoillha, |
v 2 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
e sella fuich qe·m fon de bel estatge, e selui fui que·m fon de bel estatge, e sella·m fui que·m fun de bel estaie, / / e celei fug qi·m fo de bel estage, e sella·m fui que·m fon de bel estaie, e sella·m fui que·m fon de bel estaie, e fug celleis que·m fon de bel estage, e sella fui que fon de be estaie, e sela·m fui qe·m fo de bel estatge, e cele fo qi·m fa de bel estage, et ela·m fug que es de bel estatie, a leis fug qi·m fo de bel estatge, / e celhui fui qe·m fo de bel estatge, |
v 3 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
c’anc puois non vi ni mi ni mo messatge, qu’anc pus no vi ni me ni mo messatge can puois non vi ne mi ne mon messaie / / c’anc pos non vir ni mi ni mon corage qu’anc puois non vi ne mi ne mon messaie q’anc puois non vi ne mi ne mon messaie q’anc pueis non vi ni mi ni mon message c’anc pueis non vi ne mi ne mon messaie c’anc pueis non vi ni me ni mon mesatge c’anc pois non vi ne lei ne mon message c’anc pueys no vi ni me ni mo messatie anc puis no vi ni me ni mo messagge / / |
v 4 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
per q’es mal salu que ia dompna m’acuoilla; (+1) per qu’ieu m’albir que ma dona m’acuelha; per qu’es mal saill que ia domna m’acuoilla; / / per q’es mal sal qe ia domna m’acuoila; per qu’es mal salu que ia dompna m’acuoilla; (+1) per qu’es mal salu qe ia dompna m’acuoilla; (+1) per qe es mal q’autra donna m’acueilha; per qu’es mal sal que ia dompna m’acueilla; per q’es mal sal que dompna m’acueilla; per qe mal sap qe ia domna m’acoilla; per c’ay mal sal que ia dona m’acuelha; per qe be sal que ia doncs no·m acuella; / per qi mal sal qe ia domna m’acoilha; |
v 5 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
mas dreich l’en fatz, q’ieu m’en fatz fol parer, mas dreg lhen fas qu’ieu m’en fas fols parer, mas dreg l’en fas, qu’eu m’en fas fol parer, / / mas dreiz li·n faiz, q’eu m’en faz fol parer, Mas dreg l’en fas, qu’eu m’en fas fol parer, mas dreg l’en fas, q’eu m’en fas fol parer, mas dretz li·n fatz, q’ieu m’en fatz foll tener, mas dreg l’en fas, qu’eu m’en fas fols parer, mas dreg l’en fauc, q’ieu m’en fauc fol parer, mais dreit l’en fag q’eu me faç fol parer, mas dreg li·n fas, qu’ieu m’en fas fols parer, mas dret l’en faz, qu’eu m’en faz fol parer, / ma dreg l’en fatz, q’eu m’en faz fol parer, |
v 6 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
car per cella qe·m torna e non-caler, quar per selha que·m torn’a non-chaler, car per cel que·m torn e non-caler, / / can per selei qi·m torn’e nun-chaler, car per cella que·m torn’e non-caler, car per cella que·m torn’e non-caler, qan per celleis qe·m torna no-caler, car per sela que·m torn’e non-caler, car per sela qe·m torn’en non-caler, / per que selas que torn’a non-chaler, car per celui que·m torn’a no-chaler, / qar per cela qe·m torna e non-chaler, |
v 7 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
estauc aitan de lieis qu’eu no la veia. estau aitant de lieys que non la veia. estauc aitan de lleis que non la veia. / / estau eitant de lei q’eu no la veia. estauc aitam de lleis que non la veia. estauc aitan de lleis que non la veia. estau de leis be tainh qe non la veia. estauc aitan de lleis que non la veia. estauc ia tan de lieis que non la veia. / estau de leys que non la veya. (-2) estau aitan de leis que non la veia. / estau aitan de lieis qe non la veia. |
Cobla V
v 1 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
Mas costums es totz temps que fols folleia, Quar costum’es tostems que folhs foleya, Mas costum’es que fols tostemps foleia, Mas costum’es qe fols totz temps folleia, Mas costum’es qe fols totz temps folia, Mas costum’es qe fol toz tems foleia, Mas costum’es que fols tostemps folleia, Mas costum’es que fols tostemps folleia, Mas costum’es totz temps que folls folleia, Mas costum’es que fols tostemps folleia, Mas costum’es tostemps que fol foleia, Mas costum’es qe fols tostemps foleia, Car costum’es tostems que fols foleya, Mas costum’es totz tems que foil foileia, / Qar costum’es tostemps qe fols foleia, |
v 2 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
e ia non er q’el eis lo ram non cuoilla e ia non qu’ieu eix lo ram no cuelha era non er qu’el eis lo ram non cuoilla e ia non er q’el eis lo ram non coilla e ia non er q’el eis lo ram non coilla e ia non er q’il eis lo ram non cuoilla e ia non er qu’el eis lo ram non cuoilla e ia non er qu’el eis lo ram non cuoilla e ia non er q’ell eis lo ram no·s cueilha e ia non er qu’il eis lo ram no cueilla e ia non er q’el eis lo ram non cueilha e serai qe·il q’il eis lo ram non coilla e ia non er qu’el eys lo ram no·s cuelha e ia non er qu’el eus lo ram no·s cuella / e ia non er q’eu eis lo ram non coilha |
v 3 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
que·l bat e·l fer, per q’ai razon qe·m duoilla, que·m bat e·m fier, per qu’es dregz que m’en duelha, que bat e·l fer, per c’a razon que·m dueilla, qe·l bat e·l fer, per q’ai be dreg qe·m doilla, qe·l bat e·l fer, per q’ai razon qe·m doilla, qi·l bat e·l fer, per q’ai ben dreiz qe·m doilla, que·l bat el fer, per c’ai raison que·m duoilla, que·l bat e·l fer, per c’ai raison qe·m duoilla, qe·l bat e·l fier, per q’es dreig qe m’en dueilha, que·l bat e·l fer, per c’ai raison que·m doilla, que·l bat e·l fer, per c’ai razon qe·m dueilha, qe·l bat lo fer, per qe ai raison qe·m dolla, que·l bat e·l fer, per qu’es ben dretz que·m duelha, qi·l bat e·l fer, per qu’es razos que·m duella, / qe·m bat en fer, per qe es dregtz qe me doilha, |
v 4 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
car anc mi pres d’autrui amor enveia; quar anc no·m pres pueys d’autr’amor enveya; car anc mi pres d’autrui amor enveia; qar anc ni pres d’autrui amor enveia; qar anc mi pres d’autrui amor enveia; car anc mi pres d’altrui amor enveia; car anc mi pres d’autrui amor enveia; car anc mi pres d’autrui amor enveia; qar anc me pres de null’autra enveia; (-1) car anc mi pres d’autrui amar enveia; car an mi pres d’autrui amor enveia; car anc mi pres d’autrui amor enveia; car anc me pres mais d’autr’amor enveia; car anc me pres pux d’autr’amor enveya; / car anc me pres pui d’autr’amor enveia; |
v 5 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
mas fe qu’eu dei lieis e mon Bel Vezer, mas fe qu’ieu dei si mon Bel Vezer, mas fe qu’eu dei lei e mon Bel Vezer, mas fe q’eu dei lei e mon Bel Vezer, mas, fe q’eu dei lei en mon Bel Vezer, mas fe qe dei lei e mon Bel Vezer, mas fe qu’eu dei lei e mon Bel Vezer, mas, fe q’eu dei lei e mon Bel Vezer, mas, fe qe dei leis e mon Bell Vezer, mas fe qu’eu dei lei e mon Bel Veçer, mas, fe q’ieu de leis e mon Bel Vezer, / mais fe qu’ieu dey leys ni mon Bel Vezer, mas fe que dei leis ni mon Bel Veser, / mas fe qe dei lieis e mon Bel Vezer, |
v 6 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
si de s’amor mi torna en bon esper, se de s’amor me torn en bon esper, si de s’amor mi tor’en bon esper, si de s’amor me torn’en bo esper, si de s’amor mi torn’en bon esper, ses de s’amor me torn’en bon esper, si de s’amor mi torn’en bon esper, si de s’amor mi torn’en bon esper, si de s’amor mi torn’en bon esper, si de s’amor mi torn en bon esper, si de s’amor mi torn’en bon esper, / si de s’amor m’en torn’en bon esper, si de s’amor me torna en ben esper, / se de s’amor me torna en bon esper, |
v 7 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
ia mais vas lieis non farai vilanatge. ia mais vas lieys non fiarai vilanatge. ia mais vas lei non farai vilanaie. ia mais vas lei non farai vilanage. ia mais vas lei non frarai vilanage. ia mais ves lei no farai vilanage. iamais ves lei non farai vilanaie. ia mais ves lei non farai vilanaie. ia mais ves leis non farai vilanage. ia mais vas lei non farai vilanaie. ai! Mais ve lieis non farai vilanatge. / ia mais vas leys no faray vilanatge. ia mais vas leis no farai vilanatge. / ia mais vas lieis non farai vilatnage. |
Cobla VI
v 1 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
Ia no m’aia cor fellon ni salvatge, Ia no crezatz cor fellon ni salvatge, Ia no m’aia cor felon ni salvage, / / Ia non aia cor feilon ni salvage, Ia no m’aia cor felon ni salvaie, Ia no m’aia cor felon ni salvaie, Ia non aia cor felon ni salvage, Ia no m’aia cor fellon ni salvaie, Ia no m’aia cor felon ni salvatge, / Ia no·mz aia cor felo ni salvatie, Ia no m’aga cor felo ni salvatge, / Ia non aia cor felon ni salvatge, |
v 2 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
ni contra mi malvatz cosseill non creia, ni contra mi malvatz cossels non creya, ni contra mi malvaz conseil non creia, / / ni contra mi malvaz conseill non creia, ni contra mi malvatz conseill non creia, ni contra mi malvatz conseill non creia, ni ia vas me malvatz conseilh non creia, ni contra mi malvaç conseill no creia, ni contra me malvatz conseilh non creia, / ni contra mi malvat cosselh non creya, ni en mi malvat cosseil no creira, / ni contra mi malvatz conseil non creia, |
v 3 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
q’ieu sui sos hom liges, on que m’esteia, qu’edes sui sieus quitis on que·m esteya, q’eu soi sos hom liies, on que·m m’esteie, / / q’eu sui sos hom liges on q’eu m’esteia, qu’eu sui sos hom liges, on que·m esteia, qu’ieu soi sos hom liges, on que m’esteia, q’ieu sui sos homs liges, on q’ieu m’esteia, qu’eu sui sos hom, ves hon qu’eu an ni steia, q’ieu soi sos hom liges on qe m’estia, / car sieus soi yeu liges, on qu’ieu esteya, car sos hom so liges, on qu’eu m’esteia, / c’ades soi sieus liges, on q’eu mi steia, |
v 4 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
si que de sus del cap li rend mon gatge; si que de sus del cap li ren mon gatge; si que del cab de sus li re mon gaie; / / si qe del cap de sus li ren mon gaie; si que del cap de sus li re mon gaie; si que del cap de sus li re mon gaie; si qe dels hueilhs del cap li ren mon gage; si que del cap de sus li ren mon gaie; si que del cap de sus li ren mor gatge; / si que del suc del cap li ren mon gatge; si que de sus del cap li ren mon gatge; / si qe de ssus mon cap li ten mon gatge; |
v 5 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
mas mans iointas li venc a son plazer, mas mas iuntas li·m ren a son plazer, mas manz iontas li venc a son plazer, / / mas mans iochas li·m ren al seu plazer, mas mans iontas li venc a son plazer, mans mans iontans li venc a son plazer, mans iont e dins li venc a son plaser, mas mans iontas li·m ren a son plaiser, mas ionchas li venc a son plazer, (-1) mais mains ionchas mi ven a sson plaser[1] lay mas iuntas li·m ren al sieu plazer, mas mans iuntas l’en ven al sei voler, / mas mans iontas li·m ren al sieu plazer, |
v 6 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
e ia no·m vuoill mais da sos pes mover, e ia d’aisso no vuelh mon pens mover, e ia no·m voill mas de sos pes mover, / / e ia non vol mais de sos pes mover, e ia no·m voill mas de sos pes mover , et ia no·m voilla mais de sos pes mover, e ia no·m vueilh mais de sos pes mover, e ia no·m voil mais de sos pes mover, e ia no·m vueilh mais de sos pes mover, e ia no·m voil mais de sos pes mover, e ia no·mz vuelh mais de sos pes mover, e ia no voil mais dels seus pes mover, / e ia no·m voilh mais da sos pes mover, |
v 7 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
tro per merce·m meta lai o·is despuoilla. tro per merce·m meta lai on·s despuelha. tro per merce·m meta la o·s despueilla. / / tor per merce·m meta la ou·s despuoilla. tro per merce·m meta lai o·s despuoilla. tro per merce·m meta lai o·s despuoilla. tro q’ab merce·m meta lai o·s despueilha. tro per merce meta lai on despueilla. tro per mercem tenha lai o·s despreilha. tro per merce ni m’en lai o·s despoilla. tro per merce·m meta lay on se despuelha. tro per merce·m meta lai o·s despuella. / tro per merce·m meta lai o·s depoilha. |
Cobla VII
v 1 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
L’aiga del cor, c’amdos los huoills mi muoilla, L’aigua del cor, qu’amdos los huels mi muelha, L’aiga del cor, c’amdos los oillz mi moilla, / / L’aiga del cor, c’amdos los oilz me moilla, L’aiga del cor, c’amdos los oilltz mi moilla, L’aiga del cor, c’amdos los oillz mi moilla, L’aiga del cors q’ambsdos mos hueilhs mi mueilha, L’aiga del cor c’amdos los ois mi mueilla, L’aigua del cor, c’amdo los hueilhs mi myeilha, / / L’aiga del cor, c’amdos mos huuils me muella, / L’aigua del cor, c’amdos los oils mi moilha, |
v 2 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
m’es ben guirens q’ieu penei mon dampnatge, m’es ben guirens qu’ieu penet mon folhatge, m’es ben guirenz qu’eu penet mon damaie, / / m’es ben guirenç q’eu penti mon folage, m’es ben guirrenz qu’eu ponet mon damatge, m’es ben guirenz qu’eu penet mon damaie, m’es ben garens qe pensiei gran follage, m’es ben guirenç qu’eu penet mon damnaie, m’es ben guirens q’iey pen mon dampnatge, (-1) m’es … penet … dampnatge / m’es ben guirens qu’eu penet mon foillatge, / m’es ben guirenz q’eu penit mon folatge, |
v 3 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
e conosc ben q’ieu ai dig gran follatge mas ben conosc que midon pren dampnatge e conosc ben que ai dich gran follage / / e conosc en midonz perde dampnage e conosc ben que au dic gran follaitge e conosc ben qe ai dic gran follatie e conosc ben en leis prendre dampnage e conosc ben, domna, c’ai faig follaie e conosc be q’ieu ai dig gran folatge E conosc ben, domna, q’ai fait follatge / e conosc be, midons … es damnatge / mas ben conosc qe midonz pren dampnatge |
v 4 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
car ai dig so que soa amor mi tuoilla. s’elha tal fa que perdonar mi vuelha. car ai dig so que su amor mi toilla. / / s’ela tan fai qe perdonar no·m voilla. car ai dig so que so amor mi tuoilla. car ai dig so que so amor mi tuoilla. s’ella fai tan qe perdonar non vueilha. car ai dig so que vostr’amor mi toilla. qar ai dig so qe s’amor mi tueilha. car audi ço qe vostr’amor mi toilla. / si tan no fai ques perdonar me vuella. / s’ela tant sai qe perdonar no·m voilha. |
v 5 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
Pois mieus non sui et ill m’a en poder, Quar mieus non son et ilh m’a em poder, Mas mans iontas. (-6) / / Pos meus non sui et el m’a en poder, Puois meu non son et il m’a en poder, Puois meu non son et il m’a en poder, Pos mieus non sui e ill m’a en poder, Mas dreg vos fag qu’ie·m fas per fol tener, / Mas dreit vos faç qe·m faç per fol tener, / Pus meus no so e·il m’a en poder, / Mas meus non so e il m’a em poder, (-1) |
v 6 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
mas pert cella que el mieu dechazer; mais pert elha qu’ieu el mieu dechazer; / / / mas per c’ela q’eu el meu dechader; mais pert ella qu’eu el meu dechazer; mais pert ella qu’eu el meu dechazer; ben conosc ieu qi lli·m vol dechazer; car per celui que·m ten e non-caler, / car per celui qi·m tenen en non-caler, (+1) / mais i pert il en lo meu dechaser; / mais pert ella q’eu el meu dechaer; |
v 7 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
per so l’er gen, s’ab son home plaideia. per que l’er mal sab son home plaideya. / / / per cho l’er gen, s’ab son home pladeia. per so l’er gen, s’ab son home plaideia. per so l’er gen, s’ab son home plaideia. per so ll’er gen, s’ab son home plaideia. estauc aitan que vos, domna, non veia. / estau aitant qe vos, domna, non veia. / per que l’er gen sab son hom se pledeia. / per qe li er mal, s’ab son home plaideia. |
Tornadas
v 1 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
Mon messatgier mand a mon Bel Vezer, Mon messatgier man a mon Bel Vezer, / / / Mon messager man a mon Bel Veçer, Ton messagier man a mon Bel-Vezer, Ton messagier man a mon Bel Vezer, Mon messagier man a mon Bell Vezer, Mon mesagier man a mon Bel Veçer, Mon messagier man a mon Bel Vezer, / / Lo messatge man a mon Bel Veser, / Mon messatgier man a mon Bel Vezer, |
v 2 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
que cill que m’a tout lo sen e·l saber, quar selh que·m tolc lo sen e lo saber, / / / qe til qi m’a tolt lo sen e·l saber, que sil que m’a tolt lo sen e·l saber, que sill que m’a tolt lo sen e·l saber qe cill qe m’a tout lo sen e·l saber, que cil que m’a tout lo sen e·l saber, qu’aissi·lh qe·m tolc lo sen e lo saber, / / e cel que·m tol sai lo sen e·l saber, / qar cel qe·m tol lo sen e lo saber, |
v 3 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
mi tol midonz e liei, que no la veia. m’a tout midons e leys, que non la veya. / / / me tol midonz e lei, qi no la veia. mi tol midonz e lei, que non la veia. mi tol midons e lei, que non la veia. me toll midons e leis, q’ieu non la veia. me tol midons e lei, que non la veia. m’a tout midons e lieis, que non la veia. / / mi tol midons e leis, que non la veia. / m’a tout midonz e leis, qe non la veia. |
v 4 |
A C D Dc F G I K M N P Q R V X a |
/ / / / / / / / / / Amicx Tristans, qar hieu no·us puesc vezer, / / / / / |
v 5 |
A B C Dc F G I K M N P Q R V X a |
/ / / / / / / / / / a Dieu vos do, qualqe part m’estia. / / / / / |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentedorn. QAn uei laflor lerba uert ela fuoilla. Et aug lo chant dels auzels pel bos- catge. Ab lautre ioi qieu ai emon corat- ge. Dobla mos iois enais ecreis ebruoilla. Q(ue) nomes uis q(ue) ren puosca ualer. Cel q(ue) non uol ioi (et) amor auer. Q(ue) tot cant es salegra esesbaudeia. […][1]a non crezatz qieu de ioi mi recreia. Nim lais damar p(er) dan cauer ensuoilla. Q(ue)u non ai ies en poder q(ue) men tuoilla. camors masaill qem sobreseignoreia. Em fai amar cal qeil plassa euoler. Esieu am so q(ue) nom deu eschazer. Forssa damor mi fai far uassalatge. Mas enamor nona hom seignoratge. E qui li qier uilanamen dompneia. Ca mors non uol ren que esser non deia. Paubre eric fai amdos dun paratge. Qan lus amics uol lautre uil tener. pot pauc lamors ab lorguoill remaner. Qor- guoills dechai efin amors capduoilla. Eu sec sella que plus uas mi sorguoilla. Esella fuich qem fon debel estatge. Canc puois non ui ni mi ni mo messatge. P(er) qes mal salu q(ue) ia dompna macuoilla. Mas dreich lenfatz qieu men fatz fol parer. Car p(er) cella qem torna enon caler. Estauc aitan delieis q(ue)u nola ueia. Mas costums es totztemps q(ue) fols folleia. Eia non er qel eis lo ram non cuoilla. q(ue)l bat elfer p(er) qai razon qem duoilla. Car anc mi pres dautrui amor enueia. mas fe q(ue)u dei lieis emon beluezer. Si desamor mi torna enbon esper. Iamais uas lieis non farai uilanatge. Ia nomaia cor fellon ni saluatge. ni con- tra mi maluatz cosseill non creia. Qieu [1] Manca la I maiuscola, comunque segnalata d inizio verso.
|
![]() |
sui sos hom liges on que mesteia. Si que desus del cap li rend mon gatge. Mas mans iointas li uenc ason plazer. E ia nom uuoill mais dasos pes mouer. Tro per mercem meta lai ois despuoilla. Laiga delcor camdos los huoills mi muoil la. Mes ben guirens qieu penei mon da(m)p natge. Econosc ben qieu ai dig gran fol- latge. Car ai dig so q(ue) soa amor mi tuoil- la. Pois mieus non sui (et) ill ma en poder. Mas pert cella que el mieu dechazer. P(er) so ler gen sab son home plaideia. Mon messatgier mand amon beluezer. Q(ue) cill que ma tout lo sen el saber. Mi tol midonz eliei q(ue) no la ueia. |
Bernartz de uentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
QAn uei laflor lerba uert ela fuoilla. Et aug lo chant dels auzels pel bos- catge. Ab lautre ioi qieu ai emon corat- ge. Dobla mos iois enais ecreis ebruoilla. Q(ue) nomes uis q(ue) ren puosca ualer. Cel q(ue) non uol ioi (et) amor auer. Q(ue) tot cant es salegra esesbaudeia. |
Qan vei la flor, l’erba vert e la fuoilla et aug lo chant dels auzels pel boscatge, ab l’autre ioi q’ieu ai e mon coratge, dobla mos iois e nais e creis e bruoilla; que no m’es vis que ren puosca valer, cel que non vol ioi et amor aver, que tot cant es s’alegra e s’esbaudeia. |
II | II |
[…]a non crezatz qieu de ioi mi recreia. Nim lais damar p(er) dan cauer ensuoilla. Q(ue)u non ai ies en poder q(ue) men tuoilla. camors masaill qem sobreseignoreia. Em fai amar cal qeil plassa euoler. Esieu am so q(ue) nom deu eschazer. Forssa damor mi fai far uassalatge. |
[…]a non crezatz q’ieu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan c’aver en suoilla, qu’eu non ai ies en poder que m’en tuoilla, c’amors m’asaill, qe·m sobreseignoreia; e·m fai amar cal qe·il plassa, e voler; e s’ieu am so que no·m deu eschazer, forssa d’amor mi fai far vassalatge. |
III | III |
Mas enamor nona hom seignoratge. E qui li qier uilanamen dompneia. Ca mors non uol ren que esser non deia. Paubre eric fai amdos dun paratge. Qan lus amics uol lautre uil tener. pot pauc lamors ab lorguoill remaner. Qor- guoills dechai efin amors capduoilla. |
Mas en amor non a hom seignoratge, e qui l’i qier, vilanamen dompneia, c’amors non vol ren que esser non deia; paubre e ric fai amdos d’un paratge; qan l’us amics vol l’autre vil tener, pot pauc l’amors ab l’orguoill remaner: q’orguoills dechai e fin’amors capduoilla. |
IV | IV |
Eu sec sella que plus uas mi sorguoilla. Esella fuich qem fon debel estatge. Canc puois non ui ni mi ni mo messatge. P(er) qes mal salu q(ue) ia dompna macuoilla. Mas dreich lenfatz qieu men fatz fol parer. Car p(er) cella qem torna enon caler. Estauc aitan delieis q(ue)u nola ueia. |
Eu sec sella que plus vas mi s’orguoilla, e sella fuich qe·m fon de bel estatge, c’anc puois non vi ni mi ni mo messatge, per q’es mal salu que ia dompna m’acuoilla; mas dreich l’en fatz, q’ieu m’en fatz fol parer, car per cella qe·m torna e non-caler, estauc aitan de lieis qu’eu no la veia. |
V | V |
Mas costums es totztemps q(ue) fols folleia. Eia non er qel eis lo ram non cuoilla. q(ue)l bat elfer p(er) qai razon qem duoilla. Car anc mi pres dautrui amor enueia. mas fe q(ue)u dei lieis emon beluezer. Si desamor mi torna enbon esper. Iamais uas lieis non farai uilanatge. |
Mas costums es totz temps que fols folleia, e ia non er q’el eis lo ram non cuoilla que·l bat e·l fer, per q’ai razon qe·m duoilla, car anc mi pres d’autrui amor enveia; mas fe qu’eu dei lieis e mon Bel Vezer, si de s’amor mi torna en bon esper, ia mais vas lieis non farai vilanatge. |
VI | VI |
Ia nomaia cor fellon ni saluatge. ni con- tra mi maluatz cosseill non creia. Qieu sui sos hom liges on que mesteia. Si que desus del cap li rend mon gatge. Mas mans iointas li uenc ason plazer. E ia nom uuoill mais dasos pes mouer. Tro per mercem meta lai ois despuoilla. |
Ia no m’aia cor fellon ni salvatge, ni contra mi malvatz cosseill non creia, q’ieu sui sos hom liges, on que m’esteia, si que de sus del cap li rend mon gatge; mas mans iointas li venc a son plazer, e ia no·m vuoill mais da sos pes mover, tro per merce·m meta lai o·is despuoilla. |
VII | VII |
Laiga delcor camdos los huoills mi muoil la. Mes ben guirens qieu penei mon da(m)p natge. Econosc ben qieu ai dig gran fol- latge. Car ai dig so q(ue) soa amor mi tuoil- la. Pois mieus non sui (et) ill ma en poder. Mas pert cella que el mieu dechazer. P(er) so ler gen sab son home plaideia. |
L’aiga del cor, c’amdos los huoills mi muoilla, m’es ben guirens q’ieu penei mon dampnatge, e conosc ben q’ieu ai dig gran follatge car ai dig so que soa amor mi tuoilla. Pois mieus non sui et ill m’a en poder, mas pert cella que el mieu dechazer; per so l’er gen, s’ab son home plaideia. |
VIII | VIII |
Mon messatgier mand amon beluezer. Q(ue) cill que ma tout lo sen el saber. Mi tol midonz eliei q(ue) no la ueia. |
Mon messatgier mand a mon Bel Vezer, que cill que m’a tout lo sen e·l saber, mi tol midonz e liei, que no la veia. |
![]() |
![]() |
![]() |
B. QUan uey de uentedorn la flor lerba fresque la fuelha. (et) aug lo chant dels auzels pel boscatge. ab lautre ioy q(ui)eu ai e mo(n) corat- ge. dobla mos chans e nays e crei(s) e bruelha. e nom es uis quom puesca ren ualer. seras no uol amor o gaug auer. pus tot q(ua)nt es salegre ses baudeya. Ia no crezatz que de ioy mi recreya. nim lais damar p(er) dan quauer en suelha. quieu non ai ges poder quaissi men tuelha.
|
![]() |
quamors ma fag quem sobre se- Mas en amor non a hom senho- Ia no crezatz. cor fel- lon ni saluatge. ni contra mi mal- uatz cossels non creya. quedes sui sieus quitis on quem esteya. si que de sus del cap li ren mo(n) gat- ge. mas mas iuntas lim ren a so(n) plazer. e ia daisso no uuelh mo(n) pens mouer. tro per mercem me- ta lai ons despuelha. Quar costum es tostem(s) q(ue) folh(s) foleya. e ia non quieu eix lo ram no cuelha. quem bat em fier per ques dregz que men duelha. quar anc nom pres pu- eys dautramor enueya. mas fe quieu dei si mon bel uezer. se de samor me torn en bon esper. ia mais uas lieys non fiarai uila- natge. Quien sec selui q(ui) pl(us) ues mi serguelha. e selui fui quem fon de bel estatge. qua(n)c pus no ui ni me ni mo messat- ge. per quieu malbir que ma dona ma cuelha. mas dreg lhen fas q(ui)eu men fas fols parer. q(ua)r per selha quem torna non chaler. estau aitant de lieys q(ue) no(n) la ueia. |
![]() |
Laigua del cor quam dos los hu- els mi muelha. mes ben guire(n)s quieu penet mon folhatge. mas ben conosc que midon pren da(m)p- natge. selha tal fa que p(er)donar mi uuelha. quar mieus no(n) son (et) ilh ma em poder. mais pert elha q(ui)eu el mieu dechazer. per que ler mal sab son home plaideya. Mon messatgier man a mon bel uezer. quar selh quem tolc lo sen elo saber. ma tout midons e ley(s) que non la ueya. |
B.de uentedorn | B. de Ventedorn |
I | I |
QUan uey la flor lerba fresque la fuelha. (et) aug lo chant dels auzels pel boscatge. ab lautre ioy q(ui)eu ai e mo(n) corat- ge. dobla mos chans e nays e crei(s) e bruelha. e nom es uis quom puesca ren ualer. seras no uol amor o gaug auer. pus tot q(ua)nt es salegre ses baudeya. |
Quan vey la flor, l’erba fresqu’e la fuelha et aug lo chant dels auzels pel boscatge, ab l’autre ioy qu’ieu ai e mon coratge, dobla mos chans e nays e creis e bruelha; e no m’es vis qu’om puesca ren valer, s’eras no vol amor o gaug aver, pus tot quant es s’alegr’e s’esbaudeya. |
II | II |
Ia no crezatz que de ioy mi recreya. nim lais damar p(er) dan quauer en suelha. quieu non ai ges poder quaissi men tuelha. quamors ma fag quem sobre se- nhoreia. em fai amar liei quem platz e uoler. e sieu q(ui)er so q(ue) nom deu eschazer. forsa damor mi fai far uassallatge. |
Ia no crezatz que de ioy mi recreya ni·m lais d’amar per dan qu’aver en suelha, qu’ieu non ai ges poder qu’aissi m’en tuelha, qu’amors m’a fag que·m sobresenhoreia; e·m fai amar liei que·m platz, e voler; e s’ieu quier so que no·m deu eschazer, forsa d’amor mi fai far vassallatge. |
III | III |
Mas en amor non a hom senho- ria. e qui lai quer uilanamen domneya. que re no uol amors quesser no deia. paubres e rics fai amor daut paratge. si luns amics uol lautre uil tener. greu pot amors ab erguelh remaner. erguelhs dechai e fina mors cap- delha. |
Mas en amor non a hom senhoria, e qui lai quer vilanamen domneya, que re no vol amors qu’esser no deia; paubres e rics fai amor d’aut paratge; si l’uns amics vol l’autre vil tener, greu pot amors ab erguelh remaner, erguelhs dechai e fin’amors capdelha. |
IV | IV |
Ia no crezatz. cor fel- lon ni saluatge. ni contra mi mal- uatz cossels non creya. quedes sui sieus quitis on quem esteya. si que de sus del cap li ren mo(n) gat- ge. mas mas iuntas lim ren a so(n) plazer. e ia daisso no uuelh mo(n) pens mouer. tro per mercem me- ta lai ons despuelha. |
Ia no crezatz cor fellon ni salvatge, ni contra mi malvatz cossels non creya, qu’edes sui sieus quitis on que·m esteya, si que de sus del cap li ren mon gatge; mas mas iuntas li·m ren a son plazer, e ia d’aisso no vuelh mon pens mover, tro per merce·m meta lai on·s despuelha. |
V | V |
Quar costum es tostem(s) q(ue) folh(s) foleya. e ia non quieu eix lo ram no cuelha. quem bat em fier per ques dregz que men duelha. quar anc nom pres pu- eys dautramor enueya. mas fe quieu dei si mon bel uezer. se de samor me torn en bon esper. ia mais uas lieys non fiarai uila- natge. |
Quar costum’es tostems que folhs foleya, e ia non qu’ieu eix lo ram no cuelha que·m bat e·m fier, per qu’es dregz que m’en duelha, quar anc no·m pres pueys d’autramor enveya; mas fe qu’ieu dei si mon Bel Vezer, se de s’amor me torn en bon esper, iamais vas lieys non fiarai vilanatge. |
VI | VI |
Quieu sec selui q(ui) pl(us) ues mi serguelha. e selui fui quem fon de bel estatge. qua(n)c pus no ui ni me ni mo messat- ge. per quieu malbir que ma dona ma cuelha. mas dreg lhen fas q(ui)eu men fas fols parer. q(ua)r per selha quem torna non chaler. estau aitant de lieys q(ue) no(n) la ueia. |
Qu’ieu sec selui qui plus ves mi s’erguelha, e selui fui que·m fon de bel estatge, qu’anc pus no vi ni me ni mo messatge per qu’ieu mal bir que ma dona m’acuelha; mas dreg lhen fas qu’ieu m’en fas fols parer, quar per selha que·m torn’a non chaler, estau aitant de lieys que non la veia. |
VII | VII |
Laigua del cor quam dos los hu- els mi muelha. mes ben guire(n)s quieu penet mon folhatge. mas ben conosc que midon pren da(m)p- natge. selha tal fa que p(er)donar mi uuelha. quar mieus no(n) son (et) ilh ma em poder. mais pert elha q(ui)eu el mieu dechazer. per que ler mal sab son home plaideya. |
L’aigua del cor, qu’amdos los huels mi muelha, m’es ben guirens qu’ieu penet mon folhatge, mas ben conosc que midon pren dampnatge s’elha tal fa que per donar mi vuelha. Quar mieus non son et ilh m’a em poder, mais pert elha qu’ieu el mieu dechazer; per que l’er mal sab son home plaideya. |
VIII | VIII |
Mon messatgier man a mon bel uezer. quar selh quem tolc lo sen elo saber. ma tout midons e ley(s) que non la ueya. |
Mon messatgier man a mon Bel Vezer, quar selh que·m tolc lo sen e lo saber, m’a tout midons e leys, que non la veya. |
![]() |
![]() |
![]() |
Ide(m) B. CAn uei la flor lerba uert ela fo illa. Et aug lo chan dels aucels pel bo scaie. Ab lautre ioi q(ue)u ai emo(n) coraie. Dobla mos iois em nais em creis em broilla. Que nomes uis q(ue) ren puesca ualer. Sel qe no uol ioi eamor auer. Que tot cant es sa legre ses baudeia. Ia no(n) crezatz q(ue)u de ioi mi recreia. Nim lais damar. p(er) dan cauer en soilla. Qeu no(n) ai ies em poder q(ue)u men tuoilla. Camors masall q(ue)m sobrem sei(n)gnoreia. Em fai amar qal qeu plaz euoler. Esi eu am so q(ue) nom deu escazer fo(r) sa damor mi fai far uassallaie. Mas en amor no(n) a hom seignoraie. Equi li qier uilanam(en) do(m)pneia. Camors no(n) uol ren q(ue) esser no(n) deia. Paubres e rics fai am dos dun paraie. Can lus amics uol lautre uil tener. pauc pot lamor ab orgueill remaner. Corgoill dechai Efinamors cabdeilla. Cu sec sella q(ue) plus uas mi sorgoilla. Ese lla(m) fui q(ue)m fun de bel estaie. Can puois no(n) ui ne mi ne mon messaie. p(er) q(ue)s mal saill q(ue) ia do(m)na macuoilla. Mas dreg len fas q(ue)u men fas fol parer. Car p(er) cel q(ue)m torn e no(n) caler. Estauc aitan del leis q(ue) no(n) la ueia. Mas costum es q(ue) fols tos temps ]e[[1]foleia. Era no(n) er q(ue)l eis. lora(m) no(n) cuoilla. q(ue) bat el fer p(er) ca]b[[2] razon q(ue)m dueilla. Car anc mi pres ]dau[[3] dautrui amor enueia. Mas fe q(ue)u dei lei e mon bel uezer. Si desamor mi tor en bon e sper. iamais uas lei no(n) farai uilanaie. |
![]() |
Ianomaia cor felon ni saluage. ni co(n)tra mi maluaz (con)seil no(n) creia. Qeu soi sos hom liies on quem mesteie. Si q(ue) del cab desus li re mo(n) gaie. Mas manz iontas liuenc a son pla- zer. Eia no(m) uoill mas desospes mouer. tro p(er) mercem meta la os despueilla. Laiga del cor cam dos los oillz mi moilla. Mes ben guirenz q(ue)u penet mo(n) damaie. Econosc ben q(ue) ai dich gran follage. Car ai dig so q(ue) suamor mi toilla. Mas mans iontas. |
Ide(m) B. | Idem B. |
I | I |
CAn uei la flor lerba uert ela fo illa. Et aug lo chan dels aucels pel bo scaie. Ab lautre ioi q(ue)u ai emo(n) coraie. Dobla mos iois em nais em creis em broilla. Que nomes uis q(ue) ren puesca ualer. Sel qe no uol ioi eamor auer. Que tot cant es sa legre ses baudeia. |
Can vei la flor, l’erba vert e la foilla et aug lo chan dels aucels pel boscaie, ab l’autre ioi qu’eu ai e mon coraie, dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m broilla; que no m’es vis que ren puesca valer, s’el qe no vol ioi e amor aver, que tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. |
II | II |
Ia no(n) crezatz q(ue)u de ioi mi recreia. Nim lais damar. p(er) dan cauer en soilla. Qeu no(n) ai ies em poder q(ue)u men tuoilla. Camors masall q(ue)m sobrem sei(n)gnoreia. Em fai amar qal qeu plaz euoler. Esi eu am so q(ue) nom deu escazer fo(r) sa damor mi fai far uassallaie. |
Ia non crezatz qu’eu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan c’aver en soilla, q’eu non ai ies em poder qu’eu m’en tuoilla, c’amors m’asall, que·m sobremseingnoreia; e·m fai amar qal q’eu plaz’e voler; e si eu am so que no·m deu escazer, forsa d’amor mi fai far vassallaie. |
III | III |
Mas en amor no(n) a hom seignoraie. Equi li qier uilanam(en) do(m)pneia. Camors no(n) uol ren q(ue) esser no(n) deia. Paubres e rics fai am dos dun paraie. Can lus amics uol lautre uil tener. pauc pot lamor ab orgueill remaner. Corgoill dechai Efinamors cabdeilla. |
Mas en amor non a hom seignoraie, e qui l’i qier, vilanamen dompneia, c’amors non vol ren que esser non deia; paubres e rics fai amdos d’un paraie; can l’us amics vol l’autre vil tener, pauc pot l’amor ab orgueill remaner, c’orgoill dechai e fin’amors cabdeilla. |
IV | IV |
Cu sec sella q(ue) plus uas mi sorgoilla. Ese lla(m) fui q(ue)m fun de bel estaie. Can puois no(n) ui ne mi ne mon messaie. p(er) q(ue)s mal saill q(ue) ia do(m)na macuoilla. Mas dreg len fas q(ue)u men fas fol parer. Car p(er) cel q(ue)m torn e no(n) caler. Estauc aitan del leis q(ue) no(n) la ueia. |
Cu sec sella que plus vas mi s’orgoilla, e sella·m fui que·m fun de bel estaie, can puois non vi ne mi ne mon messaie per qu’es mal saill que ia domna m’acuoilla; mas dreg l’en fas, qu’eu m’en fas fol parer, car per cel que·m torn e non-caler, estauc aitan de lleis que non la veia. |
V | V |
Mas costum es q(ue) fols tos temps ]e[foleia. Era no(n) er q(ue)l eis. lora(m) no(n) cuoilla. q(ue) bat el fer p(er) ca]b[ razon q(ue)m dueilla. Car anc mi pres ]dau[ dautrui amor enueia. Mas fe q(ue)u dei lei e mon bel uezer. Si desamor mi tor en bon e sper. iamais uas lei no(n) farai uilanaie. |
Mas costum’es que fols tostemps foleia, era non er qu’el eis lo ram non cuoilla que bat e·l fer, per c’a razon que·m dueilla, car anc mi pres d’autrui amor enveia; mas fe qu’eu dei lei e mon Bel Vezer, si de s’amor mi tor’en bon esper, iamais vas lei non farai vilanaie. |
VI | VI |
Ianomaia cor felon ni saluage. ni co(n)tra mi maluaz (con)seil no(n) creia. Qeu soi sos hom liies on quem mesteie. Si q(ue) del cab desus li re mo(n) gaie. Mas manz iontas liuenc a son pla- zer. Eia no(m) uoill mas desospes mouer. tro p(er) mercem meta la os despueilla. |
Ia no m’aia cor felon ni salvage, ni contra mi malvaz conseil non creia, q’eu soi sos hom liies, on que·m m’esteie, si que del cab de sus li re mon gaie; mas manz iontas li venc a son plazer, e ia no·m voill mas de sos pes mover, tro per merce·m meta la o·s despueilla. |
VII | VII |
Laiga del cor cam dos los oillz mi moilla. Mes ben guirenz q(ue)u penet mo(n) damaie. Econosc ben q(ue) ai dich gran follage. Car ai dig so q(ue) suamor mi toilla. Mas mans iontas. |
L’aiga del cor, c’amdos los oillz mi moilla, m’es ben guirenz qu’eu penet mon damaie, e conosc ben que ai dich gran follage, car ai dig so que su amor mi toilla. Mas mans iontas. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz Qan uei laflor lerba uerd elafoilla. MAs costumes qe fols totz te(m)ps folle ia. Eia non er qel eis loram no(n) coilla Qel bat elfer p(er) qai bedreg qem do illa. Qar anc nipres dautrui amor enueia. Ma(s) fe qeu dei lei emon bel uezer. Sides amor me tornenbo esper. Iamais uas lei no(n) farai uilanage. |
Bernartz | Bernartz |
Qan uei laflor lerba uerd elafoilla. | Qan vei la flor, l’erba verd e la foilla. |
I | I |
MAs costumes qe fols totz te(m)ps folle ia. Eia non er qel eis loram no(n) coilla Qel bat elfer p(er) qai bedreg qem do illa. Qar anc nipres dautrui amor enueia. Ma(s) fe qeu dei lei emon bel uezer. Sides amor me tornenbo esper. Iamais uas lei no(n) farai uilanage. |
Mas costum’es qe fols totz temps folleia, e ia non er q’el eis lo ram non coilla qe·l bat e·l fer, per q’ai be dreg qe·m doilla, qar anc ni pres d’autrui amor enveia; mas fe q’eu dei lei e mon Bel Vezer, si de s’amor me torn’en bo esper, ia mais vas lei non farai vilanage. |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentadorn. Qan uei la flor lerba fresc ela foilla. (m)As costum es qe fols totz te(m)ps folia. Eia no(n) er qel eis loram no(n) coilla. |
![]() |
Qel bat el fer p(er) qai razon qem doilla. Qar anc mi pres dautrui amor e(n)ueia. Mas fe qeu dei lei en mo(n) bel uezer. Si desamor mi torn en bon esp(er). Iamais uas lei no(n) frarai uilanage. |
Bernartz de uentadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
Qan uei la flor lerba fresc ela foilla. | Qan vei la flor, l’erba fresc’e la foilla. |
I | I |
(m)As costum es qe fols totz te(m)ps folia. Eia no(n) er qel eis loram no(n) coilla. Qel bat el fer p(er) qai razon qem doilla. Qar anc mi pres dautrui amor e(n)ueia. Mas fe qeu dei lei en mo(n) bel uezer. Si desamor mi torn en bon esp(er). Iamais uas lei no(n) frarai uilanage. |
Mas costum’es qe fols totz temps folia, e ia non er q’el eis lo ram non coilla qe·l bat e·l fer, per q’ai razon qe·m doilla, qar anc mi pres d’autrui amor enveia; mas, fe q’eu dei lei en mon Bel Vezer, si de s’amor mi torn’en bon esper, ia mais vas lei non frarai vilanage. |
![]() |
![]() |
![]() |
ide(m) Can uei la flors lerba fresch ela fuola. et auch lo cha(n)z dels auzels pel boscage. ab lautre iois qeu ai en mo(n) corage. dobla mos ioi enai(s) ecres ebruoilla. enomes uis qom re puosca ualer. sera nouol amor(s) et ioi auer. ca(n)t tot qan es salegre ses baldeia. Ia no crezaz qe de ioi meretreia. Nim lais damar p(er)da(n) cau(er) isuoilla. Qeu n(on) aiges e(n)poder qeu me(n) toilla. |
![]() |
Mas en amor n(on) a hom segnorage. Eusec celei qi pl(us) uas mi sorgoila. Mas costumes q(e) fol toz tems foleia. Ia n(on) aia cor feilon ni saluage Laiga delcor ca(m)dos los oilz me moilla. Mes ben guire(n)ç qeu pe(n)ti mo(n) folage. E conosc en mido(n)z p(er)de da(m)pnage. Sela tan fai qe p(er)donar no(m) uoilla. Pos m(eu)s no(n) sui (et) el ma en poder. |
![]() |
Mas p(er)cela qeuel meu dechader. P(er) cho ler gen sab son home pladeia. Mon messager ma(n) amo(n) bel ueçer. Qetil qi matolt losen el saber. Metol midonz elei qi nolaueia. |
ide(m) | Idem |
I | I |
Can uei la flors lerba fresch ela fuola. et auch lo cha(n)z dels auzels pel boscage. ab lautre iois qeu ai en mo(n) corage. dobla mos ioi enai(s) ecres ebruoilla. enomes uis qom re puosca ualer. sera nouol amor(s) et ioi auer. ca(n)t tot qan es salegre ses baldeia. |
Can vei la flors, l’erba fresch’e la fuola et auch lo chanz dels auzels pel boscage, ab l’autre iois q’eu ai en mon corage, dobla mos ioi e nais e cres e bruoilla; e no m’es vis q’om re puosca valer, s’era no vol amors et ioi aver, cant tot qan es s’alegre s’esbaldeia. |
II | II |
Ia no crezaz qe de ioi meretreia. Nim lais damar p(er)da(n) cau(er) isuoilla. Qeu n(on) aiges e(n)poder qeu me(n) toilla. Camors masail qi(m) sobre segnoreia. Em fai amar cui li plaz euoler. E seu am ço qi nodeu escader. Forza damor mi fai far uasalage. |
Ia no crezaz qe de ioi me retreia ni·m lais d’amar per dan c’aver i suoilla, q’eu non ai ges en poder q’eu m’en toilla, c’Amors m’asail, qi·m sobresegnoreia; e·m fai amar cui li plaz’e voler; e s’eu am ço qi no deu escader, forza d’amor mi fai far vasalage. |
III | III |
Mas en amor n(on) a hom segnorage. E qi lenqer uilaname(n) do(m)neia. Qar ren no uol amor qesser nodeia. Paubres erix fai a(m)bdos du(n) parage. Silus amix uol laltre uil tener. Lamors n(on) pot ab lorgoil remaner. Corgoilz deschai efin amor capdoila. |
Mas en amor non a hom segnorage, e qi l’enqer, vilanamen domneia, qar ren no vol Amor q’esser no deia; Paubres e rix fai ambdos d’un parage; si l’us amix vol l’altre vil tener, l’amors non pot ab l’orgoil remaner, c’orgoilz deschai e fin’amor capdoila. |
IV | IV |
Eusec celei qi pl(us) uas mi sorgoila. E celei fug qim fo debel estage. Ca(n)c pos n(on) uir nimi ni mo(n) corage. P(er) qes mal sal qe ia do(m)na macuoila. Mas dreiz lin faiz qeu me(n) faz fol parer. Can p(er)selei qim torn enu(n) chaler. Estau ei ta(n)t delei qeu no laueia. |
Eu sec celei qi plus vas mi s’orgoila, e celei fug qi·m fo de bel estage, c’anc pos non vir ni mi ni mon corage (per q’es mal sal qe ia domna m’acuoila); mas dreiz li·n faiz, q’eu m’en faz fol parer, can per selei qi·m torn’e nun-chaler, estau eitant de lei q’eu no la veia. |
V | V |
Mas costumes q(e) fol toz tems foleia. E ia n(on) er qileis loram n(on) cuoilla. Qil bat el fer p(er) qai be(n) dreiz qe(m) doilla Car a(n)c mi p(re)s daltrui amor enueia. Mas fe qe d(e)i lei emo(n) bel uezer. Ses desamor me torn en bonesp(er). Iamais ueslei no farai uilanage. |
Mas costum’es qe fol toz tems foleia, e ia non er q’il eis lo ram non cuoilla qi·l bat e·l fer, per q’ai ben dreiz qe·m doilla, car anc mi pres d’altrui amor enveia; mas fe qe dei lei e mon Bel Vezer, ses de s’amor me torn’en bon esper, ia mais ves lei no farai vilanage. |
VI | VI |
Ia n(on) aia cor feilon ni saluage Ni co(n)tra mi maluaz (con)seill no(n) creia. Qeu sui sos hom liges on qeu mesteia. Siqe del cap desus li ren mo(n) gaie. Mas ma(n)s iochas lim ren alseu plazer. Eia n(on) uol mais desos pes mouer. Tor p(er) merce(m) meta laous despuoilla. |
Ia non aia cor feilon ni salvage, ni contra mi malvaz conseill non creia, q’eu sui sos hom liges on q’eu m’esteia, si qe del cap de sus li ren mon gaie; mas mans iochas li·m ren al seu plazer, e ia non vol mais de sos pes mover, tor per merce·m meta la ou·s despuoilla. |
VII | VII |
Laiga delcor ca(m)dos los oilz me moilla. Mes ben guire(n)ç qeu pe(n)ti mo(n) folage. E conosc en mido(n)z p(er)de da(m)pnage. Sela tan fai qe p(er)donar no(m) uoilla. Pos m(eu)s no(n) sui (et) el ma en poder. Mas p(er)cela qeuel meu dechader. P(er) cho ler gen sab son home pladeia. |
L’aiga del cor, c’amdos los oilz me moilla, m’es ben guirenç q’eu penti mon folage, e conosc en midonz perde dampnage s’ela tan fai qe perdonar no·m voilla. Pos meus non sui et el m’a en poder, mas per c’ela q’eu el meu dechader; per cho l’er gen, s’ab son home pladeia. |
VIII | VIII |
Mon messager ma(n) amo(n) bel ueçer. Qetil qi matolt losen el saber. Metol midonz elei qi nolaueia. |
Mon messager man a mon Bel Veçer, qe til qi m’a tolt lo sen e·l saber, me tol midonz e lei, qi no la veia. |
![]() |
![]() |
![]() |
QUan uei la flor lerba u(er)t ela fuoilla. Et aug lo cha(n) del auzel pel boscaie. Ab lautre ioi q(ue)u ai emon cor- atge. Dobla mos iois em nais em creis embroilla. Que nomes uis que ren puosca ualer. Sel que no uol ioi camor auer. Que tot quant es salegre sesbaudeia. Ia no(n) creatz q(ue)u de ioi mi recreia. Nim lais da- |
![]() |
mar p(er)dan cauer ensolia. Queu no(n) ai ges en poder queu men tuoilla. Camors ma saill que(m) sobrem seingnoreia. Em fai mamar qual queil platz euoler. Esieu am so que nom deu escas- zer. Forsa damor mi fai far uaussallatge. Nasen amor no(n) a hom seingnoratge. Equi li qu- ier uilamen do(m)pneia. Camors no(n) uol ren qe esser no(n) deia. Paubres (et) rics fai amdos dun pa- ratge. Quan lus amics uol lautre uil tener. Pa- uc pot lamors aborgoill remaner. Corgoils de- chai efinamors cabduoilla. Eu sec sella que plus uas mi sorgoilla. Esella(m) fui que(m) fon de bel estaie. Quanc puois no(n) ui ne mi ne mon messaie. P(er) ques mal salu que ia do(m)- pna macuoilla. Mas dreg lenfas queu me(n) fas fol parer. Car p(er) cella que(m) torne no(n) caler. Esta- uc aitam delleis que no(n) la ueia. Mas costum es que fols tostemps folleia. Eia no(n) er que leis lora(m) no(n) cuoilla. Quel bat el fer p(er) cai raison que(m) duoilla. Car anc mi pres dautrui am- or enueia. Mas fe queu dei lei emon bel uezer. Si de samor mi tornen bon esper. Iamais ues lei no(n) farai uilanaie. Ia no maia cor felon ni saluaie. Ni contra mi maluatz (con)seill no(n) creia. Q(ue)u sui sos hom liges onque(m) esteia. Si que del cap desus lire mon ga- ie. Mas mans iontas li uenc ason plazer. Eia no(m) uoill mas de sos pes mouer . Tro p(er) merce(m) me- ta lai os despuoilla. Laiga del cor camdos los oilltz mi moilla. Mes ben guirrenz queu ponet mon damatge. Econ- osc ben que au dic gran folla(i)tge. Car ai dig so que so amor mi tuoilla. Puois meu no(n) son et il ma en poder. Mais pert ella queu el meu dechazer. P(er) so ler gen sab son home plaideia. Ton messagier man amon bel uezer. Que sil que ma tolt lo sen el saber. Mi tol mi donz el- ei que no(n) la ueia. |
I | I |
QUan uei la flor lerba u(er)t ela fuoilla. Et aug lo cha(n) del auzel pel boscaie. Ab lautre ioi q(ue)u ai emon cor- atge. Dobla mos iois em nais em creis embroilla. Que nomes uis que ren puosca ualer. Sel que no uol ioi camor auer. Que tot quant es salegre sesbaudeia. |
Quan vei la flor l’erba vert e la fuoilla et aug lo chan del auzel pel boscaie, ab l’autre ioi qu’eu ai e mon coratge, dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m broilla; que no m’es vis que ren puosca valer, sel que no vol ioi c’amor aver, que tot quant es s’alegr’e s’esbaudeia. |
II | II |
Ia no(n) creatz q(ue)u de ioi mi recreia. Nim lais da- mar p(er)dan cauer ensolia. Queu no(n) ai ges en poder queu men tuoilla. Camors ma saill que(m) sobrem seingnoreia. Em fai mamar qual queil platz euoler. Esieu am so que nom deu escas- zer. Forsa damor mi fai far uaussallatge. |
Ia non creatz qu’eu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan c’aver en solia, qu’eu non ai ges en poder qu’eu m’en tuoilla, c’amors m’asaill, que·m sobremseingnoreia; e·m fai m’amar qual que·il platz e voler; e s’ieu am so que no·m deu escaszer, forsa d’amor mi fai far vaussallatge. |
III | III |
Nasen amor no(n) a hom seingnoratge. Equi li qu- ier uilamen do(m)pneia. Camors no(n) uol ren qe esser no(n) deia. Paubres (et) rics fai amdos dun pa- ratge. Quan lus amics uol lautre uil tener. Pa- uc pot lamors aborgoill remaner. Corgoils de- chai efinamors cabduoilla. |
Nas en amor non a hom seingnoratge, e qui li quier, vilamen dompneia, c’amors non vol ren qe esser non deia; paubres et rics fai amdos d’un paratge; quan l’us amics vol l’autre vil tener, pauc pot l’amors ab orgoill remaner, c’orgoils dechai e fin’amors cabduoilla. |
IV | IV |
Eu sec sella que plus uas mi sorgoilla. Esella(m) fui que(m) fon de bel estaie. Quanc puois no(n) ui ne mi ne mon messaie. P(er) ques mal salu que ia do(m)- pna macuoilla. Mas dreg lenfas queu me(n) fas fol parer. Car p(er) cella que(m) torne no(n) caler. Esta- uc aitam delleis que no(n) la ueia. |
Eu sec sella que plus vas mi s’orgoilla, e sella·m fui que·m fon de bel estaie, qu’anc puois non vi ne mi ne mon messaie: per qu’es mal salu que ia dompna m’acuoilla. Mas dreg l’en fas, qu’eu m’en fas fol parer, car per cella que·m torn’e non-caler, estauc aitam de lleis que non la veia. |
V | V |
Mas costum es que fols tostemps folleia. Eia no(n) er que leis lora(m) no(n) cuoilla. Quel bat el fer p(er) cai raison que(m) duoilla. Car anc mi pres dautrui am- or enueia. Mas fe queu dei lei emon bel uezer. Si de samor mi tornen bon esper. Iamais ues lei no(n) farai uilanaie. |
Mas costum’es que fols tostemps folleia, e ia non er qu’el eis lo ram non cuoilla que·l bat el fer, per c’ai raison que·m duoilla, car anc mi pres d’autrui amor enveia; mas fe qu’eu dei lei e mon Bel-Vezer, si de s’amor mi torn’en bon esper, iamais ves lei non farai vilanaie. |
VI | VI |
Ia no maia cor felon ni saluaie. Ni contra mi maluatz (con)seill no(n) creia. Q(ue)u sui sos hom liges onque(m) esteia. Si que del cap desus lire mon ga- ie. Mas mans iontas li uenc ason plazer. Eia no(m) uoill mas de sos pes mouer . Tro p(er) merce(m) me- ta lai os despuoilla. |
Ia no m’aia cor felon ni salvaie, ni contra mi malvatz conseill non creia, qu’eu sui sos hom liges, on que·m esteia, si que del cap de sus li re mon gaie; mas mans iontas li venc a son plazer, e ia no·m voill mas de sos pes mover , tro per merce·m meta lai o·s despuoilla. |
VII | VII |
Laiga del cor camdos los oilltz mi moilla. Mes ben guirrenz queu ponet mon damatge. Econ- osc ben que au dic gran folla(i)tge. Car ai dig so que so amor mi tuoilla. Puois meu no(n) son et il ma en poder. Mais pert ella queu el meu dechazer. P(er) so ler gen sab son home plaideia. |
L’aiga del cor, c’amdos los oilltz mi moilla, m’es ben guirrenz qu’eu ponet mon damatge, e conosc ben que au dic gran follaitge, car ai dig so que so amor mi tuoilla. Puois meu non son et il m’a en poder, mais pert ella qu’eu el meu dechazer; per so l’er gen, s’ab son home plaideia. |
VIII | VIII |
Ton messagier man amon bel uezer. Que sil que ma tolt lo sen el saber. Mi tol mi donz el- ei que no(n) la ueia. |
Ton messagier man a mon Bel-Vezer, que sil que m’a tolt lo sen e·l saber, mi tol midonz e lei, que non la veia. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentadorn. QAn uei la flor lerba uert ela fuoilla. Et aug lo chan del au- zel pel boscaie. Ab lau- tre ioi queu ai emo(n) coraie. Dobla mos iois em nais em cr- eis em broilla. Qe nomes uis qe ren puosca ualer. Sel que no uol ioi eamor auer. Que tot qua(n)t es salegre sesbaudeia. Ia no(n) creatz queu de ioi mi recreia. Nim lais damar per dan cauer ensoillia. Quieu no(n) ai ges empoder quieu men tuoilla. Ca- mors ma saill quem sobrem seingnoreia. Em fai ma mar qual queil platz euoler. E sieu am so que nom deu escazer. Forsa da- mor mi fai far uassalaie. |
![]() |
Nasen amor non a hom seingnoraie. Equi li qier uila(na)men dompneia. Camors non uol ren qe esser non deia. Paubres erics fai amdos dun paraie. Qa(n) lus amics uol lautre uil tener. Pauc pot lamors ab orguoill romaner. Corguoills dechai efinamo- rs cabduoilla. Eu sec sella qe plus uas mi sorguoilla. Esellam fui quem fon de bel estaie. Qanc puois non ui ne mi ne mon messaie. Per ques mal salu qe ia dompna ma cuoilla. Mas dreg len fas qeu men fas fol parer. Car per cella quem torne no(n) caler. Estauc aitan delleis que no(n) la ueia. Mas costum es que fols toste(m)ps folleia. Eia non er q(ue)l eis lora(m) no(n) cuoilla. Quel bat el fer per cai raison qem duoilla. Car anc mi pres dautrui amor enueia. Mas fe qeu dei lei emon bel uezer. Si desamor mi tornen bon esper. Iamais ues lei no(n) farai uilanaie. Iano maia cor felon ni saluaie. Ni contra mi maluatz (con)seill no(n) creia. Quieu soi sos hom liges onque(m) esteia. Si que del cap de sus lire mo(n)gaie. Mans mans iontans li uenc ason plazer. Et ia no(m) uoilla mais de sos pes mouer. Tro per merce(m) me- ta lai os despuoilla. Laiga del cor camdos los oillz mi moilla. Mes ben guirenz queu penet mo(n) damaie. Econosc be(n) qe ai dic gran follatie. Car ai dig so que so amor mi tuoilla. Puois meu no(n) son et il ma en poder. Mais pert ella q(ue)u el meu dechazer. Per soler gen sab son home plaideia. Ton messagier man amon bel uezer. Que sill que ma tolt lo sen el saber. Mi tol midons elei que no(n) la ueia. |
Bernartz de uentadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
I | I |
QAn uei la flor lerba uert ela fuoilla. Et aug lo chan del au- zel pel boscaie. Ab lau- tre ioi queu ai emo(n) coraie. Dobla mos iois em nais em cr- eis em broilla. Qe nomes uis qe ren puosca ualer. Sel que no uol ioi eamor auer. Que tot qua(n)t es salegre sesbaudeia. |
Qan vei la flor, l’erba vert e la fuoilla et aug lo chan del auzel pel boscaie, ab l’autre ioi, qu’eu ai e mon coraie, dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m broilla; qe no m’es vis qe ren puosca valer, s’el que no vol ioi e amor aver, que tot quant es s’alegr’e s’esbaudeia. |
II | II |
Ia no(n) creatz queu de ioi mi recreia. Nim lais damar per dan cauer ensoillia. Quieu no(n) ai ges empoder quieu men tuoilla. Ca- mors ma saill quem sobrem seingnoreia. Em fai ma mar qual queil platz euoler. E sieu am so que nom deu escazer. Forsa da- mor mi fai far uassalaie. |
Ia non creatz qu’eu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan c’aver en soillia, qu’ieu non ai ges em poder qu’ieu m’en tuoilla, c’amors m’asaill, que·m sobremseingnoreia; e·m fai m’amar qual que·il platz, e voler; e s’ieu am so que no·m deu escazer, forsa d’amor m’i fai far vassalaie. |
III | III |
Masen amor non a hom seingnoraie. Equi li qier uila(na)men dompneia. Camors non uol ren qe esser non deia. Paubres erics fai amdos dun paraie. Qa(n) lus amics uol lautre uil tener. Pauc pot lamors ab orguoill romaner. Corguoills dechai efinamo- rs cabduoilla. |
Mas en amor non a hom seingnoraie e qui l’i qier, vilanamen dompneia, c’amors non vol ren qe esser non deia; paubres e rics fai amdos d’un paraie; qan l’us amics vol l’autre vil tener, pauc pot l’amors ab orguoill romaner, c’orguoills dechai e fin’amors cabduoilla. |
IV | IV |
Eu sec sella qe plus uas mi sorguoilla. Esellam fui quem fon de bel estaie. Qanc puois non ui ne mi ne mon messaie. Per ques mal salu qe ia dompna ma cuoilla. Mas dreg len fas qeu men fas fol parer. Car per cella quem torne no(n) caler. Estauc aitan delleis que no(n) la ueia. |
Eu sec sella qe plus vas mi s’orguoilla, e sella·m fui que·m fon de bel estaie, q’anc puois non vi ne mi ne mon messaie per qu’es mal salu qe ia dompna m’acuoilla; mas dreg l’en fas, q’eu m’en fas fol parer, car per cella que·m torn’e non-caler, estauc aitan de lleis que non la veia. |
V | V |
Mas costum es que fols toste(m)ps folleia. Eia non er q(ue)l eis lora(m) no(n) cuoilla. Quel bat el fer per cai raison qem duoilla. Car anc mi pres dautrui amor enueia. Mas fe qeu dei lei emon bel uezer. Si desamor mi tornen bon esper. Iamais ues lei no(n) farai uilanaie. |
Mas costum’es que fols tostemps folleia, e ia non er qu’el eis lo ram non cuoilla que·l bat e·l fer, per c’ai raison qe·m duoilla, car anc mi pres d’autrui amor enveia; mas, fe q’eu dei lei e mon Bel Vezer, si de s’amor mi torn’en bon esper, ia mais ves lei non farai vilanaie. |
VI | VI |
Iano maia cor felon ni saluaie. Ni contra mi maluatz (con)seill no(n) creia. Quieu soi sos hom liges onque(m) esteia. Si que del cap de sus lire mo(n)gaie. Mans mans iontans li uenc ason plazer. Et ia no(m) uoilla mais de sos pes mouer. Tro per merce(m) me- ta lai os despuoilla. |
Ia no m’aia cor felon ni salvaie, ni contra mi malvatz conseill non creia, qu’ieu soi sos hom liges, on que m’esteia, si que del cap de sus li re mon gaie; mans mans iontans li venc a son plazer, et ia no·m voilla mais de sos pes mover, tro per merce·m meta lai o·s despuoilla. |
VII | VII |
Laiga del cor camdos los oillz mi moilla. Mes ben guirenz queu penet mo(n) damaie. Econosc be(n) qe ai dic gran follatie. Car ai dig so que so amor mi tuoilla. Puois meu no(n) son et il ma en poder. Mais pert ella q(ue)u el meu dechazer. Per soler gen sab son home plaideia. |
L’aiga del cor, c’amdos los oillz mi moilla, m’es ben guirenz qu’eu penet mon damaie, e conosc ben, qe ai dic gran follatie car ai dig so que so amor mi tuoilla. Puois meu non son et il m’a en poder, mais pert ella qu’eu el meu dechazer; per so l’er gen, s’ab son home plaideia. |
VIII | VIII |
Ton messagier man amon bel uezer. Que sill que ma tolt lo sen el saber. Mi tol midons elei que no(n) la ueia. |
Ton messagier man a mon Bel Vezer, que sill que m’a tolt lo sen e·l saber mi tol midons e lei, que non la veia. |
![]() |
![]() |
bernard dauetadorn. QAn uei la flor lerba fre scae la fueilha. e aug lo chan. dells auzells pel boscage. ablautre ioi q(ui)eu mai en mo(n) corage. dobla mos iois e nais e creis ebrueilha. |
![]() |
e no mes uis come(n) posca ualer. sara no(n) uueill amor e ioi a- uer. pos tot qant es salegrae sesbaudeia. IA no crezas qieu de ioi mi recreia. nim lais damar p(er) dan qauer i sueilha. qieu no(n) ai ges en poder qe men t]o[[1]ueilha. qamors masailh[2] qim sobre seinhoreia. em fai amar zo qeilh uen apla- zer. e sieu am so qe nom deu eschaser. forsa damor men fai far uasallage. QAr en amor no(n) a hom seinho rage. qi ab ergueilh uilana men domneia. qe res no(n) uoll amors qesser non deia. pau pres[3] e rics fai amors dun pa- rage. siluns amics uol lautre uil tener. lamors non pot ab ergueilh remaner. qergue- ilhs dechai e fin amors cap- dueilha. QEu sec celleis qe plu(s) ues mi sorgueilha. e fug celleis q(ue)m |
![]() |
fo(n) de bel estage. qanc pueis non ui ni mi ni mo(n) message. per qe es mal qautra donna ma cueilha. mas dretz lin fatz qieu men fatz foll tener. qan per celleis qem torna no- caler. estau de leis be tainh qe non laueia. MAs costumes totz temps q(ue) folls folleia. e ia no(n) er qell eis lo ram nos cueilha. qel bat el fier per qes dreig qe men dueilha. qar anc me pres de nullautra enueia. mas fe qe dei leis e mon bell uezer. si de samor mi torne(n) bon esper. iamais ues leis no(n) farai ui lanage. IA non aia cor felon ni salua ge. ni ia uas me maluatz co(n) seilh non cre ia. qieu sui sos homs liges[4] on qieu meste(i)a. si qe dels hueilhs del cap li ren mon gage. mans iont e din(s) li uenc a son plaser. eia nom uueilh mais de sos pes mouer. tro qab mercem meta lai os |
![]() |
despueilha. LAiga del cors qambs dos mos hueilhs mi mueilha. mes be(n) garens qe pensiei gran folla- ge. e conosc ben en leis pre(n)dre dampnage. sella fai tan qe perdonar no(n) uueilha. pos mi- eus no(n) sui eill ma en poder. ben conosc ieu qillim uol de chazer. perso ller gen sab son home plaideia. MOn messagier man amo(n) bell uezer. qe cill qe ma tout lo sen el saber. me toll mi dons e leis qieu no(n) laueia. |
bernard dauetadorn. | Bernard da Vetadorn. |
I | I |
QAn uei la flor lerba fre scae la fueilha. e aug lo chan. dells auzells pel boscage. ablautre ioi q(ui)eu mai en mo(n) corage. dobla mos iois e nais e creis ebrueilha. e no mes uis come(n) posca ualer. sara no(n) uueill amor e ioi a- uer. pos tot qant es salegrae sesbaudeia. |
Qan vei la flor, l’erba fresca e la fueilha e aug lo chan dells auzells pel boscage, ab l’autre ioi qu’ieu m’ai en mon corage, dobla mos iois e nais e creis e brueilha; e no m’es vis c’om en posca valer, s’ara non vueill amor e ioi aver, pos tot qant es s’alegra e s’esbaudeia. |
II | II |
IA no crezas qieu de ioi mi recreia. nim lais damar p(er) dan qauer i sueilha. qieu no(n) ai ges en poder qe men t]o[ueilha. qamors masailh qim sobre seinhoreia. em fai amar zo qeilh uen apla- zer. e sieu am so qe nom deu eschaser. forsa damor men fai far uasallage. |
Ia no crezas q’ieu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan q’aver i sueilha, q’ieu non ai ges en poder qe m’en tueilha, q’amors m’asailh, qi·m sobreseinhoreia; e·m fai amar zo qe·ilh ven a plazer; e s’ieu am so qe no·m deu eschaser, forsa d’amor m’en fai far vasallage. |
III | III |
QAr en amor no(n) a hom seinho rage. qi ab ergueilh uilana men domneia. qe res no(n) uoll amors qesser non deia. pau pres e rics fai amors dun pa- rage. siluns amics uol lautre uil tener. lamors non pot ab ergueilh remaner. qergue- ilhs dechai e fin amors cap- dueilha. |
Qar en amor non a hom seinhorage, qi ab ergueilh vilanamen domneia, qe res non voll amors q’esser non deia; paupres e rics fai amors d’un parage; si l’uns amics vol l’autre vil tener, l’amors non pot ab ergueilh remaner, q’ergueilhs dechai e fin’amors capdueilha. |
IV | IV |
QEu sec celleis qe plu(s) ues mi sorgueilha. e fug celleis q(ue)m fo(n) de bel estage. qanc pueis non ui ni mi ni mo(n) message. per qe es mal qautra donna ma cueilha. mas dretz lin fatz qieu men fatz foll tener. qan per celleis qem torna no- caler. estau de leis be tainh qe non laueia. |
Q’eu sec celleis qe plus ves mi s’orgueilha, e fug celleis que·m fon de bel estage, q’anc pueis non vi ni mi ni mon message (per qe es mal q’autra donna m’acueilha); mas dretz li·n fatz, q’ieu m’en fatz foll tener, qan per celleis qe·m torna no-caler, estau de leis be tainh qe non la veia. |
V | V |
MAs costumes totz temps q(ue) folls folleia. e ia no(n) er qell eis lo ram nos cueilha. qel bat el fier per qes dreig qe men dueilha. qar anc me pres de nullautra enueia. mas fe qe dei leis e mon bell uezer. si de samor mi torne(n) bon esper. iamais ues leis no(n) farai ui lanage. |
Mas costum’es totz temps que folls folleia, e ia non er q’ell eis lo ram no·s cueilha qe·l bat e·l fier, per q’es dreig qe m’en dueilha, qar anc me pres de null’autra enveia; mas, fe qe dei leis e mon Bell Vezer, si de s’amor mi torn’en bon esper, ia mais ves leis non farai vilanage. |
VI | VI |
IA non aia cor felon ni salua ge. ni ia uas me maluatz co(n) seilh non cre ia. qieu sui sos homs liges on qieu meste(i)a. si qe dels hueilhs del cap li ren mon gage. mans iont e din(s) li uenc a son plaser. eia nom uueilh mais de sos pes mouer. tro qab mercem meta lai os despueilha. |
Ia non aia cor felon ni salvage, ni ia vas me malvatz conseilh non creia, q’ieu sui sos homs liges, on q’ieu m’esteia, si qe dels hueilhs del cap li ren mon gage; mans iont e dins li venc a son plaser, e ia no·m vueilh mais de sos pes mover, tro q’ab merce·m meta lai o·s despueilha. |
VII | VII |
LAiga del cors qambs dos mos hueilhs mi mueilha. mes be(n) garens qe pensiei gran folla- ge. e conosc ben en leis pre(n)dre dampnage. sella fai tan qe perdonar no(n) uueilha. pos mi- eus no(n) sui eill ma en poder. ben conosc ieu qillim uol de chazer. perso ller gen sab son home plaideia. |
L’aiga del cors q’ambsdos mos hueilhs mi mueilha, m’es ben garens qe pensiei gran follage, e conosc ben, en leis prendre dampnage s’ella fai tan qe perdonar non vueilha. Pos mieus non sui e ill m’a en poder, ben conosc ieu qi lli·m vol dechazer; per so ll’er gen, s’ab son home plaideia. |
VIII | VIII |
MOn messagier man amo(n) bell uezer. qe cill qe ma tout lo sen el saber. me toll mi dons e leis qieu no(n) laueia. |
Mon messagier man a mon Bell Vezer, qe cill qe m’a tout lo sen e·l saber, me toll midons e leis, q’ieu non la veia. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard Lauentador. CAn uei laflor lerba uerd ela foilla. Et aug locant dels auçels pelboscaie. Ab a utre ioi queu uei emon cora ie. Dobla mon iois em nais em creis enbroila. Que no mes uis queren puesca uale r. Sal (non uol)[1] ioi et amor auer. Que tot cant es sale |
![]() |
gre sesbaudeia. IA no cresas queu de ioi mire creia. Nim lais damar per dan cauer soilla. Queu no(n) ai ges poder queu men tue illa. Camors masail quem sobrem signoreia. Em fai amar lai olplatç euoler. Esi eu amso que nom deies cha ser. Forsa damor mifai far uasalaie. MAs ennamor non ahom sig noraie. Equi lai quier ui lanamen dopneia. Camors non uol ren que eser no(n) deia. Paubres erics fai amor(s) dun paraie. Can lus amics uol lautre uil tener. Pauc pot lamors aborgoil rema ner. Cor goilç de chai efina mors chap doilla. EN sec cella que plus uas mi sorgoilla. Esella fui que fon debe estaie. Canc pueis no(n) ui nemi nemon messaie. P(er) ques mal sal que ia domp na macueilla. Mas dreg len |
![]() |
MAs costumes que fols tos tem IA noma ia cor fellon nisal uaie. Ni contra mi maluaç con seill nocreia. Queu sui sos hom ues hon queu an ni steia. Si que del cap desus li ren mon gaie. Mas mans ion tas lim ren ason plaiser. Eia nom uoil mais desos pes mo uer. Tro per merce metalai ondespueilla. LAiga del cor cam dos los ois mi mueilla. Mes ben guire nç queu penet mon damna ie. E(c)onosc ben domna cai fa ig follaie. Car ai dig soque uostra mor mi toilla. Mas dr eg uos fag quiem fas per fo l tener. Car percelui quem ten enon caler. Estauc aitan que uos domna non ueia. MOn mesagier man amon bel ueçer. Que cil que ma tout lo sen elsa ber. Metol midons elei que non laueia. |
![]() |
ie. E(c)onosc ben domna cai fa ig follaie. Car ai dig soque uostra mor mi toilla. Mas dr eg uos fag quiem fas per fo l tener. Car percelui quem ten enon caler. Estauc aitan que uos domna non ueia. MOn mesagier man amon bel ueçer. Que cil que ma tout lo sen elsa ber. Metol midons elei que non laueia. |
Bernard Lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
CAn uei laflor lerba uerd ela foilla. Et aug locant dels auçels pelboscaie. Ab a utre ioi queu uei emon cora ie. Dobla mon iois em nais em creis enbroila. Que no mes uis queren puesca uale r. Sal (non uol) ioi et amor auer. Que tot cant es sale gre sesbaudeia. |
Can vei la flor l’erba verd e la foilla et aug lo cant dels auçels pel boscaie, ab autre ioi qu’eu vei e mon coraie, dobla mon iois e·m nais e·m creis e·n broila; que no m’es vis que ren puesca valer, s’al non vol ioi et amor aver, que tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. |
II | II |
IA no cresas queu de ioi mire creia. Nim lais damar per dan cauer soilla. Queu no(n) ai ges poder queu men tue illa. Camors masail quem sobrem signoreia. Em fai amar lai olplatç euoler. Esi eu amso que nom deies cha ser. Forsa damor mifai far uasalaie. |
Ia no cresas qu’eu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan c’aver soilla, qu’eu non ai ges poder qu’eu men tueilla, c’amors m’asail, que·m sobremsignoreia; e·m fai amar lai o·l platç, e voler; e s’ieu am so que no·m dei eschaser, forsa d’amor m’i fai far vasalaie. |
III | III |
MAs ennamor non ahom sig noraie. Equi lai quier ui lanamen dopneia. Camors non uol ren que eser no(n) deia. Paubres erics fai amor(s) dun paraie. Can lus amics uol lautre uil tener. Pauc pot lamors aborgoil rema ner. Cor goilç de chai efina mors chap doilla. |
Mas enn amor non a hom signoraie, e qui lai quier vilanamen dopneia, c’amors non vol ren que eser non deia; paubres e rics fai amors d’un paraie; can l’us amics vol l’autre vil tener, pauc pot l’amors ab orgoil remaner, c’orgoilç dechai e fin’amors chapdoilla. |
IV | IV |
EN sec cella que plus uas mi sorgoilla. Esella fui que fon debe estaie. Canc pueis no(n) ui nemi nemon messaie. P(er) ques mal sal que ia domp na macueilla. Mas dreg len fas queu men fas fols parer. Car per sela quem torne n(on) caler. Estauc aitan delleis que non la ueia. |
En sec cella que plus vas mi s’orgoilla, e sella fui que fon de be estaie, c’anc pueis non vi ne mi ne mon messaie per qu’es mal sal que ia dompna m’acueilla; mas dreg l’en fas, qu’eu m’en fas fols parer, car per sela que·m torn’e non-caler, estauc aitan de lleis que non la veia.[1] [1] Il copista ripete gli ultimi tre versi nell’ultima cobla.
|
V | V |
MAs costumes que fols tos tem ps folleia. Eia non er quil ei(s) loram nocueilla. Quel bat el fer per cai raison quem doilla. Car anc mi pres dau trui amar enueia. Mas fe queu dei lei emon bel ueçer. Si desamor mitor nen bon es per. Iamais uas lei non fa rai uilan(a)ie. |
Mas costum’es que fols tostemps folleia, e ia non er qu’il eis lo ram no cueilla que·l bat e·l fer, per c’ai raison que·m doilla, car anc mi pres d’autrui amar enveia; mas fe qu’eu dei lei e mon Bel Veçer, si de s’amor mi torn en bon esper, ia mais vas lei non farai vilanaie. |
VI | VI |
IA noma ia cor fellon nisal uaie. Ni contra mi maluaç con seill nocreia. Queu sui sos hom ues hon queu an ni steia. Si que del cap desus li ren mon gaie. Mas mans ion tas lim ren ason plaiser. Eia nom uoil mais desos pes mo uer. Tro per merce metalai ondespueilla. |
Ia no m’aia cor fellon ni salvaie, ni contra mi malvaç conseill no creia, qu’eu sui sos hom, ves hon qu’eu an ni steia, si que del cap de sus li ren mon gaie; mas mans iontas li·m ren a son plaiser, e ia no·m voil mais de sos pes mover, tro per merce meta lai on despueilla. |
VII | VII |
LAiga del cor cam dos los ois mi mueilla. Mes ben guire nç queu penet mon damna ie. E(c)onosc ben domna cai fa ig follaie. Car ai dig soque uostra mor mi toilla. Mas dr eg uos fag quiem fas per fo l tener. Car percelui quem ten enon caler. Estauc aitan que uos domna non ueia. |
L’aiga del cor c’amdos los ois mi mueilla, m’es ben guirenç qu’eu penet mon damnaie, e conosc ben, domna, c’ai faig follaie car ai dig so que vostr’amor mi toilla. Mas dreg vos fag qu’ie·m fas per fol tener, car per celui que·m ten e non-caler, estauc aitan que vos, domna, non veia. |
VIII | VIII |
MOn mesagier man amon bel ueçer. Que cil que ma tout lo sen elsa ber. Metol midons elei que non laueia. |
Mon mesagier man a mon Bel Veçer, que cil que m’a tout lo sen e·l saber, me tol midons e lei, que non la veia. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard QUan uei la flor lerba uert e la fuelha E aug lo chan des auzels pel boscatge Al lautre ioi qieu ai en mon coratge Dobla mos iois em nais em cres em brueilha |
![]() |
Qe no mes uis q(ue) ren puesc ualer Sel que no uol ior en amor auer Qe tot cant es salegre sesbaudeia Ia non crezatz qieu de ioi mi recreia Nim lais damar per dan cauer esueilha Camors ma sailh qem sobre senhoreia Em fai amar qual queilh plasse uoler E si eu am so q(ue) non deu escazer Forsa damor me fai far uasalatge Mas en amor no(n) a hom senhoratge E qui lor quier uilanamen do(m)pneia Quamor no(n) uol re quessar no(n) deia Paubre e ricx fai am dos dun paratge Qan lus amics uol lautre uil tener Pauc pot lamor ab ergueilh remane(r) Quergueils dechai efin amor capdrelh(a) Hie sec sela q(ue) plus ues mi sergueilha E selam fui qem fo de bel estatge Canc pueis no(n) ui ni me ni mon mesatge Per qes mal sal que do(m)pna macueilla Mas dreg len fauc qieu men fauc fol parer Ca(r) p(er) sela qem torn en no(n) caler Estauc ia tan de lieis q(ue) no(n) la ueia Mas costum es toste(m)ps q(ue) fol foleia E ia no(n) er qel eis lo ram no(n) cueilha Quel bat el fer per cai razon qem dueilha Car an mi pres dautrui amor e(n)ueia Mas fe qi eu d(e) leis e mon bel uezer Si desamor mi torn en bon esper Ai mais ue lieis no(n) farai uilanatge Ia nom aia cor felon ni saluatge Ni contra me maluatz (con)seilh n(on) creia Qi eu soi sos hom liges on qe mestia Si que del cap d(e) sus li ren mor gatge Mas ionchas li uenc a son plazer E ia nom uueilh mais de sos pes mo(uer) Tro per mercem tenha laios despreilha Laigua del cor cam do los hueilh(s) mi myeilha Mes ben guire(n)s qiey pen mon da(m)p(natge)[1] E conosc be qieu ai dig gran folatge Qar ai dig so qe samor mi tueilha Mon messagier man amon bel uezer Quaissilh qem tolc lo sen e lo saber [1] Il copista aggiunge natge sul margine sinistro della carta, accanto al testo.
|
![]() |
Ma tout midons elieis que no(n) la ueia Amicx tristans qar hieu nous puesc uezer A dieu uos do qualqe part mestia |
Bernard | Bernard |
I | I |
QUan uei la flor lerba uert e la fuelha E aug lo chan des auzels pel boscatge Al lautre ioi qieu ai en mon coratge Dobla mos iois em nais em cres em brueilha Qe no mes uis q(ue) ren puesc ualer Sel que no uol ior en amor auer Qe tot cant es salegre sesbaudeia |
Quan vei la flor, l’erba vert e la fuelha e aug lo chan des auzels pel boscatge, a ll’autre ioi q’ieu ai en mon coratge, dobla mos iois e·m nais e·m cres e·m brueilha; qe no m’es vis que ren puesc valer sel que no vol ior en amor aver, qe tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. |
II | II |
Ia non crezatz qieu de ioi mi recreia Nim lais damar per dan cauer esueilha Camors ma sailh qem sobre senhoreia Em fai amar qual queilh plasse uoler E si eu am so q(ue) non deu escazer Forsa damor me fai far uasalatge |
Ia non crezatz q’ieu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan c’aver e sueilha, c’Amors m’asailh, qe·m sobresenhoreia; e·m fai amar qual que·ilh plass’, e voler; e si eu am so que non deu escazer, forsa d’amor me fai far vasalatge.[1] |
III | III |
Mas en amor no(n) a hom senhorathe E qui lor quier uilanamen do(m)pneia Quamor no(n) uol re quessar no(n) deia Paubre e ricx fai am dos dun paratge Qan lus amics uol lautre uil tener Pauc pot lamor ab ergueilh remane(r) Quergueils dechai efin amor capdrelh(a) |
Mas en amor non a hom senhorathe, e qui lor quier, vilanamen dompneia, qu’amor non vol re qu’essar non deia; paubre e ricx fai amdos d’un paratge; qan l’us amics vol l’autre vil tener, pauc pot l’amor ab ergueilh remaner, qu’ergueils dechai e fin’amor capdrelha. |
IV | IV |
Hie sec sela q(ue) plus ues mi sergueilha E selam fui qem fo de bel estatge Canc pueis no(n) ui ni me ni mon mesatge Per qes mal sal que do(m)pna macueilla Mas dreg len fauc qieu men fauc fol parer Ca(r) p(er) sela qem torn en no(n) caler Estauc ia tan de lieis q(ue) no(n) la ueia |
Hie sec sela que plus ves mi s’ergueilha, e sela·m fui qe·m fo de bel estatge, c’anc pueis non vi ni me ni mon mesatge per q’es mal sal que dompna m’acueilla; mas dreg l’en fauc, q’ieu m’en fauc fol parer, car per sela qe·m torn’en non-caler, estauc ia tan de lieis que non la veia. |
V | V |
Mas costum es toste(m)ps q(ue) fol foleia E ia no(n) er qel eis lo ram no(n) cueilha Quel bat el fer per cai razon qem dueilha Car an mi pres dautrui amor e(n)ueia Mas fe qi eu d(e) leis e mon bel uezer Si desamor mi torn en bon esper Ai mais ue lieis no(n) farai uilanatge |
Mas costum’es tostemps que fol foleia, e ia non er q’el eis lo ram non cueilha que·l bat e·l fer, per c’ai razon qe·m dueilha, car an mi pres d’autrui amor enveia; mas, fe q’ieu de leis e mon Bel Vezer, si de s’amor mi torn’en bon esper, ai! Mais ve lieis non farai vilanatge. |
VI | VI |
Ia nom aia cor felon ni saluatge Ni contra me maluatz (con)seilh n(on) creia Qi eu soi sos hom liges on qe mestia Si que del cap d(e) sus li ren mor gatge Mas ionchas li uenc a son plazer E ia nom uueilh mais de sos pes mo(uer) Tro per mercem tenha laios despreilha |
Ia no m’aia cor felon ni salvatge, ni contra me malvatz conseilh non creia, q’ieu soi sos hom liges on qe m’estia, si que del cap de sus li ren mor gatge; mas ionchas li venc a son plazer, e ia no·m vueilh mais de sos pes mover, tro per mercem tenha lai o·s despreilha. |
VII | VII |
Laigua del cor cam do los hueilh(s) mi myeilha Mes ben guire(n)s qiey pen mon da(m)p(natge) E conosc be qieu ai dig gran folatge Qar ai dig so qe samor mi tueilha |
L’aigua del cor, c’amdo los hueilhs mi myeilha, m’es ben guirens q’iey pen mon dampnatge e conosc be q’ieu ai dig gran folatge, qar ai dig so qe s’amor mi tueilha.[2] [2] Mancano gli ultimi 3 versi della cobla: Pois meus no sui et ilh m’a en poder, / mais pert ilh qu’eu en lo meu dechazer; / per so l’er gen s’ab son ome plaideya.
|
VIII | VIII |
Mon messagier man amon bel uezer Quaissilh qem tolc lo sen e lo saber Ma tout midons elieis que no(n) la ueia Amicx tristans qar hieu nous puesc uezer A dieu uos do qualqe part mestia |
Mon messagier man a mon Bel Vezer, qu’aissi·lh qe·m tolc lo sen e lo saber, m’a tout midons e lieis, que non la veia. Amicx Tristans, qar hieu no·us puesc vezer, a Dieu vos do, qualqe part m’estia. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernardus Quant par la flor lerba fresca (et)la folla Et aut los chant dels auses p(er) boscage. Ab lautre ioi qeu ai en mo(n) corage. Dobla mos iois em nais em c(re)is em brolla Qe no(n) es res qe molt posca ualer. Sella no(n) uol amors (et)ioi auer. Qe tut cant es sa legra (et)ses baudeia. Ia no(n) cuidaç qeu de ioi mi recreia Nim lais damar p(er)mal qi auer isolla. Qeu no(n) ai ges empoder qeu me(n) tolla. Camor massal qe(m) sobra segnoreia. Em fai amar lai ol plaç e uoler. Esseu am ço qe nu(m) deues graçer Força damor mi fai far uassallage. Mais en amor no(n) alom signorage. Eqi len qer uillana me(n)t do(m)neia. Qe ren no(n) uol amor qesser no(n) deia. Paubres (et)ricx fai amor dun parage. Qant lus amicx uol lautre uil tener. Greu pot amor ab orgoils remaner. Orgoils dechai (et)finamor capdoilla Eu sec cele qe plus uer mi sorgoilla. E cele fo qim fa debelestage. Canc pois no(n) ui ne lei ne mo(n) message P(er)qe mal sap qe ia do(m)na ma coilla Mais dreit len fag qeu me faç fol parer. |
![]() |
… … … Mes … penet … dampnatge E conosc ben do(m)na qai fait follatge Car audi ço qe uostramor mi toilla Mas dreit uos faç qem faç p(er) fol tener Car p(er) celui qim tenen en no(n) caler Estau aitant qe uos do(m)na non ueia Mas costumes qe fols tos te(m)ps foleia E serai qeil qil eis loram no(n) coilla Qel bat lo fer p(er)qe ai raison qe(m) dolla. Car anc mi pres dautrui amor enueia. Mais mains ionchas mi uen asson plaser E ia no(m) uoil mais de sos pes mouer. Tro p(er) merce ni men lai os despoilla |
Bernardus | Bernardus |
I | I |
Quant par la flor lerba fresca (et)la folla Et aut los chant dels auses p(er) boscage. Ab lautre ioi qeu ai en mo(n) corage. Dobla mos iois em nais em c(re)is em brolla Qe no(n) es res qe molt posca ualer. Sella no(n) uol amors (et)ioi auer. Qe tut cant es sa legra (et)ses baudeia. |
Quant par la flor, l’erba fresca et la folla et aut los chant dels auses per boscage, ab l’autre ioi q’eu ai en mon corage, dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m brolla; qe non es res qe molt posca valer, s’ella non vol amors et ioi aver, qe tut cant es s’alegra et s’esbaudeia. |
II | II |
Ia no(n) cuidaç qeu de ioi mi recreia Nim lais damar p(er)mal qi auer isolla. Qeu no(n) ai ges empoder qeu me(n) tolla. Camor massal qe(m) sobra segnoreia. Em fai amar lai ol plaç e uoler. Esseu am ço qe nu(m) deues graçer Força damor mi fai far uassallage. |
Ia non cuidaç q’eu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per mal qi aver i solla, q’eu non ai ges em poder q’eu m’en tolla, c’amor m’assal, qe·m sobrasegnoreia; e·m fai amar lai o·l plaç, e voler; e ss’eu am ço qe nu·m deu esgraçer, força d’amor mi fai far vassallage. |
III | III |
Mais en amor no(n) alom signorage. Eqi len qer uillana me(n)t do(m)neia. Qe ren no(n) uol amor qesser no(n) deia. Paubres (et)ricx fai amor dun parage. Qant lus amicx uol lautre uil tener. Greu pot amor ab orgoils remaner. Orgoils dechai (et)finamor capdoilla |
Mais en amor non a l’om signorage, e qi l’en qer, villanament domneia, qe ren non vol amor q’esser non deia; paubres et ricx fai amor d’un parage; qant l’us amicx vol l’autre vil tener, greu pot amor ab orgoils remaner, orgoils dechai et fin’amor capdoilla. |
IV | IV |
Eu sec cele qe plus uer mi sorgoilla. E cele fo qim fa debelestage. Canc pois no(n) ui ne lei ne mo(n) message P(er)qe mal sap qe ia do(m)na ma coilla Mais dreit len fag qeu me faç fol parer. … … |
Eu sec cele qe plus ver mi s’orgoilla, e cele fo qi·m fa de bel estage, c’anc pois non vi ne lei ne mon message per qe mal sap qe ia domna m’acoilla; mais dreit l’en fag q’eu me faç fol parer, … … |
V | V |
… Mes … penet … dampnatge E conosc ben do(m)na qai fait follatge Car audi ço qe uostramor mi toilla Mas dreit uos faç qem faç p(er) fol tener Car p(er) celui qim tenen en no(n) caler Estau aitant qe uos do(m)na non ueia |
… m’es … penet … dampnatge E conosc ben, domna, q’ai fait follatge, car audi ço qe vostr’amor mi toilla. Mas dreit vos faç qe·m faç per fol tener, car per celui qi·m tenen en non-caler, estau aitant qe vos, domna, non veia. |
VI | VI |
Mas costumes qe fols tos te(m)ps foleia E serai qeil qil eis loram no(n) coilla Qel bat lo fer p(er)qe ai raison qe(m) dolla. Car anc mi pres dautrui amor enueia. Mais mains ionchas mi uen asson plaser E ia no(m) uoil mais de sos pes mouer. Tro p(er) merce ni men lai os despoilla |
Mas costum’es qe fols tostemps foleia, e serai qe·il q’il eis lo ram non coilla qe·l bat lo fer, per qe ai raison qe·m dolla, car anc mi pres d’autrui amor enveia; mais mains ionchas mi ven a sson plaser e ia no·m voil mais de sos pes mover, tro per merce ni m’en lai o·s despoilla. |
![]() |
![]() |
B. de uentador(n). Can par la flor. el erba fresq(ue)l fuelha. et aug los chans dels auzels pel boscatge. ab lautre ioi quieu ai e(n) mo(n) coratie. dobla mos bes e nais e creis e bruelha. e nom es uis com res puesca ualer. seras no uol amors e ioi auer. pus tot cant es salegre sesbaudeia. Ia no(n) crezatz q(ui) eu de ioi mi recreia nim lais damor p(er) da(n) cau(er) e(n) suelha. ni no(n) ai ges d(e) pod(er) q(ue) me(n) tuelha. camors ma- salh. q(uem) sobre senhoreya. em fay amar q(ui) q(ue)l plasse uoler. e sieu am lieis q(ue) nom deu eschazer. forsa damor me fai far uassallatie. |
![]() |
Mas ]fors[[1] e(n) amor no(n) a hom senhoratge. ]nais[[2] (et) q(ui) lay q(ui)er uilaname(n) domneia. car res no ual amors q(ue)ss(er) no(n) deia. paubres e ricx fay amors du(n) paratge. ca(n) lus a- micx uol lautre uil ten(er). pauc pot ]erguelhs[[3] amors ab er- guelh reman(er). q(ue)rguelh dechai e finamor capduelha. Ieu siec seleys q(ue) pus uas m(e) serguelha. et elam fug q(ue) es de bel estatie. ca(n)c pueys no ui. ni me ni mo messatie. p(er) cay mal sal. q(ue) ia dona macuelha. mas dreg lin fas. q(ui)eu me(n) fas fols parer. p(er) q(ue) selas. q(ue) tor(n) a no(n) chaler. estau de leys. q(ue) no(n) la ueya. |
![]() |
Car costum es tostems q(ue) fols fo- leya. e ia no(n) er q(ue)l eys lo ram nos cuelha. q(ue)l bat el fer. p(er) q(ue)s ben dretz q(uem) duelha. car anc me pres mais dautramor e(n)ueia mais fe q(ui)eu dey leys ni mo(n) bel uezer. si de samor me(n) tor- ne(n) bo(n) esp(er). ia mais uas leys no faray uilanatge. Ia no(m)z aia cor felo ni saluatie. ni co(n)tra mi maluat cosselh non creya. car sieus soi yeu liges o(n) q(ui)eu esteya. si q(ue) del suc del cap li re(n) mo(n) gatge. lay mas iu(n)tas lim ren al sieu plazer. e ia no(m)z uuelh mais de sos pes mou(er). tro p(er) m(er)cem meta lay o(n) se despuelha. |
B. de uentador(n). | B. de Ventadorn. |
I | I |
Can par la flor. el erba fresq(ue)l fuelha. et aug los chans dels auzels pel boscatge. ab lautre ioi quieu ai e(n) mo(n) coratie. dobla mos bes e nais e creis e bruelha. e nom es uis com res puesca ualer. seras no uol amors e ioi auer. pus tot cant es salegre sesbaudeia. |
Can par la flor e l’erba fresqu’e·l fuelha et aug los chans dels auzels pel boscatge, ab l’autre ioi qu’ieu ai en mon coratie, dobla mos bes e nais e creis e bruelha; e no m’es vis c’om res puesca valer, s’eras no vol amors e ioi aver, pus tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. |
II | II |
Ia no(n) crezatz q(ui) eu de ioi mi recreia nim lais damor p(er) da(n) cau(er) e(n) suelha. ni no(n) ai ges d(e) pod(er) q(ue) me(n) tuelha. camors ma- salh. q(uem) sobre senhoreya. em fay amar q(ui) q(ue)l plasse uoler. e sieu am lieis q(ue) nom deu eschazer. forsa damor me fai far uassallatie. |
Ia non crezatz qu’ieu de ioi mi recreia ni·m lais d’amor per dan c’aver en suelha, ni non ai ges de poder que m’en tuelha, c’amors m’asalh, que·m sobresenhoreya; e·m fay amar qui que·l plass’, e voler; e s’ieu am lieis que no·m deu eschazer, forsa d’amor me fai far vassallatie. |
III | III |
Mas ]fors[ e(n) amor no(n) a hom senhoratge. ]nais[ (et) q(ui) lay q(ui)er uilaname(n) domneia. car res no ual amors q(ue)ss(er) no(n) deia. paubres e ricx fay amors du(n) paratge. ca(n) lus a- micx uol lautre uil ten(er). pauc pot ]erguelhs[ amors ab er- guelh reman(er). q(ue)rguelh dechai e finamor capduelha. |
Mas en amor non a hom senhoratge, et qui lay quier, vilanamen domneia, car res no val amors qu’esser non deia; paubres e ricx fay amors d’un paratge; can l’us amicx vol l’autre vil tener, pauc pot amors ab erguelh remaner, qu’erguelh dechai e fin’amor capduelha. |
IV | IV |
Ieu siec seleys q(ue) pus uas m(e) serguelha. et elam fug q(ue) es de bel estatie. ca(n)c pueys no ui. ni me ni mo messatie. p(er) cay mal sal. q(ue) ia dona macuelha. mas dreg lin fas. q(ui)eu me(n) fas fols parer. p(er) q(ue) selas. q(ue) tor(n) a no(n) chaler. estau de leys. q(ue) no(n) la ueya. |
Ieu siec seleys que pus vas me s’erguelha, et ela·m fug que es de bel estatie, c’anc pueys no vi ni me ni mo messatie (per c’ay mal sal que ia dona m’acuelha); mas dreg li·n fas, qu’ieu m’en fas fols parer, per que selas que torn’a non-chaler, estau de leys que non la veya. |
V | V |
Car costum es tostems q(ue) fols fo- leya. e ia no(n) er q(ue)l eys lo ram nos cuelha. q(ue)l bat el fer. p(er) q(ue)s ben dretz q(uem) duelha. car anc me pres mais dautramor e(n)ueia mais fe q(ui)eu dey leys ni mo(n) bel uezer. si de samor me(n) tor- ne(n) bo(n) esp(er). ia mais uas leys no faray uilanatge. |
Car costum’es tostems que fols foleya, e ia non er qu’el eys lo ram no·s cuelha que·l bat e·l fer, per qu’es ben dretz que·m duelha, car anc me pres mais d’autr’amor enveia; mais fe qu’ieu dey leys ni mon Bel Vezer, si de s’amor m’en torn’en bon esper, ia mais vas leys no faray vilanatge. |
VI | VI |
Ia no(m)z aia cor felo ni saluatie. ni co(n)tra mi maluat cosselh non creya. car sieus soi yeu liges o(n) q(ui)eu esteya. si q(ue) del suc del cap li re(n) mo(n) gatge. lay mas iu(n)tas lim ren al sieu plazer. e ia no(m)z uuelh mais de sos pes mou(er). tro p(er) m(er)cem meta lay o(n) se despuelha. |
Ia no·mz aia cor felo ni salvatie, ni contra mi malvat cosselh non creya, car sieus soi yeu liges, on qu’ieu esteya, si que del suc del cap li ren mon gatge; lay mas iuntas li·m ren al sieu plazer, e ia no·mz vuelh mais de sos pes mover tro per merce·m meta lay on se despuelha. |
![]() |
![]() |
Can par la flor lerba fresca ela fuella. (et) aug lo chant dels auzels pel boscatge. ab lautre ioy queu mai emon coratge puega mon chant enaix ecreis ebruella. enomes uis com re pus ca ualer. seras no uol amor eioy auer. pus tot cant es salegra eses baudeya. |
![]() |
Ia nous cugetz queu de ioy merecreia nim laix damar p(er)dan cauer isuoilla car nonai ges empoder que men tueilla. camor ma sal emsobre seinhoreia. em fai amar leis p(er) plass en uoler e seu am so que no(n) deu esch(a)der. forza damor men fai far uasalatge Car enamor nonahom seinhoratge e q(ui)li q(ue)r uilanamen domneia q(ue) re no uol amor q(ue)sser nodeia paubres erics fai amor de p(ar)atge. si us amics uol lautre uil tener. greu pot amor ab lerguil reman(er) querguell dechai efinamor capduella. |
![]() |
Donc seu sec lui qui plus uas mi serguilla (et) a leis fug qim fo de belestatge anc puis noui ni me ni mo messagge p(er)q(ue)s be sal q(ue) ia doncs nom acuella. mas dret len faz q(ue)u men fas fol parer car p(er) ce lui q(ue)m ten anochaler. estau aitan. deleis q(ue) no(n) laueia. Mas costum es totz tems q(ue) foil foileia. eia non er q(ue)leus loram nos cueilla q(ui)l bat el fer per ques razos quem duella. car anc me pres pux dautra mor enueya. mas fe q(ue) dei leis ni mon bel ueser si desamor me torna en ben esper. iamais uas leis nofarai uilan atge. Ia no maga cor felo ni saluatge. ni e(n) mi maluat cosseil nocrei |
![]() |
ra. car sos hom so liges on q(ue)u mesteia. si q(ue)desus pel cap liren mon ga tge. mas mans iuntas lim ren alseu uoler. eia no uuil mais dels seus pes mouer. tro p(er) merce(m) meta laios despuella Laiga del cor camdos mos huuils me muella. mes ben guirens q(ue)u penet mon foillatge econosc be midons …[1] es damnatge. si tan nofai ques p(er)donar me uuella. pus meus no so eilma enpoder. m(a) is ipert il enlo meu dechaser. perque les gen sab son hom sepledeia Lo messatge man amon bel ueser. ecel q(ue)m tol sai losen el sab(er) mi tol midons eleis que nonlaueia [1] Testo illegibile.
|
I | I |
Can par la flor lerba fresca ela fuella. (et) aug lo chant dels auzels pel boscatge. ab lautre ioy queu mai emon coratge puega mon chant enaix ecreis ebruella. enomes uis com re pus ca ualer. seras no uol amor eioy auer. pus tot cant es salegra eses baudeya. |
Can par la flor, l’erba fresca e la fuella et aug lo chant dels auzels pel boscatge, ab l’autre ioy qu’eu m’ai e mon coratge, puega mon chant e nais e creis e bruella; e no m’es vis c’om re pusca valer, s’eras no vol amor e ioy vuer, pus tot cant es s’alegra e s’esbaudeya. |
II | II |
Ia nous cugetz queu de ioy merecreia nim lais damar p(er)dan cauer isuoilla car nonai ges empoder que men tuoilla. camor ma sal emsobre seinhoreia. em fai amar leis p(er) plass en uoler e seu am so que no(n) deu esch(a)der. forza damor men fai far uasalatge |
Ia no·us cugetz qu’eu de ioy me recreia ni·m lais d’amar per dan c’aver i suoilla, car non ai ges em poder que m’en tuoilla, c’amor m’asal e·m sobreseinhoreia; e·m fai amar leis per plass’, e·n voler; e s’eu am so que non dei eschader forza d’amor m’en fai far vasalatge. |
III | III |
Car enamor nonahom seinhoratge e q(ui)li q(ue)r uilanamen domneia q(ue) re no uol amor q(ue)sser nodeia paubres erics fai amor de p(ar)atge. si us amics uol lautre uil tener. greu pot amor ab lerguil reman(er) querguell dechai efinamor capduella. |
Car en amor non a hom seinhoratge, e qui li quer, vilanamen domneia, que re no vol amor qu’esser no deia; paubres e rics fai amor de paratge; si us amics vol l’autre vil tener, greu pot amor ab l’erguil remaner, qu’erguell dechai e fin’amor capduella. |
IV | IV |
Donc seu sec lui qui plus uas mi serguilla (et) aleis fug qim fo de belestatge anc puis noui ni me ni mo messagge p(er)q(ue)s be sal q(ue) ia doncs nom acuella. mas dret len faz q(ue)u men fas fol parer car p(er) ce lui q(ue)m ten anochaler. estau aitan. deleis q(ue) no(n) laueia. |
Donc, s’eu sec lui qui plus vas mi s’erguilla, et a leis fug qi·m fo de bel estatge, anc puis no vi ni me ni mo messagge per qu'es be sal que ia doncs no·m acuella; mas dret l’en faz, qu’eu m’en fas fol parer, car per celui que·m ten a no-chaler, estau aitan de leis que non la veia. |
V | V |
Mas costum es totz tems q(ue) foil foileia. eia non er q(ue)leus loram nos cueilla q(ui)l bat el fer per ques razos quem duella. car anc me pres pux dautra mor enueya. mas fe q(ue) dei leis ni mon bel ueser si desamor me torna en ben esper. iamais uas leis nofarai uilan atge. |
Mas costum’es totz tems que foil foileia, e ia non er qu’el eus lo ram no·s cueilla qui·l bat e·l fer, per qu’es razos que·m duella, car anc me pres pux d’autr’amor enveya; mas fe que dei leis ni mon Bel Veser, si de s’amor me torna en ben esper, ia mais vas leis no farai vilanatge. |
VI | VI |
Ia no maga cor felo ni saluatge. ni e(n) mi maluat cosseil nocrei ra. car sos hom so liges on q(ue)u mesteia. si q(ue)desus pel cap liren mon ga tge. mas mans iuntas lim ren alseu uoler. eia no uuil mais dels seus pes mouer. tro p(er) merce(m) meta laios despuella |
Ia no m’aga cor felo ni salvatge, ni en mi malvat cosseil no creira, car sos hom so liges, on qu’eu m’esteia, si que de sus pe·l cap li ren mon gatge; mas mans iuntas li·m ren al seu voler, e ia no vuil mais dels seus pes mover, tro per merce·m meta lai o·s despuella. |
VII | VII |
Laiga del cor camdos mos huuils me muella. mes ben guirens q(ue)u penet mon foillatge econosc be midons … es damnatge. si tan nofai ques p(er)donar me uuella. pus meus no so eilma enpoder. m(a) is ipert il enlo meu dechaser. perque les gen sab son hom sepledeia |
L’aiga del cor, c’amdos mos huuils me muella, m’es ben guirens qu’eu penet mon foillatge, e conosc be, midons … es damnatge si tan no fai ques perdonar me vuella. Pus meus no so e·il m’a en poder, mais i pert il en lo meu dechaser; per que l’es gen sab son hom se pledeia. |
VIII | VIII |
Lo messatge man amon bel ueser. ecel q(ue)m tol sai losen el sab(er) mi tol midons eleis que nonlaueia |
Lo messatge man a mon Bel Veser, e cel que·m tol sai lo sen e·l saber, mi tol midons e leis, que non la veia. |
![]() |
![]() |
![]() |
Qant uei parer lerbe uert (et) la fuelle. (et) iau lo chant des auzels par boscage. (et) lautre ioi que iai en mon corage double mes chans (et) crest (et) nest (et) bruelle. adon mest uis con ren pusse ua- ler. sore non poc amor ni ioie auer. car tot can kest salegre (et) sesbaudeie. Ja no(n) credaz q(ue) de ioi me recreie. no(m) las damar per dan qauer en suelle. car ie nai gins en poder q(ue) ((et) fait amar cui q(ue) plaz (et) uoler[1]) men tuelle. kam(or)s masail qest soubre seignorage.(et) seu aim o q(ue) no(m) doi eschader. force dam(or) mi fait fair uaxalage. Car en amor no(n) au ai(n)z seignorage. (et) q(ui) li qeir uilainement do(m)neie. ke ren no(n) uol amor qesser no(n) deie. paubre et rich fai ben digal parage. kan luns amanz uol laltre uil tener. greu poc am(or)s a orgoil remaner [1] Verso aggiunto in interlinea.
|
![]() |
korgoil dechiet et fine chaduelle. |
I | I |
Qant uei parer lerbe uert (et) la fuelle. (et) iau lo chant des auzels par boscage. (et) lautre ioi que iai en mon corage double mes chans (et) crest (et) nest (et) bruelle. adon mest uis con ren pusse ua- ler. sore non poc amor ni ioie auer. car tot can kest salegre (et) sesbaudeie. |
Qant vei parer l’erbe vert et la fuelle et iau lo chant des auzels par boscage, et l’autre ioi que i ai en mon corage, double mes chans et crest et nest et bruelle; adon m’est vis con ren pusse valer, s’ore non poc amor ni ioie aver, car tot can k’est s’alegre et s’esbaudeie. |
II | II |
Ja no(n) credaz q(ue) de ioi me recreie. no(m) las damar per dan qauer en suelle. car ie nai gins en poder q(ue) men tuelle. kam(or)s masail qest soubre seignorage ((et) fait amar cui q(ue) plaz (et) uoler). (et) seu aim o q(ue) no(m) doi eschader. force dam(or) mi fait fair uaxalage. |
Ja non credaz que de ioi me recreie no·m las d’amar per dan q’aver en suelle, car ie n’ai gins en poder que m’en tuelle, k’amors m’asail, q’est soubreseignorage; et fait amar cui que plaz, et voler; et s’eu aim o que no·m doi eschader, force d’amor mi fait fair vaxalage. |
III | III |
Car en amor no(n) au ai(n)z seignorage. (et) q(ui) li qeir uilainement do(m)neie. ke ren no(n) uol amor qesser no(n) deie. paubre et rich fai ben digal parage. kan luns amanz uol laltre uil tener. greu poc am(or)s a orgoil remaner korgoil dechiet et fine chaduelle. |
Car en amor non au ainz seignorage, et qui li qeir, vilainement domneie, ke ren non vol amor q’esser non deie; paubre et rich fai ben dig al parage, kan l’uns amanz vol l’altre vil tener, greu poc amors a orgoil remaner, k’orgoil dechiet et fine chaduelle. |
![]() |
![]() |
![]() |
bernartz del uentador. Cant par la flors lerba fresca la foilla. E aug lo chant dels auzels pel boscatge. ]dobla mos iois[[1] ab lautr ioi qeu ai e mon coratge. dobla mos iois e nais e creis e broillia e no mes uis com ren puesca ualer. seleis no uos amor e ioi auer. mas tot cant es salegre e ses baudeia. |
![]() |
Ia noscug hom qeu de ioi mirecreia. nim lais damar p(er) dan qauer ne sailha. qeu non ai ies de poder qe men ]soll[[2] toilha camors ma sail qem sobresegnoreia. em fai amar[3] zo qeil platz e uoler. e seu am zo no(n) eschazer. forsa damor mi fai far uaselatge. |
![]() |
Mais en amor non a hom segnioratge. e qi li qier uilanamen do(m)pneia. camors no uol re(n) qe esser no(n) deia paubres e rics fai conors dun paratge se luns amics uol lautre uil tener. greu pot amors ab orgoil remaner. corgoilz dechai e fin amor chapdoillha |
![]() |
Qeu sec selui qe plus uas mi sorgoillha. e celhui fui qem fo de bel estatge. p(er) qi mal sal qe ia domna macoilha. ma dreg len fatz qeu men faz fol parer qar p(er) cela qem torna e no(n) chaler. estau ai tan de lieis qe non laueia. |
![]() |
Qar costumes tostemps qe fols foleia. e ia no(n) er qeu eis lo ra(m)[4] non coilha qem bat en fer. p(er) qe es dregtz qe me doilha. car anc me pres pui dautra mor enueia. mas fe qe dei lieis (e mon)[5] bel uezer. se de samor me torna en bon esper. iamais uas lieis non farai uilatnage. |
![]() |
Ia non aia cor felon ni saluatge. ni contra mi maluatz conseil non creia. cades soi sieus liges on qeu miste(i)[6]a. si qe dessus mon cap li ten mon gatge. mas mans iontas lim ren al sieu plazer. e ia nom uoilhmais da sos pes mouer. tro p(er) m(er)cem me(t)[7]a lai (os)[8] depoilha. |
![]() |
Laigua del cor camdos los oils mi moilha. me(s)[9] ben guire(n)z qeu pen(i)[10]t mon folatge. mas ben conosc qemi donz pren da(m)p(n)atge[11]. se la tant sai qe p(er) donar nom uoilha. mas meus no(n) so (e)[12]il ma em poder. mais pert ella qeu el meu dechaer. p(er) qe lier mal sab son home plaideia. [9] Inizialmente il copista scrive men, poi corregge espungendo la n e aggiungendo la s.
[10] Inizialmente il copista scrive penet, poi corregge espungendo la e e aggiungendo la i in interlinea.
[11] Inizialmente il copista scrive da(m)pairatge, poi corregge espungendo la air e aggiungendo la n in interlinea.
[12] Inizialmente il copista scrive zil, poi corregge espungendo la z e aggiungendo la e in interlinea.
|
![]() |
Mon messatgier man amon bel uezer. qar cel qem tol lo sen e lo saber. ma tout mi donz e leis qe non la ueia. |
bernartz del uentador. | Bernartz del Ventador. |
I | I |
Cant par la flors lerba fresca la foilla. E aug lo chant dels auzels pel boscatge. ]dobla mos iois[ ab lautr ioi qeu ai e mon coratge. dobla mos iois e nais e creis e broillia e no mes uis com ren puesca ualer. seleis no uos amor e ioi auer. mas tot cant es salegre e ses baudeia. |
Cant par la flors, l’erba fresca, la foilla e aug lo chant dels auzels pel boscatge, ab l’autr’ioi q’eu ai e mon coratge, dobla mos iois e nais e creis e broillia; e no m’es vis c’om ren puesca valer, se leis no vos amor e ioi aver, mas tot cant es s’alegre e s’esbaudeia. |
II | II |
Ia noscug hom qeu de ioi mirecreia. nim lais damar p(er) dan qauer ne sailha. qeu non ai ies de poder qe men ]soll[ toilha camors ma sail qem sobresegnoreia. em fai amar zo qeil platz e uoler. e seu am zo no(n) eschazer. forsa damor mi fai far uaselatge. |
Ia no·s cug hom q’eu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan q’aver ne sailha, q’eu non ai ies de poder qe m’en toilha, c’amors m’asail, qe·m sobresegnoreia; e·m fai amar zo qe·il platz e voler; e s’eu am zo non eschazer, forsa d’amor mi fai far vaselatge. |
III | III |
Mais en amor non a hom segnioratge. e qi li qier uilanamen do(m)pneia. camors no uol re(n) qe esser no(n) deia paubres e rics fai conors dun paratge se luns amics uol lautre uil tener. greu pot amors ab orgoil remaner. corgoilz dechai e fin amor chapdoillha |
Mais en amor non a hom segnioratge, e qi l’i qier, vilanamen dompneia, c’amors no vol ren qe esser non deia; paubres e rics fai conors d’un paratge; se l’uns amics vol l’autre vil tener, greu pot amors ab orgoil remaner, c’orgoilz dechai e fin’amor chapdoillha. |
IV | IV |
Qeu sec selui qe plus uas mi sorgoillha. e celhui fui qem fo de bel estatge. p(er) qi mal sal qe ia domna macoilha. ma dreg len fatz qeu men faz fol parer qar p(er) cela qem torna e no(n) chaler. estau ai tan de lieis qe non laueia. |
Q’eu sec selui qe plus vas mi s’orgoillha, e celhui fui qe·m fo de bel estatge, per qi mal sal qe ia domna m’acoilha; ma dreg l’en fatz, q’eu m’en faz fol parer, qar per cela qe·m torna e non-chaler, estau aitan de lieis qe non la veia.[1] |
V | V |
Qar costumes tostemps qe fols foleia. e ia no(n) er qeu eis lo ra(m) non coilha qem bat en fer. p(er) qe es dregtz qe me doilha. car anc me pres pui dautra mor enueia. mas fe qe dei lieis (e mon) bel uezer. se de samor me torna en bon esper. iamais uas lieis non farai uilatnage. |
Qar costum’es tostemps qe fols foleia, e ia non er q’eu eis lo ram non coilha qe·m bat en fer, per qe es dregtz qe me doilha, car anc me pres pui d’autr’amor enveia; mas fe qe dei lieis e mon Bel-Vezer, se de s’amor me torna en bon esper, ia mais vas lieis non farai vilatnage. |
VI | VI |
Ia non aia cor felon ni saluatge. ni contra mi maluatz conseil non creia. cades soi sieus liges on qeu miste(i)a. si qe dessus mon cap li ten mon gatge. mas mans iontas lim ren al sieu plazer. e ia nom uoilhmais da sos pes mouer. tro p(er) m(er)cem me(t)a lai (os) depoilha. |
Ia non aia cor felon ni salvatge, ni contra mi malvatz conseil non creia, c’ades soi sieus liges, on q’eu mi steia, si qe de ssus mon cap li ten mon gatge; mas mans iontas li·m ren al sieu plazer, e ia no·m voilh mais da sos pes mover, tro per merce·m meta lai o·s depoilha. |
VII | VII |
Laigua del cor camdos los oils mi moilha. me(s) ben guire(n)z qeu pen(i)t mon folatge. mas ben conosc qemi donz pren da(m)p(n)atge. se la tant sai qe p(er) donar nom uoilha. mas meus no(n) so (e)il ma em poder. mais pert ella qeu el meu dechaer. p(er) qe lier mal sab son home plaideia. |
L’aigua del cor, c’amdos los oils mi moilha, m’es ben guirenz q’eu penit mon folatge, mas ben conosc qe midonz pren dampnatge s’ela tant sai qe per donar no·m voilha. Mas meus non so e il m’a em poder, mais pert ella q’eu el meu dechaer; per qe li er mal, s’ab son home plaideia. |
VIII | VIII |
Mon messatgier man amon bel uezer. qar cel qem tol lo sen e lo saber. ma tout mi donz e leis qe non la ueia. |
Mon messatgier man a mon Bel-Vezer, qar cel qe·m tol lo sen e lo saber, m’a tout midonz e leis, qe non la veia. |
![]() |
![]() |