![]() |
Bernartz deuentedorn. AB ioi mou lo uers el comens. Et ab ioi reman efenis. Esol que bona fos la fis. Bos cre qer lo comenssamens. Per la bona comenssanssa. Mi uen iois et alegranssa. Ep(er) so dei la bona fin grazir. Car totz bos faitz uei lauzar al fenir. Si ma podera iois em uens. Merauillas fatz car sofris. Qieu non chant enon esbruis. Cella don sui gais (et) iauzens. Mas greu ueiretz fin amanssa. Ses paor eses dopta(n)- sa. Cades tem hom uas so cama faillir. P(er) qieu nomaus depreiar enardir. Ben estai adompna ardimens. Entre auols gens emals uezis. Car sarditz cors nolafortis. Greu pot esser pros ni ualens. P(er) qieu prec naia me(m)branssa. La bella en cui ai fianssa. Q(ue) nois camie p(er) paraulas nis uir. Qenemics cai fatz |
![]() |
denueia morir.
Non es enois ni faillimens. Ni uilania so mes uis. Mas dome qan si fai deuis. dau- trui amor ni conoissens. Enoios eqeus enanssa. Car faitz enoi ni pesanssa. cha- scus si deu deson mestier formir. Mi con- fondetz euos non uei iauzir. Duna re maonda mos sens. Canc nuills hom mon ioi nomenquis. Q(ue)u uolontiers no len mentis. Car nom par bos esseigna- mens. Anz es foillia (et) efanssa. Qui da- mor a benananssa. Nin uol son cor ad autre descobrir. Si no len pot o ualer o seruir. Anc sabella bocha rizens. Non cuiei bai- san mi trahis. Car ab un doutz baisar maucis. Si ab autre no mes guirens. Catretal mes p(er) semblansa. Cum depela- hus salanssa. Que del sieu colp non po- dia hom guarir. Si autra uetz no sen fezes ferir. Bella dompnal uostre cors gens. Eil uo- stre beil huoill mant conquis. Eil beill esgart ab lo clar uis. El uostre bels en- seignamens. Q(ue) qan ben men pren esma(n)- sa. De beutat nous trob eganssa. La gen- ser etz delmon al mieu albir. Onoi uei clar dels huoills ab qeus remir. Bels uezers senes doptansa. Sai que uo- stre pretz auanssa. Que tantz sabetz de plazers far edir. De uos amar nois pot nuills hom sofrir. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
AB ioi mou lo uers el comens. Et ab ioi reman efenis. Esol que bona fos la fis. Bos cre qer lo comenssamens. Per la bona comenssanssa. Mi uen iois et alegranssa. Ep(er) so dei la bona fin grazir. Car totz bos faitz uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comens, et ab ioi reman e fenis; e sol que bona fos la fis, bos cre qer lo comenssamens. Per la bona comenssanssa mi ven iois et alegranssa; e per so dei la bona fin grazir, car totz bos faitz vei lauzar al fenir. |
II | II |
Si ma podera iois em uens. Merauillas fatz car sofris. Qieu non chant enon esbruis. Cella don sui gais (et) iauzens. Mas greu ueiretz fin amanssa. Ses paor eses dopta(n)- sa. Cades tem hom uas so cama faillir. P(er) qieu nomaus depreiar enardir. |
Si m’apodera iois e·m vens: meravillas fatz car sofris q’ieu non chant e non esbruis cella don sui gais et iauzens; mas greu veiretz fin’amanssa ses paor e ses doptansa, c’ades tem hom vas so c’ama, faillir, per q’ieu no m’aus de preiar enardir. |
III | III |
Ben estai adompna ardimens. Entre auols gens emals uezis. Car sarditz cors nolafortis. Greu pot esser pros ni ualens. P(er) qieu prec naia me(m)branssa. La bella en cui ai fianssa. Q(ue) nois camie p(er) paraulas nis uir. Qenemics cai fatz denueia morir. |
Ben estai a dompna ardimens, entre avols gens e mals vezis; car s’arditz cors no l’afortis, greu pot esser pros ni valens; per q’ieu prec, n’aia membranssa, la bella en cui ai fianssa, que no·is camieper paraulas ni·s vir, q’enemics c’ai fatz d’enveia morir. |
IV | IV |
Non es enois ni faillimens. Ni uilania so mes uis. Mas dome qan si fai deuis. dau- trui amor ni conoissens. Enoios eqeus enanssa. Car faitz enoi ni pesanssa. cha- scus si deu deson mestier formir. Mi con- fondetz euos non uei iauzir. |
Non es enois ni faillimens ni vilania, so m’es vis, mas d’ome qan si fai devis d’autrui amor ni conoissens. Enoios! e qe·us enanssa car faitz enoi ni pesanssa? chascus si deu de son mestier formir, mi confondetz e vos non vei iauzir. |
V | V |
Duna re maonda mos sens. Canc nuills hom mon ioi nomenquis. Q(ue)u uolontiers no len mentis. Car nom par bos esseigna- mens. Anz es foillia (et) efanssa. Qui da- mor a benananssa. Nin uol son cor ad autre descobrir. Si no len pot o ualer o seruir. |
D’una re m’aonda mos sens: c’anc nuills hom mon ioi no·m enquis, qu’eu volontiers no l’en mentis; car no·m par bos esseignamens, anz es foillia et efanssa, qui d’amor a benananssa ni·n vol son cor ad autre descobrir, si no l’en pot o valer o servir. |
VI | VI |
Anc sabella bocha rizens. Non cuiei bai- san mi trahis. Car ab un doutz baisar maucis. Si ab autre no mes guirens. Catretal mes p(er) semblansa. Cum depela- hus salanssa. Que del sieu colp non po- dia hom guarir. Si autra uetz no sen fezes ferir. |
Anc sa bella bocha rizens non cuiei, baisan mi trahis, car ab un doutz baisar m’aucis, si ab autre no m’es guirens; c’atretal m’es per semblansa cum de pelahus sa lanssa, que del sieu colp non podia hom guarir si autra vetz no s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella dompnal uostre cors gens. Eil uo- stre beil huoill mant conquis. Eil beill esgart ab lo clar uis. El uostre bels en- seignamens. Q(ue) qan ben men pren esma(n)- sa. De beutat nous trob eganssa. La gen- ser etz delmon al mieu albir. Onoi uei clar dels huoills ab qeus remir. |
Bella dompna, ·l vostre cors gens e il vostre beil huoill m’ant conquis, e il beill esgart ab lo clar vis, e·l vostre bels enseignamens, que, qan ben m’en pren esmansa, de beutat no·us trob eganssa: la genser etz del mon al mieu albir, o no i vei clar dels huoills ab qe·us remir. |
VIII | VIII |
Bels uezers senes doptansa. Sai que uo- stre pretz auanssa. Que tantz sabetz de plazers far edir. De uos amar nois pot nuills hom sofrir. |
Bels Vezers, senes doptansa sai que vostre pretz avanssa, que tantz sabetz de plazers far e dir: de vos amar no·is pot nuills hom sofrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentedorn. AB ioi mou lo uers el comens. (et) |
![]() |
ab ioi reman efenis. e sol que bona fos Si mapodera iois em uens. Merauil- Ben estai a dompna ardimens. entra- uols gens emals uezis. car sarditz cors no la fortis. greu pot esser pros ni ualens. p(er) qieul prec naia me(m)branssa. la bella en cui ai fianssa. Q(ue) nois camie p(er) paraulas nis uir. Qenemics qai faz denueia morir. Non es enois ni faillimens. ni uila- nia somes uis. Mas dome qan se fai de uis. datrui amor ni conoissens. eno ios eqeus enanssa. car faitz enoi epe- sanssa. chascus se deu de son mestier formir. Mi confondetz e uos non uei gauzir. Duna ren maonda mos sens. Qanc nuills hom mon ioi nomenquis. Q(ue)u uolontiers nolen mentis. car no(m) par |
![]() |
bos enseignamens. anz es foillia (et) Anc sa bella bocha rizens. non cuiei Bella dompna uostre cors gens. ell uostre beill huoill mant conquis. ell beill esgart elo clars uis. el uostre bons enseignamens. Q(ue) qan be men pren esmanssa. de beutat nous trob eganssa. la gensser etz del mon al mieu albir. o noi uei clar dels oills ab qeus remir. Bels uezers senes doptanssa. Sai q(ue)l uostre pretz auanssa. Q(ue) tans sabetz de plazers far e dir. de uos amar nois pot nuills hom sofrir. |
Bernartz de uentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
AB ioi mou lo uers el comens. (et) ab ioi reman efenis. e sol que bona fos la fis. bos cre qer lo comenssamens. per la bona comenssanssa. Mi uen iois et alegranssa. ep(er)so dei la bona fin grazir. car totz bons faitz uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comens et ab ioi reman e fenis; e sol que bona fos la fis, bos cre q’er lo comenssamens. Per la bona comenssanssa mi ven iois et alegranssa; e per so dei la bona fin grazir, car totz bons faitz vei lauzar al fenir. |
II | II |
Si mapodera iois em uens. Merauil- las fauc car soffris. Q(ue) non chan enon esbruis. cella don sui gais e iauzens. mas greu ueiretz finamanssa. Ses paor e ses doptanssa. cades tem hom uas so cama faillir. p(er) qieu nomaus de prei ar en ardir. |
Si m’apodera iois e·m vens: meravillas fauc car soffris, que non chan e non esbruis cella don sui gais e iauzens; mas greu veiretz fin’amanssa ses paor e ses doptanssa, c’ades tem hom vas so c’ama faillir, per q’ieu no·m aus de preiar enardir. |
III | III |
Ben estai a dompna ardimens. entra- uols gens emals uezis. car sarditz cors no la fortis. greu pot esser pros ni ualens. p(er) qieul prec naia me(m)branssa. la bella en cui ai fianssa. Q(ue) nois camie p(er) paraulas nis uir. Qenemics qai faz denueia morir. |
Ben estai a dompna ardimens entr’avols gens e mals vezis; car s’arditz cors no l’afortis, greu pot esser pros ni valens; per q’ieu·l prec n’aia membranssa la bella en cui ai fianssa, que no·is camie per paraulas ni·s vir, q’enemics q’ai, faz d’enveia morir. |
IV | IV |
Non es enois ni faillimens. ni uila- nia somes uis. Mas dome qan se fai de uis. datrui amor ni conoissens. eno ios eqeus enanssa. car faitz enoi epe- sanssa. chascus se deu de son mestier formir. Mi confondetz e uos non uei gauzir. |
Non es enois ni faillimens ni vilania, so m’es vis, mas d’ome, qan se fai devis d’atrui amor ni conoissens. Enoios! E qe·us enanssa, car faitz enoi e pesanssa? Chascus se deu de son mestier formir; mi confondetz, e vos no·n vei gauzir. |
V | V |
Duna ren maonda mos sens. Qanc nuills hom mon ioi nomenquis. Q(ue)u uolontiers nolen mentis. car no(m) par bos enseignamens. anz es foillia (et) enfanssa. Qui damor a benananssa nin uol son cor ad autre descobrir. Si no len pot o ualer o seruir. |
D’una ren m’aonda mos sens: q’anc nuills hom mon ioi no·m enquis, qu’eu volontiers no l’en mentis; car no·m par bos enseignamens, anz es foillia et enfanssa qui d’amor a benananssa ni·n vol son cor ad autre descobrir, si no l’en pot o valer o servir. |
VI | VI |
Anc sa bella bocha rizens. non cuiei baisan me trahis. car ab un doutz baisar maucis. Si ab autre no mes guirens. catretal mes p(er) semblansa. cum de pelahus la lanssa. Q(ue) del sieu colp non podia hom guerir. Si autra uetz no sen fezes ferir. |
Anc sa bella bocha rizens non cuiei, baisan me trahis, car ab un doutz baisar m’aucis, si ab autre no m’es guirens; c’atretal m’es per semblansa cum de Pelahus la lanssa, que del sieu colp non podia hom guerir, si autra vetz no s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella dompna uostre cors gens. ell uostre beill huoill mant conquis. ell beill esgart elo clars uis. el uostre bons enseignamens. Q(ue) qan be men pren esmanssa. de beutat nous trob eganssa. la gensser etz del mon al mieu albir. o noi uei clar dels oills ab qeus remir. |
Bella dompna, vostre cors gens e·ll vostre beill huoill m’ant conquis, e·ll beill esgart e lo clars vis, e·l vostre bons enseignamens, que qan be m’en pren esmanssa, de beutat no·us trob eganssa: la gensser etz del mon al mieu albir, o no i vei clar dels oills ab qe·us remir. |
VIII | VIII |
Bels uezers senes doptanssa. Sai q(ue)l uostre pretz auanssa. Q(ue) tans sabetz de plazers far e dir. de uos amar nois pot nuills hom sofrir. |
Bels Vezers, senes doptanssa sai que·l vostre pretz avanssa, que tans sabetz de plazers far e dir: de vos amar no·is pot nuills hom sofrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
B[…]tadorn. Duna ren ma onda mos sens. Si ma poderal ioys em uens. quem merauilh cum o sofris. qur non dic e no(n) em brugis. cum suy aissi guays e iauzens. mas greu veiretz fi namansa. ses paor e ses dupta(n)- sa . qua des tem hom uas so qua- ma falhir. per quieu nom aus de parlar en ardir. Belha donal uostre cors gens. el uostre belh huelh man conq(ui)s. el dous esguar e lo clar uis. e la bella boca rizens. que quan ben men pren esmansa. de beutat no(us) truep esguansa. la genser etz quom puesc el mon chauzir. o noy ueg clar dels huelhs ab qe(us) remir. |
![]() |
Non es enuegz ni falhimens. Ia sa bella boca ri- Ben estai a domnardimens. en trauols gens e mals uezis. e si bon cor non lafortis. greu pot esser pros ni ualens. per quieu prec naya membransa. la belen cui ai fizansa. que nos camie p(er) paraulas nis uir. quenemix q(ua)i fatz denueya murir. Beluezer senes duptansa. uos- tre pretz creys et enansa. q(ue) tans sabetz de plazers far e dir. per quieu de uos amar nom puesc sufrir. Ben deg auer alegra(n)sa quen tal domnai mesperansa. q(ue) quin ditz mal no pot plus lag mentir. e q(ui)n ditz be no pot pl(us) belh uer dir. |
B[…]tadorn. | B[…]tadorn |
I | I |
[…]B ioy mou lo […]ers el come(n)s. […] ab ioy rema(n)[…] fenis. e sol […]ue bona fos […] fis. bos sai[…]uer lo come(n)[…]mens. per la […]ona come(n)sansa mi uays ioys et alegransa. Per q(ui)eu deg mais la bona fi grazir. quar totz los faitz aug lauzar al fenir. |
[…]b ioy mou lo […]ers e·l comens […] ab ioy reman […] fenis; e sol […]ue bona fos[…] fis, bos sai […]uer lo comen[…]mens. Per la […]ona comensansa mi vays ioys et alegransa; per qu’ieu deg mais la bona fi grazir, quar totz los faitz aug lauzar al fenir. |
II | II |
Duna ren ma onda mos sens. quanc nulhs hom mon ioy nom enquis. quieu uolu(n)tiers no len mentis. quar nom par bos essenhamens. an es folia et enfansa. qui damor a benena(n)- sa. qua zom nauze son fin cor descubrir. si no len pot o ualer o seruir |
D’una ren m’aonda mos sens: qu’anc nulhs hom mon ioy no·m enquis qu’ieu voluntiers no l’en mentis; quar no·m par bos essenhamens, an es folia et enfansa, qui d’amor a benenansa qu’az om n’auze son fin cor descubrir, si no l’en pot o valer o servir. |
III | III |
Si ma poderal ioys em uens. quem merauilh cum o sofris. qur non dic e no(n) em brugis. cum suy aissi guays e iauzens. mas greu ueiretz fi namansa. ses paor e ses dupta(n)- sa . qua des tem hom uas so qua- ma falhir. per quieu nom aus de parlar en ardir. |
Si m’apodera·l ioys e·m vens que·m meravilh cum o sofris, qur non dic e non embrugis cum suy aissi guays e iauzens; mas greu veiretz fin’amansa ses paor e ses duptansa, qu’ades tem hom vas so qu’ama, falhir, per qu’ieu no·m aus de parlar enardir. |
IV | IV |
Belha donal uostre cors gens. el uostre belh huelh man conq(ui)s. el dous esguar e lo clar uis. e la bella boca rizens. que quan ben men pren esmansa. de beutat no(us) truep esguansa. la genser etz quom puesc el mon chauzir. o noy ueg clar dels huelhs ab qe(us) remir. |
Belha dona·l vostre cors gens e·l vostre belh huelh m’an conquis, e·l dous esguar e lo clar vis, e la bella boca rizens, que, quan ben m’en pren esmansa, de beutat no·us truep esguansa; la genser etz qu’om puesc’el mon chauzir o no y veg clar dels huelhs ab qe·us remir. |
V | V |
Non es enuegz ni falhimens. ni uilania so mes uis. mas do- me quan se fa deuis. dautrui a- mor ni conoissens. enoios e que(us) enansa. sim faitz enueg ni peza(n)- sa. quasqus si deu de so mestier formir. me cofondetz e uos non ueg iauzir. |
Non es envegz ni falhimens ni vilania, so m’es vis, mas d’ome quan se fa devis d’autrui amor ni conoissens. Enoios! e que·us enansa si·m faitz enueg ni pezansa? Quasqus si deu de so mestier formir; me cofondetz, e vos no·n veg iauzir. |
VI | VI |
Ia sa bella boca ri- zens. no cugei baizan me trays. mas ab un dous baizar maucis. e sab autre no mies guirens. a- tressi mes per semblansa. cum fo de peleus la lansa. que de son colp no podi hom guerir. si p(er) eys loc no sen fezes ferir. |
Ia sa bella boca rizens no cugei baizan me trays, mas ab un dous baizar m’aucis e s’ab autre no mi es guirens, atressi m’es per semblansa cum fo de Peleus la lansa, que de son colp no podi’hom guerir si per eys loc no s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Ben estai a domnardimens. en trauols gens e mals uezis. e si bon cor non lafortis. greu pot esser pros ni ualens. per quieu prec naya membransa. la belen cui ai fizansa. que nos camie p(er) paraulas nis uir. quenemix q(a)i fatz denueya murir. |
Ben estai a domn’ardimens entr’avols gens e mals vezis, e si bon cor non l’afortis greu pot esser pros ni valens; per qui’eu prec n’aya membransa la bel’en cui ai fizansa, que no·s camie per paraulas ni·s vir, qu’enemix q’ai fatz d’enveya murir. |
VIII | VIII |
Beluezer senes duptansa. uos- tre pretz creys et enansa. q(ue) tans sabetz de plazers far e dir. per queu de uos amar nom puesc sufrir. |
Bel Vezer, senes duptansa vostre pretz creys et enansa, que tans sabetz de plazers far e dir, per qu’eu de vos amar no·m puesc sufrir. |
IX | IX |
Ben deg auer alegra(n)sa quen tal domnai mesperansa. q(ue) quin ditz mal no pot plus lag mentir. e q(ui)n ditz be no pot pl(us) belh uer dir. |
Ben deg aver alegransa qu’en tal domn’ai m’esperansa, que qui·n ditz mal, no pot plus lag mentir, e qui·n ditz be no pot plus belh ver dir. |
![]() |
![]() |
Idem. B. Ab ioi mou lo uers el comenz. Et ab ioi remon efenis. Esol q(ue) bona fos la fis. bos cre q(ue)r lo com(en)sam(en)z. P(er) la bona com(en)- sanza. Mi uen iois (et) alegra(n)sa. Ep(er) so dei la bona fin grasir. Car toz bos faiz uei lauzar al fenir. Si ma podera iois em uenz. Merauillas son car sofris. Car no(n) chant eno(n) es bruis. Cella dom sui gais e iauzen. Mas greu ueirez fin ama(n)za. Ses paor eses doptanza. Ca des tem om uas so cama faillir. p(er) q(ue)u nomaus de parlar enardir. Ben estai ado(m)pnardimenz. Entrauol genz e mals uezis. Esardiz cors no(n) la fortis. Greu pot esser pros ni ualenz. Per qui il prec naia m(en)b(ra)n ça. la bellem cui ai fizansa. Q(ue) nos camie p(er) pa- raula nis uir. Quenemics cai fas denueia morir. Non es enois ni faillime(n)z ni uilania somes uis. Mas dome can si fai deuis dautrui a- mor ni conoissenz. Enuios e q(ue)us ena(n)za. Car fa- is enueis ni pezansa. Chascus si dec deson me stier formir. Mi co(n)fondes euos no(n) uei iauzir. Duna ren mabonda mos corz. Canc nuil ho(m) mou ioi nomen quis. Qui eu uolontiers no(n) len m(en)tis. Car no(m) par bos ense- ingnam(en)z. Anz es folli (et) enfanza. Qui damor a benenanza. Que(m) uol son cor (ad) autre descobrir. Si no len pot o ualer o s(er)uir. Ia sa bella bocha rizens. Non cugei baizan |
![]() |
mitrais. Car abun douz baizar maucis. Si ab autre nomes guirenz. Catre tal mes p(er) sembla(n)- za. Com de pelaus salanza. Que desom colp nom podi hom guerir. Si autra uez no(n) sen fezes feri(r). Bella do(m)pna uostre cors ienz. Euostre bel oill man conquis. El douz esga- rt e lo clar uis. El uostre bos ensei(n)gnamenz. Que can ben men p(re)n ismanza. De beutat nos trop eganza. Ia ienser es del mon al me- u arbir. Oeu no(n) uei clar dels oilz ab queus remir. |
Idem. B. | Idem B. |
I | I |
Ab ioi mou lo uers el comenz. Et ab ioi remon efenis. Esol q(ue) bona fos la fis. bos cre q(ue)r lo com(en)sam(en)z. P(er) la bona com(en)- sanza. Mi uen iois (et) alegra(n)sa. Ep(er) so dei la bona fin grasir. Car toz bos faiz uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comenz et ab ioi remon e fenis; e sol que bona fos la fis, bos cre qu’er lo comensamenz. Per la bona comensanza mi ven iois et alegransa; e per so dei la bona fin grasir, car toz bos faiz vei lauzar al fenir. |
II | II |
Si ma podera iois em uenz. Merauillas son car sofris. Car no(n) chant eno(n) es bruis. Cella dom sui gais e iauzen. Mas greu ueirez fin ama(n)za. Ses paor eses doptanza. Ca des tem om uas so cama faillir. p(er) q(ue)u nomaus de parlar enardir. |
Si m’apodera iois e·m venz: meravillas son, car sofris, car non chant e non esbruis cella dom sui gais e iauzen; mas greu veirez fin’amanza ses paor e ses doptanza, c’ades tem om vas so c’ama, faillir, per qu’eu no m’aus de parlar enardir. |
III | III |
Ben estai ado(m)pnardimenz. Entrauol genz e mals uezis. Esardiz cors no(n) la fortis. Greu pot esser pros ni ualenz. Per qui il prec naia m(en)b(ra)n ça. la bellem cui ai fizansa. Q(ue) nos camie p(er) pa- raula nis uir. Quenemics cai fas denueia morir. |
Ben estai a dompn’ardimenz entr’avol genz e mals vezis; e s’ardiz cors non l’afortis, greu pot esser pros ni valenz; per qui il prec, n’aia menbrança la bell’em cui ai fizansa, que no·s camie per paraula ni·s vir, qu’enemics c’ai, fas d’enveia morir. |
IV | IV |
Non es enois ni faillime(n)z ni uilania somes uis. Mas dome can si fai deuis dautrui a- mor ni conoissenz. Enuios e q(ue)us ena(n)za. Car fa- is enueis ni pezansa. Chascus si dec deson me stier formir. Mi co(n)fondes euos no(n) uei iauzir. |
Non es enois ni faillimenz ni vilania, so m’es vis, mas d’ome, can si fai devis d’autrui amor ni conoissenz. Enuios! E que·us enanza car fais enveis ni pezansa? Chascus si dec de son mestier formir; mi confondes, e vos no·n vei iauzir. |
V | V |
Duna ren mabonda mos corz. Canc nuil ho(m) mou ioi nomen quis. Qui eu uolontiers no(n) len m(en)tis. Car no(m) par bos ense- ingnam(en)z. Anz es folli (et) enfanza. Qui damor a benenanza. Que(m) uol son cor (ad) autre descobrir. Si no len pot o ualer o s(er)uir. |
D’una ren m’abonda mos corz: c’anc nuil hom mou ioi no·m enquis, qui eu volontiers non l’en mentis; car no·m par bos enseingnamenz, anz es folli’et enfanza, qui d’amor a benenanza que·m vol son cor ad autre descobrir, si no l’en pot o valer o servir. |
VI | VI |
Ia sa bella bocha rizens. Non cugei baizan mitrais. Car abun douz baizar maucis. Si ab autre nomes guirenz. Catre tal mes p(er) sembla(n)- za. Com de pelaus salanza. Que desom colp nom podi hom guerir. Si autra uez no(n) sen fezes feri(r). |
Ia sa bella bocha rizens non cugei baizan mi trais, car ab un douz baizar m’aucis, si ab autre no m’es guirenz; c’atretal m’es per semblanza com de Pelaus sa lanza, que de som colp nom podi’hom guerir, si autra vez non s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella do(m)pna uostre cors ienz. Euostre bel oill man conquis. El douz esga- rt e lo clar uis. El uostre bos ensei(n)gnamenz. Que can ben men p(re)n ismanza. De beutat nos trop eganza. Ia ienser es del mon al me- u arbir. Oeu no(n) uei clar dels oilz ab queus remir. |
Bella dompna, vostre cors ienz e vostre bel oill m’an conquis, e·l douz esgart e lo clar vis, e·l vostre bos enseingnamenz, que, can ben m’en pren ismanza, de beutat no·s trop eganza, la ienser es del mon al meu arbir, o eu non vei clar dels oilz ab que·us remir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz deuentadorn. AB ioi mou louers el comenz. Ez abioi rema(i)(n)g efenis. Esol che bona fos la fis. Bos sai chels locome(n)same(n)z P(er) labona come(n)sança. Meue iois ez alegrança. Ep(er)sso dei labona fi grazir. Qetotz bos faitz uei lauçar al feni(r). |
Bernartz deuentadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
I | I |
AB ioi mou louers el comenz. Ez abioi rema(i)(n)g efenis. Esol che bona fos la fis. Bos sai chels locome(n)same(n)z P(er) labona come(n)sança. Meue iois ez alegrança. Ep(er)sso dei labona fi grazir. Qetotz bos faitz uei lauçar al feni(r). |
Ab ioi mou lo vers e·l comenz, ez ab ioi remaing e fenis; e sol che bona fos la fis, bos sai che·ls lo comensamenz. Per la bona comensança me ve iois ez alegrança; e per sso dei la bona fi grazir, qe totz bos faitz vei lauçar al fenir. |
![]() |
![]() |
Bernartz de ue(n)tadorn. Ab ioi mou lo uers el come(n)tz. [n]On es enois ni fallime(n)tz. Ni uilania zom es uis. Mas domes qan si fan deuis. Dautrui amor econoisse(n)tz. Enoios eqeus enanza. |
![]() |
Sim faitz enoi ni pesanza. Cascus si uol de son mester fornir. Mi (con)fondez euos no(n) uei iauzir. |
Bernartz de ue(n)tadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
Ab ioi mou lo uers el come(n)tz. | Ab ioi mou lo vers e·l comentz. |
[n]On es enois ni fallime(n)tz. Ni uilania zom es uis. Mas domes qan si fan deuis. Dautrui amor econoisse(n)tz. Enoios eqeus enanza. Sim faitz enoi ni pesanza. Cascus si uol de son mester fornir. Mi (con)fondez euos no(n) uei iauzir. |
Non es enois ni fallimentz ni vilania zo m’es vis, mas d’omes, qan si fan devis d’autrui amor e conoissentz. Enoios! E qe·us enanza, si·m faitz enoi ni pesanza? Cascus si vol de son mester fornir; mi confondez, e vos no·n vei iauzir. |
![]() |
![]() |
![]() |
idem AB ioi mou lo uers el començ. et ab ioi re man efenis. esol qe bona fos la fis. bons sai qer lo comença |
![]() |
menz. car p(er) la bona com(en)çança. me uen iois (et) alegrança. p(er (z)o[1] deu(o)m[2] la bona fin graçir. qe toç bons faiç uei lauçar al fenir. Simapodera ios em uenç Meraueill me car osofris Qeu nodit enomes bruis. P(er) cui soi ta(n)t gais ni iausenç. Mas greu uereç finama(n)ça. Ses paor eses dopta(n)ça. Qa des temom uers ço qa ma fallir. P(er) qeu no maus d(e) parlar i(n) ardir[3]. No(n) es enoiz[4] ni fallimenç. Ni uilania ço mes uis. Mas dome qa(n)t se fai deuins. Daltrui amor econoissenç. Enoios eqeus enança. Qand faiç enoi ni pesança. Çascus se uol de sos mesters fornir. Mi co(n)fundeç e uos no(n) uei iauçir. Duna ren ma bonda mos senç. Qanc null om mo(n) iois nome(n)qis. |
![]() |
Qeu uolanters nolen mentis. Car no(n) es bon ensegnamenç. Anç es follia et en fança. Qi damor abenena(n)ça. Eçalauol ad home descobrir. Sel nolinpot oualer os(er)uir. Anc sa bella boca riçenç. Non cuidei baisan me trais. Car abun dolç baisar maucis. Esab (un)[1] autre nomes gairenç Astretal mes p(er) scemblança Com de peleus la lança. Qe del son colp no podiom garir. Se p(er) eis loc no sen feçes ferir. Bona domna uostre cors genç. Eill u(ost)re beill oillç man co(n)qis. El dolç esgard el (lo)[2] genz ris. Ela bella cara plaisenç. Qant ben ment prendaesma(n)ça De beltat no(n) sai engança. La çencer es co(m) poscha el mo(n)d causir. O no(n) uei clar dels oillç ab q(e)us remir. |
idem | idem |
I | I |
AB ioi mou lo uers el començ. et ab ioi re man efenis. esol qe bona fos la fis. bons sai qer lo comença menz. car p(er) la bona com(en)çança. me uen iois (et) alegrança. p(er)(z)o deu(o)m la bona fin graçir. qe toç bons faiç uei lauçar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l començ, et ab ioi reman e fenis; e sol qe bona fos la fis, bons sai q’er lo començamenz. Car per la bona començança me ven iois et alegrança; per zo deu om la bona fin graçir, qe toç bons faiç vei lauçar al fenir. |
II | II |
Simapodera ios em uenç Meraueill me car osofris Qeu nodit enomes bruis. P(er) cui soi ta(n)t gais ni iausenç. Mas greu uereç finama(n)ça. Ses paor eses dopta(n)ça. Qa des temom uers ço qa ma fallir. P(er) qeu no maus d(e) parlar i(n) ardir. |
Si m’apodera ios e·m venç: meraveill me, car o sofris, q’eu no dit e no·m esbruis per cui soi tant gais ni iausenç; mas greu vereç fin’amança ses paor e ses doptança, q’ades tem om vers ço q’ama, fallir, per q’eu no·m aus de parlar inardir. |
III | III |
No(n) es enoiz ni fallimenç. Ni uilania ço mes uis. Mas dome qa(n)t se fai deuins. Daltrui amor econoissenç. Enoios eqeus enança. Qand faiç enoi ni pesança. Çascus se uol de sos mesters fornir. Mi co(n)fundeç e uos no(n) uei iauçir. |
Non es enoiz ni fallimenç ni vilania, ço m’es vis, mas d’ome qant se fai devins d’altrui amor e conoissenç. Enoios! E qe·us enança, qand faiç enoi ni pesança? Çascus se vol de sos mesters fornir; mi confundeç, e vos no·n vei iauçir. |
IV | IV |
Duna ren ma bonda mos senç. Qanc null om mo(n) iois nome(n)qis. Qeu uolanters nolen mentis. Car no(n) es bon ensegnamenç. Anç es follia et en fança. Qi damor abenena(n)ça. Eçalauol ad home descobrir. Sel nolinpot oualer os(er)uir. |
D’una ren m’abonda mos senç: q’anc null om mon iois no·m enqis, q’eu volanters no l’en mentis; car non es bon ensegnamenç, anç es follia et enfança, qi d’amor a benenança e ça la vol ad home descobrir, se·l no l’in pot o valer o servir. |
V | V |
Anc sa bella boca riçenç. Non cuidei baisan me trais. Car abun dolç baisar maucis. Esab (un) autre nomes gairenç Astretal mes p(er) scemblança Com de peleus la lança. Qe del son colp no podiom garir. Se p(er) eis loc no sen feçes ferir. |
Anc sa bella boca riçenç non cuidei, baisan me trais, car ab un dolç baisar m’aucis, e s’ab un autre no m’es gairenç; astretal m’es per scemblança com de Peleus la lança, qe del son colp no podi’om garir, se per eis loc no s’en feçes ferir. |
VI | VI |
Bona domna uostre cors genç. Eill u(ost)re beill oillç man co(n)qis. El dolç esgard el (lo) genz ris. Ela bella cara plaisenç. Qant ben ment prendaesma(n)ça De beltat no(n) sai engança. La çencer es co(m) poscha el mo(n)d causir. O no(n) uei clar dels oillç ab q(e)us remir. |
Bona domna, vostre cors genç e·ill vostre beill oillç m’an conqis, e·l dolç esgard e llo genz ris, e la bella cara plaisenç, qant ben m’ent prenda esmança, de beltat no·n sai engança: la çencer es c’om poscha el mond causir; o non vei clar dels oillç ab qe·us remir. |
![]() |
Bernartz de uentedorn. AB ioi mou lo uers el comenz. Et ab ioi roma(n) efenis. Esol que bona fos la fis. Bons cre qu- er lo come(n)samenz. P(er) la bona comenssansa. Mi uen iois (et) alegransa. Ep(er) so dei la bona fin grazir. Quar totz bons faitz uei lauzar al fenir. Si ma podera iois em uenz. Merauillas son car sofris. Quar no(n) chant eno(n) esbrois. Cella don sui gais eiauzenz. Mas greu ueires fina mansa. Ses paor oses doptansa. Cades tem o(m) uasso cama faillir. P(er) queu nomaus de pre- iar enardir. Ben estai adomnardimenz. Entraol ien em- al uezis. Esarditz cors nola fortis. Greu pot es- ser pros ni ualenz. P(er) qui el prec naia memb- ransa. La bellen cui ai fiansa. Que nos camie p(er) paraula nis uir. Que nemics cai fatz den ue ia morir. Non es enois ni faillimenz. Ni uilania som- es uis. Mas dome quan si fai deuis. Dautrui a- mor ni conoissenz enuios queus ena(n)sa. Car fag enueg ni pessansa. Chascus si uol de son |
![]() |
mestier formir. Mi confondes euos no(n) uei iauzir. Duna rem maonda mos senz. Qua(n)c nuls hom mon ioi nom enquis. Q(ue)u uolentiers no len me(n)tis. Quar no(m) par bos enseingname(n)z. Anz es folli et enfansa. Qui damor abenanansa. Q(ue)u uol son cor adautre descobrir. Si no len pot oualer oseruir. Ia sa bella boca rizenz. No(n) cugei baisan mi trais. Quar ab un douz baissar maucis. Si ab autre nomes guirenz. Catretals mes p(er) sembl- ansa. Com de pelaus sa lansa. Que de son colp no(n) podi hom guerrir. Si autra uetz no(n) sen fezes ferir. Bella domna uostre cors genz. Euostre bel oill man conquis. El douz esgarz el clar uis. El uostre bos enseingnam(en)z. Que quan ben men pren ismansa. De beutat nos trob egan- sa. Laienser es del mon al mieu arbir. Oeu no(n) uei dels oillz ab queus remir. Bels uezers senes doptansa. Sai que uostres pretz auansa. Que tant sabez de plazer far edir. De uos amar nos pot nuillz hom soffrir. |
Bernartz de uentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
AB ioi mou lo uers el comenz. Et ab ioi roma(n) efenis. Esol que bona fos la fis. Bons cre qu- er lo come(n)samenz. P(er) la bona comenssansa. Mi uen iois (et) alegransa. Ep(er) so dei la bona fin grazir. Quar totz bons faitz uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comenz, et ab ioi roman e fenis, e sol que bona fos la fis, bons cre qu’er lo comensamenz. Per la bona comenssansa mi ven iois et alegransa; e per so dei la bona fin grazir, quar totz bons faitz vei lauzar al fenir. |
II | II |
Si ma podera iois em uenz. Merauillas son car sofris. Quar no(n) chant eno(n) esbrois. Cella don sui gais eiauzenz. Mas greu ueires fina mansa. Ses paor oses doptansa. Cades tem o(m) uasso cama faillir. P(er) queu nomaus de pre- iar enardir. |
Si m’apodera iois e·m venz: meravillas son car sofris quar non chant e non esbrois cella don sui gais e iauzenz; mas greu veires fin’amansa ses paor o ses doptansa, c’ades tem om vas so c’ama, faillir, per qu’eu no·m aus de preiar enardir. |
III | III |
Ben estai adomnardimenz. Entraol ien em- al uezis. Esarditz cors nola fortis. Greu pot es- ser pros ni ualenz. P(er) qui el prec naia memb- ransa. La bellen cui ai fiansa. Que nos camie p(er) paraula nis uir. Que nemics cai fatz den ue ia morir. |
Ben estai a domn’ardimenz entr’aol ien e mal vezis; e s’arditz cors no l’afortis, greu pot esser pros ni valenz; per qu’ie·l prec, n’aia membransa la bell’en cui ai fiansa, que no·s camie per paraula ni·s vir, qu’enemics c’ai, fatz d’enveia morir. |
IV | IV |
Non es enois ni faillimenz. Ni uilania som- es uis. Mas dome quan si fai deuis. Dautrui a- mor ni conoissenz enuios queus ena(n)sa. Car fag enueg ni pessansa. Chascus si uol de son mestier formir. Mi confondes euos no(n) uei iauzir. |
Non es enois ni faillimenz ni vilania, so m’es vis, mas d’ome, quan si fai devis d’autrui amor ni conoissenz. Enuios! Que·us enansa, car fag enueg ni pessansa? Chascus si vol de son mestier formir; mi confondes, e vos no·n vei iauzir. |
V | V |
Duna rem maonda mos senz. Qua(n)c nuls hom mon ioi nom enquis. Q(ue)u uolentiers no len me(n)tis. Quar no(m) par bos enseingname(n)z. Anz es folli et enfansa. Qui damor abenanansa. Q(ue)u uol son cor adautre descobrir. Si no len pot oualer oseruir. |
D’una rem m’aonda mos senz: qu’anc nuls hom mon ioi no·m enquis, qu’eu volentiers no l’en mentis; quar no·m par bos enseingnamenz, anz es folli’et enfansa, qui d’amor a benanansa qu’eu vol son cor ad autre descobrir, si no l’en pot o valer o servir. |
VI | VI |
Ia sa bella boca rizenz. No(n) cugei baisan mi trais. Quar ab un douz baissar maucis. Si ab autre nomes guirenz. Catretals mes p(er) sembl- ansa. Com de pelaus sa lansa. Que de son colp no(n) podi hom guerrir. Si autra uetz no(n) sen fezes ferir. |
Ia sa bella boca rizenz non cugei baisan mi trais, quar ab un douz baissar m’aucis, si ab autre no m’es guirenz; c’atretals m’es per semblansa com de Pelaus sa lansa, que de son colp non podi’hom guerrir, si autra vetz non s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella domna uostre cors genz. Euostre bel oill man conquis. El douz esgarz el clar uis. El uostre bos enseingnam(en)z. Que quan ben men pren ismansa. De beutat nos trob egan- sa. Laienser es del mon al mieu arbir. Oeu no(n) uei dels oillz ab queus remir. |
Bella domna, vostre cors genz e vostre bel oill m’an conquis, e·l douz esgarz e·l clar vis, e·l vostre bos enseingnamenz, que quan ben m’en pren ismansa, de beutat no·s trob egansa: la ienser es del mon al mieu arbir, o eu non vei dels oillz ab que·us remir. |
VIII | VIII |
Bels uezers senes doptansa. Sai que uostres pretz auansa. Que tant sabez de plazer far edir. De uos amar nos pot nuillz hom soffrir. |
Bels Vezers, senes doptansa sai que vostres pretz avansa, que tant sabez de plazer far e dir: de vos amar no·s pot nuillz hom soffrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernart de uentedorn. AB ioi mou lo uers el comenz. Et ab ioi re- man efenis. Esol que bona fos la fis. Bons cre quer lo come(n)same(n)z. Per la bona come(n)san- sa. Mi uen iois et alegransa. Eper so dei la bo- na fin grazir. Qar toz bons faiz uei lauzar al fenir. Si ma podera iois em uenz. Merauillas son car soffris. Qar no(n) chant eno(n) esbrois. Cella don sui gais eiauzenz. Mas greu ueires fina- mansa. Ses paor oses doptansa. Cades temo(m) uasso cama faillir. Per quieu no maus de p(re) iar enardir. Ben estai adomnardime(n)z. Entraol ien emal uezis. esarditz cors nola fortis. Greu pot esser pros ni ualenz. Per qui el prec naia menbra(n)s- sa. La bellen cui ai fiansa. Que nos camie per paraula nis uir. Que nemics cai faz den ue- ia morir. Non es enois ni faillime(n)z. Ne uilania som- es uis. Mas dome quan si fai deuis. Dautrui amor ni conoissenz. enuios queus enansa. Car fag enueg ni pesansa. Chascus si uol de son mestier formir. Mi confondes euos non uei iauzir. Duna ren maonda mos senz. Qanc nuls hom mon ioi nom enquis. Queu uolu(n)tiers no len mentis. Qar no(m) par bos ensei(n)gnam(en)z. Anz es folli et enfansa. Qui damor abenan- ansa. Queu uol son cor adautre descobrir. Si no len pot o ualer o seruir. Ia sa bella boca rizenz. Non cugei baisan mi trais. Quar ab un douz baisar maucis. Si ab autre non ies guirenz. Catretals mes per semblansa. Com de pelaus sa lansa. Q(ue) |
![]() |
de son colp no(n) podi hom guerrir. Si autra uez no(n) sen fezes ferir. Bella domna uostre cors genz. Euostre bel oill man co(n)quis. El douz esgarz elo clar uis. El uostre bos enseingname(n)z. Qe qan ben men pren ismansa. De beutat nos trob egansa. laienser es del mon al mieu arbir. Oeu no(n) uei dels oillz ab queus remir. Bels uezers senes doptanssa. Sai que uo- stres prez auanssa. Que tant sabez de pla- zer far edir. De uos amar nos pot nuillz ho(m) soffrir. |
Bernart de uentedorn. | Bernart de Ventedorn. |
I | I |
AB ioi mou lo uers el comenz. Et ab ioi re- man efenis. Esol que bona fos la fis. Bons cre quer lo come(n)same(n)z. Per la bona come(n)san- sa. Mi uen iois et alegransa. Eper so dei la bo- na fin grazir. Qar toz bons faiz uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comenz et ab ioi reman e fenis; e sol que bona fos la fis, bons cre qu’er lo comensamenz. Per la bona comensansa mi ven iois et alegransa; e per so dei la bona fin grazir, qar toz bons faiz vei lauzar al fenir. |
II | II |
Si ma podera iois em uenz. Merauillas son car soffris. Qar no(n) chant eno(n) esbrois. Cella don sui gais eiauzenz. Mas greu ueires fina- mansa. Ses paor oses doptansa. Cades temo(m) uasso cama faillir. Per quieu no maus de p(re) iar enardir. |
Si m’apodera iois e·m venz: meravillas so car soffris, qar non chant e non esbrois cella don sui gais e iauzenz; mas greu veires fin’amansa ses paor o ses doptansa, c’ades tem om vas so c’ama, faillir, per qu’ieu no·m aus de preiar enardir. |
III | III |
Ben estai adomnardime(n)z. Entraol ien emal uezis. esarditz cors nola fortis. Greu pot esser pros ni ualenz. Per qui el prec naia menbra(n)s- sa. La bellen cui ai fiansa. Que nos camie per paraula nis uir. Que nemics cai faz den ue- ia morir. |
Ben estai a domn’ardimenz entr’aol ien e mal vezis; e s’arditz cors no l’afortis, greu pot esser pros ni valenz; per qu’ie·l prec n’aia menbranssa la bell’en cui ai fiansa, que no·s camie per paraula ni·s vir, qu’enemics c’ai faz d’enveia morir. |
IV | IV |
Non es enois ni faillime(n)z. Ne uilania som- es uis. Mas dome quan si fai deuis. Dautrui amor ni conoissenz. enuios queus enansa. Car fag enueg ni pesansa. Chascus si uol de son mestier formir. Mi confondes euos non uei iauzir. |
Non es enois ni faillimenz ne vilania, so m’es vis, mas d’ome, quan si fai devis d’autrui amor ni conoissenz. Enuios! Que·us enansa, car fag enveg ni pesansa? Chascus si vol de son mestier formir; mi confondes, e vos no·n vei iauzir. |
V | V |
Duna ren maonda mos senz. Qanc nuls hom mon ioi nom enquis. Queu uolu(n)tiers no len mentis. Qar no(m) par bos ensei(n)gnam(en)z. Anz es folli et enfansa. Qui damor abenan- ansa. Queu uol son cor adautre descobrir. Si no len pot o ualer o seruir. |
D’una ren m’aonda mos senz: q’anc nuls hom mon ioi no·m enquis, qu’eu voluntiers no l’en mentis; qar no·m par bos enseingnamenz, anz es folli’et enfansa, qui d’amor a benanansa qu’eu vol son cor ad autre descobrir, si no l’en pot o valer o servir. |
VI | VI |
Ia sa bella boca rizenz. Non cugei baisan mi trais. Quar ab un douz baisar maucis. Si ab autre non ies guirenz. Catretals mes per semblansa. Com de pelaus sa lansa. Q(ue) de son colp no(n) podi hom guerrir. Si autra uez no(n) sen fezes ferir. |
Ia sa bella boca rizenz non cugei baisan mi trais, quar ab un douz baisar m’aucis, si ab autre non i es guirenz; c’atretals m’es per semblansa com de Pelaus sa lansa, que de son colp non podi’hom guerrir, si autra vez non s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella domna uostre cors genz. Euostre bel oill man co(n)quis. El douz esgarz elo clar uis. El uostre bos enseingname(n)z. Qe qan ben men pren ismansa. De beutat nos trob egansa. laienser es del mon al mieu arbir. Oeu no(n) uei dels oillz ab queus remir. |
Bella domna, vostre cors genz e vostre bel oill m’an conquis, e·l douz esgarz e lo clar vis, e·l vostre bos enseingnamenz, qe qan ben m’en pren ismansa, de beutat no·s trob egansa: la ienser es del mon al mieu arbir, o eu non vei dels oillz ab que·us remir. |
VIII | VIII |
Bels uezers senes doptanssa. Sai que uo- stres prez auanssa. Que tant sabez de pla- zer far edir. De uos amar nos pot nuillz ho(m) soffrir. |
Bels Vezers, senes doptanssa sai que vostres prez avanssa, que tant sabez de plazer far e dir: de vos amar no·s pot nuillz hom soffrir. |
![]() |
![]() |
Si mapod(e)ra joi em uenz. Merauill me Dvna re mauo(n)da mo(s) senz Qa(n)c n(us) ho(m) mo(n)joi nom(en)qis. Q(e) uolo(n)tiers noilen m(en)tis. Q(e) nom par bos esseignhamenz. Ansz es folia ez enfancha Q(e) damor ha ben ana(n)cha. Eja lauol a home d(e)scubrir Sinoi lenpod ualer ou ss(er)uir. Noes enoj ni faillimentz. Ni uillania ço mes uis. Mas dome qa(n) sefai deuis. Dautrui amor econoissentz. Enojos eq(e) uos ena(n)cha. Qa(n) faiz enoi nepesancha Chas(cus) seuol d(e)somestier fromir. Mi (con) fundesz euo(s) no uej jauszir |
![]() |
Ben seschai ado(m)na hardimentz. Entrauols Bona do(m)na luostre cors gentz. Eliuostre Ja sa bella bocha rientz. No cutjei baiszan me trais. Qab un sol dousz ba iszar maucis. Esabautre nom es gua rentz. Aissamen mes per scembla(n)cha. Co(m) d(e) pelleu la la(n)cha Q(e) d(e)lsieu colp no podia ho(m)[2] garir. Si autra uez nosen fezes ferir. Bel ueszer ses doptancha. Uei q(e) uostre p(re)z ena(n)cha Q(e) tan sabetz d(e) plaszer far edir Nuillz ho(m) nos pot d(e) uo(s) amar soffrir. |
Bernart daue(n)tador. | Bernart da Ventador. |
I | I |
Abioi mou louers ecomenz Ezenioi reman efenis. Esol q(e) bona fos lafis. Bon crej q(e)s lo com(en)chamentz. P(er)labona com(en)cha(n)cha. Maue ioi ealegra(n)cha Edei percho la bonafe graszir Q(e) totz bos faich uej lauszar alfenir. |
Ab ioi mou lo vers e comenz, ez en ioi reman e fenis; e sol qe bona fos la fis, bon crei q’es lo comenchamentz. Per la bona comenchancha m’ave ioi e alegrancha; e dei per cho la bona fe graszir, qe totz bos faich, vei lauszar al fenir. |
II | II |
Si mapod(e)ra ioi em uenz. Merauill me qarosoffris. Qar no dich onomen esbruis P(er)qui soi ta(n) gais ejauszentz. Mais greu uerresz finama(n)cha. Ses paor eses dopta(n) cha. Qades tem ho(m) uas bo(n) ama faillir P(er)qieu nomaus d(e)parlar en hardir. |
Si m’apodera ioi e·m venz meravill me qar o soffris, qar no dich o no m’en esbruis per qui soi tan gais e jauszentz; mais greu verresz fin’amancha ses paor e ses doptancha, q’ades tem hom vas bon ama, faillir, per q’ieu no·m aus de parlar enhardir. |
III | III |
Dvna re mauo(n)da mo(s) senz. Qa(n)c n(us) ho(m) mo(n)joi nom(en)qis. Q(e) uolo(n)tiers noilen m(en)tis. Q(e) nom par bos esseignhamenz. Ansz es folia ez enfancha. Q(e) damor ha ben ana(n)cha. Ejalauol a home d(e)s cubrir Sinoi lenpod ualer ou ss(er)uir. |
D’una re m’auonda mos senz: q’anc nus hom mon ioi no·m enqis, qe volontiers no·i l’en mentis; qe no·m par bos esseignhamenz, ansz es folia ez enfancha, qe d’amor ha benanancha e ja la vol a home descubrir, si no i l’en pod valer ou sservir. |
IV | IV |
Noes enoj ni faillimentz. Ni uillania ço mes uis. Mas dome qa(n) sefai deuis. Dautrui amor econoissentz. Enojos eq(e) uos ena(n)cha. Qa(n) faiz enoi nepesancha Chas(cus) seuol d(e)somestier fromir. Mi (con) fundesz euo(s) no uej jauszir |
No es enoj ni faillimentz ni villania, ço m’es vis, mas d’ome, qan se fai devis d’autrui amor e conoissentz. Enojos! e qe vos enancha qan faiz enoi ne pesancha? Chascus se vol de so mestier fromir; mi confundesz, e vos no vej jauszir. |
V | V |
Ben seschai ado(m)na hardimentz. Entrauols gentz emalueszis. Q(e) se bos cor nolafortis Grieupod esser pro(s) niualentz. P(er) qieu preg nhaia m(en)brancha. La bella encui ai fia(n)cha. Q(e) nos cha(n)ge per paraulas nesuir. Q(e)nemis qhai fach denueja morir. |
Ben s’eschai a domna hardimentz entr’avols gentz e mal veszis; qe, se bos cor no l’afortis, grieu pod esser pros ni valentz; per q’ieu preg n’haia menbrancha la bella en cui ai fiancha, que no·s change per paraulas ne·s vir, q’enemis q’hai, fach d’enveja morir. |
VI | VI |
Bona do(m)na luostre cors gentz. Eliuostre bels oill mhan (con)qis. li beill scembla(n)s eli dousz ris. Ela bella bocha rientz q(e) Qant be m(en) prend esma(n)cha De beltatz no li sai egancha. La genchor esz qho(m) puoscha. el mo(n)d chauszir. Eno iuei clar dels oillz ab q(e) us remir. |
Bona domna, ·l vostre cors gentz e li vostre bels oill m’han conqis, li beill scemblans e li dousz ris, e la bella bocha rientz qe, qant be m’en prend esmancha, de beltatz no li sai egancha: la genchor esz q’hom puoscha el mond chauszir, e no i vei clar dels oillz ab qe·us remir. |
VII | VII |
Ja sa bella bocha rientz. No cutgei baiszan me trais. Qab un sol dousz ba iszar maucis. Esabautre nom es gua rentz. Aissamen mes per scembla(n)cha. Co(m) d(e) pelleu la la(n)cha Q(e) d(e)lsieu colp no podia ho(m) garir. Si autra uez nosen fezes ferir. |
Ja sa bella bocha rientz no cutgei baiszan me trais, q’ab un sol dousz baiszar m’aucis, e s’ab autre no·m es guarentz, aissamen m’es per scemblancha com de Pelleu la lancha, qe del sieu colp no podia hom garir, si autra vez no s’en fezes ferir. |
VIII | VIII |
Bel ueszer ses doptancha. Uei q(e) uostre p(re)z ena(n)cha Q(e) tan sabetz d(e) plaszer far edir Nuillz ho(m) nos pot d(e) uo(s) amar soffrir. |
Bel Veszer, ses doptancha vei qe vostre prez enancha, qe tan sabetz de plaszer far e dir: nuillz hom no·s pot de vos amar soffrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
AB ioi mou lo uers e comenz. eab ioi reman e fenis. e sol qe bona fos la fis. per bon tenc lo comen samenz. per la bona comen sansa. mi uen iois e alegra(n)sa. pero deu hom la bona fin g(ra) zir. qar totz bons fatz uei lau zar al fenir. SI ma podera iois e uenz. me rauilhaes con ho sofris. qieu non dic ni non esbruis. per qieu sui tan gais e iauzenz. qa grieu ueires finamansa. ses paor e ses duptansa. q(a)des tem hom uas zo qama fail |
![]() |
hir. per qieu no maus de par lar en ardir. NOn es enueiz ni failhimenz. ni uilania so mes uis. mas dome qan si fai deuis. dautrui amor e conoisenz. enoios e quisenansa. de far ennuei ni pesansa. chascus si uol de son mestier formir. mi con fondetz e uos no(n) uei iauzir. BEn couen a domnardimenz. entrauol(s) gens e mals uens. qar se bos cors no lafort… gr eu pot esser pros ni ualenz. pe ro prec naia menbransa. la bellaen cui ai fiansa. qe nos camie per pauraulas nis uir. qel enemics fatz denueia mo rir. IA sa bella boca rizenz. non cugi ei baissan mi trais. qar ab un dous baissar mauçis. sab un autre no mes garens. qatresi mes per semblansa. con de pe leu la la(n)sa. qe del sieu colp no podiom garir. si autra uez no |
![]() |
sen fes referir. BElla domna uostre cors genz. e uostre belh hueilh man co(n) qis. el dous esgar e le clars uis. el uostre bel parlars plasenz. qar qan ben men pren esma(n)sa. de beltat nos trueb engansa. la gencer es qentot lo mo(n) si mir. ono(n) uei clar dels hueilhs ab qieus remir. BEl uezers senes duptansa. gar datz con uos pretz enansa. qe tan sabetz de plazers far e dir. nulls hom nos pot de uos a mar sufrir. |
I | I |
AB ioi mou lo uers e comenz. eab ioi reman e fenis. e sol qe bona fos la fis. per bon tenc lo comen samenz. per la bona comen sansa. mi uen iois e alegra(n)sa. pero deu hom la bona fin g(ra) zir. qar totz bons fatz uei lau zar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e comenz, e ab ioi reman e fenis; e sol qe bona fos la fis, per bon tenc lo comensamenz. Per la bona comensansa mi ven iois e alegransa; pero deu hom la bona fin grazir, qar totz bons fatz vei lauzar al fenir. |
II | II |
SI ma podera iois e uenz. me rauilhaes con ho sofris. qieu non dic ni non esbruis. per qieu sui tan gais e iauzenz. qa grieu ueires finamansa. ses paor e ses duptansa. q(a)des tem hom uas zo qama fail hir. per qieu no maus de par lar en ardir. |
Si m’apodera iois e venz: meravilha es con ho sofris q’ieu non dic ni non esbruis per q’ieu sui tan gais e iauzenz; qa grieu veires fin’amansa ses paor e ses duptansa, q’ades tem hom vas zo q’ama, failhir, per q’ieu no·m aus de parlar enardir. |
III | III |
NOn es enueiz ni failhimenz. ni uilania so mes uis. mas dome qan si fai deuis. dautrui amor e conoisenz. enoios e quisenansa. de far ennuei ni pesansa. chascus si uol de son mestier formir. mi con fondetz e uos no(n) uei iauzir. |
Non es enveiz ni failhimenz ni vilania, so m’es vis, mas d’ome, qan si fai devis d’autrui amor e conoisenz. Enoios! E quis enansa de far ennuei ni pesansa? Chascus si vol de son mestier formir; mi confondetz, e vos no·n vei iauzir. |
IV | IV |
BEn couen a domnardimenz. entrauol(s) gens e mals uens. qar se bos cors no lafort… gr eu pot esser pros ni ualenz. pe ro prec naia menbransa. la bellaen cui ai fiansa. qe nos camie per pauraulas nis uir. qel enemics fatz denueia mo rir. |
Ben coven a domn’ardimenz entr’avols gens e mals vens; qar se bos cors no l’afort… greu pot esser pros ni valenz; pero prec n’aia menbransa la bella en cui ai fiansa, qe no·s camie per pauraulas ni·s vir, qe l’enemics fatz d’enveia morir. |
V | V |
IA sa bella boca rizenz. non cugi ei baissan mi trais. qar ab un dous baissar mauçis. sab un autre no mes garens. qatresi mes per semblansa. con de pe leu la la(n)sa. qe del sieu colp no podiom garir. si autra uez no sen fes referir. |
Ia sa bella boca rizenz non cugiei baissan mi trais, qar ab un dous baissar m’auçis, s’ab un autre no m’es garens; q’atresi m’es per semblansa con de Peleu la lansa, qe del sieu colp no podi’om garir, si autra vez no s’en fes referir. |
VI | VI |
BElla domna uostre cors genz. e uostre belh hueilh man co(n) qis. el dous esgar e le clars uis. el uostre bel parlars plasenz. qar qan ben men pren esma(n)sa. de beltat nos trueb engansa. la gencer es qentot lo mo(n) si mir. ono(n) uei clar dels hueilhs ab qieus remir. |
Bella domna, vostre cors genz e vostre belh hueilh m’an conqis, e·l dous esgar e le clars vis, e·l vostre bel parlars plasenz, qar, qan ben m’en pren esmansa, de beltat no·s trueb engansa: la gencer es q’en tot lo mon si mir, o non vei clar dels hueilhs ab qie·us remir. |
VII | VII |
BEl uezers senes duptansa. gar datz con uos pretz enansa. qe tan sabetz de plazers far e dir. nulls hom nos pot de uos a mar sufrir. |
Bel Vezers, senes duptansa, gardatz con vos pretz enansa, qe tan sabetz de plazers far e dir: nulls hom no·s pot de vos amar sufrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard. AB zoi mou lo uers el comenz Et ab zoi remaing e fenis Et sol qe bona fos la fis Bons teng qes los comensamenz Per la bona come(n)cansa Mi uen iois e alegransa E per zo dei la bon fin grazir |
![]() |
Car toz bons faiz uei laudar al fenir Si ma podera ioi em uenz Chem merueilh car o sofris Qar non o dic e non es bruis Per qe soi tan gais ni zauzen Mais greu ueirez fin amansa Ses paor e ses doptansa Qa des tem hom ues zo qama fallir Per qeu no maus del parlar en a(r)dir Duna ren ma uonda mos senz Qanc nuls hom mon zoi non enqis Qeu uolentier no len mentis Qe no(m) par bon enseignamenz Anz es folia enfansa Qi damor a benenansa Qe ia lo uol ad home descobrir Sil no len pod o ualer o seruir Non es enois ni fallimenz Ni uilania zo mes uis Mais dome qan se fai deuis Dautrui amor e conoisenz Enoios e qeus enansa Sim faiz enois ni pesansa Zanscuns se uol de son mester fornir Mi confondes e uos no(n) uei zausir Ben (con)uen a do(m)pna ardimen Entre auols genz e mal uezins Qe si bon cor nola fortis Greu pod esser pros ni ualenz Per qeu preg maia en membransa La bella en cui ai fiansa Qe nos canges p(er) paraulas nes uir Qels enemicx faz denueia morir Ia sa bella bocha rienz Non cuidei baisan me trais Qab un sol dolz baisar maucis Et sab altre no(n) mes garenz Eissamen mes per senblansa Com de peraus la lansa Qe del seu colp no(n) podi hom garir Se per eis loc no sen fezes ferir Bella do(m)nal uostre cors genz E ill uostre bel oill man conqis |
![]() |
Li bel senblant e li dolz ris Et la bella boza rienz Qan ben men prend a esmenansa De beutat non sai engansa La genzer es quom anc pogues chausir Et non uei clar dels oillz ab qe os remir. Bel uezer senes doptansa Uei qel uostre prez ena(n)sa Qe tant sabez de plaser far e dir Nulz hom nos pot de uos amar sufrir |
Bernard. | Bernard. |
I | I |
AB zoi mou lo uers el comenz Et ab zoi remaing e fenis Et sol qe bona fos la fis Bons teng qes los comensamenz Per la bona come(n)cansa Mi uen iois e alegransa E per zo dei la bon fin grazir Car toz bons faiz uei laudar al fenir |
Ab zoi mou lo cers e·l comenz, et ab zoi remaing e fenis; et sol qe bona fos la fis, bons teng q’es los comensamenz. Per la bona comencansa mi ven iois e alegransa; e per zo dei la bon fin grazir, car toz bons faiz vei laudar al fenir. |
II | II |
Si ma podera ioi em uenz Chem merueilh car o sofris Qar non o dic e non es bruis Per qe soi tan gais ni zauzen Mais greu ueirez fin amansa Ses paor e ses doptansa Qa des tem hom ues zo qama fallir Per qeu no maus del parlar en a(r)dir |
Si m’apodera ioi e·m venz, che·m merveilh car o sofris qar non o dic e non esbruis per qe soi tan gais ni zauzen; mais greu veirez fin’amansa ses paor e ses doptansa, q’ades tem hom ves zo q’ama, fallir, per q’eu no m’aus del parlar enardir. |
III | III |
Duna ren ma uonda mos senz Qanc nuls hom mon zoi non enqis Qeu uolentier no len mentis Qe no(m) par bon enseignamenz Anz es folia enfansa Qi damor a benenansa Qe ia lo uol ad home descobrir Sil no len pod o ualer o seruir |
D’una ren m’auonda mos senz: q’anc nuls hom mon zoi non enqis, q’eu volentier no l’en mentis; qe no·m par bon enseignamenz, anz es folia, enfansa, qi d’amor a benenansa qe ia lo vol ad home descobrir, si·l no l’en pod o valer o servir. |
IV | IV |
Non es enois ni fallimenz Ni uilania zo mes uis Mais dome qan se fai deuis Dautrui amor e conoisenz Enoios e qeus enansa Sim faiz enois ni pesansa Zanscuns se uol de son mester fornir Mi confondes e uos no(n) uei zausir |
Non es enois ni fallimenz ni vilania zo m’es vis, mais d’ome, qan se fai devis d’autrui amor e conoisenz. Enoios! E qe·us enansa, si·m faiz enois ni pesansa? Zanscuns se vol de son mester fornir; mi confondes, e vos no·n vei zausir. |
V | V |
Ben (con)uen a do(m)pna ardimen Entre auols genz e mal uezins Qe si bon cor nola fortis Greu pod esser pros ni ualenz Per qeu preg maia en membransa La bella en cui ai fiansa Qe nos canges p(er) paraulas nes uir Qels enemicx faz denueia morir |
Ben conven a dompna ardimen entre avols genz e mal vezins; qe si bon cor no l’afortis, greu pod esser pros ni valenz; per q’eu preg, m’aia en membransa la bella en cui ai fiansa, qe no·s canges per paraulas ne·s vir, qe·ls enemicx faz d’enveia morir. |
VI | VI |
Ia sa bella bocha rienz Non cuidei baisan me trais Qab un sol dolz baisar maucis Et sab altre no(n) mes garenz Eissamen mes per senblansa Com de peraus la lansa Qe del seu colp no(n) podi hom garir Se per eis loc no sen fezes ferir |
Ia sa bella bocha rienz non cuidei baisan me trais, q’ab un sol dolz baisar m’aucis, et s’ab altre non m’es garenz; eissamen m’es per senblansa com de Peraus la lansa, qe del seu colp non podi’hom garir, se per eis loc no s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella do(m)nal uostre cors genz E ill uostre bel oill man conqis Li bel senblant e li dolz ris Et la bella boza rienz Qan ben men prend a esmenansa De beutat non sai engansa La genzer es quom anc pogues chausir Et non uei clar dels oillz ab qe os remir. |
Bella domna, ·l vostre cors genz e·ill vostre bel oill m’an conqis, li bel senblant e li dolz ris, et la bella boza rienz, qan ben m’en prend a esmenansa, de beutat no·n sai engansa: la genzer es qu’om anc pogues chausir, et non vei clar dels oillz ab qe·os remir. |
VIII | VIII |
Bel uezer senes doptansa Uei qel uostre prez ena(n)sa Qe tant sabez de plaser far e dir Nulz hom nos pot de uos amar sufrir |
Bel Vezer, senes doptansa vei qe·l vostre prez enansa, qe tant sabez de plaser far e dir: nulz hom no·s pot de vos amar sufrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernardo adue(n)tat Ab ioi meu lo uers el començ Et ab ioi reman... E sol qe bona fos la … Bos teng qe sial començamenç Car de la bona començança Mi uen iois et allegrança E p(er) ço dei la bona fin graçir Qe toç bos faç liei laudar alfenir Si ma podera iois em uenç Qem mirauil co(n)sil soffris Car no(n) dic et no(n) es bruis Ço don sui tan ric (et) iausenç Mas greu ueireç finamança Ses paor eses doptança Qa des tem hom ues son amic fallir P(er) qeu no maus de parlar en ardir Duna ren auonda mon senç Qanc nuls hom mo(n) ioi nome(n)qis Qe uolentiers nolen me(n)tis Ne no(m) par bon ensegname(n)ç Ans es folia (et)enfança Qi damor abene(n)nança Qi uol ad autre tuç son cor descobrir Sil nollen pot o ualer oseruir Ben se schai ado(m)nardime(n)t En trauol genç (et) mal uesis E sardiç cor nola f… Greu pot esser pro…alenç Du(n)t prec qe naia …rança La bella en cu… Qe nos camge p(er) paraulas ne uir Me nemis qai faç de(n) ueia morir |
![]() |
[…][1]nc sa bella bocha r…ç Non … … Se … no me stai guirenç Qat… fezes … Come de piraus la … Qe dun seu colp no(n) podia … Si autra ueç no(n) sen fedes fe… Bella do(m)na uostre cors genç E uostre beus oil ma conqis E le dolç baisar el gent ris E la bella bocha ridens Qe qant il men pren esmança De beltat non trob esgança La genser es co(m) posca el mo(n)t chausir Au no(n) uei clar des oils abqeos remir Non es enoi ni faillimenç Ni uellania ço mes uis Mais domes qant se fai deuis Dautrui amor e conoissenç Enoios aqeos enança Sim faiç enoi et pesança Cascun se uol de son mester formir Mi co(n)fondeç (et) uos no uei iaudir |
Bernardo adue(n)tat | Bernardo ad Ventat |
I | I |
Ab ioi meu lo uers el començ Et ab ioi reman… E sol qe bona fos la … Bos teng qe sial començamenç Car de la bona començança Mi uen iois et allegrança E p(er) ço dei la bona fin graçir Qe toç bos faç liei laudar alfenir |
Ab ioi meu lo vers e·l començ, et ab ioi reman… e sol qe bona fos la … bos teng qe sia·l començamenç. Car de la bona començança mi ven iois et allegrança; e per ço dei la bona fin graçir, qe toç bos faç liei laudar al fenir. |
II | II |
Si ma podera iois em uenç Qem mirauil co(n)sil soffris Car no(n) dic et no(n) es bruis Ço don sui tan ric (et) iausenç Mas greu ueireç finamança Ses paor eses doptança Qa des tem hom ues son amic fallir P(er) qeu no maus de parlar en ardir |
Si m’apodera iois e·m venç, qe·m miravil con si·l soffris car non dic et non esbruis co don sui tan ric et iausenç; mas greu veireç fin’amança ses paor e ses doptança, q’ades tem hom ves son amic, fallir, per q’eu no·m aus de parlar enardir. |
III | III |
Duna ren auonda mon senç Qanc nuls hom mo(n) ioi nome(n)qis Qe uolentiers nolen me(n)tis Ne no(m) par bon ensegname(n)ç Ans es folia (et)enfança Qi damor abene(n)nança Qi uol ad autre tuç son cor descobrir Sil nollen pot o ualer oseruir |
D’una ren auonda mon senç: q’anc nuls hom mon ioi no m’enqis, qe volentiers no l’en mentis; ne no·m par bon ensegnamenç, ans es folia et enfança, qi d’amor a benennança qi vol ad autre tuç son cor descobrir, si·l no ll’en pot o valer o servir. |
IV | IV |
Ben se schai ado(m)nardime(n)t En trauol genç (et) mal uesis E sardiç cor nola f… Greu pot esser pro…alenç Du(n)t prec qe naia …rança La bella en cu… Qe nos camge p(er) paraulas ne uir Me nemis qai faç de(n) ueia morir |
Ben s’eschai a domn’ardiment entr’avol genç et mal vesis; e s’ardiç cor no l’af… greu pot esser pro…alenç; dunt prec qe n’aia …rança la bella, en cu… qe no·s camge per paraulas ne vir, m’enemis q’ai, faç d’enveia morir. |
V | V |
[…]nc sa bella bocha r…ç Non … … Se … no me stai guirenç Qat… fezes … Come de piraus la … Qe dun seu colp no(n) podia … Si autra ueç no(n) sen fedes fe… |
[…]nc sa bella bocha r…ç Non … … Se … no·m estai guirenç; q’at… fezes … come de Piraus la … qe d’un seu colp non podia … si autra veç non s’en fedes fe… |
VI | VI |
Bella do(m)na uostre cors genç E uostre beus oil ma conqis E le dolç baisar el gent ris E la bella bocha ridens Qe qant il men pren esmança De beltat non trob esgança La genser es co(m) posca el mo(n)t chausir Au no(n) uei clar des oils abqeos remir |
Bella domna, vostre cors genç e vostre beus oil m’a conqis, e le dolç baisar e·l gent ris, e la bella bocha ridens, qe, qant il m’en pren esmança, de beltat no·n trob esgança: La genser es c’om posca el mont chausir, au non vei clar des oils ab qe·os remir |
VII | VII |
Non es enoi ni faillimenç Ni uellania ço mes uis Mais domes qant se fai deuis Dautrui amor e conoissenç Enoios aqeos enança Sim faiç enoi et pesança Cascun se uol de son mester formir Mi co(n)fondeç (et) uos no uei iaudir |
Non es enoi ni faillimenç ni vellania, ço m’es vis, mais d’omes, qant se fai devis d’autrui amor e conoissenç. Enoios! A qe·os enança, si·m faiç enoi et pesança? Cascun se vol de son mester formir; mi confondeç et vos no vei iaudir. |
![]() |
![]() |
B. de ue(n)tadorn. AB ioi ]comens[[1] muou lo uers el comens. (et) ab ioi reman e fenis. (et) ab que bona sia la fis. bos crey quer lo co- mensamens. p(er) la bona comensansa. mi don ioi (et) alegransa. p(er) so deu hom la bona fin grazir. car totz bos faitz. aug lau- zar al fenir. |
![]() |
[2] Espunto e poi cancellato dal copista. [3] La e è aggiunta successiva.
|
![]() |
Duna res mao(n)da mos sens. canc nulhs hom mo(n) ioi nom enquis. q(ui)eu uolo(n)tiers no(n) loi me(n)tis. e no(m)z par bos ensenhame(n)s. ans es folie efansa. q(ui) damors a be(n)anansa. ni uol ad ho(m)z so(n) tala(n) descubrir. si no lin pot o ualer o s(er)uir. |
![]() |
No(n) es enuetz ni falhime(n)s. ni uilania so mes uis. mas dome can se fay deuis. dautramor ni (de)[4] conoissens. e(n)ueyos e q(ue)us enansa. sim faitz enueg ni pezansa. cascus se deu de so(n) mestier formir. mi cofo(n)detz e uos no uei iauzir. [4] Aggiunto in interlinea. |
![]() |
Be(n) estai adonardime(n)s e(n) trauols gens e mals uezis. e sarditz cors e no(n) la fortis. greu pot esser pros ni uale(n)s. p(er) q(ui)el prec naya me(m) bransa. la bele(n) cuy ai fiansa. q(ue) nos camie p(er) paraulas nis uir. q(ue)ls e(n)ueios fas de(n)ueia murir. |
![]() |
Anc sa bela boca rie(n)s. no(n) cugey baizan me trais. cab u(n) dos bais q(uem) det mausils. et sab autre no me(n) gueris. tot aisim ue(n) p(er) se(m)blansa. com de pel- aus salansa. q(ue) de son colp no(n) podiom guerir. tro p(er) eus loc si era faitz ferir. |
![]() |
Bona donal uostre cors ge(n). els uostres bels huelhs ma(n) co(n)quis. el bel semblan el(o)[5]dos ris. ela fresca bocca ri ze(n)s q(ue) o(n) pus me(n) pre(n) esmansa. de beutat nous truep e(n)gansa. la ge(n)s(er) es co(m)z puesca ia chauzir. e noi uei clar dels huelhs ab q(ue)us remir. [5] La o è un’aggiunta successiva. |
![]() |
En uers ses tota doptansa. creys uostres pretz et ena(n)sa. car ta(n) sabetz de plazers far e dir. p(er) co(m)z nos pot de uos amar sofrir. |
B. de ue(n)tadorn. | B. de Ventadorn. |
I | I |
AB ioi ]comens[ muou lo uers el comens. (et) ab ioi reman e fenis. (et) ab que bona sia la fis. bos crey quer lo co- mensamens. p(er) la bona comensansa. mi don ioi (et) alegransa. p(er) so deu hom la bona fin grazir. car totz bos faitz. aug lau- zar al fenir. |
Ab ioi muou lo vers e·l comens et ab ioi reman e fenis; et ab que bona sia la fis, bos crey qu’er lo comensamens. Per la bona comensansa mi don ioi et alegransa; per so deu hom la bona fin grazir, car totz bos faitz aug lauzar al fenir. |
II | II |
Sim apod(er)a iois em uens. m(er)auilhem co(m)z o ]pot[ sufris. q(ui)eu no(n) cha(n) mim(e) esbaudis. mas p(er) leis do(n) soi ta(n) iauzens. mas greu ueiretz finaima(n)sa. ses paor e ses duptan sansa. cades tem hom uas so(n) amic falhir. p(er) q(ui)eu nom aus del preiar e(n)ardir. |
Si m’apodera iois e·m vens: meravilh’em comz o sufris qu’ieu non chan mi me esbaudis mas per leis don soi tan iauzens; mas greu veiretz fin’aimansa ses paor e ses duptansansa, c’ades tem hom vas son amic falhir, per qu’ieu no·m aus del preiar enardir. |
III | III |
Duna res mao(n)da mos sens. canc nulhs hom mo(n) ioi nom enquis. q(ui)eu uolo(n)tiers no(n) loi me(n)tis. e no(m)z par bos ensenhame(n)s. ans es folie efansa. q(ui) damors a be(n)anansa. ni uol ad ho(m)z so(n) tala(n) descubrir. si no lin pot o ualer o s(er)uir. |
D’una res m’aonda mos sens: c’anc nulhs hom mon ioi no·m enquis, qu’ieu volontiers non lo·i mentis; e no·mz par bos ensenhamens, ans es foli’e efansa, qui d’amors a benanansa ni vol ad homz son talan descubrir, si no li·n pot o valer o servir. |
IV | IV |
No(n) es enuetz ni falhime(n)s. ni uilania so mes uis. mas dome can se fay deuis. dautramor ni (de) conoissens. e(n)ueyos e q(ue)us enansa. sim faitz enueg ni pezansa. cascus se deu de so(n) mestier formir. mi cofo(n)detz e uos no uei iauzir. |
Non es envetz ni falhimens ni vilania, so m’es vis, mas d’ome, can se fay devis d’autr’amor ni de conoissens. Enveyos! E que·us enansa, si·m faitz enveg ni pezansa? Cascus se deu de son mestier formir; mi cofondetz, e vos no vei iauzir. |
V | V |
Be(n) estai adonardime(n)s e(n) trauols gens e mals uezis. e sarditz cors e no(n) la fortis. greu pot esser pros ni uale(n)s. p(er) q(ui)el prec naya me(m) bransa. la bele(n) cuy ai fiansa. q(ue) nos camie p(er) paraulas nis uir. q(ue)ls e(n)ueios fas de(n)ueia murir. |
Ben estai a don’ardimens entr’avols gens e mals vezis; e s’arditz cors e non l’afortis, greu pot esser pros ni valens; per qu’ie·l prec n’aya membransa la bel’en cuy ai fiansa, que no·s camie per paraulas ni·s vir, que·ls enveios fas d’enveia murir. |
VI | VI |
Anc sa bela boca rie(n)s. no(n) cugey baizan me trais. cab u(n) dos bais q(uem) det mausils. et sab autre no me(n) gueris. tot aisim ue(n) p(er) se(m)blansa. com de pel- aus salansa. q(ue) de son colp no(n) podiom guerir. tro p(er) eus loc si era faitz ferir. |
Anc sa bela boca riens non cugey baizan me trais, c’ab un dos bais que·m det, m’ausils, et s’ab autre no m’en gueris, tot’aisi·m ven per semblansa com de Pelaus sa lansa, que de son colp non podi’om guerir, tro per eus loc si era faitz ferir. |
VII | VII |
Bona donal uostre cors ge(n). els uostres bels huelhs ma(n) co(n)quis. el bel semblan el(o) dos ris. ela fresca bocca ri ze(n)s q(ue) o(n) pus me(n) pre(n) esmansa. de beutat nous truep e(n)gansa. la ge(n)s(er) es co(m)z puesca ia chauzir. e noi uei clar dels huelhs ab q(ue)us remir. |
Bona dona, ·l vostre cors gen e·ls vostres bels huelhs m’an conquis, e·l bel semblan e lo dos ris e la fresca bocca rizens que, on pus m’en pren esmansa, de beutat no·us truep engansa: la genser es c’omz puesca ia chauzir, e no i vei clar dels huelhs ab que·us remir. |
VII | VII |
En uers ses tota doptansa. creys uostres pretz et ena(n)sa. car ta(n) sabetz de plazers far e dir. p(er) co(m)z nos pot de uos amar sofrir. |
En vers ses tota doptansa creys vostres pretz et enansa, car tan sabetz de plazers far e dir: per c’omz no·s pot de vos amar, sofrir. |
![]() |
![]() |
Bernard. T. AB zoi mou lo uers el comenz. Et ab zoi remain (et) fenis. Et sol qe bona fos la fins. Bons tegn qes lo comensamenz. Per la bona comencansa. Mi uen iois (et) alegransa. Et per zo dei la bona fin grazir. Qar toz bons faiz uei laudar al fenir. Si ma podera iois em uenz. Qem meraueill qar o sofris. Qar non o dic (et) non es bruis. |
![]() |
Per qe soi tan gais ni zausenz. Mais greu uerrez fin amansa. Ses paor (et) ses doptansa. Qades tem hom ues zo qama fallir. Per qeu no maus del parlar enardir. Duna ren mauondaua mos senz. Qanc nuls hom mon zoi non enqis. Qeu uolenter no len mentis. Qe nom par bons enseignamenz. Anz es folia (et) enfansa. Qi damor a benenansa. Qer ia lo uol ad home descobrir. Sil no len pod o ualer o seruir. Non es enois ni fallimenz. Ni uilania zo mes uis. Mais dome qan se fai deuis. Dautrui amor e conoisenz. Enoios (et) qeus enansa. Sim faiz enoi ni pesansa. Cascuns se uol de son mester fornir. Mi confondez (et) uos non uei iauzir. Ben couen a do(m)pna ardimenz. Entrauols genz (et) mals uezins. Qe si bons cors no lafortis. Greu pod esser pros ni ualenz. Per qeu preg maia en menbransa. La bella en cui ai fiansa. Qe nos cange per paraulas nes uir. Qels enemicx faza denueia morir. Ia sa bella boza rienz. Non cuidei baisa(n) me trais. Qab un sol dolz baisar maucis. |
![]() |
Et sab altre no mes garenz. Eissamen mes per senblansa. Com de peleus la lansa. Qe del seu colp non podihom garir. Se per eis loc no sen fezes ferir. Bella do(m)pnal uostre cors genz. Eill uostre bel oill man conqis. Li bel senblant (et) li dolz ris. Et la bella bocha rienz. Qan ben men prend aesmansa. De beutat non sai engansa. La genzer es com anc pogues chausir. O non uei clar dels oillz ab qeos remir. Bel uezer senes doptanza Uei qel uostre prez enanza. Qe tant sabez de plaser far (et) dir. Nuls hom nos pot de uos amar sofrir. |
Bernard. T. | Bernard. T. |
I | I |
AB zoi mou lo uers el comenz. Et ab zoi remain (et) fenis. Et sol qe bona fos la fins. Bons tegn qes lo comensamenz. Per la bona comencansa. Mi uen iois (et) alegransa. Et per zo dei la bona fin grazir. Qar toz bons faiz uei laudar al fenir. |
Ab zoi mou lo vers e·l comenz, et ab zoi remain et fenis; et sol qe bona fos la fins, bons tegn q’es lo comensamenz. Per la bona comencansa mi ven iois et alegransa; et per zo dei la bona fin grazir,
qar toz bons faiz vei laudar al fenir. |
II | II |
Si ma podera iois em uenz. Qem meraueill qar o sofris. Qar non o dic (et) non es bruis. Per qe soi tan gais ni zausenz. Mais greu uerrez fin amansa. Ses paor (et) ses doptansa. Qades tem hom ues zo qama fallir. Per qeu no maus del parlar enardir. |
Si m’apodera iois e·m venz: qe·m meraveill qar o sofris qar non o dic et non esbruis per qe soi tan gais ni zausenz; mais greu verrez fin’amansa ses paor et ses doptansa, q’ades tem hom ves zo q’ama, fallir, per q’eu no·m aus del parlar enardir. |
III | III |
Duna ren mauondaua mos senz. Qanc nuls hom mon zoi non enqis. Qeu uolenter no len mentis. Qe nom par bons enseignamenz. Anz es folia (et) enfansa. Qi damor a benenansa. Qer ia lo uol ad home descobrir. Sil no len pod o ualer o seruir. |
D’una ren m’auondava mos senz: q’anc nuls hom mon zoi no·n enqis, q’eu volenter no l’en mentis; qe no·m par bons enseignamenz, anz es folia et enfansa, qi d’amor a benenansa q’er ia lo vol ad home descobrir, s’il no l’en pod o valer o servir. |
IV | IV |
Non es enois ni fallimenz. Ni uilania zo mes uis. Mais dome qan se fai deuis. Dautrui amor e conoisenz. Enoios (et) qeus enansa. Sim faiz enoi ni pesansa. Cascuns se uol de son mester fornir. Mi confondez (et) uos non uei iauzir. |
Non es enois ni fallimenz ni vilania, zo m’es vis, mais d’ome, qan se fai devis d’autrui amor e conoisenz. Enoios! Et qe·us enansa, si·m faiz enoi ni pesansa? Cascuns se col de son mester fornir; mi confondez, et vos no·n vei iauzir. |
V | V |
Ben couen a do(m)pna ardimenz. Entrauols genz (et) mals uezins. Qe si bons cors no lafortis. Greu pod esser pros ni ualenz. Per qeu preg maia en menbransa. La bella en cui ai fiansa. Qe nos cange per paraulas nes uir. Qels enemicx faza denueia morir. |
Ben coven a dompna ardimenz entr’avols genz et mals vezins; qe, si bons cors no l’afortis, greu pod esser pros ni valenz; per q’eu preg m’aia en menbransa la bella en cui ai fiansa, qe no·s cange per paraulas ne·s vir, qe·ls enemicx faza d’enveia morir. |
VI | VI |
Ia sa bella boza rienz. Non cuidei baisa(n) me trais. Qab un sol dolz baisar maucis. Et sab altre no mes garenz. Eissamen mes per senblansa. Com de peleus la lansa. Qe del seu colp non podihom garir. Se per eis loc no sen fezes ferir. |
Ia sa bella boza rienz non cuidei baisan me trais, q’ab un sol dolz baisar m’aucis, et, s’ab altre no m’es garenz, eissamen m’es per senblansa com de Peleus la lansa, qe del seu colp non podi’hom garir, se per eis loc no s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella do(m)pnal uostre cors genz. Eill uostre bel oill man conqis. Li bel senblant (et) li dolz ris. Et la bella bocha rienz. Qan ben men prend aesmansa. De beutat non sai engansa. La genzer es com anc pogues chausir. O non uei clar dels oillz ab qeos remir. |
Bella dompna, ·l vostre cors genz e·ill vostre bel oill m’an conqis, li bel senblant et li dolz ris, et la bella bocha rienz, qan ben m’en prend a esmansa, de beutat non sai engansa: la genzer es c’om anc pogues chausir, o non vei clar dels oillz ab qe·os remir. |
VIII | VIII |
Bel uezer senes doptanza Uei qel uostre prez enanza. Qe tant sabez de plaser far (et) dir. Nuls hom nos pot de uos amar sofrir. |
Bel Vezer, senes doptanza vei qe·l vostre prez enanza, qe tant sabez de plaser far et dir: nuls hom no·s pot de vos amar sofrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
bernartç deuentador. Abgioi mou louers elcomentç. eamgioi reman efe nis. esol cebona fos lafis. bona cre cer lacomenca menç. p(er) labona comensança. miuen gioi et alegra sa et p(er)o deu hom labona fin grasir. car tutç bon faitç uei lausar alfenir. Sim apodera gois em uenç. merauigllas mer con cor soffris. car non cant enon es brois. sell p(er)cui son gais et giausentç. mas greu ueires finamansa. ses paur oses dutansa. cades tem om uesso cama faillir. p(er) qieu no maus deparar en ardir. Nones enuoi nifaglimentç. niuilania sancs auis mas dom canse fai deuis. dautrui amor mai noisentç. enue(i)os eceus enansa. carfatç enuois |
![]() |
ni pesança. cascuns siuol desun mestier formir. mican fodetç enuos non uei giausir. Duna ren maonda mos sentç. canc nuillç hom mon gioi nomencis. ceuolontirs nollen mentis. carnom par bon nisegnamentç. antç esfolia eenfanssa cidamor abeninança. cenuoll soncor adautre descobrir se nolin pott ualer osserruir. Madesabella bocca riesentç. non cugiei baisan metrais caranbun doutç baisart mausis. si ab autre nomes ga irentç caltretall mes p(er) seblansa. com depelaus salansa che deson collp nopott nuls garir. siautra ues nose fessei ferir. Bella domna uostre corgientç. euostre bell iogll m an concis. eldoltç esgart eloclar uis. eluostre bo ns esegnamentç. qe qant ben men prent esmansa. debeutat nous trop egansa. lagensor es delmon al mieu albir. oeu nouei del uogllz amceus remir. |
bernartç deuentador. | Bernartç de Ventador. |
I | I |
Abgioi mou louers elcomentç. eamgioi reman efe nis. esol cebona fos lafis. bona cre cer lacomenca menç. p(er) labona comensança. miuen gioi et alegra sa et p(er)o deu hom labona fin grasir. car tutç bon faitç uei lausar alfenir. |
Ab gioi mou lo vers e·l comentç, e am gioi reman e fenis; e sol ce bona fos la fis, bona cre c’er la comencamenç. Per la bona comensança mi ven gioi et alegrasa; et per o deu hom la bona fin grasir, car tutç bon faitç vei lausar al fenir. |
II | II |
Sim apodera gois em uenç. merauigllas mer con cor soffris. car non cant enon es brois. sell p(er)cui son gais et giausentç. mas greu ueires finamansa. ses paur oses dutansa. cades tem om uesso cama faillir. p(er) qieu no maus deparar en ardir. |
Si m’apodera gois e·m venç: meravigllas m’er con cor soffris car non cant e non esbrois sell per cui son gais et giausentç; mas greu veires fin’amansa ses paur o ses dutansa, c’ades tem om ves so c’ama, faillir, per q’ieu no m’aus de parar enardir. |
III | III |
Nones enuoi nifaglimentç. niuilania sancs auis mas dom canse fai deuis. dautrui amor mai noisentç. enue(i)os eceus enansa. carfatç enuois ni pesança. cascuns siuol desun mestier formir. mican fodetç enuos non uei giausir. |
Non es enuoi ni faglimentç ni vilania, s’anc sa vis, mas d’om, can se fai devis d’autrui amor mai no i sentç. Enveios! E ce·us enansa, car fatç enuois ni pesança? Cascuns si vol de sun mestier formir; mi canfodetç, en vos no·n vei giausir. |
IV | IV |
Duna ren maonda mos sentç. canc nuillç hom mon gioi nomencis. ceuolontirs nollen mentis. carnom par bon nisegnamentç. antç esfolia eenfanssa cidamor abeninança. cenuoll soncor adautre descobrir se nolin pott ualer osserruir. |
D’una ren m’aonda mos sentç: c’anc nuillç hom mon gioi no·m encis, ce volontirs no ll’en mentis; car no·m par bonn isegnamentç, antç es folia e enfanssa, ci d’amor a beninança ce·n voll son cor ad autre descobrir, se no l’in pott valer o sserrvir. |
V | V |
Madesabella bocca riesentç. non cugiei baisan metrais caranbun doutç baisart mausis. si ab autre nomes ga irentç caltretall mes p(er) seblansa. com depelaus salansa che deson collp nopott nuls garir. siautra ues nose fessei ferir. |
Ma de sa bella bocca riesentç non cugiei baisan me trais, car anb un doutç baisart m’ausis, si ab autre no m’es gairentç; c’altretall m’es per seblansa com de Pelaus sa lansa, che de son collp no pott nuls garir, si autra ves no se fessei ferir. |
VI | VI |
Bella domna uostre corgientç. euostre bell iogll m an concis. eldoltç esgart eloclar uis. eluostre bo ns esegnamentç. qe qant ben men prent esmansa. debeutat nous trop egansa. lagensor es delmon al mieu albir. oeu nouei del uogllz amceus remir. |
Bella domna, vostre cor gientç e vostre bell iogll m’an concis, e·l doltç esgart e lo clar vis, e·l vostre bons esegnamentç, qe, qant ben m’en prent esmansa, de beutat no·us trop egansa: la gensor es del mon al mieu albir o eu no vei del uogllz am ce·us remir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard deuentadorn. AB ioi mou louers el come(n)z. E ab ioi re man e fenis. E sol que bona fos la fins. Bosteing qes lo comenzamen. Per la bona comensansa. Mi uien ioi e allegransa. E perço dei la bona fin grazir. Qar toz bon faiz uei lauzar al fenir. SI mapodera iois em uenz. Qem mi meraueilh co(m) eu so fris. Qar non dic e non es bruis. Per qe son tan gai ni iausenz. Mas greu ueires fis amanza. Ses paor e ses dottança. Qades ten hom ues ço cama faillir. Per qeu non maus de parlar en ardir. DUna ren mauonda mon senz. Qanc nul hom mon ioi non enqis. Qeu uolentier no lem mentis. Qe non par bon en sengnam(en)z. Anz follia et en fansa. |
![]() |
Qi damor abe nenança. Si ia lo uol ad ome descobrir. Si no lem pot ualere seruir. NOn es en nois ni fallim(en)z. Ni uilania ço mes uis. Mais dome qan se fai deuis. Dautrui amor e conosce(n)z. Ennoios e qeus ena(n)za. Sim fai ennoi ni pesança. Chascun se uol de son mestier fornir. Mi confondez e uoi non uei iauzir. BEn conuen a domna ardimenz. Entrauols gens e mal uezis. Qe si bon cors no la fortis. Greu pot esser pros ni ualenz. Per qeu prec naia menbranza. La bella en cui ai fianza. Qe nos cange per paraula nis uir. Qels enemics faz denueia morir. BOna donnal uostre cor genz. El bel oil man conquis. Li bel semblant e li dols ris. E la bella bocca rienz. Qan ben men pren aesmanza. De beutat no sai engansa. La genser qe hom anc pogues chausir. On non uei clar dels oils ab qeus remir. ANc bella bocca rienz. Non cuidei baisand metrais. Qab un sol dolz baisar maucis. Si ab autres non mes guirenz. |
![]() |
Eissament mes per semblança. Cum de peleus la lança. Qe del seu colp non podiom garir. Sunaltrauez non se(n) fezes ferir. BEl uezer se nes dottanza. Uei qel uostre prez en nanza. Qe tant sabez de saber far e dir. Nul hom nos pot de uos amar suffrir. |
Bernard deuentadorn. | Bernard de Ventadorn. |
I | I |
AB ioi mou louers el come(n)z. E ab ioi re man e fenis. E sol que bona fos la fins. Bosteing qes lo comenzamen. Per la bona comensansa. Mi uien ioi e allegransa. E perço dei la bona fin grazir. Qar toz bon faiz uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comenz, e ab ioi reman e fenis; e sol que bona fos la fins, bos teing q’es lo comenzamen. Per la bona comensansa mi vien ioi e allegransa; e per ço dei la bona fin grazir, qar toz bon faiz vei lauzar al fenir. |
II | II |
SI mapodera iois em uenz. Qem mi meraueilh co(m) eu so fris. Qar non dic e non es bruis. Per qe son tan gai ni iausenz. Mas greu ueires fis amanza. Ses paor e ses dottança. Qades ten hom ues ço cama faillir. Per qeu non maus de parlar en ardir. |
Si m’apodera iois e·m venz qe·m mi meraveilh com eu sofris qar non dic e non esbruis per qe son tan gai ni iausenz; mas greu veires fis amanza ses paor e ses dottança, q’ades ten hom ves ço c’ama, faillir, per q’eu non m’aus de parlar enardir. |
III | III |
DUna ren mauonda mon senz. Qanc nul hom mon ioi non enqis. Qeu uolentier no lem mentis. Qe non par bon en sengnam(en)z. Anz follia et en fansa. Qi damor abe nenança. Si ia lo uol ad ome descobrir. Si no lem pot ualere seruir. |
D’una ren m’auonda mon senz: q’anc nul hom mon ioi non enqis, q’eu volentier no l’em mentis; qe non par bon ensengnamenz, anz follia et enfansa, qi d’amor a benenança si ia lo vol ad ome descobrir, si no l’em pot valer e servir. |
IV | |
NOn es en nois ni fallim(en)z. Ni uilania ço mes uis. Mais dome qan se fai deuis. Dautrui amor e conosce(n)z. Ennoios e qeus ena(n)za. Sim fai ennoi ni pesança. Chascun se uol de son mestier fornir. Mi confondez e uoi non uei iauzir. |
Non es ennois ni fallimenz ni vilania, ço m’es vis, mais d’ome, qan se fai devis d’autrui amor e conoscenz. Ennoios! E qe·us enanza, si·m fai ennoi ni pesança? Chascun se vol de son mestier fornir; mi confondez e voi non vei iauzir. |
V | V |
BEn conuen a domna ardimenz. Entrauols gens e mal uezis. Qe si bon cors no la fortis. Greu pot esser pros ni ualenz. Per qeu prec naia menbranza. La bella en cui ai fianza. Qe nos cange per paraula nis uir. Qels enemics faz denueia morir. |
Ben conven a domna ardimenz entr’avols gens e mal vezis; qe si bon cors no l’afortis, greu pot esser pros ni valenz; per q’eu prec n’aia menbranza la bella en cui ai fianza, qe no·s cange per paraula ni·s vir, qe·ls enemics faz d’enveia morir. |
VI | VI |
BOna donnal uostre cor genz. El bel oil man conquis. Li bel semblant e li dols ris. E la bella bocca rienz. Qan ben men pren aesmanza. De beutat no sai engansa. La genser qe hom anc pogues chausir. On non uei clar dels oils ab qeus remir. |
Bona donna, ·l vostre cor genz e·l bel oil m’an conquis, li bel semblant e li dols ris, e la bella bocca rienz, qan ben m’en pren a esmanza, de beutat no sai engansa: la genser qe hom anc pogues chausir, o·n non vei clar dels oils ab qe·us remir. |
VII | VII |
ANc bella bocca rienz. Non cuidei baisand metrais. Qab un sol dolz baisar maucis. Si ab autres non mes guirenz. Eissament mes per semblança. Cum de peleus la lança. Qe del seu colp non podiom garir. Sunaltrauez non se(n) fezes ferir. |
Anc bella bocca rienz non cuidei baisand me trais, q’ab un sol dolz baisar m’aucis, si ab autres non m’es guirenz; eissament m’es per semblança cum de Peleus la lança, qe del seu colp non podi’om garir, s’un’altra vez non s’en fezes ferir. |
VIII | VIII |
BEl uezer se nes dottanza. Uei qel uostre prez en nanza. Qe tant sabez de saber far e dir. Nul hom nos pot de uos amar suffrir. |
Bel Vezer, senes dottanza vei qe·l vostre prez ennanza, qe tant sabez de saber far e dir: nul hom no·s pot de vos amar suffrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Ab ioy mueu los uers el comens. (et) ab ioy reman efenis. esol que bona fos lafis. crei quer bos. locomenssame ns per labona comenssanssa. meuen ioy (et) alegranssa. p(er)zo deu hom la bona fi grasir car totz bos faitz uei lausar alfinir |
![]() |
Simapodera ioy emuens. quemarauill me co(m) sofris. q(ui)eu no dic enomes brois. zo p(er)queu soi iais eiausens. mas greu ueiretz finamanssa. ses paor eses duptanza. cades tem hom uas zo cama faillir. p(er)quieu nom aus del parlar enardir. Duna re moahonda mossens. canc nuils hom mo(n) ioy nom enq(ui)s queuolontiers nolin mentis. car nom par bos esseinhamens ans es folie (et) enfansa. qui damor abenenanssa. nin uol ad ho(m)
son talan descobrir. si nolin pot oualer oseruir. |
![]() |
Non es enugs ni faillimens. ni uilania somes uis. masdo me can sefa deuis dautrui amor ni conoixens. enuios equeus enanza. sim faitz enug nipesansa. cascus seuol desomest(er) for mir. mi (con)fondetz euos non uei iausir. Ben eschai adomnardimens. entrauol gen emals uezis esar dit cor nola fortis. greu pot esser pros ni ualens. p(er)quel p(re)c naia menbranza. la bel encui ai fianza. q(ue)nos ca(m)ge p(er)p(ar)aulas nes u(ir) que nemics cai faz denueia morir. |
![]() ![]() |
Anc sabela boca risens. nom cugei baisan metrais. car ab un douz baisar mausis. si abautre nomes guire(n)s. atressi mes per semblanza. com depalaus salansa. que del seu colp nopodiom guerir. tro per eus loc sen fazia ferir. Bona domnal uostre cors gens. els uostres beils huuils man conquis lo beil semblan. eli douz ris. ela bela boca risens. q(ue)don plus men prenc esmanza. de beutat nous trop eganssa quel genser es co(m) pusca el mon chausir. enom uei clar dels uyls. ab q(ue)(us) remir. |
I | I |
Ab ioy mueu los uers el comens. (et) ab ioy reman efenis. esol que bona fos lafis. crei quer bos. locomenssame ns per labona comenssanssa. meuen ioy (et) alegranssa. p(er)zo deu hom la bona fi grasir car totz bos faitz uei lausar alfinir |
Ab ioy mueu los vers e·l comens et ab ioy reman e fenis; e sol que bona fos la fis, crei qu'er bos lo comenssamens. Per la bona comenssanssa me ven ioy et alegranssa; per zo deu hom la bona fi grasir, car totz bos faitz vei lausar al finir. |
II | II |
Simapodera ioy emuens. quemarauill me co(m) sofris. q(ui)eu no dic enomes brois. zo p(er)queu soi iais eiausens. mas greu ueiretz finamanssa. ses paor eses duptanza. cades tem hom uas zo cama faillir. p(er)quieu nom aus del parlar enardir. |
Si m'apodera ioy e·m vens que maravill me com sofris, qu'ieu no dic e no·m esbrois zo per qu'eu soi iais e iausens; mas greu veiretz fin'amanssa ses paor e ses duptanza, c'ades tem hom vas zo c'ama, faillir, per qu'ieu no·m aus del parlar enardir. |
III | III |
Duna re moahonda mossens. canc nuils hom mo(n) ioy nom enq(ui)s queuolontiers nolin mentis. car nom par bos esseinhamens ans es folie (et) enfansa. qui damor abenenanssa. nin uol ad ho(m)
son talan descobrir. si nolin pot oualer oseruir. |
D'una re m'o ahonda mos sens: c'anc nuils hom mon ioy no·m enquis, que volontiers no li·n mentis; car no·m par bos esseinhamens, ans es folie et enfansa
qui d'amor a benenanssa ni·n vol ad hom son talan descobrir si no li·n pot o valer o servir. |
IV | IV |
Non es enugs ni faillimens. ni uilania somes uis. masdo me can sefa deuis dautrui amor ni conoixens. enuios equeus enanza. sim faitz enug nipesansa. cascus seuol desomest(er) for mir. mi (con)fondetz euos non uei iausir. |
Non es enugs ni faillimens ni vilania, so m'es vis, mas d'ome can se fa devis d'autrui amor ni conoixens. Enuios! E que·us enanza, s·im faitz enug ni pesansa? Cascus se vol de so mester formir; mi confondetz e vos non vei iausir. |
V | V |
Ben eschai adomnardimens. entrauol gen emals uezis esar dit cor nola fortis. greu pot esser pros ni ualens. p(er)quel p(re)c naia menbranza. la bel encui ai fianza. q(ue)nos ca(m)ge p(er)p(ar)aulas nes u(ir) que nemics cai faz denueia morir. |
Ben eschai a domn'ardimens entr'avol gen e mals vezis; e s'ardit cor no l'afortis, greu pot esser pros ni valens; per qu'e·l prec n'aia menbranza la bel'en cui ai fianza, que no·s camge per paraulas ne·s vir, qu'enemics c'ai, faz d'enveia morir. |
VI | VI |
Anc sabela boca risens. nom cugei baisan metrais. car ab un douz baisar mausis. si abautre nomes guire(n)s. atressi mes per semblanza. com depalaus salansa. que del seu colp nopodiom guerir. tro per eus loc sen fazia ferir. |
Anc sa bela boca risens no·m cugei baisan me trais, car ab un douz baisar m'ausis, si ab autre no m'es guirens; atressi m'es per semblanza com de Palaus sa lansa, que del seu colp no podi'om guerir, tro per eus loc s'en fazia ferir. |
VII | VII |
Bona domnal uostre cors gens. els uostres beils huuils man conquis lo beil semblan. eli douz ris. ela bela boca risens. q(ue)don plus men prenc esmanza. de beutat nous trop eganssa quel genser es co(m) pusca el mon chausir. enom uei clar dels uyls. ab q(ue)(us) remir. |
Bona domna, ·l vostre cors gens e·ls vostres beils huuils m'an conquis, lo beil semblan e li douz ris e la bela boca risens, que, don plus m'en prenc esmanza, de beutat no·us trop eganssa: que·l genser es com pusca el mon chausir e no·m vei clar dels uyls ab que·us remir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Autra Ab joy mou lo uerç el començ Aneb joy roman e finis E sol que bona fos la fis Bos cresi als comensaments Aneb bona comensança Mi ue joy ez alegrança E per ço dey la bona fi gresir Car tots bos fayis uey lausar al finir |
![]() |
Sim apodera joy em uent Quem marauelh cosil soffris Car nom argulh e nom embris So don son tants richs e iausens Mas greu ueyretz fins amança Ses pahor e ses dubtança Anades tem hom uas samor felhir Per quyeu nom aus de perlar en ardir Duna re mahonda mos sens Ananch nulhs homs mon joy non enquis Anc uolentiers uoliey mentirs Car nom par bos ensenyamens Ans folhia ez enança Am de amor ha benenança E uol asautre son cor descobrir Si no lien pot o ualer o seruir Ben sescay adona ardimens Entrauols gens e mals uesis Ez arditz cor no lanfortis Grieu pot cer pros ne ualens Donc de prech la nayen membrança La belhancuy hay fiança Que nos camie per paraules nes uir Quenamichs quay fay denueye morir |
![]() |
Anch sa bela boca risens Nom cuehe baysan me trasis Car amb un dolç baysar maucis Si ab autra no mes guirens Anatrestal ses per semblança Com de peleus la lança Que del sieu colp no podien garir Si per eus loch no sen ueses ferir Belha domna u(ost)re cors gens E uostra belh huelh man conquis Esi douç baysar el gen ris Ela belha boca risens Que quan yeu men pren smanca De beutat no(us) trop egua(n)ça La iançer es com pusch almon causir Ho no uey clar los olhs ab quey remir Tornada Non es anuig ni falhime(n)ts Ne uilania com es auis Mais domes qua(n) se fay deuis Dautruy amor e conoysens Enugos e que(us) enanca Sim faytz anuigs e pesança Cascun se uol de son mester fornir Mi confondetz e uos no uey iausir |
Autra | Autra |
I | I |
Ab joy mou lo uerç el començ Aneb joy roman e finis E sol que bona fos la fis Bos cresi als comensaments Aneb bona comensança Mi ue joy ez alegrança E per ço dey la bona fi gresir Car tots bos fayis uey lausar al finir |
Ab joy mou lo verç e·l començ, An eb joy roman e finis; e sol que bona fos la fis, bos cresi als comensaments. An eb bona comensança ni ve joy ez alegrança; e per ço dey la bona fi gresir, car tots bos fayis vey lausar al finir. |
II | II |
Sim apodera joy em uent Quem marauelh cosil soffris Car nom argulh e nom embris So don son tants richs e iausens Mas greu ueyretz fins amança Ses pahor e ses dubtança Anades tem hom uas samor felhir Per quyeu nom aus de perlar en ardir |
Si m’apodera joy e·m vent: que·m maravelh co si·l soffris car no·m argulh e no·m embris so don son tants richs e iausens; mas greu veyretz fins amança ses pahor e ses dubtança, an ades tem hom vas s’amor felhir, per qu’yeu no·m aus de perlar enardir. |
III | III |
Duna re mahonda mos sens Ananch nulhs homs mon joy non enquis Anc uolentiers uoliey mentirs Car nom par bos ensenyamens Ans folhia ez enança Am de amor ha benenança E uol asautre son cor descobrir Si no lien pot o ualer o seruir |
D’una re m’ahonda mos sens: an anch nulhs homs mon joy non enquis, anc volentiers voliey mentirs; car no·m par bos ensenyamens, ans folhia ez enança, am de amor ha benenança e vol as autre son cor descobrir si no li en pot o valer o servir. |
IV | IV |
Ben sescay adona ardimens Entrauols gens e mals uesis Ez arditz cor no lanfortis Grieu pot cer pros ne ualens Donc de prech la nayen membrança La belhancuy hay fiança Que nos camie per paraules nes uir Quenamichs quay fay denueye morir |
Ben s’escay a dona ardimens entr’avols gens e mals vesis; ez arditz cor no l’anfortis, grieu pot cer pros ne valens; donc de prech la, n’ayen membrança la belha’n cuy hay fiança, que no·s camie per paraules ne·s vir, qu’enamichs qu’ay, fay d’enveye morir. |
V | V |
Anch sa bela boca risens Nom cuehe baysan me trasis Car amb un dolç baysar maucis Si ab autra no mes guirens Anatrestal ses per semblança Com de peleus la lança Que del sieu colp no podien garir Si per eus loch no sen ueses ferir |
Anch sa bela boca risens no·m cuehe, baysan me trasis, car amb un dolç baysar m’aucis, si ab autra no m’es guirens; An atrestal s’es per semblança com de Peleus la lança, que del sieu colp no podien garir, si per eus loch no s’en veses ferir. |
VI | VI |
Belha domna u(ost)re cors gens E uostra belh huelh man conquis Esi douç baysar el gen ris Ela belha boca risens Que quan yeu men pren smanca De beutat no(us) trop egua(n)ça La iançer es com pusch almon causir Ho no uey clar los olhs ab quey remir |
Belha domna, vostre cors gens e vostra belh huelh m’an conquis, e si douç baysar e·l gen ris, e la belha boca risens, que, quan yeu m’en pren smanca, de beutat no·us trop eguança: la iançer es com pusch al mon causir, ho no vey clar los olhs ab qu’ey remir. |
VII | VII |
Tornada Non es anuig ni falhime(n)ts Ne uilania com es auis Mais domes qua(n) se fay deuis Dautruy amor e conoysens Enugos e que(us) enanca Sim faytz anuigs e pesança Cascun se uol de son mester fornir Mi confondetz e uos no uey iausir |
Tornada Non es anuig ni falhiments ne vilania, co m’es a vis Mais d’omes, quan se fay devis d’autruy amor e conoysens. Enugos! E que·us enanca, si·m faytz anuigs e pesança? Cascun se vol de son mester fornir; mi confondetz, e vos no vey iausir. |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
En ioi mof lou uers et (co)me(n)s et en ioi reman et fenis. (et) sab q(ue) bone en (est) la fins car bo(n)s (est) li (con)mencemens. per la bone (con)mencance. mi uen iois et alegrance. et per oc dei la bone fin grasir. que toz bens faz uei lau- sar al fenir. |
En ioi mof lou uers et (co)me(n)s et en ioi reman et fenis. (et) sab q(ue) bone en (est) la fins car bo(n)s (est) li (con)mencemens. per la bone (con)mencance. mi uen iois et alegrance. et per oc dei la bone fin grasir. que toz bens faz uei lau- sar al fenir. |
En ioi mof lou vers et comens, et en ioi reman et fenis; et sab que bone en est la fins, car bons est li conmencemens. Per la bone conmencance mi ven iois et alegrance; et per oc dei la bone fin grasir, que toz bens faz vei lausar al fenir. |
![]() |
![]() |
En ioi mof mon uers encomenz. (et) en ioi remaint (et) fenis. peroc que bona fous la fins teng a bon lo coman- caument. pir la bona comencance. mi uent iois (et) ali grance. (et) peroc deit la bona fins grazir. que toz bons |
![]() |
De sa bele boiche riant non cuidai faiz oi laudar au fenir. baisant me tradist. kant p(er) un baisar ma aucis. se par un autre nel raiaint. se ua de moi par san- blance. con de peleus la lance. cainz de son cop ne pout nus hom garir. sun autre foiz ne sen fait referir. Il nest enuis ni faillimans ne uilenie ce mest uis. fors de cels q(ui) se font deuis dautrui amor (et) conoissant. enieus qui uos e- nance. de faire enui (et) pesance. chascuns se doit de son mes- tier fornir. mei co(n)fundaz (et) uos nen uei iauzir. Dune rien mabunde mes sens conques nus mon g(ra)nt nenquist ke uolent(ie)rs ne len ]menq(i)st[ mentis ce teng a boen ensen- gnelment. car folors est (et) enfance. q(ui) bien est damors en- ance. kose a home son pansar descobrir. se ne pot ou ua- ler ou iau zir. |
I | I |
En ioi mof mon uers encomenz. (et) en ioi remaint (et) fenis. peroc que bona fous la fins teng a bon lo coman- caument. pir la bona comencance. mi uent iois (et) ali grance. (et) peroc deit la bona fins grazir. que toz bons faiz oi laudar au fenir. |
En ioi mof mon vers e·n comenz, et en ioi remaint et fenis; peroc que bona fous la fins, teng a bon lo comancaument. Pir la bona comencance mi vent iois et aligrance; et peroc deit la bona fins grazir, que toz bons faiz oi laudar au fenir. |
II | II |
De sa bele boiche riant non cuidai baisant me tradist. kant p(er) un baisar ma aucis. se par un autre nel raiaint. se ua de moi par san- blance. con de peleus la lance. cainz de son cop ne pout nus hom garir. sun autre foiz ne sen fait referir. |
De sa bele boiche riant non cuidai baisant me tradist, kant per un baisar m’a aucis, se par un autre nel raiaint; se va de moi par sanblance con de Peleus la lance, c’ainz de son cop ne pout nus hom garir, s’un autre foiz ne s’en fait referir. |
III | III |
Il nest enuis ni faillimans ne uilenie ce mest uis. fors de cels q(ui) se font deuis dautrui amor (et) conoissant. enieus qui uos e- nance. de faire enui (et) pesance. chascuns se doit de son mes- tier fornir. mei co(n)fundaz (et) uos nen uei iauzir. |
Il n’est enuis ni faillimans ne vilenie, ce m’est vis, fors de cels qui se font devis d’autrui amor et conoissant. Enieus! Qui vos enance de faire enui et pesance? Chascuns se doit de son mestier fornir; mei confundaz, et vos ne·n vei iauzir. |
IV | IV |
Dune rien mabunde mes sens conques nus mon g(ra)nt nenquist ke uolent(ie)rs ne len ]menq(i)s[ mentis ce teng a boen ensen- gnelment. car folors est (et) enfance. q(ui) bien est damors en- ance. kose a home son pansar descobrir. se ne pot ou ua- ler ou iau zir. |
D’une rien m’abunde mes sens: conques nus mon grant n’enquist, ke volentiers ne l’en mentis; ce teng a boen ensengnelment, car folors est, et anfance, qui bien est d’amors enance, k’ose a home son pansar descobrir, se ne pot ou valer ou iauzir. |
![]() |
![]() |
![]() |
bernartz del uentador Ab ioi mou louers el comenz. e ab ioi reman e fenis. (et) sol qe bona fos la fiz. bon teing qe foral com(en)samenz. car de la bona comensa(n)sa. mi uen iois e alegransa (et) p(er) zo deu la bona finz grazir. qe tot bon (f)ag[1] uei lauzar al fenir. [1] Il copista scrive inizialmente sag, poi espunge la s e corregge in interlinea con f.
|
![]() |
Sim apodera amors em uenz. qem merauil com sil sosfris. car non dic e non esbruiz. so don sui tan rics e iauzenz. mas len ueires fin amansa. ses paor e ses duptansa. qades rem ho(m) ues son amic failir. per qeu non auz de parlar en ardir. |
![]() |
Duna ren ma onda mos senz. canc nuls hom no lom en qis. qe uolontiers no lin mentis. ni nom par bon essignamenz anz es folia (et) enfanza. qi damor a ben ananza. q(ue) uol adautre tot son cor de(s)cubrir[2]. si noilhen pot o ualer o seruir. |
![]() |
ben seschai a dona ardimenz. entrauol gen e mal uezis. e sa dreit cor non la fortis. greu pot esser pros ni ualenz. p(er) qieu prec naia m(em)branza. la bella en cui ai fiza(n)sa e nos ca(m)ge p(er) ]paur[[3] paraulas nis uir. qe nemics qai faz den ue(i)[4]a morir. |
![]() |
Non es enuegz ni faillimenz. ni uilania so mes uis. mas dome cant se fa deuis. dautrui amor e conoissenz. enoios e qeus enansa. sim faitz enoig ni pesansa. cascus si uol de son mestier (t)urmir[5]. men cofundetz e uos non uei iauzir. |
![]() |
Anc sa bella bocha rizenz. non cuie(i)[6] baizan me trais. car ab un douz bazar maucis. e sab autre nomes guire(n)tz atretal mer p(er) semblanza. con de pelaus la lanza. qe del sieu colp nom podiom guerir. sun autra uez no sen fezes ferir. |
![]() |
Bela donnal uostre cors genz. eil uostre bel oil man conqis. le douz esgartz (et) lo clers uis. (et) la bella bocha rizens. qe cant eu men prent esmanza. nous truep de beautat eganza. le genzers est com puesc el mon ch auzir. o no uei clar dels oils ab qieus remir. |
![]() |
Bel uezer senes d(u)ptanza[7]. sa qe uostre pretz enansa. qe tant sabes. de plazer far e dir. p(er) qe nuls homs nos pot damar suffrir. [7] Il copista scrive inizialmente doptanza, poi espunge o e corregge in interlinea con u.
|
bernartz del uentador | Bernartz del Ventador |
I | I |
Ab ioi mou louers el comenz. e ab ioi reman e fenis. (et) sol qe bona fos la fiz. bon teing qe foral com(en)samenz. car de la bona comensa(n)sa. mi uen iois e alegransa (et) p(er) zo deu la bona finz grazir. qe tot bon (f)ag uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comenz e ab ioi reman e fenis; et sol qe bona fos la fiz, bon teing qe fora·l comensamenz. Car de la bona comensansa mi ven iois e alegransa; et per zo deu la bona finz grazir, qe tot bon fag vei lauzar al fenir. |
II | II |
Sim apodera amors em uenz. qem merauil com sil sosfris. car non dic e non esbruiz. so don sui tan rics e iauzenz. mas len ueires fin amansa. ses paor e ses duptansa. qades rem ho(m) ues son amic failir. per qeu non auz de parlar en ardir. |
Si m’apodera amors e·m venz: qe·m meravil com si·l sosfris car non dic e non esbruiz so don sui tan rics e iauzenz; mas l’en veires fin’amansa ses paor e ses duptansa, q’ades rem hom ves son amic failir, per q’eu non auz de parlar enardir. |
III | III |
Duna ren ma onda mos senz. canc nuls hom no lom en qis. qe uolontiers no lin mentis. ni nom par bon essignamenz anz es folia (et) enfanza. qi damor a ben ananza. q(ue) uol adautre tot son cor de(s)cubrir. si noilhen pot o ualer o seruir. |
D’una ren m’aonda mos senz: c’anc nuls hom no lo·m enqis, qe volontiers no l’in mentis; ni no·m par bon essignamenz, anz es folia et enfanza, qi d’amor a benananza que vol ad autre tot son cor descubrir, si no·ilh en pot o valer o servir. |
IV | IV |
ben seschai a dona ardimenz. entrauol gen e mal uezis. e sa dreit cor non la fortis. greu pot esser pros ni ualenz. p(er) qieu prec naia m(em)branza. la bella en cui ai fiza(n)sa e nos ca(m)ge p(er) ]paur[ paraulas nis uir. qe nemics qai faz den ue(i)a morir. |
Ben s’eschai a dona ardimenz entr’avol gen e mal vezis; e s’adreit cor non l’afortis, greu pot esser pros ni valenz; per q’ieu prec, n’aia membranza la bella en cui ai fizansa, e no·s camge per paraulas ni·s vir, q’enemics q’ai, faz d’enveia morir. |
V | V |
Non es enuegz ni faillimenz. ni uilania so mes uis. mas dome cant se fa deuis. dautrui amor e conoissenz. enoios e qeus enansa. sim faitz enoig ni pesansa. cascus si uol de son mestier (t)urmir. men cofundetz e uos non uei iauzir. |
Non es envegz ni faillimenz ni vilania, so m’es vis, mas d’ome, cant se fa devis d’autrui amor e conoissenz. Enoios! E qe·us enansa, si·m faitz enoig ni pesansa? Cascus si vol de son mestier turmir; m’en cofundetz, e vos non vei iauzir. |
VI | VI |
Anc sa bella bocha rizenz. non cuie(i) baizan me trais. car ab un douz bazar maucis. e sab autre nomes guire(n)tz atretal mer p(er) semblanza. con de pelaus la lanza. qe del sieu colp nom podiom guerir. sun autra uez no sen fezes ferir. |
Anc sa bella bocha rizenz non cuiei, baizan me trais, car ab un douz bazar m’aucis, e s’ab autre no m’es guirentz; atretal m’er per semblanza con de Pelaus la lanza, qe del sieu colp no·m podi’om guerir, s’un autra vez no s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bela donnal uostre cors genz. eil uostre bel oil man conqis. le douz esgartz (et) lo clers uis. (et) la bella bocha rizens. qe cant eu men prent esmanza. nous truep de beautat eganza. le genzers est com puesc el mon ch auzir. o no uei clar dels oils ab qieus remir. |
Bela donna, ·l vostre cors genz e·il vostre bel oil m’an conqis, le douz esgartz et lo clers vis, et la bella bocha rizens; qe, cant eu m’en prent esmanza, no·us truep de beautat eganza: le genzers est c’om puesc'el mon chauzir, o no vei clar dels oils ab q’ie·us remir. |
VIII | VIII |
Bel uezer senes d(u)ptanza. sa qe uostre pretz enansa. qe tant sabes. de plazer far e dir. p(er) qe nuls homs nos pot damar suffrir. |
Bel Vezer, senes duptanza sa qe vostre pretz enansa, qe tant sabes de plazer far e dir: per qe nuls homs no·s pot d’amar suffrir. |
![]() |
![]() |