 |
No sap chantar, qui 'l son no di, Ni 'l vers trobar, qui 'ls motz no fa; Ni sap de rima con si va, Si rason non enten en si. Pero mon chant comens' aissì, Con plus l'auziretz, mais valrà. |
 |
Ja nuills ]hom[ no's meravill de mi, Sieu am so, que non veirai ià ]Que 'l cor ioi d'autr'amor non a[ Car nuilla res tan mal no'm fa Con so, qued anc dels hueills non vi; |
 |
Anc mais nul temps no mi menti, Ni no sai, si ia so fara. |
 |
Anc tan suau no m'adurmi, Que mos ]suspirs[ esperits no fos là, On la bella si dorm, e ià Mei ]suspir[ dezir fan lai lur camì; Mei suspir son sei assasi, Del amor no sai com penrà. |
 |
Bons es lo sons, sieu non mentì, E tot cant i a, ben està; E cel, qui de mi l'aprendrà, Gard si, non mueva, ni camgi: Car si l'auzon en Caerzi, Lo Coms de Tolsa l'entendrà. |