BdT 29,12
Mss.: E 62, a² 109 = Arnaut Daniel.
Metrica: a8 b8 a8 b8 c10' d10' d10' (Frank 430:1). Canso di 6 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 3.
Edizioni: Canello 1883, p. 100; Lavaud 1910-11, p. 42; Toja 1960, p. 221; Perugi 1978, vol. II, p. 171; Wilhelm 1981, p. 18; Eusebi 1984, p. 30; Perugi 2015, p. 63.
I.
Lancan vei fueilla e flor e frug
parer dels arbres e·ill ramel'
et aug lo chan que fan e·l brug
ranas el riu, el bosc l'auzel,
adonc mi fueilla e·m flor e·m frug'amors
al cor tan gen que la nueg mi ressida
can autra genz pauz'e dorm e soiorna.
II.
Er sai eu c'amors m'a condug
el sieu plus segurain castel
don no·i don renda ni trahug,
ans m<i> a fag don et capdel:
non ai poder ni cor que·m vir aillors,
qu'enseniamenz e f<e>eutatz plevida
lai per estar a bon faitz s'i atorna.
III.
Amors, de vos ai fag estug
loniamen verai e fizel,
cant no fiz ganda ni esdug
d'amar, anz m'era bon e bel:
e vos faitz me dels grans afanz socors,
merces, d'aitan que Miels ai adelida
don par soleils iusc'al ser po<s> s'aiorna.
IV.
D'enian mi tuel e d'enuech fugh
per l'amor ab que m'atropel,
don ai un tal ver dig adugh
re non sai que mentirs s'espel:
oi mais pres eu 'n bel pauc lauzeniadors,
per so qu'eu voil e·m vol sill c'ai cobida
et eu sel soi que·ls sieus ditz non trastorna.
V.
Si l'auzes dir, ben sauron tug
que iois mi monta·l cor al cel,
car deportz mi creis e desdug
la bella que d'amor apel:
mon bon esper mi dobla sa valors,
car qui mais val mais dopta far faillida
ez il non es de re trista ni morna.
VI.
D'aquest'amor so loin forduc
domneador fenhen fradel,
pero si·s n'an main pretz destrug
tal que·s fn coinde ez isnel:
et eu que soi dels leials amadors
estau iauzens, c'amors e iois me guida
lo cor en ioi que aillors no·s trastorna.
VII.
Vai t'en, chanzos, a la bella de cors
e dijas li c'Arnautz met en oblida
tot'autra amor per leis vas cui s'atorna.
I.
Lanquan vei fueill’e flor e frug
parer dels albres el ramel
e aug lo chan que faun e·l brug
ranas el riu, el bosc auzel,
doncs mi fueill’e·m floris e·m fruch’ Amors
el cor tan gen que la nueit me retsida
quant autra gen dorm e pauz’e sojorna.
II.
Ar sai ieu c’Amors m’a condug
el sieu plus seguran castel
don non dei renda ni trahug,
ans m’en ha fait don e capdel;
non ai poder ni cor que·m vir’ aillors
qu’ensenhamens e fizeutatz plevida
jai per estar, c’a bon pretz s’ i atorna.
III.
Amors, de vos ai fag estug
lonjamen verai e fizel,
c’anc no fis guanda ni esdug
d’amar, ans m’era bon e bel;
e vos faitz m’en dels grans afans socors!
Merces d’aitan, que·l mieils ai ad eslida
don part soleils duesc’al jorn quez ajorna.
IV.
D’enguan mi tueill e d’enueg fug
per l’amor ab que m’atropel,
don ai un tal ver dig adug
re no sai que mentirs s’espel;
hueimais pretz ieu ben pauc lauzenjadors
per so qu’ ieu vueill e·m vol sill c’ai cobida,
et ieu soi cel que·ls sieus digz non trastorna.
V.
Si l’auzes dir, ben saubron tug
que Jois mi monta·l cor el cel,
quar deport mi creis e desdug
la bela que d’amor apel;
mon bon esper mi dotbla sa valors
quar qui mais val mais dopta far faillida
et ill non es de re trista ni morna.
VI.
D’aquest’ amor son lunh forsdug
dompneiador fenhen, fradel,
pero si·s n’an maint pretz destrug
tal que·s fan cueinte et isnel;
et ieu que soi dels leials amadors
estau jauzens, c’Amors e Jois me guida
lo cor en joi, que aillors no·s trastorna.
VII.
Vai t’en, chansos, a la bela de cors
e diguas li c’Arnautz met en oblida
tot’autr’ amor per lieis vas cui s’adorna.
![]() |
Lan quan uei Arnaut daniel.
fueille flor parer. dels albres eill ra
mel. (et) aug lo chan que faun el brueill.
las ranas elriu el bosc lauzel. adonx mi
fueilla em floris. em fruchamors elcor ta(n)
gen. que la nueit me retsida. quanc au
tra gen. dorm epauze soiorna. |
![]() |
Ar sai ieu camors ma condug. esiu pl(us)
segur. castel don non dei renda ni trahug.
ans men ha fait don ecapdes. enonai po
der ni cor quem uir aillors. quensenha
mens efizeutatz pleuida.lai per estar
car bon faitz si adorna.
|
![]() |
Amors deuos ai fag estug. loniamen
uerai efizel. canc no fis guanda ni estug.
damar ans mera bon ebel. euos faitz me
dels grans afans socors. merces daitan
quel mieils aia delida. donpar soleils duc
scal iorn quesaiorna.
|
![]() |
Denguan mi tueill edenueg fug. per
lamor abque matropel. don ai un tal
uer dig adug. re non sai que mentir
sespel. huei mais pretz ieu ben pauc
lauzeniadirs. per so quieu uueill emuol
sill cai cobida. (et) ieu soi cel quels sieus
digz non trastorna. |
![]() |
Si lauzes dir ben saubron tug. que
iois mi montal cor el cel . quar deport
mi creis edesdug . labela que damor apel.
mon bon esper mi dotbla sa ualors. q(ua)r
qui mais ual mais dopta far faillida.
(et) ill non es de re trista ni morna. |
![]() |
Daquestamor son lunh forsdug. dompne*
dor fenhen fradel . pero sis nan maint pre*
destrug. tal ques fan cucinte (et) isnel.(et) ie*
que soi dels leials amadors. estau iauzens
camors eiois me guida . lo cor enioi que
aillors non trastorna.
|
![]() |
Vai ten chansos alabela decors.ediguas l*
carnautz met enoblida. totautramor per
lieis uas cui sadorna . |
Lan quan uei Arnaut daniel. fueille flor parer. dels albres eill ra mel. (et) aug lo chan que faun el brueill. las ranas elriu el bosc lauzel. adonx mi fueilla em floris. em fruchamors elcor ta(n) gen. que la nueit me retsida. quanc au tra gen. dorm epauze soiorna. |
Arnaut daniel Lanquan vei fueill’e flor parer dels albres e.ill ramel e aug lo chan que faun e.l brueill las ranas el riu, el bosc l’auzel, adonx mi fueilla e.m floris e.m fruch’Amors el cor tan gen que la nueit me retsida, quan c’autra gen dorm e pauz’e soiorna. |
Ar sai ieu camors ma condug. esiu pl(us) segur. castel don non dei renda ni trahug. ans men ha fait don ecapdes. enonai po der ni cor quem uir aillors. quensenha mens efizeutatz pleuida.lai per estar car bon faitz si adorna. |
Ar sai ieu c’Amors m’a condug e’siu plus segur castel don non dei renda ni trahug, ans m’en ha fait don e capdes; e non ai poder ni cor que.m vir aillors, qu’ensenhamens e fizeutatz plevida lai per estar, car bon faitz si adorna. |
Amors deuos ai fag estug. loniamen uerai efizel. canc no fis guanda ni estug. damar ans mera bon ebel. euos faitz me dels grans afans socors. merces daitan quel mieils aia delida. donpar soleils duc scal iorn quesaiorna. |
Amors, de vos ai fag estug loniamen verai e fizel, c’anc no fis guanda ni esdug d’amar, ans m’era bon e bel: e vos faitz me dels grans afans socors, Merces, d’aitan que.l mieils aia delida don par soleils ducsc’al iorn que s’aiorna. |
Denguan mi tueill edenueg fug. per lamor abque matropel. don ai un tal uer dig adug. re non sai que mentir sespel. huei mais pretz ieu ben pauc lauzeniadirs. per so quieu uueill emuol sill cai cobida. (et) ieu soi cel quels sieus digz non trastorna. |
D’enguan mi tueill e d’enueg fug per l’amor ab que m’atropel, don ai un tal ver dig adug re non sai que mentirs espel: hueimais pretz ieu ben pauc lauzeniadirs, per so qu’ieu vueill e.m vol sill c’ai cobida e ieu soi cel que.ls [3] sieus digz non trastorna. |
Si lauzes dir ben saubron tug. que iois mi montal cor el cel . quar deport mi creis edesdug . labela que damor apel. mon bon esper mi dotbla sa ualors. q(ua)r qui mais ual mais dopta far faillida. (et) ill non es de re trista ni morna. |
Si l’auzes dir, ben saubron tug que iois mi monta.l cor el cel, quar deport mi creis e desdug la bela que d’amor apel: mon bon esper mi dotbla sa valors quar qui mais val, mais dopta far faillida; e ill non es de re trista ni morna. |
Daquestamor son lunh forsdug. dompne* dor fenhen fradel . pero sis nan maint pre* destrug. tal ques fan cucinte (et) isnel.(et) ie* que soi dels leials amadors. estau iauzens camors eiois me guida . lo cor enioi que aillors non trastorna. |
Da quest’amor son lunh forsdug dompne-[a]-dor fenhen fradel; pero si.s n’an maint pre-[tz]- destrug tal que.s fan cucinte e isnel; e ie-[u]- que soi dels leials amadors estau iauzens, c’Amors e Iois me guida lo cor en ioi, que aillors non trastorna. |
Vai ten chansos alabela decors.ediguas l* carnautz met enoblida. totautramor per lieis uas cui sadorna .Arnaut daniel. | Vai t’en, chansos, a la bela de cors e diguas l-[i]- c’Arnautz met en oblida tot’autr’amor per lieis vas cui s’adorna. |
![]() |
|
Lan can vei [..] fueilla efrug. eflor. parer dels arbres (et) ramels. e aug lochan qe fan es brug. ranas el rui el boi[s] lauzel. adonc mi faicillem flor em frug amors al cor tan gen qe lanueg mi ressida. can autra genz pauze dorm e soiorna. |
|
![]() |
|
Er sai eu camors. ma condug. el sieu plus segurain castel don noi don renda ni trag. anz ma fag don echapdel non ai paor ni cor qem vir aillors. q(e) ss e niamenz e feutatz pleuida p(er) estar a bons pretz si atorna. |
|
![]() |
|
Amors de vos ai fag estug. loniamen verai e fizel cant no(n) fiz ganda ni esdug. damar anz mera bon ebel. e vos faitz me dels afanz. socors. merces daitan. qe miels aia estida. don par soleil <vi>uisqal ser pos aiornal. |
|
![]() |
|
Denjan mi tuel e de neuch. fugh. p(er) lamor ab qe ma tropel don ai vn tal ver. dir adugh. re no sai qe mentirs. sespel. oi mais pres eunn bel pauc lauzenjdors. p(er) so qeu voil e m uol sil cai cobida. (et) eu sel soi. q(e)l sieusditz no(n) trasto(r)na . |
|
![]() |
|
Si lauzes dir ben saubron tug. qe iois mi montal cor al [due lettere cancellate a inchiostro?: sembra ce] cel car deportz mi creis e desdug. la bella qe damor apel mon bon esper mi dobla sa valor. car q(ui) mais val dopta far faillida. ezil no(n) es trista ni morna. |
|
![]() |
|
... | |
![]() |
|
Vai tan chansos a la bella decors. e dijas li carnautz meten oblida tot autra amor. p(er) leis vas cui sa torna . |
Links:
[1] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f66.item.r=Chansonnier%20proven%C3%A7al
[2] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f67.item.r=Chansonnier%20proven%C3%A7al
[3] http://que.ls