BdT 389,28
Mss.: C 201, M 135, R 8, a¹ 204 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a8 b8a 8 b8 a8 b8 (Frank 223:2). Vers di 6 coblas unissonans di 6 versi; segue, dopo ciascuna cobla, una porzione testuale in prosa.
Edizioni: Appel 1895, p. 77; Bartsch - Koschwitz 1904, col. 72; Crescini 1926, p. 180; Pattison 1952, p. 152.
I.
Escotatz, mas no say que s’es,
senhor, so que vuelh comensar.
Vers, estribot, ni sirventes
non es, ni nom no·l sai trobar;
ni ges no say co·l mi fezes
s’aytal no·l podi’ acabar,
que ia hom mays non vis fag aytal ad
home ni a femna en est segle ni en
l’autre qu’es passatz.
II.
Sitot m’o tenetz a foles
per tan no·m poiria layssar
que ieu mon talan non disses:
no m’en cujes hom castiar;
tot cant es non pres un pojes
vas so c’ades vey et esgar,
e dir vos ay per que. Car si ieu vos
o avia mogut, e no·us o trazia a cap,
tenriatz m’en per fol. Car mais amaria
seis deniers en mon punh que mil sols
el cel.
III.
Ja no·m tema ren far que·m pes
mos amicx, aisso·l vuelh prejar;
s’als obs no·m vol valer manes
pus m’o profer’ ab lonc tarzar;
pus leu que selh que m’a conques
no·m pot nulh autre galiar.
Tot ayso dic per una domna que·m fay
languir ab belas paraulas et ab lonc
respieg, no say per que. Pot me
bon’ esser, senhors?
IV.
Que ben a passatz quatre mes,
(Oc! E mays de mil ans so·m par)
que m’a autrejat e promes
que·m dara so que m’es pus car.
Dona! Pus mon cor tenetz pres
adossatz me ab dous l’amar.
Dieus, aiuda! In nomine patris et
filii et spiritus sancti! Aiso, que
sera, domna?
V.
Qu’ieu soy per vos gays, d’ira ples;
iratz·jauzens me faytz trobar;
e so m’en partitz de tals tres
qu’el mon non a, mas vos, lur par;
e soy fols cantayre cortes
tan c’om m’en apela ioglar.
Dona, far ne podetz a vostra guiza, co
fes N’Ayma de l’espatla que la estujet
lay on li plac.
VI.
Er fenisc mo no·say·que·s’es,
c’aisi l’ay volgut batejar;
pus mays d’aital non auzi jes
be·l dey enaysi apelar;
e diga·l, can l’aura apres,
qui que s’en vuelha azautar.
E si hom li demanda qui l’a fag, pot
dir que sel que sap be far totas
fazendas can se vol.
![]() |
E S cotatz Ray(m)baut dau. mas no sai que ses. se - nhors so que uuelh co - mensar. uers estribot ni siruentes. non es ni nom ’ nol sai trobar. ni ges no sai qol me fezes. sai tal nol podia cabar . Q ue hom mais no uis fach ai tal per home ni per femna en est segle ni en lautre ques pas S itot mo tenetz afol [satz. les. per tan nom poiria laissar. que ieu mon talan non disses. nomen poiria hom castiar. tot quant es no pretz un poges. mas so quades uey (et) esguaR . E dir uos ai per que quar si - eu uos o uia mogut e nous o trazia a cap tenriatz men per - folh quar mais amaria .Uj. de - niers e mon punh que milh soltz el cel. I a nom deman ren far quem pes. mos amicx aquol uuelh |
![]() |
preguar. sals ops nom uol ualer manes. pus mo profer al lonc ’ tarzar. pus leu que selh que ma conques. nom pot nulh autre - gualiar . T ot aisso dic per una dona que(m) fai languir ab belhas paraulas (et) ab loncx respiegz no sai p(er) que. pot me bon esser senhors. Q ue ben a passat quatre mes. oc e mais de mil ans som par. q(ue) ma autreyat e promes. quem da - ra so que pus mes car. do(m)pna p(us) mon cor tenetz pres. adoussatz me ab dous la mar. D ieus aiuda in nomine patris (et) filii (et) spiritus sancti aisso q(ue) sera - Quieu suy per uos guays [dona. dira ples. iratz iauzens mi faitz trobar. e suy men partitz de tals tres. quel mon non a mas uos lur par. e suy folhs cha(n)ntaires cortes. ta(n) quom men apela ioglar. Dona far ne podetz auostra gui - za quo fetz nayma de lespatla. que lestuget lai on li plac. Er fenisc mon no sai que ses. quaissi lai uolgut batejar. pus mais daital non auzi ges. bel dey en aissi apellar. e digual quan - laura apres. cuy que sen uuelha E siom li demanda qi [azautar. la fach pot dir que selh que sap ben far tota fazenda quan se uol. |
I | |
Ray(m)baut dau. E Scotatz mas no sai que ses. se – nhors so que uuelh co – mensar. uers estribot ni siruentes. non es ni nom’ nol sai trobar. ni ges no sai qol me fezes. sai tal nol podia cabar. Que hom mais no uis fach ai tal per home ni per femna en est segle ni en lautre ques pas - satz. |
Raymbaut d’Au Escotatz, mas no sai que s’es, senhors, so que vuelh comensar. Vers, estribot, ni sirventes non es, ni nom no‧l sai trobar; ni ges no sai qo‧l me fezes s’aital no‧l podi’acabar, que hom mais no vis fach aital per home ni per femna en est segle ni en l’autre qu’es passatz. |
II | |
S itot mo tenetz afol les. per tan nom poiria laissar. que ieu mon talan non disses. nomen poiria hom castiar. tot quant es no pretz un poges. mas so quades uey (et) esguaR. E dir uos ai per que quar si – eu uos o uia mogut e nous o trazia a cap tenriatz men per – folh quar mais amaria. Uj. de – niers e mon punh que milh soltz el cel. |
Sitot m’o tenetz a folles per tan no‧m poiria laissar que ieu mon talan non disses: no m’en poiria hom castiar; tot quant es no pretz un poges mas so qu’ades vey et esguar, e dir vos ai per que. Quar s’ieu vos o via mogut, e no‧ us o trazia a cap, tenriatz m’en per folh. Quar mais amaria seis deniers e mon punh que milh soltz el cel. |
III | |
I a nom deman ren far quem pes. mos amicx aquol uuelh preguar. sals ops nom uol ualer manes. pus mo profer al lonc tarzar. pus leu que selh que ma conques. nom pot nulh autre – gualiar. Tot aisso dic per una dona que(m) fai languir ab belhas paraulas (et) ab loncx respiegz no sai p(er) que. pot me bon esser senhors. |
Ia no‧m deman ren far que‧m pes mos amicx, aquo‧l vuelh preguar; s’als ops no‧m vol valer manes pus m’o profer’al lonc tarzar; pus leu que selh que m’a conques no‧m pot nulh autre gualiar. Tot aisso dic per una dona que‧m fai languir ab belhas paraulas et ab loncx respiegz, no sai per que. Pot me bon’esser, senhors? |
IV | |
Q ue ben a passat quatre mes. oc e mais de mil ans som par. q(ue) ma autreyat e promes. quem da – ra so que pus mes car. do(m)pna p(us) mon cor tenetz pres. adoussatz me ab dous la mar. Dieus aiuda in nomine patris (et) filii (et) spiritus sancti aisso q(ue) sera – dona. |
Que ben a passat quatre mes, – oc! e mais de mil ans so‧m par – que m’a autreyat e promes que‧m dara so que pus m’es car. Dompna! pus mon cor tenetz pres adoussatz me ab dous l’amar. Dieus, aiuda! In nomime Patris et Filii et Spiritus Sancti! Aisso, que sera, dona? |
V | |
Q uieu suy per uos guays dira ples. iratz iauzens mi faitz trobar. e suy men partitz de tals tres. quel mon non a mas uos lur par. e suy folhs cha(n)ntaires cortes. ta(n) quom men apela ioglar. Dona far ne podetz auostra gui – za quo fetz nayma de lespatla. que lestuget lai on li plac. |
Qu’ieu suy per vos guays, d’ira ples; iratz-iauzens mi faitz trobar; e suy m’en partitz de tals tres qu’el mon non a, mas vos, lur par; e suy folhs channtaires cortes tan qu’om m’en apela ioglar. Dona, far ne podetz a vostra guiza, quo fetz N’Ayma de l’espatla que l’estuget lai on li plac. |
V | |
E r fenisc mon nosai que ses. quaissi lai uolgut batejar. pus mais daital non auzi ges. bel dey en aissi apellar. e digual quan – laura apres. cuy que sen uuelha E siom li demanda qi [azautar. la fach pot dir que selh que sap ben far tota fazenda quan se uol. |
Er fenisc mon no-sai-que-s’es, qu’aissi l’ai volgut batejar; pus mais d’aital non auzi ges be‧l dey enaissi apellar; e digua‧l, quan l’aura apres, cuy que s’en vuelha azautar. E si om li demanda qi l’a fach, pot dir que selh que sap ben far tota fazenda quan se vol. |
![]() |
S I tot mo tenes a fades. ges p(er) |
![]() |
aisso non uueilh laissar. qi eu mon talan non uos disses. de so qara uos uueilh mostrar. so qe fon no(n) pres un poges. ues so qara uei e esgar. ⸿ e dirai uos per qe uos o ai mogut. qe sinon uos o tra - zia a cap. tenrimen hom per fol qar mais presa ho(m) sieis deniers el poinh qe cen sols al cell. |
![]() |
I A non tema ren far qem pes. mos amics aissol uueilh pre gar. sals ops nom uol ualer manes. qant hom promet ab lonc tardar. ges meilhs qe cell qima conqes. nom pot nuilha res engannar. ⸿ tot aisso dic per una do(n)na qem fai morir ab bellas pa raulas e ab loncs espers pot mi bon esser seinhor. |
![]() |
Q E ben a passatz qatre mes. e ami cen antz so mi par. qe ma autreiat e promes. de samor so qem nes plus car. donna pos bon cor ma
|
![]() |
ues mes. ab doussas mi abdous lamar. ⸿ dieus aiuda inno(m)i(n)e patris e filii e sp(iritu)s sa(ncti) d(eu)s amen. ostas donna e qe deabols er aisso. |
![]() |
Q Jeu sui per uos gais dira ples. iratz iausentz sim far torbar. e sui me partitz de tals tres. qel mon mas uos no(n) ha lur par. enfatz chanços e s(er)ue(n)tes. tan qom men apella ioglar. ⸿ donna far en podes auost(ra) giza. confes na ponsa de le spala e non sai qieu manes alre contan qa gesor mor non puesc morir si muer per dezirers de uos. |
![]() |
A R fenisc mon non sai q(ue) ses. qaissil deu hom ben bateiar. e chan lo qan laura apres. cell qe sen uolra asautar. ⸿ uai ses nom e qit dema(n)da qita fag digas li den rain baut qe sap ben far una bal la de foudat qan siuol. |
I | |
Raimbaud dorenia. E scotatz mas no sai qe ses. seinhor aisso qieus uueilh contar. uers ni chanços ni serue(n)tes. non es ni noil sa nom’tro bar. ni ren non sai cossil fe zes. si tal nol podi acabar. ⸿ qe anc non fos mais fag per home ni per femna en aqest segle ni en lautre qes passatz. |
Raimbaud d’Orenia Escotatz mas no sai qe s’es, seinhor, aisso q’ieu‧s vueilh contar. Vers, ni chanços, ni serventes non es, ni no‧il sa nom trobar; ni ren non sai cossi‧l fezes si tal no‧l podi’acabar, qe anc non fos mais fag per home ni per femna en aqest segle ni en l’autre q’es passatz. |
II | |
S J tot mo tenes afades. ges p(er) aisso non uueilh laissar. qi eu mon talan non uos djsses. de so qara uos uueilh mostrar. so qe fon no(n) pres un poges. ues so qara uei e esgar. ⸿ e dirai uos per qe uos o ai mogut. qe sinon uos o tra – zia a cap. tenriamen hom per fol qar mais presa ho(m) sieis deniers el poinh qe cen sols al cell. |
Sjtot m’o tenes a fades ges per aisso non vueilh laissar q’ieu mon talan non vos djsses: de so q’ara vos vueilh mostrar; so qe fon non pres un poges ves so q’ara vei e esagar, e dir ai vos per qe. Vos o ai mogut, qe si non vos o trazia a cap, tenria m’en hom per fol. Qar mais presa hom sieis deniers el poinh qe cen sols al cell. |
III | |
I A non tema ren far qem pes. mos amics aissol uueilh pre gar. sals ops nom uol ualer manes. qant hom promet ab lonc tardar. ges meilhs qe cell qima conqes. nom pot nuilha res engannar. ⸿ tot aisso dic per una do(n)na qem fai morir ab bellas pa raulas e ab loncs espers pot mi bon esser seinhor. |
Ia non tema ren far qe‧m pes mos amics, aisso‧l vueilh pregar; s’als ops no‧m vol valer manes qant hom promet ab lonc tardar; ges meilhs qe cell qi m’a conqes no‧m pot nuilha res engannar. Tot aisso dic per una donna qe‧m fai morir ab bellas paraulas e ab loncs espers. Pot mi bon’esser, seinhor? |
IV | |
QE ben a passatz qatre mes. e ami cen antz so mi par. qe ma autreiat e promes. de samor so qem nes plus car. donna pos bon cor ma ues mes. ab doussas mi abdous lamar. ⸿ dieus aiuda inno(m)i(n)e patris e filii e sp(iritu)s s(an)cti d(eu)s amen. ostas donna e qe deabols er aisso. |
Qe ben a passatz qatre mes, – e a mi cent antz so mi par – qe m’a autreiat e promes de s’amor so qe‧m n’es plus car. Donna! pos bon cor m’aves mes abdoussas mi ab dous l’amar. Dieus, aiuda! In nomine Patris e Filii e Spiritus Sancti, Deus, Amen! Ostas donna e qe Deabols er aisso? |
V | |
QJeu sui per uos gais diraples. iratz iausentz sim far torbar. e sui me partitz de talstres. qel mon mas uos no(n) ha lur par. enfatz chanços e s(er)ue(n)tes. tan qom men apella ioglar. ⸿ donna far en podes auost(ra) giza. confes naponsa de le spala e non sai qieu manes alre contan qa gesor mor non puesc morir si muer per dezirers de uos. |
Q’jeu sui per vos gais, d’ira ples; iratz-iausentz si‧m far torbar; e sui me partitz de tals tres q’el mon, ma vos, non ha lur par; e‧n fatz chanços e serventes tan q’om m’en apella ioglar. Donna, far en podes a vostra giza, con fes na Ponsa de l’espala e non sai q’ieu manes al re contan qa gesor mor non puesc morir si muer per dezirers de uos. |
VI | |
A R fenisc mon non sai q(ue) ses. qaissil deu hom ben bateiar. e chan lo qan laura apres. cell qe sen uolra asautar. ⸿ uai ses nom e qit dema(n)da qita fag digas li den rain baut qe sap ben far una bal la de foudat qan siuol. |
Ar fenisc mon non-sai-que-s’es, q’aissi‧l deu hom ben bateiar; e chan lo, qan l’aura apres, cell qe s’en volra asautar. Vai, ses-nom, e qi‧t demanda, qi t’a fag, digas li d’En Rainbaut, qe sap ben far una balla de foudat qan si vol. |
![]() |
Raym
baut dau – re(n)ca. Escotatz mas no say q(ue) ses senhors so que |
![]() |
⸿ E dir uos ay p(er) q(ue). car si ieu Uos o auia mogut. e nous o trazia a cap. te(n)riatz me(n) p(er) fol. car mais amaria. Ui. deniers e(n) mo(n) punh. q(ue). M. sols el cel. ⸿ Ia nom tem(a) res far que(m) pes. mos amicx acol uuelh preiar. sals obs no(m) uol Ualer manes. pus mo profer ab lonc tarzar. pus leu q(ue)s el q(ue) ma co(n)q(ue)s. nom pot nulh autre galiar. ⸿ Tot ayso dic p(er). i(a). domna que(m) fay languir ab belas paraulas. (et) ab lonc respieg. no say p(er) q(ue). pot me bo(n) esser senhors. |
![]() |
⸿ Que be(n) a passatz. iiij. mes. oc e may de mil ans som par. q(ue) ma autreiat e promes. q(ue) dara so q(ue) mes pus car. dona pus mo(n) cor tenes pres. adossasme ab dos la mar. ⸿ Dieus aiuda. i(n) no(m)i(n)e pat(ri)s (et) filij (et) sp(iri)t(us) sa(ncti) aiso q(ue) sera do(m)na. Quieu soy p(er) Uos gays dira ples. iratz iauzens me fays trobar. e some(n) partitz de tals tres. q(ue)l mo(n) no(n) a mas uos lur par. (et) soy fols ca(n)tayre cortes ta(n) com me(n) apela ioglar. ⸿ Dona far ne podetz a Uostra guia co – fes nayma del espatla q(ue) la estuiet lay o(n) li plac. |
![]() |
Er fenisc mo – no say q(ue) ses. caisi lay uolgut bateiar. pus may daital no(n) auziies bel dey e(n)naysi apelar. e digal can laura apres cuy q(ue) se(n) uuelha azautar. ⸿ E si ho(m) li dema(n)da qil a fag. pot dir q(ue) sel q(ue) sap befar totas fazendas ca(n) se uol. |
I |
Raym baut dau - re(n)ca. E scotatz mas no say q(ue) ses senhors so que uuelh comensar uers estribot ni siruentes no(n) es ni nom uol puesc trobar. ni ges no say col mi fezes saytal nol podia [cabar.] ⸿ Que ia hom mays no(n) Uis fag aytal ad home ni a femna e(n) est segle ni en lautre q(ue)s passatz. |
Raymbaut d’Aurenca Escotatz, mas no say que s’es, senhors, so que vuelh comensar. Vers, estribot, ni sirventes non es, ni nom vol puesc trobar; ni ges no say co‧l mi fezes s’aytal no‧l podi’acabar, que ia hom mays non vis fag aytal ad home ni a femna en est segle ni en l’autre qu’es passatz. |
II |
⸿ S itot mo tenes a foles. p(er) tan nom poiria layssar. q(ue) ieu mo(n) talan no(n) disses. no me(n) cuies hom castiar. tot ca(n)t es no(n) pres U(n) poies. mas so cades uey (et) esgar. ⸿ E dir uos ay p(er) q(ue). car si ieu Uos o auia mogut. e nous o trazia a cap. te(n)riatz me(n) p(er) fol. car mais amaria. Ui. deniers e(n) mo(n) punh. q(ue). M. sols el cel. |
Si tot m’o tenes a foles per tan no‧m poiria layssar que ieu mon talan non disses: no m’en cuies hom castiar; tot cant es non pres un poies mas so c’ades vey et esgar, e dir vos ay per que. Car si ieu vos o avia mogut, e no‧us o trazia a cap, tenriatz m’en per fol. Car mais amaria seis deniers en mon puhn que mil sols el cel. |
III |
⸿ I a nom tem(a) res far que(m) pes. mos amicx acol uuelh preiar. sals obs no(m) uol Ualer manes. pus mo profer ab lonc tarzar. pus leu q(ue)s el q(ue) ma co(n)q(ue)s. nom pot nulh autre galiar. ⸿ Tot ayso dic p(er). i(a). domna que(m) fay languir ab belas paraulas. (et) ab lonc respieg. no say p(er) q(ue). pot me bo(n) esser senhors. |
Ia no‧m tema res far que‧m pes mos amicx, aco‧l vuelh preiar; s’als obs no‧m vol valer manes pus m’o profer’ab lonc tarzar; pus leu que sel que m’a conques no‧m pot nulh autre galiar. Tot ayso dic per una domna que‧m fay languir ab belas paraulas et ab lonc respieg, no say per que. Pot me bon’esser, senhors? |
IV |
⸿ Q ue be(n) a passatz. iiij. mes. oc e may de mil ans som par. q(ue) ma autreiat e promes. q(ue) dara so q(ue) mes pus car. dona pus mo(n) cor tenes pres. adossasme ab dos la mar. ⸿ Dieus aiuda. i(n) no(m)i(n)e pat(ri)s (et) filij (et) sp(iri)t(us) sa(ncti) aiso q(ue) sera do(m)na. |
Que ben a passatz quatre mes, – oc! e may de mil ans so‧m par – que m’a autreiat e promes que‧m dara so que m’es pus car. Dona! pus mon cor tenes pres adossas me ab dos l’amar. Dieus, aiuda! In nomine Patris et Filij et Spiritus Sancti! Aiso, que sera, domna? |
V |
Q uieu soy p(er) Uos gays dira ples. iratz iauzens me fays trobar. e some(n) partitz de tals tres. q(ue)l mo(n) no(n) a mas uos lur par. (et) soy fols ca(n)tayre cortes ta(n) com me(n) apela ioglar. ⸿ Dona far ne podetz a Uostra guia co – fes nayma del espatla q(ue) la estuiet lay o(n) li plac. |
Qu’ieu soy per vos gays, d’ira ples; iratz-iauzens me fays trobar; e so m’en partitz de tals tres qu’el mon non a, mas vos, lur par; et soy fols cantayre cortes tan c’om m’en apela ioglar. Dona, far ne podetz a vostra guia, co fes n’Ayma de l’espatla que la estuiet lay on li plac. |
VI |
E r fenisc mo – no say q(ue) ses. caisi lay uolgut bateiar. pus may daital no(n) auziies bel dey e(n)naysi apelar. e digal can laura apres cuy q(ue) se(n) uuelha azautar. ⸿ E si ho(m) li dema(n)da qil a fag. pot dir q(ue) sel q(ue) sap befar totas fazendas ca(n) se uol. |
Er fenisc mo no-say-que-s’es, c’aisi l’ay volgut bateiar; pus may d’aital non auzi ies be‧l dey ennaysi apelar; e diga‧l, can l’aura apres, cuy que s’en vuelha azautar. E si hom li demanda qi l’a fag, pot dir que sel que sap be far totas fazendas can se vol. |
![]() |
raeambauts daurenga.
Escoutats mais no sai qe ses. segnior. so qieus voil comensar vers |
![]() |
Ja vos nom tema far qim pes. mos amics aissol voil pregar. sas obs nom vol valer manes. pos mo p(ro)fer a long tarzar plus tost de lieis qe ma conqes. no(n) pot nulla res emanar. tot aiso dir per una dona qem fai morir ab lo(n)c respeig. (et) ab bellas paroulas pot mi donc bon esser segniors. Ge ben a passat qatre mes (et)ami a cent anz. som par. qema autreiat (et) p(ro)mes. qem dara so qem es plus car. donna pos bo(n) cor maues mes. a dol sal me del dolz lamar. |
I |
raeambauts daurenga. Escoutats mais no sai qe ses. segnior. so qieus voil comensar vers estribot ni sirventes. no(n) es ni non lo sei trobar. ni eu no sai consil fezes. saital nol podia cabar. canc hom dautal miga no(n) nausis far. ad home ni ad femna en aq(ue)st segle. ni en laltre qe nes passatz. |
Raeambauts d’Aurenga Escoutats, mais no sai qe s’es, segnior, so qu’ieu‧s voil comensar. Vers, estribot, ni sirventes non es, ni non lo sei trobar; ni eu no sai consi‧l fezes s’aital no‧l podi’acabar, canc hom d’autal miga non n’ausis far ad home ni ad femna en aquest segle ni en l’altre qe n’es passatz. |
II |
Si tot mo tenes a foles. ies p(er) aisso nom dei laissar. cades nom cudo(n) chastiar. tot qant er nom prez impoies vas so cades vei (et) esgar. e sai vos ben dire. p(er) qe car seu vos dizia paraula (et) no(n) lei trasia a cap. sai qe tenrias men p(er) fat qe mais am auer seis diners el poign. qe mil sols al cel. |
Sitot m’o tenes a foles ies per aisso no‧m dei laissar c’ades no‧m cudon chastiar: tot qant er no‧m prez im poies vas so c’ades vei et esgar, e sai vos ben dire per qe. Car s’eu vos dizia paraula et non lei trasia a cap, sai qe tenrias m’en per fat, qe mais am aver seis diners el poign qe mil sols al cel. |
III |
Ja ren nom tema far qim pes. mos amics aissol voil pregar. sal obs nom vol valer manes. pos mo p(ro)fer a long tarzar plus tost de lieis qe ma conqes. no(m) pot nulla res emanar. tot aiso dir per una dona qem fai morir ab lo(n)c respeig. (et) ab bellas paroulas pot mi donc bon esser segniors. |
Ja ren no‧m tema far qi‧m pes mos amics, aisso‧l voil pregar; s’al obs no‧m vol valer manes pos m’o profer’a long tarzar; plus tost de lieis qe m’a conqes no‧m pot nulla res emanar. Tot aiso dir per una dona qe‧m fai morir ab lonc respeig et ab bellas paroulas. Pot mi donc bon’esser, segniors? |
IV |
Ge ben a passat qatre mes (et)ami a cent anz. som par. qema autreiat (et) p(ro)mes. qem dara so qem es plus car. donna pos bo(n) cor maues mes. a dol sal me del dolz lamar. |
Ge ben a passat qatre mes, – et a mi a cent anz so‧m par – qe m’a autreiat et promes qe‧m dara so qe m’es plus car. Donna! pos bon cor m’aves mes adolsas me del dolz l’amar. |
C M R a |
Raymbaut d’Au Raimbaud d’Orenia Raymbaut d’Aurenca Raembauts d’Aurenga |
|
I, 1 v. 1 |
C M R a |
Escotatz, mas no sai que s’es, Escotatz, mas no sai qe s’es, Escotatz, mas no say que s’es, Escoutats, mais no sai qe s’es, |
I, 2 v. 2 |
C M R a |
senhors, so que vuelh comensar. seinhor, aisso q’ieu‧s vueilh contar. senhors, so que vuelh comensar. segnior, so qu’ieu‧s voil comensar. |
I, 3 v. 3 |
C M R a |
Vers, estribot, ni sirventes Vers, ni chanços, ni serventes Vers, estribot, ni sirventes Vers, estribot, ni sirventes |
I, 4 v. 4 |
C M R a |
non es, ni nom no‧l sai trobar; non es, ni no‧il sa nom trobar; non es, ni nom vol puesc trobar; non es, ni non lo sei trobar; |
I, 5 v. 5 |
C M R a |
ni ges no sai qo‧l me fezes ni ren non sai cossi‧l fezes ni ges no say co‧l mi fezes ni eu no sai consi‧l fezes |
I, 6 v. 6 |
C M R a |
s’aital no‧l podi’acabar, si tal no‧l podi’acabar, s’aytal no‧l podi’acabar, s’aital no‧l podi’acabar, |
I, prosa |
C M R a |
que hom mais no vis fach aital per home ni per femna en est segle ni en l’autre qu’es passatz. qe anc non fos mais fag per home ni per femna en aqest segle ni en l’autre q’es passatz. que ia hom mays non vis fag aytal ad home ni a femna en est segle ni en l’autre qu’es passatz. c’anc hom d’autal miga non n’ausis far ad home ni ad femna en aquest segle ni en l’altre qe n’es passatz. |
II, 1 v. 7 |
C M R a |
Sitot m’o tenetz a folles Sjtot m’o tenes a fades Sitot m’o tenes a foles Sitot m’o tenes a foles |
II, 2 v. 8 |
C M R a |
per tan no‧m poiria laissar ges aisso non vueilh laissar per tan no‧m poiria layssar ies per aisso no‧m dei laissar |
II, 3 v. 9 |
C M R a |
que ieu mon talan non disses: q’ieu mon talan non vos djsses: que ieu mon talan non disses: / |
II, 4 v. 10 |
C M R a |
no m’en poiria hom castiar; de so q’ara vos vueilh mostrar; no m’en cuies hom castiar; c’ades no‧m cudon chastiar: |
II, 5 v. 11 |
C M R a |
tot quant es no pretz un poges so qe fon non pres un poges tot cant es non pres un poies tot qant er no‧m prez im poies |
II, 6 v. 12 |
C M R a |
mas so qu’ades vey et esguar, ves so q’ara vei e esgar, mas so c’ades vey et esgar, vas so c’ades vei et esgar, |
II, prosa |
C M R a |
e dir vos ai per que. Quar s’ieu vos o via mogut, e no‧us o trazia a cap, tenriatz m’en per folh. Quar mais amaria seis deniers e mon punh que milh soltz el cel. e dir ai vos per qe. Vos o ai mogut, qe si non vos o trazia a cap, tenria m’en hom per fol. Qar mais presa hom sieis deniers el poinh qe cen sols al cell. e dir vos ay per que. Car si ieu vos o avia mogut, e no‧us o trazia a cap, tenriatz m’en per fol. Car mais amaria seis deniers en mon puhn que mil sols el cel. e sai vos ben dire per qe. Car s’eu vos dizia paraula et non lei trasia a cap, sai qe tenrias m’en per fat, qe mais am aver seis diners el poign qe mil sols al cel. |
III, 1 v. 13 |
C M R a |
Ia no‧m deman ren far que‧m pes Ia non tema ren far qe‧m pes Ia no‧m tema res far que‧m pes Ja ren no‧m tema far qi‧m pes |
III, 2 v. 14 |
C M R a |
mos amicx, aquo‧l vuelh preguar; mos amics, aisso‧l vueilh pregar; mos amicx, aco‧l vuelh preiar; mos amics, aisso‧l voil pregar; |
III, 3 v. 15 |
C M R a |
s’als ops no‧m vol valer manes s’als ops no‧m vol valer manes s’als obs no‧m vol valer manes s’al obs no‧m vol valer manes |
III, 4 v. 16 |
C M R a |
Pus m’o profer’al lonc tarzar; qant hom promet ab lonc tardar; pus m’o profer’ab lonc tarzar; pos m’o profer’a long tarzar; |
III, 5 v. 17 |
C M R a |
pus leu que selh que m’a conques ges meilhs qe cell qi m’a conqes pus leu que sel que m’a conques plus tost de lieis qe m’a conqes |
III, 6 v. 18 |
C M R a |
no‧m pot nulh autre gualiar. no‧m pot nuilha res engannar. no‧m pot nulh autre galiar. no‧m pot nulla res emanar. |
prosa |
C M R a |
Tot aisso dic per una dona que‧m fai languir ab belhas paraulas et ab loncx respiegz, no sai per que. Pot me bon’esser, senhors? Tot aisso dic per una donna qe‧m fai morir ab bellas paraulas e ab loncs espers. Pot mi bon’esser, seinhor? Tot ayso dic per una domna que‧m fay languir ab belas paraulas et ab lonc respieg, no say per que. Pot me bon’esser, senhors? Tot aiso dir per una dona qe‧m fai morir ab lonc respeig et ab bellas paroulas. Pot mi donc bon’esser, segniors? |
IV, 1 v. 19 |
C M R a |
Que ben a passat quatre mes, Qe ben a passatz qatre mes, Que ben a passatz quatre mes, Ge ben a passat qatre mes, |
IV, 2 v. 20 |
C M R a |
– oc! e mais de mil ans so‧m par – – e a mi cent antz so mi par – – oc! e may de mil ans so‧m par – – et a mi a cent anz so‧m par – |
IV, 3 v. 21 |
C M R a |
que m’a autreyat e promes qe m’a autreiat e promes que m’a autreiat e promes qe m’a autreiat et promes |
IV, 4 v. 22 |
C M R a |
que‧m dara so que pus m’es car. de s’amor so qe‧m n’es plus car. que‧m dara so que m’es pus car. qe‧m dara so qe m’es plus car. |
IV, 5 v. 23 |
C M R a |
Dompna! pus mon cor tenetz pres Donna! pos bon cor m’aves mes Dona! pus mon cor tenes pres Donna! pos bon cor m’aves mes |
IV, 6 v. 24 |
C M R a |
adoussatz me ab dous l’amar. abdoussas mi ab dous l’amar. adossas me ab dos l’amar. adolsas me del dolz l’amar. |
prosa |
C M R a |
Dieus, aiuda! In nomime Patris et Filii et Spiritus Sancti! Aisso, que sera, dona? Dieus, aiuda! In nomine Patris e Filii e Spiritus Sancti, Deus, Amen! Ostas donna e qe Deabols er aisso? Dieus, aiuda! In nomine Patris et Filij et Spiritus Sancti! Aiso, que sera, domna? / |
V, 1 v.25 |
C M R a |
Qu’ieu suy per vos guays, d’ira ples; Q’jeu sui per vos gais, d’ira ples; Qu’ieu soy per vos gays, d’ira ples; / |
V, 2 v. 26 |
C M R a |
iratz-iauzens mi faitz trobar; iratz-iausentz si‧m far torbar; iratz-iauzens me fays trobar; / |
V, 3 v. 27 |
C M R a |
e suy m’en partitz de tals tres e sui me partitz de tals tres e so m’en partitz de tals tres / |
V, 4 v. 28 |
C M R a |
qu’el mon non a, mas vos, lur par; q’el mon, ma vos, non ha lur par; qu’el mon non a, mas vos, lur par; / |
V, 5 v. 29 |
C M R a |
e suy folhs channtaires cortes e‧n fatz chanços e serventes et soy fols cantayre cortes / |
V, 6 v. 30 |
C M R a1 |
tan qu’om m’en apela ioglar. tan q’om m’en apella ioglar. tan c’om m’en apela ioglar. / |
prosa |
C M R a |
Dona, far ne podetz a vostra guiza, quo fetz N’Ayma de l’espatla que l’estuget lai on li plac. Donna, far en podes a vostra giza, con fes na Ponsa de l’espala e non sai q’ieu manes al re contan qa gesor mor non puesc morir si muer per dezirers de uos. Dona, far ne podetz a vostra guia, co fes n’Ayma de l’espatla que la estuiet lay on li plac. / |
VI, 1 v. 31 |
C M R a |
Er fenisc mon no-sai-que-s’es, Ar fenisc mon non-sai-que-s’es, Er fenisc mo no-say-que-s’es, / |
VI, 2 v. 32 |
C M R a |
qu’aissi l’ai volgut batejar; q’aissi‧l deu hom ben bateiar; c’aisi l’ay volgut bateiar; / |
VI, 3 v. 33 |
C M R a |
pus mais d’aital non auzi ges / pus may d’aital non auzi ies / |
VI, 4 v. 34 |
C M R a |
be‧l dey enaissi apellar; / be‧l dey ennaysi apelar; / |
VI, 5 v. 35 |
C M R a |
e digua‧l, quan l’aura apres, e chan lo, qan l’aura apres, e diga‧l, can l’aura apres, / |
VI, 6 v. 36 |
C M R a |
cuy que s’en vuelha azautar. cell qe s’en volra asautar. cuy que s’en vuelha azautar. / |
prosa |
C M R a |
E si om li demanda qi l’a fach, pot dir que selh que sap ben far tota fazenda quan se vol. Vai, ses-nom, e qi‧t demanda, qi t’a fag, digas li d’En Rainbaut, qe sap ben far una balla de foudat qan si vol. E si hom li demanda qi l’a fag, pot dir que sel que sap be far totas fazendas can se vol. / |
I |
Escotatz, mas no say que s’es, senhor, so que vuelh comensar. Vers, estribot ni sirventes non es, ni nom no‧l sai trobar; ni ges no say co‧l mi fezes s’aytal no‧l podi’acabar, que ja hom mays non vis fag aytal ad home ni ad femna en est segle ni en l’autre qu’es passatz. |
6 |
II |
Sitot m’o tenetz a foles per tan no‧m poiria layssar que ieu mon talan non disses, no m’en cujes hom castiar: tot cant er non pres un pojes vas so c’ades vey et esgar, e dir vos ay per que. Car si ieu vos o avia mogut, e no‧us o trazia a cap, tenriatz m’en per fol. Car mais amaria seis deniers en mon punh que mil sols el cel. |
12 |
III |
Ja no‧m tema ren far que‧m pes mos amicx, aisso‧l vuelh pregar; s’als obs no‧m vol valer manes pus m’o profer’ab lonc tarzar; pus leu que selh que m’a conques no‧m pot nulh autre galiar. Tot ayso dic per una domna que‧m fay languir ab belas paraulas et ab lonc respieg, no say per que. Pot me bon’esser, senhors? |
18 |
IV | Que ben a passatz quatre mes, – oc! e mays de mil ans so‧m par – que m’autrejat e promes que‧m dara so que m’es pus car. Dona! Pus mon cor tenetz pres adoussatz me ab dous l’amar. Dieus, ajuda! In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti! Aiso, que sera, domna? |
24 |
V |
Qu’ieu soy per vos gays, d’ira ples; iratz-jauzens me faytz trobar; e so m’en partitz de tals tres qu’el mon non a, mas vos, lur par; e soy fols cantayre cortes tan c’om m’en apela joglar. Dona, far ne podetz a vostra guiza, co fes N’Ayma de l’espatla que la estujet lay on li plac. |
30 |
VI |
Er fenisc mo no-say-que-s’es, c’aissi l’ay volgut batejar: pus mays d’aital non auzi jes be‧l dey enaysi apelar; e diga‧l, can l’aura apres, qui que s’en vuelha azautar. E si hom li demanda qui l’a fag, pot dir que sel que sap be far totas fazendas can se vol. |
|
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f470.image.r=856.langFR
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f29.image.r=chansonnier.langFR