![]() |
Bernartz deuentedorn. LOnc temps uau eueing euire. Per iorns p(er)mes ep(er)ans. Et ieu las non sai q(ue) dire. Cades es us mos talans. Ades es us enois muda. Cunan uuoill enai uol- guda. Don anc non aic iauzimen. Puois ella non pert lo rire. Ami en uen dols edans. Catal ioc ma faich assire. Don ai lo peior dos tans. Caitals amors es p(er)duda. Qes duna part mantenguda. Tro que fai acordamen. |
![]() |
Si tot fatz de ioi paruenssa. Molt ai dinz lo cor irat. Qui ui anc mais penedenssa. Faire denan lo pechatz. On plus laprec pl(us) mes dura. Mas sin breu temps nois meil- lura. Vengut er al partimen. Pero bes es q(ue)lam uenssa. A tota sa uolon- tat. Q(ue) sella atort obistenssa. Ades naura pietat. Q(ue) so mostra lescriptura. Causa de bonauentura. Ual us sols iorns mais de cen. Ia nom partrai ama uida. Tant cu(m) sia sans ni saus. Q(ue) pos larma nes issida. balaia lonc temps los grans. Esi tot no ses coitada. Ia p(er)mi non er blasmada. sol deus adenan temen. Ai bona amors encobida. Cors ben faitz delgatz eplans. Fresca cara colorida. Cui dieus formet ab sas mans. Totz temps uos ai desirada. Q(ue) ies autra nomagrada. Ni autra non uuoill nin pren. Doussa res benenseignada. Cel qeus a tant gen formada. Men don cel ioi qieu naten. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
LOnc temps uau eueing euire. Per iorns p(er)mes ep(er)ans. Et ieu las non sai q(ue) dire. Cades es us mos talans. Ades es us enois muda. Cunan uuoill enai uol- guda. Don anc non aic iauzimen. |
Lonc temps vau e veing e vire per iorns, per mes e per ans, et ieu -las!- non sai que dire, c’ades es us mos talans. Ades es us e no·is muda, c’una·n vuoill e·n ai volguda, don anc non aic iauzimen. |
II | II |
Puois ella non pert lo rire. Ami en uen dols edans. Catal ioc ma faich assire. Don ai lo peior dos tans. Caitals amors es p(er)duda. Qes duna part mantenguda. Tro que fai acordamen. |
Puois ella non pert lo rire, a mi en ven dols e dans, c’a tal ioc ma faich assire don ai lo peior dos tans, c’aitals amors es perduda q’es d’una part mantenguda, tro que fai acordamen. |
III | III |
Ia mais no serai chantaire. Ni delescola neblon. Que mos chantars non ual gai re. Ni mas uoutas ni miei son. Ni res q(ue)u fassa ni dia. Non conosc q(ue) pros me sia. Ni noi uei meilluramen. |
Ia mais no serai chantaire ni de l’escola N’Eblon, que mos chantars non val gaire ni mas voutas ni miei son; ni res qu’eu fassa ni dia, non conosc que pros me sia, ni no·i vei meilluramen. |
IV | IV |
Ben deuria esser blasmaire. De mi mezeis a razon. Canc non nasquet cel de maire. Q(ue) tant seruis en p(er)don. Esella no men chastia. Ades doblaraill foillia. Que fols non tem trol mal pren. |
Ben deuria esser blasmaire, de mi mezeis a razon, c’anc non nasquet cel de maire que tant servis en perdon; e s’ella no m’en chastia, ades doblara·ill foillia, que fols non tem tro·l mal pren. |
V | V |
Si tot fatz de ioi paruenssa. Molt ai dinz lo cor irat. Qui ui anc mais penedenssa. Faire denan lo pechatz. On plus laprec pl(us) mes dura. Mas sin breu temps nois meil- lura. Vengut er al partimen. |
Si tot fatz de ioi parvenssa, molt ai dinz lo cor irat. Qui vi anc mais penedenssa faire denan lo pechatz? On plus la prec, plus m’es dura, mas si’n breu temps no·is meillura, vengut er al partimen. |
VI | VI |
Pero bes es q(ue)lam uenssa. A tota sa uolon- tat. Q(ue) sella atort obistenssa. Ades naura pietat. Q(ue) so mostra lescriptura. Causa de bonauentura. Ual us sols iorns mais de cen. |
Pero bes es qu’ela·m venssa a tota sa volontat, que s’ella a tort o bistenssa, ades n’aura pietat; que so mostra l’Escriptura: causa de bon’aventura val us sols iorns mais de cen. |
VII | VII |
Ia nom partrai ama uida. Tant cu(m) sia sans ni saus. Q(ue) pos larma nes issida. balaia lonc temps los grans. Esi tot no ses coitada. Ia p(er)mi non er blasmada. sol deus adenan temen. |
Ia no·m partrai a ma vida, tant cum sia sans ni saus, que pos l’arma n’es issida, balaia lonc temps los grans; e si tot no s’es coitada, ia per mi non er blasmada, sol d’eus adenan temen. |
VIII | VIII |
Ai bona amors encobida. Cors ben faitz delgatz eplans. Fresca cara colorida. Cui dieus formet ab sas mans. Totz temps uos ai desirada. Q(ue) ies autra nomagrada. Ni autra non uuoill nin pren. |
Ai, bona amors encobida, cors ben faitz, delgatz e plans, fresca cara colorida, cui Dieus formet ab sas mans! Totz temps vos ai desirada, que ies autra no m’agrada, Ni autra non vuoill ni·n pren. |
IX | IX |
Doussa res benenseignada. Cel qeus a tant gen formada. Men don cel ioi qieu naten. |
Doussa res ben enseignada, cel qe·us a tant gen formada, m’en don cel ioi q’ieu n’aten! |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
B(er)- LO temps nat de ue(n)tedorn. uai e uen e uire. p(er) iorn(s) per mes e per ans. (et) ieu las no sai que dire. q(ua) des es uers mos talans. ades es uers e nos muda. qunan uuelh enai uolguda. don anc non aic iauzimen. Pus elha non pert lo rire. a mi |
![]() |
en ue dols e dans. quaital ioc ma fait assire dont ai lo peior dos tans. quaitals amors es per- duda ques duna part mante(n)- guda. tro que fai acordamen. Ben deuriesser blasmaire. de mi meteis a razo. quanc no na(s)- quet sel de maire. que tan serui(s) en perdo. e selha no men chastia. a des doblaral folia. que fols no tem tro que pren. Iamais no serai chantaire. ni de lescola neblo. que mos chan- tars no ual guaire. ni mas uol- ras ni mei so. ni res que fassa ni dia. no conosc que pros me sia. ni no uei melhuramen. Si tot fas de ioi paruensa. molt ai din lo cor irat. qui ui anc mai(s) penedensa. faire denant lo pechat. on plus la prec pl(us) mes dura. mas sim breu nin si melhura. uengut er al partimen. Pero ben es quelam uensa. a tota sa uoluntat. que se la tort abistensa. ades naura pietat. q(ue) so mostra lescriptura. ad ops de bona uentura. ual un sols iorn(s) mais que cent. Ia non partrai ama uida. tant cum sia sals ni sas. que pus les- pigues issida. balaia lonc te(m)ps lo gras. e si tot no ses coitada. ia per me non er blasmada. sol mi do adenant semen. Ai bona mors en cobida. cors ben fait delgat e plas. a frecha carn colorida. cui dieu formet ab sas mas. tostemps uos ai de- zirada. quen res altra nom agra- |
![]() |
da. daltramor no uuelh nien. Dolsa res ben ensenhada. selh quius a tan gen formada. men do sel ioy q(ui)eu naten. |
B(er)nat de ue(n)tedorn. | Bernat de Ventedorn. |
I | I |
LO temps uai e uen e uire. p(er) iorn(s) per mes e per ans. (et) ieu las no sai que dire. q(ua) des es uers mos talans. ades es uers e nos muda. qunan uuelh enai uolguda. don anc non aic iauzimen. |
Lo temps vai e ven e vire. per iorns, per mes e per ans, et ieu, las, no sai que dire, qu’ades es vers mos talans. Ades es vers e no·s muda, q’una·n vuelh e n’ai volguda, don anc non aic iauzimen. |
II | II |
Pus elha non pert lo rire. a mi en ue dols e dans. quaital ioc ma fait assire dont ai lo peior dos tans. quaitals amors es per- duda ques duna part mante(n)- guda. tro que fai acordamen. |
Pus elha no·n pert lo rire, a mi en ve dols e dans, qu’aital ioc m’a fait assire dont ai lo peior dos tans, qu’aitals amors es perduda qu’es d’una part mantenguda, tro que fai acordamen. |
III | III |
Ben deuriesser blasmaire. de mi meteis a razo. quanc no na(s)- quet sel de maire. que tan serui(s) en perdo. e selha no men chastia. a des doblaral folia. que fols no tem tro que pren. |
Ben deuri’esser blasmaire de mi meteis a razo, qu’anc no nasquet sel de maire que tan servis en perdo; e s’elha no m’en chastia, ades doblara·l folia, que fols no tem tro que pren. |
IV | IV |
Iamais no serai chantaire. ni de lescola neblo. que mos chan- tars no ual guaire. ni mas uol- ras ni mei so. ni res que fassa ni dia. no conosc que pros me sia. ni no uei melhuramen. |
Ia mais no serai chantaire ni de l’escola n’Eblo, que mos chantars no val guaire ni mas volras ni mei so; ni res que fassa ni dia, no conosc que pros me sia, ni no vei melhuramen. |
V | V |
Si tot fas de ioi paruensa. molt ai din lo cor irat. qui ui anc mai(s) penedensa. faire denant lo pechat. on plus la prec pl(us) mes dura. mas sim breu nin si melhura. uengut er al partimen. |
Si tot fas de ioi parvensa, molt ai din lo cor irat. Qui vi anc mais penedensa faire denant lo pechat? On plus la prec, plus m’es dura; mas si·m breu ni·n si melhura, vengut er al partimen. |
VI | VI |
Pero ben es quelam uensa. a tota sa uoluntat. que se la tort abistensa. ades naura pietat. q(ue) so mostra lescriptura. ad ops de bona uentura. ual un sols iorn(s) mais que cent. |
Pero ben es qu’ela·m vensa a tota sa voluntat, que, s’el’a tort a bistensa, ades n’aura pietat; que so mostra l’Escriptura: ad ops de bon’aventura val un sols iorns mais que cent. |
VII | VII |
Ia non partrai ama uida. tant cum sia sals ni sas. que pus les- pigues issida. balaia lonc te(m)ps lo gras. e si tot no ses coitada. ia per me non er blasmada. sol mi do adenant semen. |
Ia non partrai a ma vida, tant cum sia sals ni sas, que pus l’espigu’es issida, balaia lonc temps lo gras; e sitot no s’es coitada, ia per me no·n er blasmada, sol mi do adenant s’emen. |
VIII | VIII |
Ai bona mors en cobida. cors ben fait delgat e plas. a frecha carn colorida. cui dieu formet ab sas mas. tostemps uos ai de- zirada. quen res altra nom agra- da. daltramor no uuelh nien. |
Ai! Bon’amors encobida, cors ben fait, delgat e plas, a frecha carn colorida, cui Dieu formet ab sas mas! Tostemps vos ai dezirada, qu’en res altra no·m agrada. D’altr’amor no vuelh nien! |
IX | IX |
Dolsa res ben ensenhada. selh quius a tan gen formada. men do sel ioy q(ui)eu naten. |
Dolsa res ben ensenhada, selh qui·us a tan gen formada, m’en do sel ioy qu’ieu n’aten. |
![]() |
Bernard del uentadorn LO tems uai euen euire. P(er) ior(n) p(er) mes ep(er) anz. Et eu las no sai que dire. Cades es us mos talanz. Ades es us enos muda. Cuna(n) uoill enai uolguda. Don anc no(n) aic ia uzimen. POs ela no(n) pert lo rire Ami en ue dols edanz. Caital ioc me fait assire. Dont ei lo peior dos tanz. Caitals amors es p(er)duda que duna part mantenguda. tro que fai acordamen. Ben deuriesser blasmaire. Tan s(er)uici en p(er)don. Esela nomen castia. A des doblara la folia. Qel folz no(n) tem tro que pren. Iamais no(n) serai cantaire. Ni dela scola ni blon. Que mos chantars no ual gaire. Ni mas uoutas ni mei son. Ni res q(ue)u faza ni dia. No conosc que pros me sia. Ni no uei meillu ramen. Si tot faz de ioi paruenza. m(o)lt ai dinz lo cor irat. Qui uiz anc mais penedenza. faire denan lo peccat. On plus la prec plus mes du ra. Mas sen breu iorn. nos meillura. Ue(n)gut er al partimen. Pero bes es quela(m) uenza. Atota sa uolu(n)tat. Que sella tot obistenza. Ades naura pietat. Quezo mostra lesc(ri)ptura. Causa de bonau(en)- tura. Ual un sol iorn mais de cen. Ia nom partrai ama uida. Tant cu(m) sia sas ni sals. Que pos larma es issida. Balaia loncs tems lo grans. Esi tot noses coitada. Ia p(er) me no(n) er blasmada. Sol deus adena(n)za |
![]() |
cemen. Ai bona mors encobida. Cors be fait Ai fresca caira colorida. Cui deus for met ablas mans. Toz tems uos ai desirada. Que res altra nomagrada. Altramor ne uo ill neien. Dolza res ben ensegnada. Cel qeus a tan gen formada. Men do cel ioi queu naten. |
Bernard del uentadorn | Bernard del Ventadorn |
I | I |
LO tems uai euen euire. P(er) ior(n) p(er) mes ep(er) anz. Et eu las no sai que dire. Cades es us mos talanz. Ades es us enos muda. Cuna(n) uoill enai uolguda. Don anc no(n) aic ia uzimen. |
Lo tems vai e ven e vire per iorn, per mes e per anz, et eu, las! No sai que dire, c’ades es us mos talanz. Ades es us e no·s muda, c’una·n voill e n’ai volguda, don anc non aic iauzimen. |
II | II |
POs ela no(n) pert lo rire Ami en ue dols edanz. Caital ioc me fait assire. Dont ei lo peior dos tanz. Caitals amors es p(er)duda que duna part mantenguda. tro que fai acordamen. |
Pos ela no·n pert lo rire, a mi en ve dols e danz, c’aital ioc me fait assire dont ei lo peior dos tanz, c’aitals amors es perduda que d’una part mantenguda, tro que fai acordamen. |
III | III |
Ben deuriesser blasmaire. Tan s(er)uici en p(er)don. Esela nomen castia. A des doblara la folia. Qel folz no(n) tem tro que pren. |
Ben deuri’esser blasmaire tan servici en perdon; e s’ela no m’en castia, ades doblara la folia, qe·l folz non tem, tro que pren. |
IV | IV |
Iamais no(n) serai cantaire. Ni dela scola ni blon. Que mos chantars no ual gaire. Ni mas uoutas ni mei son. Ni res q(ue)u faza ni dia. No conosc que pros me sia. Ni no uei meillu ramen. |
Ia mais non serai cantaire ni de la scola n’Iblon, que mos chantars no val gaire ni mas voutas ni mei son; ni res qu’eu faza ni dia, no conosc que pros me sia, ni no vei meilluramen. |
V | V |
Si tot faz de ioi paruenza. m(o)lt ai dinz lo cor irat. Qui uiz anc mais penedenza. faire denan lo peccat. On plus la prec plus mes du ra. Mas sen breu iorn. nos meillura. Ue(n)gut er al partimen. |
Si tot faz de ioi parvenza, molt ai dinz lo cor irat. Qui viz anc mais penedenza faire denan lo peccat? On plus la prec, plus m’es dura, mas s’en breu iorn no·s meillura, vengut er al partimen. |
VI | VI |
Pero bes es quela(m) uenza. Atota sa uolu(n)tat. Que sella tot obistenza. Ades naura pietat. Quezo mostra lesc(ri)ptura. Causa de bonau(en)- tura. Ual un sol iorn mais de cen. |
Pero bes es qu’ela·m venza a tota sa voluntat, que s’ell’a tot o bistenza, ades n’aura pietat; que zo mostra l’Escriptura: causa de bon’aventura val un sol iorn mais de cen. |
VII | VII |
Ia nom partrai ama uida. Tant cu(m) sia sas ni sals. Que pos larma es issida. Balaia loncs tems lo grans. Esi tot noses coitada. Ia p(er) me no(n) er blasmada. Sol deus adena(n)za cemen. |
Ia no·m partrai a ma vida, tant cum sia sas ni sals, que pos l’arma es issida, balaia loncs tems lo grans; e si tot no s’es coitada, ia per me no·n er blasmada, sol d’eus adenanza c’emen. |
VIII | VIII |
Ai bona mors encobida. Cors be fait Ai fresca caira colorida. Cui deus for met ablas mans. Toz tems uos ai desirada. Que res altra nomagrada. Altramor ne uo ill neien. |
Ai! Bon’amors encobida, cors be fait, ai! Fresca caira colorida, cui Deus formet ab las mans! Toz tems vos ai desirada, que res altra no m’agrada. Altr’amor ne voill neien! |
IX | IX |
Dolza res ben ensegnada. Cel qeus a tan gen formada. Men do cel ioi queu naten. |
Dolza res ben ensegnada, cel qe·us a tan gen formada, m’en do cel ioi qu’eu n’aten! |
![]() |
![]() |
ide(m) Lo tems uai euen euire. p(er) iorn ep(er) mes ep(er) anz. et eu las no sai qe dire. Cades es u(n)s mos talanz. ades es uns enos muda. cunan uoill enai uolguda. don anc non (ac) iau çimen. epos ella n(on) p(er)t lorire. |
![]() |
Ami e(n)uen edol edanz. Car tal ioc ma fait assire. Donei lopeior dos tanz. Caitals amors es p(er)duda. Qes duna part ma(n)tenguda. Tro qe fai acordame(n). Be(n)deuria esser blasmaire. Demi meteis arazon. Qanc no nasqet cel d(e)maire. q(ue) Tant s(er)uis emp(er)don. E sara nome(n) chastia. Ades doblaral folia. Qe fol note(m) tro qe pren. Iamais noserai cha(n)taire. Ni descola neblon. Qe mos cha(n)tars no ual gaire. Ni mas uoltas ni mei son. Ni ren qeu faza ni dia. No conosch qe p(ro) mesia. Ni no(n) uei meillorame(n). Si tot faz deioi paruenza. Molt ei dinz locor irat. Qi uis anc mais penedenza. Faire denan lopechat. On pl(us) la p(re)c plus mes dura. Mai sen breus ioiz nos meillura. Uengut er al partime(n). P(er)o ben es qelam uenza. A tota sa uolu(n)tat. Qe sella tot obistenza. Ades naura pietat Qechom mostra le scriptura. Causa debona ue(n)tura. Ual un sol iorn mais q(e) cen. Ia nom partirai ama uida. Tan co(m) sia sals ni sans. Qe pois larma neis eissida. |
![]() |
Balaia lonc tems lograns. E si tot noses coitada. Ia p(er) me n(on) er blasmada. Sol d(eu)s adenan seme(n). Hai bona mors encobida. Cors ben faich deliat eplans. hai frescha charn colorida Cui dex formet ablas ma(n)s. Toz tems uos ai desirada. qe res altra Altra mor no uoill nien. nomagrada. Dolça res ben enscignada. Cel qios atan gen formada. Medon cel ioi qeu naten. |
ide(m) | Idem |
I | I |
Lo tems uai euen euire. p(er) iorn ep(er) mes ep(er) anz. et eu las no sai qe dire. Cades es u(n)s mos talanz. ades es uns enos muda. cunan uoill enai uolguda. don anc non (ac) iau çimen. |
Lo tems vai e ven e vire per iorn e per mes e per anz, et eu, las! No sai qe dire, c’ades es uns mos talanz. Ades es uns e no·s muda, c’una·n voill e·n ai volguda, don anc non ac iauçimen. |
II | II |
epos ella n(on) p(er)t lorire. Ami e(n)uen edol edanz. Car tal ioc ma fait assire. Donei lopeior dos tanz. Caitals amors es p(er)duda. Qes duna part ma(n)tenguda. Tro qe fai acordame(n). |
E pos ella no·n pert lo rire, a mi en ven e dol e danz, car tal ioc m’a fait assire don ei lo peior dos tanz. C’aitals amors es perduda q’es d’una part mantenguda, tro qe fai acordamen. |
III | III |
Be(n)deuria esser blasmaire. Demi meteis arazon. Qanc no nasqet cel d(e)maire. q(ue) Tant s(er)uis emp(er)don. E sara nome(n) chastia. Ades doblaral folia. Qe fol note(m) tro qe pren. |
Ben deuria esser blasmaire de mi meteis a razon, q’anc no nasqet cel de maire que tant servis em perdon; E s’ara no m’en chastia, ades doblara·l folia, qe fol no tem, tro qe pren. |
IV | IV |
Iamais noserai cha(n)taire. Ni descola neblon. Qe mos cha(n)tars no ual gaire. Ni mas uoltas ni mei son. Ni ren qeu faza ni dia. No conosch qe p(ro) mesia. Ni no(n) uei meillorame(n). |
Ia mais no serai chantaire ni d’escola n’Eblon, qe mos chantars no val gaire ni mas voltas ni mei son; ni ren q’eu faza ni dia, no conosch qe pro me sia, ni no·n vei meilloramen. |
V | V |
Si tot faz deioi paruenza. Molt ei dinz locor irat. Qi uis anc mais penedenza. Faire denan lopechat. On pl(us) la p(re)c plus mes dura. Mai sen breus ioiz nos meillura. Uengut er al partime(n). |
Si tot faz de ioi parvenza, molt ei dinz lo cor irat. Qi vis anc mais penedenza faire denan lo pechat? On plus la prec plus, m’es dura; Mai s’en breus ioiz no·s meillura, vengut er al partimen. |
VI | VI |
P(er)o ben es qelam uenza. A tota sa uolu(n)tat. Qe sella tot obistenza. Ades naura pietat Qechom mostra le scriptura. Causa debona ue(n)tura. Ual un sol iorn mais q(e) cen. |
Pero ben es q’ela·m venza a tota sa voluntat, qe, s’ell’a tot o bistenza ades n’aura pietat; qe cho·m mostra l’Escriptura: causa de bon’aventura val un sol iorn mais qe cen. |
VII | VII |
Ia nom partirai ama uida. Tan co(m) sia sals ni sans. Qe pois larma neis essida. Balaia lonc tems lograns. E si tot noses coitada. Ia p(er) me n(on) er blasmada. Sol d(eu)s adenan seme(n). |
Ia no·m partirai a ma vida, tan com sia sals ni sans, qe pois l’arma ne·is essida, balaia lonc tems lo grans; e si tot no s’es coitada, ia per me no·n er blasmada, sol d’eus adenan s’emen. |
VIII | VIII |
Hai bona mors encobida. Cors ben faich deliat eplans. hai frescha charn colorida Cui dex formet ablas ma(n)s. Toz tems uos ai desirada. qe res altra nomagrada. Altra mor no uoill nien. |
Hai, bon’amors encobida, cors ben faich, deliat e plans, hai, frescha charn colorida cui Dex formet ab las mans! Toz tems vos ai desirada, qe res altra no m’agrada. Altr’amor no voill nien! |
IX | IX |
Dolça res ben enscignada. Cel qios atan gen formada. Medon cel ioi qeu naten. |
Dolça res ben enscignada, cel qi·os a tan gen formada, me don cel ioi q’eu n’aten! |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz del uentedorn. LO temps uai euen euire. P(er) iorns p(er) mes ep(er) ans. Et eu las no(n) sai que dire. Cades es us mos ta- lans. Ades es us enous muda. Cunam uoill enai uolguda. Dont anc no(n) aic iauzimen. Puois ella no(n) pert lo rire. Ami enue dols edans. Caital ioc me fait aissire. Donei lo peior dos ta(n)s. Caitals amors es perduda. Ques duna part ma(n)- tenguda. Tro que fai acordamen. Ben deuri esser blasmaire. De mi mezeis arason. Quanc no nasquet sel demaire. Tan seruizi em p(er)don. Esella nomen castia. Ades dobla la fuoi- llia. Quel fols no(n) tem tro que pren. Iamais no serai chantaire. Ni della scolla nibl- on. Que mos chantars no ual gaire. Ni mas |
![]() |
uoutas ni miei son. Ni res q(ue)u fassa nidia. No co- nosc que pros me sia. Ni no(n) uei meilluramen. Si tot fas de ioi paruensa. Mol(t) ai dinz lo cor iratz. Qui uit anc mais penedensa. Faire dena(n) lo pechat. On plus la prec plus mes dura. Ma(s) sen breu iorn nos meillura. Uengut er al pa rtimen. Pero bes es que lam uensa. A tota sa uoluntat. Que sella tot obistensa. Ades naura pietat. Qe so mostra le scritura. Causa de bona uentura. Ual un sol iorn mais de cen. Qua no(m) partirai ama uida. Tam com sia sals ni sans. Que puois la(r)ma nes issuda. Balaia lonc temps lo grans. Esi tot no ses coitanda. Ia p(er) me no(n) er blasmada. Sol dieus adena(n) cam- en. Ai bon amors encobida. Cors ben fait grailles eplas. Fresca caira colorida. Cui dieus formet ablas mas. Totz temps uos ai desiranda. Altram- or ne uoill ne ien. Dolsa res ben enseingnada. Cels queus atan gen formada. Men don cel ioi q(ue)u aten. |
Bernartz del uentedorn. | Bernartz del Ventedorn. |
I | I |
LO temps uai euen euire. P(er) iorns p(er) mes ep(er) ans. Et eu las no(n) sai que dire. Cades es us mos ta- lans. Ades es us enous muda. Cunam uoill enai uolguda. Dont anc no(n) aic iauzimen. |
Lo temps vai e ven e vire per iorns, per mes e per ans, et eu, las! No·n sai que dire, c’ades es us mos talans. Ades es us e no·us muda, c’una·m voill e·n ai volguda, dont anc non aic iauzimen. |
II | II |
Puois ella no(n) pert lo rire. Ami enue dols edans. Caital ioc me fait aissire. Donei lo peior dos ta(n)s. Caitals amors es perduda. Ques duna part ma(n)- tenguda. Tro que fai acordamen. |
Puois ella no·n pert lo rire, a mi en ve dols e dans, c’aital ioc me fait aissire don ei lo peior dos tans c’aitals amors es perduda qu’es d’una part mantenguda, tro que fai acordamen. |
III | III |
Ben deuri esser blasmaire. De mi mezeis arason. Quanc no nasquet sel demaire. Tan seruizi em p(er)don. Esella nomen castia. Ades dobla la fuoi- llia. Quel fols no(n) tem tro que pren. |
Ben deuri’esser blasmaire de mi mezeis a rason, qu’anc no nasquet sel de maire tan servizi em perdon; e s’ella no m’en castia, ades dobla la fuoillia, que·l fols non tem, tro que pren. |
IV | IV |
Iamais no serai chantaire. Ni della scolla nibl- on. Que mos chantars no ual gaire. Ni mas uoutas ni miei son. Ni res q(ue)u fassa nidia. No co- nosc que pros me sia. Ni no(n) uei meilluramen. |
Ia mais no serai chantaire ni de lla scolla n’Iblon, que mos chantars no val gaire ni mas voutas ni miei son; ni res qu’eu fassa ni dia, no conosc que pros me sia, ni no·n vei meilluramen. |
V | V |
Si tot fas de ioi paruensa. Mol(t) ai dinz lo cor iratz. Qui uit anc mais penedensa. Faire dena(n) lo pechat. On plus la prec plus mes dura. Ma(s) sen breu iorn nos meillura. Uengut er al pa rtimen. |
Si tot fas de ioi parvensa, molt ai dinz lo cor iratz. Qui vit anc mais penedensa faire denan lo pechat? On plus la prec, plus m’es dura; mas s’en breu iorn no·s meillura, vengut er al partimen. |
VI | VI |
Pero bes es que lam uensa. A tota sa uoluntat. Que sella tot obistensa. Ades naura pietat. Qe so mostra le scritura. Causa de bona uentura. Ual un sol iorn mais de cen. |
Pero bes es qu’ela·m vensa a tota sa voluntat, que, s’ella tot o bistensa, ades n’aura pietat; qe so mostra l’Escritura: causa de bon’aventura val un sol iorn mais de cen. |
VII | VII |
Qua no(m) partirai ama uida. Tam com sia sals ni sans. Que puois la(r)ma nes issuda. Balaia lonc temps lo grans. Esi tot no ses coitanda. Ia p(er) me no(n) er blasmada. Sol dieus adena(n) cam- en. |
Qua no·m partirai a ma vida, tam com sia sals ni sans, que puois l’arma n’es issuda, balaia lonc temps lo grans; e si tot no s’es coitanda, ia per me no·n er blasmada, sol d’ieus adenan camen. |
VIII | VIII |
Ai bon amors encobida. Cors ben fait grailles eplas. Fresca caira colorida. Cui dieus formet ablas mas. Totz temps uos ai desiranda. Altram- or ne uoill ne ien. |
Ai, bon’amors encobida, cors ben fait, grailles e plas, fresca caira colorida, cui Dieus formet ab las mas! Totz temps vos ai desiranda, altr’amor ne voill neien! |
IX | IX |
Dolsa res ben enseingnada. Cels queus atan gen formada. Men don cel ioi q(ue)u aten. |
Dolsa res ben enseingnada, cels que·us a tan gen formada, m’en don cel ioi qu’eu aten! |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentadorn. Lo temps uai euen euire. Per iorns p(er) mes eper ans. Et eu las no(n) sai que dire. Cades es us mos talans. Ades es us e nous muda. Cunam uoill enai uolguda. Dont anc non aic iauzimen. Puois ella no(n) pert lo rire. Ami enue dols edans. Caital ioc me fait aissire. Donei lo peior dos tans. Cai tals amors es perduda. Ques duna part mantenguda. Tro q(ue) fai acordamen. Ben deuri esser blasmaire. De mi mezeis arason. Qanc no nasquet sel demaire. Ta(n) seruizi emperdon. Esella nomen castia. A des dobla la fuoilla. Quel fols no(n) tem tro que pren. Iamais no serai chantaire. Ni de la scola ni blon. Que mos chantars no ual gaire. Ni mas uoutas ni miei son. Ni ies quieu fassa ni dia. No conosc que pros me sia. Ni no(n) uei meilluramen. Si tot fas de ioi parue(n)sa. Molt ai dinz lo cor irat. Qui uit anc mais penede(n)sa. Fai- re denan lo pecchat. On plus la prec plus mes dura. Mas sen breu iorn nos meillu- ra. Uengut er al partimen. Pero bos es que lam uensa. A tota sa uo- luntat. Que sella tot obistensa. Ades na- ura pietat. Que so mostra lescriptura. Causa de bona uentura. Ual un sol iorn mais de cen. |
![]() |
Qa no(m) partirai ama uida. Tan cum sia sals ni sans. Que puois larma nes issuda. Ba- laia loncs temps lo grans. Esi tot noses co- ita]n[da. Ia per me no(n) er blasmada. Sol dieus adenan cemen. Ai bon amors en cobida. Cors ben fait grai- les eplas. Fresca caira colorida. Cui deus for- met ab las mas. Totz temps uos ai desirada. Al tramor ne uoill ne ien. Dolsa res ben ensei(n)gnada. Cels queus a tan gen formada. Men don cel ioi q(ue)u aten. |
Bernartz de uentadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
I | I |
Lo temps uai euen euire. Per iorns p(er) mes eper ans. Et eu las no(n) sai que dire. Cades es us mos talans. Ades es us e nous muda. Cunam uoill enai uolguda. Dont anc non aic iauzimen. |
Lo temps vai e ven e vire per iorns, per mes e per ans, et eu, las! No·n sai que dire, c’ades es us mos talans. Ades es us e no·us muda, c’una·m voill e n’ai volguda, dont anc non aic iauzimen. |
II | II |
Puois ella no(n) pert lo rire. Ami enue dols edans. Caital ioc me fait aissire. Donei lo peior dos tans. Cai tals amors es perduda. Ques duna part mantenguda. Tro q(ue) fai acordamen. |
Puois ella no·n pert lo rire a mi en ve dols e dans, c’aital ioc me fait aissire don ei lo peior dos tans, c’aitals amors es perduda qu’es d’una part mantenguda, tro que fai acordamen. |
III | III |
Ben deuri esser blasmaire. De mi mezeis arason. Qanc no nasquet sel demaire. Ta(n) seruizi emperdon. Esella nomen castia. A des dobla la fuoilla. Quel fols no(n) tem tro que pren. |
Ben deuri’esser blasmaire de mi mezeis a rason, q’anc no nasquet sel de maire tan servizi em perdon; e s’ella no m’en castia, ades dobla la fuoilla, que·l fols non tem, tro que pren. |
IV | IV |
Iamais no serai chantaire. Ni de la scola ni blon. Que mos chantars no ual gaire. Ni mas uoutas ni miei son. Ni ies quieu fassa ni dia. No conosc que pros me sia. Ni no(n) uei meilluramen. |
Ia mais no serai chantaire ni de la scola n’Iblon, que mos chantars no val gaire ni mas voutas ni miei son; ni ies qu’ieu fassa ni dia, no conosc que pros me sia, ni non vei meilluramen. |
V | V |
Si tot fas de ioi parue(n)sa. Molt ai dinz lo cor irat. Qui uit anc mais penede(n)sa. Fai- re denan lo pecchat. On plus la prec plus mes dura. Mas sen breu iorn nos meillu- ra. Uengut er al partimen. |
Si tot fas de ioi parvensa, molt ai dinz lo cor irat. Qui vit anc mais penedensa faire denan lo pecchat? On plus la prec, plus m’es dura; mas s’en breu iorn no·s meillura, vengut er al partimen. |
VI | VI |
Pero bos es que lam uensa. A tota sa uo- luntat. Que sella tot obistensa. Ades na- ura pietat. Que so mostra lescriptura. Causa de bona uentura. Ual un sol iorn mais de cen. |
Pero bos es qu’ela·m vensa a tota sa voluntat, que s’ell’a tot o bistensa, ades n’aura pietat; que so mostra l’Escriptura: causa de bon’aventura val un sol iorn mais de cen. |
VII | VII |
Qa no(m) partirai ama uida. Tan cum sia sals ni sans. Que puois larma nes issuda. Ba- laia loncs temps lo grans. Esi tot noses co- ita]n[da. Ia per me no(n) er blasmada. Sol dieus adenan cemen. |
Q’a no·m partirai a ma vida, tan cum sia sals ni sans, que puois l’arma n’es issuda, balaia loncs temps lo grans; e si tot no s’es coitada, ia per me no·n er blasmada, sol d’ieus adenan c’emen. |
VIII | VIII |
Ai bon amors en cobida. Cors ben fait grai- les eplas. Fresca caira colorida. Cui deus for- met ab las mas. Totz temps uos ai desirada. Al tramor ne uoill ne ien. |
Ai, bon’amors encobida, cors ben fait, grailes e plas, fresca caira colorida, cui Deus formet ab las mas! Totz temps vos ai desirada, altr’amor ne voill neien! |
IX | IX |
Dolsa res ben ensei(n)gnada. Cels queus a tan gen formada. Men don cel ioi q(ue)u aten. |
Dolsa res ben enseingnada, cels que·us a tan gen formada, m’en don cel ioi qu’eu aten! |
![]() |
![]() |
Bernardus. Lo te(m)ps uai (et) uen (et) uire. P(er) iorn (et)p(er) mes (et)p(er)anç. Et eu las no(n) sai qe dire. Qa des es us mos talans. Ades es us (et) nous muda. Cu nan uoil (et)ai uolguda. Don anc no(n) ac iaudiment. Pos ela non pert lo rire. Ami en uen edols (et)dans. Qai tal ioc ma fait aissire. Dont ei lo peior dos tanç. Qai tals amors es p(er)duda Qes duna part mantenguda. Tro qe fai accordame(n)t. Ben deuria esser blasmaire. De mi meteis arraison. Qanc no(n) nasqet cel de maire. Tant seruissa emp(er)don. Esella no me(n) chastia. Ades doblaral folia. Qe fols no(n) ten pro qe prens. Iamai no(n) serai chantaire. Ni de lascola neblon. Qe mos chantars no(n) ual gaire. Ni mas uoltas ni mei son. Ni res qeu faça ni dia. No(n) conosc qe pro mi sia. Ni non uei meillorame(n)t. |
![]() |
Si tut fai de ioi paruença. Molt ei dinç lo cor irat Qi uis anc mais penedença Faire de nan lo peccat. On plus la prec plus mes dura. Mai senbreu nos mellora. Uengut era al partime(n)t. Pero ben es qellam uença. A totta sa uolentat Qe sella tort obistença Ades naura pietat. Qe cho mostra lescrittura Causa de bona uentura. Ual un sol iorn mais qe cent. Ia non partrai ama uida Tant com sia saus ni sains. Qe pos lalma nes eissida. Balaia lonc te(m)ps lo grans. E si tot no ses coitada. Ia p(er) me no(n) er blasmada. Sol deus adenan se ment. Hai bon amors en cobida. Cor ben fait deliat plains. Hai fresca carn colorida Cui deus formet ab las mains. Tos te(m)ps uos ai desirada. Qe res altra no ma grada. Altramor ni uoil nient. Dolça res ben ensignada Cel qios a tan gent formada Men dol cel ioi qeu natten. |
Bernardus. | Bernardus. |
I | I |
Lo te(m)ps uai (et) uen (et) uire. P(er) iorn (et)p(er) mes (et)p(er)anç. Et eu las no(n) sai qe dire. Qa des es us mos talans. Ades es us (et) nous muda. Cu nan uoil (et)ai uolguda. Don anc no(n) ac iaudiment. |
Lo temps vai et ven et vire per iorn et per mes et per anç, et eu, las! No·n sai qe dire, q’ades es us mos talans. Ades es us et no·us muda, c’una·n voil et ai volguda, don anc non ac iaudiment. |
II | II |
Pos ela non pert lo rire. Ami en uen edols (et)dans. Qai tal ioc ma fait aissire. Dont ei lo peior dos tanç. Qai tals amors es p(er)duda Qes duna part mantenguda. Tro qe fai accordame(n)t. |
Pos ela non pert lo rire, a mi en ven e dols et dans, q’aital ioc m’a fait aissire dont ei lo peior dos tanç, q’aitals amors es perduda q’es d’una part mantenguda, tro qe fai accordament. |
III | III |
Ben deuria esser blasmaire. De mi meteis arraison. Qanc no(n) nasqet cel de maire. Tant seruissa emp(er)don. Esella no me(n) chastia. Ades doblaral folia. Qe fols no(n) ten pro qe prens. |
Ben deuria esser blasmaire de mi meteis a rraison, q’anc non nasqet cel de maire tant servissa em perdon; e s’ella no m’en chastia, ades doblara·l folia, qe fols non ten pro qe prens. |
IV | IV |
Iamai no(n) serai chantaire. Ni de lascola neblon. Qe mos chantars no(n) ual gaire. Ni mas uoltas ni mei son. Ni res qeu faça ni dia. No(n) conosc qe pro mi sia. Ni non uei meillorame(n)t. |
Ia mai non serai chantaire ni de la scola n’Eblon, qe mos chantars non val gaire ni mas voltas ni mei son; ni res q’eu faça ni dia, non conosc qe pro mi sia, ni no·n vei meillorament. |
V | V |
Si tut fai de ioi paruença. Molt ei dinç lo cor irat Qi uis anc mais penedença Faire de nan lo peccat. On plus la prec plus mes dura. Mai senbreu nos mellora. Uengut era al partime(n)t. |
Si tut fai de ioi parvença, molt ei dinç lo cor irat. Qi vis anc mais penedença faire denan lo peccat? On plus la prec, plus m’es dura; mai s’en breu no·s mellora, vengut era al partiment. |
VI | VI |
Pero ben es qellam uença. A totta sa uolentat Qe sella tort obistença Ades naura pietat. Qe cho mostra lescrittura Causa de bona uentura. Ual un sol iorn mais qe cent. |
Pero ben es q’ella·m vença a totta sa volentat, qe s’ell’a tort o bistença, ades n’aura pietat; qe cho mostra l’Escrittura: causa de bon’aventura val un sol iorn mais qe cent. |
VII | VII |
Ia non partrai ama uida Tant com sia saus ni sains. Qe pos lalma nes eissida. Balaia lonc te(m)ps lo grans. E si tot no ses coitada. Ia p(er) me no(n) er blasmada. Sol deus adenan se ment. |
Ia non partrai a ma vida, tant com sia saus ni sains, qe pos l’alma n’es eissida, balaia lonc temps lo grans; e si tot no s’es coitada, ia per me no·n er blasmada, sol d’eus adenan s’ement. |
VIII | VIII |
Hai bon amors en cobida. Cor ben fait deliat plains. Hai fresca carn colorida Cui deus formet ab las mains. Tos te(m)ps uos ai desirada. Qe res altra no ma grada. Altramor ni uoil nient. |
Hai! Bon’amors encobida, cor ben fait, deliat, plains, hai! Fresca carn colorida, cui Deus formet ab las mains! Tostemps vos ai desirada, qe res altra no m’agrada. Altr’amor ni voil nient! |
IX | IX |
Dolça res ben ensignada Cel qios a tan gent formada Men dol cel ioi qeu natten. |
Dolça res ben ensignada, cel qi·os a tan gent formada me·n dol cel ioi, q’eu n’atten! |
![]() |
![]() |
![]() |
B. de LO tems uay e uen e uieure. p(er) iorns e per ue(n)tador(n) mes e per ans. et ieu lay no say que dire. cades es uers mos talans. ades es uers e nos muda. cunan uuelh e nay uolguda. don anc non ayc iauzimen. |
![]() |
Tues ela no pert lo rire. am ie(n) ue e dols e dans. car tal ioc ma fag assire. do(n) ay lo peior destans. caytals amors es p(er)duda. q(ue)s duna part ma(n)te(n)gu- da. tro q(ue) fay acordame(n). Ben deuriesser blasmayre. de mi meteys a razo. ca(n)c no nasq(ue)t sel de may re. ta(n) seruissa en p(er)don. e selha nomen chastia ades doblaral folha. q(ue) fols no tem tro que pre(n). Iamays no serai chantaire. ni de lescola neblo(n). q(ue) mos cha(n)tars no ual gayre. ni mas notas. ni miey |
![]() |
so. ni res q(ue) fassa ni dia. no(n) conosc q(ue) pros me sia. ni noy uey me- lhurame(n). Si tot fas de ioy parue(n)sa. mot ay dins lo cor irat. q(ui) ui anc mays penede(n)sa. faire dena(n) lo peccat. con pus la prec p(us) mes dura. may sin breu no si melhura uengut er al partime(n). PEro be(n) es q(ue) lam uensa. a tota sa uoluntat. q(ue) sela tort abiste(n)- sa. ades naura pietat. q(ue) so mostra lescriptura. ad ops de bona ue(n)tura. ual un sol iorns may q(ue) sen. |
![]() |
Ia nom partray a ma uida. tan co(m) sia sals ni sas. q(ue) pos leipiges issida. balaya loncx tems los gras. e si tot no ses coytada. ia p(er) me no(n) er blasmada. sol ni do al dena(n)t si ment. Ai bona mors encobida. cors be fayt. deliat plas. ab fresca carn colorida. cuy dieus formet ab sas mas. tostems uos ay dezirada. q(ue) res autra no magrada. au- tra mort no uuelh me(n). Dossa res be(n) e(n)senhada. sel q(ue)us a ta(n) ge(n) formada. me do(n) sel ioy q(ui)eu nate(n). |
B. de ue(n)tador(n) | B. de Ventadorn |
I | I |
LO tems uay e uen e uieure. p(er) iorns e per mes e per ans. et ieu lay no say que dire. cades es uers mos talans. ades es uers e nos muda. cunan uuelh e nay uolguda. don anc non ayc iauzimen. |
Lo tems vay e ven e vieure per iorns e per mes e per ans, et ieu lay no say que dire, c’ades es vers mos talans, ades es vers e no·s muda, c’una·n vuelh e n’ay volguda don anc non ayc iauzimen. |
II | II |
Tues ela no pert lo rire. am ie(n) ue e dols e dans. car tal ioc ma fag assire. do(n) ay lo peior destans. caytals amors es p(er)duda. q(ue)s duna part ma(n)te(n)gu- da. tro q(ue) fay acordame(n). |
Tues ela no pert lo rire, a mi en ve e dols e dans, car tal ioc m’a fag assire don ay lo peior des tans, c’aytals amors es perduda qu’es d’una part mantenguda, tro que fay acordamen. |
III | III |
Ben deuriesser blasmayre. de mi meteys a razo. ca(n)c no nasq(ue)t sel de may re. ta(n) seruissa en p(er)don. e selha nomen chastia ades doblaral folha. q(ue) fols no tem tro que pre(n). |
Ben deuri’esser blasmayre de mi meteys a razo, c’anc no nasquet sel de mayre tan servissa en perdon; e s’elha no m’en chastia, ades doblara·l folha, que fols no tem, tro que pren. |
IV | IV |
Iamays no serai chantaire. ni de lescola neblo(n). q(ue) mos cha(n)tars no ual gayre. ni mas notas. ni miey so. ni res q(ue) fassa ni dia. no(n) conosc q(ue) pros me sia. ni noy uey me- lhurame(n). |
Ia mays no serai chantaire ni de l’escola n’Eblon, que mos chantars no val gayre ni mas notas ni miey so; ni res que fassa ni dia, non conosc que pros me sia, ni no·y vey melhuramen. |
V | V |
Si tot fas de ioy parue(n)sa. mot ay dins lo cor irat. q(ui) ui anc mays penede(n)sa. faire dena(n) lo peccat. con pus la prec p(us) mes dura. may sin breu no si melhura uengut er al partime(n). |
Si tot fas de ioy parvensa, mot ay dins lo cor irat. Qui vi anc mays penedensa faire denan lo peccat? Con pus la prec, pus m’es dura; may si’n breu no si melhura, vengut er al partimen. |
VI | VI |
PEro be(n) es q(ue) lam uensa. a tota sa uoluntat. q(ue) sela tort abiste(n)- sa. ades naura pietat. q(ue) so mostra lescriptura. ad ops de bona ue(n)tura. ual un sol iorns may q(ue) sen. |
Pero ben es qu’ela·m vensa a tota sa voluntat, que, s’el’a tort a bistensa, ades n’aura pietat; que so mostra l’Escriptura: ad ops de bon’aventura val un sol iorns may que sen. |
VII | VII |
Ia nom partray a ma uida. tan co(m) sia sals ni sas. q(ue) pos leipiges issida. balaya loncx tems los gras. e si tot no ses coytada. ia p(er) me no(n) er blasmada. sol ni do al dena(n)t si ment. |
Ia no·m partray a ma vida, tan com sia sals ni sas. Que pos l’eipig’es issida, balaya loncx tems los gras; e si tot no s’es coytada, ia per me non er blasmada, sol ni do al denant si ment. |
VIII | VIII |
Ai bona mors encobida. cors be fayt. deliat plas. ab fresca carn colorida. cuy dieus formet ab sas mas. tostems uos ay dezirada. q(ue) res autra no magrada. au- tra mort no uuelh me(n). |
Ai, bon’amors encobida, cors be fayt, deliat, plas, ab fresca carn colorida, cuy Dieus formet ab sas mas! Tostems vos ay dezirada, que res autra no m’agrada. Autra mort no vuelh men. |
IX | IX |
Dossa res be(n) e(n)senhada. sel q(ue)us a ta(n) ge(n) formada. me do(n) sel ioy q(ui)eu nate(n). |
Dossa res ben ensenhada, sel que·us a tan gen formada, me don sel ioy, qu’ieu n’aten! |
![]() |
![]() |
bernartz del uentador. Lo temps uai e uen esuire. P(er) iorns p(er) mes e p(er) ans (et) eulas nosai qe dire. qades es us mos talans. ades es us e nos muda qu non uoil e nai uolguda. don anc no(n) agui iauzimen. |
![]() |
Pois ella non pert lo rire. aminue(n) e dols edanz. qaital ioc ma fait assire. dont ai lo peior dos tanz. e tals amors es p(er)duda. qes duna part mantenguda. tro qe(m) fai acordamen. |
![]() |
ben d(e)uri esser blasmaire. de mi meteis p(er) rason. canc no(n) nasqet cel de maire. qi tant seruis en p(er)don. ecilla no me(n) chast(i)a. ades dobla ]la[ railfolia. qe fols non tem tro qe pren. |
![]() |
Iamai non serai chantaire. ni de lescola neblo. pos mos chantars nom ual gaire. ni mas uoltas ni mei so. ni re(n) qeu fassa ni dia. no(n) conosc q(ue) pro me sia. ni noi uei meilluramen. |
![]() |
Se tot fas de ioi paruenza molt ai dinz lo cor irat. qi uianc mais penedenza. faire denant lo pecchat. on pl(us) la p(re)c pl(us) mes dura. mas si embreu no meillura. uengut der al partimen. |
![]() |
Pero ben es qella uenza. a tota sa uolontat. e cil a tort obistenza. ades naura pietat. car zo mostra lescriptura qus aiz de bonauentura. ual us sol iornz mais de cen. |
![]() |
Ia nom partrai ama uida. tant qo(m) sia sals ni (s)anz. qe pos larmaner issida. balaia totz temps lo gra(n)z. e se tot no(n) ses coitada. ia p(er) me non er blasmada sol der adena(n) ses men |
![]() |
Ai bona amor ecomplida. cors ben faitz deliatz e planz. ai fresca cara colorida. cui dieus formet de sos manz totz temps uos ai desirada. qe ren als nom agrada. daltra amor no(n) ai nien. |
![]() |
Dolza res ben ensegnada. cel qius a tan gent formada. me don cel ioi qeu naten. |
bernartz del uentador. | Bernartz del Ventador. |
I | I |
Lo temps uai e uen esuire. P(er) iorns p(er) mes e p(er) ans (et) eulas nosai qe dire. qades es us mos talans. ades es us e nos muda qu non uoil e nai uolguda. don anc no(n) agui iauzimen. |
Lo temps vai e ven e·s vire per iorns, per mes e per ans, et eu, las! No sai qe dire, q’ades es us mos talans. Ades es us e no·s muda q’uno·n voil e n’ai volguda, don anc non agui iauzimen. |
II | II |
Pois ella non pert lo rire. aminue(n) e dols edanz. qaital ioc ma fait assire. dont ai lo peior dos tanz. e tals amors es p(er)duda. qes duna part mantenguda. tro qe(m) fai acordamen. |
Pois ella no·n pert lo rire, a mi·n ven e dols e danz, q’aital ioc m’a fait assire dont ai lo peior dos tanz e tals amors es perduda q’es d’una part mantenguda, tro qe·m fai acordamen. |
III | III |
ben d(e)uri esser blasmaire. de mi meteis p(er) rason. canc no(n) nasqet cel de maire. qi tant seruis en p(er)don. ecilla no me(n) chast(i)a. ades dobla ]la[ railfolia. qe fols non tem tro qe pren. |
Ben deuri’esser blasmaire de mi meteis per rason, c’anc non nasqet cel de maire qi tant servis en perdon; e cilla no m’en chastia, ades doblara·il folia, qe fols non tem tro qe pren. |
IV | IV |
Iamai non serai chantaire. ni de lescola neblo. pos mos chantars nom ual gaire. ni mas uoltas ni mei so. ni re(n) qeu fassa ni dia. no(n) conosc q(ue) pro me sia. ni noi uei meilluramen. |
Ia mai non serai chantaire ni de l’escola n’Eblo, pos mos chantars no·m val gaire ni mas voltas ni mei so; ni ren q’eu fassa ni dia, non conosc que pro me sia, ni no·i vei meilluramen. |
V | V |
Se tot fas de ioi paruenza molt ai dinz lo cor irat. qi uianc mais penedenza. faire denant lo pecchat. on pl(us) la p(re)c pl(us) mes dura. mas si embreu no meillura. uengut der al partimen. |
Se tot fas de ioi parvenza, molt ai dinz lo cor irat. Qi vi anc mais penedenza faire denant lo pecchat? On plus la prec, plus m’es dura; mas si em breu no meillura, vengut d’er al partimen. |
VI | VI |
Pero ben es qella uenza. a tota sa uolontat. e cil a tort obistenza. ades naura pietat. car zo mostra lescriptura qus aiz de bonauentura. ual us sol iornz mais de cen. |
Pero ben es q’ella venza a tota sa volontat, e cil a tort o bistenza, ades n’aura pietat; car zo mostra l’Escriptura: q’us aiz de bon’aventura val us sol iornz mais de cen. |
VII | VII |
Ia nom partrai ama uida. tant qo(m) sia sals ni (s)anz. qe pos larmaner issida. balaia totz temps lo gra(n)z. e se tot no(n) ses coitada. ia p(er) me non er blasmada sol der adena(n) ses men |
Ia no·m partrai a ma vida, tant qom sia sals ni sanz, qe pos l’arma n’er issida, balaia totz temps lo granz; e se tot non s’es coitada, ia per me no·n er blasmada, sol d’er adenan s’esmen |
VIII | VIII |
Ai bona amor ecomplida. cors ben faitz deliatz e planz. ai fresca cara colorida. cui dieus formet de sos manz totz temps uos ai desirada. qe ren als nom agrada. daltra amor no(n) ai nien. |
Ai! Bona amor ecomplida, cors ben faitz, deliatz e planz, ai! Fresca cara colorida, cui Dieus formet de sos manz! Totz temps vos ai desirada, qe ren als no m’agrada. D’altra amor non ai nien. |
IX | IX |
Dolza res ben ensegnada. cel qius a tan gent formada. me don cel ioi qeu naten. |
Dolza res ben ensegnada, cel qi·us a tan gent formada, me don cel ioi q’eu n’aten. |
![]() |
![]() |