La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
 |
 |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 1 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 1 dell'edizione Grosjean 1977.
 |
 |
1
 |
Mapa mondi uol dir ayta(n)t co(n) ymage del mo(n) edeles diuerses / etats del mo(n) / edel(e)s regio(n)s q(ue) son sus laterra de diuerses man(er)as / de gens quj en ela habiten / (e) la dita ymage ho figu ra / es redona / amanera de pilota / asembla(n)t dou departida per .iiij. elements / Car lou tot es enuironat de fora de latesta / axi q(ue) la testa / en uirona loblanch q(ue) es dit album / lalbum enui rona lo uermell (e) en lo uermell es formadal[…] gota de la grexa de lou / axi lomon de totes / parts / es enuironat del cel axi con de testa elopur aer es enuironat del cel / axi con lalbum delates en[uj]rona[…] de la testa / (e) laer tor[b]at es enujronat del pur aer / axi com lo uermell es enuironat del blanch / (e) la terra / es enclosa dins laer, axi con la gota dela/grexa/ es / enclosa en lo uermell // |
 |
 |
| Mapa mondi uol dir ayta(n)t co(n) ymage del mo(n) edeles diuerses / etats del mo(n) / edel(e)s regio(n)s q(ue) son sus laterra de diuerses man(er)as / de gens quj en ela habiten / (e) la dita ymage ho figu ra / es redona / amanera de pilota / asembla(n)t dou departida per .iiij. elements / Car lou tot es enuironat de fora de latesta / axi q(ue) la testa / en uirona loblanch q(ue) es dit album / lalbum enui rona lo uermell (e) en lo uermell es formadal[…] gota de la grexa de lou / axi lomon de totes / parts / es enuironat del cel axi con de testa elopur aer es enuironat del cel / axi con lalbum delates en[uj]rona[…] de la testa / (e) laer tor[b]at es enujronat del pur aer / axi com lo uermell es enuironat del blanch / (e) la terra / es enclosa dins laer, axi con la gota dela/grexa/ es / enclosa en lo uermell // |
Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses etats del món e de les regions que són sus la Terra, de diverses maneras de gens qui en ela habiten. E la dita ymage ho figura és redona a manera de pilota, a semblant d’ou departida per IIII elements, car l’ou tot és environat de fora de la testa, axí que la testa environa lo blanch, que és dit album; l’album environa lo vermell, e en lo vermell és formada l[…] gota de la grexa de l’ou: axí lo món de totes parts és environat del cel, axí con de testa; e lo pur àer es environat del cel, axí con l’album, de lat, és environa[…] de la testa, e l’àer torbat és environat del pur àer, axí com lo vermell és environat del blanch; e la Terra és enclosa dins l’àer, axí con la gota de la grexa és enclosa en lo vermell. |
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 1 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
|
Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses etats del món e de les regions que són sus la Terra, de diverses maneras de gens qui en ela habiten. E la dita ymage ho figura és redona a manera de pilota, a semblant d’ou departida per IIII elements, car l’ou tot és environat de fora de la testa, axí que la testa environa lo blanch, que és dit album; l’album environa lo vermell, e en lo vermell és formada l[…]1 gota de la grexa de l’ou: axí lo món de totes parts és environat del cel, axí con de testa; e lo pur àer es environat del cel, axí con l’album, de lat, és environa[…]2 de la testa, e l’àer torbat és environat del pur àer, axí com lo vermell és environat del blanch; e la Terra és enclosa dins l’àer, axí con la gota de la grexa és enclosa en lo vermell.
|
Mappamondo vuol dire immagine del mondo, delle diverse età del mondo e delle regioni che sono sulla Terra, e delle diverse tipologie di genti che in essa vivono. E la detta immagine o figura è rotonda a maniera di una palla, come un uovo suddivisa in quattro elementi, poiché l’uovo, di fuori, è circondato interamente dal guscio, così che il guscio circonda il bianco, che è chiamato albume; l’albume circonda il rosso, e nel rosso viene prodotta la goccia del seme dell’uovo: allo stesso modo il mondo da ogni parte è circondato dal cielo, al pari di un guscio; e l’aria pura è circondata dal cielo, così come l’albume su un lato è circondato dal guscio, e l’aria torbida è circondata dall’aria pura, così come il rosso è circondato dal bianco; e la Terra è racchiusa dall’aria, così come la goccia del seme è racchiusa nel rosso.
|
1. La traduzione presuppone l'integrazione l[a].
2. La traduzione presuppone l'integrazione environa[t].
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 2 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 2 dell'edizione Grosjean 1977.
 |
 |
2
 |
lacreacio del mon sescriu/ en .v. ma [n]eres / en una manera ço es q(ue) abans dels te(m)ps dels segles la pensa diuinal concebia lo mon la qual concepcio es dita mon p(er) art p(re)s / o com(en)çat // car scrit es q(ue) ço q(ue) fetes / en aquell/ uida / era / // la segona manera es scrita q(ue) amanera/(e) exim pli de archetipi (e) de sensible lamat(er)ja del mones creada / axi con es scrit //aquell qui esta per / durablame(n)t crea / totes / coses / ensemps // la te(r)ça manera es q(ue) p(er) sembla(n)ças (e) formes / de .vj. dies aquest mon es format // axi con es scrit / en .vj. dies feu deu totes les sues obres fort bones // // la .(quarta). manera/es axi con .(un). es fet daltre / axi con hom de home / bestia debestia / arbre darbre (e) cascu del sement de son linyatge es nat / axi co(n) es scrit // la quita manera car lo mon encara / sera fet nou segons q(ue) es scrit / ueus q(ue) yo faç totes coses noues // |
 |
 |
| lacreacio del mon sescriu/ en .v. ma [n]eres / en una manera ço es q(ue) abans dels te(m)ps dels segles la pensa diuinal concebia lo mon la qual concepcio es dita mon p(er) art p(re)s / o com(en)çat // car scrit es q(ue) ço q(ue) fetes / en aquell/ uida / era / // la segona manera es scrita q(ue) amanera/(e) exim pli de archetipi (e) de sensible lamat(er)ja del mones creada / axi con es scrit //aquell qui esta per / durablame(n)t crea / totes / coses / ensemps // la te(r)ça manera es q(ue) p(er) sembla(n)ças (e) formes / de .vj. dies aquest mon es format // axi con es scrit / en .vj. dies feu deu totes les sues obres fort bones // // la .(quarta). manera/es axi con .(un). es fet daltre / axi con hom de home / bestia debestia / arbre darbre (e) cascu del sement de son linyatge es nat / axi co(n) es scrit // la quita manera car lo mon encara / sera fet nou segons q(ue) es scrit / ueus q(ue) yo faç totes coses noues // |
La creació del món s’escriu en V maneres: en una manera, ço és, que abans dels temps dels segles la pensa divinal concebia lo món, la qual concepció es dita món per art pres o començat, car scrit és que “ço que fet és en aquell vida era”. La segona manera és scrita que a manera e eximpli de archetipi e de sensible la matèria del món és creada, axi con és scrit: “Aquell qui està perdurablament creà totes coses ensemps”. La terça manera és que per semblanças e formes de VI dies aquest món és format, axí con és scrit: “En VI dies féu Déu totes les sues obres fort bones”. La quarta manera és axí con un és fet d’altre, axí con hom de home, bèstia de bèstia, arbre d’arbre, e cascú del sement de son linyatge és nat, axí con és scrit. La quita manera car lo món encara serà fet nou, segons que és scrit: “Veus que yo faç totes coses noves”. |
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 2 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
|
La creació del món s’escriu en V maneres: en una manera, ço és, que abans dels temps dels segles la pensa divinal concebia lo món, la qual concepció es dita món per art pres o començat, car scrit és que “ço que fet és en aquell vida era”. La segona manera és scrita que a manera e eximpli de archetipi e de sensible la matèria del món és creada, axi con és scrit: “Aquell qui està perdurablament creà totes coses ensemps”. La terça manera és que per semblanças e formes de VI dies aquest món és format, axí con és scrit: “En VI dies féu Déu totes les sues obres fort bones”. La quarta manera és axí con un és fet d’altre, axí con hom de home, bèstia de bèstia, arbre d’arbre, e cascú del sement de son linyatge és nat, axí con és scrit. La quita manera car lo món encara serà fet nou, segons que és scrit: “Veus que yo faç totes coses noves”.
|
La creazione del mondo si scrive in cinque maniere: in una maniera, cioè, che prima del tempo terreno il pensiero divino concepiva il mondo, la quale concezione è detta di mondo iniziato ad arte, poiché è scritto che: “ciò che fu fatto in Suo nome era la vita”. La seconda maniera recita che la materia del mondo è creata a modo e ad esempio di archetipo e di ciò che può essere percepito con i sensi, così come è scritto: “Colui che eternamente è creò insieme tutte le cose”. La terza maniera è che questo mondo fu creato durante l’aspetto e la forma di sei giorni, così come è scritto: “In sei giorni fece Dio tutte le sue opere perfette”. La quarta maniera è quella per la quale l’uno è fatto dall’altro, così come uomo è fatto da uomo, bestia da bestia, albero da albero, e ciascuno nato dalla semenza della propria stirpe, così come è scritto. Infine la quinta maniera, poiché il mondo sarà fatto nuovo ancora una volta, secondo quanto è scritto: “Vedi, io faccio nuove tutte le cose”.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 3 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 3 dell'edizione Grosjean 1977.
 |
 |
3
 |
L os elaments uolen / aytant dir com ligament de ile / ile es mat(e)ria // emp(er)o los elament del mon son .iiij. d(e)ls quals totes les coses del mon son / so es saber / foch. / aer / aygua/ (e) terra / los quals son amanera de cercle seresoluen / en si mateis / Car lo foch en aer / lo aer enaygua / la […][g]ua / en ter(r)a se conu(er)texen / hoc encara la te[…] en aygua / laayg ua/ enaer / loaer en foch semuden / Cascuns de aquests p(er) propries qualitats lurs quaix axi con abraços ensemps setenen / (e) lalur natura q(ue) es desacorda(n)t la una delaltre / p(er) concorda(n)t amist at / ensemps mesclense / Car later(r)a seca (e) freda ab la aygua q(ue) esfreda es ligada // la aygua q(ue) es fre da (e) humida del aer qui es humit es estreta / lo aer quj es humit (e) calt alfoch qui es calt es aco mpa(n)yat // lo foch q(ue) es calt (e) sech ala ter(r)a quj es seca es aiustat // Edaquests .iiij. elaments la te r(r)a es pus baxa (e) jusana p(er) ço com es pus fexuga // lo foch es pus alt p(er) ço car es pus leu / losaltr [e]s .ij. elaments son en mig quaix axi con .i. li […][a]me(n)t de fermetat dels quals la ayg[u]a es pus fexuga/p(er) que la ter(r)a lies subirana // (e) lo […] [p]us leu p(er) q(ue) lo foch lies de sobre / los coses / emp(er)o quj uan son deputats ala terra / les nada(n)ts alaygua // los uolants alaer / les radiants oresplenda(n)ts |
 |
 |
| L os elaments uolen / aytant dir com ligament de ile / ile es mat(e)ria // emp(er)o los elament del mon son .iiij. d(e)ls quals totes les coses del mon son / so es saber / foch. / aer / aygua/ (e) terra / los quals son amanera de cercle seresoluen / en si mateis / Car lo foch en aer / lo aer enaygua / la […][g]ua / en ter(r)a se conu(er)texen / hoc encara la te[…] en aygua / laayg ua/ enaer / loaer en foch semuden / Cascuns de aquests p(er) propries qualitats lurs quaix axi con abraços ensemps setenen / (e) lalur natura q(ue) es desacorda(n)t la una delaltre / p(er) concorda(n)t amist at / ensemps mesclense / Car later(r)a seca (e) freda ab la aygua q(ue) esfreda es ligada // la aygua q(ue) es fre da (e) humida del aer qui es humit es estreta / lo aer quj es humit (e) calt alfoch qui es calt es aco mpa(n)yat // lo foch q(ue) es calt (e) sech ala ter(r)a quj es seca es aiustat // Edaquests .iiij. elaments la te r(r)a es pus baxa (e) jusana p(er) ço com es pus fexuga // lo foch es pus alt p(er) ço car es pus leu / losaltr [e]s .ij. elaments son en mig quaix axi con .i. li […][a]me(n)t de fermetat dels quals la ayg[u]a es pus fexuga/p(er) que la ter(r)a lies subirana // (e) lo […] [p]us leu p(er) q(ue) lo foch lies de sobre / los coses / emp(er)o quj uan son deputats ala terra / les nada(n)ts alaygua // los uolants alaer / les radiants oresplenda(n)ts |
Los elaments volen aytant dir com ligament de ilé. Ilé és matèria, emperò los elament del món són IIII dels quals totes les coses del món són, so és saber, foch, àer, aygua e terra, los quals són a manera de cercle, se resolvén en si mateis, car lo foch en àer, lo àer en aygua, la […]gua en terra se convertexen, hoc encara la te[…] en aygua, la aygua en àer, lo àer en foch se muden. Cascuns de aquests, per pròpries qualitats lurs, quaix axí con abraços ensemps se tenen, e la lur natura, que és desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclen-se, car la terra seca e freda ab la aygua que és freda és ligada, la aygua que és freda e humida del àer qui és humit és estreta, lo àer qui és humit e calt al foch qui és calt és acompanyat, lo foch que és calt e sech a la terra qui és seca és ajustat. E d’aquests IIII elaments la terra és pus baxa e jusana, per ço com és pus fexuga; lo foch és pus alt per ço car és pus leu; los altres II elaments són enmig quaix axí con I li[…]ament de fermetat, dels quals la aygua és pus fexuga, per què la terra li és subirana, e lo […] pus leu, per què lo foch li és desobre; los coses emperò qui van són deputats a la terra, les nadants a l’aygua, los volants a l’àer, les radiants o resplendants.
|
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 3 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
|
Los elaments volen aytant dir com ligament de ilé. Ilé és matèria, emperò los elament del món són IIII dels quals totes les coses del món són, so és saber, foch, àer, aygua e terra, los quals són a manera de cercle, se resolvén en si mateis, car lo foch en àer, lo àer en aygua, la […]gua1 en terra se convertexen, hoc encara la te[…]2 en aygua, la aygua en àer, lo àer en foch se muden. Cascuns de aquests, per pròpries qualitats lurs, quaix axí con abraços ensemps se tenen, e la lur natura, que és desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclen-se, car la terra seca e freda ab la aygua que és freda és ligada, la aygua que és freda e humida del àer qui és humit és estreta, lo àer qui és humit e calt al foch qui és calt és acompanyat, lo foch que és calt e sech a la terra qui és seca és ajustat. E d’aquests IIII elaments la terra és pus baxa e jusana, per ço com és pus fexuga; lo foch és pus alt per ço car és pus leu; los altres II elaments són enmig quaix axí con I li[…]ament3 de fermetat, dels quals la aygua és pus fexuga, per què la terra li és subirana, e lo […]4 pus leu, per què lo foch li és desobre; los coses emperò qui van són deputats a la terra, les nadants a l’aygua, los volants a l’àer, les radiants o resplendants5.
|
Gli elementi rappresentano il legame dell’Hyle. L’Hyle è la materia, e dunque gli elementi del mondo, dai quali derivano tutte le cose esistenti, sono quattro, cioè fuoco, aria, acqua e terra, i quali sono così come un cerchio, e si risolvono in loro stessi, poiché il fuoco si converte in aria, l’aria in acqua, l’acqua in terra, e parimenti, ancora, la terra si muta in acqua, l’acqua in aria e l’aria in fuoco. Ciascuno di questi, in virtù delle sue proprie qualità, si tiene assieme agli altri quasi in un abbraccio, e la loro natura, che è discordante l’una dalle altre, per una sorta di amicizia corrisposta viene da essi congiuntamente mescolata, in quanto la terra secca e fredda si lega all’acqua fredda e umida; l’acqua, che è fredda e umida, è vicina dell’umida aria; l’aria, che è umida e calda, si accompagna al fuoco, che è caldo; e il fuoco, che è caldo e secco, alla terra che è secca si affianca. E di questi quattro elementi la terra è il più basso o inferiore, in quanto più pesante; il fuoco è il più alto, in quanto più leggero; gli altri due elementi sono nel mezzo, quasi a fare da legame che assicuri stabilità, e tra questi l’acqua è più pesante, per cui la terra le è più sotto, e l’aria più leggera, per cui il fuoco le sta al di sopra; gli esseri che camminano sono dunque destinati alla terra, quelli che nuotano all’acqua, i volatili all’aria, quelli che brillano o risplendono al fuoco.
|
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite in nota.
1. [ay]gua.
2. te[rra].
3. li[ga]ament.
4. [àer].
5. resplendants [al foch].
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 4 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 4 dell'edizione Grosjean 1977.
 |
 |
4
 |
La forma enp(er)o de later(r)a es redona p(er) q(ue) es di ta orbis q(ue) uol dir redonea / car si .i. home era posat / enloaer / guardaua hom la ter(r)a dalt tota la enormitat (e) desereglame(n)t dels munts (e) la cont auitat de l(e)s ualls / e me(n)ys aparrien en la terra q(ue) lo dit de algu sitenia en la ma (una) pilota// Enp(er)o la redonea de la ter(r)a es mesurada per / C. lxxx. millers de stadis / los quals son .xx. millia .lij. milles // la terraes quaix çentre en lomig del mon / axi con lo punt en lo mig de lcercłe / (e) no es sostengud* per neguns ciments / mas solament per la diuinal pote(n)cja / es sustentada p(er) ques lig en la s(an)c(t)a screptura / no temets mi diu lo senyor q(ue) he peniada la terra en no res // la ter(r)a fundada es sobre la sua f(er)metat / axi con de deu fo alementada / occupant lo t(er)me d(e)la sua / qua(n) titat / (e) entorn (e) engir es enuironada /(e) çe(n)yida / en lo lim de la granmar / axi com es scrit // lo abis es cobriment de aqu(e)lla axi con auestiment / de dintre / empro axi es trespassada per passaments daygues con es lo cors per uenes de sanch / per los quals passaments daygues lasequedat dela ter(r)a es regada per q(ue) en tot loch q(ue) la terra es caua da seatroba aygua / |
* Il grafema <d> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <t>.
 |
 |
| La forma enp(er)o de later(r)a es redona p(er) q(ue) es di ta orbis q(ue) uol dir redonea / car si .i. home era posat / enloaer / guardaua hom la ter(r)a dalt tota la enormitat (e) desereglame(n)t dels munts (e) la cont auitat de l(e)s ualls / e me(n)ys aparrien en la terra q(ue) lo dit de algu sitenia en la ma (una) pilota// Enp(er)o la redonea de la ter(r)a es mesurada per / C. lxxx. millers de stadis / los quals son .xx. millia .lij. milles // la terraes quaix çentre en lomig del mon / axi con lo punt en lo mig de lcercle / (e) no es sostengud* per neguns ciments / mas solament per la diuinal pote(n)cja / es sustentada p(er) ques lig en la s(an)c(t)a screptura / no temets mi diu lo senyor q(ue) he peniada la terra en no res // la ter(r)a fundada es sobre la sua f(er)metat / axi con de deu fo alementada / occupant lo t(er)me d(e)la sua / qua(n) titat / (e) entorn (e) engir es enuironada /(e) çe(n)yida / en lo lim de la granmar / axi com es scrit // lo abis es cobriment de aqu(e)lla axi con auestiment / de dintre / empro axi es trespassada per passaments daygues con es lo cors per uenes de sanch / per los quals passaments daygues lasequedat dela ter(r)a es regada per q(ue) en tot loch q(ue) la terra es caua da seatroba aygua / |
La forma enperò de la Terra és redona, per què és dita Orbis, que vol dir redonea, car si I home era posat en lo àer guardava hom la Terra dalt, tota la enormitat e desereglament dels munts e la contavitat de les valls e menys aparrien en la Terra que lo dit de algú si tenia en la mà una pilota. Enperò la redonea de la Terra és mesurada per CLXXX millers de stadis, los quals són XX millia LII milles. La Terra és quaix çentre en lo mig del món, axí con lo punt en lo mig del cercle, e no és sostengud per neguns ciments, mas solament per la divinal potència és sustentada, per què·s lig en la Sancta Screptura: “No temets mi, diu lo Senyor, que he penjada la Terra en no res”. La Terra fundada és sobre la sua fermetat, axí con de Déu fo alementada, occupant lo terme de la sua quantitat, e entorn e engir és environada e çenyida en lo lim de la gran mar, axí com és scrit: “Lo abís és cobriment de aquella axí con a vestiment”. De dintre emprò axí és trespassada per passaments d’aygües con és lo cors per venes de sanch; per los quals passaments d’aygües la sequedat de la Terra és regada, per qué en tot loch que la Terra és cavada se atroba aygua.
|
* Il grafema <d> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <t>.
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 4 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
|
La forma enperò de la Terra és redona, per què és dita Orbis, que vol dir redonea, car si I home era posat en lo àer guardava hom la Terra dalt, tota la enormitat e desereglament dels munts e la contavitat* de les valls e menys aparrien en la Terra que lo dit de algú si tenia en la mà una pilota. Enperò la redonea de la Terra és mesurada per CLXXX millers de stadis, los quals són XX millia LII milles. La Terra és quaix çentre en lo mig del món, axí con lo punt en lo mig del cercle, e no és sostengud per neguns ciments, mas solament per la divinal potència és sustentada, per què·s lig en la Sancta Screptura: “No temets mi, diu lo Senyor, que he penjada la Terra en no res”. La Terra fundada és sobre la sua fermetat, axí con de Déu fo alementada, occupant lo terme de la sua quantitat, e entorn e engir és environada e çenyida en lo lim de la gran mar, axí com és scrit: “Lo abís és cobriment de aquella axí con a vestiment”. De dintre emprò axí és trespassada per passaments d’aygües con és lo cors per venes de sanch; per los quals passaments d’aygües la sequedat de la Terra és regada, per qué en tot loch que la Terra és cavada se atroba aygua.
|
La forma della Terra è dunque rotonda, motivo per il quale è chiamata Orbis, che significa rotondità, in quanto, se un uomo fosse posto in cielo e guardasse la Terra dall’alto, le enormità e le irregolarità dei monti e le concavità delle valli gli apparirebbero meno evidenti, sulla Terra, del dito di qualcuno se questi tenesse una palla nella mano. La sfericità della Terra è misurata dunque in 180 mila stadi, i quali corrispondono a 20 mila e 52 miglia. La Terra è quasi situata al centro dell’universo, così come lo è il punto al centro del cerchio, e non è sostenuta da cemento alcuno, ma solamente dalla potenza divina, motivo per cui si legge nella Santa Scrittura: “Non abbiate timore di me, dice il Signore, che ho appeso la Terra al nulla”. La Terra si fonda sulla sua propria stabilità, così come fu creata da Dio, occupando lo spazio consono al suo volume, e tutt’attorno è cinta e circondata dal grande mare, così come è scritto: “Gli abissi la coprono così come una veste”. All’interno è nondimeno attraversata da corsi d’acqua, così come il corpo è attraversato dai vasi sanguigni, e attraverso questi corsi d’acqua le zone aride della Terra vengono irrigate, motivo per cui in qualunque parte della Terra si scavi sempre vi si trova acqua.
|
* La traduzione presuppone l'emendatio della lezione contavitat in concavitat.
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 5 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 5 dell'edizione Grosjean 1977.
 |
 |
5
 |
La zona o cercle habitable la qual per nos es tenguda (e) pensada se de par […]ei[x] en .iij. parts / la una es asia / laaltra/ es europa / elaltra es […]frica // asia es septentri on [o] tramuntana // Affrica se sten de mig dia / en[…][r]o aponent // e compren tot la marina de barbaria :- // italia |
 |
 |
| La zona o cercle habitable la qual per nos es tenguda (e) pensada se de par […]ei[x] en .iij. parts / la una es asia / laaltra/ es europa / elaltra es […]frica // asia es septentri on [o] tramuntana // Affrica se sten de mig dia / en[…][r]o aponent // e compren tot la marina de barbaria :- // italia |
La zona o cercle habitable, la qual per nós és tenguda e pensada se depar[…]eix en III parts: la una és Àsia, la altra és Europa e l’altra es […]frica. Àsia és septentrion o tramuntana; Àffrica s’estén de migdia en[…]rò a ponent, e comprèn tot la marina de Barbaria. Itàlia
|
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 5 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
|
La zona o cercle habitable, la qual per nós és tenguda e pensada se depar[…]eix1 en III parts: la una és Àsia, la altra és Europa e l’altra es […]frica2. Àsia és septentrion o tramuntana; Àffrica s’estén de migdia en[…]rò3 a ponent, e comprèn tot la marina de Barbaria. Itàlia
|
La zona o il circolo abitabile che noi occupiamo, e che prendiamo in esame, si divide in tre parti: una è l’Asia, l’altra è l’Europa, l’altra ancora è l’Africa. L’Asia è a settentrione o in direzione della tramontana; l’Africa si estende dal mezzogiorno fino a ponente, e comprende tutta la costa della Barberia. L’Italia
|
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite in nota.
1. depar[t]eix.
2. [Àf]frica.
3. en[t]rò.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 6 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 6 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli
 |
 |
6
 |
Italia se segues laqual ça enrera fo dita grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians*// aquesta seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag trami(n)no// En aquesta es la ciutat de Roma la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi ficha antigament/ heficauen les ciutats sego ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha// brundusi ha forma de ceruo// Cartago ha forma de bou T roya hac figura de caual. |
*la c è frutto di correzione: il copista doveva aver saltato una sillaba e ha quindi emendato soprascrivendo la lettera sull'originario li.
 |
 |
6
| Italia se segues laqual ça enrera fo dita grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians*// aquesta seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag trami(n)no// En aquesta es la ciutat de Roma la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi ficha antigament/ heficauen les ciutats sego ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha// brundusi ha forma de ceruo// Cartago ha forma de bou T roya hac figura de caual. |
Itàlia se segués, laqual çaenrera fo dita Grcia, puys pres nom de Satern e fo dita Satrania, puys fo dita Latium, que vol dir amagatall, per tal com Saturnus fo farit per Jupiter e amagà's aqui, puys fo dita Ausonia, finalament pres nom Ytàlia de Ytalo, rey dels Sicilians. Aquesta se leva de les roques de muntanyes dites Alpes en tan que sinen de Lombardia e feneix imag traminno. En aquesta és la ciutat de Roma, la qual pres nom de Ramul, rey qui aquela hedifichà. Antigament heficaven les ciutats segons les mejós feres o bèsties salvatges per que Roma ha forma de leó, la qual senyoreya cent bèsties. Aquesta Roma és cap de totes les ciutats,los seus hedificis són de reyola e teula, per que és dita laternis, que vol dir reyolencha. Brundusi ha forma de cervo, Cartago ha forma de bou, Troya hac figura de caval.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 7 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 7 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
 |
 |
7
 |
Affrica pre nom de affer .j. dels borts de Abram/ aqu esta es en orient (e) leues del flum/ indi (e) passen per mig dia uassen en occident// illes uol aytant dir consituades enloch salat// enlamardemiga terra/ es/ xipre contra siria laqual pres nom de una ciutat q(ue) ha nom Ciper jes enla dita [i]lla de xipre Aquesta encara es dita centa polla/ Car ha ensi .C. ciutats/ aquestaes situada cont(r)e lamar libich la quales dita adriacon/ seg uex se sicilia laqual ]pres[ p(ri)m(er)ament fo nomena da sichania (e) es situada// aquesta axi mateix hauja nom trinacrja de .iij munts q(ue) ha en aquesta es lo munt ethna on crema tots temp sofre// lamar roga ix de lagramar (e) pren color derosa dela terra axi q(ue) tota es quaix uermella/ (e) cor(r)omp tots los seus ribatges// La mar es dita mar perço co(n) es amara aquesta perles uenes de la terra passa amagadament/ (e) lexa enlaterra la sua amargor/ (e) puys ix per fonts dolça (e) puys tornasen ensanatura. |
 |
 |
| Affrica pre nom de affer .j. dels borts de Abram/ aqu esta es en orient (e) leues del flum/ indi (e) passen per mig dia uassen en occident// illes uol aytant dir consituades enloch salat// enlamardemiga terra/ es/ xipre contra siria laqual pres nom de una ciutat q(ue) ha nom Ciper jes enla dita [i]lla de xipre Aquesta encara es dita centa polla/ Car ha ensi .C. ciutats/ aquestaes situada cont(r)e lamar libich la quales dita adriacon/ seg uex se sicilia laqual ]pres[ p(ri)m(er)ament fo nomena da sichania (e) es situada// aquesta axi mateix hauja nom trinacrja de .iij munts q(ue) ha en aquesta es lo munt ethna on crema tots temp sofre// lamar roga ix de lagramar (e) pren color derosa dela terra axi q(ue) tota es quaix uermella/ (e) cor(r)omp tots los seus ribatges// La mar es dita mar perço co(n) es amara aquesta perles uenes de la terra passa amagadament/ (e) lexa enlaterra la sua amargor/ (e) puys ix per fonts dolça (e) puys tornasen ensanatura. |
Affrica pre nom de Affer, I dels borts de Abram. Aquesta és en Orient, leve's del flum Indi e,passen per migdia, va.ss'en en Occident. Illes vol aytant dir consituades en loch salat. En la mar de miga terra és Xipre, contra Siria, la qual pres nom de una ciutat que ha nom Ciper, i és en la dita illa de Xipre. Aquesta encara és dita Centapolla, car ha en si C ciutats. Aquesta és situada contre la Mar Libich, la quales dita Adriacon. Seguex se Sicilia, la qual primerament fo nomeneda Sichania e és situada. Aquesta axí mateix havia nom Trinàcria de III munts que ha. En aquesta és lo munt Ethna, on crema tots temp sofre. La Mar Roga ix de la gra mar e pren color de rosa de la terra,axí que tota és quaix vermella e corromp tots los seus ribatges. La mar és dita mar per ço con és amara, aquesta per les venes de la terra passa a magadament, e lexa en la terra la sua amargor, e puys ix per fonts dolça, e puys torna.se'n en sa natura.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 8 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 8 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
 |
 |
8
 |
Europa p(re)s nom de europo Rey o deuropa filla de agenor En laqual europa uers tramuntana son los munts rifey/ (e)loflum/ athanais lo qual p(re)s nom de ha athanao Rey axi mateix hi son les basses de la gran mar les quals se aiusten pres dela ciutat de thedosum/ a athanai flum/ ees sita jusana la qual sesten entro e danubi enaquestes son aquestes pruujncjes ço es alania/ dacia/ Gothia de danubi fins a alpes/ es germanja subirana laquales axi nomenada per lo ag(er) maname(n)t dels bobles E termena uers po(n)e(n)t enloflum de thnes (e) de aguilo enlo flum dẹ al bia En aquesta es la ragio seuja quies dita amo(n)t aq[u...a] es alama(n)ya la qual pres nom de la bassa dita alaman. |
 |
 |
8
| Europa p(re)s nom de europo Rey o deuropa filla de agenor En laqual europa uers tramuntana son los munts rifey/ (e)loflum/ athanais lo qual p(re)s nom de ha athanao Rey axi mateix hi son les basses de la gran mar les quals se aiusten pres dela ciutat de thedosum/ a athanai flum/ ees sita jusana la qual sesten entro e danubi enaquestes son aquestes pruujncjes ço es alania/ dacia/ Gothia de danubi fins a alpes/ es germanja subirana laquales axi nomenada per lo ag(er) maname(n)t dels bobles E termena uers po(n)e(n)t enloflum de thnes (e) de aguilo enlo flum dẹ al bia En aquesta es la ragio seuja quies dita amo(n)t aq[u...a] es alama(n)ya la qual pres nom de la bassa dita alaman. |
Europa pres nom de Europo rey o d'Europa, filla de Agenor. En la qual Europa vers tramuntana són los munts Rifey e lo flum Athanais, lo qual pres nom de Haathanao rey. Axí mateix hi són les basses de la gran mar, les quals se ajusten pres de la ciutat de Thedosum a Athanai flum, e és sita jusana, la qual s'estén entrò e Danubi. En aquestes són aquestes pruvíncies, ço és Alània, Dàcia, Gòthia. De Danubi fins a Alpes és Germània subirana, la qual és axí nomenada per lo agermanament dels bobles, e termena vers ponent en lo flum de Thnes e de aguiló en lo flum dẹ Albia. En aquesta és la ragió Sévia, qui és dita Amont. Aqu[...]a és Alamanya, la qual pres nom de la bassa, dita Alaman.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 9 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 9 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
 |
 |
9
 |
La gran mar es dita ocç[ea]n(us)/ occeanus uol aytant dir/ con lim de correje[s] of[....]s/ Car lagran mar les .v. cor(r)ej(e)s o p(ar)tides [........] xi co(n) alim enuirona lescalfam(en)t delamar ço [..........] entra (e) con sen torna segueix la luna/ axi q(ue) con la luna esminua q(ue) tornassen la gran mar/ (e) con laluna creix/ o esplena lagra(n) mar entre (e)sescampa/ En p(er)o co(n) laluna es en eq(ui)nocci lauors les ones (e) aygues de lagra(n) mes decco(r)r(e)n (e) aço p(er) lo uehinesch delaluna// Eco(n) laluna esen lo solstici/ ladonchs son menors les aygues/ (e) me(n)ys de corren/ (e) aço p(er) lalunyaria dela luna/ axi q(ue) p(er) xix. anys aquesta gran mar fa son cors axi co(n) es dit/ axi co(n) fa laluna. (e) puys esta en agual crex(e)ment/ (e) torna afer son cors axí co(n) falaluna Enp(er)o la gran mar con laluna ix lauors fa ella antipotis q(ue) uol dir deuorame(n)t car lauors tira ella les aygues (e) les gita abgranpoder. pus q(ue) auem perlat delmapa mundi perlarem e direm dels cors de laluna (e) del sol breueme(n)t. |
 |
 |
9
| La gran mar es dita ocç[ea]n(us)/ occeanus uol aytant dir/ con lim de correje[s] of[....]s/ Car lagran mar les .v. cor(r)ej(e)s o p(ar)tides [........]xi co(n) alim enuirona lescalfam(en)t delamar ço [..........] entra (e) con sen torna segueix la luna/ axi q(ue) con la luna esminua q(ue) tornassen la gran mar/ (e) con laluna creix/ o esplena lagra(n) mar entre (e)sescampa/ En p(er)o co(n) laluna es en eq(ui)nocci lauors les ones (e) aygues de lagra(n) mes decco(r)r(e)n (e) aço p(er) lo uehinesch delaluna// Eco(n) laluna esen lo solstici/ ladonchs son menors les aygues/ (e) me(n)ys de corren/ (e) aço p(er) lalunyaria dela luna/ axi q(ue) p(er) xix. anys aquesta gran mar fa son cors axi co(n) es dit/ axi co(n) fa laluna. (e) puys esta en agual crex(e)ment/ (e) torna afer son cors axí co(n) falaluna Enp(er)o la gran mar con laluna ix lauors fa ella antipotis q(ue) uol dir deuorame(n)t car lauors tira ella les aygues (e) les gita abgranpoder. pus q(ue) auem perlat delmapa mundi perlarem e direm dels cors de laluna (e) del sol breueme(n)t. |
La gran mar és dita ocçeanus. Occeanus vol aytant dir con lim de correjes of[....]s car la gran mar les V correjes o partides [........]xi con a lim environa l'escalfament de la mar ço [..........] entra e con se'n torna segueix la luna, axí que, con la luna és minua, que torna.sse'n la gran mar, e, con la luna creix o és plena, la gran mar entre e s'escampa. Enperò, con laluna es en equinocci, lavors les ones e aygues de la gran, més deccorren e açò per lo vehinesch de la luna. E con la luna és en lo solstici, ladonchs són menors les aygues e menys decorren, e açò per la lunyària de la luna, axí que per XIX anys aquesta gran mar fa son cors, axí con és dit, axí con fa la luna e puys està en agual crexement e torna a fer son cors axí con fa la luna.
Enperò la gran mar, con la luna ix, lavors fa ella antípotis, que vol dir devorament, car lavors tira ella les aygues e les gita ab gran poder. Pus que avèm perlat del mapamundi perlarem e direm dels cors de la luna e del sol brevement. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 10 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 10 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
 |
 |
10
 |
Deuets saber de laluna q(ue) con ela deu p(re)ndr(e)r la uolta q(ue) ela esta sots losol .vi. hores/ e dccxciij. pu(n)ts/ e de puys gita les espadl(e)s al sol etornasen alauant/ e aço p(er) cascun jorn una quarta deuent/ e daquest alargar selargua ela/ .xxx. hores q(ue)* es .vij. jorns e quart/ de altra part que ela esta sots lo sol .xxx.vj. hores/ e dccxciij. punts/ si que laluna seueu es pot ueure feta lasua uolta/ en .i. jorn (e) mig/ eaquels punts mes/ |
* l'abbreviazione per q(ue) sembra corretta a partire dalla precedente i soprascritta per q(ui)
 |
 |
10
| Deuets saber de laluna q(ue) con ela deu p(re)ndr(e) la uolta q(ue) ela esta sots losol .vi. hores/ e dccxciij. pu(n)ts/ e de puys gita les espadl(e)s al sol etornasen alauant/ e aço p(er) cascun jorn una quarta deuent/ e daquest alargar selargua ela/ .xxx. hores q(ue) es .vij. jorns e quart/ de altra part que ela esta sots lo sol .xxx.vj. hores/ e dccxciij. punts/ si que laluna seueu es pot ueure feta lasua uolta/ en .i. jorn (e) mig/ eaquels punts mes/ |
Devets saber de la luna que con ela deu prendre la volta que ela està sots lo sol VI hores e DCCXCIII punts, e depuys gita les espadles al sol e torna-se'n a lavant, e açò per cascun jorn una quarta de vent e d'aquest alargar s'elargua ela XXX hores, que és VII jorns e quart. De altra part que ela està sots lo sol XXXVI hores e DCCXCIII punts, si que la luna se veu e.s pot veure, feta la sua volta, en I jorn e mig e aquels punts més.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 11 dell'edizione Grosjean 1977.
|
|
Si riproduce la porzione 11 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
 |
 |
11
 |
Encara deuets saber q(ue) laluna no crex nul temps nj minua/ ans esta/ en una forma com[.]lida iestament mas p(er) la forma delsol q(ui) es tant gran etant poderos/ en claritat que sobre totes les planetes/ es clar/ eluent/ e resplandent p(er) q(ue) e[le]t ol ala luna la sua força/ emeiorament con p[..] pres lies// Item deuetsaber jantendre q[ue] |
 |
 |
| Encara deuets saber q(ue) laluna no crex nul temps nj minua/ ans esta/ en una forma com[.]lida iestament mas p(er) la forma delsol q(ui) es tant gran etant poderos/ en claritat que sobre totes les planetes/ es clar/ eluent/ e resplandent p(er) q(ue) e[le]t ol ala luna la sua força/ emeiorament con p[..] pres lies// Item deuetsaber jantendre q[ue] |
Encara devets saber que la luna no crex nul temps ni minua, ans està en una forma com[.]lida i estament, mas per la forma del sol, qui és tant gran etant poderos, en claritat que sobre totes les planetes és clar e luent e resplandent per que ele tol a la luna la sua força e mejorament con p[..] pres li és. Item devet saber i antendre que
|
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f3.item.zoom