Edizione digitale a cura di Giulio Avincola, Paolo Canettieri, Emanuele Di Meo, Francesca Giglio, Eleonora Massaro, Max Mercader, Elisa Verzilli.
A cura di Paolo Canettieri
Valencia, 26 setembre 1373
L'infant Joan demana una carta de navegar
Lo primogènit etc.
Mossen Olfo: com nos desigem haver la carta de navegar complida ab tot son arrendament e sestes, per ço us pregam que ns tremetats la dita carta be feta e devisada ab son levant e ponent, en que sia especialment tot l estret e quant fer se puixa del dit ponent e del dit estret anant vers ponent, car d aço ns farets plaer assenyalat, lo qual molt vos grahirem. dada en Valencià, sots nostre segell secret, a .xxvi. de setembre de lany .mccclxxiii. primogenitus.
Al noble e amat conseller del senyor rey e nostre mossèn Olfo de Proxida, portant veus per nos en lo regne de Mallorcha.
Dominus dux mandavit Bartholomeo Destahues. Per semblant letra fo scrit al feel de casa nostra en Pere Fortea.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1.739, f. 52, RUBIO Y LLUCH, vol. 1, p. 251, doc. 265).
Barcelona, 26 abril 1379
L'infant Joan encarrega un mapamundi a Mallorca.
Lo primogenit.
Entes havem que na Caterina, muller den Arnau Burgues, ciutada ça entras de la ciutat de Mallorques, reeb anualment cinquanta lliures barchinoneses de e sobre l ofici a vos comanat e que li son degudes d alscuns anys, perque nos a homii supplicacio d alscuns nostres familiars vos pregam que per honor nostra li paguets sens triga tot ço que degut li n es, e fer nos n ets agradable servey. e haiam vostra resposta de ço que per nostre esguart n aurets fet. no res menys volem que si en Mallorques ha .i. bell mapamundi que faça per nos que l nos comprets, e si no ni ha que l façats fer axi bell e joliu com esser pusca e que I nos trametats al pus breu que porets, cor nos vos farem pagar o reebre en compte ço que haura costat. e siats en aço diligent axi com de vos comfiam. dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a .xxvi. dies d abril de l any .mccc. setanta nou. primogenitus.
Fuit directa Ferrario Gilaberti, procuratori regio in regno Maioricarum.
Dominus dux mandavit mihi Petro de Tarrega.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1657, f. 26, , RUBIO Y LLUCH, vol. 2, p. 202, doc. 213. V. sobre aquest mapamundi el doc. 303 del vol. I).
Perpinyà, 11 setembre 1379
L’infant Joan encarrega al Procurador reyal de Mallorca que li envii’l mapamundi que li ha fet fer, y que per escrit li expliqui tot lo que conta un mallorquí que ha arribat de Tartaria y de les Indies.
Lo primogènit.
Nos hauriem gran plaer de haver aqueix mapamundi que ns havets fet fer o s fa de present, perque volem e us pregam que, si fet es, lo ns trametats mantinent, e sino que I façats espeegar e que esser acabat lo ns enviets sens tota triga, e [que] entretant nos certiffiquets ab vostra letra l estament en que es, e cor haiam entes que en Valer d aquexa ciutat de Mallorques, o .i. seu fa[ct]or o altre d aquexa terra, es no ha gayre vengut de Tarteria e de les Indies, volem axi metex e ni pregam que per escrit nos trametats clarament a dir tot ço que sab e comte d aquelles partides. e fer nos n ets agradable plaer e servey. dada en Perpenya, sots nostre segell secret, a .xi. dies de setembre de 1 any .mccclxxix. primogenitus.
Fuit directa Ferrario Gilaberti procuratori regio Maioricarum
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1.657, f. 135 v. , RUBIO Y LLUCH, pp. 279-80, doc. 303)
Barcelona, 12 juliol 1381
L’infant Joan concedeix al mestre de mapamondis Cresques Abraham, el dret d'establir uns banys publichs a la ciutat de Mallorca
Nos infans Johannes etc. ad grata servicia per te Cresques Abram, judeum civitatis Maioricarum, magistrum mapamundorum et buxolarum, nobis diversimode prestita debitum habentes respectum, tenore presentis tibi concedimus et licenciam plenarie ac de speciali gratia impartimur quod intra hospicium tuum quod habes in callo judayco civitatis ipsius, possis construere seu construi facere libere et absque aliqua servitute balnea comunia, in quibus tu valeas te et quicumque judei sive judee valeant se, cum constructa fuerint, perpetuum ad eorum placitum balneare, ipsis quoque solventibus perinde tibi et tuis seu quibus tu volueris seu ordinaveris salarium condecens vel dari pro similibus assuetum. mandantes per eandem gerenti vices nostras in regno Maioricarum, vicario et baiulo dicte civitatis et aliis universis et singulis officialibus regiis sive nostris presentibus et futuris et locatenentibus eorundem, quatenus presentem gratiam et concessionem nostram tibi Cresques jamdicto et tuis teneant semper amodo et observent et contra non veniant, nec aliquem seu aliquos contravenire permittant aliquo jure, causa seu etiam ratione. in cuius rei testimonium hanc fieri et sigillo appendicio nostro jussimus comuniri. datum Barchinone, .xii. die julii anno a nativitate Domini .mccclxxx. primo. primogenitus. Dominus dux mandavit milii Petro de Tarrega.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1686, f. 90, RUBIO Y LLUCH, 2 vol., p. 245, doc. 251. En el mateix registre y foli y ab igual data, se troba una concessió feta al mateix Cresques d'una ploma d’aigua de la cequia superior de la ciutat. Dos dies abans l’infant l’havía eximit de l'obligació de dur el signe de la roda sobre’ls seus vestiments, f. 89 v. del mateix registre. V. sobre aquest cartògraf vol. I, docs. 322 y 386).
Tarragona, 5 novembre 1381
L’infant Joan notifica al rey Carles V de França que s’ha enterat pel seu enviat Mossèn G. de Courcy del seu desig d'haver un Mapa Mundi català
Serenissime rex et consanguinee noster carissime: relatu dilecti consiliarii nostri Guillermi de Courcy militis naturalis vestri, hujusque littere portatoris, audito, serenitatem vestram unum habere mapamundum ex eis qui fiunt in partibus istis aliqualiter affectare, quendam ex nostris per ipsum Guillermum eidem serenitati providimus destinandum, serenitatem jam dictam affectuose rogantes quatenus memoratum Guillermum tam vestri honoris intuitu quam ejus meritorum obtentu, velitis habere propensius recomissum. data ut supra.
Dirígitur regi Francie.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1.665, f. 26, RUBIO Y LLUCH, p. 294, doc. 321: cfr. G. Llabrés, Cartògrafos Mallorquines, Bol. Soc. Arq. Lul., IV, 159).
Tarragona, 5 novembre 1381
L'Infant Joan envia an en Joan de Janer una lletra endreçada a Pere Palau pera que entregui ’l Mapa Mundi de l'Arxiu reyal a Mossèn Guillem de Courcy y faci venir el jueu Cresques, que ha fet el citat Mapa Mundi.
Mossèn Johan: nos, ab nostra letra, notificam a nostre car cosi lo rey de França que li enviam per l amat del consell nostre, mossen Guillem de Courcy, portador de la present, .i. nostre mapamundi. e com en P. Palau tenga lo dit mapamundi, volem e us manam que al dit Pere liurets una letra que us trametem entreclusa dedins aquesta, e que tantots liurets o façats liurar lo damunt dit mapamundi al desus dit mossèn Guillem, sens que de regonexença ne d apocha mencio feta no sia. e aço fet, hajats Cresques lo juheu, qui lo dit mapamundi ha fet, lo qual, si aqui es, axi com pensam que deu esser, posa en la juheria, e, vos present, enform lo dit mossen Guillem de totes les coses que menester sia, a ffi que ho puxa retrer al dit rey. e en cas que l dit juheu aqui no fos, hajats dos bons mariners qui del dit mapamundi enformen al demunt dit Mossen Guillem, al mils que poran. dada ut supra.
Dirigitur Johanni Januari.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1.665, f, 26 v., RUBIO Y LLUCH, p. 295, doc. 322: cfr. G. Llabrés, cit. cfr. documents 265, 303, 321). (El 15 de juliol d'aquest any l’infant Joan permetia que prengués una altra dòna, per no tenir successió de la primera, a Jafuda Cresques, judeus domesticus noster, filius Cresques Abram judei dicte civitatis (Maioricarum) domestici nostri ac magistri mapamundorum et buxolarum (reg. 1 .664, f. 32v.). Altres documents menys importants sobre la famlia Cresques se troben en el meteix reg, 1.664, fs. 52v., 53v., 54 y 91v. Vegis també les noticies publicades per D. Miquel Bonet en seu article Cartas sobre Jafuda Cresques, cartògrafo mallorquin (Bol. Soc, Arq. Lul. VII, pàgs. 124, 148, 168 y 176).
València, 20 març 1382
Pere III mana al tresorer Pere dez Vall que pagui a Cresques Abraham 150 florins d'or d’Aragò, preu d'unes taules ont es representada la figura del mon
Petrus etc. fideli consiliario et thesaurario nostro Petro de Vallo salutem et graciam. dicimus et mandamus vobis de certa sciencia et expresse quatenus, visis presentibus, exsolvatis Cresques Abram judeo de domo nostra, magistro de Mapamundi, centum quinquaginta florenos auri de Aragonia, quorum precio ab eodem emimus et habemus quasdam tabulas in quibus est figura mundi, et facta solucione presentem ab eo recuperetis cum apoca de soluto. datum Valencie, sub nostro sigillo secreto, .xx. die marcii, anno a nativitate Domini .mccc Ixxxii. rex Petrus.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1273, f. 17, RUBIO Y LLUCH, vol. 2, p. 295, doc. 360. Cfr. doc. 251).
València, 21 abril 1382
El rey mana al governador de Mallorca que faci de manera que’ls jueus Abraham y Jafuda Cresques, que fan una mapamundis pera’l rey, puguin haver prestament la carn que demanin dels carnicers jueus.
Lo rey. Gobernador: entes havem que Abram Cresches e Jaffuda son fill, jueus de casa nostra, no poden haver tant prestament com mester los feria per dar recapte a algunes obres e mapamundis que per nos fan, dels carnicers jueus de Mallorques carn per lus diners, e com nos vullam que ells no s haien a laguiar en demanar e haver de la dita carn, manam vos e volem que, vista la present, provehiscats als dits Abram e Jaffuda en tal manera que per lurs diners puxen haver dels dits carnicers de la dita carn tota hora que n demanen, e que en demanar e haver aquella no hagen a laguiar. e aço no mudets. dada en Valencia, sots nostre segell secret, a .xxi. die d abril de l any .mccclxxxii. rex Petrus.
Dirigitur gubernatori Maioricarum.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1438, f.135, RUBIO Y LLUCH, vol. 2, p. 255, n. 262, cfr. docs. 251, 260).
Barcelona, 26 de març de 1387
Lo rey.
Procurador: manam que ns tramatats tres parells de gallines de India en Ies quals haia dos mascles. e com haiam entes que Cresques juheu, qui fahía a nos un mapamundi, es mort, manam vos que haiats a ma vostra decontinent lo dit mapamundi, e si es acabat enviats lo ns. e si acabat no es, fets lo acabar a un mestre christia qui es aqui, lo qual dien que fort es appte en semblant obra, e com sia acabat enviats lo ns segons que dessus, e enviats nos axi mateix en son tempts totes niades o agres de falcons nostres qui s façen en la illa de Mallorques. e fets hi totes aquelles provisions que sien necessaries per que venguen totes a vostres mans en nom nostre. dada eo Barchinona, sots nostre segell, a .xxvi. dies de març en I any .mccclxxxvii. Franciscus ça Costa.
Dirigitur procuratori regio regni Maioricarum.
Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerío.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1.944, f. 36v., RUBIO Y LLUCH, p. 345, n. 1).
Barcelona, 1 juliol 1387
Joan I mana a Berenguer Llobet que inclogui en el seu compte la quantitat de seixanta lliures mallorquines, freu d'un Mapa Mundi que’l pare Jafuda Cresques havia començat pera ‘l rey.
Nos en Johan etc. per tenor de la present atorgam a vos, feel nostre en Berenguer Lobet, procurador de les nostres rendes e drets del regne de Mallorques, que de manament nostre nos havets comprat den Jafuda Cresques, juheu de Mallorques, un mapamundi que l pare del dit Jafuda nos havia fet, e lo dit fill seu acabat per sexanta lliures mallorquins menuts, e nos lo dit mapamundi havem haut e recebut en la nostra cambra. manant per la present al maestre racional de la nostra cort o a son lochtinent o a altre qualsevol de vos compte oydor, que les dites .Ix. lliures vos reeba en vostre compte, vos restituent a ell la present ab apocha del dit Jaffuda Cresques. dada en Barchinona, lo primer dia de juliol en 1l any de la nativitat de Nostre Senyor .mccclxxxvii. Franciscus ça Costa.
Dominus rex mandavit mihi Bemardo de Jonquerio.
(Arx. Cor. Aragó, reg. 1.972, f. 146, RUBIO Y LLUCH, p. 345, doc. 386. Cfr. documents 265, 303, 321, 322. Cresques Abraham, de qui’s parla en el document 322, no feya gayre temps que havia mort treballant en la confecció d'aquest Mapa Mundi. Vegis el document Barcelona, 26 de març de 1387).
Borja, 19 janer 1391
Joan I demana 'l seu Mapa Mundi y les Taules de Navegar.
Lo rey.
Mossen Ramon: ja per altres letres vos havem scrit com nostre car frare lo rey de Navarra serà aci en Borja lo dilluns primer vinent a sopar, e com nos ha fet saber que vos hi siats per alcuns affers los quals ell ha a deliurar ab nos, perque us manam que lo dit dilluns, hora de mentgar, siats aci ab nos hora de mengar senes tota falla, tots altres affers posats, car nos serem aquella hora tornats aci Taraçona. E dicats an Bartholomeu de Castre, cambrer nostre, que decontinent nos trameta lo nostre mapa mundi e les taules de navegar e les sextes; e fet li haver una atsembla que ho port. E axi mateix manats a nostre sabater e a nostre sastre Enequi o a Vidal que venguen decontinent a nos, e aximatex volem que digats als ministrers del comte de Geneva que decontinent partesquen e venguen aci. E si era cas que alcuns d ells tengues bestia malalta e no pogues venir, volem que li n hajats una decontinent per manera que hi sien dicmenge o dilluns gran mati, sens tota falla. Dada en la vila de Borja, sots nostre segell secret, a .xix. dies de janer de l any de Nostre Senyor .mcccxci. rex Johannes.
Dirigitur Raymundo Alemany de Cervilione.
(Arx. Cor. Aragò, reg. 1.959, f. 154v. RUBIO Y LLUCH, p. 363, doc. 408. Cfr documents 265, 303, 321, 386)
La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione della sezione relativa ai giorni del mese (porzione A dell'edizione Grosjean 1977).
Trascrizione e traduzione a cura di Eleonora Massaro.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Aquests son los iorns de la luna los bons / eels mals // En lo p(ri)mer dia de la luna fo creat adam e es bona aco mensar tota hobra e afer matrimoni eauendre/e/acomprar/eanar/en uiat ge / uulats p(er) mar uulats p(er) terra/e ab astiralberchs/ehom qui caga en malaltia guara/ Ejnfant quey nex(er)a uiura/ e quiy somiara sera prouat al primer dia o alsinque(n) iorn / e siy tronara p(er) be sera:- Lo sagon jorn de la luna fo creata heua/ e es bo p(er) fer mat rimoni e auanemar ui/ (e) afer holi/ e auendre e acomprar uj e holi e aloguar mano bres/ e anar p(er) mar uulats p(er) terra e ato ta mercadaria/e ap(ri)odar uinyes e çeps elo malalt guara / e infant que y nex(er)a uiura e sera çert e sauj en hobres mare u eloses/ e elsomi prouera al terç ior(n) Lo ters iorn dela luna (e) nasque chain fildeadam no es bo a comprar ni auendre/ en o far madrimoni/el ma lat morra/elo somi no sara Lquart jorn dela luna nasque habel ees bo atota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom elo mal alt guara e qui y nax(er)a uiura elo somi pr ouera en lo dia seguent o en lo segon jorn/ e siy tronara sera fam alscuuns lochs:- Lo v(e). jorn delaluna es mal que chayn feu secrefiçi e no lo copli etota hobra que/hom icome(n)s no profitara equi muler ipendra no sa lagrara / elo somj prouara lo segon jorn olo sien jorn e si tronara morra lo bestiar: |
![]() |
Lo .vj. iorn de la luna nasque njnrod es bo acasar tota casa e bastir e pla ntar (e) afer matrimonj e a metre jnf ants en ofici / equi nax(er)a sara hom maluat / elo malalt gur(er)a e qui muler jpe(n) dra mults ayns (e) larguara /esi tronara p(er) molt fruyts sara :- Lo .vij(e). jorn mata chayn a ebel ees mal afer tota hobra / el malalt mora e qui i nax(er)a morra esi tronara mostra mort Lo .viij(e). iorn nasque matuselah es bo a tota hobra e acomprar e auendre e fer compeniah e anar p(er) camj e plantar uinyes / e a comprar asclaus equjynax(er)a uiura e sera bon hom e a matramoni bo Lo .ix(e). iorn nasque lemech no es bo afer neguna hobra / elomalalt mora equi miler / pendra no sanalagrera: Lo .x(e). iorn noe comensa afer larcha es bo atota hobra asambrar / e aseguar e ametra infants en ofiçi equi nax(er)a uiu elo malat morra esi tronara p(er) be sara :- Lo .xi(e). iorn nasque sem es bo atota hobra e acomprar camp euinies elo malalt guara e qui y nax(er)a uiura / elosomi prouera lo quart iorn esi tronara p(er) be Lo .xij(e). iorn nasque chanan es bo atota hobra elo malalt gura / equiy nax(er)a uiura elo somi prouera al .xxix. iorn :- Lo .xiij(e). iorn es mal atota hobra noe i planta uinja e guardet de raure cap ne barbe/ elo malalt mora e si tronara es bo p(er) forme(n)t euj e ollj :- Lo .xiiij(e). iorn fo benayt sem es bo a totes hobras equiy nax(er)a uiura elo malalt gu(er)ra esi tronara p(er) be sara :- Lo .xv(e). iorn es mal noy fases nula hobra ne plentar ne leurar ne sembrar ne matrimoni elomalalt lon g(e)ra malaltia (e) mor(er)a/ elo somi prouera lo .viij(e). iorn o/enlo .x(e). esi trona fara mal |
![]() |
Lo .xvi(e). iorn es bo p(er) comprar ca(m)ps e uinyes ebestiar menut e grosa e afer conpanyah e afer matrimoni ea metre infants en master equj y nax(er)a uiura longua uida elo malalt gura/ elosomj prouera a .xii. iorns esi tronara p(er) be sara Lo .xvij(e). iorn sedestroujren los dos ciutats de sedom e gamora noy fa ses naguna hobra elomalalt mor(r)a eq(ui) nax(er)a uiura .xxxviij ayns / e lo somi prouera en son iorn/esi tronara mort sara Lo .xviij(e). iorn pres hisach rabecha es p(er) sambrar elaurar e acomprar pestiar e bastir eplantar/ equiy nax(er)a sera sauj hom euiura .lxxx. ayns elaso mi prouera ensondia/o/en lo .v(e). iorn esi tronara fara mal el pobol:- Lo .xix(e). iorn es bo atota hobra e tota mercadaria e comprar camps e uinjes /emetre infants en eschola eafer matrimoni equiynax(er)a bon notari e bel hon e sauj euiura .xc. ayns/elosomi pro uera el .viij. iorn/ esi tronara p(er) be sara:- Lo .xx. iorn es bo a tota hobra p(er) tal qeu hisach banay a jachob / ees bo alogar manobres e asab[...] easaguar e abastir eplantar e acomp[..] bestiar e fer mercadaria e a fer matr[..]oni el malalt gura equi y nax(er)a uiura [..] ayns eloson prorara al .xx(e). iorn esi tronara no p(er) b[..] Lo .xxi. iorn ees mal a tot hobra [..] tota marcaderia elomalalt mo[..] equiy nax(er)a uiura .lxxij. ayns e s[era] mal hom ladre e rolador e si es fe[...] sara auol fembra emal parlera e pa[..] eosa/ elasomi prouera el segon iorn e si tronara amostr que fara molta plu[.] Lo .xxij. iorn es bo atota hobra e atota mercedaria e a tot master equiy nax(er)a uiura.lxxx.ayns esara hom benandant tot sosdies/elomalalt gura / e losomi moltbo/ esi tronara p(er) be |
![]() |
Lo .xxiij. iorn es bo a tota ho ra que uults fer e matrimoni [e a]fer uj e oli emudarse delo en loch e lo malalt gura equi y nax(er)auiura esi tronara batles (e) aura en aytal iorn nasque benyamin fil de jachob Lo .xxiiij(e). iorn nasque faraho noes bo ne* mal equiynax(er)a uiura .xxx. ayns el malalt mor(r)a/elosomi faula:- Lo .xxv(e). iorn es molt mal atota hobra eatota mecadaria equiy nax(er)a uiura .lxxxviij. ayns/el malalt mo(r)ra/ elosomi en lo ters iorn prouara Lo .xxvi. iorn moyse p(er) ti lamar roga es bo a tota hobra eanar p(er) mar e p(er) ter(r)a eplantar ujnyes e afer matrimoni el malalt gura equiyna x(er)a uiura lxxxiij ayns / esi tronara p(er) be Lo .xxvij. iorn lamagna ploge del cel es bo atota hobra e amatrimo ni el malat gura/ equiynax(er)a uiura xxx ayns / e losomi uertader Lo .xxviij. iorn es molt bo afer uj e anar p(er) camj e afer matrim onis equiynax(er)a uiura el malalt gura esi tronara per be sara:- Lo .xxix. iorn entraren los fils disrael later(r)a santa es bo a tota hobra sapta(n)t nofaçes amtrim oni e no liurats infants en ofiçi /e [.]o malalt gura/ equiy nax(er)a uiura [..] ayns esara hom manastral el [som]i prouera en son die esi tronara per be tronara |
![]() |
Lo xxx iorn es bo per afer tota hobra e p(er) compra euend re tota cosa defet de mercadar [.a] elmalat gura/ equiy nx(er)a uiura [c]xx. ayns esara hom maluat esara mercader esi tronara amostrara gra[..] bondancja enlomon \- |
* la e sembra frutto di una correzione a partire da una a
![]() |
![]() |
A
Aquests son los iorns de la luna los bons / eels mals // En lo p(ri)mer dia de la luna fo creat adam e es bona aco mensar tota hobra e afer matrimoni eauendre/e/acomprar/eanar/en uiat ge / uulats p(er) mar uulats p(er) terra/e ab astiralberchs/ehom qui caga en malaltia guara/ Ejnfant quey nex(er)a uiura/ e quiy somiara sera prouat al primer dia o alsinque(n) iorn / e siy tronara p(er) be sera:- Lo sagon jorn de la luna fo creata heua/ e es bo p(er) fer mat rimoni e auanemar ui/ (e) afer holi/ e auendre e acomprar uj e holi e aloguar mano bres/ e anar p(er) mar uulats p(er) terra e ato ta mercadaria/e ap(ri)odar uinyes e çeps elo malalt guara / e infant que y nex(er)a uiura e sera çert e sauj en hobres mare u eloses/ e elsomi prouera al terç ior(n) Lo ters iorn dela luna (e) nasque chain fildeadam no es bo a comprar ni auendre/ en o far madrimoni/el ma lat morra/elo somi no sara Lquart jorn dela luna nasque habel ees bo atota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom elo mal alt guara e qui y nax(er)a uiura elo somi pr ouera en lo dia seguent o en lo segon jorn/ e siy tronara sera fam alscuuns lochs:- Lo v(e). jorn delaluna es mal que chayn feu secrefiçi e no lo copli etota hobra que/hom icome(n)s no profitara equi muler ipendra no sa lagrara / elo somj prouara lo segon jorn olo sien jorn e si tronara morra lo bestiar: Lo .vj. iorn de la luna nasque njnrod es bo acasar tota casa e bastir e pla ntar (e) afer matrimonj e a metre jnf ants en ofici / equi nax(er)a sara hom maluat / elo malalt gur(er)a e qui muler jpe(n) dra mults ayns (e) larguara /esi tronara p(er) molt fruyts sara :- Lo .vij(e). jorn mata chayn a ebel ees mal afer tota hobra / el malalt mora e qui i nax(er)a morra esi tronara mostra mort Lo .viij(e). iorn nasque matuselah es bo a tota hobra e acomprar e auendre e fer compeniah e anar p(er) camj e plantar uinyes / e a comprar asclaus equjynax(er)a uiura e sera bon hom e a matramoni bo Lo .ix(e). iorn nasque lemech no es bo afer neguna hobra / elomalalt mora equi miler / pendra no sanalagrera: Lo .x(e). iorn noe comensa afer larcha es bo atota hobra asambrar / e aseguar e ametra infants en ofiçi equi nax(er)a uiu elo malat morra esi tronara p(er) be sara :- Lo .xi(e). iorn nasque sem es bo atota hobra e acomprar camp euinies elo malalt guara e qui y nax(er)a uiura / elosomi prouera lo quart iorn esi tronara p(er) be Lo .xij(e). iorn nasque chanan es bo atota hobra elo malalt gura / equiy nax(er)a uiura elo somi prouera al .xxix. iorn :- Lo .xiij(e). iorn es mal atota hobra noe i planta uinja e guardet de raure cap ne barbe/ elo malalt mora e si tronara es bo p(er) forme(n)t euj e ollj :- Lo .xiiij(e). iorn fo benayt sem es bo a totes hobras equiy nax(er)a uiura elo malalt gu(er)ra esi tronara p(er) be sara :- Lo .xv(e). iorn es mal noy fases nula hobra ne plentar ne leurar ne sembrar ne matrimoni elomalalt lon g(e)ra malaltia (e) mor(er)a/ elo somi prouera lo .viij(e). iorn o/enlo .x(e). esi trona fara mal Lo .xvi(e). iorn es bo p(er) comprar ca(m)ps e uinyes ebestiar menut e grosa e afer conpanyah e afer matrimoni ea metre infants en master equj y nax(er)a uiura longua uida elo malalt gura/ elosomj prouera a .xii. iorns esi tronara p(er) be sara Lo .xvij(e). iorn sedestroujren los dos ciutats de sedom e gamora noy fa ses naguna hobra elomalalt mor(r)a eq(ui) nax(er)a uiura .xxxviij ayns / e lo somi prouera en son iorn/esi tronara mort sara Lo .xviij(e). iorn pres hisach rabecha es p(er) sambrar elaurar e acomprar pestiar e bastir eplantar/ equiy nax(er)a sera sauj hom euiura .lxxx. ayns elaso mi prouera ensondia/o/en lo .v(e). iorn esi tronara fara mal el pobol:- Lo .xix(e). iorn es bo atota hobra e tota mercadaria e comprar camps e uinjes /emetre infants en eschola eafer matrimoni equiynax(er)a bon notari e bel hon e sauj euiura .xc. ayns/elosomi pro uera el .viij. iorn/ esi tronara p(er) be sara:- Lo .xx. iorn es bo a tota hobra p(er) tal qeu hisach banay a jachob / ees bo alogar manobres e asab[...] easaguar e abastir eplantar e acomp[..] bestiar e fer mercadaria e a fer matr[..]oni el malalt gura equi y nax(er)a uiura [..] ayns eloson prorara al .xx(e). iorn esi tronara no p(er) b[..] Lo .xxi. iorn ees mal a tot hobra [..] tota marcaderia elomalalt mo[..] equiy nax(er)a uiura .lxxij. ayns e s[era] mal hom ladre e rolador e si es fe[...] sara auol fembra emal parlera e pa[..] eosa/ elasomi prouera el segon iorn e si tronara amostr que fara molta plu[.] Lo .xxij. iorn es bo atota hobra e atota mercedaria e a tot master equiy nax(er)a uiura.lxxx.ayns esara hom benandant tot sosdies/elomalalt gura / e losomi moltbo/ esi tronara p(er) be Lo .xxiij. iorn es bo a tota ho ra que uults fer e matrimoni [e a]fer uj e oli emudarse delo en loch e lo malalt gura equi y nax(er)auiura esi tronara batles (e) aura en aytal iorn nasque benyamin fil de jachob Lo .xxiiij(e). iorn nasque faraho noes bo ne* mal equiynax(er)a uiura .xxx. ayns el malalt mor(r)a/elosomi faula:- Lo .xxv(e). iorn es molt mal atota hobra eatota mecadaria equiy nax(er)a uiura .lxxxviij. ayns/el malalt mo(r)ra/ elosomi en lo ters iorn prouara Lo .xxvi. iorn moyse p(er) ti lamar roga es bo a tota hobra eanar p(er) mar e p(er) ter(r)a eplantar ujnyes e afer matrimoni el malalt gura equiyna x(er)a uiura lxxxiij ayns / esi tronara p(er) be Lo .xxvij. iorn lamagna ploge del çel es bo atota hobra e amatrimo ni el malat gura/ equiynax(er)a uiura xxx ayns / e losomi uertader Lo .xxviij. iorn es molt bo afer uj e anar p(er) camj e afer matrim onis equiynax(er)a uiura el malalt gura esi tronara per be sara:- Lo .xxix. iorn entraren los fils disrael later(r)a santa es bo a tota hobra sapta(n)t nofaçes amtrim oni e no liurats infants en ofiçi /e [.]o malalt gura/ equiy nax(er)a uiura [..] ayns esara hom manastral el [som]i prouera en son die esi tronara per be tronara Lo xxx iorn es bo per afer tota hobra e p(er) compra euend re tota cosa defet de mercadar [.a] elmalat gura/ equiy nx(er)a uiura [c]xx. ayns esara hom maluat esara mercader esi tronara amostrara gra[..] bondancja enlomon \- |
Aquests són los jorns de la luna, los bons e els mals. En lo primer dia de la luna fo creat Adam, e és bona a comensar tota hobra e a fer matrimoni e a vendre e a comprar e anar en viatge, vulats per mar vulats per terra, e a bastir alberchs. E hom qui caga en malaltia guarà e infant quey nexerà viurà e qui y somiarà serà provat al primer dia o al sinquèn jorn e, si y tronara, per be sera.
Lo sagon jorn de la luna fo creata Heva, e és bo per fer matrimoni e a vanemar vi e a fer holi e a vendre e a comprar vi e holi e a loguar manobres, e anar per mar vulats per terra, e a tota mercadaria, e a priodar vinyes e çeps. E lo malalt guarà, e infant que y nexerà viurà e sera çert e savi en hobres mareveloses, e el somi proverà al terç jorn.
Lo ters jorn de la luna e nasqué Chain, fil de Adam, no es bo a comprar ni a vendre, e no far madrimoni. El malat morrà, e lo somi no sarà. L quart jorn de la luna nasqué Habel, e és bo a tota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà e lo somi proverà en lo dia seguent o en lo segon jorn. E si y tronarà serà fam alscuuns lochs. Lo Ve jorn de la luna es mal, que Chayn feu secrefiçi e no lo copli, e tota hobra que hom icomens no profitarà, e qui muler i pendrà no s'alagrarà, e lo somi provarà lo segon jorn o lo sièn jorn, e si tronarà morrà lo bestiar. Lo VI jorn de la luna nasqué Ninrod, és bo a casar tota casa e bastir e plantar e a fer matrimoni e a metre infants en ofiçi. E qui naxerà sarà hom malvat, e lo malalt gurerà e qui muler i pendra mults ayns elarguarà, e si tronarà per molt fruyts sarà. Lo VIIe jorn matà Chayn a Ebel, e és mal a fer tota hobra. El malalt morà e qui i naxerà morrà, e si tronarà mostrà mort. Lo VIIIe jorn nasqué Matuselah, és bo a tota hobra e a comprar e a vendre, e fer compeniah, e anar per cami e plantar vinyes, e a comprar asclaus. E qui y naxerà viurà e serà bon hom, e a matramoni bo. Lo IXe jorn nasqué Lemech, no és bo a fer neguna hobra. E lo malalt morà e qui miler pendrà no s'an alagrera. Lo Xe jorn Noé comensà a fer l'archa, és bo a tota hobra a sambrar, e a seguar e a metra infants en ofiçi. E qui naxerà viu e lo malat morrà e si tronarà per be sarà. Lo XIe jorn nasqué Sem, és bo a tota hobra e acomprar camp e vinies. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà, e lo somi proverà lo quart jorn e si tronarà per be. Lo XIIe jorn nasqué Chanan, és bo a tota hobra. E lo malalt gurà, e qui y naxerà viura, e lo somi proverà al XXIX jorn. Lo XIIIe jorn és mal a tota hobra, Noé y planta vinja, e guardet de raure cap ne barbe. E lo malalt morà, e si tronarà és bo per forment e vi e olli. Lo XIIIIe jorn fo benayt Sem, és bo a totes hobras. E qui y naxerà viurà, e lo malalt guerra, e si tronarà per bé sarà. Lo XVe jorn és mal, no y fases nula hobra, ne plentar, ne leurar, ne sembrar, ne matrimoni. E lo malalt longerà malaltia e morerà, e lo somi proverà lo VIIIe jorn o en lo Xe, e si tronà farà mal. Lo XVIe jorn és bo per comprar camps e vinyes e bestiar menut e grosa, e a fer conpanyah, e a fer matrimoni, e a metre infants en master. E qui y naxerà viurà longua vida, e lo malalt gurà, e lo somi proverà a XII jorns e si tronarà per bé sarà. Lo XVIIe jorn se destroviren los dos ciutats de Sedom e Gamora, no y fa ses naguna hobra. E lo malalt morrà, e qui naxerà viurà XXXVIII ayns, e lo somi proverà en son jorn, e si tronarà mort sara. Lo XVIIIe jorn pres Hisach Rabecha, és per sambrar e laurar e a comprar pestiar e bastir e plantar. E qui y naxerà serà savi hom e viurà LXXX ayns, e la somi proverà en son dia o en lo Ve jorn, e si tronarà farà mal el pobol. Lo XIXe jorn és bo a tota hobra e tota mercadaria, e comprar camps e vinies, e metre infants en eschola e a fer matrimoni. E qui y naxerà bon notari e bel hon e savi e viurà XC ayns, e lo somi proverà el VIII jorn, e si tronarà per bé sarà. Lo XX jorn és bo a tota hobra per tal qeu Hisach banay a Jachob, e és bo a logar manobres e a sab[...] e a saguar e a bastir e plantar e a comp[..] bestiar e fer mercadaria e a fer matr[..]oni. El malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns, e lo son prorarà al XXe jorn, e si tronarà no per b[..] Lo XXI jorn e és mal a tot hobra [..] tota marcaderia. E lo malalt mo[..] e qui y naxerà viurà LXXII ayns e serà mal hom ladre e rolador, e si es fe[...] sarà àvol fembra e mal parlerà e pa[..] eosa. E la somi proverà el segon jorn e si tronarà amostr que fara molta plu[.] Lo XXII jorn és bo a tota hobra e a tota mercedaria e a tot master. E qui y naxerà viurà LXXX ayns e sarà hom ben andant tot sos dies. E lo malalt gurà, e lo somi molt bo, e si tronarà per bé. Lo XXIII jorn és bo a tota hora que vults fer, e matrimoni e a fer vi e oli, e mudarse de lo en loch. E lo malalt gurà e qui y naxerà viurà, e si tronarà batles e aurà. En aytal jorn nasqué Benyamin, fil de Jachob. Lo XXIIIe jorn nasqué Farahó. No és bo ne* mal, e qui y naxerà viurà XXX ayns, el malalt morrà, e lo somi faula. Lo XXVe jorn és molt mal a tota hobra e a tota mecadaria, e qui y naxerà viurà LXXXVIII ayns, el malalt morra, e lo somi en lo ters jorn provara. Lo XXXVI jorn Moysé perti la Mar Roga, és bo a tota hobra e anar per mar e per terra, e plantar vinyes, e a fer matrimoni. El malalt gurà e qui y naxerà viurà LXXXIII ayns, e si tronarà per bé. Lo XXVII jorn la magna plogé del çel. Es bo a tota hobra e a matrimoni, el malat gurà, e qui y naxerà viurà XXX ayns, e lo somi vertader. Lo XXXVIII jorn és molt bo a fer vi e anar per cami, e a fer matrimonis. E qui y naxerà viurà, el malalt gurà, e si tronarà per be sarà. Lo XXIX jorn entraren los fils d'Israel la terra santa, és bo a tota hobra, saptant no façes amtrimoni e no liurats infants en ofiçi. E [.]o malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns e sarà hom manastral, el somi proverà en son die, e si tronarà per bé tronarà. Lo XXX jorn és bo per a fer tota hobra e per comprà e vendre tota cosa de fet de mercadar[.]a. El malat gurà, e qui y nxerà viurà [c]xx ayns e sarà hom malvat e sarà mercader, e si tronarà amostrarà gra[..] bondancia en lo mon. |
![]() |
![]() |
Aquests són los jorns de la luna, los bons e els mals. En lo primer dia de la luna fo creat Adam, e és bona a comensar tota hobra e a fer matrimoni e a vendre e a comprar e anar en viatge, vulats per mar vulats per terra, e a bastir alberchs. E hom qui caga en malaltia guarà e infant quey nexerà viurà e qui y somiarà serà provat al primer dia o al sinquèn jorn e, si y tronara, per be sera.
Lo sagon jorn de la luna fo creata Heva, e és bo per fer matrimoni e a vanemar vi e a fer holi e a vendre e a comprar vi e holi e a loguar manobres, e anar per mar vulats per terra, e a tota mercadaria, e a podar* vinyes e çeps. E lo malalt guarà, e infant que y nexerà viurà e sera çert e savi en hobres mareveloses, e el somi proverà al terç jorn.
Lo ters jorn de la luna e nasqué Chain, fil de Adam, no es bo a comprar ni a vendre, e no far madrimoni. El malat morrà, e lo somi no sarà. L[o] quart jorn de la luna nasqué Habel, e és bo a tota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà e lo somi proverà en lo dia seguent o en lo segon jorn. E si y tronarà sera fam alscuuns lochs. Lo Ve jorn de la luna es mal, que Chayn feu secrefiçi e no lo copli, e tota hobra que hom icomens no profitarà, e qui muler i pendrà no s'alagrarà, e lo somi provarà lo segon jorn o lo sièn jorn, e si tronarà morrà lo bestiar. Lo VI jorn de la luna nasqué Ninrod, és bo a casar tota casa e bastir e plantar e a fer matrimoni e a metre infants en ofiçi. E qui naxerà sarà hom malvat, e lo malalt gurerà e qui muler i pendra mults ayns elarguarà, e si tronarà per molt fruyts sarà. Lo VIIe jorn matà Chayn a Ebel, e és mal a fer tota hobra. El malalt morà e qui i naxerà morrà, e si tronarà mostrà mort. Lo VIIIe jorn nasqué Matuselah, és bo a tota hobra e a comprar e a vendre, e fer compeniah, e anar per cami e plantar vinyes, e a comprar asclaus. E qui y naxerà viurà e serà bon hom, e a matramoni bo. Lo IXe jorn nasqué Lemech, no és bo a fer neguna hobra. E lo malalt morà e qui muler** pendrà no s'an alagrera. Lo Xe jorn Noé comensà a fer l'archa, és bo a tota hobra, a sambrar e a seguar e a metra infants en ofiçi. E qui naxerà viu[ra] e lo malat morrà e si tronarà per be sarà. Lo XIe jorn nasqué Sem, és bo a tota hobra e acomprar camp e vinies. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà, e lo somi proverà lo quart jorn e si tronarà per be. Lo XIIe jorn nasqué Chanan, és bo a tota hobra. E lo malalt gurà, e qui y naxerà viurà, e lo somi provera al XXIX jorn. Lo XIIIe jorn és mal a tota hobra, Noé y plantà vinja e guarde't de raure cap ne barbe. E lo malalt morà, e si tronarà és bo per forment e vi e olli. Lo XIIIIe jorn fo benayt Sem, és bo a totes hobras. E qui y naxerà viurà, e lo malalt guerra, e si tronarà per bé sarà. Lo XVe jorn és mal, no y fases nula hobra, ne plentar, ne leurar, ne sembrar, ne matrimoni. E lo malalt longerà malaltia e morerà, e lo somi proverà lo VIIIe jorn o en lo Xe, e si tronà farà mal. Lo XVIe jorn és bo per comprar camps e vinyes e bestiar menut e grosa, e a fer conpanyah, e a fer matrimoni, e a metre infants en master. E qui y naxerà viurà longua vida, e lo malalt gurà, e lo somi proverà a XII jorns e si tronarà per bé sarà. Lo XVIIe jorn se destroviren los dos ciutats de Sedom e Gamora, no y fa ses naguna hobra. E lo malalt morrà, e qui naxerà viurà XXXVIII ayns, e lo somi proverà en son jorn, e si tronarà mort sarà. Lo XVIIIe jorn pres Hisach Rabecha, és [bo] per sambrar e laurar e a comprar bestiar*** e bastir e plantar. E qui y naxerà serà savi hom e viurà LXXX ayns, e la somi proverà en son dia o en lo Ve jorn, e si tronarà farà mal el pobol. Lo XIXe jorn és bo a tota hobra e tota mercadaria, e comprar camps e vinies, e metre infants en eschola e a fer matrimoni. E qui y naxerà bon notari e bel hon e savi e viurà XC ayns, e lo somi proverà el VIII jorn, e si tronarà per bé sarà. Lo XX jorn és bo a tota hobra per tal qeu Hisach banay a Jachob, e és bo a logar manobres e a sab[rar] e a saguar e a bastir e plantar e a comp[rar] bestiar e fer mercadaria e a fer matr[im]oni. El malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns, e lo son prorarà al XXe jorn, e si tronarà no per b[é] Lo XXI jorn e és mal a tot[a] hobra [e a] tota marcaderia. E lo malalt mo[rrà] e qui y naxerà viurà LXXII ayns e serà mal hom, ladre e robador****, e si es fe[mbra] sarà àvol fembra e mal parlerà e pa[r]eosa. E la somi proverà el segon jorn e si tronarà amostr que fara molta plu[gha]. Lo XXII jorn és bo a tota hobra e a tota mercedaria e a tot master. E qui y naxerà viurà LXXX ayns e sarà hom ben andant tot sos dies. E lo malalt gurà, e lo somi molt bo, e si tronarà per bé. Lo XXIII jorn és bo a tota hora que vults fer, e matrimoni e a fer vi e oli, e mudarse de lo en loch. E lo malalt gurà e qui y naxerà viurà, e si tronarà batles e aurà. En aytal jorn nasqué Benyamin, fil de Jachob. Lo XXIIIe jorn nasqué Farahó. No és bo ne mal, e qui y naxerà viurà XXX ayns, el malalt morrà, e lo somi faula. Lo XXVe jorn és molt mal a tota hobra e a tota mecadaria, e qui y naxerà viurà LXXXVIII ayns, el malalt morra, e lo somi en lo ters jorn provara. Lo XXXVI jorn Moysé perti la Mar Roga, és bo a tota hobra e anar per mar e per terra, e plantar vinyes, e a fer matrimoni. El malalt gurà e qui y naxerà viurà LXXXIII ayns, e si tronarà per bé. Lo XXVII jorn la magna plogé del çel, és bo a tota hobra e a matrimoni. El malat gurà, e qui y naxerà viurà XXX ayns, e lo somi vertader. Lo XXXVIII jorn és molt bo a fer vi e anar per cami, e a fer matrimonis. E qui y naxerà viurà, el malalt gurà, e si tronarà per be sarà. Lo XXIX jorn entraren los fils d'Israel la terra santa, és bo a tota hobra, saptant no façes matrimoni***** e no liurats infants en ofiçi. E [l]o malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns e sarà hom manastral, el somi proverà en son die, e si tronarà per bé tronarà. Lo XXX jorn és bo per a fer tota hobra e per comprà e vendre tota cosa de fet de mercadar[i]a. El malat gurà, e qui y n[a]xerà viurà cxx ayns e sarà hom malvat e sarà mercader, e si tronarà amostrarà gra[n] bondancia en lo mon. |
Questi sono i giorni del mese, quelli buoni e quelli sfavorevoli. Nel primo giorno fu creato Adamo, ed è buono per iniziare qualsiasi opera, per sposarsi, per vendere e comprare, per viaggiare per mare o per terra e per costruire alloggi. Chi si ammala guarirà, il bambino che nascerà in quel giorno vivrà, e chi ha un sogno lo vedrà realizzato il primo o il quinto giorno, e se tuona è buon segno.
Il secondo giorno del mese fu creata Eva, e quel giorno è buono per sposarsi, vendemmiare e fare olio, vendere e comprare vino e olio, assumere lavoratori, viaggiare per mare e per terra, va bene per tutti i commerci, per tagliare viti e ceppi. Il malato guarirà, il bambino che nascerà in questo giorno vivrà e sarà assennato e saggio in opere meravigliose. Il sogno diventerà realtà il terzo giorno. Il terzo giorno del mese nacque Caino, figlio di Adamo, questo giorno non è adatto per comprare, vendere o sposarsi. Il malato morirà e il sogno non si realizzerà. Il quarto giorno del mese nacque Abele, e questo giorno è buono per qualsiasi lavoro, per avviare un processo o per farsi accompagnare da un uomo importante. Il malato guarirà e chi nascerà vivrà, e il sogno si realizzerà il giorno successivo o il secondo. Se tuonerà, in alcuni luoghi ci sarà la carestia. Il quinto giorno del mese è sfavorevole, poiché Caino ha offerto il suo sacrificio, ma non l’ha compiuto, e qualunque lavoro si inizi oggi, non prospererà, e chi prenderà moglie non sarà felice, e il sogno si avvererà il secondo o il sesto giorno, e se tuonerà il bestiame morirà. Il sesto giorno del mese nacque Nimrod, questo giorno è buono per mettere su casa e costruire, per piantare, per celebrare un matrimonio, per introdurre i bambini ai mestieri. Chi nasce in questo giorno sarà un uomo malvagio, il malato guarirà e chi prende moglie sarà felice per molti anni, e se tuonerà ci saranno molti frutti. Il settimo giorno Caino uccise Abele, ed è sfavorevole compiere qualsiasi opera. Il malato morirà, chi nasce morirà e se tuonerà indicherà la morte. L’ottavo giorno nacque Matusalemme, questo giorno è buono per ogni opera, per comprare e vendere, fondare una società, viaggiare per lunghe distanze, piantare vigne e acquistare schiavi. E chi nascerà vivrà e sarà un buon uomo, e il giorno è buono per il matrimonio. Il nono giorno nacque Lemech, non è una buona giornata per nessuna opera. Il malato morirà e chi prenderà moglie non avrà gioia. Il decimo giorno Noè cominciò a costruire l’arca, la giornata è buona per ogni lavoro, per seminare e raccogliere e introdurre i bambini ai mestieri. Chi è nato in questo giorno vivrà, il malato morirà e se tuonerà, sarà buon segno. L’undicesimo giorno nacque Sem, la giornata è buona per ogni lavoro, per comprare campi e vigne. Il malato guarirà e chi nasce vivrà, il sogno si avvererà il quarto giorno e se tuona è buon segno. Il dodicesimo giorno nacque Canaan, la giornata è buona per ogni lavoro. Il malato guarirà e chi nascerà vivrà e il sogno si realizzerà il 29° giorno. Il tredicesimo giorno è sfavorevole per ogni opera, Noè piantò delle viti quel giorno e fai attenzione a non tagliarti i capelli o la barba. Il malato morirà e se tuonerà fa bene al grano, al vino e all’olio. Il quattordicesimo giorno Sem fu benedetto, la giornata è buona per tutti i lavori. Chi nascerà vivrà, il malato guarirà e se tuonerà sarà buon segno. Il quindicesimo giorno è sfavorevole, non si deve fare nessun lavoro, nè piantare, nè arare, nè seminare, nè sposarsi. Il malato si ammalerà a lungo e morirà, un sogno si avvererà l'ottavo o il decimo giorno, e se tuonerà questo preannuncerà il disastro. Il sedicesimo giorno è buono per acquistare campi e vigne, bestiame piccolo e grande, fondare una società, sposarsi e dare un mestiere ai figli. Chi nascerà in questo giorno avrà una lunga vita, i malati guariranno, e il sogno si avvererà il 12° giorno e se tuonerà, sarà buon segno. Il diciassettesimo giorno furono distrutte le due città di Sodoma e Gomorra, non si deve fare alcun lavoro. Il malato morirà, chi nascerà vivrà 38 anni, il sogno si avvererà nello stesso giorno e se tuonerà significa morte. Il diciottesimo giorno Isacco prese con sé Rebecca, la giornata è buona per seminare, arare, acquistare bestiame, costruire e piantare. Chi nascerà sarà un uomo saggio e vivrà 80 anni, e il sogno si avvererà lo stesso o il quinto giorno e se tuonerà significherà disgrazia per il popolo. Il diciannovesimo giorno è buono per ogni lavoro e commercio, per acquistare campi e vigne, per ammettere i figli a scuola e per contrarre matrimonio. Chi nasce in questo giorno diventerà un buon notaio, un uomo bello e intelligente e vivrà 90 anni. Il sogno si avvererà l’ottavo giorno e se tuonerà sarà buon segno. Il ventesimo giorno è buono per qualsiasi lavoro, perché in quel giorno Isacco benedisse Giacobbe, e la giornata è buona per assumere lavoratori, seminare, raccogliere, costruire e piantare, acquistare bestiame, fare affari e sposarsi. Chi è malato guarirà e chi nasce in questo giorno vivrà [..] anni, il sogno si avvererà il 20° giorno, e se tuonerà, non è buon segno. Il ventunesimo giorno è brutto per ogni lavoro e commercio. Il malato morirà, chi nascerà vivrà 72 anni, e sarà una persona cattiva, un ladro e un brigante e se è una donna, sarà una donna cattiva, calunniatrice e pigra. Il sogno si avvererà il giorno dopo, e se tuonerà, indica forte pioggia. Il ventiduesimo giorno è buono per qualunque lavoro, qualunque commercio e qualunque mestiere. Chi nasce vivrà 80 anni e avrà successo tutti i suoi giorni. Chi è malato guarirà e il sogno sarà molto bello, e se tuonerà, sarà buon segno. Il ventitreesimo giorno è buono per qualsiasi lavoro tu voglia fare, per un matrimonio, per fare il vino o l’olio, o spostarti da un luogo all’altro. Il malato guarirà e chi nascerà in questo giorno vivrà, e se tuonerà ci sarà la guerra. In questo giorno nacque Beniamino, figlio di Giacobbe. Il ventiquattresimo giorno nacque il Faraone. La giornata non è né bella né brutta. Chi nasce vivrà 30 anni, il malato morirà, un sogno sarà menzognero. Il venticinquesimo giorno è pessimo per qualsiasi lavoro e attività. Chi nascerà vivrà 88 anni, il malato morirà e il sogno si avvererà il terzo giorno. Il ventiseiesimo giorno Mosè separò il Mar Rosso, la giornata è buona per ogni lavoro, per viaggiare per mare e per terra, per piantare vigne e per sposarsi. Il malato guarirà, chi nascerà vivrà 83 anni e, se tuonerà, sarà buon segno. Il ventisettesimo giorno la manna cadde dal cielo, questo giorno è buono per ogni lavoro e per il matrimonio. Chi è malato guarirà, chi nasce vivrà 30 anni e il sogno diventerà realtà. Il ventottesimo giorno è ottimo per fare il vino, viaggiare e contrarre un matrimonio. Chi nasce in questo giorno vivrà, il malato guarirà e se tuona sarà buon segno. Il ventinovesimo giorno i figli d’Israele entrarono in Terra Santa, questo è un buon giorno per ogni lavoro, ma non sposarti e non introdurre i figli ad alcun lavoro. Il malato guarirà; chi nascerà vivrà [..] anni e sarà un abile artigiano. Il sogno si avvererà in questo giorno e, se tuonerà, sarà buon segno. Il trentesimo giorno è buono per svolgere qualsiasi lavoro e acquistare o vendere qualsiasi tipo di merce. Il malato guarirà; chi nasce in questo giorno vivrà 120 anni, e sarà una persona cattiva e diventerà un commerciante. Se tuonerà indica una grande fertilità della terra. |
Il testo tra [ ] è aggiunta critica a correzione di omissioni o a integrazione di porzioni testuali illeggibili. Le integrazioni sono operate sulla scorta di Grosjean 1977.
* corretto a partire da priodar
** corretto a partire da miler
*** corretto a partire da pestiar
**** corretto a partire da rolador
***** corretto a partire da amtrimoni
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione testuale relativa alle maree (B dell'edizione Grosjean 1977).
Trascrizione e traduzione a cura di Eleonora Massaro.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Aso es lo cors deles marees. In comesand del mo(n)t de Gibetaria i(n)tro astoch de pomarch chies i(n) bretagna / luna i(n) grech (e) lebeg . p. mar . (e) i(n) mestre (e) uentfora . B . mar: - |
![]() |
Lettere dorate all'esterno della circonferenza: G [.] S L P M Lettere rubricate all'interno della circonferenza: P B Toponimi all'interno del settore circolare: sayn sanmae forndartus insuladebas setrilles Granexo ras bra(n)zard porlam uhic beocef gui(n)salexeo romaneo sanux sayna |
Aso es lo cors deles marees. In comesand del mo(n)t de Gibetaria i(n)tro astoch de pomarch chies i(n) bretagna / luna i(n) grech (e) lebeg . p. mar . (e) i(n) mestre (e) uentfora . B . mar: - |
Asó és lo cors de les marees incomesand del mont de Gibetaria intrò astoch de Pomarch chi és in Bretagna. Luna in grech e lebeg . p. mar . e in mestre e vent forà . B . mar. |
Lettere dorate all'esterno della circonferenza: G [.] S L P M Lettere rubricate all'interno della circonferenza: P B Toponimi all'interno del settore circolare: sayn sanmae forndartus insuladebas setrilles Granexo ras bra(n)zard porlam uhic beocef gui(n)salexeo romaneo sanux sayna |
Lettere dorate all'esterno della circonferenza: G [.] S L P M Lettere rubricate all'interno della circonferenza: P B Toponimi all'interno del settore circolare: Sayn Sanmae Forndartus Insula de Bas Setrilles Granexo Ras Branzard Porlam Uhic Beocef Guinsalexeo Romaneo Sanux Sayna |
Asó és lo cors de les marees incomesand del mont de Gibetaria intrò astoch de Pomarch chi és in Bretagna. Luna in grech e lebeg . p. mar . e in mestre e vent forà . B . mar. | Questo è il corso delle maree, partendo dalla Rocca di Gibilterra fino alla Pointe de Penmarch, che si trova in Bretagna. Quando la luna è a nord-est e sud-ovest: alta marea (P), se nel nord-ovest e sud-est: bassa marea (B). |
Lettere dorate all'esterno della circonferenza: G [.] S L P M Lettere rubricate all'interno della circonferenza: P B Toponimi all'interno del settore circolare: Sayn Sanmae Forndartus Insula de Bas Setrilles Granexo Ras Branzard Porlam Uhic Beocef Guinsalexeo Romaneo Sanux Sayna |
Lettere dorate all'esterno della circonferenza: G (Grecale) [.] (Levante) S (Scirocco) L (Libeccio) P (Ponente) M (Maestrale) Lettere rubricate all'interno della circonferenza: P (alta marea) B (bassa marea) Toponimi all'interno del settore circolare: Île de Sein Mahé Île de Batz Les Sept îles Gernsey Raz Blanchard Portland Ipswick Winchelsea Rumney Sandwich Senna |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione relativa allo schema atto a stabilire la data delle festività mobili (C dell'edizione Grosjean 1977).
Trascrizione a cura di Eleonora Massaro.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Aquesta roda uos mostra lauro nomero tots temps (e) quantes setmanes de carnal (e) aquants [iorns] ue pasqua demarç o dabril // (e) çincogema enquants iorns demayg o de juyn sara/ (e) ayxi [hofar...] sapiats que en lay(n) de m .ccclxxv. corra lauro / nomero / en .viij. adonchs / uogits la figura [fins] sialama esquera hon ha scrit lauronomero andret denombre de .viij. quj co[r](r)a en aquest ayn de .mccclxxv. (e) ala hon uos mostra laltra ma son setmanes de carnal/ (e) ala hon uos mostra [..] gospa delaspassa uos mostra pasqua (e) ala hon toca lacapula del cap uos mostra çjnco gema per aquel ayn / (e) laltre ayn lexarem lo mombre de .viij. euogirets la figura en .ix. (e) [...] fins a .xix. ayns tornarets en .i. (e) ayxi per tots/ te[...] lo nomre negre mostra abril (e) lo uermel amostra març |
![]() |
Cerchio n. 1*:
.XXVI. mag/ .XXVIIJ. mag/ .XXIX. mag/ .XXXI. mag/ [..............]/ [..............]/ .V. j[...]/ .VI. juy(n)/ .VIIII. mag/ .X. mag/.XII. mag/ .XIII. mag/ .XV. mag/ .XVIJ. mag/ .XVIII. mag/ .XX. mag/ .XXI. mag/ .XXIII. mag/ .XXIIIJ. mag
Cerchio n. 2: .XXX./ .XXXI./ .II./ .III./ .V./ .VI./ .VIII./ .X./ .XI./ .XIII./ .XIIII./ .XVI./ .XVIIII:/ .XIX./ .XXIJ./ .XXIIJ./ .XXV./ .XXVIJ./ .XXVIIJ./
Cerchio n. 3: X/ .X./ X/ X/ .VI./ .VJ./ .VIJ./ .VIJ./ .VIJ./ .VIIJ./ .VIIJ./ .VIIJ./ .VIJ./ .VIIJ./ .VIIIJ./ .VIIIJ./ .VIIIJ./ X Cerchio n. 4: .XV./ .IIIJ./ .XIJ./ .I./ .IX./ .XVIJ./ .VI./ .XIIIJ./ .III./ .XI./ XIX/ .VIIJ./ .XVJ./ .V./ XIIJ./ .IJ./ .X./ .XVIIJ./ .VIJ. Cerchio n. 5: .f./ .e./ .d./ .b./ .a./ .G./ .f./ .d./ .c./ .b./ .A./ .f./ .e./ .d./ .c./ .a./ .G./ .f./ .e./ .c./ .b./ .a./ .G./ .e./ .d./ .c./ .b./ .G./
Cerchio n. 6:
[v]/ vi/ .vij. Cerchio n. 7: B/ B/ B/ B/ B Cerchio n.8: m. ccclx vj. baxex |
* I cerchi sono numerati a partire da quello esterno. La trascrizione di tutti è effettuata in senso orario a partire dall'alto, a prescindere da quale sia l'inizio della serie numerica.
Aquesta roda uos mostra lauro nomero tots temps (e) quantes setmanes de carnal (e) aquants [iorns] ue pasqua demarç o dabril // (e) çincogema enquants iorns demayg o de juyn sara/ (e) ayxi [hofar...] sapiats que en lay(n) de m .ccclxxv. corra lauro / nomero / en .viij. adonchs / uogits la figura [fins] sialama esquera hon ha scrit lauronomero andret denombre de .viij. quj co[r](r)a en aquest ayn de .mccclxxv. (e) ala hon uos mostra laltra ma son setmanes de carnal/ (e) ala hon uos mostra [..] gospa delaspassa uos mostra pasqua (e) ala hon toca lacapula del cap uos mostra çjnco gema per aquel ayn / (e) laltre ayn lexarem lo mombre de .viij. euogirets la figura en .ix. (e) [...] fins a .xix. ayns tornarets en .i. (e) ayxi per tots/ te[...] lo nomre negre mostra abril (e) lo uermel amostra març |
Aquesta roda vos mostra l'auro nomero tots temps e quantes setmanes de Carnal e aquants jorns ve Pasqua de març o d'abril e Çincogema en quants jorns de mayg o de juyn sarà. E ayxi ho far[..] sapiats que en l'ayn de MCCCLXXV corrà l'auro nomero en VIII, adonchs vogits la figura fins sia la mà esquera hon ha scrit l'auro nomero andret de nombre de VIII qui corra en aquest ayn de MCCLXXV e alà hon vos mostra l'altra mà són setmanes de Carnal, e alà hon vos mostra [..] gospa de l'aspassa, vos mostra Pasqua e alà hontoca la capula del cap vos mostra Çincogema per aquel ayn. E l'altre ayn lexarem lo mombre de VIII e vogirets la figura en IX e [...] fins a XIX ayns tornarets en I, e ayxi per tots te[...]. Lo nomre negre mostra abril e lo vermel amostra març. |
Cerchio n. 1*: .XXVI. mag/ .XXVIIJ. mag/ .XXIX. mag/ .XXXI. mag/ [..............]/ [..............]/ .V. j[...]/ .VI. juy(n)/ .VIIII. mag/ .X. mag/.XII. mag/ .XIII. mag/ .XV. mag/ .XVIJ. mag/ .XVIII. mag/ .XX. mag/ .XXI. mag/ .XXIII. mag/ .XXIIIJ. mag .XXX./ .XXXI./ .II./ .III./ .V./ .VI./ .VIII./ .X./ .XI./ .XIII./ .XIIII./.XVI./.XVIIII:/.XIX./ .XXIJ./ .XXIIJ./ .XXV./ .XXVIJ./ .XXVIIJ./
Cerchio n. 3: X/ .X./ X/ X/ .VI./ .VJ./ .VIJ./ .VIJ./ .VIJ./ .VIIJ./ .VIIJ./ .VIIJ./ .VIJ./ .VIIJ./ .VIIIJ./ .VIIIJ./ .VIIIJ./ X Cerchio n. 4: .XV./ .IIIJ./ .XIJ./ .I./ .IX./ .XVIJ./ .VI./ .XIIIJ./ .III./ .XI./ XIX/ .VIIJ./ .XVJ./ .V./ XIIJ./ .IJ./ .X./ .XVIIJ./ .VIJ. Cerchio n. 5: .f./ .e./ .d./ .b./ .a./ .G./ .f./ .d./ .c./ .b./ .A./ .f./ .e./ .d./
.c./ .a./ .G./ .f./ .e./ .c./ .b./ .a./ .G./ .e./ .d./ .c./ .b./ .G./ Cerchio n. 6:
[v]/ vi/ .vij. Cerchio n. 7: B/ B/ B/ B/ B Cerchio n.8: m. ccclx vj. baxex |
Cerchio n. 1: XXVI mag/ XXVIII mag/ XXIX mag/ XXXI mag/ [..............]/ [..............]/ V j[...]/ VI juyn/ VIIII mag/ X mag/ XII mag/ XIII mag/ XV mag/ XVII mag/ XVIII mag/ XX mag/ XXI mag/ XXIII mag/ XXIIII mag
Cerchio n. 2: XXX/ XXXI/ II/ III/ V/ VI/ VIII/ X/ XI/ XIII/ XIIII/ XVI/ XVIIII/ XIX/ XXII/ XXIII/ XXV/ XXVII/ XXVIII/
Cerchio n. 3: X/ X/ X/ X/ VI/ VI/ VII/ VII/ VII/ VIII/ VIII/ VIII/ VII/ VIII/ VIIII/ VIIII/ VIIII/ X Cerchio n. 4: XV / IIII/ XII/ I/ IX/ XVII/ VI/ XIIII/ III/ XI/ XIX/ VIII/ XVI/ V/ XIII/ II/ X/ XVIII/ VII Cerchio n. 5: f/ e/ d/ b/ a/ g/ f/ d/ c/ b/ a/ f/ e/ d/ c/ a/ g/ f/
e/ c/ b/ a/ g/ e/ d/ c/ b/ G/ Cerchio n. 6:
[V]/ VI/ VII Cerchio n. 7: B/ B/ B/ B/ B Cerchio n.8: MCCCLXVI baxex |
* I cerchi sono numerati a partire da quello esterno. La trascrizione di tutti è effettuata in senso orario a partire dall'alto, a prescindere da quale sia l'inizio della serie numerica.
Aquesta roda vos mostra l'auro nomero tots temps e quantes setmanes de Carnal e aquants jorns ve Pasqua de març o d'abril e Çincogema en quants jorns de mayg o de juyn sarà. E ayxi ho far[ets]*: sapiats que en l'ayn de MCCCLXXV corrà l'auro nomero en VIII, adonchs vogits la figura fins sia la mà esquera hon ha scrit l'auro nomero andret de nombre de VIII qui corra en aquest ayn de MCCLXXV. E alà hon vos mostra l'altra mà són setmanes de Carnal, e alà hon vos mostra [la] gospa de l'aspassa, vos mostra Pasqua e alà hon toca la capula del cap vos mostra Çincogema per aquel ayn. E l'altre ayn lexarem lo mombre de VIII e vogirets la figura en IX e [ayxi] fins a XIX ayns tornarets en I, e ayxi per tots te[mps]. Lo nomre negre mostra abril e lo vermel amostra març.
|
Questa ruota vi mostra il numero aureo di tutti i tempi, il numero di settimane di Carnevale, in quali giorni di marzo o aprile sarà la Pasqua e in quali giorni di maggio o giugno sarà la Pentecoste. Procedete come segue: sappiate che nell'anno 1375 corre il numero aureo 8, quindi si gira la figura finché la sua mano sinistra, su cui è scritto «numero aureo», si ferma sul numero 8, che corre in quest'anno 1375. L'altra mano poi vi mostra le settimane di Carnevale, il pomo della spada vi indica la Pasqua, e dove il berretto tocca la testa, quell'anno è la Pentecoste. L'anno prossimo si lascia il numero 8 e si sposta la figura sul 9 e così via fino a 19 anni. Da lì si ritorna all'1 e così via per tutto il tempo. I numeri neri mostrano aprile, quelli rossi marzo.
|
Cerchio n. 1**: XXVI mag/ XXVIII mag/ XXIX mag/ XXXI mag/ [..............]/ [..............]/ V j[uyn]/ VI juyn/ VIIII mag/ X mag/ XII mag/ XIII mag/ XV mag/ XVII mag/ XVIII mag/ XX mag/ XXI mag/ XXIII mag/ XXIIII mag
Cerchio n. 2: XXX/ XXXI/ II/ III/ V/ VI/ VIII/ X/ XI/ XIII/ XIIII/ XVI/ XVIIII/ XIX/ XXII/ XXIII/ XXV/ XXVII/ XXVIII/
Cerchio n. 3: X/ X/ X/ X/ VI/ VI/ VII/ VII/ VII/ VIII/ VIII/ VIII/ VII/ VIII/ VIIII/ VIIII/ VIIII/ X Cerchio n. 4: XV / IIII/ XII/ I/ IX/ XVII/ VI/ XIIII/ III/ XI/ XIX/ VIII/ XVI/ V/ XIII/ II/ X/ XVIII/ VII Cerchio n. 5: f/ e/ d/ b/ a/ g/ f/ d/ c/ b/ a/ f/ e/ d/ c/ a/ g/ f/ e/ c/ b/ a/
g/ e/ d/ c/ b/ G/ Cerchio n. 6:
[V]/ VI/ VII Cerchio n. 7: B/ B/ B/ B/ B Cerchio n.8: m. ccclx vj. baxex |
Cerchio n. 1:
XXVI maggio/ XXVIII maggio/ XXIX maggio/ XXXI maggio/ [..............]/ [..............]/ V giugno/ VI giugno/ VIIII maggio/ X maggio/ XII maggio/ XIII maggio/ XV maggio/ XVII maggio/ XVIII maggio/ XX maggio/ XXI maggio/ XXIII maggio/ XXIIII maggio Cerchio n. 2: XXX/ XXXI/ II/ III/ V/ VI/ VIII/ X/ XI/ XIII/ XIIII/ XVI/ XVIIII/ XIX/ XXII/ XXIII/ XXV/ XXVII/ XXVIII/
Cerchio n. 3: X/ X/ X/ X/ VI/ VI/ VII/ VII/ VII/ VIII/ VIII/ VIII/ VII/ VIII/ VIIII/ VIIII/ VIIII/ X Cerchio n. 4: XV / IIII/ XII/ I/ IX/ XVII/ VI/ XIIII/ III/ XI/ XIX/ VIII/ XVI/ V/ XIII/ II/ X/ XVIII/ VII Cerchio n. 5: f/ e/ d/ b/ a/ g/ f/ d/ c/ b/ a/ f/ e/ d/ c/ a/ g/ f/ e/ c/ b/
a/ g/ e/ d/ c/ b/ G/ Cerchio n. 6:
[V]/ VI/ VII Cerchio n. 7: B/ B/ B/ B/ B Cerchio n.8: MCCCLXVI baxex |
* le porzioni illeggibili sono state integrate sulla base dell'edizione Buchon 1839.
** I cerchi sono numerati a partire da quello esterno. La trascrizione di tutti è effettuata in senso orario a partire dall'alto, a prescindere da quale sia l'inizio della serie numerica.
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() |
Diu tolomeu guardat que no \tochs/ en tap(er)sona ab fer(r)e1 ne segnar m
entra que la luna es en aquel signe
qui es so[b]ra aquel membre [ado]nchs
si uols saber totz iorns en q[ual sig]ne
[es] la luna / si obs / o au (e)tz per [madec]i
n[a] de sagnar ho dalt(ra) ma[ne]ra / Iatsia
q(ue)us ho ue mostrat pus sobr[e]l en
la Roda passada / p(er)o assi ho trobar(e)u
puss clar / efaretz ho ayxi / comptatz
qua(n)ts iorns tenim de laluna / e
aytants iorns qua(n)ts naura passatz
guardats / en aquesta taulla deu all
scrita eguarda lo nombra del marge(n)
]en que[ en que sera loiorn en que /
sarets / eposa aquj lo dit puys dau
alla per la taula del mes / en aquj
un caura dret lo dit aquj es laluna
en aquell signe1 / esapiatz que los
.xij. signes son conpertitz per
tota lapersona assi con opodets
ueer en aquesta figura / aries
p(er) lo cap / tauros per lo col /
geminis p(er) los brasos / fins als
peus
|
![]() |
![]() |
6 aries |
janer | febre(r) | març | abril | mayg | juy(n) | juljol3 | agost | stembre | octubri | noembr(e) | dembre | |
i ii iij4 |
aquari(us) | piçis | aries | taur(us) | gemjni | cançer | lelo | uirgo | libra | scorpi(us) | sagitari | cap(i)corn |
iiij v |
piçis | aries | taurus | gemjni | cançer | eleo | uirgo | libra | scorpi(us) | sagitari | cap(i)corn | aquari |
vj vij viij |
aries | taur(us) | gemjni | cançer | leo | ujrgo | libra | scorpi(us) | sagitari | cap(i)corn | aquari | piçis |
ix x |
tauru(s) | gemjni | cançer | leo | ujrgo | libra | scorpi(us) | sagitari | cap(i)corn | aquari(us) | piçis | aries |
xi xij xiij |
gemini | cançer | leo | uirgo | libra | scorpi(us) | sagitari | cap(i)corn | aquari | piçis | aries | taur(us) |
xiiij xv |
cançer | leo | uirgo | libra | scorpi(us) | sagitari(us) | cap(i)corn | aquari | piçis | aries | taurus | geminj |
xvi xvij xviij |
leo | uirgo | libra | scorpi(us) | sagitari | cap(i)corn | aquari(us) | piçis | aries | taurus | gemini | cançer |
xix xx |
uirgo | libra | scorpi(us) | sagitari(us) | cap(i)corn | aquari(us) | piçis | aries | taurus | gemini | cançer | leo |
xxi xxij xxiij |
libra | scorpi(us) | sagitari | cap(i)corn | aquari(us) | piçis | aries | taurus | gemini | cançer | leo | uirgo5 |
xxiiij xxv |
scorpi(us) | sagitari | cap(i)corn | aquari(us) | piçis | aries | tauris | gemini | cançer | leo | uirgo | libra |
xxvi xxvij xxv iij |
sagitari | cap(i)corn | aquari(us) | piçis | aries | taurus | gemini | cançer | leo | uirgo | libra | scorpi(us) |
xxix xxx |
cap(i)corn | aquari | piçis | aries | taurus | gemini | cançer | leo | uirgo | libra | scorpi(us) | sagitari |
1. Il copista sembra aver corretto in <e> un'originaria <a>.
2. Nel caso di riferimenti numerici doppi la trascrizione inizia dal primo a partire da sinistra.
3. La sequenza grafematica <lj> risulta dalla correzione di una precedente <y>; il copista sembra inoltre apporre un titulus di difficile interpretazione.
4. I numerali di colore rosso risultano trascritti sistematicamente in interlinea.
5. La sequenza <ui> risulta da una correzione, forse di un'originaria <cap>.
![]() |
![]() |
Diu tolomeu guardat que no \tochs/ en tap(er)sona ab fer(r)e1 ne segnar m entra que la luna es en aquel signe qui es so[b]ra aquel membre [ado]nchs si uols saber totz iorns en q[ual sig]ne [es] la luna / si obs / o au (e)tz per [madec]i n[a] de sagnar ho dalt(ra) ma[ne]ra / Iatsia q(ue)us ho ue mostrat pus sobr[e]l en la Roda passada / p(er)o assi ho trobar(e)u puss clar / efaretz ho ayxi / comptatz qua(n)ts iorns tenim de laluna / e aytants iorns qua(n)ts naura passatz guardats / en aquesta taulla deu all scrita eguarda lo nombra del marge(n) ]en que[ en que sera loiorn en que / sarets / eposa aquj lo dit puys dau alla per la taula del mes / en aquj un caura dret lo dit aquj es laluna en aquell signe1 / esapiatz que los .xij. signes son conpertitz per tota lapersona assi con opodets ueer en aquesta figura / aries p(er) lo cap / tauros per lo col / geminis p(er) los brasos / fins als peus |
Diu Tolomeu: guarda’t que no tochs en ta persona ab ferre ne segnar mentra que la Luna és en aquel signe qui és sobra aquel membre. Adonchs, si vols saber totz jorns en qual signe és la Luna si obs o avetz per madecina de sagnar ho d’altra manera, jatsia que us ho ue mostrat pus sobr'él, en la roda passada, però assi ho trobareu puss clar, e faretz-ho ayxí: comptatz quants jorns tenim de la Luna, e aytants jorns quants n’aurà passatz guardats en aquesta taulla devall scrita, e guarda lo nombra del margen en què serà lo jorn en què sarets, e posa aquí lo dit; puys davalla per la taula del mes: en aquí un caurà dret lo dit, aquí és la Luna en aquell signe. E sapiatz que los XII signes són conpertitz per tota la persona assi con o podets veer en aquesta figura: Aries per lo cap, Tauros per lo col, Gèminis per los brasos, fins als peus.
|
![]() |
6 aries 7 taurus 8 geminis2 gemjnis 9 cançer 10 leo 11 uirgo 12 libra 13 scorpi 14 sagitarj 15 capicornj capicornj 16 aquarj aquarj 17 picis picis |
6 Aries 7 Taurus 8 Gèminis Gèminis 9 Cànçer 10 Leo 11 Virgo 12 Libra 13 Scorpí 14 Sagitari 15 Capicorni Capicorni 16 Aquari Aquari 17 Picis Picis |
![]() |
Janer | Febrer | Març | Abril | Mayg | Juyn | Juljol | Agost | Stembre | Octubri | Noembre | Dembre | |
I II III3 |
Aquarius | Piçis | Aries | Taurus | Gèmini | Cànçer | lelo | Virgo | Libra | Scorpius | Sagitari | Capicorn |
IIII V |
Piçis | Aries | Taurus | Gèmini | Cànçer | eleo | Virgo | Libra | Scorpius | Sagitari | Capicorn | Aquari |
VI VII VIII |
Aries | Taurus | Gèmini | Cànçer | Leo | Virgo | Libra | Scorpius | Sagitari | Capicorn | Aquari | Piçis |
IX X |
Taurus | Gèmini | Cànçer | Leo | Virgo | Libra | Scorpius | Sagitari | Capicorn | Aquarius | Piçis | Aries |
XI XII XIII |
Gèmini | Cànçer | Leo | Virgo | Libra | Scorpius | Sagitari | Capicorn | Aquari | Piçis | Aries | Taurus |
XIIII XV |
Cànçer | Leo | Virgo | Libra | Scorpius | Sagitarius | Capicorn | Aquari | Piçis | Aries | Taurus | Gèmini |
XVI XVII XVIII |
Leo | Virgo | Libra | Scorpius | Sagitari | Capicorn | Aquarius | Piçis | Aries | Taurus | Gèmini | Cànçer |
XIX XX |
Virgo | Libra | Scorpius | Sagitarius | Capicorn | Aquarius | Piçis | Aries | Taurus | Gèmini | Cànçer | Leo |
XXI XXII XXIII |
Libra | Scorpius | Sagitari | Capicorn | Aquarius | Piçis | Aries | Taurus | Gèmini | Cànçer | Leo | Virgo |
XXIIII XXV |
Scorpius | Sagitari | Capicorn | Aquarius | Piçis | Aries | Tauris | Gèmini | Cànçer | Leo | Virgo | Libra |
XXVI XXVII XXVIII |
Sagitari | Capicorn | Aquarius | Piçis | Aries | Taurus | Gèmini | Cànçer | Leo | Virgo | Libra | Scorpius |
XXIX XXX |
Capicorn | Aquari | Piçis | Aries | Taurus | Gèmini | Cànçer | Leo | Virgo | Libra | Scorpius | Sagitari |
1. Il copista sembra aver corretto in <e> un'originaria <a>.
2. Nel caso di riferimenti numerici doppi la trascrizione inizia dal primo a partire da sinistra.
3. I numerali di colore rosso risultano trascritti sistematicamente in interlinea.
Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Diu Tolomeu: guarda’t que no tochs en ta persona ab ferre ne segnar mentra que la Luna és en aquel signe qui és sobra aquel membre. Adonchs, si vols saber totz jorns en qual signe és la Luna si obs o avetz per madecina de sagnar ho d’altra manera, jatsia que us ho ue1 mostrat pus sobr'él, en la roda passada, però assi ho trobareu puss clar, e faretz-ho ayxí: comptatz quants jorns tenim de la Luna, e aytants jorns quants n’aurà passatz guardats en aquesta taulla devall scrita, e guarda lo nombra del margen en què serà lo jorn en què sarets, e posa aquí lo dit; puys davalla per la taula del mes: en aquí un caurà dret lo dit, aquí és la Luna en aquell signe. E sapiatz que los XII signes són conpertitz per tota la persona assi con o podets veer en aquesta figura: Aries per lo cap, Tauros per lo col, Gèminis per los brasos, fins als peus.
|
Dice Tolomeo: guardati dal toccarti nella tua persona con del ferro e dall’effettuare salassi fintanto che la Luna si trova nel segno indicato sulla parte del corpo in questione. Dunque, se vuoi sapere in qualsiasi momento in quale segno si trovi la Luna, se necessità ne avete per la pratica medica del salasso o per rimedi di altro genere, anche se ve l’ho mostrato più sopra della figura umana, nel disco precedente, in questo modo lo troverete tuttavia in maniera più chiara, e farete così: contate quanti giorni di Luna abbiamo, e, in base a quanti giorni saranno passati, controllate la tavola scritta sotto e cercate nel margine il numero corrispondente al giorno in cui siete, e posate qui il dito; scorrete poi lungo le colonne dei mesi: il segno in cui si trova la Luna sarà quello sopra il quale sarà caduto opportunatamente il dito. E sappiate che i dodici segni sono ripartiti in tutta la persona così come lo potete vedere in questa figura: Ariete per la testa, Toro per il collo, Gemelli per le braccia, e così via, fino ai piedi.
|
![]() |
6 Aries 7 Taurus 8 Gèminis Gèminis 9 Cànçer 10 Leo 11 Virgo 12 Libra 13 Scorpí 14 Sagitari 15 Capicorni Capicorni 16 Aquari Aquari 17 Picis Picis |
6 Ariete 7 Toro 8 Gemelli Gemelli 9 Cancro 10 Leone 11 Vergine 12 Bilancia 13 Scorpione 14 Sagittario 15 Capricorno Capricorno 16 Acquario Acquario 17 Pesci Pesci |
![]() |
Gennaio | Febbraio | Marzo | Aprile | Maggio | Giugno | Luglio | Agosto | Settembre | Ottobre | Novembre | Dicembre | |
I II III2 |
Acquario | Pesci | Ariete | Toro | Gemelli | Cancro | Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno |
IIII V |
Pesci | Ariete | Toro | Gemelli | Cancro | Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario |
VI VII VIII |
Ariete | Toro | Gemelli | Cancro | Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci |
IX X |
Toro | Gemelli | Cancro | Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete |
XI XII XIII |
Gemelli | Cancro | Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete | Toro |
XIIII XV |
Cancro | Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete | Toro | Gemelli |
XVI XVII XVIII |
Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete | Toro | Gemelli | Cancro |
XIX XX |
Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete | Toro | Gemelli | Cancro | Leone |
XXI XXII XXIII |
Bilancia | Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete | Toro | Gemelli | Cancro | Leone | Vergine |
XXIIII XXV |
Scorpione | Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete | Toro | Gemelli | Cancro | Leone | Vergine | Bilancia |
XXVI XXVII XXVIII |
Sagittario | Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete | Toro | Gemelli | Cancro | Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione |
XXIX XXX |
Capricorno | Acquario | Pesci | Ariete | Toro | Gemelli | Cancro | Leone | Vergine | Bilancia | Scorpione | Sagittario |
1. La traduzione presuppone l'emendatio della lezione ue in he.
2. Nel ms. i numerali di colore rosso risultano trascritti sistematicamente in interlinea.
La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 1 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 1 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
1
![]() |
Mapa mondi uol dir ayta(n)t co(n) ymage del mo(n) edeles diuerses / etats del mo(n) / edel(e)s regio(n)s q(ue) son sus laterra de diuerses man(er)as / de gens quj en ela habiten / (e) la dita ymage ho figu ra / es redona / amanera de pilota / asembla(n)t dou departida per .iiij. elements / Car lou tot es enuironat de fora de latesta / axi q(ue) la testa / en uirona loblanch q(ue) es dit album / lalbum enui rona lo uermell (e) en lo uermell es formadal[…] gota de la grexa de lou / axi lomon de totes / parts / es enuironat del cel axi con de testa elopur aer es enuironat del cel / axi con lalbum delates en[uj]rona[…] de la testa / (e) laer tor[b]at es enujronat del pur aer / axi com lo uermell es enuironat del blanch / (e) la terra / es enclosa dins laer, axi con la gota dela/grexa/ es / enclosa en lo uermell // |
![]() |
![]() |
Mapa mondi uol dir ayta(n)t co(n) ymage del mo(n) edeles diuerses / etats del mo(n) / edel(e)s regio(n)s q(ue) son sus laterra de diuerses man(er)as / de gens quj en ela habiten / (e) la dita ymage ho figu ra / es redona / amanera de pilota / asembla(n)t dou departida per .iiij. elements / Car lou tot es enuironat de fora de latesta / axi q(ue) la testa / en uirona loblanch q(ue) es dit album / lalbum enui rona lo uermell (e) en lo uermell es formadal[…] gota de la grexa de lou / axi lomon de totes / parts / es enuironat del cel axi con de testa elopur aer es enuironat del cel / axi con lalbum delates en[uj]rona[…] de la testa / (e) laer tor[b]at es enujronat del pur aer / axi com lo uermell es enuironat del blanch / (e) la terra / es enclosa dins laer, axi con la gota dela/grexa/ es / enclosa en lo uermell // |
Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses etats del món e de les regions que són sus la Terra, de diverses maneras de gens qui en ela habiten. E la dita ymage ho figura és redona a manera de pilota, a semblant d’ou departida per IIII elements, car l’ou tot és environat de fora de la testa, axí que la testa environa lo blanch, que és dit album; l’album environa lo vermell, e en lo vermell és formada l[…] gota de la grexa de l’ou: axí lo món de totes parts és environat del cel, axí con de testa; e lo pur àer es environat del cel, axí con l’album, de lat, és environa[…] de la testa, e l’àer torbat és environat del pur àer, axí com lo vermell és environat del blanch; e la Terra és enclosa dins l’àer, axí con la gota de la grexa és enclosa en lo vermell. |
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 1 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses etats del món e de les regions que són sus la Terra, de diverses maneras de gens qui en ela habiten. E la dita ymage ho figura és redona a manera de pilota, a semblant d’ou departida per IIII elements, car l’ou tot és environat de fora de la testa, axí que la testa environa lo blanch, que és dit album; l’album environa lo vermell, e en lo vermell és formada l[…]1 gota de la grexa de l’ou: axí lo món de totes parts és environat del cel, axí con de testa; e lo pur àer es environat del cel, axí con l’album, de lat, és environa[…]2 de la testa, e l’àer torbat és environat del pur àer, axí com lo vermell és environat del blanch; e la Terra és enclosa dins l’àer, axí con la gota de la grexa és enclosa en lo vermell.
|
Mappamondo vuol dire immagine del mondo, delle diverse età del mondo e delle regioni che sono sulla Terra, e delle diverse tipologie di genti che in essa vivono. E la detta immagine o figura è rotonda a maniera di una palla, come un uovo suddivisa in quattro elementi, poiché l’uovo, di fuori, è circondato interamente dal guscio, così che il guscio circonda il bianco, che è chiamato albume; l’albume circonda il rosso, e nel rosso viene prodotta la goccia del seme dell’uovo: allo stesso modo il mondo da ogni parte è circondato dal cielo, al pari di un guscio; e l’aria pura è circondata dal cielo, così come l’albume su un lato è circondato dal guscio, e l’aria torbida è circondata dall’aria pura, così come il rosso è circondato dal bianco; e la Terra è racchiusa dall’aria, così come la goccia del seme è racchiusa nel rosso.
|
1. La traduzione presuppone l'integrazione l[a].
2. La traduzione presuppone l'integrazione environa[t].
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 2 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 2 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
2
![]() |
lacreacio del mon sescriu/ en .v. ma [n]eres / en una manera ço es q(ue) abans dels te(m)ps dels segles la pensa diuinal concebia lo mon la qual concepcio es dita mon p(er) art p(re)s / o com(en)çat // car scrit es q(ue) ço q(ue) fetes / en aquell/ uida / era / // la segona manera es scrita q(ue) amanera/(e) exim pli de archetipi (e) de sensible lamat(er)ja del mones creada / axi con es scrit //aquell qui esta per / durablame(n)t crea / totes / coses / ensemps // la te(r)ça manera es q(ue) p(er) sembla(n)ças (e) formes / de .vj. dies aquest mon es format // axi con es scrit / en .vj. dies feu deu totes les sues obres fort bones // // la .(quarta). manera/es axi con .(un). es fet daltre / axi con hom de home / bestia debestia / arbre darbre (e) cascu del sement de son linyatge es nat / axi co(n) es scrit // la quita manera car lo mon encara / sera fet nou segons q(ue) es scrit / ueus q(ue) yo faç totes coses noues // |
![]() |
![]() |
lacreacio del mon sescriu/ en .v. ma [n]eres / en una manera ço es q(ue) abans dels te(m)ps dels segles la pensa diuinal concebia lo mon la qual concepcio es dita mon p(er) art p(re)s / o com(en)çat // car scrit es q(ue) ço q(ue) fetes / en aquell/ uida / era / // la segona manera es scrita q(ue) amanera/(e) exim pli de archetipi (e) de sensible lamat(er)ja del mones creada / axi con es scrit //aquell qui esta per / durablame(n)t crea / totes / coses / ensemps // la te(r)ça manera es q(ue) p(er) sembla(n)ças (e) formes / de .vj. dies aquest mon es format // axi con es scrit / en .vj. dies feu deu totes les sues obres fort bones // // la .(quarta). manera/es axi con .(un). es fet daltre / axi con hom de home / bestia debestia / arbre darbre (e) cascu del sement de son linyatge es nat / axi co(n) es scrit // la quita manera car lo mon encara / sera fet nou segons q(ue) es scrit / ueus q(ue) yo faç totes coses noues // |
La creació del món s’escriu en V maneres: en una manera, ço és, que abans dels temps dels segles la pensa divinal concebia lo món, la qual concepció es dita món per art pres o començat, car scrit és que “ço que fet és en aquell vida era”. La segona manera és scrita que a manera e eximpli de archetipi e de sensible la matèria del món és creada, axi con és scrit: “Aquell qui està perdurablament creà totes coses ensemps”. La terça manera és que per semblanças e formes de VI dies aquest món és format, axí con és scrit: “En VI dies féu Déu totes les sues obres fort bones”. La quarta manera és axí con un és fet d’altre, axí con hom de home, bèstia de bèstia, arbre d’arbre, e cascú del sement de son linyatge és nat, axí con és scrit. La quita manera car lo món encara serà fet nou, segons que és scrit: “Veus que yo faç totes coses noves”. |
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 2 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
La creació del món s’escriu en V maneres: en una manera, ço és, que abans dels temps dels segles la pensa divinal concebia lo món, la qual concepció es dita món per art pres o començat, car scrit és que “ço que fet és en aquell vida era”. La segona manera és scrita que a manera e eximpli de archetipi e de sensible la matèria del món és creada, axi con és scrit: “Aquell qui està perdurablament creà totes coses ensemps”. La terça manera és que per semblanças e formes de VI dies aquest món és format, axí con és scrit: “En VI dies féu Déu totes les sues obres fort bones”. La quarta manera és axí con un és fet d’altre, axí con hom de home, bèstia de bèstia, arbre d’arbre, e cascú del sement de son linyatge és nat, axí con és scrit. La quita manera car lo món encara serà fet nou, segons que és scrit: “Veus que yo faç totes coses noves”.
|
La creazione del mondo si scrive in cinque maniere: in una maniera, cioè, che prima del tempo terreno il pensiero divino concepiva il mondo, la quale concezione è detta di mondo iniziato ad arte, poiché è scritto che: “ciò che fu fatto in Suo nome era la vita”. La seconda maniera recita che la materia del mondo è creata a modo e ad esempio di archetipo e di ciò che può essere percepito con i sensi, così come è scritto: “Colui che eternamente è creò insieme tutte le cose”. La terza maniera è che questo mondo fu creato durante l’aspetto e la forma di sei giorni, così come è scritto: “In sei giorni fece Dio tutte le sue opere perfette”. La quarta maniera è quella per la quale l’uno è fatto dall’altro, così come uomo è fatto da uomo, bestia da bestia, albero da albero, e ciascuno nato dalla semenza della propria stirpe, così come è scritto. Infine la quinta maniera, poiché il mondo sarà fatto nuovo ancora una volta, secondo quanto è scritto: “Vedi, io faccio nuove tutte le cose”.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 3 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 3 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
3
![]() |
L os elaments uolen / aytant dir com ligament de ile / ile es mat(e)ria // emp(er)o los elament del mon son .iiij. d(e)ls quals totes les coses del mon son / so es saber / foch. / aer / aygua/ (e) terra / los quals son amanera de cercle seresoluen / en si mateis / Car lo foch en aer / lo aer enaygua / la […][g]ua / en ter(r)a se conu(er)texen / hoc encara la te[…] en aygua / laayg ua/ enaer / loaer en foch semuden / Cascuns de aquests p(er) propries qualitats lurs quaix axi con abraços ensemps setenen / (e) lalur natura q(ue) es desacorda(n)t la una delaltre / p(er) concorda(n)t amist at / ensemps mesclense / Car later(r)a seca (e) freda ab la aygua q(ue) esfreda es ligada // la aygua q(ue) es fre da (e) humida del aer qui es humit es estreta / lo aer quj es humit (e) calt alfoch qui es calt es aco mpa(n)yat // lo foch q(ue) es calt (e) sech ala ter(r)a quj es seca es aiustat // Edaquests .iiij. elaments la te r(r)a es pus baxa (e) jusana p(er) ço com es pus fexuga // lo foch es pus alt p(er) ço car es pus leu / losaltr [e]s .ij. elaments son en mig quaix axi con .i. li […][a]me(n)t de fermetat dels quals la ayg[u]a es pus fexuga/p(er) que la ter(r)a lies subirana // (e) lo […] [p]us leu p(er) q(ue) lo foch lies de sobre / los coses / emp(er)o quj uan son deputats ala terra / les nada(n)ts alaygua // los uolants alaer / les radiants oresplenda(n)ts |
![]() |
![]() |
L os elaments uolen / aytant dir com ligament de ile / ile es mat(e)ria // emp(er)o los elament del mon son .iiij. d(e)ls quals totes les coses del mon son / so es saber / foch. / aer / aygua/ (e) terra / los quals son amanera de cercle seresoluen / en si mateis / Car lo foch en aer / lo aer enaygua / la […][g]ua / en ter(r)a se conu(er)texen / hoc encara la te[…] en aygua / laayg ua/ enaer / loaer en foch semuden / Cascuns de aquests p(er) propries qualitats lurs quaix axi con abraços ensemps setenen / (e) lalur natura q(ue) es desacorda(n)t la una delaltre / p(er) concorda(n)t amist at / ensemps mesclense / Car later(r)a seca (e) freda ab la aygua q(ue) esfreda es ligada // la aygua q(ue) es fre da (e) humida del aer qui es humit es estreta / lo aer quj es humit (e) calt alfoch qui es calt es aco mpa(n)yat // lo foch q(ue) es calt (e) sech ala ter(r)a quj es seca es aiustat // Edaquests .iiij. elaments la te r(r)a es pus baxa (e) jusana p(er) ço com es pus fexuga // lo foch es pus alt p(er) ço car es pus leu / losaltr [e]s .ij. elaments son en mig quaix axi con .i. li […][a]me(n)t de fermetat dels quals la ayg[u]a es pus fexuga/p(er) que la ter(r)a lies subirana // (e) lo […] [p]us leu p(er) q(ue) lo foch lies de sobre / los coses / emp(er)o quj uan son deputats ala terra / les nada(n)ts alaygua // los uolants alaer / les radiants oresplenda(n)ts |
Los elaments volen aytant dir com ligament de ilé. Ilé és matèria, emperò los elament del món són IIII dels quals totes les coses del món són, so és saber, foch, àer, aygua e terra, los quals són a manera de cercle, se resolvén en si mateis, car lo foch en àer, lo àer en aygua, la […]gua en terra se convertexen, hoc encara la te[…] en aygua, la aygua en àer, lo àer en foch se muden. Cascuns de aquests, per pròpries qualitats lurs, quaix axí con abraços ensemps se tenen, e la lur natura, que és desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclen-se, car la terra seca e freda ab la aygua que és freda és ligada, la aygua que és freda e humida del àer qui és humit és estreta, lo àer qui és humit e calt al foch qui és calt és acompanyat, lo foch que és calt e sech a la terra qui és seca és ajustat. E d’aquests IIII elaments la terra és pus baxa e jusana, per ço com és pus fexuga; lo foch és pus alt per ço car és pus leu; los altres II elaments són enmig quaix axí con I li[…]ament de fermetat, dels quals la aygua és pus fexuga, per què la terra li és subirana, e lo […] pus leu, per què lo foch li és desobre; los coses emperò qui van són deputats a la terra, les nadants a l’aygua, los volants a l’àer, les radiants o resplendants.
|
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 3 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Los elaments volen aytant dir com ligament de ilé. Ilé és matèria, emperò los elament del món són IIII dels quals totes les coses del món són, so és saber, foch, àer, aygua e terra, los quals són a manera de cercle, se resolvén en si mateis, car lo foch en àer, lo àer en aygua, la […]gua1 en terra se convertexen, hoc encara la te[…]2 en aygua, la aygua en àer, lo àer en foch se muden. Cascuns de aquests, per pròpries qualitats lurs, quaix axí con abraços ensemps se tenen, e la lur natura, que és desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclen-se, car la terra seca e freda ab la aygua que és freda és ligada, la aygua que és freda e humida del àer qui és humit és estreta, lo àer qui és humit e calt al foch qui és calt és acompanyat, lo foch que és calt e sech a la terra qui és seca és ajustat. E d’aquests IIII elaments la terra és pus baxa e jusana, per ço com és pus fexuga; lo foch és pus alt per ço car és pus leu; los altres II elaments són enmig quaix axí con I li[…]ament3 de fermetat, dels quals la aygua és pus fexuga, per què la terra li és subirana, e lo […]4 pus leu, per què lo foch li és desobre; los coses emperò qui van són deputats a la terra, les nadants a l’aygua, los volants a l’àer, les radiants o resplendants5.
|
Gli elementi rappresentano il legame dell’Hyle. L’Hyle è la materia, e dunque gli elementi del mondo, dai quali derivano tutte le cose esistenti, sono quattro, cioè fuoco, aria, acqua e terra, i quali sono così come un cerchio, e si risolvono in loro stessi, poiché il fuoco si converte in aria, l’aria in acqua, l’acqua in terra, e parimenti, ancora, la terra si muta in acqua, l’acqua in aria e l’aria in fuoco. Ciascuno di questi, in virtù delle sue proprie qualità, si tiene assieme agli altri quasi in un abbraccio, e la loro natura, che è discordante l’una dalle altre, per una sorta di amicizia corrisposta viene da essi congiuntamente mescolata, in quanto la terra secca e fredda si lega all’acqua fredda e umida; l’acqua, che è fredda e umida, è vicina dell’umida aria; l’aria, che è umida e calda, si accompagna al fuoco, che è caldo; e il fuoco, che è caldo e secco, alla terra che è secca si affianca. E di questi quattro elementi la terra è il più basso o inferiore, in quanto più pesante; il fuoco è il più alto, in quanto più leggero; gli altri due elementi sono nel mezzo, quasi a fare da legame che assicuri stabilità, e tra questi l’acqua è più pesante, per cui la terra le è più sotto, e l’aria più leggera, per cui il fuoco le sta al di sopra; gli esseri che camminano sono dunque destinati alla terra, quelli che nuotano all’acqua, i volatili all’aria, quelli che brillano o risplendono al fuoco.
|
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite in nota.
1. [ay]gua.
2. te[rra].
3. li[ga]ament.
4. [àer].
5. resplendants [al foch].
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 4 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 4 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
4
![]() |
La forma enp(er)o de later(r)a es redona p(er) q(ue) es di ta orbis q(ue) uol dir redonea / car si .i. home era posat / enloaer / guardaua hom la ter(r)a dalt tota la enormitat (e) desereglame(n)t dels munts (e) la cont auitat de l(e)s ualls / e me(n)ys aparrien en la terra q(ue) lo dit de algu sitenia en la ma (una) pilota// Enp(er)o la redonea de la ter(r)a es mesurada per / C. lxxx. millers de stadis / los quals son .xx. millia .lij. milles // la terraes quaix çentre en lomig del mon / axi con lo punt en lo mig de lcercłe / (e) no es sostengud* per neguns ciments / mas solament per la diuinal pote(n)cja / es sustentada p(er) ques lig en la s(an)c(t)a screptura / no temets mi diu lo senyor q(ue) he peniada la terra en no res // la ter(r)a fundada es sobre la sua f(er)metat / axi con de deu fo alementada / occupant lo t(er)me d(e)la sua / qua(n) titat / (e) entorn (e) engir es enuironada /(e) çe(n)yida / en lo lim de la granmar / axi com es scrit // lo abis es cobriment de aqu(e)lla axi con auestiment / de dintre / empro axi es trespassada per passaments daygues con es lo cors per uenes de sanch / per los quals passaments daygues lasequedat dela ter(r)a es regada per q(ue) en tot loch q(ue) la terra es caua da seatroba aygua / |
* Il grafema <d> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <t>.
![]() |
![]() |
La forma enp(er)o de later(r)a es redona p(er) q(ue) es di ta orbis q(ue) uol dir redonea / car si .i. home era posat / enloaer / guardaua hom la ter(r)a dalt tota la enormitat (e) desereglame(n)t dels munts (e) la cont auitat de l(e)s ualls / e me(n)ys aparrien en la terra q(ue) lo dit de algu sitenia en la ma (una) pilota// Enp(er)o la redonea de la ter(r)a es mesurada per / C. lxxx. millers de stadis / los quals son .xx. millia .lij. milles // la terraes quaix çentre en lomig del mon / axi con lo punt en lo mig de lcercle / (e) no es sostengud* per neguns ciments / mas solament per la diuinal pote(n)cja / es sustentada p(er) ques lig en la s(an)c(t)a screptura / no temets mi diu lo senyor q(ue) he peniada la terra en no res // la ter(r)a fundada es sobre la sua f(er)metat / axi con de deu fo alementada / occupant lo t(er)me d(e)la sua / qua(n) titat / (e) entorn (e) engir es enuironada /(e) çe(n)yida / en lo lim de la granmar / axi com es scrit // lo abis es cobriment de aqu(e)lla axi con auestiment / de dintre / empro axi es trespassada per passaments daygues con es lo cors per uenes de sanch / per los quals passaments daygues lasequedat dela ter(r)a es regada per q(ue) en tot loch q(ue) la terra es caua da seatroba aygua / |
La forma enperò de la Terra és redona, per què és dita Orbis, que vol dir redonea, car si I home era posat en lo àer guardava hom la Terra dalt, tota la enormitat e desereglament dels munts e la contavitat de les valls e menys aparrien en la Terra que lo dit de algú si tenia en la mà una pilota. Enperò la redonea de la Terra és mesurada per CLXXX millers de stadis, los quals són XX millia LII milles. La Terra és quaix çentre en lo mig del món, axí con lo punt en lo mig del cercle, e no és sostengud per neguns ciments, mas solament per la divinal potència és sustentada, per què·s lig en la Sancta Screptura: “No temets mi, diu lo Senyor, que he penjada la Terra en no res”. La Terra fundada és sobre la sua fermetat, axí con de Déu fo alementada, occupant lo terme de la sua quantitat, e entorn e engir és environada e çenyida en lo lim de la gran mar, axí com és scrit: “Lo abís és cobriment de aquella axí con a vestiment”. De dintre emprò axí és trespassada per passaments d’aygües con és lo cors per venes de sanch; per los quals passaments d’aygües la sequedat de la Terra és regada, per qué en tot loch que la Terra és cavada se atroba aygua.
|
* Il grafema <d> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <t>.
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 4 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
La forma enperò de la Terra és redona, per què és dita Orbis, que vol dir redonea, car si I home era posat en lo àer guardava hom la Terra dalt, tota la enormitat e desereglament dels munts e la contavitat* de les valls e menys aparrien en la Terra que lo dit de algú si tenia en la mà una pilota. Enperò la redonea de la Terra és mesurada per CLXXX millers de stadis, los quals són XX millia LII milles. La Terra és quaix çentre en lo mig del món, axí con lo punt en lo mig del cercle, e no és sostengud per neguns ciments, mas solament per la divinal potència és sustentada, per què·s lig en la Sancta Screptura: “No temets mi, diu lo Senyor, que he penjada la Terra en no res”. La Terra fundada és sobre la sua fermetat, axí con de Déu fo alementada, occupant lo terme de la sua quantitat, e entorn e engir és environada e çenyida en lo lim de la gran mar, axí com és scrit: “Lo abís és cobriment de aquella axí con a vestiment”. De dintre emprò axí és trespassada per passaments d’aygües con és lo cors per venes de sanch; per los quals passaments d’aygües la sequedat de la Terra és regada, per qué en tot loch que la Terra és cavada se atroba aygua.
|
La forma della Terra è dunque rotonda, motivo per il quale è chiamata Orbis, che significa rotondità, in quanto, se un uomo fosse posto in cielo e guardasse la Terra dall’alto, le enormità e le irregolarità dei monti e le concavità delle valli gli apparirebbero meno evidenti, sulla Terra, del dito di qualcuno se questi tenesse una palla nella mano. La sfericità della Terra è misurata dunque in 180 mila stadi, i quali corrispondono a 20 mila e 52 miglia. La Terra è quasi situata al centro dell’universo, così come lo è il punto al centro del cerchio, e non è sostenuta da cemento alcuno, ma solamente dalla potenza divina, motivo per cui si legge nella Santa Scrittura: “Non abbiate timore di me, dice il Signore, che ho appeso la Terra al nulla”. La Terra si fonda sulla sua propria stabilità, così come fu creata da Dio, occupando lo spazio consono al suo volume, e tutt’attorno è cinta e circondata dal grande mare, così come è scritto: “Gli abissi la coprono così come una veste”. All’interno è nondimeno attraversata da corsi d’acqua, così come il corpo è attraversato dai vasi sanguigni, e attraverso questi corsi d’acqua le zone aride della Terra vengono irrigate, motivo per cui in qualunque parte della Terra si scavi sempre vi si trova acqua.
|
* La traduzione presuppone l'emendatio della lezione contavitat in concavitat.
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 5 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 5 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
5
![]() |
La zona o cercle habitable la qual per nos es tenguda (e) pensada se de par […]ei[x] en .iij. parts / la una es asia / laaltra/ es europa / elaltra es […]frica // asia es septentri on [o] tramuntana // Affrica se sten de mig dia / en[…][r]o aponent // e compren tot la marina de barbaria :- // italia |
![]() |
![]() |
La zona o cercle habitable la qual per nos es tenguda (e) pensada se de par […]ei[x] en .iij. parts / la una es asia / laaltra/ es europa / elaltra es […]frica // asia es septentri on [o] tramuntana // Affrica se sten de mig dia / en[…][r]o aponent // e compren tot la marina de barbaria :- // italia |
La zona o cercle habitable, la qual per nós és tenguda e pensada se depar[…]eix en III parts: la una és Àsia, la altra és Europa e l’altra es […]frica. Àsia és septentrion o tramuntana; Àffrica s’estén de migdia en[…]rò a ponent, e comprèn tot la marina de Barbaria. Itàlia
|
Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 5 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
La zona o cercle habitable, la qual per nós és tenguda e pensada se depar[…]eix1 en III parts: la una és Àsia, la altra és Europa e l’altra es […]frica2. Àsia és septentrion o tramuntana; Àffrica s’estén de migdia en[…]rò3 a ponent, e comprèn tot la marina de Barbaria. Itàlia
|
La zona o il circolo abitabile che noi occupiamo, e che prendiamo in esame, si divide in tre parti: una è l’Asia, l’altra è l’Europa, l’altra ancora è l’Africa. L’Asia è a settentrione o in direzione della tramontana; l’Africa si estende dal mezzogiorno fino a ponente, e comprende tutta la costa della Barberia. L’Italia
|
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite in nota.
1. depar[t]eix.
2. [Àf]frica.
3. en[t]rò.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 6 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 6 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli
![]() |
![]() |
6
![]() |
Italia se segues laqual ça enrera fo dita grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians*// aquesta seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag trami(n)no// En aquesta es la ciutat de Roma la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi ficha antigament/ heficauen les ciutats sego ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha// brundusi ha forma de ceruo// Cartago ha forma de bou T roya hac figura de caual. |
*la c è frutto di correzione: il copista doveva aver saltato una sillaba e ha quindi emendato soprascrivendo la lettera sull'originario li.
![]() |
![]() |
6
Italia se segues laqual ça enrera fo dita grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians*// aquesta seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag trami(n)no// En aquesta es la ciutat de Roma la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi ficha antigament/ heficauen les ciutats sego ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha// brundusi ha forma de ceruo// Cartago ha forma de bou T roya hac figura de caual. |
Itàlia se segués, laqual çaenrera fo dita Grcia, puys pres nom de Satern e fo dita Satrania, puys fo dita Latium, que vol dir amagatall, per tal com Saturnus fo farit per Jupiter e amagà's aqui, puys fo dita Ausonia, finalament pres nom Ytàlia de Ytalo, rey dels Sicilians. Aquesta se leva de les roques de muntanyes dites Alpes en tan que sinen de Lombardia e feneix imag traminno. En aquesta és la ciutat de Roma, la qual pres nom de Ramul, rey qui aquela hedifichà. Antigament heficaven les ciutats segons les mejós feres o bèsties salvatges per que Roma ha forma de leó, la qual senyoreya cent bèsties. Aquesta Roma és cap de totes les ciutats,los seus hedificis són de reyola e teula, per que és dita laternis, que vol dir reyolencha. Brundusi ha forma de cervo, Cartago ha forma de bou, Troya hac figura de caval.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 7 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 7 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
![]() |
![]() |
7
![]() |
Affrica pre nom de affer .j. dels borts de Abram/ aqu esta es en orient (e) leues del flum/ indi (e) passen per mig dia uassen en occident// illes uol aytant dir consituades enloch salat// enlamardemiga terra/ es/ xipre contra siria laqual pres nom de una ciutat q(ue) ha nom Ciper jes enla dita [i]lla de xipre Aquesta encara es dita centa polla/ Car ha ensi .C. ciutats/ aquestaes situada cont(r)e lamar libich la quales dita adriacon/ seg uex se sicilia laqual ]pres[ p(ri)m(er)ament fo nomena da sichania (e) es situada// aquesta axi mateix hauja nom trinacrja de .iij munts q(ue) ha en aquesta es lo munt ethna on crema tots temp sofre// lamar roga ix de lagramar (e) pren color derosa dela terra axi q(ue) tota es quaix uermella/ (e) cor(r)omp tots los seus ribatges// La mar es dita mar perço co(n) es amara aquesta perles uenes de la terra passa amagadament/ (e) lexa enlaterra la sua amargor/ (e) puys ix per fonts dolça (e) puys tornasen ensanatura. |
![]() |
![]() |
Affrica pre nom de affer .j. dels borts de Abram/ aqu esta es en orient (e) leues del flum/ indi (e) passen per mig dia uassen en occident// illes uol aytant dir consituades enloch salat// enlamardemiga terra/ es/ xipre contra siria laqual pres nom de una ciutat q(ue) ha nom Ciper jes enla dita [i]lla de xipre Aquesta encara es dita centa polla/ Car ha ensi .C. ciutats/ aquestaes situada cont(r)e lamar libich la quales dita adriacon/ seg uex se sicilia laqual ]pres[ p(ri)m(er)ament fo nomena da sichania (e) es situada// aquesta axi mateix hauja nom trinacrja de .iij munts q(ue) ha en aquesta es lo munt ethna on crema tots temp sofre// lamar roga ix de lagramar (e) pren color derosa dela terra axi q(ue) tota es quaix uermella/ (e) cor(r)omp tots los seus ribatges// La mar es dita mar perço co(n) es amara aquesta perles uenes de la terra passa amagadament/ (e) lexa enlaterra la sua amargor/ (e) puys ix per fonts dolça (e) puys tornasen ensanatura. |
Affrica pre nom de Affer, I dels borts de Abram. Aquesta és en Orient, leve's del flum Indi e,passen per migdia, va.ss'en en Occident. Illes vol aytant dir consituades en loch salat. En la mar de miga terra és Xipre, contra Siria, la qual pres nom de una ciutat que ha nom Ciper, i és en la dita illa de Xipre. Aquesta encara és dita Centapolla, car ha en si C ciutats. Aquesta és situada contre la Mar Libich, la quales dita Adriacon. Seguex se Sicilia, la qual primerament fo nomeneda Sichania e és situada. Aquesta axí mateix havia nom Trinàcria de III munts que ha. En aquesta és lo munt Ethna, on crema tots temp sofre. La Mar Roga ix de la gra mar e pren color de rosa de la terra,axí que tota és quaix vermella e corromp tots los seus ribatges. La mar és dita mar per ço con és amara, aquesta per les venes de la terra passa a magadament, e lexa en la terra la sua amargor, e puys ix per fonts dolça, e puys torna.se'n en sa natura.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 8 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 8 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
![]() |
![]() |
8
![]() |
Europa p(re)s nom de europo Rey o deuropa filla de agenor En laqual europa uers tramuntana son los munts rifey/ (e)loflum/ athanais lo qual p(re)s nom de ha athanao Rey axi mateix hi son les basses de la gran mar les quals se aiusten pres dela ciutat de thedosum/ a athanai flum/ ees sita jusana la qual sesten entro e danubi enaquestes son aquestes pruujncjes ço es alania/ dacia/ Gothia de danubi fins a alpes/ es germanja subirana laquales axi nomenada per lo ag(er) maname(n)t dels bobles E termena uers po(n)e(n)t enloflum de thnes (e) de aguilo enlo flum dẹ al bia En aquesta es la ragio seuja quies dita amo(n)t aq[u...a] es alama(n)ya la qual pres nom de la bassa dita alaman. |
![]() |
![]() |
8
Europa p(re)s nom de europo Rey o deuropa filla de agenor En laqual europa uers tramuntana son los munts rifey/ (e)loflum/ athanais lo qual p(re)s nom de ha athanao Rey axi mateix hi son les basses de la gran mar les quals se aiusten pres dela ciutat de thedosum/ a athanai flum/ ees sita jusana la qual sesten entro e danubi enaquestes son aquestes pruujncjes ço es alania/ dacia/ Gothia de danubi fins a alpes/ es germanja subirana laquales axi nomenada per lo ag(er) maname(n)t dels bobles E termena uers po(n)e(n)t enloflum de thnes (e) de aguilo enlo flum dẹ al bia En aquesta es la ragio seuja quies dita amo(n)t aq[u...a] es alama(n)ya la qual pres nom de la bassa dita alaman. |
Europa pres nom de Europo rey o d'Europa, filla de Agenor. En la qual Europa vers tramuntana són los munts Rifey e lo flum Athanais, lo qual pres nom de Haathanao rey. Axí mateix hi són les basses de la gran mar, les quals se ajusten pres de la ciutat de Thedosum a Athanai flum, e és sita jusana, la qual s'estén entrò e Danubi. En aquestes són aquestes pruvíncies, ço és Alània, Dàcia, Gòthia. De Danubi fins a Alpes és Germània subirana, la qual és axí nomenada per lo agermanament dels bobles, e termena vers ponent en lo flum de Thnes e de aguiló en lo flum dẹ Albia. En aquesta és la ragió Sévia, qui és dita Amont. Aqu[...]a és Alamanya, la qual pres nom de la bassa, dita Alaman.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 9 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 9 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
![]() |
![]() |
9
![]() |
La gran mar es dita ocç[ea]n(us)/ occeanus uol aytant dir/ con lim de correje[s] of[....]s/ Car lagran mar les .v. cor(r)ej(e)s o p(ar)tides [........] xi co(n) alim enuirona lescalfam(en)t delamar ço [..........] entra (e) con sen torna segueix la luna/ axi q(ue) con la luna esminua q(ue) tornassen la gran mar/ (e) con laluna creix/ o esplena lagra(n) mar entre (e)sescampa/ En p(er)o co(n) laluna es en eq(ui)nocci lauors les ones (e) aygues de lagra(n) mes decco(r)r(e)n (e) aço p(er) lo uehinesch delaluna// Eco(n) laluna esen lo solstici/ ladonchs son menors les aygues/ (e) me(n)ys de corren/ (e) aço p(er) lalunyaria dela luna/ axi q(ue) p(er) xix. anys aquesta gran mar fa son cors axi co(n) es dit/ axi co(n) fa laluna. (e) puys esta en agual crex(e)ment/ (e) torna afer son cors axí co(n) falaluna Enp(er)o la gran mar con laluna ix lauors fa ella antipotis q(ue) uol dir deuorame(n)t car lauors tira ella les aygues (e) les gita abgranpoder. pus q(ue) auem perlat delmapa mundi perlarem e direm dels cors de laluna (e) del sol breueme(n)t. |
![]() |
![]() |
9
La gran mar es dita ocç[ea]n(us)/ occeanus uol aytant dir/ con lim de correje[s] of[....]s/ Car lagran mar les .v. cor(r)ej(e)s o p(ar)tides [........]xi co(n) alim enuirona lescalfam(en)t delamar ço [..........] entra (e) con sen torna segueix la luna/ axi q(ue) con la luna esminua q(ue) tornassen la gran mar/ (e) con laluna creix/ o esplena lagra(n) mar entre (e)sescampa/ En p(er)o co(n) laluna es en eq(ui)nocci lauors les ones (e) aygues de lagra(n) mes decco(r)r(e)n (e) aço p(er) lo uehinesch delaluna// Eco(n) laluna esen lo solstici/ ladonchs son menors les aygues/ (e) me(n)ys de corren/ (e) aço p(er) lalunyaria dela luna/ axi q(ue) p(er) xix. anys aquesta gran mar fa son cors axi co(n) es dit/ axi co(n) fa laluna. (e) puys esta en agual crex(e)ment/ (e) torna afer son cors axí co(n) falaluna Enp(er)o la gran mar con laluna ix lauors fa ella antipotis q(ue) uol dir deuorame(n)t car lauors tira ella les aygues (e) les gita abgranpoder. pus q(ue) auem perlat delmapa mundi perlarem e direm dels cors de laluna (e) del sol breueme(n)t. |
La gran mar és dita ocçeanus. Occeanus vol aytant dir con lim de correjes of[....]s car la gran mar les V correjes o partides [........]xi con a lim environa l'escalfament de la mar ço [..........] entra e con se'n torna segueix la luna, axí que, con la luna és minua, que torna.sse'n la gran mar, e, con la luna creix o és plena, la gran mar entre e s'escampa. Enperò, con laluna es en equinocci, lavors les ones e aygues de la gran, més deccorren e açò per lo vehinesch de la luna. E con la luna és en lo solstici, ladonchs són menors les aygues e menys decorren, e açò per la lunyària de la luna, axí que per XIX anys aquesta gran mar fa son cors, axí con és dit, axí con fa la luna e puys està en agual crexement e torna a fer son cors axí con fa la luna.
Enperò la gran mar, con la luna ix, lavors fa ella antípotis, que vol dir devorament, car lavors tira ella les aygues e les gita ab gran poder. Pus que avèm perlat del mapamundi perlarem e direm dels cors de la luna e del sol brevement. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 10 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 10 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
![]() |
![]() |
10
![]() |
Deuets saber de laluna q(ue) con ela deu p(re)ndr(e)r la uolta q(ue) ela esta sots losol .vi. hores/ e dccxciij. pu(n)ts/ e de puys gita les espadl(e)s al sol etornasen alauant/ e aço p(er) cascun jorn una quarta deuent/ e daquest alargar selargua ela/ .xxx. hores q(ue)* es .vij. jorns e quart/ de altra part que ela esta sots lo sol .xxx.vj. hores/ e dccxciij. punts/ si que laluna seueu es pot ueure feta lasua uolta/ en .i. jorn (e) mig/ eaquels punts mes/ |
* l'abbreviazione per q(ue) sembra corretta a partire dalla precedente i soprascritta per q(ui)
![]() |
![]() |
10
Deuets saber de laluna q(ue) con ela deu p(re)ndr(e) la uolta q(ue) ela esta sots losol .vi. hores/ e dccxciij. pu(n)ts/ e de puys gita les espadl(e)s al sol etornasen alauant/ e aço p(er) cascun jorn una quarta deuent/ e daquest alargar selargua ela/ .xxx. hores q(ue) es .vij. jorns e quart/ de altra part que ela esta sots lo sol .xxx.vj. hores/ e dccxciij. punts/ si que laluna seueu es pot ueure feta lasua uolta/ en .i. jorn (e) mig/ eaquels punts mes/ |
Devets saber de la luna que con ela deu prendre la volta que ela està sots lo sol VI hores e DCCXCIII punts, e depuys gita les espadles al sol e torna-se'n a lavant, e açò per cascun jorn una quarta de vent e d'aquest alargar s'elargua ela XXX hores, que és VII jorns e quart. De altra part que ela està sots lo sol XXXVI hores e DCCXCIII punts, si que la luna se veu e.s pot veure, feta la sua volta, en I jorn e mig e aquels punts més.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 11 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione 11 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione a cura di Elisa Verzilli.
![]() |
![]() |
11
![]() |
Encara deuets saber q(ue) laluna no crex nul temps nj minua/ ans esta/ en una forma com[.]lida iestament mas p(er) la forma delsol q(ui) es tant gran etant poderos/ en claritat que sobre totes les planetes/ es clar/ eluent/ e resplandent p(er) q(ue) e[le]t ol ala luna la sua força/ emeiorament con p[..] pres lies// Item deuetsaber jantendre q[ue] |
![]() |
![]() |
Encara deuets saber q(ue) laluna no crex nul temps nj minua/ ans esta/ en una forma com[.]lida iestament mas p(er) la forma delsol q(ui) es tant gran etant poderos/ en claritat que sobre totes les planetes/ es clar/ eluent/ e resplandent p(er) q(ue) e[le]t ol ala luna la sua força/ emeiorament con p[..] pres lies// Item deuetsaber jantendre q[ue] |
Encara devets saber que la luna no crex nul temps ni minua, ans està en una forma com[.]lida i estament, mas per la forma del sol, qui és tant gran etant poderos, en claritat que sobre totes les planetes és clar e luent e resplandent per que ele tol a la luna la sua força e mejorament con p[..] pres li és. Item devet saber i antendre que
|
La trascrizione delle tavole seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 11, 12, 13. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() |
mercuri es de n atura day re caut et umit / et es d(e) gran auareza / ecant lo sol es en ocçident detras / lororn* euogi los / xij. signes en .ccc. xxxix. dies
|
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <rorn> un titulus di difficile interpretazione.
![]() |
luna es denatura daygua freda et humida del sol pr(e)n saluugor* / en oha malicja / e pren designe hon se Renoua / euogi los .xij. signes / en .xx .vij. dies / e .viij. hores
|
* La prima <u> sembra risultare da una correzione del copista, forse su di un'originaria <a>.
![]() |
Iouis denatura dayre caut et umit / eben temprat / et es mout bona p laneta / e tol delamaleza del taturnus / euogi los .xij. signes / en en .xi. ay(n)s / e .x. mezes / e. xvi. dies |
![]() |
![]() |
mercuri es de n atura day re caut et umit / et es d(e) gran auareza / ecant lo sol es en ocçident detras / lororn* euogi los / xij. signes en .ccc. xxxix. dies |
Mercuri és de natura d’ayre, caut et umit, et és de gran avareza, e cant lo Sol és en ocçident detràs lo rorn, e vogi los XII signes en CCC XXXIX dies.
|
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <rorn> un titulus di difficile interpretazione.
luna es denatura daygua freda et humida del sol pr(e)n saluugor* / en oha malicja / e pren designe hon se Renoua / euogi los .xij. signes / en .xx .vij. dies / e .viij. hores |
Luna és de natura d’aygua, freda et humida; del Sol pren sa luugor, e no ha malicía, e pren de signe hon se renova, e vogi los XII signes en XXVII dies e VIII hores. |
* La prima <u> sembra risultare da una correzione del copista, forse su di un'originaria <a>.
Iouis denatura dayre caut et umit / eben temprat / et es mout bona p laneta / e tol delamaleza del taturnus / euogi los .xij. signes / en en .xi. ay(n)s / e .x. mezes / e. xvi. dies |
Jovis, de natura d’ayre, caut et umit e ben temprat, et és mout bona planeta, e tol de la maleza del taturnus, e vogi los XII signes en en XI ayns e X mezes e XVI dies.
|
Si propone una traduzione dei testi relativi alla porzione D (riferimenti numerici 11-13) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Mercuri és de natura d’ayre, caut et umit, et és de gran avareza, e cant lo Sol és en ocçident detràs lo rorn, e vogi los XII signes en CCC XXXIX dies. |
Mercurio è della natura dell’aria, caldo e umido, ed è di gran avidità, e quando il Sole è in occidente […], e percorre i 12 segni in 339 giorni.
|
Luna és de natura d’aygua, freda et humida; del Sol pren sa luugor, e no ha malicía, e pren de signe hon se renova, e vogi los XII signes en XXVII dies e VIII hores. |
La Luna è della natura dell’acqua, fredda e umida; dal Sole ricava la sua lucentezza, e non è incline al male, e prende come segno quello in cui ella si rinnova, e percorre i 12 segni in 27 giorni e 8 ore. |
Jovis, de natura d’ayre, caut et umit e ben temprat, et és mout bona planeta, e tol de la maleza del taturnus, e vogi los XII signes en en XI ayns e X mezes e XVI dies. |
Giove, di natura dell’aria, caldo e umido e ben temperato, ed è un pianeta molto buono, e sottrae dagli influssi malevoli di Saturno*, e percorre i 12 segni in 11 anni e 10 mesi e 16 giorni. |
*La traduzione presuppone l'emendamento della lezione taturnus in saturnus.
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 21-26. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
21 [...]
22 LEEO
23 VIRGO
24 LIBRA
25 SCORPI
26 SAGITARI
|
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 21-26.
![]() |
![]() |
21 [...] 22 LEEO
23 VIRGO
24 LIBRA
25 SCORPI
26 SAGITARI |
21 [...] 22 LEEO
23 VIRGO
24 LIBRA
25 SCORPÍ
26 SAGITARI |
Si propone la traduzione relativa alla porzione E (riferimenti numerici 21-26) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
21 [...] 22 LEEO
23 VIRGO
24 LIBRA
25 SCORPÍ
26 SAGITARI |
21 [...] 22 Leone
23 Vergine
24 Bilancia
25 Scorpione
26 Sagittario |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F (riferimenti numerici 37-50) dell'edizione Grosjean 1977, inerente alle posizioni della Luna. La porzione G, costituita da immagini rappresentanti le fasi dell'astro, risulta invece priva di testo.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 37-50 (la porzione G, costituita da sole immagini, risulta priva di testo).
![]() |
![]() |
F 37-41, G
![]() |
37 alnatra G 3 38 f atarf .4. 39 e algebee .5. 40 alhartan d .6. 41 alsarffe b .1. |
![]() |
42 alahue .a. 2. 43 açamech G .3. 44 algoffor f .4. 45 d alzebene .6. |
![]() |
46 c alachlil .7. 47 b alchalb .1. 48 a axaulle .2. 49 f alnahayim .4. 50 e albelde .5. |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 37-50 (la porzione G, costituita da sole immagini, risulta priva di testo).
![]() |
![]() |
37 alnatra G 3 38 f atarf .4. 39 e algebee .5. 40 alhartan d .6. 41 alsarffe b .1. |
37 Alnatra g 3 38 f Atarf 4 39 e Algebee 5 40 Alhartan d 6 41 Alsarffe b 1 |
42 alahue .a. 2. 43 açamech G .3. 44 algoffor f .4. 45 d alzebene .6. |
42 Alahue a 2 43 Açamech g 3 44 Algoffor f 4 45 d Alzebene 6 |
46 c alachlil .7. 47 b alchalb .1. 48 a axaulle .2. 49 f alnahayim .4. 50 e albelde .5. |
46 c Alachlil 7 47 b Alchalb 1 48 a Axaulle 2 49 f Alnahayim 4 50 e Albelde 5 |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 64) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 64.
![]() |
![]() |
64 juljol. de. xxxj. e corra e .v. | |||||
![]() |
g | v | dies | ores | menuts |
a | |||||
b | xiij | iij | o | xxxv | |
c | |||||
d | ij | v | x | xxxi | |
e | x | vi | i | l vij | |
f | |||||
g | xviij | viij | xiij | xix | |
a | vij | ix | xix | lvi | |
b | xv | x | iiij | xlvi | |
c | |||||
d | iiij | xii | iiij | xxx | |
e | xij | xiij | xiij | xxxv | |
f | |||||
g | |||||
a | i | xvi | iij | xlix | |
b | ix | xvij | xiiij | vj | |
c | xvij | xviij | xxi | xxij | |
d | |||||
e | vj | xx | iiij | lij | |
f | xiiij | xxi | xviij | xx | |
g | p(ri)m(er) | dia | q(ua)njqu | lar | |
a | iij | xxiij | v | xliiij | |
b | xi | xxiiij | xv | xxxix | |
c | |||||
d | xix | xxvi | xi | i | |
e | viij | xxvij | xxi | xv | |
f | xvj | xxix | iij | xlv | |
g | |||||
a | v | i* xxx |
vij* xxi |
xlviij* lvi |
|
b | auru(us) nonr(us) |
* Trascritto in interlinea.
![]() |
![]() |
64 Juliol de XXXI e corra e V | |||||
![]() |
g | V | dies | ores | menuts |
a | |||||
b | XIII | III | O | XXXV | |
c | |||||
d | II | V | X | XXXI | |
e | X | VI | I | LVII | |
f | |||||
g | XVIII | VIII | XIII | XIX | |
a | VII | IX | XIX | LVI | |
b | XV | X | IIII | XLVI | |
c | |||||
d | IIII | XII | IIII | XXX | |
e | XII | XIII | XIII | XXXV | |
f | |||||
g | |||||
a | I | XVI | III | XLIX | |
b | IX | XVII | XIIII | VI | |
c | XVII | XVIII | XXI | XXII | |
d | |||||
e | VI | XX | IIII | LII | |
f | XIIII | XXI | XVIII | XX | |
g | primer | dia | quaniqu | lar | |
a | III | XXIII | V | XLIIII | |
b | XI | XXIIII | XV | XXXIX | |
c | |||||
d | XIX | XXVI | XI | I | |
e | VIII | XXVII | XXI | XV | |
f | XVI | XXIX | III | XLV | |
g | |||||
a | V | I* XXX |
VII* XXI |
XLVIII* LVI |
|
b | auruus nonrus |
* Trascritto in interlinea.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 65) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 65.
![]() |
![]() |
65 .agost*. de xx […] rn e corra en .1. | dies | ores | menuts | ||
![]() |
c | xiii | i | xvi | ix |
d | |||||
e | ij | iij | xxiij | lviij | |
f | |||||
g | x | v | vi | lix | |
a | xviij | vi | xxiij | l | |
b | vij | vij | iij | xxxvi | |
c | xv | viij | xiiij | xxxvi | |
d | |||||
e | iiij | x | xx | vi | |
f | |||||
g | xii | xij | xiiij | xv | |
a | |||||
b | i | xiiij | iiij | xxvij | |
c | ix | xv | xxi | l | |
d | |||||
e | xvij | xvij | iij | xxi | |
f | vi | xviij | xvi | xlix | |
g | |||||
a | xiiij | xx | viij | xlv | |
b | iij | xxi | xviij | xxvi | |
c | |||||
d | xi | xxiij | x | xij | |
e | xix | xxiiij | xxi | xiij | |
f | |||||
g | viij | xxvi | iiij | xiij | |
a | xvi | xxvij | xij | xlv | |
b | |||||
c | v | xxix | xiij | viij | |
d | |||||
e | aur(us) nomr(us) |
*La lezione sembra trascritta su una precedente rasura.
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 65.
![]() |
![]() |
65 Agost de XX […] rn e corra en 1 | dies | ores | menuts | ||
![]() |
c | XIII | I | XVI | IX |
d | |||||
e | II | III | XXIII | LVIII | |
f | |||||
g | X | V | VI | LIX | |
a | XVIII | VI | XXIII | L | |
b | VII | VII | III | XXXVI | |
c | XV | VIII | XIIII | XXXVI | |
d | |||||
e | IIII | X | XX | VI | |
f | |||||
g | XII | XII | XIIII | XV | |
a | |||||
b | I | XIIII | IIII | XXVII | |
c | IX | XV | XXI | L | |
d | |||||
e | XVII | XVII | III | XXI | |
f | VI | XVIII | XVI | XLIX | |
g | |||||
a | XIIII | XX | VIII | XLV | |
b | III | XXI | XVIII | XXVI | |
c | |||||
d | XI | XXIII | X | XII | |
e | XIX | XXIIII | XXI | XIII | |
f | |||||
g | VIII | XXVI | IIII | XIII | |
a | XVI | XXVI | XII | XLV | |
b | |||||
c | V | XXIX | XIII | VIII | |
d | |||||
e | aurus nomrus |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 66) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 66.
![]() |
![]() |
66 satembr(e)* de xxx. e corra en .iiij. | dies | ores | menuts | ||
![]() |
f | ||||
g | ij | ij | xij | xxxiiij | |
a | |||||
b | x | iiij | xxiij | xxxiij | |
c | xviij | v | vj | i | |
d | vij | vj | xij | iij | |
e | xv | vij | iij | xviij | |
f | finis | dies | q(ua)nj | qulas | |
g | iiij | ix | xij | xxxix | |
a | |||||
b | xij | xi | vi | o | |
c | i | xij | xij | xli | |
d | |||||
e | ix | xiiij | vj | o | |
f | xvij | xv | xij | l vij | |
g | |||||
a | vi | xvij | viij | xiij | |
b | |||||
c | xiiij | xix | i | x | |
d | iij | xx | xix | xliij | |
e | xi | xxi | xxij | xv | |
f | |||||
g | xix | xxxiii | viij | xxix | |
a | viij | xxv | xvij | liiij | |
b | xxiij | xxiij | o | liij | |
c | |||||
d | |||||
e | v | xxviij | vij | iiij | |
f | xiij | xxix | vij | xlviij | |
g |
* La lezione sembra trascritta su una precedente rasura.
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 66.
![]() |
![]() |
66 Satembre de XXX e corra en IIII | dies | ores | menuts | ||
![]() |
f | ||||
g | II | II | XII | XXXIIII | |
a | |||||
b | X | IIII | XXIII | XXXIII | |
c | XVIII | V | VI | I | |
d | VII | VI | XII | III | |
e | XV | VII | III | XVIII | |
f | finis | dies | quani | qulas | |
g | IIII | IX | XII | XXXIX | |
a | |||||
b | XII | XI | VI | O | |
c | I | XII | XII | XLI | |
d | |||||
e | IX | XIIII | VI | O | |
f | XVII | XV | XII | LVII | |
g | |||||
a | VI | XVII | VIII | XIII | |
b | |||||
c | XIIII | XIX | I | X | |
d | III | XX | XIX | XLIII | |
e | XI | XXI | XXII | XV | |
f | |||||
g | XIX | XXXIII | VIII | XXIX | |
a | VIII | XXV | XVII | LIIII | |
b | XXIII | XXIII | O | LIII | |
c | |||||
d | |||||
e | V | XXVIII | VII | IIII | |
f | XIII | XXIX | VII | XLVIII | |
g |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 67) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 67.
![]() |
![]() |
67 utubr[e]* de .xxxi. iorns e corra en .vj. | dies | ores | menuts | ||
![]() |
a | ij | i | xxiii | lvij |
b | |||||
c | x | iij | vij | i | |
d | xviij | iiij | xiiij | xxxvi | |
e | vij | v | vi | xii | |
f | xv | vi | xix | xxxi | |
g | |||||
a | |||||
b | iiij | ix | v | x | |
c | xij | x | xx | l | |
d | |||||
e | i | xij | ij | liij | |
f | ix | xiij | xv | iiij | |
g | xvij | xiiij | xiij | xxij | |
a | |||||
b | |||||
c | vi | xvij | o | xxiij | |
d | xiiij | xviij | xix | xxix | |
e | iij | xix | xxiij | xxxvij | |
f | |||||
g | xi | xxi | vij | xxxix | |
a | xix | xxij | xvj | li | |
b | viij | xxiij | xxi | xlij | |
c | |||||
d | xvj | xxv | v | ij | |
e | |||||
f | |||||
g | v | xxviij | o | xxviij | |
a | xiij | o** xxix |
[o]** xii |
iij** ij |
|
b | |||||
c | aur(us) nomr(us) |
* La lezione sembra trascritta su una precedente rasura.
** Trascritto in interlinea.
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 67.
![]() |
![]() |
67 Utubre de XXXI jorns e corra en VI | dies | ores | menuts | ||
![]() |
a | II | I | XXIII | LVII |
b | |||||
c | X | III | VII | I | |
d | XVIII | IIII | XIIII | XXXVI | |
e | VII | V | VI | XII | |
f | XV | VI | XIX | XXXI | |
g | |||||
a | |||||
b | IIII | IX | V | X | |
c | XII | X | XX | L | |
d | |||||
e | I | XII | II | LIII | |
f | IX | XIII | XV | IIII | |
g | XVII | XIIII | XIII | XXII | |
a | |||||
b | |||||
c | VI | XVII | O | XXIII | |
d | XIIII | XVIII | XIX | XXIX | |
e | III | XIX | XXIII | XXXVII | |
f | |||||
g | XI | XXI | VII | XXXIX | |
a | XIX | XXII | XVI | LI | |
b | VIII | XXIII | XXI | XLII | |
c | |||||
d | XVI | XXV | V | II | |
e | |||||
f | |||||
g | V | XXVIII | O | XXVIII | |
a | XIII | O* XXIX |
O* XII |
III* II |
|
b | |||||
c | aurus nomrus |
* Trascritto in interlinea.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 68) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 68.
![]() |
![]() |
68 noembre* de .xxxi. e corra en .ij. | dies | ores | menuts | ||
![]() |
d | x | i | xvij | xx |
e | |||||
f | xviij | iij | ix | xxix | |
g | vij | iiij | xxiij | xxxii | |
a | xv | v | xiii | xxxij | |
b | |||||
c | iiij | vij | x | x | |
d | |||||
e | xij | ix | x | xv | |
f | i | x | xvij | xxxiiij | |
g | |||||
a | ix | xij | v | xx | |
b | xvij | xiij | xii | xl vij | |
c | |||||
d | vj | xv | xix | vij | |
e | |||||
f | xiiij | xvij | xiij | xxxiiij | |
g | iij | xviij | xij | xl viij | |
a | xi | xix | xix | xlix | |
b | |||||
c | xix | xxi | ij | liij | |
d | viij | xxij | xvj | xij | |
e | |||||
f | xvi | xxiiij | viij | xxvij | |
g | |||||
a | v | xxvj | viij | xxvij | |
b | |||||
c | xiij | xxiij | ix | xxxiij | |
d | ij | o** xxix |
x** x |
xxxij** xviij |
|
e | aur(us) nonr(us) |
* La lezione sembra trascritta su una precedente rasura.
** Trascritto in interlinea.
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 68.
![]() |
![]() |
68 Noembre de XXXI e corra en II | dies | ores | menuts | ||
![]() |
d | X | I | XVII | XX |
e | |||||
f | XVIII | III | IX | XXIX | |
g | VII | IIII | XXIII | XXXII | |
a | XV | V | XIII | XXXII | |
b | |||||
c | IIII | VII | X | X | |
d | |||||
e | XII | IX | X | XV | |
f | I | X | XVII | XXXIIII | |
g | |||||
a | IX | XII | V | XX | |
b | XVII | XIII | XII | XLVII | |
c | |||||
d | VI | XV | XIX | VII | |
e | |||||
f | XIIII | XVII | XIII | XXXIIII | |
g | III | XVIII | XII | XLVIII | |
a | XI | XIX | XIX | XLIX | |
b | |||||
c | XIX | XXI | II | LIII | |
d | VIII | XXII | XVI | XII | |
e | |||||
f | XVI | XXIIII | VIII | XXVII | |
g | |||||
a | V | XXVI | VIII | XXVII | |
b | |||||
c | XIII | XXIII | IX | XXXIII | |
d | II | O* XXIX |
X* X |
XXXII* XVIII |
|
e | aurus nonrus |
* Trascritto in interlinea.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 69) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 69*.
![]() |
![]() |
69 […]oembre** de xxxi. io[r]n e corr[a] […] iiij. | |||||
![]() ![]() |
f | x | dies | ores | menuts |
g | xviij | ij | xij | xiiij | |
a | vij | iij | xvij | ix | |
b | |||||
c | xv | v | iiij | xxv[...] | |
d | |||||
e | iiij | xij | xiij | o | |
f | xij | viij | xij | v | |
g | |||||
a | i | x | iij | xli | |
b | ix | [x] | xiiij | xxxvij | |
c | xix | [...] | [...] | [...] | |
d | xvij | xiij | iiij | vij | |
e | vj | xiiij | xxiij | xxi | |
*** | |||||
[g]*** | |||||
a | |||||
b | x[...] | xviij | v | lvij | |
[...] | xix | xix | xiij | x | |
[...] | |||||
e | viij | xxi | vj | xxvj | |
f | |||||
g | |||||
a | xvj | xxiiij | iij | vij | |
b | |||||
c | v | xxvj | xi | xiiij | |
d | |||||
e | xiij | xxviij | i | li | |
f | ij | xxix | v | l | |
g | x | o**** xxx |
iij**** xiiij |
vj**** xxxix |
|
a | aur(us) nomr(us) |
* La porzione prosegue nella Tavola 4.
** La porzione di testo sembra essere stata parzialmente erasa.
*** Riga illeggibile causa lacuna materiale.
**** Trascritto in interlinea.
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 69*.
![]() |
![]() |
69 […]oembre** de XXXI jorn e corra […] IIII | |||||
![]() ![]() |
f | X | dies | ores | menuts |
g | XVIII | II | XII | XIIII | |
a | VII | III | XVII | IX | |
b | |||||
c | XV | V | IIII | XXV[...] | |
d | |||||
e | IIII | XII | XIII | O | |
f | XII | VIII | XII | V | |
g | |||||
a | I | X | III | XLI | |
b | IX | X | XIIII | XXXVII | |
c | XIX | [...] | [...] | [...] | |
d | XVII | XIII | IIII | VII | |
e | VI | XIIII | XXIII | XXI | |
*** | |||||
g*** | |||||
a | |||||
b | X[...] | XVIII | V | LVII | |
[...] | XIX | XIX | XIII | X | |
[...] | |||||
e | VIII | XXI | VI | XXVI | |
f | |||||
g | |||||
a | XVI | XXIIII | III | VII | |
b | |||||
c | V | XXVI | XI | XIIII | |
d | |||||
e | XIII | XXVIII | I | LI | |
f | II | XXIX | V | L | |
g | X | O**** XXX |
III**** XIIII |
VI**** XXXIX |
|
a | aurus nomrus |
* La porzione prosegue nella Tavola 4.
** La porzione di testo sembra essere stata parzialmente erasa.
*** Riga illeggibile causa lacuna materiale.
**** Trascritto in interlinea.
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative ai riferimenti numerici 76-78 della porzione I e rispettive sezioni della porzione K dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 76-78, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() |
|||||
[c]ançer* es frete umit / edenatura daygua e caza delaluna emoable]la[ [e] femenj laluna en aquest signe fas bon segnar / eno fer medeçina als brasos |
|||||
v x
90 |
x
85 |
xv
80 |
xx
75 |
xxv
70 |
xxx
65 |
![]() |
|||||
leo es caut esech denatura defoch (e) es caza del sol emeschul[i la] luna enaquest signe noes bona sagnja ne fer medeçina / sp[ar]tat medeçina decor |
|||||
v
60 |
x
55 |
xv
50 |
x[x]
45 |
xxv
40 |
xxx
35 |
![]() |
|||||
uirgo es fret esech edenatura deterra (e) es caza demercuri / e[s moable] e [f]em enj laluna en uirgo fas bon sagnar epe(n)dre medeçina mas no al[s] budels |
|||||
v
30 |
x
25 |
xv
20 |
xx
15 |
xxv
10 |
xxx
[5] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 32-33).
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 76-78, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
![]() |
![]() |
[c]ançer* es frete umit / edenatura daygua e caza delaluna emoable]la[ [e] femenj laluna en aquest signe fas bon segnar / eno fer medeçina als brasos |
|||||
v x
90 |
x
85 |
xv
80 |
xx
75 |
xxv
70 |
xxx
65 |
Cànçer és fret e umit, e de natura d’aygua, e caza de la Luna e moable e femení. La Luna en aquest signe fa·s bon segnar, e no fer medeçina als brasos.
|
|||||
V X
90 |
X
85 |
XV
80 |
XX
75 |
XXV
70 |
XXX
65 |
leo es caut esech denatura defoch (e) es caza del sol emeschul[i la] luna enaquest signe noes bona sagnja ne fer medeçina / sp[ar]tat medeçina decor |
|||||
v
60 |
x
55 |
xv
50 |
x[x]
45 |
xxv
40 |
xxx
35 |
Leo és caut e sech, de natura de foch, e és caza del Sol e meschulí. La Luna en aquest signe no és bona sagnia ne fer medeçina, spartat medeçina de cor.
|
|||||
V
60 |
X
55 |
XV
50 |
XX
45 |
XXV
40 |
XXX
35 |
uirgo es fret esech edenatura deterra (e) es caza demercuri / e[s moable] e [f]em enj laluna en uirgo fas bon sagnar epe(n)dre medeçina mas no al[s] budels |
|||||
v
30 |
x
25 |
xv
20 |
xx
15 |
xxv
10 |
xxx
[5] |
Virgo és fret e sech e de natura de terra, e és caza de Mercuri, és moable e femení. La Luna en Virgo fa·s bon sagnar e pendre medeçina, mas no als budels.
|
|||||
V
30 |
X
25 |
XV
20 |
XX
15 |
XXV
10 |
XXX
5 |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 32-33).
Si propone una traduzione dei testi relativi ai riferimenti numerici 76-78 (porzione I) dell'edizione Grosjean 1977. Si riproducono inoltre le trascrizioni delle rispettive sezioni della porzione K, la quale consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
![]() |
![]() |
Cànçer és fret e umit, e de natura d’aygua, e caza de la Luna e moable e femení. La Luna en aquest signe fa·s bon segnar, e no fer medeçina als brasos.
|
|||||
V X
90 |
X
85 |
XV
80 |
XX
75 |
XXV
70 |
XXX
65 |
|
|||||
V X
90 |
X
85 |
XV
80 |
XX
75 |
XXV
70 |
XXX
65 |
Leo és caut e sech, de natura de foch, e és caza del Sol e meschulí. La Luna en aquest signe no és bona sagnia ne fer medeçina, spartat medeçina de cor.
|
|||||
V
60 |
X
55 |
XV
50 |
XX
45 |
XXV
40 |
XXX
35 |
Il Leone è caldo e secco, della natura del fuoco, è casa del Sole e maschile. Quando la Luna e in questo segno non è opportuno il salasso né far uso di rimedi terapeutici, tranne che per il cuore. |
|||||
V
60 |
X
55 |
XV
50 |
XX
45 |
XXV
40 |
XXX
35 |
Virgo és fret e sech e de natura de terra, e és caza de Mercuri, és moable e femení. La Luna en Virgo fa·s bon sagnar e pendre medeçina, mas no als budels.
|
|||||
V
30 |
X
25 |
XV
20 |
XX
15 |
XXV
10 |
XXX
5 |
La Vergine è fredda e secca e di natura di terra, ed è casa di Mercurio, è mutevole e femminile. Quando la luna è nella Vergine ha buon esito sottoporsi a salasso e utilizzare sostanze curative, ma non per l’intestino.
|
|||||
V
30 |
X
25 |
XV
20 |
XX
15 |
XXV
10 |
XXX
5 |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative ai riferimenti numerici 79-81 della porzione I e rispettive sezioni della porzione K dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 79-81, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() |
|||||
libra es caut e umit denatura dayre et es caza deuenus emoable emasculi la luna en aquest signe es bona sagnja ependre medaçjna mas no als anques |
|||||
v
5 |
x
10 |
xv
1[5] |
xx
20 |
xxv
25 |
xxx
30 |
![]() |
|||||
escorpi es fret e umit / edenatura daygua (e) es caza demarç efem\i/nj laluna en aquest signe nos fa bonsagnar nependremedecja / eno al membr(e) |
|||||
v
35 |
x
40 |
xv
45 |
xx
50 |
xxv
55 |
xxx
60 |
![]() |
|||||
sagitari es caut esech edenatura defoch e caza del sol (e) cum(m)u emasch[ul]i* laluna e[n] aquest signe es bonasagnja ependre medeçjna / eno medeçina al[s ch]uxes |
|||||
v
65 |
x
70 |
xv
75 |
xx
80 |
xxv
85 |
xxx
90 |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 34).
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 79-81, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
![]() |
![]() |
libra es caut e umit denatura dayre et es caza deuenus emoable emasculi la luna en aquest signe es bona sagnja ependre medaçjna mas no als anques |
|||||
v
5 |
x
10 |
xv
1[5] |
xx
20 |
xxv
25 |
xxx
30 |
Libra és caut e umit, de natura d’ayre, et és caza de Venus e moable e masculí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medaçina, mas no als anques.
|
|||||
V
5 |
X
10 |
XV
15 |
XX
20 |
XXV
25 |
XXX
30 |
escorpi es fret e umit / edenatura daygua (e) es caza demarç efem\i/nj laluna en aquest signe nos fa bonsagnar nependremedecja / eno al membr(e) |
|||||
v
35 |
x
40 |
xv
45 |
xx
50 |
xxv
55 |
xxx
60 |
Escorpí és fret e umit e de natura d’aygua, e és caza de Març e feminí. La Luna en aquest signe no·s fa bon sagnar ne pendre medecia, e no al membre.
|
|||||
V
35 |
X
40 |
XV
45 |
XX
50 |
XXV
55 |
XXX
60 |
sagitari es caut esech edenatura defoch e caza del sol (e) cum(m)u emasch[ul]i* laluna e[n] aquest signe es bonasagnja ependre medeçjna / eno medeçina al[s ch]uxes |
|||||
v
65 |
x
70 |
xv
75 |
xx
80 |
xxv
85 |
xxx
90 |
Sagitari és caut e sech e de natura de foch, e caza del Sol e cummú e maschulí. La luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medeçina, e no medeçina als chuxes.
|
|||||
V
65 |
X
70 |
XV
75 |
XX
80 |
XXV
85 |
XXX
90 |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 34).
Si propone una traduzione dei testi relativi ai riferimenti numerici 79-81 (porzione I) dell'edizione Grosjean 1977. Si riproducono inoltre le trascrizioni delle rispettive sezioni della porzione K, la quale consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
![]() |
![]() |
Libra és caut e umit, de natura d’ayre, et és caza de Venus e moable e masculí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medaçina, mas no als anques.
|
|||||
V
5 |
X
10 |
XV
15 |
XX
20 |
XXV
25 |
XXX
30 |
La Bilancia è calda e umida, di natura dell’aria, ed è casa di Venere e mutevole e maschile. Quando la Luna è in questo segno è convenevole il salasso e far uso di sostanze curative, ma non per le natiche. |
|||||
V
5 |
X
10 |
XV
15 |
XX
20 |
XXV
25 |
XXX
30 |
Escorpí és fret e umit e de natura d’aygua, e és caza de Març e feminí. La Luna en aquest signe no·s fa bon sagnar ne pendre medecia, e no al membre.
|
|||||
V
35 |
X
40 |
XV
45 |
XX
50 |
XXV
55 |
XXX
60 |
Lo Scorpione è freddo e umido e di natura dell’acqua, ed è casa di Marte e femminile. Quando la Luna è in questo segno non è opportuno sottoporsi a salasso né utilizzare sostanze curative, in particolar modo per i genitali. |
|||||
V
35 |
X
40 |
XV
45 |
XX
50 |
XXV
55 |
XXX
60 |
Sagitari és caut e sech e de natura de foch, e caza del Sol e cummú e maschulí. La luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medeçina, e no medeçina als chuxes.
|
|||||
V
65 |
X
70 |
XV
75 |
XX
80 |
XXV
85 |
XXX
90 |
Il Sagittario è caldo e secco e di natura del fuoco, e casa del Sole e collettivo e maschile. Quando la Luna è in questo segno è convenevole il salasso e far uso di sostanze curative, ma non per le cosce. |
|||||
V
65 |
X
70 |
XV
75 |
XX
80 |
XXV
85 |
XXX
90 |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione N dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione N dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() |
estiu entra enlo / enlo .xvi. ior(n) de juyn / eten .iij. sig nes so es / caçer/leo / uirgo / (e) es denatura de foch so es caut / esech / edura .iij. meses naturals / comtant p(er) .i. mes / xxx iorns e .x. hores emiga / estiu co mensa cant losol i(n)tra en lo primer grau de cançer / en astiu ha .xiiij. hore (e) .ij. terçes de dia (e) .ix. hores e un terç denjt / (e) dura .iij. meses |
![]() |
![]() |
estiu entra enlo / enlo .xvi. ior(n) de juyn / eten .iij. sig nes so es / caçer/leo / uirgo / (e) es denatura de foch so es caut / esech / edura .iij. meses naturals / comtant p(er) .i. mes / xxx iorns e .x. hores emiga / estiu co mensa cant losol i(n)tra en lo primer grau de cançer / en astiu ha .xiiij. hore (e) .ij. terçes de dia (e) .ix. hores e un terç denjt / (e) dura .iij. meses |
Estiu entra en lo en lo XVI jorn de juyn e ten III signes, so és Càçer, Leo, Virgo, e és de natura de foch, so és caut e sech, e dura III meses naturals comtant per I mes XXX jorns e X hores e miga. Estiu comensa cant lo Sol intra en lo primer grau de Cànçer. En astiu ha XIIII hore e II terçes de dia e IX hores e un terç de nit, e dura III meses.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione N dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Estiu entra en lo en lo* XVI jorn de juyn e ten III signes, so és Càçer, Leo, Virgo, e és de natura de foch, so és caut e sech, e dura III meses naturals comtant per I mes XXX jorns e X hores e miga. Estiu comensa cant lo Sol intra en lo primer grau de Cànçer. En astiu ha XIIII hore e II terçes de dia e IX hores e un terç de nit, e dura III meses. |
L’estate entra nel sedicesimo giorno di giugno ed include tre segni, cioè Cancro, Leone, Vergine, ed è di natura del fuoco, cioè calda e secca, e dura tre mesi naturali, contando per un mese trenta giorni e dieci ore e mezza. L’estate comincia quando il Sole entra nel primo grado del Cancro. In estate vi sono quattordici ore e due terzi di giorno e nove ore e un terzo di notte, e dura tre mesi. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione O dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione O dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() |
achtum entra en lo .xv. iorn de set(e)mbre (e) es denatura secha e freda / eten .iij. signes so es libra / scorpi. segitarj / e dura .iij. meses so es naturals ay tan con losol lagia detemps apasar los iij. signes et aço son .iij. meses naturals lo primer iorn comensen quant lo sol es alcap de libra / etroberets quant achtum entra ha xii. hores de nit. e .xij. hores de dia |
![]() |
![]() |
achtum entra en lo .xv. iorn de set(e)mbre (et) es denatura secha e freda / eten .iij. signes so es libra / scorpi. segitari / e dura .iij. meses so es naturals ay tan con losol lagia detemps apasar los iij. signes et aço son .iij. meses naturals lo primer iorn comensen quant lo sol es alcap de libra / etroberets quant achtum entra ha xii. hores de nit. e .xij. hores de dia |
Achtum entra en lo XV jorn de setembre e és de natura secha e freda, e ten III signes, so és Libra, Scorpí, Segitari, e dura III meses, so és naturals, aytan con lo Sol lagia de temps a pasar los III signes, et açò són III meses naturals. Lo primer jorn comense·n quant lo Sol és al cap de Libra, e troberets quant achtum entra ha XII hores de nit e XII hores de dia.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione O dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Achtum entra en lo XV jorn de setembre e és de natura secha e freda, e ten III signes, so és Libra, Scorpí, Segitari, e dura III meses, so és naturals, aytan con lo Sol lagia de temps a pasar los III signes, et açò són III meses naturals. Lo primer jorn comense·n quant lo Sol és al cap de Libra, e troberets quant achtum entra ha XII hores de nit e XII hores de dia.
|
L’autunno entra nel quindicesimo giorno di settembre ed è di natura secca e fredda, ed include tre segni, cioè Bilancia, Scorpione, Sagittario, e dura tre mesi naturali, ossia il tempo che il Sole impiega per percorrere le tre costellazioni, e a ciò corrispondono tre mesi naturali. Il primo giorno comincia quando il Sole è all’inizio della Bilancia, e una volta entrato l’autunno troverete che vi sono dodici ore di notte e dodici ore di giorno. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alle porzioni testuali 11-15 (prosecuzioni del testo alla Tavola 2) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproducono le porzioni testuali 11-15 dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() |
Item deuets / saber iantendre q(ue) laluna assi con ja demu(n)t1 dites con es girada ques lunya delsol p(er) quasqun iorn quarta deuent / euasen aleuant per quasqun jorn una quarta / Elosol roman aponent si que a .xv iorns laluna es .xv. quartes luny el sol (e)es p(er) leuant/ e lo sol / roman p(er) pone(n)t (e)lauors/ ela semany afesta tota comlidament plena / eradona / eaço p(er) la força q(ue) ela ha presa del sol p(er) tal co(n)ses alargada delsol (e) e lauors (e) esta ensauartut / en apres / el .xv. iorn lo sol lapren / easo les mes uegades ço es asaber q(ue) can lo sol saleua ela ço es laluna es ela posta / eans que sia posta laluna losol seleua / oes leuat eaço seapela q(ue) lo sol / pren la luna/ epuyses tot ensi con ela p(er) qesqun / jorn fetalauolta ses alargada del sol quarta deuent tot enasi / puyses p(er) qasqun / jorn siacosta altra quarta deuent / eaytant con secostames aytant ela pe[…] |
![]() |
la sua uertut ço es dela claridat (e) es anos meifestame(n)t pus minua (e) aço p(er) rao con ja demunt dit es q(ue) ela sacosta al sol (e) al sol litol ely leua lasua claror i resplendor / Eentant deuets saber q(ue) tot temps lalu na fa diuern aquel cors q(ue) losolfa destiu / e fa destiu aquel cors q(ue) lo sol fa diuern ço es laluna en lanit e losolen lo iorn / pus q(ue) ditauem de laluna son cors eregles breuame(n)t sago(n)s cors de contes del neua ga(n)ts siesbo q(ue) digam (e) aço breume(n)t e uista les mares con minuen (e) crexen Deuets saber q(ue) les mares si crexan (e) minuen p(er) una uia del ras sa(n)t mejn tro enboca dauer iatsia aço que p(er) unes p(ar) tides son pus qurens (e) pus forts q(ue) p(er) altres / Con deuets saber q(ue) co(n) laluna es p(er) grech les mares comensen amuntar (e) aquela luna es p(er) exeloch q(ue) son .viij. quartes deue(n)t (e) son .vi. hores / Item co(n) laluna es p(er) axeloch les aygues comesen amuntar tro q(ue) laluna es p(er) lebeg |
![]() |
lebeg / (e) son .viij. quartes deuent q(ue) son .vi. hores Item co(n) laluna es per lebeg les aygues comen come nsan / amuntar tant tro q(ue) laluna es p(er) mestre i son .viij. quartes deuent q(ue) son .vi. hores Item co(n) lalu naes per mestre les aygues comensan amuntar tant q(ue) laluna es p(er) grech (e) axi aquest(e)s marees d(e)l ras de santmaen tro en boqua dauer fan aquest cors nit i iorn dues mare(e)s muntats i qrexets (e) dues / marees muntats (e) basats (e) quasquna .vi. hores si / q(ue) quatre uegades .vi. ualen (e) son xxiiij. hores / mas en aquesta raho uos me puriets dir (e) de manar co(n) sabre yo hon es laluna / uos dauets saber de la luna quantes hores aura cor locomte deuets saber / e p(er) quasqun iorn una quarta donchs si la lun ha .viij. io rns sera lu(n)y del sol .viij. quartes de uent donchs si lo sol es p(er) pone(n)t lalua nesera .viij. quartes de uent lu(n)y (e) sera p(er) mig iorn donchs podets antendre q(ue) les aygues munten (e) qrexen e p(er) ayta(n)t ior(n)s con la |
![]() |
lunaaura aytantes2quartes deuent nesera lu(n)y del sol (e) abaquesta raho podets saber lo co(m)te si les aygue crex(e)n ho minue(n) / tota / uega[da]3sabe(n)t (e) auent loco(m)te de la luna i ab aq(ue)l comte de la luna o podets saber ueram(n)t (e) iusta si es de nit si es de ior(n) ho en clar ho en asqur ab q(ue) lo d[i]t comte sapiats q(ue) aquestes marees crexen axi an rius co(n) an asta(n)ys con an mar (e) minuen p(er) aquest raho matesa uerame(n)t Deuets sab(e)r en cara q(ue) si es tems clar en cara q(ue) si uolets saber qua(n)tes hores auets de lanit q(ue) ho podets saber ab çerta raho (e) bona (e) breu / deuets sab(e)r q(ue) la tramutana ha .vij. astellas quj la uogen de nit j de iorn (e) aquest(e)s hannom sago(n)s home(n)s nauegans charros en apres yha dues astelles q(ue) la uogen i son li pus pres (e) aquest(es) ham nom dos frares los quals .ij. frares deuets saber q(ue) miga(n)t de(m)bre q(ue) es lamagor njt d(e) la(n)y que aquels .ij. frares con losoles post ques lu(n)yen p(er) tramuntana i fan lo(r) cors tro alsol ixit p(er) uent idos quartes deuent q(ui) son ha .xvi. hors ]…[4 emig / e migant març q(ue) lanit (e) loiorn son aguals pugen p(er) laua(n)t efan lor cors tro sol ixent (e) p(er) .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores / e mig ant ju(n)y q(ue) lanit es qurta de tot la(n)y pujen p(er) mig jorn / (e) fan lorcors tro alsol ixit p(er) .x. quartes deuent q(ui) son .vij. hore (e) miga / e migant s\a/tembre q(ue) son lanit el jorn cominals (e) aguals se leuen p(er) pone(n)t (e) fan lor cors tro alsol ixit p(er) .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores denjt i .xii. hores deiorn (e) abaquesta raho podets saber qua(n)t auets denjt çertamet abq(ue) sia clar/ deuets saber q(ue) miga(n)t dembre q(ui) es lo manorjorn d(e)l[a(n)y] seleua losol quarta d(e) uentafora uers loleuant (e) ponse quarta de libeg uers lopone(n)t q(ui) son .x. quartes q(ui) son .vij. hores i miga (e) es alt losol .xv. graus / item migant març saleua p(er) leuant (e) ponse p(er) ponent q(ui) son .xvi. quartes. qui son .xij. hores / ies alt lo sol .l. graus / item migant ju(n)y saleua quarta de grech uers loleuant i ponse quarta demestre uers lopone(n)t i son .xxij. quartes q(ui) son .xvi. hores i miga (e) es alt losol .lxx. graus iaxi es pusalt / item miga(n)t / satembre saleualo sol p(er) leuant (e) ponse p(er) ponent q(ui) son .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores / i es alt losol .l. graus |
1. Il grafema <u> sembra risultare dalla correzione di una primitiva <n>.
2. Il copista appone alla sequenza grafematica <ante> un titulus apparentemente superfluo.
3. Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 15-16).
4. Il copista sembra aver cassato con una barra orizzontale una sequenza oggi poco leggibile, forse il riferimento a un numerale.
Si riproducono le porzioni testuali 11-15 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Item deuets / saber iantendre q(ue) laluna assi con ja demu(n)t1 dites con es girada ques lunya delsol p(er) quasqun iorn quarta deuent / euasen aleuant per quasqun jorn una quarta / Elosol roman aponent si que a .xv iorns laluna es .xv. quartes luny el sol (e)es p(er) leuant/ e lo sol / roman p(er) pone(n)t (e)lauors/ ela semany afesta tota comlidament plena / eradona / eaço p(er) la força q(ue) ela ha presa del sol p(er) tal co(n)ses alargada delsol (e) e lauors (e) esta ensauartut / en apres / el .xv. iorn lo sol lapren / easo les mes uegades ço es asaber q(ue) can lo sol saleua ela ço es laluna es ela posta / eans que sia posta laluna losol seleua / oes leuat eaço seapela q(ue) lo sol / pren la luna/ epuyses tot ensi con ela p(er) qesqun / jorn fetalauolta ses alargada del sol quarta deuent tot enasi / puyses p(er) qasqun / jorn siacosta altra quarta deuent / eaytant con secostames aytant ela pe[…] |
Ítem devets saber i antendre que la Luna, assí con ja demunt dit és, con és girada, que·s lunya del Sol per quasqun jorn quarta de vent, e va-se’n a levant per quasqun jorn una quarta; e lo Sol roman a ponent sí que a XV jorns la Luna és XV quartes luny el Sol e és per levant, e lo Sol roman per ponent, e lavors ela se manyafesta tota comlidament plena e radona, e açò per la força que ela ha presa del Sol per tal con s’és alargada del Sol, e elavors e està en sa vartut. Enaprés el XV jorn lo Sol la pren, e asò les més vegades: ço és a saber, que can lo Sol sa leva ela, ço és la Luna, és ela posta; e ans que sia posta la Luna lo Sol se leva o és levat, e açò se apela que lo Sol pren la Luna, e puys és tot ensí con ela per qesqun jorn. Feta la volta, s’és alargada del Sol quarta de vent, tot enasí puys és: per qasqun jorn s’i acosta altra quarta de vent, e aytant con s’ecosta més aytant ela pe[…]
|
la sua uertut ço es dela claridat (e) es anos meifestame(n)t pus minua (e) aço p(er) rao con ja demunt dit es q(ue) ela sacosta al sol (e) al sol litol ely leua lasua claror i resplendor / Eentant deuets saber q(ue) tot temps lalu na fa diuern aquel cors q(ue) losolfa destiu / e fa destiu aquel cors q(ue) lo sol fa diuern ço es laluna en lanit e losolen lo iorn / pus q(ue) ditauem de laluna son cors eregles breuame(n)t sago(n)s cors de contes del neua ga(n)ts siesbo q(ue) digam (e) aço breume(n)t e uista les mares con minuen (e) crexen Deuets saber q(ue) les mares si crexan (e) minuen p(er) una uia del ras sa(n)t mejn tro enboca dauer iatsia aço que p(er) unes p(ar) tides son pus qurens (e) pus forts q(ue) p(er) altres / Con deuets saber q(ue) co(n) laluna es p(er) grech les mares comensen amuntar (e) aquela luna es p(er) exeloch q(ue) son .viij. quartes deue(n)t (e) son .vi. hores / Item co(n) laluna es p(er) axeloch les aygues comesen amuntar tro q(ue) laluna es p(er) lebeg |
la sua vertut, ço és de la claridat, e és a nós meifestament pus minva, e açò per raó con ja demunt dit és, que ela s’acosta al Sol, e al Sol li tol e ly leva la sua claror i resplendor. E en tant devets saber que tot temps la Luna fa d’ivern aquel cors que lo Sol fa d’estiu, e fa d’estiu aquel cors que lo Sol fa d’ivern, ço és la Luna en la nit e lo Sol en lo jorn. Pus que dit avem de la Luna, son cors e regles, breuament, sagons cors de contes del nevagants, sí és bo que digam, e açò breument e vista, les mares con minven e crexen. Devets saber que les mares sí crèxan e minven: per una via del ras Sant Mein tro en boca d’Aver, jatsia açò que per unes partides són pus qurens e pus forts que per altres. Con devets saber que con la Luna és per grech les mares comensen a muntar, e aquela Luna és per exeloch, que són VIII quartes de vent, e són VI hores. Ítem con la Luna és per axeloch les aygües comesen a muntar tro que la Luna és per lebeg
|
lebeg / (e) son .viij. quartes deuent q(ue) son .vi. hores Item co(n) laluna es per lebeg les aygues comen come nsan / amuntar tant tro q(ue) laluna es p(er) mestre i son .viij. quartes deuent q(ue) son .vi. hores Item co(n) lalu naes per mestre les aygues comensan amuntar tant q(ue) laluna es p(er) grech (e) axi aquest(e)s marees d(e)l ras de santmaen tro en boqua dauer fan aquest cors nit i iorn dues mare(e)s muntats i qrexets (e) dues / marees muntats (e) basats (e) quasquna .vi. hores si / q(ue) quatre uegades .vi. ualen (e) son xxiiij. hores / mas en aquesta raho uos me puriets dir (e) de manar co(n) sabre yo hon es laluna / uos dauets saber de la luna quantes hores aura cor locomte deuets saber / e p(er) quasqun iorn una quarta donchs si la lun ha .viij. io rns sera lu(n)y del sol .viij. quartes de uent donchs si lo sol es p(er) pone(n)t lalua nesera .viij. quartes de uent lu(n)y (e) sera p(er) mig iorn donchs podets antendre q(ue) les aygues munten (e) qrexen e p(er) ayta(n)t ior(n)s con la |
lebeg, e són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per lebeg les aygües comen comensan a muntar tant tro que la Luna és per mestre, i són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per mestre les aygües comensan a muntar tant que la Luna és per grech, e axí aquestes marees del ras de Sant Maén tro en boqua d’Aver fan aquest cors nit i jorn, dues marees muntats i qrexets e dues marees muntats e basats, e quasquna VI hores, sí que quatre vegades VI valen e són XXIIII hores. Mas en aquesta rahó vós me puriets dir e demanar: “Con sabré yo hon és la Luna?”. Vós davets saber de la Luna quantes hores aurà, cor lo comte devets saber e per quasqun jorn una quarta: donchs, si la lun ha VIII jorns serà luny del Sol VIII quartes de vent; donchs, si lo Sol és per ponent la Lua ne serà VIII quartes de vent luny, e serà per migjorn. Donchs podets antendre que les aygües munten e qrexen, e per aytant jorns con la
|
lunaaura aytantes2quartes deuent nesera lu(n)y del sol (e) abaquesta raho podets saber lo co(m)te si les aygue crex(e)n ho minue(n) / tota / uega[da]3sabe(n)t (e) auent loco(m)te de la luna i ab aq(ue)l comte de la luna o podets saber ueram(n)t (e) iusta si es de nit si es de ior(n) ho en clar ho en asqur ab q(ue) lo d[i]t comte sapiats q(ue) aquestes marees crexen axi an rius co(n) an asta(n)ys con an mar (e) minuen p(er) aquest raho matesa uerame(n)t Deuets sab(e)r en cara q(ue) si es tems clar en cara q(ue) si uolets saber qua(n)tes hores auets de lanit q(ue) ho podets saber ab çerta raho (e) bona (e) breu / deuets sab(e)r q(ue) la tramutana ha .vij. astellas quj la uogen de nit j de iorn (e) aquest(e)s hannom sago(n)s home(n)s nauegans charros en apres yha dues astelles q(ue) la uogen i son li pus pres (e) aquest(es) ham nom dos frares los quals .ij. frares deuets saber q(ue) miga(n)t de(m)bre q(ue) es lamagor njt d(e) la(n)y que aquels .ij. frares con losoles post ques lu(n)yen p(er) tramuntana i fan lo(r) cors tro alsol ixit p(er) uent idos quartes deuent q(ui) son ha .xvi. hors ]…[4 emig / e migant març q(ue) lanit (e) loiorn son aguals pugen p(er) laua(n)t efan lor cors tro sol ixent (e) p(er) .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores / e mig ant ju(n)y q(ue) lanit es qurta de tot la(n)y pujen p(er) mig jorn / (e) fan lorcors tro alsol ixit p(er) .x. quartes deuent q(ui) son .vij. hore (e) miga / e migant s\a/tembre q(ue) son lanit el jorn cominals (e) aguals se leuen p(er) pone(n)t (e) fan lor cors tro alsol ixit p(er) .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores denjt i .xii. hores deiorn (e) abaquesta raho podets saber qua(n)t auets denjt çertamet abq(ue) sia clar/ deuets saber q(ue) miga(n)t dembre q(ui) es lo manorjorn d(e)l[a(n)y] seleua losol quarta d(e) uentafora uers loleuant (e) ponse quarta de libeg uers lopone(n)t q(ui) son .x. quartes q(ui) son .vij. hores i miga (e) es alt losol .xv. graus / item migant març saleua p(er) leuant (e) ponse p(er) ponent q(ui) son .xvi. quartes. qui son .xij. hores / ies alt lo sol .l. graus / item migant ju(n)y saleua quarta de grech uers loleuant i ponse quarta demestre uers lopone(n)t i son .xxij. quartes q(ui) son .xvi. hores i miga (e) es alt losol .lxx. graus iaxi es pusalt / item miga(n)t / satembre saleualo sol p(er) leuant (e) ponse p(er) ponent q(ui) son .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores / i es alt losol .l. graus |
Luna aurà aytantes quartes de vent ne serà luny del Sol. E ab aquesta rahó podets saber lo comte si les aygüe crexen ho minven tota vegada, sabent e avent lo comte de la Luna, i ab aquel comte de la Luna o podets saber veramnt e justa si és de nit, si és de jorn, ho en clar ho en asqur, ab que lo dit comte. Sapiats que aquestes marees crexen, axí an rius con an astanys con an mar, e minven per aquest rahó matesa verament. Devets saber encara que, si és tems clar, encara que si volets saber quantes hores avets de la nit, que ho podets saber ab çerta rahó, e bona e breu. Devets saber que la tramutana ha VII astellas qui la vogen de nit i de jorn e aquestes han nom, sagons hómens navegans, Charros; enaprés y ha dues astelles que la vogen i són-li pus pres, e aquestes ham nom Dos Frares, los quals II frares devets saber que migant dembre, que és la magor nit de l’any, que aquels II frares, con lo Sol és post, que·s lunyen per tramuntana i fan lor cors tro al Sol ixit per vent i dos quartes de vent, qui són ha XVI hors e mig; e migant març, que la nit e lo jorn són aguals, pugen per lavant e fan lor cors tro Sol ixent e per XVI quartes de vent, qui són XII hores; e migant juny, que la nit és qurta de tot l’any, pujen per migjorn e fan lor cors tro al Sol ixit per X quartes de vent, qui són VII hore e miga; e migant satembre, que són la nit e·l jorn cominals e aguals, se leven per ponent e fan lor cors tro al Sol ixit per XVI quartes de vent, qui són XII hores de nit i XII hores de jorn. E ab aquesta rahó podets saber quant avets de nit çertamet, ab que sia clar. Devets saber que migant dembre, qui és lo manor jorn de l’any, se leva lo Sol quarta de vent a fora vers lo levant, e pon-se quarta de libeg vers lo ponent, qui són X quartes, qui són VII hores i miga, e és alt lo Sol XV graus. Ítem migant març sa leva per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus. Ítem migant juny sa leva quarta de grech vers lo levant i pon-se quarta de mestre vers lo ponent, i són XXII quartes, qui són XVI hores i miga, e és alt lo Sol LXX graus, i axí és pus alt. Ítem migant satembre sa leva lo Sol per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes de vent, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus.
|
1. Il grafema <u> sembra risultare dalla correzione di una primitiva <n>.
2. Il copista appone alla sequenza grafematica <ante> un titulus apparentemente superfluo.
3. Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 15-16).
4. Il copista sembra aver cassato con una barra orizzontale una sequenza oggi poco leggibile, forse il riferimento a un numerale.
Si propone una traduzione relativa alle porzioni testuali 11-15 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
11
Ítem devets saber i antendre que la Luna, assí con ja demunt dit és, con és girada, que·s lunya del Sol per quasqun jorn quarta de vent, e va-se’n a levant per quasqun jorn una quarta; e lo Sol roman a ponent sí que a XV jorns la Luna és XV quartes luny el Sol e és per levant, e lo Sol roman per ponent, e lavors ela se manyafesta tota comlidament plena e radona, e açò per la força que ela ha presa del Sol per tal con s’és alargada del Sol, e elavors e està en sa vartut. Enaprés el XV jorn lo Sol la pren, e asò les més vegades: ço és a saber, que can lo Sol sa leva ela, ço és la Luna, és ela posta; e ans que sia posta la Luna lo Sol se leva o és levat, e açò se apela que lo Sol pren la Luna, e puys és tot ensí con ela per qesqun jorn. Feta la volta, s’és alargada del Sol quarta de vent, tot enasí puys és: per qasqun jorn s’i acosta altra quarta de vent, e aytant con s’ecosta més aytant ela pe[…]* la sua vertut, ço és de la claridat, e és a nós meifestament pus minva, e açò per raó con ja demunt dit és, que ela s’acosta al Sol, e al Sol li tol e ly leva la sua claror i resplendor. E en tant devets saber que tot temps la Luna fa d’ivern aquel cors que lo Sol fa d’estiu, e fa d’estiu aquel cors que lo Sol fa d’ivern, ço és la Luna en la nit e lo Sol en lo jorn. Pus que dit avem de la Luna, son cors e regles, breuament, sagons cors de contes del nevagants, sí és bo que digam, e açò breument e vista, les mares con minven e crexen.
|
Similmente, dovete sapere e comprendere che la Luna, così come già è detto sopra, allorché inizia a girare, si allontana ogni giorno dal Sole di una quarta di vento, e si muove verso levante ogni giorno di una quarta; e il Sole rimane a ponente, così che dopo quindici giorni la Luna è quindici quarte lontana dal Sole e si trova a levante, mentre il Sole rimane a ponente, e allora ella si manifesta completamente piena e rotonda, e ciò per la forza che ha ricevuto dal Sole allontanandosi da esso, ed è allora che ella si trova nel pieno della sua potenza. In seguito, a partire dal quindicesimo giorno, il Sole la prende, e il più delle volte avviene questo: ossia che quando il Sole sorge, ella, cioè la Luna, è già tramontata; ma prima che sia tramontata la Luna, e il Sole sorge o è già sorto, allora si dice che il Sole prende la Luna, e con lei poi avviene tutto in questo modo, ogni giorno. Terminata la sua rotazione, la Luna si è allontanata dal Sole di una quarta di vento, e poi tutto procede così: ogni giorno vi si avvicina di un’altra quarta di vento, e quanto più s’avvicina tanto più ella perde la sua potenza, cioè la sua luminosità, ed è alla nostra vista manifestamente più ridotta, e questo per la ragione che già sopra è detta, che ella s’avvicina al Sole, ed è al Sole ch’ella prende e sottrae il suo chiarore e il suo splendore. E dovete anche sapere che sempre la Luna percorre d’inverno quell’orbita che il Sole percorre d’estate, e percorre d’estate quell’orbita che il Sole percorre d’inverno, cioè la Luna durante la notte e il Sole durante il giorno. Dal momento che abbiamo detto brevemente della Luna, della sua orbita e delle sue regole, così è bene che diciamo, secondo i calcoli dei navigatori, in breve, come calano e crescono i mari.
|
12
Devets saber que les mares sí crèxan e minven: per una via del ras Sant Mein tro en boca d’Aver, jatsia açò que per unes partides són pus qurens e pus forts que per altres. Con devets saber que con la Luna és per grech les mares comensen a muntar, e aquela Luna és per exeloch, que són VIII quartes de vent, e són VI hores. Ítem con la Luna és per axeloch les aygües comesen a muntar tro que la Luna és per lebeg lebeg**, e són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per lebeg les aygües comen comensan a muntar tant tro que la Luna és per mestre, i són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per mestre les aygües comensan a muntar tant que la Luna és per grech, e axí aquestes marees del ras de Sant Maén tro en boqua d’Aver fan aquest cors nit i jorn, dues marees muntats i qrexets e dues marees muntats e basats, e quasquna VI hores, sí que quatre vegades VI valen e són XXIIII hores.
|
Dovete sapere che i mari così crescono e calano: nel tratto che va da punta Saint-Mathieu fino alla baia di Le Havre, sebbene in certe zone essi siano più rapidi e forti che in altre. Come anche dovete sapere che, quando la Luna è verso il grecale, i mari iniziano a montare, e allora la Luna è verso lo scirocco, il che corrisponde a otto quarte di vento, e sono sei ore. Similmente, quando la Luna è verso lo scirocco, le acque iniziano a montare fino a che la Luna non si trova verso il libeccio, e sono otto quarte di vento, che sono sei ore. Similmente, quando la Luna è verso il libeccio, le acque cominciano a montare fintanto che la Luna non si trova verso il maestrale, il che corrisponde a otto quarte di vento, che sono sei ore. Similmente, quando la Luna è verso il maestrale, le acque cominciano a montare fintanto che la Luna non si trova verso il grecale, e così queste maree da punta Saint-Mathieu fino alla baia di Le Havre fanno questo corso notte e giorno, due maree che montano e crescono e due maree che montano e calano, e ciascuna di sei ore, di modo tale che quattro volte sei valgono e sono ventiquattro ore.
|
13
Mas en aquesta rahó vós me puriets dir e demanar: “Con sabré yo hon és la Luna?”. Vós davets saber de la Luna quantes hores aurà, cor lo comte devets saber e per quasqun jorn una quarta: donchs, si la lun ha VIII jorns serà luny del Sol VIII quartes de vent; donchs, si lo Sol és per ponent la Lua ne serà VIII quartes de vent luny, e serà per migjorn. Donchs podets antendre que les aygües munten e qrexen, e per aytant jorns con la Luna aurà aytantes quartes de vent ne serà luny del Sol. E ab aquesta rahó podets saber lo comte si les aygüe crexen ho minven tota vegada, sabent e avent lo comte de la Luna, i ab aquel comte de la Luna o podets saber veramnt e justa si és de nit, si és de jorn, ho en clar ho en asqur, ab que lo dit comte. Sapiats que aquestes marees crexen, axí an rius con an astanys con an mar, e minven per aquest rahó matesa verament.
|
Ma a questo proposito voi mi potreste dire e domandare: «Come saprò io dov’è la Luna?». Voi della Luna dovete sapere quante ore avrà, poiché dovete conoscere il calcolo e che ad ogni giorno corrisponde una quarta di vento: dunque, se la Luna ha otto giorni sarà lontana dal Sole otto quarte di vento; dunque, se il Sole è a ponente la Luna ne sarà otto quarte di vento lontana, e sarà verso il mezzogiorno. Potete allora comprendere che le acque montano e crescono, e che la Luna sarà lontana dal Sole tante quarte di vento quanti saranno i giorni che ella avrà. E con questo criterio potete calcolare, tutte le volte, se le acque crescono o calano, sapendo e avendo il conto della Luna, e con quel conto della Luna lo potete sapere in maniera veritiera e precisa, sia di notte, sia di giorno, con cielo sereno o scuro, purché abbiate quel conto. Sappiate che queste maree crescono, così nei fiumi come nei laghi come in mare, e calano esattamente in base a questo stesso criterio.
|
14
Devets saber encara que, si és tems clar, encara que si volets saber quantes hores avets de la nit, que ho podets saber ab çerta rahó, e bona e breu. Devets saber que la tramutana ha VII astellas qui la vogen de nit i de jorn e aquestes han nom, sagons hómens navegans, Charros; enaprés y ha dues astelles que la vogen i són-li pus pres, e aquestes ham nom Dos Frares, los quals II frares devets saber que migant dembre, que és la magor nit de l’any, que aquels II frares, con lo Sol és post, que·s lunyen per tramuntana i fan lor cors tro al Sol ixit per vent i dos quartes de vent, qui són ha XVI hors e mig; e migant març, que la nit e lo jorn són aguals, pugen per lavant e fan lor cors tro Sol ixent e per XVI quartes de vent, qui són XII hores; e migant juny, que la nit és qurta de tot l’any, pujen per migjorn e fan lor cors tro al Sol ixit per X quartes de vent, qui són VII hore e miga; e migant satembre, que són la nit e·l jorn cominals e aguals, se leven per ponent e fan lor cors tro al Sol ixit per XVI quartes de vent, qui són XII hores de nit i XII hores de jorn. E ab aquesta rahó podets saber quant avets de nit çertamet, ab que sia clar.
|
Dovete sapere inoltre che, se il tempo è sereno, e se volete sapere che ore sono della notte, lo potete determinare con un criterio sicuro, efficace e rapido. Dovete sapere che la tramontana ha sette stelle che la circondano sia di notte che di giorno, e queste si chiamano, secondo i navigatori, Carri. Vi sono poi due stelle che la circondano e le sono più vicine, e queste si chiamano Due Fratelli, i quali due fratelli, dovete sapere, a metà dicembre, che è la notte più lunga dell’anno, quando il Sole è tramontato, si allontanano in direzione della tramontana e seguono la loro orbita, fino al sorgere del Sole, per ventidue quarte di vento, che corrispondono a sedici ore e mezza; e a metà marzo, quando notte e giorno hanno la stessa durata, nascono a levante e seguono la loro orbita sino al sorgere del Sole e per sedici quarte di vento, che sono dodici ore; e a metà giugno, che è la notte più corta dell’anno, nascono al mezzogiorno e seguono la loro orbita sino al sorgere del Sole per dieci quarte di vento, che sono sette ore e mezza; e a metà settembre, quando notte e giorno sono uguali, si levano a ponente e seguono la loro orbita sino al sorgere del Sole per sedici quarte di vento, che sono dodici ore di notte e dodici ore di giorno. E con questo criterio potete sapere con certezza che ore sono della notte, purché il tempo sia sereno.
|
15
Devets saber que migant dembre, qui és lo manor jorn de l’any, se leva lo Sol quarta de vent a fora vers lo levant, e pon-se quarta de libeg vers lo ponent, qui són X quartes, qui són VII hores i miga, e és alt lo Sol XV graus. Ítem migant març sa leva per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus. Ítem migant juny sa leva quarta de grech vers lo levant i pon-se quarta de mestre vers lo ponent, i són XXII quartes, qui són XVI hores i miga, e és alt lo Sol LXX graus, i axí és pus alt. Ítem migant satembre sa leva lo Sol per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes de vent, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus.
|
Dovete sapere che a metà dicembre, che è il giorno più corto dell’anno, il sole sorge, a una quarta di vento di distanza, verso levante, e tramonta, alla quarta di libeccio, verso ponente, il che fa dieci quarte, che corrispondono a sette ore e mezza, ed è alto, il Sole, quindici gradi. Similmente, a metà marzo, sorge a levante e tramonta a ponente, ciò che fa sedici quarte, le quali corrispondono a dodici ore, ed è alto, il Sole, cinquanta gradi. Similmente, a metà giugno, il Sole sorge alla quarta del grecale verso levante e tramonta alla quarta del maestrale verso ponente, e sono ventidue quarte, le quali corrispondono a sedici ore e mezza, ed è alto il Sole settanta gradi, e questo è il suo culmine. Similmente, a metà settembre il Sole sorge a levante e tramonta a ponente, ciò che fa sedici quarte di vento, le quali corrispondono a dodici ore, ed è alto, il Sole, cinquanta gradi.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alle porzioni A e B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproducono le porzioni A, B dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() ![]() ![]() |
1 aigua 2 aer 3 fo[ch]* |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 38).
Si riproducono le porzioni A, B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() ![]() ![]() |
1 aigua 2 aer 3 fo[ch]* |
1 Aigua 2 Àer 3 Foch |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 38).
Si propone la traduzione relativa alle porzioni A, B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() ![]() ![]() |
1 Aigua 2 Àer 3 Foch |
1 Acqua 2 Aria 3 Fuoco |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() ![]() |
4 luna 5 mercuri 6 uenus 7 sol 8 març 9 iouis 10 [...]uns |
Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() ![]() |
![]() |
4 luna 5 mercuri
|
4 Luna 5 Mercuri 6 Venus 7 Sol 8 Març 9 Jovis 10 [...]uns |
Si propone la traduzione del testo relativo alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() ![]() |
![]() |
4 Luna 5 Mercuri 6 Venus 7 Sol 8 Març 9 Jovis 10 [...]uns |
4 Luna 5 Mercurio 6 Venere 7 Sole 8 Marte 9 Giove 10 [...]uns* |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
![]() |
Assi comensa lo capitol p(er) trobar en que corra laurumomemero quasqun ayn que saber huulats. |
![]() |
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 |
![]() |
p(er) çon larunomru es enlos .xix. ayns / p(er) ço auem esqrit nombre de .xix. ayns / que a cap d(e) .xix. ayns torna de cap / |
![]() |
esepiatz desert q(ue) layn .m(il). ccclxxv. cor(r)a laurunonro en .viij. fins q(ue) sarem al primer dia de janer [e]* |
![]() |
lexarem .viij. epandren .viiij. p(er) tot aquel ayn** d(e) .m.ccclxxvj. |
![]() |
et aquest dit concorent d(e) tot te(m)ps secanbia alprimerdia de janer / |
![]() |
efa d(e) .xxiiij. hores logorn natural /ela hora d(e) .lx. menuts / |
![]() |
encara deuets saber q(ue) lalun asta en quasqun signe .ij. dies (et) .viij. hores |
![]() |
eua totdies .xiij. graus e .lix. menuts et axi per patua / efa lahora natural de .lx. menuts / uulats dir .lx. pun[ts] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 30-32).
** Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <ayn> un titulus di difficile interpretazione.
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Assi comensa lo capitol p(er) trobar en que corra laurumomemero quasqun ayn que saber huulats. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 p(er) çon larunomru es enlos .xix. ayns / p(er) ço auem esqrit nombre de .xix. ayns / que a cap d(e) .xix. ayns torna de cap / esepiatz desert q(ue) layn .m(il). ccclxxv. cor(r)a laurunonro en .viij. fins q(ue) sarem al primer dia de janer [e]* lexarem .viij. epandren .viiij. p(er) tot aquel ayn** d(e) .m.ccclxxvj. et aquest dit concorent d(e) tot te(m)ps secanbia alprimerdia de janer / efa d(e) .xxiiij. hores logorn natural /ela hora d(e) .lx. menuts / encara deuets saber q(ue) lalun asta en quasqun signe .ij. dies (et) .viij. hores eua totdies .xiij. graus e .lix. menuts et axi per patua / efa lahora natural de .lx. menuts / uulats dir .lx. pun[ts] |
Assí comensa lo capitol per trobar en què corra l’auru momemero quasqun ayn que saber huulats, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19: per çon l’aru nomru és en los XIX ayns, per ço avem esqrit nombre de XIX ayns, que a cap de XIX ayns torna de cap. E sepiatz de sert que l’ayn mil CCCLXXV corra l’auru nonro en VIII, fins que sarem al primer dia de janer: e lexarem VIII e pandren VIIII per tot aquel ayn de MCCCLXXVI. Et aquest dit concorent de tot temps se canbia al primer dia de janer, e fa de XXIIII hores lo gorn natural e la hora de LX menuts. Encara devets saber que la Luna sta en quasqun signe II dies et VIII hores, e va tot dies XIII graus e LIX menuts et axí perpatua, e fa la hora natural de LX menuts, vulats dir LX punts.
|
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 30-32).
** Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <ayn> un titulus di difficile interpretazione.
Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Assí comensa lo capitol per trobar en què corra l’auru momemero quasqun ayn que saber huulats, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19: per çon l’aru nomru és en los XIX ayns, per ço avem esqrit nombre de XIX ayns, que a cap de XIX ayns torna de cap. E sepiatz de sert que l’ayn mil CCCLXXV corra l’auru nonro en VIII, fins que sarem al primer dia de janer: e lexarem VIII e pandren VIIII per tot aquel ayn de MCCCLXXVI. Et aquest dit concorent de tot temps se canbia al primer dia de janer, e fa de XXIIII hores lo gorn natural e la hora de LX menuts. Encara devets saber que la Luna sta en quasqun signe II dies et VIII hores, e va tot dies XIII graus e LIX menuts et axí perpatua, e fa la hora natural de LX menuts, vulats dir LX punts.
|
Qui comincia il capitolo per trovare in quale anno corra, tra tutti quelli che vogliate sapere, il numero aureo, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19: poiché il ciclo del numero aureo si sviluppa in diciannove anni, abbiamo scritto un numero di anni pari a diciannove, ché poi, arrivato alla fine dei diciannove anni, il ciclo ricomincia da capo. E sappiate per certo che nell’anno 1375 il numero aureo corre nell’ottavo, fintanto che saremo al primo giorno di gennaio: e quindi lasceremo l’ottavo e prenderemo il nono, per tutto quell’anno del 1376. E questo numero, detto concorrente, sempre cambia il primo giorno di gennaio, e rende il giorno naturale di ventiquattro ore e l’ora di sessanta minuti. Ancora, dovete sapere che la Luna rimane in ciascun segno per due giorni e otto ore, e che si sposta di 13 gradi e 59 minuti ogni giorno, e continua così in modo perpetuo, e rende l’ora naturale di sessanta minuti, vogliate anche dire sessanta punti.
|
La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 14, 15, 16, 17. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
D (14)
![]() |
saturnus es d(e) natura de ter(r)a freda esecha / efa hon d(e)gra(n) entigetat / etrist / edepoch debe elasua figura / es dom ueyl / e ugi / los .xij. signes / en .xxix / ayns / e v. mezes / e .xv. iorns p(er) tal con es p(us) alt |
D (15)
![]() |
març / es d(e) natura de foch caut / e sech / eplen demale nconj / euolet sebaray la / etost seuol ueniar peraso sapella de(us) deba tayla / euogi los .xii.* signes / en un ayn e .x. mezes / e .xxij. dies |
* La prima <i> risulta dalla correzione di un'originaria <x>.
D (16)
![]() |
sol denatura de foch caut / e sech (e) es molt nobla planeta car tots los bens de ter(r)a asa ona / ela hon / no toq(ua) no sifa bona erba / euogi los / .xij. signes / en .ccclxv dies e .vj. hores |
D (17)
![]() ![]() |
uenus es de [nat]ura* daygua freda et umi[da] […]t es p[len]a de gra lutxur[a e de ui]xi si bany a con en [tra] euadetras lo sol .xxx. gr[aus] euogi son çercle en / […] [x]viij. dies |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 37).
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 14, 15, 16, 17.
![]() |
![]() |
D (14)
saturnus es d(e) natura de ter(r)a freda esecha / efa hon d(e)gra(n) entigetat / etrist / edepoch debe elasua figura / es dom ueyl / e ugi / los .xij. signes / en .xxix / ayns / e v. mezes / e .xv. iorns p(er) tal con es p(us) alt |
Saturnus és de natura de terra, freda e secha, e fa hon de gran entigetat e trist, e de poch de bé, e la sua figura és d’om veyl; e ugi los XII signes en XXIX ayns e V mezes e XV jorns, per tal con és pus alt.
|
D (15)
març / es d(e) natura de foch caut / e sech / eplen demale nconj / euolet sebaray la / etost seuol ueniar peraso sapella de(us) deba tayla / euogi los .xii.* signes / en un ayn e .x. mezes / e .xxij. dies |
Març és de natura de foch, caut e sech, e plen de malenconi, e vol et se barayla e tost se vol venjar, per asò s’apella “Deus de batayla”; e vogi los XII signes en un ayn e X mezes e XXII dies.
|
* La prima <i> risulta dalla correzione di un'originaria <x>.
D (16)
sol denatura de foch caut / e sech (e) es molt nobla planeta car tots los bens de ter(r)a asa ona / ela hon / no toq(ua) no sifa bona erba / euogi los / .xij. signes / en .ccclxv dies e .vj. hores |
Sol, de natura de foch, caut e sech, e és molt nobla planeta, car tots los bens de terra asaona; e là hon no toqua no s’i fa bona erba; e vogi los XII signes en CCCLXV dies e VI hores.
|
D (17)
uenus es de [nat]ura* daygua freda et umi[da] […]t es p[len]a de gra lutxur[a e de ui]xi si bany a con en [tra] euadetras lo sol .xxx. gr[aus] euogi son çercle en / […] [x]viij. dies |
Venus és de natura d’aygua, freda et umida, […]t és plena de gra lutxúra e de vixi; s’i banya con entra e va detràs lo Sol XXX graus, e vogi son çercle en […] XVIII dies.
|
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 37).
Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione D (riferimenti numerici 14, 15, 16, 17) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
D (14)
Saturnus és de natura de terra, freda e secha, e fa hon de gran entigetat e trist, e de poch de bé, e la sua figura és d’om veyl; e ugi los XII signes en XXIX ayns e V mezes e XV jorns, per tal con és pus alt. |
Saturno è di natura di terra, fredda e secca, e rende anziani e tristi, e di poca benevolenza, e la sua figura è quella di uomo vecchio; e percorre i dodici segni in 29 anni, 5 mesi e 15 giorni, poiché è il più lontano dei pianeti.
|
D (15)
Març és de natura de foch, caut e sech, e plen de malenconi, e vol et se barayla* e tost se vol venjar, per asò s’apella “Deus de batayla”; e vogi los XII signes en un ayn e X mezes e XXII dies.
|
Marte è di natura del fuoco, caldo e secco, e pieno d’ira, e vuole e scontrarsi e presto vendicarsi, per questo si chiama “Dio della battaglia”; e percorre i dodici segni in un anno e 10 mesi e 22 giorni.
|
* La traduzione proposta presuppone l'integrazione barayla[r].
D (16)
Sol, de natura de foch, caut e sech, e és molt nobla planeta, car tots los bens de terra asaona; e là hon no toqua no s’i fa bona erba; e vogi los XII signes en CCCLXV dies e VI hores. |
Il Sole di natura del fuoco, caldo e secco, ed è molto nobile pianeta, poiché tutti i beni della terra fa maturare, e là dove non arriva non cresce erba buona; e attraversa i dodici segni in 365 giorni e sei ore.
|
D (17)
Venus és de natura d’aygua, freda et umida, […]t és plena de gra lutxúra e de vixi; s’i banya con entra e va detràs lo Sol XXX graus, e vogi son çercle en […] XVIII dies. |
Venere è di natura dell’acqua, fredda e umida, […] pervasa da grande lussuria e da vizio; si bagna quando entra e va dietro il Sole di 30 gradi, e percorre la sua orbita in […] 18 giorni.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 18-20 e 27-29. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
E (18-20, 27-29)
![]() ![]() |
20 GEMINIS 19 TAVRVS 18 ARIES 29 PICIS 28 AQARI |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 18-20 e 27-29.
![]() |
![]() |
E (18-20, 27-29)
20 GEMINIS
18 ARIES 29 PICIS 28 AQARI |
20 GÈMINIS 18 ARIES 29 PICIS 28 AQARI |
Si propone la traduzione del testo relativo alla porzione E (riferimenti numerici 18-20, 27-29) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
E (18-20, 27-29)
20 GÈMINIS 19 TAURUS 18 ARIES 29 PICIS 28 AQARI 27 CAPICOR |
20 Gemelli 19 Toro 18 Ariete 29 Pesci 28 Acquario 27 Capricorno |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa delle porzioni della tavola relative alle posizioni della Luna (F-G, riferimenti numerici 30-36 e 51-57 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
F 30-32
![]() |
30 Alnatha .B. .1. 31 Albatayn a .2. 32 alturaye .G. .3. |
F 33-36
![]() |
33 aldabren .e. .5. 34 al haqhah .d. 6. 35 al hanha .c. .7. 36 alderah[…] .1. |
F 51-53
![]() |
51 çad [a]debah d .6. 52 çad baloh c .7. 53 a çad alçaod .2. |
F 54-57
![]() |
54 G çad alachbie .3. 55 f faramu chdem .4. 56 e fara mucher .5. 57 c batn alhut .7. |
![]() |
![]() |
30 Alnatha .B. .1. 31 Albatayn a .2. 32 alturaye .G. .3. 33 aldabren .e. .5. 34 al haqhah .d. 6. 35 al hanha .c. .7. 36 alderah[…] .1. 51 çad [a]debah d .6. 52 çad baloh c .7. 53 a çad alçaod .2. 54 G çad alachbie .3. 55 f faramu chdem .4. 56 e fara mucher .5. 57 c batn alhut .7. |
30 Alnatha .b. .1. 31 Albatayn a .2. 32 Alturaye .g. .3. 33 Aldabren .e. .5. 34 Alhaqhah .d. 6. 35 Alhanha .c. .7. 36 Alderah[…] .1. 51 Çad[a]debah d .6. 52 Çadbaloh c .7. 53 a Çadalçaod .2. 54 g Çadalachbie .3. 55 f Faramuchdem .4. 56 e Faramucher .5. 57 c Batn Alhut .7. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di gennaio nel calendario lunare (H 58 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H 58
janer de xxxi iorn e corra en .vij. | a | ||||
![]() |
b | viij | ii | xi | xxxiii |
c | |||||
d | xvj | iiij | xi | xi | |
e | |||||
f | v | vi | o | lviii | |
G | xiij | vij | viij | l | |
a | ii | viij | xvj | xxxviij | |
b | |||||
c | x | x | viij | xxxix | |
d | xviij | xi | xxij | xliiij | |
e | |||||
f | |||||
G | vij | xiiij | vij | liij | |
a | xv | xv | xi | vj | |
b | iiij | xvi | x | li | |
c | xii | xvij | xix | lviij | |
d | |||||
e | i | xix | ix | xl | |
f | ix | xx | xxiij | l | |
G | |||||
a | xvij | xxij | xxij | iiij | |
b | |||||
c | |||||
d | vi | xxv | i | xvj | |
e | xiiij | xxvi | x | xlviij | |
f | iij | xvij | xvij | iij | |
G | |||||
a | xi | xxix | o | xxv | |
l* | iii* | lvi* | |||
b | xviij | xxx | xvij | xxix | |
c | aur(us) nonr(us) |
die | ores | menuts |
* Trattasi di aggiunte interlineari
Janer de XXXI jorn e corra en VII | a | ||||
![]() |
b | VIII | II | XI | XXXIII |
c | |||||
d | XVI | IIII | XI | XI | |
e | |||||
f | V | VI | O | LVIII | |
g | XIII | VII | VIII | L | |
a | II | VIII | XVI | XXXVIII | |
b | |||||
c | X | X | VIII | XXXIX | |
d | XVIII | XI | XXII | XLIIII | |
e | |||||
f | |||||
g | VII | XIIII | VII | LIII | |
a | XV | XV | XI | VI | |
b | IIII | XVI | X | LI | |
c | XII | XVII | XIX | LVIII | |
d | |||||
e | I | XIX | IX | XL | |
f | IX | XX | XXII | L | |
g | |||||
a | XVII | XXII | XXII | IIII | |
b | |||||
c | |||||
d | VI | XXV | I | XVI | |
e | XIIII | XXVI | X | XLVIII | |
f | III | XXVII | XVII | III | |
g | |||||
a | XI | XXIX | O | XXV | |
I | III | LVI | |||
b | XIX | XXX | XVII | XXIX | |
c | aurus nonrus |
die | ores | menuts |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di febbraio nel calendario lunare (H 59 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H 59
febrer de .xxviii. iorn e corra en .iij. | |||||
![]() |
d | viij | i | iiij | xix |
e | xvj | ii | xix | xxxv | |
f | |||||
G | v | iiij | xi | xlvj | |
a | xiij | v | xvij | xlvij | |
b | |||||
c | ij | vij | vj | xxvij | |
d | x | viij | xxij | xxxvij | |
e | xviij | x | xvij | xviij | |
f | |||||
G | vij | xij | o | i | |
a | xv | xiij | x | xlv | |
b | iiij | xiiij | xviij | liiij | |
c | |||||
d | xij | xvi | ii | vj | |
e | |||||
f | i | xviij | ij | lv | |
G | ix | xix | xxi | xxxvij | |
a | |||||
b | xvij | xxi | xvi | iij | |
c | |||||
d | vi | xxiij | xiiij | lviij | |
e | xiiij | xxiiij | xx | xlix | |
f | iij | xxv | iiij | xxxv | |
G | xi | xxvj | xix | xxix | |
a | |||||
b | |||||
c | aur(us) nonr(us) |
dies* | hores* | menuts* |
* Trattasi di scritture interlineari, collocate tra questa riga e la successiva
Febrer de XXVIII iorn e corra en III | |||||
![]() |
d | VIII | I | IIII | XIX |
e | XVI | II | XIX | XXXV | |
f | |||||
G | V | IIII | XI | XLVI | |
a | XIII | V | XVII | XLVII | |
b | |||||
c | II | VII | VI | XXVII | |
d | X | VIII | XXII | XXXVII | |
e | XVIII | X | XVII | XVIII | |
f | |||||
G | VII | XII | O | I | |
a | XV | XIII | X | XLV | |
b | IIII | XIIII | XVIII | LIIII | |
c | |||||
d | XII | XVI | II | VI | |
e | |||||
f | I | XVIII | II | LV | |
G | IX | XIX | XXI | XXXVII | |
a | |||||
b | XVII | XXI | XVI | III | |
c | |||||
d | VI | XXIII | XIIII | LVIII | |
e | XIIII | XXIIII | XX | XLIX | |
f | III | XXV | IIII | XXXV | |
G | XI | XXVI | XIX | XXIX | |
a | |||||
b | |||||
c | aurus nonrus |
dies* | hores* | menuts* |
* Trattasi di scritture interlineari, collocate tra questa riga e la successiva
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di marzo nel calendario lunare (H 60 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H 60
març de xxxi iorns e corra en .ij. | |||||
![]() |
d | dies* | hores* | menuts* | |
e | viij | ij | xviij | .iiij. | |
f | |||||
G | xvj | iiij | x | lvij. | |
a | v | v | xx | xlij. | |
b | |||||
c | xiij | vij | iij | xxxviij | |
d | ij | viij | xxi | xl.i. | |
e | |||||
f | x | x | xvj | xl.iiij. | |
G | |||||
a | xviij | xij | xx | v | |
b | vij | xiij | xij | liij | |
c | xv | xiiij | xxij | vij | |
d | |||||
e | xiiii | xvj | iiij | xxiij | |
f | xij | xvij | xv | iiij | |
G | |||||
a | i | xix | xxi | xxxv | |
b | |||||
c | ix | xxi | xiij | xxxiiij | |
d | |||||
e | xvij | xxiij | xix | lj | |
f | vj | xxiiij | xxij | xl.viij | |
G | xiiij | xxv | viij | xxxv | |
a | iij | xxvi | xxij | xxij | |
b | |||||
c | xi | xviij | xxij | xxxv | |
d | |||||
o* | xx* | xxviij* | |||
e | xix | xxx | xi | xxxij | |
c | aur(us) nomr(us) |
* Trattasi di aggiunte interlineari
Març de XXXI jorns e corra en II | |||||
![]() |
d | dies* | hores* | menuts* | |
e | VIII | II | XVIII | IIII | |
f | |||||
g | XVI | IIII | X | LVII | |
a | V | V | XX | XLII | |
b | |||||
c | XIII | VII | III | XXXVIII | |
d | II | VIII | XXI | XLI | |
e | |||||
f | X | X | XVI | XLIIII | |
g | |||||
a | XVIII | XII | XX | V | |
b | VII | XIII | XII | LIII | |
c | XV | XIIII | XXII | VII | |
d | |||||
e | XIIII | XVI | IIII | XXIII | |
f | XII | XVII | XV | IIII | |
g | |||||
a | I | XIX | XXI | XXXV | |
b | |||||
c | IX | XXI | XIII | XXXIIII | |
d | |||||
e | XVII | XXIII | XIX | LI | |
f | VI | XXIIII | XXII | XLVIII | |
g | XIIII | XXV | VIII | XXXV | |
a | III | XXVI | XXII | XXII | |
b | |||||
c | XI | XVIII | XXII | XXXV | |
d | |||||
0* | XX* | XXVIII* | |||
e | xix | XXX | XI | XXXII | |
c | aurus nomrus |
* Trattasi di aggiunte interlineari
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di aprile nel calendario lunare (H 61 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H 61
abril de .xxx. iorn e corra en .v. | |||||
![]() |
G | viij | i | vij | li |
a | xvj | ii | xxi | viij | |
b | |||||
c | v | iiij | v | xvij | |
d | xiiij | v | xiij | xix | |
e | |||||
f | ii | vij | xiij | xxxvj | |
G | |||||
a | x | ix | ij | xviij | |
b | |||||
c | xviiij | xi | ij | xvii | |
d | vij | xij | xiij | viij | |
e | xv | xiij | vi | xxvij | |
f | iiij | xiiij | xvi | xxxvi | |
G | |||||
a | xij | xvi | i | xxxij | |
b | |||||
c | j | xviij | v | liij | |
d | |||||
e | ix | xx | ij | xlvij | |
f | xvij | xxi | xx | liiij | |
G | |||||
a | vi | xxiij | ix | xv | |
b | xiiij | xxii | xiij | vj | |
c | [i]ij | xxv | [vi]j | xviij | |
d | |||||
e | xi | xxvij | o | xli | |
f | xix | xxviij | xix | xxxiij | |
G | |||||
a | aurm nomr(us) |
dies* | ores* | menuts* |
* La scrittura si colloca in questo caso tra questa riga e la successiva
Abril de XXX jorn e corra en .v. | |||||
![]() |
g | VIII | I | VII | LI |
a | XVI | II | XXI | VIII | |
b | |||||
c | V | IIII | V | XVII | |
d | XIIII | V | XIII | XIX | |
e | |||||
f | II | VII | XIII | XXXVI | |
g | |||||
a | X | IX | II | XVIII | |
b | |||||
c | XVIIII | XI | II | XVII | |
d | VII | XII | XIII | VIII | |
e | XV | XIII | VI | XXVII | |
f | IIII | XIIII | XVI | XXXVI | |
g | |||||
a | XII | XVI | I | XXXII | |
b | |||||
c | I | XVIII | V | LIIII | |
d | |||||
e | IX | XX | II | XLVII | |
f | XVII | XXI | XX | LIIII | |
g | |||||
a | VI | XXIII | IX | XV | |
b | XIIII | XXII | XIII | VI | |
c | [I]II | XXV | [VI]I | XVIII | |
d | |||||
e | XI | XXVII | 0 | XLI | |
f | XIX | XXVIII | XIX | XXXIII | |
g | |||||
a | aurm nomrus |
dies* | ores* | menuts* |
* La scrittura si colloca in questo caso tra questa riga e la successiva
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di maggio secondo il calendario lunare (H 62 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H 62
mag de .xxxi. iorns ecorra en .vij. | |||||
![]() |
b | viiij | dies* | ores* | menuts* |
c | xvj | ij | viij | iiij | |
d | v | iij | xiij | xix | |
e | xiij | iiij | xxiij | xlviij | |
f | |||||
G | |||||
a | ii | vij | v | x | |
b | x | viij | xxiij | xxxix | |
c | |||||
d | xviij | x | xv | lvij | |
e | vij | xi | vi | liiij | |
f | xv | xij | xi | li | |
G | |||||
a | iiij | xiiij | i | liij | |
b | xij | xv | xvij | lviij | |
c | |||||
d | i | xvij | xxiij | xliij | |
e | |||||
f | ix | xix | xviij | lvij | |
G | |||||
a | xvij | xxi | vj | xxiiij | |
b | vi | xxiij | xiij | o | |
c | xiiij | xxiij | xxi | xli | |
d | iij | xxiiij | xxi | xxix | |
e | |||||
f | xi | xxvj | xvij | v | |
G | |||||
a | xix | xxvii i |
x | xi | |
b | o | xviij | v | ||
c | xxx | iij | xi | ||
c | aur(us) nomr(us) |
dies | ores | mi(n)nits |
* La scrittura è collocata tra questa riga e la precedente.
Mag de XXXI jorns e corra en VII | |||||
![]() |
b | VIIII | dies* | ores* | menuts* |
c | XVI | II | VIII | IIII | |
d | V | III | XIII | XIX | |
e | XIII | IIII | XXIII | XLVIII | |
f | |||||
G | |||||
a | II | VII | V | X | |
b | X | VIII | XXIII | XXXIX | |
c | |||||
d | XVIII | X | XV | LVII | |
e | VII | XI | VI | LIIII | |
f | XV | XII | XI | LI | |
G | |||||
a | IIII | XIIII | I | LIII | |
b | XII | XV | XVII | LVIII | |
c | |||||
d | I | XVII | XXIII | XLIII | |
e | |||||
f | IX | XIX | XVIII | LVII | |
G | |||||
a | XVII | XXI | VI | XXIIII | |
b | VI | XXIII | XIII | 0 | |
c | XIIII | XXIII | XXI | XLI | |
d | III | XXIIII | XXI | XXIX | |
e | |||||
f | XI | XXVI | XVII | V | |
G | |||||
a | XIX | XXVIII | X | XI | |
b | 0 | XVIII | V | ||
c | XXX | III | XI | ||
c | aurus nomrus |
dies | ores | minnits |
* La scrittura è collocata tra questa riga e la precedente.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di giugno secondo il calendario lunare (H 63 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H 63
juyn de .xxx. [.]o[.....] corra en .iii. | |||||
![]() ![]() |
e | xvi | i | xxi | l |
f | v | ||||
G | xiij | iij | xi | xliij | |
a | |||||
b | ij | v | xvij | xxxi | |
c | |||||
d | x | vij | xiij | xliij | |
e | |||||
f | xviij | ix | iij | l | |
G | vij | x | xiij | xxxvj | |
a | xv | xi | o | xiiij | |
b | iiii | xij | xiiij | x[i] | |
c | |||||
d | [xi] | xiiij | iij | lix | |
e | [.] | [.] | |||
f | [.] | [xvi] | [xvi] | [xxx] | |
[.] | [.] | [.] | [.] | [.] | |
[a] | [.] | [.] | [.] | [.] | |
b | xv | [ix] | [vj] | [xlj] | |
c | vi | xx | xx | xlv | |
d | xii | ||||
e | xiiii | xxij | xvi | [.] | |
f | iij | xxiij | xi | xx[.]x | |
G | |||||
a | xi | xxv | vj | xiij | |
b | xix | xxvj | xxiij | xlv | |
c | |||||
d | viij | xxviij | xi | xxix | |
o* | xiiij* | ix* | |||
e | xvi | xxix | xviij | lvij | |
f | auru(us) nomr(us) |
* Trattasi di aggiunte interlineari
Juyn de XXX [j]o[rns e] corra en III | |||||
![]() ![]() |
e | XVI | I | XXI | L |
f | V | ||||
g | XIII | III | XI | XLIII | |
a | |||||
b | II | V | XVII | XXXI | |
c | |||||
d | X | VII | XIII | XLIII | |
e | |||||
f | XVIII | IV | III | L | |
g | VII | X | XIII | XXXVI | |
a | XV | XI | 0 | XIIII | |
b | IIII | XII | XIIII | X[I] | |
c | |||||
d | XI | XIIII | III | LIX | |
e | [.] | [.] | |||
f | [.] | XVI | XVI | XXX | |
[g] | [.] | [.] | [.] | [.] | |
a | [.] | [.] | [.] | [.] | |
b | XV | IX | VI | XII | |
c | VI | XX | XX | XLV | |
d | XII | ||||
e | XIIII | XXII | XVI | [.] | |
f | III | XXIII | XI | XX[.]X | |
g | |||||
a | XI | XXV | VI | XIII | |
b | XIX | XXVI | XXIII | XLV | |
c | |||||
d | VIII | XXVIII | XI | XXIX | |
0* | XIIII* | IX* | |||
e | XVI | XXIX | XVIII | LVII | |
f | auruus nomrus |
* Trattasi di aggiunte interlineari
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative ai riferimenti numerici 70-75 della porzione I e rispettive sezioni della porzione K dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 70-75, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
I 70, K
![]() |
|||||
cap(ri)corn es fret esech edenatura dete(r)ra (e) es caza desaturn(us) (e) es moable [e]* femani laluna en cap(ri)corn noes bona sag[nar n] ependre medecjna / de gonols |
|||||
v**
90 |
x
85 |
xv
80 |
xx
75 |
xxv
70 |
xxx
65 |
I 71, K
![]() |
|||||
aquri es caut / e umit e denatura dayre (e) es caza desaturn(us) / emoable emaschuli laluna en aquari(us) | fas bon sagnar / ependre medecina mas no als cames |
|||||
v
60 |
x
55 |
xv
50 |
xx
45 |
xxv
40 |
xxx
35 |
I 72, K
![]() |
|||||
piçis es frete umit edenatura daygua*** (e) es caza de iouis (e) cum(m)u efemnj laluna en piçis es bona sagnja ependre medeçina / eno als peus |
|||||
v
30 |
x
25 |
xv
20 |
xx
15 |
xxv
[1]0 |
xxx
5 |
I 73, K
![]() |
|||||
aries caut esech (e) denatura de foch (e) caza demarç / esigne meschuli / laluna e(n) aquest signe es bona sagnia / ependremedecjna / eno fasses medeçina alcap |
|||||
v
5 |
x
10 |
xv
[15] |
xx
20 |
xxv
25 |
xxx
30 |
I 74, K
![]() |
|||||
taurus es fret esech d(e) natura d(e) ter(r)a (e) es caza**** deuenus (e) maschulilaluna en taurus no esbona sagnja nepen[d]re medeçina / nefer medeçina alcholl |
|||||
v
35 |
x
40 |
xv
45 |
xx
50 |
xxv
55 |
xxx
60 |
I 75, K
![]() |
|||||
Gemini es caut e umit (e) de natura dayre (e) caza demercuri/ (e) cumu/ emescu[li] laluna en aquest signe es bona sagnja ependremedeçina / eno fasses medeçjna al[s brases] |
|||||
v
65 |
x
70 |
xv
75 |
xx
80 |
xxv
85 |
xxx
90 |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 32, 34).
** Il copista sembra aver trascritto la <v> sopra un precedente grafema di colore rosso, probabilmente una <x>.
*** La sequenza <gua> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <re (et)>.
**** Il grafema <z> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <ç>.
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 70-75, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
![]() |
![]() |
I 70, K
cap(ri)corn es fret esech edenatura dete(r)ra (e) es caza desaturn(us) (e) es moable [e]* femani laluna en cap(ri)corn noes bona sag[nar n] ependre medecjna / de gonols |
|||||
v**
90 |
x
85 |
xv
80 |
xx
75 |
xxv
70 |
xxx
65 |
Capricorn és fret e sech, e de natura de terra, e és caza de Saturnus e és moable e femaní. La Luna en Capricorn no és bon a sagnar ne pendre medecina de gonols. |
|||||
V
90 |
X
85 |
XV
80 |
XX
75 |
XXV
70 |
XXX
65 |
I 71, K
aquri es caut / e umit e denatura dayre (e) es caza desaturn(us) / emoable emaschuli laluna en aquari(us) | fas bon sagnar / ependre medecina mas no als cames |
|||||
v
60 |
x
55 |
xv
50 |
xx
45 |
xxv
40 |
xxx
35 |
Aquri és caut e umit e de natura d’ayre, e és caza de Saturnus e moable e maschulí. La Luna en Aquarius fa·s bon sagnar e pendre medecina, mas no als cames.
|
|||||
V
60 |
X
55 |
XV
50 |
XX
45 |
XXV
40 |
XXX
35 |
I 72, K
piçis es frete umit edenatura daygua*** (e) es caza de iouis (e) cum(m)u efemnj laluna en piçis es bona sagnja ependre medeçina / eno als peus |
|||||
v
30 |
x
25 |
xv
20 |
xx
15 |
xxv
[1]0 |
xxx
5 |
Piçis és fret e umit, e de natura d’aygua, e és caza de Jovis e cummú e femní. La Luna en Piçis és bona sagnia e pendre medeçina, e no als peus.
|
|||||
V
30 |
X
25 |
XV
20 |
XX
15 |
XXV
10 |
XXX
5 |
I 73, K
aries caut esech (e) denatura de foch (e) caza demarç / esigne meschuli / laluna e(n) aquest signe es bona sagnia / ependremedecjna / eno fasses medeçina alcap |
|||||
v
5 |
x
10 |
xv
[15] |
xx
20 |
xxv
25 |
xxx
30 |
Aries, caut e sech e de natura de foch, e caza de Març e signe meschulí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medecina, e no fasses medeçina al cap.
|
|||||
V
5 |
X
10 |
XV
15 |
XX
20 |
XXV
25 |
XXX
30 |
I 74, K
taurus es fret esech d(e) natura d(e) ter(r)a (e) es caza**** deuenus (e) maschulilaluna en taurus no esbona sagnja nepen[d]re medeçina / nefer medeçina alcholl |
|||||
v
35 |
x
40 |
xv
45 |
xx
50 |
xxv
55 |
xxx
60 |
Taurus és fret e sech, de natura de terra, e és caza de Venus e maschulí. La Luna en Taurus no és bona sagnia ne pendre medeçina, ne fer medeçina al choll.
|
|||||
V
35 |
X
40 |
XV
45 |
XX
50 |
XXV
55 |
XXX
60 |
I 75, K
Gemini es caut e umit (e) de natura dayre (e) caza demercuri/ (e) cumu/ emescu[li] laluna en aquest signe es bona sagnja ependremedeçina / eno fasses medeçjna al[s brases] |
|||||
v
65 |
x
70 |
xv
75 |
xx
80 |
xxv
85 |
xxx
90 |
Gèmini és caut e umit e de natura d’ayre, e caza de Mercuri e cumú e mesculí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medeçina, e no fasses medeçina als brases.
|
|||||
V
65 |
X
70 |
XV
75 |
XX
80 |
XXV
85 |
XXX
90 |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 32, 34).
** Il copista sembra aver trascritto la <v> sopra un precedente grafema di colore rosso, probabilmente una <x>.
*** La sequenza <gua> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <re (et)>.
**** Il grafema <z> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <ç>.
Si propone una traduzione dei testi relativi ai riferimenti numerici 70-75 (porzione I) dell'edizione Grosjean 1977. Si riproducono inoltre le trascrizioni delle rispettive sezioni della porzione K, la quale consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.
![]() |
![]() |
I 70, K
Capricorn és fret e sech, e de natura de terra, e és caza de Saturnus e és moable e femaní. La Luna en Capricorn no és bon a sagnar ne pendre medecina de gonols. |
|||||
V
90 |
X
85 |
XV
80 |
XX
75 |
XXV
70 |
XXX
65 |
Il Capricorno è freddo e secco e di natura di terra, ed è casa di Saturno ed è mutevole e femminile. Quando la Luna è nel Capricorno non è opportuno salassare né utilizzare sostanze curative per le ginocchia. |
|||||
V
90 |
X
85 |
XV
80 |
XX
75 |
XXV
70 |
XXX
65 |
I 71, K
Aquri és caut e umit e de natura d’ayre, e és caza de Saturnus e moable e maschulí. La Luna en Aquarius fa·s bon sagnar e pendre medecina, mas no als cames.
|
|||||
V
60 |
X
55 |
XV
50 |
XX
45 |
XXV
40 |
XXX
35 |
L’Acquario è caldo e umido e di natura dell’aria, ed è casa di Saturno e mutevole e maschile. Quando la Luna è nell’Acquario ha buon esito sottoporsi a salasso e far uso di sostanze curative, ma non per le gambe. |
|||||
V
60 |
X
55 |
XV
50 |
XX
45 |
XXV
40 |
XXX
35 |
I 72, K
Piçis és fret e umit, e de natura d’aygua, e és caza de Jovis e cummú e femní. La Luna en Piçis és bona sagnia e pendre medeçina, e no als peus.
|
|||||
V
30 |
X
25 |
XV
20 |
XX
15 |
XXV
10 |
XXX
5 |
Il segno dei Pesci è freddo e umido, e di natura dell’acqua, ed è casa di Giove e collettivo e femminile. Quando la Luna è nei Pesci è convenevole il salasso e far uso di sostanze curative, ma non per i piedi. |
|||||
V
30 |
X
25 |
XV
20 |
XX
15 |
XXV
10 |
XXX
5 |
I 73, K
Aries, caut e sech e de natura de foch, e caza de Març e signe meschulí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medecina, e no fasses medeçina al cap.
|
|||||
V
5 |
X
10 |
XV
15 |
XX
20 |
XXV
25 |
XXX
30 |
Ariete, caldo e secco e di natura del fuoco, e casa di Marte e segno maschile. Quando la Luna è in questo segno sono convenevoli il salasso e l'utilizzo di sostanze curative, ma che tu non faccia uso di rimedi terapeutici per la testa. |
|||||
V
5 |
X
10 |
XV
15 |
XX
20 |
XXV
25 |
XXX
30 |
I 74, K
Taurus és fret e sech, de natura de terra, e és caza de Venus e maschulí. La Luna en Taurus no és bona sagnia ne pendre medeçina, ne fer medeçina al choll.
|
|||||
V
35 |
X
40 |
XV
45 |
XX
50 |
XXV
55 |
XXX
60 |
Il Toro è freddo e secco, di natura di terra, ed è casa di Venere e maschile. Quando la Luna è nel Toro non sono opportuni né il salasso né l'utilizzo di sostanze curative, né far uso di rimedi terapeutici per il collo. |
|||||
V
35 |
X
40 |
XV
45 |
XX
50 |
XXV
55 |
XXX
60 |
I 75, K
Gèmini és caut e umit e de natura d’ayre, e caza de Mercuri e cumú e mesculí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medeçina, e no fasses medeçina als brases.
|
|||||
V
65 |
X
70 |
XV
75 |
XX
80 |
XXV
85 |
XXX
90 |
Il segno dei Gemelli è caldo e umido e di natura dell’aria, e casa di Mercurio e collettivo e maschile. Quando la Luna è in questo segno sono convenevoli il salasso e l'utilizzo di sostanze curative, ma che tu non faccia uso di rimedi terapeutici per le braccia. |
|||||
V
65 |
X
70 |
XV
75 |
XX
80 |
XXV
85 |
XXX
90 |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione M dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
M
![]() |
primauera entra lo xvij. iorn demarç / eten .iij. signes / soes / aries / taurus / geminis / (e) es denatura teprada / no es de chalor nj de fredor / (e) dura .iij. meses / nat urals / et es dit .i. mes natura aytant de tems con losol punya apasar .un. signe del çel lo qual temps dura xxx. iorns / e .x. hores emiga / primauera comensa cant lo sol entra en locap daries (e) dura iij. meses |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
M
primauera entra lo xvij. iorn demarç / eten .iij. signes / soes / aries / taurus / geminis / (e) es denatura teprada / no es de chalor nj de fredor / (e) dura .iij. meses / nat urals / et es dit .i. mes natura aytant de tems con losol punya apasar .un. signe del çel lo qual temps dura xxx. iorns / e .x. hores emiga / primauera comensa cant lo sol entra en locap daries (e) dura iij. meses |
Primavera entra lo XVII jorn de març e ten III signes, so és Àries, Taurus, Gèminis, e és de natura teprada, no és de chalor ni de fredor, e dura III meses naturals; et és dit I mes natura aytant de tems con lo Sol punya a pasar un signe del çel, lo qual temps dura XXX jorns e X hores e miga. Primavera comensa cant lo Sol entra en lo cap d’Àries e dura III meses. |
Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione M dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
M
Primavera entra lo XVII jorn de març e ten III signes, so és Àries, Taurus, Gèminis, e és de natura teprada, no és de chalor ni de fredor, e dura III meses naturals; et és dit I mes natura aytant de tems con lo Sol punya a pasar un signe del çel, lo qual temps dura XXX jorns e X hores e miga. Primavera comensa cant lo Sol entra en lo cap d’Àries e dura III meses. |
La primavera entra il diciassettesimo giorno di marzo e include tre segni, cioè Ariete, Toro, Gemelli, ed è di natura temperata, non è calda né fredda, e dura tre mesi naturali; ed è detto un mese naturale tanto tempo quanto adopera il Sole per attraversare una costellazione celeste, tempo che dura trenta giorni e dieci ore e mezza. La primavera comincia quando il Sole entra nell’Ariete, e dura tre mesi.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione P dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
![]() |
![]() |
P
![]() |
Iuern entra lo xv jorn de dembre / eten .iij. signes soes cap(ri)cornus aquari(us) / piçis / (e) es defredor / edumos p(er) natura / edura .iij. meses naturals .i. mes natural comtatz .xxx. iorns e .x. hores emiga / juer(n) comensa cant losol / entra anloprimer grau decapicorni(us) etrobaretz quant iuern entra ha .xiiij. hores (e) dos terçes denjt en lo jorn ha .ix. hores e terç .e juer(n) dura iij mes. |
Si riproduce la porzione P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
P
Iuern entra lo xv jorn de dembre / eten .iij. signes soes cap(ri)cornus aquari(us) / piçis / (e) es defredor / edumos p(er) natura / edura .iij. meses naturals .i. mes natural comtatz .xxx. iorns e .x. hores emiga / juer(n) comensa cant losol / entra anloprimer grau decapicorni(us) etrobaretz quant iuern entra ha .xiiij. hores (e) dos terçes denjt en lo jorn ha .ix. hores e terç .e juer(n) dura iij mes. |
Ivern entra lo XV jorn de dembre e ten III signes, so és Capricornus, Aquàrius, Piçis, e és de fredor e d’umós per natura, e dura III meses naturals; I mes natural comtatz XXX jorns e X hores e miga. Ivern comensa cant lo Sol entra an lo primer grau de Capicòrnius, e trobaretz, quant ivern entra, ha XIIII hores e dos terçes de nit, en lo jorn ha IX hores e terç, e ivern dura III mes. |
Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
P
Ivern entra lo XV jorn de dembre e ten III signes, so és Capricornus, Aquàrius, Piçis, e és de fredor e d’umós per natura, e dura III meses naturals; I mes natural comtatz XXX jorns e X hores e miga. Ivern comensa cant lo Sol entra an lo primer grau de Capicòrnius, e trobaretz, quant ivern entra, ha XIIII hores e dos terçes de nit, en lo jorn ha IX hores e terç, e ivern dura III mes. |
L’inverno entra il quindicesimo giorno dicembre e include tre segni, cioè Capricorno, Acquario, Pesci, e come natura attiene al freddo e all’umido, e dura tre mesi naturali; un mese naturale viene conteggiato in trenta giorni e dieci ore e mezza. L’inverno comincia quando il Sole entra nel primo grado del Capricorno, e troverete, una volta entrato l’inverno, che vi sono quattordici ore e due terzi di notte, nove ore e un terzo di giorno; e l’inverno dura tre mesi.
|
La trascrizione della tavola è basata sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante, probabile riferimento alla leggendaria isola di Thule.
![]() |
![]() |
Si riproducono didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() |
Insula archania En aquesta illa de [orch]ansa* ffa ·vj· messes de dia q(ue) lanit [es] clara / e ·vj· messes denitq(ue) lo iorn [es fosch] [Ila cha]tanes |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 39).
Si riproducono didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
Insula archania En aquesta illa de [orch]ansa* ffa ·vj· messes de dia q(ue) lanit [es] clara / e ·vj· messes denitq(ue) lo iorn [es fosch] [Ila cha]tanes |
Insula Archania. En aquesta illa de Orchansa ffa VI messes de dia, que la nit és clara, e VI messes de nit, que lo jorn és fosch.
Ila chatanes |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 39).
Si propone una traduzione relativa alla didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e al toponimo sottostante, probabile riferimento alla leggendaria isola di Thule.
![]() |
![]() |
Insula Archania. En aquesta illa de Orchansa ffa VI messes de dia, que la nit és clara, e VI messes de nit, que lo jorn és fosch.
Ila chatanes |
Isola delle Orcadi. In questa isola delle Orcadi vi sono sei mesi di giorno, durante i quali la notte è luminosa, e sei mesi di notte, durante i quali il giorno è fosco.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione B e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione B dell'edizione Grosjean 1977 con la relativa didascalia.
![]() |
![]() |
![]() |
Illa de stillanda q(ui) han la len gua de nuruega eson (chri)stians |
Si riproduce la didascalia B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Illa de stillanda q(ui) han la len gua de nuruega eson (chri)stians |
Illa de Stillanda, qui han la lengua de Nuruega e són christians. |
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Illa de Stillanda, qui han la lengua de Nuruega e són christians. |
Isola di Stillanda*, i cui abitanti parlano la lingua di Norvegia e sono cristiani. |
* Il toponimo sarà da ricondurre probabilmente all'arcipelago delle Shetland o, in alternativa, all'Islanda (cfr. Grosjean 1977: 53).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977, attinente all'Irlanda.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
C (1-25; 1])
![]() ![]() |
1] IRLANDA 1 loc(us) fortunad(us) 2 Insula de t(ir)conel cauo seligra abram comjncidela 3 bord(er)ali 4 Insule lacaris confrenchellan ororim 5 layme(n)rich cap stronbre* sanbrandan ledens drauert borela 6 drorasey bire 7 caocauena Grenberon donborg olarcos camelat andelfronda Godelfronda 8 corch bailicoti lioelles 9 Gataforda 10 rois minart grauan ertano croc dendach fredit elebano risalt 11 desorda resnax archelo uichelo arecom
|
12 dunuelin irlandesea [or]des** [los]ca [cauo]stet 13 drozda [darc]he [car]eforda 14 [esta]nforda [chenofrich] [uerforda] [mon]ef[fi] [da]nsobr[in] [port]rosso 15 lebam 16 ardoin 17 bofin 18 arim 19 brascher 20 scalis 21 lesp(er) dirlanda 22 cauo declara 23 cauoueyo saltey 24 sorlinga peres 25 neo
|
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <onbre> un titulus di difficile interpretazione.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 46).
Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
C (1-25; 1])
1] IRLANDA 1 loc(us) fortunad(us) 2 Insula de t(ir)conel cauo seligra abram comjncidela 3 bord(er)ali 4 Insule lacaris confrenchellan ororim 5 layme(n)rich cap stronbre* sanbrandan ledens drauert borela 6 drorasey bire 7 caocauena Grenberon donborg olarcos camelat andelfronda Godelfronda 8 corch bailicoti lioelles 9 Gataforda 10 rois minart grauan ertano croc dendach fredit elebano risalt 11 desorda resnax archelo uichelo arecom |
1] IRLANDA 1 Locus Fortunadus 2 Insula de Tirconel Cavo Seligra Abram Comincidela 3 Borderali 4 Insule Lacaris Confrenchellan Ororim 5 Laymenrich Cap Stronbre Sanbrandan Ledens Dravert Borela 6 Drorasey Bire 7 Cao Cavena Grenberon Donborg Olarcos Camelat Andelfronda Godelfronda 8 Corch Bailicoti Lioelles 9 Gataforda 10 Rois Minart Gravan Ertano Croc Dendach Fredit Elebano Risalt 11 Desorda Resnax Archelo Vichelo Arecom |
12 dunuelin irlandesea [or]des** [los]ca [cauo]stet 13 drozda [darc]he [car]eforda 14 [esta]nforda [chenofrich] [uerforda] [mon]ef[fi] [da]nsobr[in] [port]rosso 15 lebam 16 ardoin 17 bofin 18 arim 19 brascher 20 scalis 21 lesp(er) dirlanda 22 cauo declara 23 cauoueyo saltey 24 sorlinga peres 25 neo |
12 Dunvelin Irlandesea Ordes Losca Cavostet 13 Drozda Darche Careforda 14 Estanforda Chenofrich Verforda Moneffi Dansobrin Portrosso 15 Lebam 16 Ardoin 17 Bofin 18 Arim 19 Brascher 20 Scalis 21 L’Esper d’Irlanda 22 Cavo de Clara 23 Cavo Veyo Saltey 24 Sorlinga Peres 25 Neo |
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <onbre> un titulus di difficile interpretazione.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 46).
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() |
En Inbernia ha moltes illes merauellosas q(ue) son credores en les quals nia una poq(ue) quels home(n)s nuyl te(m)pms noy moren mas con son molt ueyls q(ue) muyre(n) son aportats fora la illa / noya neguna serpe(n)t ne naguna granota ne naguna ara(n)ya uerinosa abans tota la terra es contr ariosa / a tota bistia uerinossa / cor aqui es lac(er)ie jnsull(a) Encara mes hia / arbres als quals auçels hison por tats axi con afiga m madura / Item hia altre illa en la qual les fembres no enfanten mas con son determe nades /a en fantar son portades fora la illa sego(n)s custuma |
Si riproduce la didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
En Inbernia ha moltes illes merauellosas q(ue) son credores en les quals nia una poq(ue) quels home(n)s nuyl te(m)pms noy moren mas con son molt ueyls q(ue) muyre(n) son aportats fora la illa / noya neguna serpe(n)t ne naguna granota ne naguna ara(n)ya uerinosa abans tota la terra es contr ariosa / a tota bistia uerinossa / cor aqui es lac(er)ie jnsull(a) Encara mes hia / arbres als quals auçels hison por tats axi con afiga m madura / Item hia altre illa en la qual les fembres no enfanten mas con son determe nades /a en fantar son portades fora la illa sego(n)s custuma |
En Inbèrnia ha moltes illes meravellosas que són credores, en les quals n’i a una poque que-ls hòmens nuyl tempms no y moren, mas con són molt veyls que muyren són aportats fora la illa. No y a neguna serpent ne naguna granota ne naguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bistia verinossa, cor aquí és Lacerie insulla. Encara més, hi a arbres als quals auçels hi són portats axí con a figa mmadura. Ítem, hi a altre illa en la qual les fembres no enfanten, mas con són determenades a enfantar són portades fora la illa, segons custuma.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
En Inbèrnia ha moltes illes meravellosas que són credores, en les quals n’i a una poque que-ls hòmens nuyl tempms no y moren, mas con són molt veyls que muyren són aportats fora la illa. No y a neguna serpent ne naguna granota ne naguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bistia verinossa, cor aquí és Lacerie insulla. Encara més, hi a arbres als quals auçels hi són portats axí con a figa mmadura. Ítem, hi a altre illa en la qual les fembres no enfanten, mas con són determenades a enfantar són portades fora la illa, segons custuma.
|
In Hibernia vi sono tante isole meravigliose a cui si può a buon diritto credere, tra le quali ve n’è una piccola dove gli uomini non muoiono mai, poiché, quando sono tanto vecchi da essere prossimi alla morte, essi vengono portati fuori dai suoi confini. Non vi è alcun serpente, alcuna rana o alcun ragno velenoso, ed anzi a tutti gli animali velenosi questa terra può dirsi ostile, poiché qui infatti è l’isola di Laceria*. E non solo: vi sono alberi talmente carichi di uccelli che questi possono essere paragonati a fichi maturi. Similmente, vi è un’altra isola nella quale le donne non danno mai alla luce figli, poiché, quando sono sul punto di partorire, esse vengono allontanate dall’isola, secondo la consuetudine.
|
* Toponimo incerto, forse da relazionare a lacert ('lucertola'; cfr. lat. LĂCERTA), rettile che nella varietà delle sue specie risulta perlopiù non velenoso.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alle due isole leggendarie di Mam e Brasil, nel Nord Atlantico.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
![]() |
27 Insula de mam MAREOCHEANVM 26 Insula debrazil |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
27 Insula de mam MAREOCHEANVM 26 Insula debrazil |
27 Insula de Mam MARE OCHEANUM 26 Insula de Brazil |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977, raffigurante la Rosa dei venti.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
28 tramuntana 29 Grego 30 leuante 31 laxaloch 32 metzodi 33 labetzo 34 ponente 35 magist(ro) |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
28 tramuntana 29 Grego 30 leuante 31 laxaloch 32 metzodi 33 labetzo 34 ponente 35 magist(ro) |
28 Tramuntana 29 Grego 30 Levante 31 Laxaloch 32 Metzodi 33 Labetzo 34 Ponente 35 Magistro |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'arcipelago delle Azzorre.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
36 Insule de coruj marinj 37 liconigi 38 sanzorzo 39 Insula dela uentira 40 li colunbj 41 Insula de brazil |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
36 Insule de coruj marinj 37 liconigi 38 sanzorzo 39 Insula dela uentira 40 li colunbj 41 Insula de brazil |
36 Insule de corvi Marini 37 Li Conigi 38 San Zorzo 39 Insula de la Ventira 40 Li colunbi 41 Insula de Brazil |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'arcipelago di Madeira.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
G (42-45)
![]() |
42 porto s(an)c(t)o 43 Insula de legname 44 Insule des(er)te 45 Insule saluatges |
![]() |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
G (42-45)
42 porto s(an)c(t)o 43 Insula de legname 44 Insule des(er)te 45 Insule saluatges |
42 Porto Sancto 43 Insula de Legname 44 Insule Deserte 45 Insule Salvatges |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H dell'edizione Grosjean 1977, inerente alle Isole Canarie.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
H (46-56)
![]() |
46 Gracjossa 47 laregranza 48 rocho 49 Insula de lanzaroto maloxelo 50 Insula deliuegi marj 51 forteuentura 52 Insula de canarja 53 canarja 54 Insula de lanferno* 55 Insula de gomera 56 Insula de lo fero |
![]() |
* Il copista sembra aver sovrascritto <lanferno> a <canarja>.
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
H (46-56)
46 Gracjossa 47 laregranza 48 rocho 49 Insula de lanzaroto maloxelo 50 Insula deliuegi marj 51 forteuentura 52 Insula de canarja 53 canarja 54 Insula de lanferno* 55 Insula de gomera 56 Insula de lo fero |
46 Graciossa 47 L'Aregranza 48 Rocho 49 Insula de Lanzaroto Maloxelo 50 Insula de li Vegi Mari 51 Forteventura 52 Insula de Canaria 53 Canaria 54 Insula del Anferno 55 Insula de Gomera 56 Insula de lo Fero |
* Il copista sembra aver sovrascritto <lanferno> a <canarja>.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
I
![]() |
Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme del occident mes p(er)o son dintre la mar isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs per lo temprament delsol ehabundancj[a] de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl · pe(us) / ab molts poms / emolts aucels aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi tut de les cabres q(ui)i son I tem es apres canarja illa dita canaria per la multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t] grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades ha una ylla un seleuen tots los be(n)s del mon / co(n) sense semrar / esens plant ar leua tots/ fruits en les altees dels monts los arbres no son nulhtemps me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y puis sege(n) les messes en loch derba p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er) tot temps de laodor da quels frujts e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes segons u(er)itat · faula es: - :- :- |
* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.
Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I
Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme del occident mes p(er)o son dintre la mar isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs per lo temprament delsol ehabundancj[a] de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl · pe(us) / ab molts poms / emolts aucels aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi tut de les cabres q(ui)i son I tem es apres canarja illa dita canaria per la multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t] grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades ha una ylla un seleuen tots los be(n)s del mon / co(n) sense semrar / esens plant ar leua tots/ fruits en les altees dels monts los arbres no son nulhtemps me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y puis sege(n) les messes en loch derba p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er) tot temps de laodor da quels frujts e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes segons u(er)itat · faula es: - :- :- |
Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju Plius, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
|
* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I*
Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se1 XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem2 diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju3 Plius4, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
|
Le isole Fortunate si trovano nel grande mare in direzione della mano sinistra, vicino al confine estremo dell’occidente e, tuttavia, ancora nel bel mezzo dell’oceano. Isidoro lo dice nel suo XV libro, che queste isole sono dette Fortunate in quanto sono ricche d’ogni bene, di grano, frutti, erbe, alberi, e i pagani credono che il paradiso si trovi qui, per il calore temperato del sole e la generosità della terra. Parimenti, Isidoro dice che gli alberi vi crescono tutti almeno di centoquaranta piedi, con molti frutti e pieni di uccelli. Qui si trovano con facilità miele e latte, soprattutto sull’isola di Capraria, così chiamata per la gran quantità di capre che la abitano. Similmente vi è poi l’isola di Canaria, la quale è così detta per la gran quantità di cani che vi si possono trovare, molto grandi e forti. Dice Plinio, maestro della scienza geografica, che tra le isole Fortunate vi è un’isola nella quale crescono tutti i beni del mondo, dove la terra, senza bisogno di semina o piantagione, fa crescere ogni genere di frutto; sulle cime dei monti, inoltre, non vi è tempo in cui gli alberi siano privi delle loro foglie o dei loro frutti, che hanno un grande profumo. Gli abitanti dell’isola per una parte dell’anno mangiano di questo, e poi falciano le messi così come si taglia l’erba. Per questa ragione i pagani delle Indie credono che, una volta morti, le loro anime vadano in quelle isole, e lì vivano per sempre dell’odore di quei frutti, e che quello sia il loro paradiso; ma si tratta, a dire il vero, di una favola.
|
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite nelle note 1-2, 4.
1. se[u].
2. [I]tem.
3. La traduzione presuppone l'emendatio della lezione iju in diu.
4. Pli[ni]us.
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione K e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproducono porzione K e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
K
![]() |
partich luxer d(e)n jac(me) ferer per anar al riu delor al gorn de sen lorens quj es / a· x · deagost j fo en la(n)y · m(il) · ccc · xlvj |
Si riproduce la didascalia K dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
K
partich luxer d(e)n jac(me) ferer per anar al riu delor al gorn de sen lorens quj es / a· x · deagost j fo en la(n)y · m(il) · ccc · xlvj |
Partich l’uxer d’en Jacme Ferer per anar al Riu del Or al gorn de Sen Lorens, qui és a X de agost, i fo en l’any mil CCCXLVI.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia K dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
K
Partich l’uxer d’en Jacme Ferer per anar al Riu del Or al gorn de Sen Lorens, qui és a X de agost, i fo en l’any mil CCCXLVI.
|
Salpò il vascello di don Jaume Ferrer, per andare al Río de Oro, il giorno di San Lorenzo, che cade il 10 agosto, e fu nell’anno 1346. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla costa occidentale della penisola iberica.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
L
![]() |
57 ortiger prior cifarga 58 torignana finistera 59 60 corogna auaricio cormes mo(n)gia sea muras noya corouedre lapeyrom 61 puntaued[re]* radond[ella] baona de mjnor mignor Viena Villa d[e conde] naxoia 62 portegal boga mondego pet(ro)nela carboner tuguja cintes cascais 63 lisbona 64 berlinga 65 s(an)c(t)a ellem 66 armadena cap de pitxer satuuoll faro sines perseger cap de mira cap de cesar rufana 67 cap san uicens lacos silues porces bufera 68 faraum tauilla Go[adiana] [tura] [arca] de bo saltes
|
![]() |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 61-62).
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
L
57 ortiger prior cifarga 58 torignana finistera 59* 60 corogna auaricio cormes mo(n)gia sea muras noya corouedre lapeyrom 61 puntaued[re]** radond[ella] baona de mjnor mignor Viena Villa d[e conde] naxoia 62 portegal boga mondego pet(ro)nela carboner tuguja cintes cascais 63 lisbona 64 berlinga 65 s(an)c(t)a ellem 66 armadena cap de pitxer satuuoll faro sines perseger cap de mira cap de cesar rufana 67 cap san uicens lacos silues porces bufera 68 faraum tauilla Go[adiana] [tura] [arca] de bo saltes |
57 Ortiger Prior Cifarga 58 Torignana Finistera 59 60 Corogna Avaricio Cormes Mongia Sea Muras Noya Corovedre Lapeyrom 61 Puntavedre Radondella Baona de Minor Mignor Viena Villa de Conde Naxoia 62 Portegal Boga Mondego Petronela Carboner Tuguia Cintes Cascais 63 Lisbona 64 Berlinga 65 Sancta Ellem 66 Armadena Cap de Pitxer Satuvoll Faro Sines Perseger Cap de Mira Cap de Cesar Rufana 67 Cap San Vicens Lacos Silves Porces Bufera 68 Faraum Tavilla Goadiana Tura Arca de Bo Saltes |
* Sezione illeggibile causa deterioramento del supporto.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 61-62).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alle porzioni M e N dell'edizione Grosjean 1977, inerenti alla costa occidentale del continente africano.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
Legata alla sezione M è presente anche la N, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
M (69-80, 81])
![]() |
69 danom buyetder 70 cauod(e)buyetder uetenjlle plages arenosses 71 cauo d(e) sabuny alluetnull ansulin himifin meuift 72 cauodeno zamajn samotiriat alganzin [n]agu[ere]* 73 messa alluetsu portomess cauo deguer zebedech taftana ossem 74 magodor amen Gux 75 saffi cauo de canti[m] emender teturit tete meseg[am] 76 zamor [seoser] [pladagala] |
77 maroch 78 hifuret 79 alamara 80 ubanduch 81] GOZOLA |
![]() |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 69).
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977.
Legata alla sezione M è presente anche la N, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
M (69-80, 81])
69 danom buyetder 70 cauod(e)buyetder uetenjlle plages arenosses 71 cauo d(e) sabuny alluetnull ansulin himifin meuift 72 cauodeno zamajn samotiriat alganzin [n]agu[ere]* 73 messa alluetsu portomess cauo deguer zebedech taftana ossem 74 magodor amen Gux 75 saffi cauo de canti[m] emender teturit tete meseg[am] 76 zamor [seoser] [pladagala] |
69 Danom Buyetder 70 Cavo de Buyetder Vetenille Plages Arenosses 71 Cavo de Sabuny Alluetnull Ansulin Himifin Mevift 72 Cavo de No Zamain Samotiriat Alganzin Naguere 73 Messa Alluetsu Portomess Cavo de Guer Zebedech Taftana Ossem 74 Magodor Amen Gux 75 Saffi Cavo de Cantim Emender Teturit Tete Mesegam 76 Zamor Seoser Pladagala |
77 maroch 78 hifuret 79 alamara 80 ubanduch 81] GOZOLA |
77 Maroch 78 Hifuret 79 Alamara 80 Ubanduch 81] GOZOLA |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 69).
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. La porzione P, costituita da una sola immagine rappresentante una scala grafica, risulta invece priva di testo.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
Legata alla sezione O è presente anche la P, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
O
![]() |
Cap de finister(r)a occidental de affri[cha]* assi come[n]sa affricha/efenex/en al axandria/ e anbabilonja q(ui) fa co mensame(n)t açi / e compren tota lamarina de barbaria ues allaxandria eues mig jorn [e ues] antiopia [...] (e) anquestes plages setrobamolt iuori p(er) la mo[ltitu]t de oriffans / elroax que açi a[ri]ban / en las plag[es] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 73).
Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
Legata alla sezione O è presente anche la P, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
O
Cap de finister(r)a occidental de affri[cha]* assi come[n]sa affricha/efenex/en al axandria/ e anbabilonja q(ui) fa co mensame(n)t açi / e compren tota lamarina de barbaria ues allaxandria eues mig jorn [e ues] antiopia [...] (e) anquestes plages setrobamolt iuori p(er) la mo[ltitu]t de oriffans / elroax que açi a[ri]ban / en las plag[es] |
Cap de Finisterra occidental de Àffricha. Assí comensa Àffricha e fenex en Alaxandria e an Babilònia, qui fa comensament açí e comprèn tota la marina de Barbaria ves Allaxandria, e ves migjorn e ves Antiopia [...]. E an questes plages se troba molt ivori per la moltitut de oriffans e·l roax que açí ariban en las plages.
|
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 73).
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
O
Cap de Finisterra occidental de Àffricha. Assí comensa Àffricha e fenex en Alaxandria e an Babilònia, qui fa comensament açí e comprèn tota la marina de Barbaria ves Allaxandria, e ves migjorn e ves Antiopia [...]. E an questes plages se troba molt ivori per la moltitut de oriffans e·l roax que açí ariban en las plages.
|
Capo di Finisterra occidentale d’Africa. Qui comincia l’Africa, e finisce ad Alessandria e a Babilonia d’Egitto. Qui essa ha il suo inizio e comprende, andando verso Alessandria, tutta la costa della Barberia; poi da qui, in direzione del mezzogiorno, si prosegue verso l’Etiopia […]. E in queste zone costiere è possibile trovare molto avorio, a causa del gran numero di elefanti e capidogli che vi giungono.
|
La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a porzione A e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977, inerenti alla Norvegia.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
aquesta regio de nuruega [9] es molt aspra (e) molt
freda (e) munta(n)yosa saluatgosa (e) plena de boschs los h(ab)itadors dela qual mes uiuen de peix (e) de caça q(ue) de pa. auena si fa (e) fort pochs p(er) logran fret moltes feres hi ha co es ceruos orsos blanchs (e) grifalts 1 tro(n)de 2 njdrosia 1] NORVEGA [10] |
Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
aquesta regio de nuruega [9] es molt aspra (e) molt
freda (e) munta(n)yosa saluatgosa (e) plena de boschs los h(ab)itadors dela qual mes uiuen de peix (e) de caça q(ue) de pa. auena si fa (e) fort pochs p(er) logran fret moltes feres hi ha co es ceruos orsos blanchs (e) grifalts 1 tro(n)de 2 njdrosia 1] NORVEGA [10] |
4 Mastranto 3 Bregis Aquesta regió de Nuruega és molt aspra e molt freda e muntanyosa, salvatgosa e plena de boschs, los habitadors de la qual més viuen de peix e de caça que de pa. Avena s’i fa e fort pochs per lo gran fret; moltes feres hi ha, ço és cervos, orsos blanchs e grifalts. 1 Tronde 2 Nidrosia 1] NORUEGA |
Si propone una traduzione del testo relativo a porzione A e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
4 Mastranto 3 Bregis Aquesta regió de Nuruega és molt aspra e molt freda e muntanyosa, salvatgosa e plena de boschs, los habitadors de la qual més viuen de peix e de caça que de pa. Avena s’i fa e fort pochs per lo gran fret; moltes feres hi ha, ço és cervos, orsos blanchs e grifalts. 1 Tronde 2 Nidrosia 1] NORUEGA |
4 Marstrand 3 Bergen Questa regione, la Norvegia, è molto aspra e molto fredda e montagnosa, selvaggia e piena di boschi, e i suoi abitanti vivono più di pesca e di caccia che di pane. Si produce avena, ma pochissima per il gran freddo; ci sono molti animali selvatici, come cervi, orsi bianchi e girifalchi.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione B dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Svezia.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
2] SVESSIA 5 scarsa 6 scamor 7 dondina |
Si riproduce la porzione B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
2] SVESSIA 5 scarsa 6 scamor 7 dondina |
2] SUÈSSIA 5 Scarsa 6 Scamor 7 Dondina |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Danimarca.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
C
![]() |
|
![]() |
21. brundolch 16. insula salanda 17. finonja 18. jangland 19. fanso 20. erja
|
9. bu(r)galencjs 10. riua 3. DASIA 8. uibor 11. dacja 13. insule s(an)c(t)e 12. ripiss 14. aqua ullis 15. leulie |
Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
3] DASIA 8 uibor 9 bu(n)galenci[s] 10 riua 11 dacja 12 ripiss 13 insule s(an)c(t)e 14 aqua ullis 15 leulie |
3] DASIA 8 Vibor 9 Burgalencis 10 Riva 11 Dacia 12 Ripiss 13 Insule Sancte 14 Aqua ullis 15 Leulie |
16 insula salanda 17 finonja 18 jangland 19 fanso 20 erja 21 brundolch |
16 Insula Salanda 17 Finonia 18 Jangland 19 Fanso 20 Eria 21 Brundolch |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Gran Bretagna.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
D (22-45, 4])
![]() |
22 schocja 23 insula d(e) tilfi d(e) schocja 24 Insula scura 25 do[nfres]* 26 lataya 27 roch burch fert cauo dorado 28 beruhic tueda 4] ANGILTERA 29 banborg sutina 30 scardenborg cauo uenbro ullo unbro nissa rauenzor simbetorf elly 31 lena cacardo afcacer Godaner cafor tarquelay areuorda arois oreorda orolem 32 tamixa 33 londres 34 sanuix 35 dobla romaneo Guinsalexo beacep saforda saran ciujta portamua 36 anthona balener S(an)c(t)a polla S(an)c(t)o antermo cauo deporlan S(an)c(t)o d(e) porlan lim tingmua tores |
37 artmua Godester p.mua diauos fanhic G.deman falemua lisart 38 musa folaa 39 hujc 40 brista londey caldey uernas bremaset tinbech [serepol] S(an)c(t)o pol 41 miraforda punbris 42 cauo santo 43 ujrgalles 44 norgalles 45 [insula de Mam] |
![]() |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 45).
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
D (22-45, 4])
22 schocja 23 insula d(e) tilfi d(e) schocja 24 Insula scura 25 do[nfres]* 26 lataya 27 roch burch fert cauo dorado 28 beruhic tueda 4] ANGILTERA 29 banborg sutina 30 scardenborg cauo uenbro ullo unbro nissa rauenzor simbetorf elly 31 lena cacardo afcacer Godaner cafor tarquelay areuorda arois oreorda orolem 32 tamixa 33 londres 34 sanuix 35 dobla romaneo Guinsalexo beacep saforda saran ciujta portamua 36 anthona balener S(an)c(t)a polla S(an)c(t)o antermo cauo deporlan S(an)c(t)o d(e) porlan lim tingmua tores |
22 Schocia 23 Insula de Tilfi de Schocia 24 Insula Scura 25 Donfres 26 Lataya 27 Rochburch Fert Cavo Dorado 28 Beruhic Tueda 4] ANGILTERA 29 Banborg Sutina 30 Scardenborg Cavo Venbro Ullo Unbro Nissa Ravenzor Simbetorf Elly 31 Lena Cacardo Afcacer Godaner Cafor Tarquelay Arevorda Arois Oreorda Orolem 32 Tamixa 33 Londres 34 Sanuix 35 Dobla Romaneo Guinsalexo Beacep Saforda Saran Civita Portamua 36 Anthona Balener Sancta Polla Sancto Antermo Cavo de Porlan Sancto de Porlan Lim Tingmua Tores |
37 artmua Godester p.mua diauos fanhic G.deman falemua lisart 38 musa folaa 39 hujc 40 brista londey caldey uernas bremaset tinbech [serepol] S(an)c(t)o pol 41 miraforda punbris 42 cauo santo 43 ujrgalles 44 norgalles 45 [insula de Mam] |
37 Artmua Godester P. Mua Diavos Fanhic G. de Man Falemua Lisart 38 Musafolaa 39 Huic 40 Brista Londey Caldey Vernas Bremaset Tinbech Serepol Sanctopol 41 Miraforda Punbris 42 Cavo Santo 43 Virgalles 44 Norgalles 45 Insula de Mam |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 45).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Europa centrale.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
46 ffrixa 47 uuangroga masdiepa ardrohic scalingue 48 Grauesant mossa 49 dordrec scalt Greuelet sallanda breuet ardenborg laclussa 50 bruges bramzaberga ostende 51 nof por 52 scuta ostforn 53 ollanda |
54 ugmaria roystoch ludismagna grisualdis guarpe stadin 55 colberg 56 ruya stetin alech 57 loc(us) nerja 58 lesem stendar argent munde 59 mangobros aqujs Gujse missem 60 dresden 61 praga 62 collogna 63 maxa
|
64 conflansia bopardia magon sia ueymacja 65 argentina 66 rinis 67 loc(us) d(e)noya 5] ALLAMAIA 6] BAVARIA 68 danoya 69 ratisbona 70 tusna 71 patauja |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
46 ffrixa 47 uuangroga masdiepa ardrohic scalingue 48 Grauesant mossa 49 dordrec scalt Greuelet sallanda breuet ardenborg laclussa 50 bruges bramzaberga ostende 51 nof por 52 scuta ostforn 53 ollanda |
46 Ffrixa 47 Vuangroga Masdiepa Ardrohic Scalingue 48 Gravesant Mossa 49 Dordrec Scalt Grevelet Sallanda Brevet Ardenborg La Clussa 50 Bruges Bramzaberga Ostende 51 Nof Por 52 Scuta Ostforn 53 Ollanda |
54 ugmaria roystoch ludismagna grisualdis guarpe stadin 55 colberg 56 ruya stetin alech 57 loc(us) nerja 58 lesem stendar argent munde 59 mangobros aqujs Gujse missem 60 dresden 61 praga 62 collogna 63 maxa
|
54 Ugmaria Roystoch Ludismagna Grisvaldis Guarpe Stadin 55 Colberg 56 Ruya Stetin Alech 57 Locus Neria 58 Lesem Stendar Argentmunde 59 Mangobros Aquis Guise Missem 60 Dresden 61 Praga 62 Collogna 63 Maxa |
64 conflansia bopardia magon sia ueymacja 65 argentina 66 rinis 67 loc(us) d(e)noya 5] ALLAMAIA 6] BAVARIA 68 danoya 69 ratisbona 70 tusna 71 patauja
|
64 Conflansia Bopardia Magonsia Veymacia 65 Argentina 66 Rinis 67 Locus Denoya 5] ALLAMAIA 6] BAVÀRIA 68 Danoya 69 Ratisbona 70 Tusna 71 Patauia |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F (riferimenti numerici 72-102) dell'edizione Grosjean 1977, inerente al Regno di Francia.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 72-102.
![]() |
![]() |
F1 (72-102)
![]() ![]() |
72 doncherch Grauelinges calles guinsant bellogna staps somam uuabam 73 diepa fecamp ce de caur sayra chiribey onefror Gofart toca 74 cam ostran sanmarco 75 cheriborg cur delaga Golfo desamalo 76 ramuy Gaschet Granexe 77 roch tona |
78 bertagna 79 sanmalo la rossa rasanbriach sangujndanzo meltana basse bar barach porzao moleto forno 80 samae 81 cauo defontanao 82 sannazar 83 [seim] |
84 hoya 85 Golet normoster sangilli tordelona sanmicer maranta plunbo 86 rocella charanda zapuzo maumeson roanj talamon 87 burgo 88 s(anc)ta marja d(e) solach 89 archixo 90 borde(us) 91 rey layron 92 cordan |
93 roam 94 pariss 95 sayna 96 jauser 97 dion 98 traut(er) 99 lerja nantes 100 garona 101 mormada lons mansaco brena 102 tollosa |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 51-52).
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 72-102.
![]() |
![]() |
F1 (72-102)
72 doncherch Grauelinges calles guinsant bellogna staps somam uuabam 73 diepa fecamp ce de caur sayra chiribey onefror Gofart toca 74 cam ostran sanmarco 75 cheriborg cur delaga Golfo desamalo 76 ramuy Gaschet Granexe 77 roch tona |
72 Doncherch Gravelinges Calles Guinsant Bellogna Staps Somam Vuabam 73 Diepa Fecamp Cedecaur Sayra Chiribey Onefror Gofart Toca 74 Cam Ostran San Marco 75 Cheriborg Cur de Laga Golfo de Sa Malo 76 Ramuy Gaschet Granexe 77 Rochtona |
78 bertagna 79 sanmalo la rossa rasanbriach sangujndanzo meltana basse bar barach porzao moleto forno 80 samae 81 cauo defontanao 82 sannazar 83 [seim] |
78 Bertagna 79 San Malo La Rossa Rasanbriach Sanguindanzo Meltana Basse Barbarach Porzao Moleto Forno 80 Sa Mae 81 Cavo de Fontanao 82 Sannazar 83 Seim |
84 hoya 85 Golet normoster sangilli tordelona sanmicer maranta plunbo 86 rocella charanda zapuzo maumeson roanj talamon 87 burgo 88 s(anc)ta marja d(e) solach 89 archixo 90 borde(us) 91 rey layron 92 cordan |
84 Hoya 85 Golet Normoster San Gilli Tordelona San Micer Maranta Plunbo 86 Rocella Charanda Zapuzo Maumeson Roanj Talamon 87 Burgo 88 Sancta Maria de Solach 89 Archixo 90 Bordeus 91 Rey Layron 92 Cordan |
93 roam 94 pariss 95 sayna 96 jauser 97 dion 98 traut(er) 99 lerja nantes 100 garona 101 mormada lons mansaco brena 102 tollosa |
93 Roam 94 Pariss 95 Sayna 96 Jauser 97 Dion 98 Trauter 99 Leria Nantes 100 Garona 101 Mormada Lons Mansaco Brena 102 Tollosa |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 51-52).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F (riferimenti numerici 103-116) dell'edizione Grosjean 1977, inerente al Regno di Francia.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 103-116. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
103 uinyo 104 lorayne 105 s(an)c(t)oantonj 106 uiena 107 leon sus leroy 108 lusana 109 rese 110 alsacja 111 lucebor 112 portuerne copliura salses leocata nerbona sanper serigna agde cap de seta magalona lates 113 monpesler a ygues mortes 114 arles odor boc callones |
115 masela port nul [iu]lles* bertomiu san nazar telom alabazaira eres aron[a] fras[ne] G. [de F...] frezur agam s(an)c(t)a margallita Gallopa antiuerj uar 116 nisa oriuori monago |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 53).
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 103-116.
![]() |
![]() |
103 uinyo 104 lorayne 105 s(an)c(t)oantonj 106 uiena 107 leon sus leroy 108 lusana 109 rese 110 alsacja 111 lucebor 112 portuerne copliura salses leocata nerbona sanper serigna agde cap de seta magalona lates 113 monpesler a ygues mortes 114 arles odor boc callones |
103 Vinyo 104 Lorayne 105 Sancto Antoni 106 Viena 107 Leon sus le Roy 108 Lusana 109 Rese 110 Alsacia 111 Lucebor 112 Portverne Copliura Salses Leocata Nerbona San Per Serigna Agde Cap de Seta Magalona Lates 113 Monpesler Aygues Mortes 114 Arles Odor Boc Callones |
115 masela port nul [iu]lles* bertomiu san nazar telom alabazaira eres aron[a] fras[ne] G. [de F...] frezur agam s(an)c(t)a margallita Gallopa antiuerj uar 116 nisa oriuori monago |
115 Masela Portnul Iulles Bertomiu San Nazar Telom Alabazaira Eres Arona Frasne G. de F[...] Frezur Agam Sancta Margallita Gallopa Antiveri Var 116 Nisa Orivori Monago |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 53).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Italia nord-occidentale.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
7] LONBARDIA 117 milla 118 tera comjt(at)o marchionis 119 retinulla sene portomoris mere dandora albengrina finar uarioti noli uay 120 saona narazera arenza notori pegi co| de far 121 ianua neruj port darfi rapalo leuanja sestrji leuanto 122 portoneuer g. despeza coruo magra |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
7] LONBARDIA 117 milla 118 |
7] LONBARDIA 117 Millà 118 Tera comitato marchionis 119 Retinulla Sene Portomoris Mere d’Andora Albengrina Finar Varioti Noli Vay 120 Saona Narazera Arenza Notori Pegi Co de Far 121 Janua Nervi Port d’Arfi Rapalo Levania Sestrii Levanto 122 Porto Never G. de Speza Corvo Magra |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Corsica.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
123 cauo corso centiu nexo loro caluj mo(n)t de sar laytes saon chierca 124 ayazo polo orexo 125 figar 126 s(an)c(t)a amanza p. uey opri(n)a fauuini florenti(n)a lerija crauayra 127 cotri |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
123 cauo corso centiu nexo loro caluj mo(n)t de sar laytes saon chierca 124 ayazo polo orexo 125 figar 126 s(an)c(t)a amanza p. uey opri(n)a fauuini florenti(n)a lerija crauayra 127 cotri |
123 Cavo Corso Centiu Nexo Loro Calvi Mont de Sar Laytes Saon Chierca 124 Ayazo Polo Orexo 125 Figar 126 Sancta Amanza P. Vey Oprina Fauvini Florentina Leriia Cravayra 127 Cotri |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione I dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Sardegna.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I (128-135)
![]() ![]() |
128 buxinoyre p. ceruo polo forceli coa de caual possa s(an)c(t)a lucja 129 cauo de com arexe mont s(an)c(t)o agoiast(r)o albatasera scortexet chira cap ferari serpentaire 130 carbonari saline 131 calgarj stagna* spartiuent portmalfeta ila rosa 132 cap d(e) taulat golf tor golf s(an)c(t)o pet(r)o latar argentera port de napol |
133 arista(n)y cauo sa march salines pizaneo bassa maraso lalgero norapenes lo conte argenter 134 falcolinayre tore frexa ilarosa s(an)c(t)a repara 135 langon sardo |
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <gna> un titulus di difficile interpretazione.
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I (128-135)
128 buxinoyre p. ceruo polo forceli coa de caual possa s(an)c(t)a lucja 129 cauo de com arexe mont s(an)c(t)o agoiast(r)o albatasera scortexet chira cap ferari serpentaire 130 carbonari saline 131 calgarj stagna* spartiuent portmalfeta ila rosa 132 cap d(e) taulat golf tor golf s(an)c(t)o pet(r)o latar argentera port de napol |
128 Buxinoyre P. Cervo Polo Forceli Coa de Caval Possa Sancta Lucia 129 Cavo de Com Arexe Mont Sancto Agoiastro Albatasera Scortexet Chira Cap Ferari Serpentaire 130 Carbonari Saline 131 Calgari Stagna Spartivent Port Mal Feta Ila Rosa 132 Cap de Taulat Golf Tor Golf Sancto Petro Latar Argentera Port de Napol |
133 arista(n)y cauo sa march salines pizaneo bassa maraso lalgero norapenes lo conte argenter 134 falcolinayre tore frexa ilarosa s(an)c(t)a repara 135 langon sardo |
133 Aristany Cavo Sa March Salines Pizaneo Bassa Maraso L’Algero Norapenes Lo Conte Argenter 134 Falcolinayre Tore Frexa Ila Rosa Sancta Repara 135 Langon Sardo |
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <gna> un titulus di difficile interpretazione.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione K dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla penisola iberica.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione K dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
K (136-171)
![]() ![]() |
136 ebre 137 leyda 138 fraga 139 iaca 140 arago 141 micensa 142 saragosa 143 chorja 144 sibillia 145 cordoua 146 segura 147 granada 8] CHASTELA 148 leom 149 burgus 150 san(ctus) domic(us) d(e) silus 151 s(an)c(t)a steua d(e) Groma |
152 sorja 153 toledo 154 baona de Gascogna san iohan fontarabia figo uitarza san sebastia catarja bremeo marchiach 155 birbao Galleto castro leredo santogna Galezano 156 sant\o/ander san martin san ujcenzo lanpnes ripa de sela [lasche]* [thom]aro [sen]es [g]res [le]rcha [tura] [arca de bo] [saltes] [baramida] capitor |
157 uardachebir sanluca rota port s(an)ct(a) maria 158 cadis tarfagar uac(r)a tarifa [e]zizera 159 mont gibelta(r) toro deuacar stopona mar bela fenyaralo molins malicha 160 maliabelis punta detor mau(ro) negrels mulara 161 seraujgna tarfocases comjn captor bognor tadra Guauardiqueya lena dalcam lena delmerja |
162 almerja cap decapta santo mensa carbonayrolo liera margo aguilles cop susaya carmenya 163 cartagenja cap depals albufera 164 morcja caruer Guardmar flu(ui)(us) segu capd(e)laljm 165 allacant cap darcodra atillia calp cap de marti denja Gandia cugera 166 uallencja |
167 moncolubres montuedre boriana aurpessa corp peniscula Grao d(e) tortossa ebre |
168 tortossa port fangos anpolla beleger riuduyastre sallou teragona tamarit siges lobregat |
169 barcellona sanpol blanes tosa san felio palamos cap dayguafreda medes roses |
170 lanza | 171 elboram |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 60, 62-64).
Si riproduce la porzione K dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
K (136-171)
136 ebre 137 leyda 138 fraga 139 iaca 140 arago 141 micensa 142 saragosa 143 chorja 144 sibillia 145 cordoua 146 segura 147 granada 8] CHASTELA 148 leom 149 burgus 150 san(ctus) domic(us) d(e) silus 151 s(an)c(t)a steua d(e) Groma |
136 Ebre 137 Leyda 138 Fraga 139 Jaca 140 Aragó 141 Micensa 142 Saragosa 143 Choria 144 Sibillia 145 Córdova 146 Segura 147 Granada 8] CHASTELA 148 Leóm 149 Burgus 150 Sanctus Domicus de Silus 151 Sancta Steva de Groma |
152 sorja 153 toledo 154 baona de Gascogna san iohan fontarabia figo uitarza san sebastia catarja bremeo marchiach 155 birbao Galleto castro leredo santogna Galezano 156 sant\o/ander san martin san ujcenzo lanpnes ripa de sela [lasche]* [thom]aro [sen]es [g]res [le]rcha [tura] [arca de bo] [saltes] [baramida] capitor |
152 Soria 153 Toledo 154 Baona de Gascogna San Johan Fontarabia Figo Vitarza San Sebastià Cataria Bremeo Marchiach 155 Birbao Galleto Castro Leredo Santogna Galezano 156 Santo Ander San Martin San Vicenzo Lanpnes Ripa de Sela Lasche Thomaro Senes Gres Lercha Tura Arca de Bo Saltes Baramida Capitor |
157 uardachebir sanluca rota port s(an)ct(a) maria 158 cadis tarfagar uac(r)a tarifa [e]zizera 159 mont gibelta(r) toro deuacar stopona mar bela fenyaralo molins malicha 160 maliabelis punta detor mau(ro) negrels mulara 161 seraujgna tarfocases comjn captor bognor tadra Guauardiqueya lena dalcam lena delmerja 162 almerja cap decapta santo mensa carbonayrolo liera margo aguilles cop susaya carmenya 163 cartagenja cap depals albufera |
157 Vardachebir Sanluca Rota Port Sancta Maria 158 Cadis Tarfagar Vacra Tarifa Ezizera 159 Mont Gibeltar Toro de Vacar Stopona Marbela Fenyaralo Molins Malicha 160 Maliabelis Punta de Tor Mauro Negrels Mulara 161 Seravigna Tarfocases Comin Captor Bognor Tadra Guavardiqueya Lena dalcam Lena d’Elmeria 162 Almeria Cap de Capta Santo Mensa Carbonayrolo Liera Margo Àguilles Cop Susaya Carmenya 163 Cartagenia Cap de Pals Albufera |
164 morcja caruer Guardmar flu(ui)(us) segu capd(e)laljm 165 allacant cap darcodra atillia calp cap de marti denja Gandia cugera 166 uallencja 167 moncolubres montuedre boriana aurpessa corp peniscula Grao d(e) tortossa ebre 168 tortossa port fangos anpolla beleger riuduyastre sallou teragona tamarit siges lobregat 169 barcellona sanpol blanes tosa san felio palamos cap dayguafreda medes roses 170 lanza 171 elboram |
164 Morcia Carver Guardmar Fluvius Segu Cap de la Lim 165 Allacant Cap d’Arcodra Atillia Calp Cap de Martí Denia Gandia Cugera 166 Vallencia 167 Moncolubres Montvedre Boriana Aurpessa Corp Peniscula Grao de Tortossa Ebre 168 Tortossa Port Fangos Anpolla Beleger Riuduyastre Sallou Teragona Tamarit Siges Lobregat 169 Barcellona San Pol Blanes Tosa San Felio Palamós Cap d’Ayguafreda Medes Roses 170 Lanza 171 Elboram |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 60, 62-64).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alle Isole Baleari.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
L (172-182)
![]() ![]() |
172 ciutadela senija fornels 173 mao 174 menacor p. colom p. petro 175 salines coruo 176 maiorca 177 dragonera palomera soler 178 formentor a[lc]udia* petra 179 cabrera 180 conjeras portma(n)y ualanzat 181 portinas tagomago s(an)c(t)a eularja 182 euiza formentera |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 58).
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
L (172-182)
172 ciutadela senija fornels 173 mao 174 menacor p. colom p. petro 175 salines coruo 176 maiorca 177 dragonera palomera soler 178 formentor a[lc]udia* petra 179 cabrera 180 conjeras portma(n)y ualanzat 181 portinas tagomago s(an)c(t)a eularja 182 euiza formentera |
172 Ciutadela Senija Fornels 173 Mao 174 Menacor P. Colom P. Petro 175 Salines Corvo 176 Maiorca 177 Dragonera Palomera Soler 178 Formentor Alcudia Petra 179 Cabrera 180 Conieras Portmany Valanzat 181 Portinas Tagomago Sancta Eularia 182 Eviza Formentera |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 58).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione M (riferimenti numerici 183-190, 197-203) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 183-190, 197-203. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
M1 (183-190, 197-203)
183 rotima salle mamora moxmar larax tussi mussi 184 arzila spartel tanjer caser marzamusa 185 septa gomera rif tarfo noli netegala 186 terga saltessa ellis bedis busencor motzema tarfo gare ferix tarfoquirat |
187 lalcudia cap de iij. forchs millela salines jaffarim miluya tabar tegon 188 one gordanea limachs serem cap de figal aquabiba argozaba cap de falco marza chebir 189 oram cauo ferat arzeu tigismach masagranj mosteganj silef tadra cauojuog coloms |
190 tenes monsimiel aachor brisch malsolaz cercel cap del albatal mirom bixmes caxines 197 ffes 198 rabat 199 temenasin 200 tirimsi 201 albarj 202 bichest 203 al madjna |
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 183-190, 197-203.
![]() |
![]() |
M1 (183-190, 197-203)
183 rotima salle mamora moxmar larax tussi mussi 184 arzila spartel tanjer caser marzamusa 185 septa gomera rif tarfo noli netegala 186 terga saltessa ellis bedis busencor motzema tarfo gare ferix tarfoquirat |
183 Rotima Salle Mamora Moxmar Larax Tussi Mussi 184 Arzila Spartel Tanjer Caser Marzamusa 185 Septa Gomera Rif Tarfo Noli Netegala 186 Terga Saltessa Ellis Bedis Busencor Motzema Tarfo Gare Ferix Tarfoquirat |
187 lalcudia cap de iij. forchs millela salines jaffarim miluya tabar tegon 188 one gordanea limachs serem cap de figal aquabiba argozaba cap de falco marza chebir 189 oram cauo ferat arzeu tigismach masagranj mosteganj silef tadra cauojuog coloms |
187 L’Alcúdia Cap de Tres Forchs Millela Salines Jaffarim Miluya Tabar Tegon 188 One Gordanea Limachs Serem Cap de Figal Aquabiba Argozaba Cap de Falco Marza Chebir 189 Oram Cavo Ferat Arzeu Tigismach Masagrani Mostegani Silef Tadra Cavo Juog Coloms |
190 tenes monsimiel aachor brisch malsolaz cercel cap del albatal mirom bixmes caxines 197 ffes 198 rabat 199 temenasin 200 tirimsi 201 albarj 202 bichest 203 al madjna |
190 Tenes Mon Simiel Aachor Brisch Malsolaz Cercel Cap del Albatal Mirom Bixmes Caxines 197 Ffes 198 Rabat 199 Temenasin 200 Tirimsi 201 Albari 202 Bichest 203 Al Madina |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione M (riferimenti numerici 191-196, 204-208) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 191-196, 204-208.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
191 alger mensor metifux merola berengero tedelis garbel zafon carbon 192 bugia Golf de bugia mansorja balafia Giger marzasaydo Giberame aucal telizem 193 stora Golf destora petra delarab portentrecux 194 bona Golf de bona cap de larossa marza caris 195 tabarcha tamacrati rasalminxar doc solor guardia besert Guardia rasalgiber 196 tunis Golf de tunis |
204 calamatj 205 casartina 206 nacha(us) 207 njcbisoya 208 capssa |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 191-196, 204-208.
![]() |
![]() |
191 alger mensor metifux merola berengero tedelis garbel zafon carbon 192 bugia Golf de bugia mansorja balafia Giger marzasaydo Giberame aucal telizem 193 stora Golf destora petra delarab portentrecux 194 bona Golf de bona cap de larossa marza caris 195 tabarcha tamacrati rasalminxar doc solor guardia besert Guardia rasalgiber 196 tunis Golf de tunis |
191 Alger Mensor Metifux Merola Berengero Tedelis Garbel Zafon Carbon 192 Bugia Golf de Bugia Mansoria Balafia Giger Marza Saydo Giberame Aucal Telizem 193 Stora Golf de Stora Petra de l’Arab Port Entrecux 194 Bona Golf de Bona Cap de la Rossa Marza Caris 195 Tabarcha Tamacrati Ras Alminxar Doc Solor Guardia Besert Guardia Ras-Al-Giber 196 Tunis Golf de Tunis |
204 calamatj 205 casartina 206 nacha(us) 207 njcbisoya 208 capssa |
204 Calamati 205 Casartina 206 Nachaus 207 Nicbisoya 208 Capssa |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione N dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla regione del Sahara.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione N dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
9] ASHARA 209 mascarota 210 tacorom 211 sigilmessa 212 l tebelbelt 213 gadja 214 anzicha 215 tacort 216 macara 217 almesia 218 bescara 219 tauser 10] GINYIA 220 ciutat de mellj 221 sudam |
222 tenbuch 223 tagaza 224 geugeu 225 buda 226 mayma |
Si riproduce la porzione N dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
9] ASHARA 209 mascarota 210 tacorom 211 sigilmessa 212 l tebelbelt 213 gadja 214 anzicha 215 tacort 216 macara 217 almesia 218 bescara 219 tauser 10] GINYIA 220 ciutat de mellj 221 sudam |
9] ASHARA 209 Mascarota 210 Tacorom 211 Sigilmessa 212 l Tebelbelt 213 Gadia 214 Anzicha 215 Tacort 216 Macara 217 Almesia 218 Bescara 219 Tauser 10] GINYIA 220 Ciutat de Melli 221 Sudam |
222 tenbuch 223 tagaza 224 geugeu 225 buda 226 mayma |
222 Tenbuch 223 Tagaza 224 Geugeu 225 Buda 226 Mayma |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
O
![]() |
p(er) aquest loch pasen los mer chaders q(ue) / entren/ en la terra del negres de gineua/ lo qual pas es appellat uall de darha |
Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
O
p(er) aquest loch pasen los mer chaders q(ue) / entren/ en la terra del negres de gineua/ lo qual pas es appellat uall de darha |
Per aquest loch pasen los merchaders que entren en la terra del negres de Gineua, lo qual pas és appellat Vall de Darha.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
O
Per aquest loch pasen los merchaders que entren en la terra del* negres de Gineua, lo qual pas és appellat Vall de Darha.
|
Attraverso questo luogo passano i mercanti che entrano nella terra dei neri di Guinea, e tale passo è chiamato Valle del Draa.
|
* La traduzione presuppone l'integrazione del[s].
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia P dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() |
tota aquesta munta(n)ya delonch / es appellade carena per serray(n)s / (e) p(er) crestians / es appelademu(n)tis claris / esepiats q(ue) en aquesta dita munta(n)ya ha moltes bones uilles / e castels los q uals con baten los huns/ablus altres / encara co la dita mun ta(n)ya esabunda de pa/ edeuj / edoli / edetotes bones fruytes:- |
Si riproduce la didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
tota aquesta munta(n)ya delonch / es appellade carena per serray(n)s / (e) p(er) crestians / es appelademu(n)tis claris / esepiats q(ue) en aquesta dita munta(n)ya ha moltes bones uilles / e castels los q uals con baten los huns/ablus altres / encara co la dita mun ta(n)ya esabunda de pa/ edeuj / edoli / edetotes bones fruytes:- |
Tota aquesta muntanya de lonch és appellade Carena per serrayns, e per crestians és appelade Muntis Claris. E sepiats que en aquesta dita muntanya ha moltes bones villes e castels los quals conbaten los huns ab lus altres. Encara co la dita muntanya es abunda de pa e de vi e d’oli, e de totes bones fruytes. |
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Tota aquesta muntanya de lonch és appellade Carena per serrayns, e per crestians és appelade Muntis Claris. E sepiats que en aquesta dita muntanya ha moltes bones villes e castels los quals conbaten los huns ab lus altres. Encara co la dita muntanya es abunda de pa e de vi e d’oli, e de totes bones fruytes. |
Tutta questa montagna nella sua lunghezza è chiamata Carena dai saraceni, mentre i cristiani la chiamano Montes Clares. E sappiate che su questi monti vi sono molte belle città e castelli che guerreggiano tra loro. Inoltre su questi monti si produce una gran quantità di pane, di vino e di olio, e sono ricchi di ogni sorta di buon frutto.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia Q dell'edizione Grosjean 1977. La porzione S, costituita da una sola immagine rappresentante una scala grafica, risulta invece priva di testo.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia Q dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
Legata alla sezione Q è presente anche la S, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
Q
![]() |
Tota aquesta p(er)tida tenen gens q(ui) son enbossats q(ue) nols ueu hon sino los uyls euan / en tendes /efan caualcades ab camels / eay bisties quj han nom lemp e daquel cuyr fan les bones dargues |
Si riproduce la didascalia Q dell'edizione Grosjean 1977.
Legata alla sezione Q è presente anche la S, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
Q
Tota aquesta p(er)tida tenen gens q(ui) son enbossats q(ue) nols ueu hon sino los uyls euan / en tendes /efan caualcades ab camels / eay bisties quj han nom lemp e daquel cuyr fan les bones dargues |
Tota aquesta pertida tenen gens qui són enbossats que no·ls veu hon sinó los uyls, e van en tendes e fan cavalcades ab camels; e ay bisties qui han nom lemp e d’aquel cuyr fan les bones dargues.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia Q dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Q
Tota aquesta pertida tenen gens qui són enbossats que no·ls veu hon sinó los uyls, e van en tendes e fan cavalcades ab camels; e ay bisties qui han nom lemp e d’aquel cuyr fan les bones dargues.
|
Tutta questa zona è abitata da genti che usano coprirsi in modo tale da non lasciar intravvedere nulla se non gli occhi, vivono in tende e cavalcano cammelli; e vi sono animali chiamati “lemp”, e dalle loro pelli ricavano buoni scudi.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia R dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia R dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() |
aquest senyor negre es appellat mussemelly senyor dels negres de gineua / aquest rey es lo pus rich el pus noble senyor detota esta p(er)tida p(er) labonda(n)çia de lorlo qual serecull en la suua terra |
Si riproduce la didascalia R dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
aquest senyor negre es appellat mussemelly senyor dels negres de gineua / aquest rey es lo pus rich el pus noble senyor detota esta p(er)tida p(er) labonda(n)çia de lorlo qual serecull en la suua terra |
Aquest senyor negre és appellat Musse Melly, senyor dels negres de Gineua. Aquest rey és lo pus rich e·l pus noble senyor de tota esta pertida per l’abondànçia de l’or lo qual se recull en la suua terra. |
Si riproduce la didascalia R dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Aquest senyor negre és appellat Musse Melly, senyor dels negres de Gineua. Aquest rey és lo pus rich e·l pus noble senyor de tota esta pertida per l’abondànçia de l’or lo qual se recull en la suua terra. |
Questo sovrano nero è chiamato Musse Melly*, sovrano dei neri di Guinea. Questo re, grazie alla gran quantità di oro che si estrae nelle sue terre, è il più ricco e il più insigne sovrano di tutta questa regione.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione T dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione T dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() |
[or]*mu[ss] [siu]e lac(us) njll |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 75).
Si riproduce la porzione T dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
[or]*mu[ss] [siu]e lac(us) njll | Ormuss, sive lacus Nill |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 75).
La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione A dell'edizione Grosjean 1977, dedicata ai territori bagnati dal Mar Baltico.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
1 st[ocolm]* 2 os[tia] 3 somec[h] 4 ifrac 5 Insula de uisbi 6 uisbi 7 loc(us) ne[rus] 8 scorpe 9 godansse albing nerje |
10 stag(n)o nerie cucenjo prutenja 11 catelant paganis litefanje pagans riualia 12 riga 13 oxilia |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 77-78).
Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
1 st[ocolm]* 2 os[tia] 3 somec[h] 4 ifrac 5 Insula de uisbi 6 uisbi 7 loc(us) ne[rus] 8 scorpe 9 godansse albing nerje |
1 Stocolm 2 Ostia 3 Somech 4 Ifrac 5 Insula de Visbi 6 Visbi 7 Locus Nerus 8 Scorpe 9 Godansse Albing Nerie |
10 stag(n)o nerie cucenjo prutenja 11 catelant paganis litefanje pagans riualia 12 riga 13 oxilia |
10 Stagno Nerie Cucenio Prutenia 11 Catelant Paganis Litefanie Pagans Rivalia 12 Riga 13 Oxilia |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 77-78).
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia A dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia A dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() |
aquesta mar es appellada mar delamanya emar de gotilandia (e) de susia/ (e) sapiats / que aquesta mar / es congelada / vj. messes de layn so es asaber de migant uytubri tro mig ant març / axi fort q(ue) hom pot/anar p(er) esta mar ab carros debo(us) daquel temporal p(er) la fredor dela tramuntana: |
Si riproduce la didascalia A dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
aquesta mar es appellada mar delamanya emar de gotilandia (e) de susia/ (e) sapiats / que aquesta mar / es congelada / vj. messes de layn so es asaber de migant uytubri tro mig ant març / axi fort q(ue) hom pot/anar p(er) esta mar ab carros debo(us) daquel temporal p(er) la fredor dela tramuntana: |
Aquesta mar és appellada mar de Lamanya e mar de Gotilàndia e de Súsia. E sapiats que aquesta mar és congelada VI messes de l’ayn, so és a saber, de migant uytubri tro migant març, axí fort que hom pot anar per esta mar ab carros de bous d’aquel temporal, per la fredor de la tramuntana. |
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia A dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Aquesta mar és appellada mar de Lamanya e mar de Gotilàndia e de Súsia. E sapiats que aquesta mar és congelada VI messes de l’ayn, so és a saber, de migant uytubri tro migant març, axí fort que hom pot anar per esta mar ab carros de bous d’aquel temporal, per la fredor de la tramuntana. |
Questo mare è chiamato Mar di Germania, e Mar di Gotland e Mar di Svezia. E sappiate che questo mare è ghiacciato sei mesi dell’anno, ossia da metà ottobre a metà marzo, ghiacchiato a tal punto che, durante quella stagione, lo si può attraversare con dei carri trainati da buoi, a causa del freddo del Nord.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alle porzioni B e C (riferimenti numerici 25-27, 32-40, 44-53; 3], 7]) dell'edizione Grosjean 1977, inerenti all'Europa centro-orientale.
![]() |
![]() |
Si riproduce parte delle porzioni B e C (riferimenti numerici 25-27, 32-40, 44-53; 3], 7]) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
25 s(an)c(t)a marja 26 pollonja 27 ciutat d(e) leo 3] EVROPA 32 Iaurjm 33 Insula d(e) Iaurjm que de magna amaro(n) 34 albargala enesta ciutat asta le rey de ungrja 35 buda 36 Insula buda 37 ragatos 38 baohe 39 remisuar 40 Ins[ul]a d(e) s[ermon]a* 44 cast(ro) pere 45 uuardine 46 mons epirus 47 posga 48 casina 49 elca 50 bosna 7] BVLGARIA 51 [ni]cordo 52 deina 53 dinogo |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79, 85).
Si riproduce parte delle porzioni B e C (riferimenti numerici 25-27, 32-40, 44-53; 3], 7]) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
25 s(an)c(t)a marja 26 pollonja 27 ciutat d(e) leo 3] EVROPA 32 Iaurjm 33 Insula d(e) Iaurjm que de magna amaro(n) 34 albargala enesta ciutat asta le rey de ungrja 35 buda 36 Insula buda 37 ragatos 38 baohe 39 remisuar 40 Ins[ul]a d(e) s[ermon]a* 44 cast(ro) pere 45 uuardine 46 mons epirus 47 posga 48 casina 49 elca 50 bosna 7] BVLGARIA 51 [ni]cordo 52 deina 53 dinogo |
25 Sancta Maria 26 Pollonia 27 Ciutat de Leó 3] EUROPA 32 Jaurim 33 Insula de Jaurim que de magna Amaron 34 Albargala En esta ciutat astà le rey de Ungria 35 Buda 36 Insula Buda 37 Ragatos 38 Baohe 39 Remisvar 40 Insula de Sermona 44 Castro Pere 45 Vuardine 46 Mons Epirus 47 Posga 48 Casina 49 Elca 50 Bosna 7] BULGÀRIA 51 Nicordo 52 Deina 53 Dinogo |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79, 85).
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a didascalia B e riferimento numerico 27 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproducono didascalia B e riferimento 27 dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() |
ciutat d(e) leo ciutat de leo / en esta ciutat uenan alcuns merchaders los quals uenan ues le[s]* p(ar)tides de leuant p(er) esta mar d(e) lam(an)ya en f lan[d]es :- |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79).
Si riproducono didascalia B e riferimento 27 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
ciutat d(e) leo ciutat de leo / en esta ciutat uenan alcuns merchaders los quals uenan ues le[s]* p(ar)tides de leuant p(er) esta mar d(e) lam(an)ya en f lan[d]es :- |
Ciutat de Leó Ciutat de Leó. En esta ciutat vénan alcuns merchaders los quals vénan ves les partides de levant per esta mar de Lamanya en Flandes. |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79).
Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia B e riferimento 27 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Ciutat de Leó Ciutat de Leó. En esta ciutat vénan alcuns merchaders los quals vénan ves les partides de levant per esta mar de Lamanya en Flandes. |
Leopoli Leopoli. In questa città giungono alcuni mercanti i quali provengono dalle regioni di Levante e si dirigono nelle Fiandre attraverso questo mare di Germania. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzioni B e C (riferimenti numerici 14-24, 28-31, 41-43; 1], 4], 5], 6]) dell'edizione Grosjean 1977, inerenti all'Europa centro-orientale.
![]() |
![]() |
Si riproduce parte delle porzioni B e C (riferimenti numerici 14-24, 28-31, 41-43; 1], 4], 5], 6]) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
14 ceam epolj garagona 15 posna 16 sira posna** 17 asna 1] BOEMIA 18 foczim sudona 19 prussia 20 sudumera 21 cracouje 22 poloniu(m) 23 s(an)c(t)o ujto 24 cracouja 4] BAVARIA 5] GERMANIA 6] PANONIA 28 ratis bona tusna 29 patauja 30 flum denoya enbrunch 31 uuyena arusuar moleno 41 flo(m) sar 42 flu(m) pingua 43 casses |
** Il copista sembra aver sovrapposto il grafema <a> al grafema <n>.
Si riproduce parte delle porzioni B e C (riferimenti numerici 14-24, 28-31, 41-43; 1], 4], 5], 6]) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
14 ceam epolj garagona 15 posna 16 sira posna** 17 asna 1] BOEMIA 18 foczim sudona 19 prussia 20 sudumera 21 cracouje 22 poloniu(m) 23 s(an)c(t)o ujto 24 cracouja 4] BAVARIA 5] GERMANIA 6] PANONIA 28 ratis bona tusna 29 patauja 30 flum denoya enbrunch 31 uuyena arusuar moleno 41 flo(m) sar 42 flu(m) pingua 43 casses |
14 Ceam Epoli Garagona 15 Posna 16 Sira Posna 17 Asna 1] BOEMIA 18 Foczim Sudona 19 Prussia 20 Sudumera 21 Cracovie 22 Polonium 23 Sancto Vito 24 Cracovia 4] BAVÀRIA 5] GERMANIA 6] PANONIA 28 Ratisbona Tusna 29 Patavia 30 Flum Denoya Enbrunch 31 Vuyena Arusuar Moleno 41 Flom Sar 42 Flum Pingua 43 Casses |
** Il copista sembra aver sovrapposto il grafema <a> al grafema <n>.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla costa adriatica della penisola balcanica.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
54 istria 55 prementor 56 parenzo canpo depolla pola Golfo dequarnar f(i)um bacari cauo de ffero uegla 57 segna albi sanzorzo pago non(n)a drugoiay Iayra iayraueya port de lospital 58 sibinicho figo artadur zarona tragiel spalato damassa clayna comano Golfo denarent |
59 narent marfi ungra ragosa ragosaueya catara trafta bodoa antiuer ualledenoxe dulchieno lodrim portodemedra durazo cauodelaquj cauo demerea lapimarza lauelona lorigo lalingua palormi protanto 60 G. deprotanto 61 nja sanyeli Vadagosto neome pormoir schordo ianpontello [m]elad[…] tenpli preverso lencorona iuri melixelo |
62 sorta s(an)c(t)o andreo buxa lissa torta lezna braza caza cazola 64 pelagossa agosta agostin scurzola 65 melada sanpelegrim cauolipay 67 suaxina |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
54 istria 55 prementor 56 parenzo canpo depolla pola Golfo dequarnar f(i)um bacari cauo de ffero uegla 57 segna albi sanzorzo pago non(n)a drugoiay Iayra iayraueya port de lospital 58 sibinicho figo artadur zarona tragiel spalato damassa clayna comano Golfo denarent |
54 Istria 55 Prementor 56 Parenzo Canpo de Polla Pola Golfo de Quarnar Fium Bacari Cavo de Ffero Vegla 57 Segna Albi San Zorzo Pago Nonna Drugoiay Jayra Jayra Veya Port de l’Ospital 58 Sibinicho Figo Artadur Zarona Tragiel Spalato Damassa Clayna Comano Golfo de Narent |
59 narent marfi ungra ragosa ragosaueya catara trafta bodoa antiuer ualledenoxe dulchieno lodrim portodemedra durazo cauodelaquj cauo demerea lapimarza lauelona lorigo lalingua palormi protanto 60 G. deprotanto 61 nja sanyeli Vadagosto neome pormoir schordo ianpontello [m]elad[…] tenpli preverso lencorona iuri melixelo |
59 Narent Marfi Ungra Ragosa Ragosa Veya Catara Trafta Bodoa Antiver Valle de Noxe Dulchieno Lo Drim Porto de Medra Durazo Cavo del Aqui Cavo de Merea La Pimarza La Velona Lorigo La Lingua Palormi Protanto 60 G. de Protanto 61 Nia Sanyeli Vadagosto Neome Pormoir Schordo Ianpontello Melad[…] Tenpli Preverso Lencorona Juri Melixelo |
62 sorta s(an)c(t)o andreo buxa lissa torta lezna braza caza cazola 64 pelagossa agosta agostin scurzola 65 melada sanpelegrim cauolipay 67 suaxina |
62 Sorta Sancto Andreo Buxa Lissa Torta Lezna Braza Caza Cazola 64 Pelagossa Agosta Agostin Scurzola 65 Melada San Pelegrim Cavolipay 67 Suaxina |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla penisola ellenica.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
68 ciuita logujliquj Golfo delarta larta cauo figalo assilbo natillico 69 streto de corento nepanto lepanto solla 70 saline 71 casopoli tano 72 curfo [p]aso* duchato gujscardo tera 73 ciffallunja s(an)c(t)o sidoro trapano iazanto suara 74 nata 75 moree 76 coranto 77 patras 78 clarenza baluer G. d(e) carbu(us) p. d(e) jo(n)chs 79 modom cauo Gallo coroni ceuaro penaro crosto mayno matapa Gualles pescanja naxa [ril]oni 80 maluaxia [ste]lla G. d(e) napoli ast(ro) 81 neapoli [c.] schilli [damala] [preueda] sutica cemilia 82 stanfarie sapiencja craua |
83 uenetico 84 s[eguo] 85 atines streto longanjzo cauo janco talandi ratisa bondenjza 86 ladena guardica fetelos santo njcolao 87 larmiro dimit(r)ata moster cauo uerliquj plantamo qujtori uolada Granea 88 salonich punta de lenbulo punta de fanar sanzorzo p unta de sabium anist(ro) raynado cufro 89 mont s(an)c(t)o stelar 90 Golfo del acontexa carcala last(ro)mola Griso polli 91 locrero pollj [cri]sto pollj [danoie] sto [cossa] [uena] 8] GRECIA 92 [pontici] [perlaura] larsura limen como scapelo 93 scati [cum]in fano [li]meno caraua 94 polla [uib]reci lovo cetrj 95 spatis canbrosa ca[uo]d[a]ss[es]** |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 84, 87-88, 105-107).
** Grosjean (1977: 77) registra il toponimo nella sezione G della tavola successiva [12].
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
68 ciuita logujliquj Golfo delarta larta cauo figalo assilbo natillico 69 streto de corento nepanto lepanto solla 70 saline 71 casopoli tano 72 curfo [p]aso* duchato gujscardo tera 73 ciffallunja s(an)c(t)o sidoro trapano iazanto suara 74 nata 75 moree 76 coranto 77 patras 78 clarenza baluer G. d(e) carbu(us) p. d(e) jo(n)chs 79 modom cauo Gallo coroni ceuaro penaro crosto mayno matapa Gualles pescanja naxa [ril]oni 80 maluaxia [ste]lla G. d(e) napoli ast(ro) 81 neapoli [c.] schilli [damala] [preueda] sutica cemilia 82 stanfarie sapiencja craua |
68 Civita Loguiliqui Golfo de Larta Larta Cavo Figalo Assilbo Natillico 69 Streto de Corento Nepanto Lepanto Solla 70 Saline 71 Casopoli Tano 72 Curfo Paso Duchato Guiscardo Tera 73 Ciffallunia Sancto Sidoro Trapano Iazanto Suara 74 Nata 75 Moree 76 Coranto 77 Patras 78 Clarenza Baluer G. de Carbuus P. de Jonchs 79 Modom Cavo Gallo Coroni Cevaro Penaro Crosto Mayno Matapa Gualles Pescania Naxa Riloni 80 Malvaxia Stella G. de Napoli Astro 81 Neapoli C. Schilli Damala Preveda Sutica Cemilia 82 Stanfarie Sapiencia Crava |
83 uenetico 84 s[eguo] 85 atines streto longanjzo cauo janco talandi ratisa bondenjza 86 ladena guardica fetelos santo njcolao 87 larmiro dimit(r)ata moster cauo uerliquj plantamo qujtori uolada Granea 88 salonich punta de lenbulo punta de fanar sanzorzo p unta de sabium anist(ro) raynado cufro 89 mont s(an)c(t)o stelar 90 Golfo del acontexa carcala last(ro)mola Griso polli 91 locrero pollj [cri]sto pollj [danoie] sto [cossa] [uena] 8] GRECIA 92 [pontici] [perlaura] larsura limen como scapelo 93 scati [cum]in fano [li]meno caraua 94 polla [uib]reci lovo cetrj 95 spatis canbrosa ca[uo]d[a]ss[es]** |
83 Venetico 84 Seguo 85 Atines Streto Longanizo Cavo Janco Talandi Ratisa Bondeniza 86 Ladena Guardica Fetelos Santo Nicolao 87 Larmiro Dimitrata Moster Cavo Verliqui Plantamo Quitori Volada Granea 88 Salònich Punta de Lenbulo Punta de Fanar San Zorzo Punta de Sabium Anistro Raynado Cufro 89 Mont Sancto Stelar 90 Golfo de la Contexa Carcala Lastromola Grisopolli 91 Locreropolli Cristopolli Danoie Sto Cossa Vena 8] GRÈCIA 92 Pontici Perlaura L’Arsura Limen Como Scapelo 93 Scati Cumin Fano Limeno Carava 94 Polla Vibreci L’Ovo Cetri 95 Spatis Canbrosa Cavo d’Asses |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 84, 87-88, 105-107).
** Grosjean (1977: 77) registra il toponimo nella sezione G della tavola successiva [12].
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla penisola italiana.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
motron sergi 96 pissa larno 97 florenza port pissam mont njgro uayda balatero 98 plunbi farexe cauo de troya pescayra groxeo talamon san steuan portercori montato corneto 99 ciuetaueya cauo del mar santa sauera 100 Roma hostia cauo danza stora cerea ter[ac]jna* 101 gayta noila Grilan mondragon cast(ro) amar baya niseri 102 napols
|
cast(ro) amar sorenti minerba marfi 103 salerno golfo desalerno cauo delicossa palamida forest polica[stro] capri [s](an)c(t)o nicolao 104 scallea iorelle beluer cetrar [s](an)c(t)o rioxet [m]antea cauo suara s(an)c(t)a fem[ina] bibona turpia batica nicotina ioya coa deuolp catuna 105 rezo 106 leuba 107 Gorgona 108 planesa monte .x. 109 argentaira ianuti for[migue]re 110 zigie |
111 palmayra punza bentete iscla 112 crapi 113 triest Golf d(e) t(ri)est monfarcom belforte 114 grado 115 aquillea taiamento beselege cauorle exolo mazorlo 116 muram 117 Venecja madamog cloya brundolo laureto Goram manjauacha primaro 118 Rauena ceruja cessenatico rimano fogara pezano fano senigaya
|
119 Anchona potencja ciuita noua fermo le grote trunto s(an)c(t)o fabiano s(an)c(t)o andrea atrj comano 120 pescayra [franca]ujlla 121 plenaso [tu]midi termine canpo punta de uja 122 manf[redonia] [es]punto 123 s(an)c(t)o engelo barleta tr[ayn] iouenazo bar s(an)c(t)o ujta pruuignam manopolli annaso petrola Gagiti 124 branduzo lezi
|
125 otra(n)to cap de les leuques sorgentj Gallipollj |
126 taranto tor[dem]ar pelicot roset besace rassa leza |
127 cotrom cauo de colons castelle schilazo Girazo peloria |
128 spartiuent |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 56, 91-94).
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
motron sergi 96 pissa larno 97 florenza port pissam mont njgro uayda balatero 98 plunbi farexe cauo de troya pescayra groxeo talamon san steuan portercori montato corneto 99 ciuetaueya cauo del mar santa sauera 100 Roma hostia cauo danza stora cerea ter[ac]jna* 101 gayta noila Grilan mondragon cast(ro) amar baya niseri 102 napols
|
Motron Sergi 96 Pissa L’Arno 97 Florenza Port Pissam Montnigro Vayda Balatero 98 Plunbi Farexe Cavo de Troya Pescayra Groxeo Talamon San Stèvan Portercori Montato Corneto 99 Civeta Veya Cavo del Mar Santa Savera 100 Roma Hostia Cavo d’Anza Stora Cerea Teracina 101 Gayta Noila Grilan Mondragon Castro a Mar Baya Niseri 102 Nàpols |
cast(ro) amar sorenti minerba marfi 103 salerno golfo desalerno cauo delicossa palamida forest polica[stro] capri [s](an)c(t)o nicolao 104 scallea iorelle beluer cetrar [s](an)c(t)o rioxet [m]antea cauo suara s(an)c(t)a fem[ina] bibona turpia batica nicotina ioya coa deuolp catuna 105 rezo 106 leuba 107 Gorgona 108 planesa monte .x. 109 argentaira ianuti for[migue]re 110 zigie |
Castro a Mar Sorenti Minerba Marfi 103 Salerno Golfo de Salerno Cavo de Licossa Palamida Forest Policastro Capri Sancto Nicolao 104 Scallea Iorelle Belver Cetrar Sancto Rioxet Mantea Cavo Suara Sancta Femina Bibona Turpia Batica Nicotina Joya Coa de Volp Catuna 105 Rezo 106 L’Euba 107 Gorgona 108 Planesa Monte .X. 109 Argentaira Januti Formiguere 110 Zigie |
111 palmayra punza bentete iscla 112 crapi 113 triest Golf d(e) t(ri)est monfarcom belforte 114 grado 115 aquillea taiamento beselege cauorle exolo mazorlo 116 muram 117 Venecja madamog cloya brundolo laureto Goram manjauacha primaro 118 Rauena ceruja cessenatico rimano fogara pezano fano senigaya 119 Anchona potencja ciuita noua fermo le grote trunto s(an)c(t)o fabiano s(an)c(t)o andrea atrj comano |
111 Palmayra Punza Bentete Iscla 112 Crapi 113 Triest Golf de Triest Monfarcom Belforte 114 Grado 115 Aquillea Taïamento Beselege Cavorle Exolo Mazorlo 116 Muram 117 Venecia Madamog Cloya Brundolo Laureto Goram Manjavacha Primaro 118 Ravena Cervia Cessenatico Rimano Fogara Pezano Fano Senigaya 119 Anchona Potencia Civita Nova Fermo Le Grote Trunto Sancto Fabiano Sancto Andrea Atri Comano |
120 pescayra [franca]ujlla 121 plenaso [tu]midi termine canpo punta de uja 122 manf[redonia] [es]punto 123 s(an)c(t)o engelo barleta tr[ayn] iouenazo bar s(an)c(t)o ujta pruuignam manopolli annaso petrola Gagiti 124 branduzo lezi 125 otra(n)to cap de les leuques sorgentj Gallipollj 126 taranto tor[dem]ar pelicot roset besace rassa leza 127 cotrom cauo de colons castelle schilazo Girazo peloria 128 spartiuent |
120 Pescayra Francavilla 121 Plenaso Tumidi Termine Canpo Punta de Via 122 Manfredonia Espunto 123 Sancto Engelo Barleta Trayn Jovenazo Bar Sancto Vita Pruuignam Manopolli Annaso Petrola Gagiti 124 Branduzo Lezi 125 Otranto Cap de les Leuques Sorgenti Gallipolli 126 Taranto Tor de Mar Pelicot Roset Besace Rassa Leza 127 Cotrom Cavo de Colons Castelle Schilazo Girazo Peloria 128 Spartivent
|
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 56, 91-94).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Sicilia.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() ![]() |
gelo 129 pal(er)m sora(n)to tera noua bilian ceffalu rasaquiribi tossa calonja cauo uolando calui pati tend(er)o oliuer melaz 130 mesina taumena iaci catanja ditamon punteria agoast(ro) scalagrega rasaganzir bicar 131 cauo paser manfreda rasacaramj teranoua butera salso licata cauoia(n)co 132 gi(r)ge(n)t xaca iij. fontane(s) mazaira 133 marzaira s(an)c(t)o dero 134 trapena |
135 usstega 136 alicur felicur saline liparj amanca 137 strangoli 138 pantalonea 139 limassa 140 larpossa 141 scola 142 faugnana maremo 143 leujza 144 marzasiloch pip(er) 145 malta Goy 9] MARE MITERETAINE |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() ![]() |
![]() |
gelo 129 pal(er)m sora(n)to tera noua bilian ceffalu rasaquiribi tossa calonja cauo uolando calui pati tend(er)o oliuer melaz 130 mesina taumena iaci catanja ditamon punteria agoast(ro) scalagrega rasaganzir bicar 131 cauo paser manfreda rasacaramj teranoua butera salso licata cauoia(n)co 132 gi(r)ge(n)t xaca iij. fontane(s) mazaira 133 marzaira s(an)c(t)o dero 134 trapena |
Gelo 129 Palerm Soranto Tera Nova Bilian Ceffalù Ras Aquiribi Tossa Calonia Cavo Volando Calvi Pati Tendero Oliver Melaz 130 Mesina Taumena Jaci Catania Ditamon Punteria Agoastro Scalagrega Ras Aganzir Bicar 131 Cavo Paser Manfreda Ras Acarami Tera Nova Butera Salso Licata Cavo Janco 132 Girgent Xaca Tres Fontanes Mazaira 133 Marzaira Sancto Dero 134 Trapena |
135 usstega 136 alicur felicur saline liparj amanca 137 strangoli 138 pantalonea 139 limassa 140 larpossa 141 scola 142 faugnana maremo 143 leujza 144 marzasiloch pip(er) 145 malta Goy 9] MARE MITERETAINE |
135 Usstega 136 Alicur Felicur Saline Lipari Amanca 137 Strangoli 138 Pantalonea 139 Limassa 140 Larpossa 141 Scola 142 Faugnana Maremo 143 Leviza 144 Marzasiloch Piper 145 Malta Goy 9] MARE MITERETAINE |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H (riferimenti numerici 146-151, 156-160) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 146-151, 156-160.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
146 tunis Golf de tunis nubia coben quipia m aometa rechilia 147 sussa monestir conjeras affricha capulia casar pignatar 148 ffachis Illes de frixols casar romol 149 capis casar nacar muroto Illa de gerba scala deris portetz palmes 150 rasal mabes punta darzoyara casar ullo t(ri) polli uey casar sensor 151 t(ri)pol de barbarja teiura rasaxara tesuta porto rasamusem lebida porto mag(ro) brata lasuecha meserata casaramet colbene |
156 galata 157 elbeit cherchens 158 gamalera 159 nichbisoya 160 capsa |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 146-151, 156-160.
![]() |
![]() |
146 tunis Golf de tunis nubia coben quipia m aometa rechilia 147 sussa monestir conjeras affricha capulia casar pignatar 148 ffachis Illes de frixols casar romol 149 capis casar nacar muroto Illa de gerba scala deris portetz palmes 150 rasal mabes punta darzoyara casar ullo t(ri) polli uey casar sensor 151 t(ri)pol de barbarja teiura rasaxara tesuta porto rasamusem lebida porto mag(ro) brata lasuecha meserata casaramet colbene |
146 Tunis Golf de Tunis Núbia Coben Quipia Maometa Rechilia 147 Sussa Monestir Conjeras Àffricha Capulia Casar Pignatar 148 Ffachis Illes de Frixols Casar Romol 149 Capis Casar Nacar Muroto Illa de Gerba Scala de Ris Portetz Palmes 150 Ras al-Mabes Punta d’Arzoyara Casar Ullo Tripolli Vey Casar Sensor 151 Trípol de Barbaria Tejura Ras Axara Tesuta Porto Ras Amusem Lebida Porto Magro Brata Lasuecha Meserata Casar Amet Colbene |
156 galata 157 elbeit cherchens 158 gamalera 159 nichbisoya 160 capsa |
156 Galata 157 Elbeit Cherchens 158 Gamalera 159 Nichbisoya 160 Capsa |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H (riferimenti numerici 152-155) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 152-155.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
152 cap delalart Golfo de zedico casar sayton sibecha cauo de sorta lichodja Golf detim sidra punta desablo bayda salines Illa de ocels 153 zimara canbra sarabium carcorela carcora miles teiones bernich berzezem taocara 154 tolometa zadra iungi farie cap dera sao sem lananea doera marzasuse 155 benandrea Insula de carsse f[orce]llj* [fluviari] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 109).
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 152-155.
![]() |
![]() |
152 cap delalart Golfo de zedico casar sayton sibecha cauo de sorta lichodja Golf detim sidra punta desablo bayda salines Illa de ocels 153 zimara canbra sarabium carcorela carcora miles teiones bernich berzezem taocara 154 tolometa zadra iungi farie cap dera sao sem lananea doera marzasuse 155 benandrea Insula de carsse f[orce]llj* [fluviari] |
152 Cap de l’Alart Golfo de Zedico Casar Sayton Sibecha Cavo de Sorta Lichodia Golf de Tim Sidra Punta de Sabló Bayda Salines Illa de Ocels 153 Zimara Canbra Sarabium Carcorela Carcora Miles Tejones Bernich Berzezem Taocara 154 Tolometa Zadra Jungi Farie Cap de Ras Aosem Lananea Doera Marzasuse 155 Benandrea Insula de Carsse Forcelli Fluviari |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 109).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H (riferimenti numerici 161-167) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 161-167.
![]() |
![]() |
H3 (161-167)
![]() ![]() |
161 tacor 162 elmçia 163 catif elchebir 164 des(er)t de hasahra 165 maynia 166 ciutat dorgana 167 zigde |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 161-167.
![]() |
![]() |
H3 (161-167)
161 tacor 162 elmçia 163 catif elchebir 164 des(er)t de hasahra 165 maynia 166 ciutat dorgana 167 zigde |
161 Tacor 162 Elmçia 163 Catif el Chebir 164 Desert de Hasahra 165 Maynia 166 Ciutat d’Organa 167 Zigde |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a didascalia I e riferimento 10] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproducono didascalia I e riferimento 10] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() |
10] ORGANA Açi s[e(n)]yoreya* lo Rey de/ organa sarray / quj continuament / gu[er]reya ab los sarrayns ma ritims (e) ab daltre alarahps:- |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 116).
Si riproducono didascalia I e riferimento 10] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
10] ORGANA Açi s[e(n)]yoreya* lo Rey de/ organa sarray / quj continuament / gu[er]reya ab los sarrayns ma ritims (e) ab daltre alarahps:- |
10] ORGANA Açí senyoreya lo rey de Organa, sarray, qui continuament guerreya ab los sarrayns marítims e ab d’altre alàrahps. |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 116).
Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia I e riferimento 10] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
10] ORGANA Açí senyoreya lo rey de Organa, sarray, qui continuament guerreya ab los sarrayns marítims e ab d’altre alàrahps. |
10] Organa Qui signoreggia il re di Organa, saraceno, il quale continuamente è in guerra con i Saraceni della costa e con altri Arabi.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative al riferimento 11] dell'edizione Grosjean 1977 (la porzione K, priva di testo scritto, risulta costiuita dalla sola immagine raffigurante il re di Nubia).
![]() |
![]() |
Si riproducono porzione K e riferimento 11] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
K, 11]
NVBIA |
![]() |
Si riproduce il riferimento 11] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
11]
NVBIA |
NÚBIA |
La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione A (riferimenti numerici 1-2, 4-9; 3]) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Europa orientale.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 1-2, 4-9; 3]. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
A1 (1-2, 4-9; 3])
![]() |
![]() |
![]() |
1 torachi 2 rostaor 4 perum 5 baltachinta 6 munt lussom de rossia 7 flum lussom 8 branchicha 9 china 3] CUMANIA |
Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 1-2, 4-9; 3]. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
A (1-2, 4-9; 3])
1 torachi 2 rostaor 4 perum 5 baltachinta 6 munt lussom de rossia 7 flum lussom 8 branchicha 9 china 3] CUMANIA |
1 Torachi 2 Rostaor 4 Perum 5 Baltachinta 6 Munt Lussom de Ròssia 7 Flum Lussom 8 Branchicha 9 China 3] CUMÀNIA |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione A (riferimenti numerici 3, 2]) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Europa orientale. La porzione C, costituita da una sola immagine rappresentante una scala grafica, risulta invece priva di testo.
![]() |
![]() |
Si riproducono porzione C e riferimenti numerici 3, 2] dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
C, 3, 2]
![]() |
![]() |
![]() |
2] ALLANIA 3 tifer |
Si riproducono porzione C e riferimenti numerici 3, 2] dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
C, 3, 2]
2] ALLANIA 3 tifer |
2] ALLÀNIA 3 Tifer |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia B dell'edizione Grosjean 1977. Viene inoltre riprodotto in questa sezione il riferimento numerico 1] della porzione A.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
1] ROSSIA aquestesta(n)y es appel[la]t* [...] en lo qual senodrexen [...] orions/ edalt[re]s p[exes] molt estra(n)ys [...] plo[...] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79).
Si riproducono didascalia B e riferimento numerico 1] dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
1] ROSSIA aquestesta(n)y es appel[la]t* [...] en lo qual senodrexen [...] orions/ edalt[re]s p[exes] molt estra(n)ys [...] plo[...] |
1] RÒSSIA Aquest estany és appellat […] en lo qual se nodrexen […]orions e d’altres pexes molt estranys […] plo[...] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79).
Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia B e riferimento numerico 1] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
1] RÒSSIA Aquest estany és appellat […] en lo qual se nodrexen […]orions* e d’altres pexes molt estranys […] plo[...] |
1] Russia Questo lago è chiamato […] nel quale crescono storioni e altri pesci molto esotici […].
|
* La traduzione presuppone l'integrazione [est]orions.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D (riferimenti numerici 10-29) dell'edizione Grosjean 1977, inerente ai territori che si affacciano sul Mar Nero.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 10-29.
![]() |
![]() |
D1 (10-29)
![]() ![]() |
10 tana
11 flum tanay |
15 matrega cauo de croxe copa locichi locicopa san zorzo pesso 16 lotar lacinachi iacaria mage missi porto pissam 17 cabardi rosso papa como locachi palastra polonisi portetj lena de cospori sanzorzo 18 Cumanja saline sescam 19 carcauoenj 20 zucolay |
21 pondico uospro aspero mitj cinalarj cip(ri)co corestaxe zaujda 22 caffa caletra meganone sodaya saitj lusto pagropollj s(an)c(t)o dero laya 23 cenbaro zurzona calamjt saline t(ri)ch nich 24 cauo lo rosofar uarangolimen lagraxea 25 Gatzar |
26 Golfo denjg(ro) pilla insula rossa |
27 pidea erexe |
28 p. d(e) louo | 29 zacori |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 80, 99).
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi al grafema <q>.
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 10-29.
![]() |
![]() |
D1 (10-29)
10 tana 11 flum tanay 12 lo uati [san zorz]o* pal[io]sto[ma] fasso lipot[imo] negopontio corerendia tamasa Gota cicaba palli 13 sauasta f(l)um njcola cauo de bux pezonda giro s(an)c(t)a sofia cacarj layazo costo cuba 14 albazechia porto de susacha mau(ra) zechia mau(ro) lacho trinq(ue)rie** mapa |
10 Tana 11 Flum Tanay 12 Lo Vati San Zorzo Paliostoma Fasso Lipotimo Negopontio Corerendia Tamasa Gota Cicaba Palli 13 Savasta Flum Nicola Cavo de bux Pezonda Giro Sancta Sofia Cacari Layazo Costo Cuba 14 Alba Zechia Porto de Susacha Maura Zechia Mauro Lacho Trinquerie Mapa |
15 matrega cauo de croxe copa locichi locicopa san zorzo pesso 16 lotar lacinachi iacaria mage missi porto pissam 17 cabardi rosso papa como locachi palastra polonisi portetj lena de cospori sanzorzo 18 Cumanja saline sescam 19 carcauoenj 20 zucolay |
15 Matrega Cavo de Croxe Copa Locichi Locicopa San Zorzo Pesso 16 Lotar Lacinachi Jacaria Mage Missi Porto Pissam 17 Cabardi Rosso Papa Como Locachi Palastra Polonisi Porteti Lena de Cospori San Zorzo 18 Cumània Saline Sescam 19 Carcavo Eni 20 Zucolay |
21 pondico uospro aspero mitj cinalarj cip(ri)co corestaxe zaujda 22 caffa caletra meganone sodaya saitj lusto pagropollj s(an)c(t)o dero laya 23 cenbaro zurzona calamjt saline t(ri)ch nich 24 cauo lo rosofar uarangolimen lagraxea 25 Gatzar 26 Golfo denjg(ro) pilla insula rossa 27 pidea erexe 28 p. d(e) louo 29 zacori |
21 Pondico Vospro Asperomiti Cinalari Ciprico Corestaxe Zavida 22 Caffa Caletra Meganone Sodaya Saiti Lusto Pagropolli Sancto Dero Laya 23 Cenbaro Zurzona Calamit Saline Trichnich 24 Cavo lo Rosofar Varangolimen Lagraxea 25 Gatzar 26 Golfo de Nigro Pilla Insula Rossa 27 Pidea Erexe 28 P. de Louo 29 Zacori |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 80, 99).
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi al grafema <q>.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D (riferimenti numerici 30-40; 4]) dell'edizione Grosjean 1977, inerente ai territori che si affacciano sul Mar Nero.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 30-40; 4]. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
D2 (30-40; 4])
![]() |
![]() |
![]() |
30 barbarexe flor delis zinestra 31 flum(en?) tiulo 32 mau(ro) cast(ro) farconayre 33 lichostoma selina san zorzo laspera strau lcho 34 Grossea zanaua costanza pangal[li]* lassillunca caiacra Gauari catr[eni] |
35 ua[r]na Gallacy uiza cauo de [rins] mo[ss]on la[sidio] scar[o] si[sopol] aexino[r] ue[ssical] gatopollj smignyra omidia malatra 36 fillea 37 fedonissi 4] BURGARIA 38 canadja 39 [regia christi] 40 fl[...] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 80, 83-84).
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 30-40; 4]. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
D2 (30-40; 4])
30 barbarexe flor delis zinestra 31 flum(en?) tiulo 32 mau(ro) cast(ro) farconayre 33 lichostoma selina san zorzo laspera strau lcho 34 Grossea zanaua costanza pangal[li]* lassillunca caiacra Gauari catr[eni] |
30 Barbarexe Flor de Lis Zinestra 31 Flumen Tiulo 32 Mauro Castro Farconayre 33 Lichostoma Selina San Zorzo Laspera Straulcho 34 Grossea Zanava Costanza Pangalli Lassillunca Caiacra Gavari Catreni |
35 ua[r]na Gallacy uiza cauo de [rins] mo[ss]on la[sidio] scar[o] si[sopol] aexino[r] ue[ssical] gatopollj smignyra omidia malatra 36 fillea 37 fedonissi 4] BURGARIA 38 canadja 39 [regia christi] 40 fl[...] |
35 Varna Gallacy Viza Cavo de Rins Mosson Lasidio Scaro Sisopol Aexinor Vessical Gatopolli Smignyra Omidia Malatra 36 Fillea 37 Fedonissi 4] BURGÀRIA 38 Canadia 39 Regia Christi 40 Fl[...] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 80, 83-84).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E (riferimenti numerici 41-50, 58-64, 68-71) dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla penisola anatolica.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione E1 (nn. 41-50; 58-64; 68-71) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
E1 (41-50; 58-64; 68-71)
![]() ![]() |
rezo 41 costantinopolli pera natura solunbria 42 recrea royo foc gani polisto san zorzo laujdoa 43 Gallipollj g. de [gallipolli]* pao [uena] 44 dardanelo passechia au[id] lapsico larco paris [s]piga G. de spiga lartazi palbrinj 45 marmora lupay lupanto calomjno 46 diaschillo trigia sechin nichia 47 palolimea landar t(ar)tano neangome cristo G. d(e) comidje 48 rachia 49 scutari giro riua silli depoti |
50 carpi fenossia zagam lirjo [len]ippo 58 ermjnjo remjso [l]ena s(an)c(t)i .xl. cauo s(an)c(t)a marja mortanj 59 landermiti s(an)c(t)a annatica san zorzo logulujnj stingam g. delalea cristo foya foya ueya 60 lesmire stela lau(ro) cauo [...]nco soxero lacolici altologo figuela annja demonjayre cofino gipo lacso dardanelo lesterj agele 61 Golfo de li cretixi stadia crio 62 njcola |
63 messi marfitani anconjtam traquja fisco la rossa lauja prepia metireme 64 Golf demacrj macrj castel rog cacauo astamirle finica sillidonje aratia qujrpastor agio pendj 68 feradelfia 69 njchia 70 sa[...] anja 71 chotay |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 84, 100-102).
Si riproduce la porzione E1 (nn. 41-50; 58-64; 68-71) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
E1 (41-50; 58-64; 68-71)
rezo 41 costantinopolli pera natura solunbria 42 recrea royo foc gani polisto san zorzo laujdoa 43 Gallipollj g. de [gallipolli]* pao [uena] 44 dardanelo passechia au[id] lapsico larco paris [s]piga G. de spiga lartazi palbrinj 45 marmora lupay lupanto calomjno 46 diaschillo trigia sechin nichia 47 palolimea landar t(ar)tano neangome cristo G. d(e) comidje 48 rachia 49 scutari giro riua silli depoti |
Rezo 41 Costantinopolli Pera Natura Solunbria 42 Recrea Royo Foc Gani Polisto San Zorzo L’Avidoa 43 Gallipolli G. de Gallipolli Pao Vena 44 Dardanelo Passechia Avid Lapsico L’arco Paris Spiga G. de Spiga L’Artazi Palbrini 45 Marmora Lupay Lupanto Calomino 46 Diaschillo Trigia Sechin Nichia 47 Palo Limea Landar Tartano Neangome Cristo G. de Comidie 48 Rachia 49 Scutari Giro Riva Silli Depoti |
50 carpi fenossia zagam lirjo [len]ippo 58 ermjnjo remjso [l]ena s(an)c(t)i .xl. cauo s(an)c(t)a marja mortanj 59 landermiti s(an)c(t)a annatica san zorzo logulujnj stingam g. delalea cristo foya foya ueya 60 lesmire stela lau(ro) cauo [...]nco soxero lacolici altologo figuela annja demonjayre cofino gipo lacso dardanelo lesterj agele 61 Golfo de li cretixi stadia crio 62 njcola |
50 Carpi Fenossia Zagam Lirio Lenippo 58 Erminio Remiso Lena Sancti Quaranta Cavo Sancta Maria Mortani 59 Landermiti Sancta Annatica San Zorzo Logulvini stingam G. de Lalea Cristo Foya Foya Veya 60 Lesmire Stela Lauro Cavo [...]nco Soxero Lacolici Alto Logo Figuela Annia Demoniayre Cofino Gipo Lacso Dardanelo Lesteri Agele 61 Golfo de li Cretixi Stadia Crio 62 Nicola
|
63 messi marfitani anconjtam traquja fisco la rossa lauja prepia metireme 64 Golf demacrj macrj castel rog cacauo astamirle finica sillidonje aratia qujrpastor agio pendj 68 feradelfia 69 njchia 70 sa[...] anja 71 chotay |
63 Messi Marfitani Anconitam Traquia Fisco La Rossa Lavia Prepia Metireme 64 Golf de Macri Macri Castel Rog Cacavo Astamirle Finica Sillidonie Aratia Quirpastor Agio Pendi 68 Feradelfia 69 Nichia 70 Sa[...]ania 71 Chotay |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 84, 100-102).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E (riferimenti numerici 51-53, 65-67, 72-73; 5]) e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977, dedicate alla penisola anatolica.
![]() |
![]() |
Si riproducono riferimenti numerici 51-53, 65-67, 72-73; 5] e didascalia E dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
E2 (51-53, 65-67, 72-73; 5])
![]() |
![]() |
![]() |
51 puntarchaia cauo pisselo thio p[ar]ta[lli]* samasto tripisillj comano 52 castelle gira pet(ri)no caramj Ginopollj qujnollj stefanjo erminjo 53 sinopi carossa galipo panigerjo lali languissi platagona |
65 satallea satalea ueya sangrigor san njcolao candelor castel lombardo 66 antioceta calandro ostali mure sechin Insula deolliue spurie crionaro pallopollj papadolla porto caualler la proensal porto pi[n] s(an)c(t)o dero 67 [...]na de bagassa 5] TVRCHIA 72 cunnya 73 cilicia |
assia minor n(e)c turchia dicit inq(ual) su(n)t multas ciuitates (et) castra |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 100, 104).
Si riproducono riferimenti numerici 51-53, 65-67, 72-73; 5] e didascalia E dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
E2 (51-53, 65-67, 72-73; 5])
51 puntarchaia cauo pisselo thio p[ar]ta[lli]* samasto tripisillj comano 52 castelle gira pet(ri)no caramj Ginopollj qujnollj stefanjo erminjo 53 sinopi carossa galipo panigerjo lali languissi platagona |
51 Puntarchaia Cavo Pisselo Thio Partalli Samasto Tripisilli comano 52 Castelle Gira Petrino Carami Ginopolli Quinollj Stefanio Erminio 53 Sinopi Carossa Galipo Panigerio Lali Languissi Platagona |
65 satallea satalea ueya sangrigor san njcolao candelor castel lombardo 66 antioceta calandro ostali mure sechin Insula deolliue spurie crionaro pallopollj papadolla porto caualler la proensal porto pi[n] s(an)c(t)o dero 67 [...]na de bagassa 5] TVRCHIA 72 cunnya 73 cilicia |
65 Satallea Satalea Veya San Grigor San Nicolao Candelor Castel Lombardo 66 Antioceta Calandro Ostali Mure Sechin Insula de Ollive Spurie Crio Naro Pallopolli Papadolla Porto Cavaller La Proensal Porto pin Sancto Dero 67 [...]na de Bagassa 5] TURCHIA 72 Cunnya 73 Cilicia |
assia minor n(e)c turchia dicit inq(ual) su(n)t multas ciuitates (et) castra |
Àssia Minor nec Turchia dicit, in qual sunt multas civitates et castra. |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 100, 104).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E (riferimenti numerici 54-57, 74-76) dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla penisola anatolica.
![]() |
![]() |
Si riproducono i riferimenti numerici 54-57, 74-76 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
E3 (54-57, 74-76)
![]() ![]() |
54 sinuso liminja lamjro honjo uathiza pormon lauona schifi bazar omidie san uaxilli 55 chirizonda Giraprino zeffanol tripollj laytos s(an)c(t)o ujgenj ujo pollj giro platena 56 trapesonda susmena stillo risso sentina Jujssa archauj 57 Ga[me]a* 74 sauasto 75 popertj 76 mont de taur(us) |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 99).
Si riproducono i riferimenti numerici 54-57, 74-76 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
E3 (54-57, 74-76)
54 sinuso liminja lamjro honjo uathiza pormon lauona schifi bazar omidie san uaxilli 55 chirizonda Giraprino zeffanol tripollj laytos s(an)c(t)o ujgenj ujo pollj giro platena 56 trapesonda susmena stillo risso sentina Jujssa archauj 57 Ga[me]a* 74 sauasto 75 popertj 76 mont de taur(us) |
54 Sinuso Liminia L’Amiro Honio Vathiza Pormon Lavona Schifi Bazar Omidie San Vaxilli 55 Chirizonda Giraprino Zeffanol Tripolli Laytos Sancto Vigeni Viopolli Giro Platena 56 Trapesonda Susmena Stillo Risso Sentina Juissa Archavi 57 Gamea 74 Savasto 75 Poperti 76 Mont de Taurus |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 99).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F dell'edizione Grosjean 1977, dedicata al Regno armeno di Cilicia.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
F (77-79)
![]() |
![]() |
![]() |
77 curch lanuzo bonbolizo lamo tarsso adena mallo malmistra port d(e) pals layazo montgaybo Golfd(e) caramela 78 alaxandreta 79 scisia |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
F (77-79)
77 curch lanuzo bonbolizo lamo tarsso adena mallo malmistra port d(e) pals layazo montgaybo Golfd(e) caramela 78 alaxandreta 79 scisia |
77 Curch Lanuzo Bonbolizo Lamo Tarsso Adena Mallo Malmistra Port de Pals Layazo Mont Gaybo Golf de Caramela 78 Alaxandreta 79 Scisia |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alle Isole egee.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
G (80-95)
![]() ![]() |
80 cand[i]a* 81 cap del salmo crestiana gaydeloms descarega[s] leo 82 [sca]limea [cauo grosso]** [spati]** [cauilo] [san zorzo] 83 rod(us) lendego 84 traqujlo puelis 85 megatico 86 sallea scarpanto 87 caxo carchi piscopia 88 safrane 89 diujo porj soror san joan louo stande[a] flaschea 90 s(an)c(t)o ci[rino] [cri]stian [nouo] s(er)pe 91 scrofo stinpaleo 92 cefano pip(er)[o] cene[ra] le[uca] lango calamo margo p[er]g[ol]a 93 forma gatunis fornj 94 tenosa 95 mitil[e]n [siculo uixo] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 105-106).
** Pur registrandoli nella presente sezione, Grosjean (1977: 77) riferisce in nota che i toponimi qui contrassegnati dal doppio asterisco, oggi illeggibili, vadano riferiti alla tavola precedente. [14]
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
G (80-95)
80 cand[i]a* 81 cap del salmo crestiana gaydeloms descarega[s] leo 82 [sca]limea [cauo grosso]** [spati]** [cauilo] [san zorzo] 83 rod(us) lendego 84 traqujlo puelis 85 megatico 86 sallea scarpanto 87 caxo carchi piscopia 88 safrane 89 diujo porj soror san joan louo stande[a] flaschea 90 s(an)c(t)o ci[rino] [cri]stian [nouo] s(er)pe 91 scrofo stinpaleo 92 cefano pip(er)[o] cene[ra] le[uca] lango calamo margo p[er]g[ol]a 93 forma gatunis fornj 94 tenosa 95 mitil[e]n [siculo uixo] |
80 Candia 81 Cap del Salmo Crestiana Gaydeloms Descaregas Leó 82 Scalimea Cavo Grosso Spati Cavilo San zorzo 83 Rodus Lendego 84 Traquilo Puelis 85 Megatico 86 Sallea Scarpanto 87 Caxo Carchi Piscopia 88 Safrane 89 Divio Pori Soror San Joan L’ovo Standea Flaschea 90 Sancto Cirino Cristian Novo Serpe 91 Scrofo Stinpaleo 92 Cefano Pipero Cenera Leuca Lango Calamo Margo Pergola 93 Forma Gatunis Forni 94 Tenosa 95 Mitilen Siculo Vixo |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 105-106).
** Pur registrandoli nella presente sezione, Grosjean (1977: 77) riferisce in nota che i toponimi qui contrassegnati dal doppio asterisco, oggi illeggibili, vadano riferiti alla tavola precedente. [14]
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H dell'edizione Grosjean 1977, dedicata all'isola di Cipro.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grossjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
96 cornaqujto quarnar cilinixi 97 cauo s(an)c(t)o andrea 98 famagosta grega adena saline qujto maxito galljraem 99 limisso gauato piscopia cauo ja(n)co 100 baffa trapano 101 s(an)c(t)i bifanj |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grossjean 1977.
![]() |
![]() |
96 cornaqujto quarnar cilinixi 97 cauo s(an)c(t)o andrea 98 famagosta grega adena saline qujto maxito galljraem 99 limisso gauato piscopia cauo ja(n)co 100 baffa trapano 101 s(an)c(t)i bifanj |
96 Cornaquito Quarnar Cilinixi 97 Cavo Sancto Andrea 98 Famagosta Grega Adena Saline Quito Maxito Galliraem 99 Limisso Gavato Piscopia Cavo Janco 100 Baffa Trapano 101 Sancti Bifani |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione I dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla regione storica del Levante.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I (102-117)
![]() ![]() |
102 sollim porto uallo pocjn gloriata lalitxa beona ualinea margato marocrea 103 tortossa prexom larcha t(ri)polli d(e) surja nofim conestabillj bodron Gibellet f(l)um canis 104 barut damor saytos sarafent sur cauo jancho 105 acre carmemj castel peleg(ri)n cessaria arzuffo jaffa beroardo 106 eschalon Gatzara darom berto Golfo de larissa 107 larissa |
108 domasch 109 Jrusalem 110 flum Jordan 111 aquaron 112 mar de Gallilea 113 mar Gamora 114 mont de libanon 115 mont dermon mont sanir mont d(e) gilahd 116 mont de pisga mont abarj(n) mont de nebo 117 mont d(e) rubeo |
Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I (102-117)
102 sollim porto uallo pocjn gloriata lalitxa beona ualinea margato marocrea 103 tortossa prexom larcha t(ri)polli d(e) surja nofim conestabillj bodron Gibellet f(l)um canis 104 barut damor saytos sarafent sur cauo jancho 105 acre carmemj castel peleg(ri)n cessaria arzuffo jaffa beroardo 106 eschalon Gatzara darom berto Golfo de larissa 107 larissa |
102 Sollim Porto Vallo Pocin Gloriata Lalitxa Beona Valinea Margato Marocrea 103 Tortossa Prexom Larcha Tripolli de Suria Nofim Conestabilli Bodron Gibellet Flum Canis 104 Barut Damor Saytos Sarafent Sur Cavo Jancho 105 Acre Carmemi Castel Pelegrin Cessaria Arzuffo Jaffa Beroardo 106 Eschalon Gatzara Darom Berto Golfo de Larissa 107 Larissa |
108 domasch 109 Jrusalem 110 flum Jordan 111 aquaron 112 mar de Gallilea 113 mar Gamora 114 mont de libanon 115 mont dermon mont sanir mont d(e) gilahd 116 mont de pisga mont abarj(n) mont de nebo 117 mont d(e) rubeo |
108 Domasch 109 Irusalem 110 Flum Jordan 111 Aquaron 112 Mar de Gallilea 113 Mar Gamora 114 Mont de Libanon 115 Mont Dermon Mont Sanir Mont de Gilahd 116 Mont de Pisga Mont Abarin Mont de Nebo 117 Mont de Rubeo |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a porzione K (riferimenti numerici 118-119, 122) e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977, dedicate alla Mesopotamia.
![]() |
![]() |
Si riproducono riferimenti numerici 118-119, 122 e didascalia K dell'edizione Grossjean 1977. Per favorire il raffronto con la scrittura, l'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata.
![]() |
![]() |
K (118-119, 122)
![]() |
![]() |
![]() |
122 maror M[e]ssopotanja* laqual es appellada turchia o [a]ssia minor en laqual son moltes bones prouin[ci]es [et] ciutas :- 118 119 malasia brisom benzab lira serug |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 98).
Si riproducono riferimenti numerici 118-119, 122 e didascalia K dell'edizione Grossjean 1977. L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto testuale.
![]() |
![]() |
K (118-119, 122)
![]() |
|
![]() |
122 maror M[e]ssopotanja* laqual es appellada turchia o [a]ssia minor en laqual son moltes bones prouin[ci]es [et] ciutas :- 118 119 malasia brisom benzab lira serug 122 Maror Messopotània, la qual és appellada Turchia o Àssia Minor, en la qual són moltes bones províncies et ciutas. 118 119 Malasia Brisom Benzab Lira Serug |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 98).
Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia K e riferimenti numerici 118-119, 122 dell'edizione Grossjean 1977.
![]() |
![]() |
K (118-119, 122)
![]() |
|
![]() |
122 Maror Messopotània, la qual és appellada Turchia o Àssia Minor, en la qual són moltes bones províncies et ciutas. 118 119 Malasia Brisom Benzab Lira Serug 122 Maror* Mesopotamia, chiamata Turchia o Asia Minore, dove si trovano molte belle province e città.
|
* Toponimo non identificato.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione L (riferimenti numerici 123-127, 130) dell'edizione Grosjean 1977, dedicata al Monte Sinai e ai territori che si affacciano sul Mar Rosso. Vengono inoltre riprodotti in questa sezione i riferimenti 120, 121, registrati da Grosjean nella porzione K (Mesopotamia).
![]() |
![]() |
Si riproducono i riferimenti numerici 120-121, 123-127, 130 dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
L1 (120-121, 123-127, 130)
![]() ![]() |
120 bassara 121 abdenj 123 hic est co(r)pus catarjna uir ginis:- 124 mont de sina y en loqual deu dona la ley amoysses:- 125 p(er) aquest freu pasaren los fills dirael con jxiren de gipte 126 ellim 127 ession gaber 130 aydip |
Si riproducono i riferimenti numerici 120-121, 123-127, 130 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
L1 (120-121, 123-127, 130)
120 bassara 121 abdenj 123 hic est co(r)pus catarjna uir ginis:- 124 mont de sina y en loqual deu dona la ley amoysses:- 125 p(er) aquest freu pasaren los fills dirael con jxiren de gipte 126 ellim 127 ession gaber 130 aydip |
120 Bassara 121 Abdeni 123 Hic est corpus Catarina virginis. 124 Mont de Sinay en lo qual Déu dona la Ley a Moysses. 125 Per aquest freu pasaren los fills d’Irael con ixiren d’Egipte. 126 Ellim 127 Ession Gaber 130 Aydip |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() |
aquesta mar es appellade la mar roga p(er) on pasaren los ·xij· trips disraell / esepiats q(ue) laygua noes roga mas lo fons es dachela color p(er) esta mar passa lamojor p(ar)tida d(e) lespeçies / qui uen en allex andrja deles jndies :- |
Si riproduce la didascalia L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
aquesta mar es appellade la mar roga p(er) on pasaren los ·xij· trips disraell / esepiats q(ue) laygua noes roga mas lo fons es dachela color p(er) esta mar passa lamojor p(ar)tida d(e) lespeçies / qui uen en allex andrja deles jndies :- |
Aquesta mar és appellade la Mar Roga, per on pasaren los XII trips d’Israell. E sepiats que l’aygua no és roga, mas lo fons és d’achela color. Per esta mar passa la mojor partida de l’espèçies qui ven en Allexandria de les Índies.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Aquesta mar és appellade la Mar Roga, per on pasaren los XII trips d’Israell. E sepiats que l’aygua no és roga, mas lo fons és d’achela color. Per esta mar passa la mojor partida de l’espèçies qui ven en Allexandria de les Índies.
|
Questo mare è chiamato Mar Rosso, attraverso il quale passarono le dodici tribù d’Israele. E sappiate che l’acqua non è rossa, ma il fondale è di quel colore. Attraverso questo mare vengono trasportate la maggior parte delle spezie che dalle Indie giungono ad Alessandria.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione L (riferimenti numerici 128-129, 131-134) dell'edizione Grosjean 1977, dedicata al Monte Sinai e ai territori che si affacciano sul Mar Rosso.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 128-129, 131-134.
![]() |
![]() |
L3 (128-129, 131-134)
![]() |
128 gujde 129 serajn 131 chos 132 lidebo 133 mede 134 mont barchium |
![]() |
![]() |
enaquesta ciutat de chos aporten la espeçiarja la qual uedeles jndies puys sa porten enbabillonja (e) eenallexandrja |
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 128-129, 131-134.
![]() |
![]() |
L3 (128-129, 131-134)
128 gujde 129 serajn 131 chos 132 lidebo 133 mede 134 mont barchium |
128 Guide 129 Serain 131 Chos 132 Lidebo 133 Mede 134 Mont Barchium |
enaquesta ciutat de chos aporten la espeçiarja la qual uedeles jndies puys sa porten enbabillonja (e) eenallexandrja |
En aquesta ciutat de Chos aporten la espeçiaria la qual ve de les Índies; puys s’aporten en Babillònia e een Allexandria. |
Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione L (riferimenti numerici 128-129, 131-134) dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
L3 (128-129, 131-134)
128 Guide 129 Serain 131 Chos 132 Lidebo 133 Mede 134 Mont Barchium |
128 Gedda 129 Serain* 131 Quseir 132 ‘Aydhab? 133 Mede* 134 Jabal Zabārah? |
En aquesta ciutat de Chos aporten la espeçiaria la qual ve de les Índies; puys s’aporten en Babillònia e een Allexandria. |
In questa città di Quseir vengono sbarcate le spezierie provenienti dalle Indie; dopodiché vengono trasportate a Babilonia d’Egitto e ad Alessandria.
|
* Toponimo non identificato.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione M (riferimenti numerici 135-142) dell'edizione Grosjean 1977, inerente agli attuali territori della Libia, dell'Egitto e del Sudan.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 135-142. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
M1 (135-142)
![]() |
![]() |
![]() |
140 stagnom rasalcasero faramja enes 139 d anjat 141 chayre 142 babillonja flu(m)dmjat cauo bru fa(n)ui? 138 foe flum rayet casar bocher 137 allexandrja tore de larabe Golf de larabe cauo berio ripe* albe Golf raos rayba porto de la rassa Insula de caleca lagessegio legussi 136 port alberton Illa de colomj carto sallones casales punta de rameda porto salom porto rio solomar punta de luch luch 135 [porto] de [ira]**
|
* Il copista sembra aver corretto in <p> un'originaria <b>.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 109).
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 135-142. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
M1 (135-142)
![]() |
||
![]() |
140 stagnom rasalcasero faramja enes 139 d anjat 141 chayre 142 babillonja flu(m)dmjat cauo bru fa(n)ui? 138 foe flum rayet casar bocher 137 allexandrja tore de larabe Golf de larabe cauo berio ripe* albe Golf raos rayba porto de la rassa Insula de caleca lagessegio legussi 136 port alberton Illa de colomj carto sallones casales punta de rameda porto salom porto rio solomar punta de luch luch 135 [porto] de [ira]** |
140 Stagnom Ras Al Casero Faramia Enes 139 Daniat 141 Chayre 142 Babillònia Flum Dmiat Cavo Bru Fanui 138 Foe Flum Rayet Casar Bocher 137 Allexandria Tore de l’Arabe Golf de l’Arabe Cavo Berio Ripe Albe Golf Raos Rayba Porto de la Rassa Insula de Caleca Lagessegio Legussi 136 Port Alberton Illa de Colomí Carto Sallones Casales Punta de Rameda Porto Salom Porto Rio Solomar Punta de Luch Luch 135 Porto de Ira |
* Il copista sembra aver corretto in <p> un'originaria <b>.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 109).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione M (riferimenti numerici 145-155, 157; 6], 7]) dell'edizione Grosjean 1977, inerente agli attuali territori della Libia, dell'Egitto e del Sudan.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 145-155, 157; 6], 7] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
M2 (145-155, 157; 6], 7])
![]() ![]() |
145 tegia 146 lialeyse 147 sohan 148 hurma 149 doncola 150 ansee 151 coale 152 dobaha 153 sobaha 154 ciutat sioene 155 Insula meroem 157 ciuta de nubia 6] AFRICHA 7] NVBIA |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 145-155, 157; 6], 7] dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
M2 (145-155, 157; 6], 7])
145 tegia 146 lialeyse 147 sohan 148 hurma 149 doncola 150 ansee 151 coale 152 dobaha 153 sobaha 154 ciutat sioene 155 Insula meroem 157 ciuta de nubia 6] AFRICHA 7] NVBIA |
145 Tegia 146 Lialeyse 147 Sohan 148 Hurma 149 Doncola 150 Ansee 151 Coale 152 Dobaha 153 Sobaha 154 Ciutat Sioene 155 Insula Meroem 157 Ciuta de Núbia 6] ÀFRICHA 7] NÚBIA |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia N dell'edizione Grosjean 1977. Vengono inoltre riprodotti in questa sezione i riferimenti numerici 156, 158 della porzione M.
![]() |
![]() |
Si riproducono riferimenti numerici 156, 158 e didascalia N dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
N; 156, 158
![]() |
158 des(er)tde gipte [aci e]s* la migane bra(n)cha demontis [tauru]s sobra aq(ue)sta muntanye [passen] alscu(n)s s(er)rey(n)s palagrins [de la part]ide de pone(n)t q(ui) uolen anar [a la] mecha p(er) ueer larcha de muffum(e)t la qual es lurlig :- 156 albayadi |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 116).
Si riproducono riferimenti numerici 156, 158 e didascalia N dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
N; 156, 158
158 des(er)tde gipte [aci e]s* la migane bra(n)cha demontis [tauru]s sobra aq(ue)sta muntanye [passen] alscu(n)s s(er)rey(n)s palagrins [de la part]ide de pone(n)t q(ui) uolen anar [a la] mecha p(er) ueer larcha de muffum(e)t la qual es lurlig :- 156 albayadi |
158 Desert d’Egipte
Ací és la migane brancha de Montis Taurus. Sobra aquesta muntanye passen alscuns serreyns palagrins de la partide de ponent qui volen anar a la Mecha per veer l’archa de Muffumet, la qual és lur lig. 156 Al Bayadi |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 116).
Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia N e riferimenti numerici 156, 158 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
N; 156, 158
158 Desert d’Egipte
Ací és la migane brancha de Montis Taurus. Sobra aquesta muntanye passen alscuns serreyns palagrins de la partide de ponent qui volen anar a la Mecha per veer l’archa de Muffumet, la qual és lur lig. 156 Al Bayadi |
158 Deserto d’Egitto Qui si colloca il centro della catena dei monti Tibesti*. Al di sopra di questa montagna passano alcuni pellegrini saraceni provenienti dalle regioni di Ponente che vogliono andare a La Mecca per vedere il sepolcro di Maometto, che per loro rappresenta la Legge.
156 Al Bayadi** |
* Identificazione incerta.
** Toponimo non identificato.
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. Vengono inoltre riprodotti in questa sezione i riferimenti numerici 143, 144 della porzione M.
![]() |
![]() |
Si riproducono riferimenti numerici 143-144 e didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
O; 143-144
![]() |
143 bussi mjnere 144 ieuch cossa |
aquest solda de babillonja es gran (e) poderos entre los altres de aquesta regio :- |
Si riproducono riferimenti numerici 143-144 e didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
O; 143-144
143 bussi mjnere 144 ieuch cossa |
143 Bussi Minere 144 Jeuch Cossa |
aquest solda de babillonja es gran (e) poderos entre los altres de aquesta regio :- |
Aquest soldà de Babillònia és gran e poderós entre los altres de aquesta regió.
|
Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia O e riferimenti numerici 143-144 dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
O; 143-144
143 Bussi Minere 144 Jeuch Cossa |
143 Bush (odierna Nasser) al-Minyā 144 Asyūṭ Qūṣ |
Aquest soldà de Babillònia és gran e poderós entre los altres de aquesta regió.
|
Questo sultano di Babilonia d’Egitto è grande e potente tra i sovrani di questa regione.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
P
![]() |
[…] de sarrayns ciutat de [nubia aqu]est* rey de nubia/esta [tots tem]ps enguerra earmes [ab los chresti]ans de nubia quj son so [ts] la se(n)yorja del enp(er)ador / de [et]iopia (e) d ela te(r)ra d(e) preste ioha(n) |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 115).
Si riproduce la didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
P
[…] de sarrayns ciutat de [nubia aqu]est* rey de nubia/esta [tots tem]ps enguerra earmes [ab los chresti]ans de nubia quj son so [ts] la se(n)yorja del enp(er)ador / de [et]iopia (e) d ela te(r)ra d(e) preste ioha(n) |
[…] de sarrayns, ciutat de Núbia. Aquest rey de Núbia està tots temps en guerra e armes ab los chrestians de Núbia, qui són sots la senyoria del enperador de Etiopia e de la terra de Preste Johan.
|
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 115).
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
P
[…] de sarrayns, ciutat de Núbia. Aquest rey de Núbia està tots temps en guerra e armes ab los chrestians de Núbia, qui són sots la senyoria del enperador de Etiopia e de la terra de Preste Johan. |
[…] dei Saraceni, città della Nubia. Questo re di Nubia è sempre in guerra e in armi contro i cristiani di Nubia, i quali sono sotto il dominio dell’imperatore d’Etiopia e sudditi della terra del Prete Gianni. |
La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
Trascrizione a cura di Giulio Avincola.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della metà superiore destra della tavola, relativa alla sponda occidentale del Mar Caspio e al Volga (didascalia A e i riferimenti 1-8; 11-21; 23-24 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Dal momento che l'intera porzione superiore è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, le immagini accanto alle quali si presenta la trascrizione sono state ruotate per favorire il raffronto con la scrittura e suddivise in tre porzioni per maggior chiarezza.
![]() |
![]() |
![]() |
19. doiayo 18. anmaga maumetauar 17. costasi bacu 16. cap depreala barg barmachu 15. xamay mumor caraol 14. derb(en)t 13. fasath abserah[…] machen barsac burcha cobaso cicie |
![]() |
12 baseiay 11 therchi Golf de terchi cubene 7 fabinagi 6 cotaba mondasi bachanti agitarcam pasgio |
24 flum layech 23 catolicati cremis |
![]() |
5. ciutatdessarra 4. berchimam 3. zizera 2. borgar 1. castrama |
Açi esta lem p(er)ador de aquesta regio septe(n)trional del qual lo imperi come(n)sa en la proui(n)cia de bur garia (e) feneix en la ciutat de organ cio losenyores appe llat jambech senyor del sarra |
![]() |
![]() |
A | |
Açi esta/ lem p(er)ador de aquesta regio septe(n)trional del qual lo imperi come(n)sa en la proui(n)cia de bur garia (e) feneix en la ciutat de organ cio losenyores appe llat jambech senyor del sarra |
Açí està l'emperador de aquesta regió septentrional, del qual lo imperi comensa en la provincia de Burgària e feneix en la ciutat de Organcio. Lo senyor és appellat Jambech, senyor del Sarra
|
1. castrama 2. borgar 3. zizera 4. berchimam 5. ciutatdessarra 6. pasgio agitarcam bachanti mondasi cotaba 7. fabinagi 11. cubene Golf de terchi therchi 12 baseiay 13. cicie cobaso burcha barsac machen abserah[…]n fasath 14. derb(en)t 15. caraol mumor xamay 16. barmachu barg cap depreala 17. bacu costasi 18. maumetauar anmaga 19. doiayo 23 cremis catolicati 24 flum layech |
1. Castrama 2. Borgar 3. Zizera 4. Berchimam 5. Ciutat de Ssarra 6. Pasgio Agitarcam Bachanti Mondasi Cotaba 7. Fabinagi 11. Cubene Golf de Terchi Therchi 12 Baseiay 13. Cicie Cobaso Burcha Barsac Machen Abserah[…] Fasath 14. Derbent 15. Caraol Mumor Xamay 16. Barmachu Barg Cap de Preala 17. Bacu Costasi 18. Maumetauar Anmaga 19. Doiayo 23 Cremis Catolicati 24 Flum Layech |
![]() |
![]() |
A | |
Açí està l'emperador de aquesta regió septentrional, del qual lo imperi comensa en la provincia de Burgària e feneix en la ciutat de Organcio. Lo senyor és appellat Jambech, senyor del Sarra
|
Qui c’è l’imperatore di questa regione settentrionale il cui impero inizia nella provincia di Bulgaria e finisce nella città di Kunya Urghench. Il signore si chiama Iambech, signore del Saray. |
1. Castrama 2. Borgar 3. Zizera 4. Berchimam 5. Ciutat de Ssarra 6. Pasgio Agitarcam Bachanti Mondasi Cotaba 7. Fabinagi 11. Cubene Golf de Terchi Therchi 12 Baseiay 13. Cicie Cobaso Burcha Barsac Machen Abserah[…] Fasath 14. Derbent 15. Caraol Mumor Xamay 16. Barmachu Barg Cap de Preala 17. Bacu Costasi 18. Maumetauar Anmaga 19. Doiayo 23 Cremis Catolicati 24 Flum Layech |
![]() |
![]() |
Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, l'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
![]() |
[..]piats que aquells quj uolen passar aquest desert estan (e) [r]eposen p(er) tota una setmana continuame(n)t en una ciutat [..]pellada lop. enla qualells (e) lursbesties recrean/ puys [..]en lurs necessaris p(er) .vij. meses/ Car p(er) tot lodesert ua [.]om .j. dia (e) una njt abans q(ue) hom puxa trobar aygua [.o]na abeure mas de diaen dia (e) nit ne troba hom tanta [.] abasta de .l. en .C./ p(er)sones/ o/ ames/ Esis esdeuendra [.a] nit caualcant algu agreujatseadorma o en altra cosa [..]ta p(er) q(ue) leix los altres companyo(n)s souen sesdeue q(ue) ou [.] ue(us) dediables semblants ales ueus dels compa[n]yo(n)s [.]mona quel nomene(n) p(er) son nom propri p(er) que los [.....]is/ lo menan tant de ça (e) della p(er) lo desert/ axi con [....]o(n)s seus q(ue) null temps no pot tro bar sos com [.......]s. Edaytal desert .m. nouelles ne son sabudes. 22. [...]ta[.] [.]emarmorea 9. pascherti 10. jor nam |
![]() |
![]() |
9. pascherti 10. jor nam 22. [...]ta[.] [.]emarmorea [..]piats que aquells quj uolen passar aquest desert estan (e) [r]eposen p(er) tota una setmana continuame(n)t en una ciutat [..]pellada lop. enla qualells (e) lursbesties recrean/ puys [..]en lurs necessaris p(er) .vij. meses/ Car p(er) tot lodesert ua [.]om .j. dia (e) una njt abans q(ue) hom puxa trobar aygua [.o]na abeure mas de diaen dia (e) nit ne troba hom tanta [.] abasta de .l. en .C./ p(er)sones/ o/ ames/ Esis esdeuendra [.a] nit caualcant algu agreujatseadorma/ o en altra cosa [..]ta p(er) q(ue) leix los altres companyo(n)s souen sesdeue [q(ue) ou [.] ue(us) dediables semblants ales ueus dels compa[n]yo(n)s [.] mona quel nomene(n) p(er) son nom propri p(er) que los [.....]is/ lo menan tant de ça (e) della p(er) lo desert/ axi con [...]o(n)s seus q(ue) null temps no pot tro bar sos com [....]s. Edaytal desert .m. nouelles ne son sabudes. |
9. Pascherti 10. Jornam
22. [...]ta[.] [.]e Marmorea [..]piats que aquells qui volen passar aquest desert estan e reposen per tota una setmana contínuament en una ciutat [..]pellada Lop en la qual ells e lurs bèsties recréan. Puys [..]en lurs necessaris per VII meses, car per tot lo desert va [.]om I dia (e) una nit abans que hom puxa trobar aygua [.]ona a beure, mas de dia en dia e nit ne troba hom tanta [que] abasta de L en C persones o a més. E si.s esdevendrà [.a] nit cavalcant algú agreujat se adorma, o en altra cosa [..]ta per què leix los altres companyons, sovén s'esdevé que ou [.] veus de diables semblants a les veus dels companyons [.]mona que.l nomenen per son nom propri per qué los [.....]is lo menàn tant deçà e dellà per lo desert, axí con [...]ons seus que null temps no pot trobar sos com[....]s. E d'aytal desert M novelles ne són sabudes |
![]() |
![]() |
9. Pascherti
10. Jornam 22. [ciu]ta[t] [d]e Marmorea* [Sa]piats que aquells qui volen passar aquest desert estan e reposen per tota una setmana contínuament en una ciutat [ap]pellada Lop en la qual ells e lurs bèsties recréan. Puys [pren]en* lurs necessaris per VII meses, car per tot lo desert va [h]om I dia (e) una nit abans que hom puxa trobar aygua [b]ona a beure, mas de dia en dia e nit ne troba hom tanta [que] abasta de L en C persones o a més. E si.s esdevendrà [.a] nit cavalcant algú agreujat se adorma, o en altra cosa [es]ta per què leix los altres companyons, sovén s'esdevé que ou [.] veus de diables semblants a les veus dels companyons [.]mona que.l nomenen per son nom propri per qué los [demon]is** lo menàn tant deçà e dellà per lo desert, axí con [company]ons seus que null temps no pot trobar sos com[panyon]s. E d'aytal desert M novelles ne són sabudes |
Sappiate che quelli che vogliono attraversare questo deserto restano e si riposano per una settimana intera continuamente in una città chiamata Lop, nella quale essi e le loro bestie si ricreano. Poi prendono le cose necessarie per sette mesi, perché un uomo può andare per tutto il deserto un giorno e una notte prima che questo possa trovare acqua buona da bere, ma di giorno in giorno o di notte ne trova tanta che basta per 50 o 100 persone o più. E se accade che la notte qualcuno che sta cavalcando, affaticato, si addormenti, o che per altra causa e lasci gli altri compagni, spesso senta [...] voci di diavoli, che sembrano le voci dei compagni, [...] che lo chiamano per nome; per questo i demoni lo trasportano di qua e di là per il deserto, coì come i suoi compagni, per cui non li può più trovare. Di tale deserto, mille novelle si sono sapute.
|
* Integrazioni effettuate sulla scorta di Grosjean 1977
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla sponda nord-orientale del Mar Caspio (A3: riferimenti numerici 25-35 dell'edizione Grosjean 1977) .
![]() |
![]() |
![]() |
25 Golf demonjmentis 26 trestargo mansuua 29 ciutat deno[.] 27 mebnemeselach chocinacho cauo jancho 28 cauo destayra 30 flum dorgançi 31 punta de sabium ogus daldozen 34 ca[ia.....] 32 flumamo amo cauo doschi 33 Golf de d[...] |
![]() |
![]() |
![]() |
25 Golf demonjmentis 26 trestargo mansuua 27 mebnemeselach chocinacho cauo jancho 28 cauo destayra 29 ciutat deno[.] 30 flum dorgançi 31 punta de sabium ogus daldozen 32 flumamo amo cauo doschi 33 Golf de d[...] 34 ca[ia.....] |
25. Golf de Monimentis 26. Trestargo Mansuua 27. Mebnemeselach Chocinacho Cavo Jancho 28. Cavo de Stayra 29. Ciutat de no[.] 30. Flum d'Organçi 31. Punta de Sabium Ogus Daldozen 32. Flum Amo Amo Cavo d'Oschi 33 Golf de d[...] 34 Caia[.....] |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Mar Caspio (didascalia C dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione relativa al Mar Caspio (didascalia C dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
![]() |
aquesta mar es appellada mar del sarra (e) de bacu :- |
![]() |
![]() |
aquesta mar es appellada mar del sarra (e) de bacu :- | Aquesta mar és appellada Mar del Sarra e de Bacú. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla sponda meridionale del Mar Caspio (D1: riferimenti 36-40, 66 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
D1 (36-40)
![]() |
![]() |
![]() |
40. deystam 38. cap decilam becizet nopaya |
![]() |
![]() |
36. layam renchu caxinaro langra dalep 37. Gellam temeldet cillam 38. richo besante achdio nopaya becizet cap decilam 39. masandra Golf de masndra 40. deystam 66. sodauja |
36. Layam Renchu Caxinaro Langra Dalep 37. Gellam Temeldet Cillam 38. Richobesante Achdio Nopaya Becizet Cap de Cilam 39. Masandra Golf de Masndra 40. Deystam 66. Sodavia |
![]() |
![]() |
L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
![]() |
52. ormj
|
41. archa denoe 42 monts ararat sup q(uod) archam noe post duluui 43. mu(n)t tabr(us) 44. .iii. ecressie 45. villanj |
![]() |
![]() |
41. archa denoe 42 monts ararat sup q(uod) archam noe post duluui 43. mu(n)t tabr(us) 44. .iii. ecressie 45. villanj 46. tauris 47. mar dargis 48. argis 49. capercj 50. mar demarga 51. marga 52. ormj 53. malascerti 54. pasalain 55. zizera 59. eufrates 60. ermjniamajor 61. moror 64. cremi |
41. Archa de Noé
42 Monts Ararat sup quod Archam Noé post duluvi
43. Munt Tabrus |
![]() |
![]() |
D3 (56-58, 62, 65)- E
![]() |
|
![]() |
56. aquesta ciutates appellada niniue lagran laqual es destrouida p(er) loseu pachat :- 65. cade |
58. ciutat de baldach açi fo babillonja lagran on es taua nebachadenor laqual es appellada ara balda cha (e) sepiats q(ue) enesta ciutat seporta molta especia ria emoltes nobles coses les quals uenan dele s indies/ E depuyx se sca(m)pen p(er) la terra de suria jespeçialament en laciutat de domasch :- |
![]() |
![]() |
56. aquesta ciutates appellada niniue lagran laqual es destrouida p(er) loseu pachat :- 57. orbo 58. ciutat de baldach açi fo babillonja lagran on es taua nebachadenor laqual es appellada ara balda cha (e) sepiats q(ue) enesta ciutat seporta molta especia ria emoltes nobles coses les quals uenan dele s indies/ E depuyx se sca(m)pen p(er) la terra de suria jespeçialament en laciutat de domasch :- 62. ferug 65. cade |
56. Aquesta ciutat és appellada Ninive la gran, la qual és destrouida per lo seu pachat.
57. Orbo 58. Ciutat de Baldach Açí fo Babillònia la gran, on estava Nebachadenor, la qual és appellada ara Baldacha. E sepiats que en esta ciutat se porta molta especiaria e moltes nobles coses, les quals vénan de les Indies, e depuyx s'escampen per la terra de Suria i espeçialament en la ciutat de Domasch. 62. Ferug |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla città di Shiraz (didascalia F, riferimento 68 e 2] dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
![]() |
78. ciutat de ssiras aquesta ciutates appelladassiras e anti[ga....] era appellade ciutat de gracia quor est aquella hon fo primerament atrobada [.] stronomia p(er) lo gran sauj tolomeu :- 2] REY DELTAURIS |
![]() |
![]() |
78. ciutat de ssiras aquesta ciutates appelladassiras e anti[ga....] era appellade ciutat de gracia quor est aquella hon fo primerament atrobada [.] stronomia p(er) lo gran sauj tolomeu :- 2] REY DELTAURIS |
78. Ciutat de Ssiras
Aquesta ciutat és appellada Ssiras e antiga[....] era appellade Ciutat de Gracia quor est aquella hon fo primerament atrobada [.]stronomia per lo gran sauiT olomeu.
2] Rey del Tauris |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla riva superiore del Golfo Persico (riferimenti 63, 69-75 e didascalia G di questa tavola e 32 della successiva dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
La trascrizione è divisa in due parti per maggiore chiarezza: prima viene presentata la metà destra e a seguire quella sinistra.
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
63. tor(r)a debabell 69. basara 1. BALDACH 70. taiuust 71. chesi 72. serans |
73-75, 32
![]() ![]() |
aquesta ciutat es appe[llada ..]rmes la qual
es comensament deles ind[...] esepiats q(ue) anesta ciutat uenen des [nau]es les quals han .viij. e .x. arbres les [.]uals han uell(e)s
de chanyes :-
73. ussn 74. creman 75. hormision 32. nocram |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
63. tor(r)a debabell
1. BALDACH 69. basara 70. taiuust 71. chesi 72. serans 73. ussn 74. creman 75. hormision aquesta ciutat es appe[llada ..]rmes la qual es comensament deles ind[...] esepiats q(ue)
anesta ciutat uenen des [nau]es les quals han .viij. e .x. arbres les [.]uals han uell(e)s de chanyes :-
32. nocram |
63. Torra de Babell
1. Baldach 69. Basara 70. Taivust 71. Chesi 72. Serans 73. Ussn 74. Creman 75. Hormision Aquesta ciutat és appellada [..]rmes, la qual és comensament de les Ind[...]. E sepiats que an esta ciutat venen des naves les quals han VII e X arbres les [.]uals han velles de chanyes.
32. Nocram
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Golfo Persico (didascalia H e riferimenti 76-79 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Per maggior chiarezza la trascrizione è stata suddivisa in due parti: prima viene presentata la didascalia situata a destra della tavola, poi i riferimenti situati sulla sinistra.
![]() |
![]() |
Didascalia H
![]() |
Denant la bocha del flum de baldach mar de les indies/ ede perssia/ açi son pescades les perles les quals son aportades en la ciutat de baldach E los pescados qui les pesquen abans que de uaylen enlo fons de la mar dien lo seus encan taments per tal que los pexos fugen :- |
76-79
![]() |
76. insula de chis 77. insula de ormis 78. duomarja 79. e[...] |
![]() |
![]() |
Denant la bocha del flum de baldach mar de les indies/ ede perssia/ açi son pescades les perles les quals son aportades en la ciutat de baldach E los pescados qui les pesquen abans que de uaylen enlo fons de la mar dien lo seus encan taments per tal que los pexos fugen :- 76. insula de chis 77. insula de ormis 78. duomarja 79. e[...] |
Denant la bocha del flum de Baldach mar de les Indies e de Pèrssia. Açi són pescades les perles les quals són aportades en la ciutat de Baldach, e los pescadós qui les pesquen abans que devaylen en lo fons de la mar dien lo seus encantaments per tal que los pexos fugen.
76. Insula de Chis |
![]() |
![]() |
In corrispondenza della trascrizione l'immagine è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
![]() |
80 ietrib 81 cabat 82 jepta 84 almedina 83 golfaca |
![]() |
![]() |
80. ietrib 81. cabat 82. jepta 83. golfaca 84. almedina |
80. Ietrib 81. Cabat 82. Jepta 83. Golfaca 84. Al Medina |
![]() |
![]() |
Per maggiore chiarezza la trascrizione è stata suddivisa in tre parti: prima si presenta la didascalia K, poi quella L, poi i riferimenti situati nella parte inferiore della tavola.
![]() |
![]() |
![]() |
arabia sebba prouinçia la qual es
aquella q(ue) tania laragina sebba ara es
de sar(r)ayns alharabs eay moltes bon(ne)s
odos axi con demirra edensens ees ab un dade en or enargent een peres preci osses eencarasegons diu hies atrobat un auçell q(ue) ha nom fenix :- ARABIA SEBBA |
![]() |
85. ciutat demecha mecha / Enesta ciutat es larcha de
mafumet proffeta dels sarrayns los
quals uenan açi de totes lus regio(n)s enpelegrinatge edien edien pus an uista ten preçiossa cossa q(ue) no son dign de pos ueser eaqui els sambaçinan lauista en reuenencja demufumet :- |
I2 (86-91)
![]() |
![]() |
86. adep 88. mey 89. adromant 90. seneha 87. adem 91. insula [...]* |
* la rubrica contina nella tavola successiva, ma è illeggibile
L'edizione presenta, nell'ordine, la didascalia K, quella L e i riferimenti 86-91.
![]() |
![]() |
arabia sebba prouinçia la qual es
aquella q(ue) tania laragina sebba ara es
de sar(r)ayns alharabs eay moltes bon(ne)s
odos axi con demirra edensens ees ab un dade en or enargent een peres preci osses eencarasegons diu hies atrobat un auçell q(ue) ha nom fenix :- ARABIA SEBBA 85. ciutat demecha mecha / Enesta ciutat es larcha de mafumet proffeta dels sarrayns los quals uenan açi de totes lus regio(n)s enpelegrinatge edien edien pus an uista ten preçiossa cossa q(ue) no son dign de pos ueser eaqui els sambaçinan lauista en reuenencja demufumet :- 86. adep 87. adem 88. mey 89. adromant 90. seneha 91. insula [...] |
Arabia Sebba:provínçia la qual és aquella que tania la ragina Sebba. Ara és de sarrayns alhàrabs e ay moltes bonnes odós, axí con de mirra e d'ensens, e és abundade en or, en argent e en péres preciosses e encara, segons diu, hi és atrobat un auçell que ha nom fenix.
Arabia Sebba
85. ciutat de Mecha Mecha: en esta ciutat és l'archa de Mafumet, proffeta dels Sarrayns, los quals venan açí de totes lus regions en pelegrinatge e dien e dien, pus an vista ten preçiossa cossa, que no són dign de pos veser, e aquí els s'ambaçinan la vista en revenencia de Mufumet.
86. Adep 87. Adem 88. Mey 89. Adromant 90. Seneha 91. Insula [...] |
La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
Trascrizione a cura di Giulio Avincola.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
Inoltre la sezione è stata suddivisa in due parti per maggior chiarezza: prima viene presentata la porzione B- C, e poi la A. Si segnala infine che la didascalia B della tavola precedente è relativa all'immagine della carovana qui riportata.
A-B-C
![]() ![]() |
![]() |
B-C
![]() |
aquesta carauana es partida del imp(er)i de sarra p(er) anar aalcatayo :- |
A
![]() |
los munts de sebur 9. sugur 7 iachion on neix lo gran 4 camull fluui Edil 10. cigicalas 8 singuj 6 siacur 3 sebur 2 fachatim |
![]() ![]() |
![]() |
2 fachatim 3 sebur 4 camull 5 los munts de sebur on neix lo gran fluui Edil 6 siacur 7 iachion 8 singuj 9 sugur 10 cigicalas aquesta carauana es partida del imp(er)i |
2 Fachatim 3 Sebur 4 Camull 5 Los munts de Sebur on neix lo gran fluvi Edil 6 Siacur 7 Jachion 8 Singui 9 Sugur 10 Cigicíalas Aquesta caravana és partida del imperi de Sarra per anar a Alcatayo. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'Asia centro-occidentale (D: riferimenti 11-17, 26 1] dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Per maggior chiarezza e un migliore raffronto con l'immagine, la trascrizione è divisa in due parti: prima si presenta la parte superiore, fino al riferimento 12, e a seguire quella inferiore.
D
![]() |
![]() |
1], 26, 11-12
![]() |
26. co(n)gica(n)ti 11. cotam 1 ASSIA |
13-17
![]() |
13. badale(n)ch 14. chabol 15. baspabicho 16. camar 17.moltas ciuitas magni |
![]() |
![]() |
1 ASSIA 11. cotam 12. timitri 13. badale(n)ch 14. chabol 15. baspabicho 16. camar 17. moltas ciuitas magni aq(ue)s edificha allexandri rey demacedoni :- 26. co(n)gica(n)ti |
1 Assia
11. Cotam 12. Timitri 13. Badalench 14. Chabol 15. Baspabicho 16. Camar 17. Moltas civitas magni, aques edifichà Allexandri, rey de Macedoni.
26. Congicanti |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla regione storica del Turkestan occidentale (E ell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
E
![]() |
|
![]() |
20. trabischa 18. zaraspa 21. calaycastro 19. choya 24. bocar 22. saray 25. samarchati 23. sista 29. coyandi 27. eui 28. amol |
30. monts de amol finis perssia |
![]() |
![]() |
18. zaraspa 19. choya 20. trabischa 21. calaycastro 22. saray 23. sista 24. bocar 25. samarchati 27. eui 28. amol 29. coyandi 30. monts de amol finis perssia |
18. Zaraspa 19. Choya 20. Trabischa 21. Calaycastro 22. Saray 23. Sista 24. Bocar 25. Samarchati 27. Eui 28. Amol 29. Coyandi 30. Monts de Amol, finis Perssia |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa ai Re Magi (F, 2] dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
F
![]() |
Aquesta pruuincia es appellada tarssia delaqu al axiren .los .iii. reys fortsauis eua(n)gueren en batlem de judea ab lurs dons eadoraren ih(es)u (xrist) eson sebolits en la ciutat de cologna adues iornades de bruges :- TARSSIA |
![]() |
![]() |
F
Aquesta pruuincia es appellada tarssia delaqu al axiren .los .iii. reys fortsauis eua(n)gueren en batlem de judea ab lurs dons eadoraren ih(es)u (xrist) eson sebolits en la ciutat de cologna adues iornades de bruges :- TARSSIA |
Tarssia Aquesta pruvíncia és appellada Tàrssia, de la qual axiren los III reys fort savis e vangueren en Batlem de Judea ab lurs dons e adoraren Jhesu Christ e són sebolits en la ciutat de Cologna a dues jornades de Bruges.
|
![]() |
![]() |
Per maggior chiarezza e un migliore raffronto con l'immagine, la trascrizione è stata divisa in due parti: prima viene presentata la fascia superiore, poi quella inferiore.
G 1
![]() |
![]() |
didascalia G, 45, 47
![]() |
LOREYDELLI Açi esta un solda gran (e) podaros moltrich/ aquest solda ha .DCC. orifants (e) C.millia home(n)s acauall sots losou imp(er)i ha encara peons sens no(m)bre / En aquestes part ha molt or (e) moltes peres p(re)cioses :- :- 45. bargelidda 47. hocibelech |
33-37, 46, 48-49, 51
![]() |
33. checimo 34. damonela 46. barochi 35. femenat 48. neruala 36. ciutat de goga 37. canbetum 49. ciutat de delly 51. des(er)t deles indies |
![]() |
![]() |
LOREYDELLI Açi esta un solda gran (e) podaros moltrich/ aquest solda ha .DCC. orifants (e) C.millia home(n)s acauall sots losou imp(er)i ha encara peons sens no(m)bre / En aquestes part ha molt or (e) moltes peres p(re)cioses :- :- 33. checimo 34. damonela 35. femenat 36. ciutat de goga 37. canbetum 45. bargelidda 46. barochi 47. hocibelch 48. neruala 49. ciutat de delly 51. des(er)t deles indies |
Lo rey Delli Açí està un soldà gran e podarós, molt rich; aquest soldà ha DCC orifants e C millia hòmens a cavall, sots lo sou imperi ha encara peons sens nombre. En aquestes part ha molt or e moltes péres precioses.
33. Checimo 34. Damonela 35. Femenat 36. Ciutat de Goga 37. Canbetum 45. Bargelidda 46. Barochi 47. Hocibelch 48. Neruala 49. Ciutat de Belly 51. Desert de les Indies |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'India sud-occidentale (G riferimenti 38-44 ell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
G
![]() |
38. cap de paschinor 50. ialeym 39. cocjntaya 40. paychinor 41. chintabor 42. nandor 43. pescamor 44. manGanor |
![]() |
![]() |
![]() |
38. cap de paschinor 39. cocjntaya 40. paychinor 41. chintabor 42. nandor 43. pescamor 44. manGanor 50. ialeym |
38. Cap de Paschinor 39. Cocintaya 40. Paychinor 41. Chintabor 42. Nandor 43. Pescamor 44. Manganor 50. Jaleym |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola realtiva al regno di Vijayanagara (H ell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H
![]() |
52. diogil Açi senyreia lo rey colobo (xristia) |
![]() |
![]() |
![]() |
Açi senyreia lo rey colobo (xristia) pruuincja de columbo :- :- 52. diogil 53. bixder 54. elly 55. ciutat d(e) columbo |
Açí senyreja lo rey Colobo, christià; pruvíncia de Columbo :- :-
52.Diogil 53. Bixder 54. Elly 55. Ciutat de Columbo |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'Oceano Indiano (I-K dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Per maggiore chiarezza la trascrizione è divisa in due parti: prima si presenta la fascia superiore, poi quella inferiore.
I-K
![]() |
![]() |
I
![]() |
[E s]apiats q(ue) aquestes naus son appella des inchi (e) han .lx. coldes decarena (e) hobren .xxx.iiij. coldes (e) mey(n)s han [.]cara de .iiij. arbres fins en .x. (e) les [.]es ueles son de canes (e) de palma |
K
![]() |
En lamar jn dich enlaqual son p eschades (e) a y illes molt riques mas los peschados a bans que deuallen [..]la lecotra* alamar dien ses en cantacions p(er) les quals los pexos molt fugen esi per auentura los pescados deuelauen pescara q(ue) no aguessen dites les lurs en cantacions los pexos los menjarien (e) aço es molt prouadacosa :- |
* Trascrizione priva di riferimento numerico perché mancante nell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I | |
[E s]apiats q(ue) aquestes naus son appella des inchi (e) han .lx. coldes decarena (e) hobren .xxx.iiij. coldes (e) mey(n)s han [.]cara de .iiij. arbres fins en .x. (e) les [.]es ueles son de canes (e) de palma |
E sapiats que aquestes naus són appellades Inchi e han LX coldes de carena e hobren XXXIIII coldes e meyns han [.]cara de IIII arbres fins en X e les [.]es veles són de canes e de palma
|
K | |
[..]la lecotra En lamar jn dich enlaqual son p eschades (e) a y illes molt riques mas los peschados a bans que deuallen alamar dien ses en cantacions p(er) les quals los pexos molt fugen esi per auentura los pescados deuelauen pescara q(ue) no aguessen dites les lurs en cantacions los pexos los menjarien (e) aço es molt prouadacosa :- |
[..]la lecotra En la mar Indich en la qual són peschades e ay illes molt riques, mas los peschadós abans que devallen al amar dien ses encantacions per les quals los pexos molt fugen. E si per aventura los pescadós develaven pescar a que no aguessen dites les lurs encantacions, los pexos los menjarien, e açò és molt provada cosa.
|
La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
Trascrizione a cura di Giulio Avincola
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
En aquestes illes nexen molt bons grifalts (e) falcons los quals los h(ab)ita dors no gosen pendre si no p(er) us del gra(n) ca senyor (e) emp(er)ador del catayo :- |
![]() |
![]() |
En aquestes illes nexen molt bons grifalts (e) falcons los quals los h(ab)ita dors no gosen pendre si no p(er) us del gra(n) ca senyor (e) emp(er)ador del catayo :- |
En aquestes illes nexen molt bons grifalts e falcons los quals los habitadors no gosen pendre sinó per ús del gran Ca, senyor e emperador del Catayo.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa ai riti funebri (B dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
sapiats q(ue) los homen s (e) les fembres de aquesta regio quant son morts ab esturments (e) ab solaços porten los acremar / Emp(er)o los parents dels morts ploren es deuesse algunes uegades mas atart que les mullers dels morts selançen ab los marits alf och les marits emp(er)o null temps no silançen ab lusm lers |
![]() |
![]() |
sapiats q(ue) los homen s (e) les fembres de aquesta regio quant son morts ab esturments (e) ab solaços porten los acremar / Emp(er)o los parents dels morts ploren es deuesse algunes uegades mas atart que les mullers dels morts selançen ab los marits alf och les marits emp(er)o null temps no silançen ab lusm lers |
Sapiats que los hòmens e les fembres de aquesta regió quant són morts ab esturments e ab solaços porten-los a cremar, emperò los parents dels morts ploren. Esdevé-sse algunes vegades, mas a tart, que les mullers dels morts se lançen ab los marits al foch, les marits emperò null temps no s'i lançen ab lus mlers
|
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura e suddivisa in tre parti per maggior chiarezza: si presentano, nell'ordine, prima la didascalia E, poi la C e infine la sezione D, che è priva di testo.
![]() |
![]() |
![]() |
aquest son dematall (e) aquests feu fer allexandri rey gran (e) poderos |
C
![]() |
muntanyes decaspis dinsles quals allexandri uju arbres ten altsqueles sajnes tochauen ales nu(us) eaqui cujdamorir si no q(ue) setanat len gita per lasua art ep(er) la sua art endoy aqui los tartres gog (e) magog (e) p(er) els feu los .ii. images dematall los demut scrits item encloy aq(ue) molts diu(er)ses ge[..]racjo(n)s de gens quj no dupten a manjar tota carn crua eaquesta eslagen(era)cio ab q(ue) uendra anti (chri)st elalurfi sera foc q(ui) aualardel cel quils confond[r]a:- |
![]() |
![]() |
![]() |
E | |
aquest son dematall (e) aquests feu fer allexandri rey gran (e) poderos |
Aquest són de matall, e aquests féu fer Allexandri, rey gran e poderos.
|
C | |
muntanyes decaspis dinsles quals allexandri uju arbres ten altsqueles sajnes tochauen ales nu(us) eaqui cujdamorir si no q(ue) setanat len gita per lasua art ep(er) la sua art endoy aqui los tartres gog (e) magog (e) p(er) els feu los .ii. images dematall los demut scrits item encloy aq(ue) molts diu(er)ses ge[..]racjo(n)s de gens quj no dupten a manjar tota carn crua eaquesta eslagen(era)cio ab q(ue) uendra anti (chri)st elalurfi sera foc q(ui) aualardel cel quils confond[r]a:- |
Muntanyes de Caspis dins les quals Allexandri viu arbres ten alts que les saines tochaven a les nuus, e aquí cuidà morir, sinó que Setanat l'en gità per la sua art. E per la sua art endoy aquí los Tartres Gog e Magog e per éls féu los II images de matall, los demut scrits. Item encloy aque molts diverses ge[..]racions de gens qui no dupten a manjar tota carn crua. E aquesta és la generació ab que vendra Antichrist e la lur fi serà foc qui avalar del cel qui.ls confondra.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della prima delle porzioni della tavola relative all'Asia Centrale (F dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
F (1-5)
![]() ![]() |
![]() |
5. chiancha |
4. cjagamor 2. zazaber
|
![]() ![]() |
1. tanduch 2. zazaber 3. sinaciu(us) 4. cjagamor 5. chiancha |
1. Tanduch 2. Zazaber 3. Sinaciuus 4. Ciagamor 5. Chiancha |
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
En aquesta ciutat de lop uenen m(er)caders deuers lo jn peri de sarra p(er) ana aalcatayo per lacarera dre ta (e) uan ab bo(us) (e) ab carretes (e) ab camels:- 6. ciutat de lop |
![]() |
![]() |
6. ciutat de lop En aquesta ciutat de lop uenen m(er)caders deuers lo jn peri de sarra p(er) ana aalcatayo per lacarera dre ta (e) uan ab bo(us) (e) ab carretes (e) ab camels:- |
6. Ciutat de Lop En aquesta ciutat de Lop vénen mercaders devers lo inperi de Sarra per ana a Alcatayo per la carera dreta e van ab bous e ab carretes e ab camels:-
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della seconda delle porzioni della tavola relative all'Asia centrale (H dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H (7-10)
![]() ![]() |
7. elbeit 9. chancjo 8. carachora |
![]() ![]() |
7. elbeit 8. carachora 9. chancjo 10. piginea |
7. Elbeit 8. Carachora 9. Chancio 10. Piginea |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Kahnato Chagatai (didascalie I-K, riferimenti 11-14 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Per maggior chiarezza la trascrizione è stata divisa in tre parti e l'immagine relativa al riferimento 11 è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
I, K, 11-15
![]() |
![]() |
I1, 11
![]() |
loloch quis assella ysicol / En aquest loch es.j. monestir de frares ermenjans en segons ques diu es locors de sent math(e)i apostol (e) euangelista:- 11. yssicol 11. yssicoll |
![]() |
12. chabol 13. camar 14. ciutat d(e) baldassia |
![]() |
Açi senyoreya lorey chabech senyor qui es dit del imp(er)ij de medeja aquest esta en emalech:- |
![]() |
![]() |
I | |
loloch quis assella ysicol / En aquest loch es.j. monestir de frares ermenjans en segons ques diu es locors de sent math(e)i apostol (e) euangelista:- 11. yssicol 11. yssicoll 12. chabol 13. camar 14. ciutat d(e) baldassia |
Lo loch qui.s assella Yssicol. En aquest loch és I monestir de frares ermenians en, segons que.s diu, és lo cors de Sent Mathei apòstol et evangelista.
11. Yssicol/ Yssicoll 12. Chabol |
K | |
Açi senyoreya lorey chabech
senyor qui es dit del imp(er)ij de
medeja aquest esta en emalech:-
|
Açí senyoreya lo rey Chabech, senyor qui és dit del Imperii de Medeia. Aquest està en Emalech. |
![]() |
![]() |
L'immagine sotto cui si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
![]() |
15. monts d(e) baldasia Aquest homens son alets a cullir dia mants mas p(er) tal comels no poden puiar enlos munts on son los diamants lancen (e) giten carns artifficiosament la on son los pedres (e) les pedres pe guen se ales carns (e) giten les daq(ue)ll loch puys les pedres q(ue) tenen ales carns chaen als auçells (e) axi son atrobades (e) aço troba allexandri :- |
![]() |
![]() |
15. monts d(e) baldasia Aquest homens son alets a cullir dia mants mas p(er) tal comels no poden puiar enlos munts on son los diamants lancen (e) giten carns artifficiosament la on son los pedres (e) les pedres pe guen se ales carns (e) giten les daq(ue)ll loch puys les pedres q(ue) tenen ales carns chaen als auçells (e) axi son atrobades (e) aço troba allexandri :- |
15. Monts de Baldasdia Aquest hòmens són alets a cullir diamants; mas per tal comels no poden pujar en los munts on són los diamants, lancen et giten carns artifficiosament là on són los pedres, e les pedres peguen.se a les carns et giten-les d’aquell loch puys les pedres que tenen ales carn chaen als auçells, e axí són atrobades et aço troba Allexandri.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'India e all'Asia sud-orientale (M-N dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Per maggior chiarezza e un miglior raffronto con l'immagine, la trascrizione si presenta suddivisa in due parti, prima la fascia superiore poi quella inferiore.
M-N
![]() |
![]() |
M, 16-18, 24, 29
![]() ![]() |
|
19-23, 25-28
![]() |
28. janpa 27. lingo 26. thighe 25. penta 23. bangala 22. butifilis 21. mjrapor 20. setemeltj 19. carocam |
![]() |
![]() |
![]() |
16. ciutat de balçia 17. carachoiant |
16. Ciutat de Balçia 17. Carachoiant |
M | |
Açi senyoreya lo rey steue (christia) açi es lo cors desent thomas a postol mira p(er) laciutat butifilis:- |
Açí senyoreya lo rey Steve Christià. Açí és lo cors de Sent Thomàs apòstol; mira per la ciutat Butifilis. |
18. bassia 19. carocam 20. setemeltj 21. mjrapor 22. butifilis 23. bangala 24. finis indie 25. penta 26. thighe 27. lingo 28. janpa 29. michem |
18. Bassia 19. Carocam 20. Setemelti 21. Mirapor 22. Butifilis 23. Bangala 24. Finis Indie 25. Penta 26. Thighe 27. Lingo 28. Janpa 29. Michem |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al regno del Gran Kan (O dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
O (30-36)
![]() ![]() |
35. aocjam 34. p(er) zardadain 33. chianfuy 30. ciutat de cayna(n) açi finis catayo |
36. calajan 31. ermjnjo ciujtas 32. cincalan |
![]() |
![]() |
30. ciutat de cayna(n) açi finis catayo 31. ermjnjo ciujtas 32. cincalan 33. chianfuy 34. p(er) zardadain 35. aocjam 36. calajan |
30. Ciutat de Caynan. Açi finis catayo 31. Ermjnjo civitas 32. Cincalan 33. Chianfuy 34. Perzardadain 35. Aociam 36. Calaian |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa ai Pigmei (P dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
![]() |
açi nexen hom(en)s pochs quj no han sino .v. palms d(e) lo(n)chs eja ssia q(ue) sien pochs/ (e) no aptes afer coses greus/ ells emp(er)o son forts (e) [..] atexir (e) a guardar bestiar/ esepiats q(ue) aquests home(n)s con son de .x[......] de aqui auant engenren/ (e) entro a .xl. anys cumuname(n)t ujuen e [......] prosp(er)iatat/ Eualentament se de fenen deles gru es/ (e) les prenen [.....] menjen/ açi feneys la terra del senyor de catayo :- |
![]() |
açi nexen hom(en)s pochs quj no han sino .v. palms d(e) lo(n)chs eja ssia q(ue) sien pochs/ (e) no aptes afer coses greus/ ells emp(er)o son forts (e) [..] atexir (e) a guardar bestiar/ esepiats q(ue) aquests home(n)s con son de .x[......] de aqui auant engenren/ (e) entro a .xl. anys cumuname(n)t ujuen e [......] prosp(er)iatat/ Eualentament se de fenen deles gru es/ (e) les prenen [.....] menjen/ açi feneys la terra del senyor de catayo :- |
Açí nexen homens pochs qui no han sinó .v. palms de lonchs; e jassia que sien pochs e no aptes a fer coses greus, ells empero són forts e [...] a texir e a guardar bestiar; e sepiats que aquests hòmens con són de X[....] de aquí avant engenren e entrò a XL anys cumunament viven e [.....] prosperiarat. E valentament se defenen de les grues e les prenen [......] menjen. Açí feneys la terra del senyor de Catayo. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola dedicata all'isola di Jana, da identificarsi probabilmente con Java (didascalia Q e riferimenti numerici 37-40; 1] dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
La trascrizione è stata suddivisa in due parti per maggior chiarezza: prima si presenta la parte relativa ai riferimenti 27-41 e 1], poi la didascalia Q.
Q
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
39. malao 40. reGio femarum 38. auzul 1] ILLA IANA 37. semescra |
Didascalia Q
![]() |
En la illa iana ha molts arbres li a(n)y lo es camphora sandels species subtils garenga nou moscada arbres de ca[n]y[......] qual es pus preciosa de qual seuol altra de tota la india (e) son axi mateix aquj maçis (e) folii :- |
![]() |
![]() |
1] ILLA IANA 37. semescra 38. auzul 39. malao 40. reGio femarum |
1] Illa Iana 37. Semescra 38. Auzul 39. Malao 40. Regio femarum |
Q | |
En la illa iana ha molts arbres li a(n)y lo es camphora sandels species subtils garenga nou moscada arbres de ca[n]y[.....] qual es pus preciosa de qual seuol altra de tota la india (e) son axi mateix aquj maçis (e) folii :- |
En la illa Iana ha molts arbres li any; lo és càmphora, sàndles, spècies subtils, garenga, nou moscada, arbres de cany[.....], qual és pus preciosa de qual se vol altra de tota la India, e són axí mateix aqui maçís e folii.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alle isole del Mar Cinese Meridionale (R e riferimento 41 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
![]() |
41. caynam insula mudor(um) in q(uo) ho(m)i(n)es (e) mulier(e)s po(r)ta(n)t uno(m) faliun antes (et) ret(ro) alium |
![]() |
![]() |
41. caynam | 41. Caynam |
insula mudor(um) in q(uo) ho(m)i(n)es (e) mulier(e)s po(r)ta(n)t uno(m) faliun antes (et) ret(ro) alium |
Insula Mudorum in quo homines e mulieres portant unom faliun antes e retro alium.
|
La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
Trascrizione a cura di Giulio Avincola.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
La trascrizione è stata suddivisa in due parti dal momento che le corrispondenti immagini nel mappamondo sono orientate in due versi opposti. La prima, contrassegnata nell'edizione dalla lettera A, è stata pertanto ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
A-B
![]() |
![]() |
A
![]() |
logran se(n)yor p(ri)ncep de gog (e) de magog aquest exira en te(m)ps dante (chri)st ab molta gent :- GOG IMAGOG |
B
![]() |
Rey allexandrj |
![]() |
![]() |
A | |
1. GOG IMAGOG logran se(n)yor p(ri)ncep de gog (e) de magog aquest exira en te(m)ps dante (chri)st ab molta gent :- |
1. Gog i Magog
Lo gran senyor princep de Gog e de Magog. Aquest exirà en temps d’Antechrist ab molta gent.
|
B | |
Rey allexandrj |
Rey Allexandri
|
![]() |
![]() |
![]() |
MARE OCHCEANUM Ante(chri)st/ aquest sera nudrit en Goraym de galilea/ Econ haura .xxx. anys comen çara aprricar en j(herusa)lem (e) contra tota u(er)itat dira q(ue) ell es (chri)st fill de deu uju idiu se que rehedifficara lo temple:- |
![]() |
MARE OCHCEANUM | Mare Ochceanum |
Ante(chri)st/ aquest sera nudrit en Goraym de galilea/ Econ haura .xxx. anys comen çara aprricar en j(herusa)lem (e) contra tota u(er)itat dira q(ue) ell es (chri)st fill de deu uju idiu se que rehedifficara lo temple:- |
Antechrist: aquest serà nudrit en Goraym de Galilea. E con haurà XXX anys començarà a prricar en Jherusalem e, contra tota veritat, dirà que ell és Christ fill de Deu viu i diu se que rehedifficarà lo temple.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'opera di proselitismo in terre lontane (D dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
D
![]() ![]() |
ysayas p(ro)pheta lxvij. tramatre daquells qui saluats seran ales ge(n)ts en la mar en affricha (e) alidia Esegueix se ales illes lu(n)y aaquells qui no ho(n)yran demi (e) no ueh
oran lagloria mia (e) anu(n)ciaran la gl(or)ia mia ales gens:-
|
![]() ![]() |
ysayas p(ro)pheta lxvij. tramatre daquells qui saluats seran ales ge(n)ts en la mar en affricha (e) alidia Esegueix se ales illes
lu(n)y aaquells qui no ho(n)yran demi (e) no ueh
oran lagloria mia (e) anu(n)ciaran la gl(or)ia mia ales gens:- |
Ysayas propheta, LXVII: «Tramatré d'aquells qui salvats seran a les gents en la mar, en Affricha et a Lídia». E segueix: «Se a les illes luny, a aquells qui no honyran de mi et no vehoran la glòria mia e anunciaran la gloria mia a les gens».
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Gran Kahn (E dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
E
![]() |
lo maior princep de tots los tartres ha nom holubeim/ q(ue) uol di granca/ aquest emperador es molt pus rich de tots los altres/ enperado(re)s de tot [.o] mon/ aquest emp(er)ador guarden .xij. [m] caualles/ (e) han/ .iiji. capitans/ aqu[....] xij. millia caualles/ (e) cascu capita[..] en lacort absacopa(n)ya per .iij. mes[..] de lany/ (e) axi dels altres per ordas can [...] |
![]() |
lo maior princep de tots los tartres ha nom holubeim/ q(ue) uol di granca/ aquest emperador es molt pus rich de tots los altres/ enperado(re)s de tot [.o] mon/ aquest emp(er)ador guarden .xij. [m] caualles/ (e) han/ .iiji. capitans/ aqu[....] xij. millia caualles/ (e) cascu capita[..] en lacort absacopa(n)ya per .iij. mes[...] de lany/ (e) axi dels altres per ordas can [...] |
Lo major príncep de tots los Tartres ha nom Holubeim, que vol di Gran Ca. Aquest emperador és molt pus rich de tots los altres enperadores de tot [l]o món. Aquest emperador guarden XII.M cavallés e han IIII capitans; aqu[....] XII míllia cavallés e cascú capita[..] en la cort ab sa copanya per III mes[es] de l’any, e axí dels altres per ordas.
can [...] |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla città di Chambalech, odierna Pechino (F dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
F; 1-3
![]() |
![]() |
1 cjuitas de sapiats q(ue)acosta la ciutat d(e) chambalech auja una gran ciutatantigame(n)t chanbalech magnis q(ue) auja nom guaribalu elo gra(n) cha troba p(er) lestornomja q(ue) aquesta ciutat se canis catayo :- deuja reuelar co(n)tra el axi q(ue) feula desabitar e feu fer aquesta ciutat de chabalech E a enuiro(n) aquesta ciutat .xxiiij. legues ees molt ben murada 2-3 chanbalech ees acayre si q(ue) a cascun cayre ha .vj. legues ehadalt .xx. passes e .x. passes de gros eay xij. portes eay .j. gran tor(r)a en q(ue) sta un seyn q(ui) sona ap(re)n son oabans axi pus ha sonat no gossa anar negu(n) p(er) uilla e acascuna porta guarden mill home(n)s no p(er) teme(n)ssa mas p(er) honor d(e)l senyor :- |
![]() |
![]() |
1 cjuitas de chanbalech magnis canis catayo :- 2-3 chanbalech sapiats q(ue)acosta la ciutat d(e) chambalech auja una gran ciutatantigame(n)t q(ue) auja nom guaribalu elo gra(n) cha troba p(er) lestornomja q(ue) aquesta ciutat se deuja reuelar co(n)tra el axi q(ue) feula desabitar e feu fer aquesta ciutat de chabalech E a enuiro(n) aquesta ciutat .xxiiij. legues ees molt ben murada ees acayre si q(ue) a cascun cayre ha .vj. legues ehadalt .xx. passes e .x. passes de gros eay xij. portes eay .j. gran tor(r)a en q(ue) sta un seyn q(ui) sona ap(re)n son oabans axi pus ha sonat no gossa anar negu(n) p(er) uilla e acascuna porta guarden mill home(n)s no p(er) teme(n)ssa mas p(er) honor d(e)l senyor :- |
1 Ciuitas de Chanbalech, Magnis Canis Catayo :- 2-3 Chanbalech Sapiats que acosta la ciutat de Chambalech avia una gran ciutat antigament que avia nom Guaribalu e lo Gran Cha trobà per l’estornomia que aquesta ciutat se devia revelar contra él, axí que féu-la desabitar e féu fer aquesta ciutat de Chabalech. E a environ aquesta ciutat XXIIII legues e és molt ben murada e és a cayre, sí que a cascun cayre ha VI legues e ha d’alt XX passes e X passes de gros e ay XII portes e ay I gran torra en que sta un seyn qui sona. Apren son o abans axí pus ha sonat, no gossa anar negun per villa; e a cascuna porta guarden mill hòmens no per temenssa mas per honor del senyor.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della fascia superiore della porzione dedicata alla Cina (G, riferimenti 4-16 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
G 4-17
![]() |
6 santo 7 ciuta d(e) cjngu |
|
4 quia(n)fu 5 chayanfu 11 perbalech 12 qujguj 13 uenlifu 14 siarsiau |
![]() |
|
16 cinganar 15 cugjn 17 unguano |
![]() |
![]() |
CATAYO 4 quia(n)fu 5 chayanfu 6 santo 7 ciuta d(e) cjngu 8 jangio 9 fugio 10 caxum 11 perbalech 12 qujguj 13 uenlifu 14 siarsiau 15 cugjn 16 cinganar 17 unguano |
Catayo 4 Quianfu 5 Chayanfu 6 Santo 7 Ciuta de Cingu 8 Jangio 9 Fugio 10 Caxum 11 Perbalech 12 Quigui 13 Venlifu 14 Siarsiau 15 Cugin 16 Cinganar 17 Unguano |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della parte inferiore della porzione dedicata alla Cina (G, riferimenti 18-29 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
G 18-29
![]() |
18 caysam 19 fussam 20 suguj 21 mjngio |
![]() |
|
29 jatun 25 cjngui 22 ciutat de zayton 28 canyo 27 ciutat de 26 tapinguj 24 fogo 23 zayton cansay |
![]() |
![]() |
18 caysam 19 fussam 20 suguj 21 mjngio 22 ciutat de zayton 23 zayton 24 fogo 25 cjngui 26 tapinguj 27 ciutat de cansay 28 canyo 29 jatun |
18 Caysam 19 Fussam 20 Sugui 21 Mingio 22 Ciutat de Zayton 23 Zayton 24 Fogo 25 Cingui 26 Tapingui 27 Ciutat de Cansay 28 Canyo 29 Jatun |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della prima delle porzioni della tavola relativa alle isole (didascalia H dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H
![]() |
aquesta gent son saluatges q(ue) uiuen de peyx cruu (e) beuen de la mar (e) uan tots nuus :- |
![]() |
aquesta gent son saluatges q(ue) uiuen de peyx cruu (e) beuen de la mar (e) uan tots nuus :- |
Aquesta gent són salvatges, que viven de peyx cruu et beven de lo mar e van tots nuus.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della seconda delle porzioni della tavola relativa alle isole (didascalia I dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
I
![]() |
enlamar de les indies son illes 7548 dels quals no podem resp ondre assi les maraueloze s cozas qui son en eles dor (e) dergent (e) despecies (e) de pedres p(re)cioses |
![]() |
enlamar de les indies son illes 7548 dels quals no podem resp ondre assi les maraueloze s cozas qui son en eles dor (e) dergent (e) despecies (e) de pedres p(re)cioses |
En la mar de les Indies són illes 7548, dels quals no podem respondre assí les meravelozes cozas qui són en eles, d’or et d’ergent e d'especies et de pedres precioses.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alle sirene (K dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
K
![]() |
mar de les illes delles indies hon son les especies enlaqual mar nauega gran nauilli de diuerses gens eson açi atrobades iij. natures de peix qui sapellen sarenes la uuna q(ui) es mjga fembra emiga peix e laltre miga fembra emiga auçell :- |
![]() |
mar de les illes delles indies hon son les especies enlaqual mar nauega gran nauilli de diuerses gens eson açi atrobades iij. natures de peix qui sapellen sarenes la uuna q(ui) es mjga fembra emiga peix e laltre miga fembra emiga auçell :- |
Mar de les illes delles Indies, hon són les espècies, en la qual mar navega gran navilli de diverses gens e són açí atrobades III natures de peix qui s’apellen sarenes. La uuna qui és miga fembra e miga peix, e l'altre miga fembra e miga auçell.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'isola Trapobana, ossia lo Sri Lanka (L dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L
![]() |
![]() |
L1
![]() |
la jlla trapobana/ aquesta es appellade p(er) los tartres magno caulii derrera deorie(n)t/ en aquesta illa ha gens de gran dife(re)ncia deles altres/ En alguns mu(n)ts de aquesta illa ha home(n)s de gran forma ço es d(e)/ xij. coldes/ axi com agigants/ (e) molt negres/ (e) no usants de raho abans menjen los home(n)s blanchs estra(n)ys sils pod(e)n auer/ jn aquesta illa ha cascun any .ij. estius (e) .iij. juerns/ (e) dues uegades la yn hi florexen les arbres (e) les herbes/ (e) es laderera illa deles jndies/ (e) ha bunda molt en or (e) enargent/ (e) en pedres preçioses |
L2
![]() |
32 menlay 31 dinloy 30 melaro ILLA TRAPOBANA 34 hormar 33 malao 35 leroa 36 aquesta cjutat es des(er)ta per serpe(n)te s |
![]() |
![]() |
didascalia L | |
la jlla trapobana/ aquesta es appellade p(er) los tartres magno caulii derrera deorie(n)t/ en aquesta illa ha gens de gran dife(re)ncia deles altres/ En alguns mu(n)ts de aquesta illa ha home(n)s de gran forma ço es d(e)/ xij. coldes/ axi com agigants/ (e) molt negres/ (e) no usants de raho abans menjen los home(n)s blanchs estra(n)ys sils pod(e)n auer/ jn aquesta illa ha cascun any .ij. estius (e) .iij. juerns/ (e) dues uegades la yn hi florexen les arbres (e) les herbes/ (e) es laderera illa deles jndies/ (e) ha bunda molt en or (e) enargent/ (e) en pedres preçioses |
La illa Trapobana. Aquesta és appellade per los Tartres Magno Caulii, derrera de Orient. En aquesta illa ha gens de gran diferència de les altres. En alguns munts de aquesta illa ha hòmens de gran forma, ço és de XII coldes, axí com a gigants e molt negres e no usants de rahó abans menjen los hòmens blanchs estranys s’ils poden aver. In aquesta illa ha cascun any II estius e III iverns e dues vegades l’ayn hi florexen les arbres e les herbes. E és la derera illa de les Indies, e habunda molt en or e en argent e en pedres preçioses.
|
riferimenti 30-36 | |
ILLA TRAPOBANA 30 melaro 31 dinloy 32 menlay 33 malao 34 hormar 35 leroa 36 aquesta cjutat es des(er)ta per serpe(n)te s |
Illa Trapobana 30 Melaro 31 Dinloy 32 Menlay 33 Malao 34 Hormar 35 Leroa 36 Aquesta ciutat és deserta per serpentes |
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f2.item.zoom
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f3.item.zoom
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f4.item.zoom#
[4] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tavola-2
[5] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f5.item.zoom
[6] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f6.item.zoom
[7] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f7.item.zoom#
[8] https://parli.seai.uniroma1.it/data/e41appellation/bregis?id=86818&mlat=42.55&mlng=-0.70&mz=3&tbc=-22689417600&tbe=1672531199&tbs=-77787907200&view=map
[9] https://parli.seai.uniroma1.it/data/e41appellation/nurvega?view=map
[10] https://parli.seai.uniroma1.it/data/e41appellation/norvega?id=86815&mlat=40.18&mlng=50.98&mz=3&view=map
[11] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f8.item.zoom
[12] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/g-0
[13] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f9.item.zoom
[14] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/e-1
[15] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f10.item.zoom
[16] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f11.item.zoom
[17] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f12.item.zoom
[18] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f13.item.zoom