![]() ![]()
|
folqetz demarseilla.
Us uolers outracuiatz. ses inz emon cor Car mout mi sent aut poiatz. ves ques petitz mos poders. p(er)qem chastia temers. Car aitals ardimens fatz. notz amaing tas gens.mas dun conort sui gauzens. qem faill deues autre latz. em mostra co militatz. Latant enpoder. Que bens men pot eschazer. Tant sies mos cors fermatz. q(ue)messongam sembla uers. Et aitals maltraitz lezers. p(er)o si sai qes uertatz. que bos aturs uens. p(er) qes prec dompna ualens. que sol daitan mi sufratz. e puois serai gen pa gatz. qem laissetz uoler. Lo gaug qieu desir uezer. Bem parec necietatz. Etrop sobrar ditz uolers. Qan solamen us uezers. Mac de ceubut tan uiatz. Qescondudamens. mi uenc al cor us talens. Tals qieu fui en amoratz. Mas puois mes tant fort doblatz. Quel maitin el ser. Mi fai doussamen doler. Mas aras chantars aissi no·m platz. Si men ual gues esteners. p(er)o laissatz nonchalers. men fora iois esolatz. oimais puois nes meins. lemp(er)arritz cui iouens. a poiada els aussors gratz. Esil cors non fos for satz. Eul feira saber. Cum fols si sap de chazer. Ai doussa res couinens. venssa uos humi litatz. puois nuills autres iois no(m) platz. ni dautre uoler. non ai engein ni poder.
Que tans sospirs nai gitatz. p(er) quel iorn el ser. perd sospiran mon poder. |
folqetz demarseilla. | Folqetz de Marseilla. |
I | |
Us uolers outracuiatz. ses inz emon cor aders. tals que nom ditz mos espers. ja puosca esser acabatz. tant aut ses en pens. ni no mautreia mos sens. qieu sia desesperatz. E sui aissi meitadatz. q(ue) nom desesper. ni aus esp(er)anssa auer. |
Us volers outracuiatz s’es inz e mon cor aders, tals que no·m ditz mos espers ja puosca esser acabatz, tan aut s’es enpens; ni no m’autreia mos sens qu’ieu sia desesperatz, e sui aissi meitadatz que no·m desesper ni aus esperanssa aver. |
II | |
Car mout mi sent aut poiatz. ves ques petitz mos poders. p(er)qem chastia temers. Car aitals ardimens fatz. notz amaing tas gens.mas dun conort sui gauzens. qem faill deues autre latz. em mostra co militatz. Latant enpoder. Que bens men pot eschazer. |
Car mout mi sent aut poiatz ves qu’es petitz mos poders, per qe·m chastia temers, car aitals ardimens fatz notz a maingtas gens; mas d’un conort sui gauzens que·m faill deves autre latz em mostra c’omilitatz l’a tan en poder que bens m’en pot eschazer. |
III | |
Tant sies mos cors fermatz. q(ue)messongam sembla uers. Et aitals maltraitz lezers. p(er)o si sai qes uertatz. que bos aturs uens. p(er) qes prec dompna ualens. que sol daitan mi sufratz. e puois serai gen pa gatz. qem laissetz uoler. Lo gaug qieu desir uezer. |
Tant si es mos cors fermatz que messonga·m sembla vers: et aitals maltraitz lezers; pero si sai q’es vertatz que bos aturs vens; per q’es prec, dompna valens, que sol d’aitan mi sufratz – e puois serai gen pagatz – qe·m laissetz voler lo gaug qu’ieu desir vezer. |
IV | |
Bem parec necietatz. Etrop sobrar ditz uolers. Qan solamen us uezers. Mac de ceubut tan uiatz. Qescondudamens. mi uenc al cor us talens. Tals qieu fui en amoratz. Mas puois mes tant fort doblatz. Quel maitin el ser. Mi fai doussamen doler. |
Be·m parec necietatz e trop sobrarditz volers, qan solamen us vezers m’ac deceubut tan viatz qu’escondudamens mi venc al cor us talens tals q'ieu fui enamoratz: mas puois m’es tant fort doblatz que·l maitin e·l ser mi fai doussamen doler. |
V | |
Mas aras chantars aissi no·m platz. Si men ual gues esteners. p(er)o laissatz nonchalers. men fora iois esolatz. oimais puois nes meins. lemp(er)arritz cui iouens. a poiada els aussors gratz. Esil cors non fos for satz. Eul feira saber. Cum fols si sap de chazer. |
Mas aras chantars no·m platz, si m’en valgues esteners! pero laissatz, non-chalers m’en fora jois e solatz, oimais, puois n’es meins l’emperarritz cui jovens a pojada els aussors gratz; e si·l cors non fos forsatz eu·l feira saber c’um fols si sap dechazer. |
VI | |
Ai doussa res couinens. venssa uos humi litatz. puois nuills autres iois no(m) platz. ni dautre uoler. non ai engein ni poder. |
A! doussa res covinens, venssa vos humilitatz, puois nuills autres jois no·m platz ni d’autre voler non ai engein ni poder. |
VII | |
Que tans sospirs nai gitatz. p(er) quel iorn el ser. perd sospiran mon poder. |
Que tans sospirs n’ai gitatz per que·l jorn e·l ser perd sospiran mon poder. |
![]() |
![]() ![]()
|
folquetz demarseilla.
Uns uolers outracuiatz. ses inz Car mout mi sent aut poiatz. vas qes petitz mos poders. p(er) qem chastia temers. car aitals ardimens fatz. notz a mamtas gens. mas dun co nort sui gauzens. Qem faill de ues autre latz. emostra qomilitatz. la tant enpoder. Que bens men pot es chazer. Tant sies mos cors fermatz. qeil messongam sembla uers. et ai tals maltraitz lezers. pero si sai qes uertatz. q(ue) bons aturs uens. p(er) qieus prec dompna ualens. q(ue) sol daitan mi sufratz. epuois serai gen pagatz. Qem laissetz uoler. Lo gaug qieu desir auer. Bem parec necietatz. etrop sobrar ditz uolers. Qan solamen us ue zers. Mac deceubut tant uiatz. qes condudamens. me uenc al cor us talens. tals qieu fui enamoratz. Mas puois mes tant fort doblatz. Qel maitin el ser. Mi fai doussamen doler. Mas aras chantars aissi nom platz. Si men ualgues esteners. p(er)o laissatz noncalers. Men fora iois esolatz. oi mais puois nes meins. lemperarritz cui iouens. a poiat els aussors graz. esil cors nonfos forsatz. eu feira sa ber. cum fols si sap decazer. Ai doussa res couinens. venssa uos humilitatz. pois nuills autre iois nom platz. ni dautre uoler. non ai engeing ni poder. Que tans sospirs nai gitatz. perqel iorn el ser. pert sospiran mon poder. |
folquetz demarseilla. | Folquetz de Marseilla. |
I | |
Uns uolers outracuiatz. ses inz emon cor aders. tals que nom ditz mos espers. ia puosca esser aca batz. tan aut ses enpeins. ni nom autreia mos sens. qieu sia desespe ratz. esui aissi meitadatz. q(ue) nom des esper. niaus esp(er)anssa auer. |
Uns volers outracuiatz s’es inz e mon cor aders, tals que no·m ditz mos espers ja puosca esser acabatz, tan aut s’es enpeins; ni no m’autreia mos sens q’ieu sia desesperatz, e sui aissi meitadatz que no·m desesper ni aus esperanssa aver. |
II | |
Car mout mi sent aut poiatz. vas qes petitz mos poders. p(er) qem chastia temers. car aitals ardimens fatz. notz a mamtas gens. mas dun co nort sui gauzens. Qem faill de ues autre latz. emostra qomilitatz. la tant enpoder. Que bens men pot es chazer. |
Car mout mi sent aut poiatz vas q’es petitz mos poders, per qe·m chastia temers, car aitals ardimens fatz notz a mamtas gens; mas d’un conort sui gauzens qe·m faill deves autre latz e mostra q’omilitatz l’a tant en poder que bens m’en pot eschazer. |
III | |
Tant sies mos cors fermatz. qeil messongam sembla uers. et ai tals maltraitz lezers. pero si sai qes uertatz. q(ue) bons aturs uens. p(er) qieus prec dompna ualens. q(ue) sol daitan mi sufratz. epuois serai gen pagatz. Qem laissetz uoler. Lo gaug qieu desir auer. |
Tant si es mos cors fermatz qe·il messonga·m sembla vers: et aitals maltraitz lezers; pero si sai q’es vertatz que bons aturs vens; per qi e·us prec, dompna valens, que sol d’aitan mi sufratz – e puois serai gen pagatz – qe·m laissetz voler lo gaug q’ieu desir aver. |
IV | |
Bem parec necietatz. etrop sobrar ditz uolers. Qan solamen us ue zers. Mac deceubut tant uiatz. qes condudamens. me uenc al cor us talens. tals qieu fui enamoratz. Mas puois mes tant fort doblatz. Qel maitin el ser. Mi fai doussamen doler. |
Be·m parec necietatz e trop sobrarditz volers, qan solamen us vezers m’ac deceubut tan viatz qu’escondudamens me venc al cor us talens tals q'ieu fui enamoratz: mas puois m’es tant fort doblatz qe·l maitin e·l ser mi fai doussamen doler. |
V | |
Mas aras chantars aissi nom platz. Si men ualgues esteners. p(er)o laissatz noncalers. Men fora iois esolatz. oi mais puois nes meins. lemperarritz cui iouens. a poiat els aussors graz. esil cors nonfos forsatz. eu feira sa ber. cum fols si sap decazer. |
Mas aras chantars no·m platz, si m’en valgues esteners! pero laissatz, non-calers m’en fora jois e solatz, oimais, puois n’es meins l’emperarritz cui jovens a pojat els aussors gratz; e si·l cors non fos forsatz eu feira saber c’um fols si sap decazer. |
VI | |
Ai doussa res couinens. venssa uos humilitatz. pois nuills autre iois nom platz. ni dautre uoler. non ai engeing ni poder. |
A! doussa res covinens, venssa vos humilitatz, pois nuills autres jois no·m platz ni d’autre voler non ai engein ni poder. |
VII | |
Que tans sospirs nai gitatz. perqel iorn el ser. pert sospiran mon poder. |
Que tans sospirs n’ai gitatz per qe·l jorn e·l ser pert sospiran mon poder. |
![]() |
![]() ![]()
|
folquet de
Us uolers otra demarcelha.
cujatz. ses ins e mon cor Mas tant mi sent aut poiatz. uas ques petitz mos poders. per quem chastia temers. quar aitals ardime(n)s fatz. notz amantas gens. mas du(n) conort sui iauzens. quem fortz de ues lautre latz. emostram qumi litatz. la tant enpoder. que bes me(n) pot eschazer. Et es grans necietatz. e sobrafor titz uolers. car solament us uezers. ma deceubut tan uiatz. quescondi damens. mi uen al cor us talens. (et) es me ta fort doblatz. tals quieu fui enamoratz. que mati e ser. mi fai doussamen doler. Tanties mos cors fermatz. quel mesorgam sembla uers. quaitals malstraitz mes lezers. pero si sai q(ue)s uertatz. que loncs atens uens. per quieus prec dona ualens. que sol aitan mi suffratz. e tenrai men per pagatz. quem laissetz uoler. lo ioi quieu desir uezer. Entre nom sen malmenatz. mas quar mi falh mos sabers. uas uos adire plazers. e quar suj desmesu ratz. damar finamens. per quem falh mos esciens. pero sieu fos dreg iutgatz. no(n) degra esser blasmatz. aital non saber. si deuri en grat tener. Epos mos chantars nol platz. si me(n) ualgues absteners. pero laissar non calers. mi fora iois e solatz. huei mais pos nes mens. lemperairitz q(ui) iouens. apueja els aussors gratz. esil cors non fos forssatz. ieulh fera saber. cum fols si uol dechazer. Ai doussa res couinens. uensa uos humilitatz. plus nuls autres iois nom platz. ni dautre uoler. no(n) ai engienh ni saber. Que tans sospirs nai gitatz. per quel iorn el ser. pert sospiran mo(n) poder. |
folquetz demarcelha. | Folquetz de Marcelha. |
I | |
Us uolers otra
cujatz. ses ins e mon cor |
Us volers outracuiatz s’es inz e mon cor aders, per no·m ditz mos espers ja puosc'esser acabatz, tan aut s’es e·m pens; ni no m’autreia mos sens quieun sia desesperatz, e sui aissi meitadatz que no·m desesper ni aus esperans'aver. |
II | |
Mas tant mi sent aut poiatz. uas ques petitz mos poders. per quem chastia temers. quar aitals ardime(n)s fatz. notz amantas gens. mas du(n) conort sui iauzens. quem fortz de ues lautre latz. emostram qumi litatz. la tant enpoder. que bes me(n) pot eschazer. |
Mas tant mi sent aut poiatz vas qu’es petitz mos poders, per que·m chastia temers, quar aitals ardimens fatz notz a mantas gens; mas d’un conort sui iauzens que·m fortz deves l'autre latz e mostra q’umilitatz l’a tant en poder que bes m’en pot eschazer. |
III | |
Et es grans necietatz. e sobrafor titz uolers. car solament us uezers. ma deceubut tan uiatz. quescondi damens. mi uen al cor us talens. (et) es me ta fort doblatz. tals quieu fui enamoratz. que mati e ser. mi fai doussamen doler. |
Et es grans necietatz e sobrafor volers, car solament us vezers m’a deceubut tan viatz qu’escondidamens mi ven al cor us talens et es me ta fort doblatz: tals qu'ieu fui enamoratz: que matin eser mi fai doussamen doler. |
IV | |
Tanties mos cors fermatz. quel mesorgam sembla uers. quaitals malstraitz mes lezers. pero si sai q(ue)s uertatz. que loncs atens uens. per quieus prec dona ualens. que sol aitan mi suffratz. e tenrai men per pagatz. quem laissetz uoler. lo ioi quieu desir uezer. |
Tant ies mos cors fermatz que·l mesornga·m sembla vers: qu'aitals malstraitz mes lezers; pero si sai qu’es vertatz que loncs atens vens; per qu’ieu prec, dona valens, que sol aitan mi suffratz – e tenrai men per pagatz – que·m laissetz voler lo ioi qu’ieu desir vezer. |
V | |
Entre nom sen malmenatz. mas quar mi falh mos sabers. uas uos adire plazers. e quar suj desmesu ratz. damar finamens. per quem falh mos esciens. pero sieu fos dreg iutgatz. no(n) degra esser blasmatz. aital non saber. si deuri en grat tener. |
Entre no·m sen malmenatz mas quar mi falh mos sabers vas vos a dire plazers; e quar suj desmesuratz d’amar finamens, per que·m falh mos esciens; pero sieu fos dreg jutgatz, non degra esser blasmatz, aital non saber si deuri en grat tener. |
VI | |
Epos mos chantars nol platz. si me(n) ualgues absteners. pero laissar non calers. mi fora iois e solatz. huei mais pos nes mens. lemperairitz q(ui) iouens. apueja els aussors gratz. esil cors non fos forssatz. ieulh fera saber. cum fols si uol dechazer. |
E pos mos chantars no·l platz, si m’en valgues absteners! pero laissar, non-calers mi fora jois e solatz, hueimais, pos n’es mens l’emperairitz qui jovens a pueja els aussors gratz; e si·l cors non fos forssatz ieu·lh fera saber c’um fols si vol dechazer. |
VII | |
Ai doussa res couinens. uensa uos humilitatz. plus nuls autres iois nom platz. ni dautre uoler. no(n) ai engienh ni saber. |
A! doussa res covinens, vensa vos humilitatz, plus nuls autres jois no·m platz ni d’autre voler non ai engienh ni saber. |
VIII | |
Que tans sospirs nai gitatz. per quel iorn el ser. pert sospiran mo(n) poder. |
Que tans sospirs n’ai gitatz per que·l jorn e·l ser pert sospiran mon poder. |
![]() ![]()
|
folquetz demarseilla.
Uns uolers outracuiatz. ses dins en Car molt mi sent aut poiatz. uas ques petitz mos poders. perquem castia temers. quar aital ardimen fatz. notz amamtas gens. mas dun conort soi iauzens. que ue deues lautre latz. emostram cumelitatz. ha tant enpoder. que bes menpot escazer. Tant hies mos cors pauzatz. queill menson iam sembla uers. caital maltrag mes lezers. pero si sai ques uertatz. que bos aturs uens. perquiens prec dona ualens. que sol daita(n) me sufratz. epueis serai gent pagatz. q(ue)m laisetz uoler. lo ioi quieu dezir auer. Ben parec nesietatz. esobre autius uolers. quan solamen us uezers. mac deceubut tan uiatz. ques condudamens. men uenc alcor us talens. tals quenfui enamoratz. mas pueis mes tan fort doblatz. quel matin elser. men fai doblament doler. De re nom sent malmenatz. uas uos mas quar mos sabers. me sofranh adir plazers. equar soi desmezuratz. damar leialmens. cre q(ue)m faill mos essiens. pero sinfos dreitz iutgatz. ia non degresser blasmatz. caital nosaber deuriatz engrat tener. Mas ar si chantar nom platz. si men ualgues absteners. pero laisatz nocalers. me(n) fora iois esolatz. huei mais pos nes meins. lemperarritz auinens. es poiatz els ausors gratz. esil cors non fos forsatz. eu feira sa ber. com fols se uol decazer. Ai dousa res auines. prendaus hume litatz. pos nuill autre ioi nom platz. ni dautre uoler. non ai engenh ni saber. Que tans sospirs nai gitatz. quel matin el ser. pert sospiran mon poder. |
folquetz demarseilla. | Folquetz de Marseilla. |
I | |
Uns uolers outracuiatz. ses dins en
moncor aders. pero nom ditz mos |
Uns volers outracuiatz s’es dins en mon cor aders, pero no·m ditz mos espers ja pues queser acabatz, tant aut s’es en peins; ni no m’autreia mos sens qu'en sia dezesperatz, e soi aisi meitadatz que no·m dezesper ni·n aus esperans'aver. |
II | |
Car molt mi sent aut poiatz. uas ques petitz mos poders. perquem castia temers. quar aital ardimen fatz. notz amamtas gens. mas dun conort soi iauzens. que ue deues lautre latz. emostram cumelitatz. ha tant enpoder. que bes menpot escazer. |
Car molt mi sent aut poiatz vas qu’es petitz mos poders, per que·m castia temers, quar aital ardimen fatz notz a mamtas gens; mas d’un conort soi iauzens que ve deves l'autre latz e mostra·m c’umelitatz ha tant en poder que bes m’en pot escazer. |
III | |
Tant hies mos cors pauzatz. queill menson iam sembla uers. caital maltrag mes lezers. pero si sai ques uertatz. que bos aturs uens. perquiens prec dona ualens. que sol daita(n) me sufratz. epueis serai gent pagatz. q(ue)m laisetz uoler. lo ioi quieu dezir auer. |
Tant hi es mos cors pauzatz que·ill mensonja·m sembla vers c'aital maltrag mes lezers pero si sai qu'es vertatz que bos aturs vens; per qui ens prec, dona valens, que sol d'aitan me sufratz – e pueis serai gent pagatz – que·m laisetz voler lo ioi qu’ieu desir aver. |
IV | |
Ben parec nesietatz. esobre autius uolers. quan solamen us uezers. mac deceubut tan uiatz. ques condudamens. men uenc alcor us talens. tals quenfui enamoratz. mas pueis mes tan fort doblatz. quel matin elser. men fai doblament doler. |
Ben parec nesietatz e sobrarditz volers, quan solamen us vezers m’ac deceubut tan viatz qu’escondudamens m'en venc al cor us talens tals qu'en fui enamoratz: mas pueis m’es tan fort doblatz que matin e·l ser m'en fai doblament doler. |
V | |
De re nom sent malmenatz. uas uos mas quar mos sabers. me sofranh adir plazers. equar soi desmezuratz. damar leialmens. cre q(ue)m faill mos essiens. pero sinfos dreitz iutgatz. ia non degresser blasmatz. caital nosaber deuriatz engrat tener. |
De re no·m sent malmenatz vas vos quar mos sabers me sofranh a dir plazers; e quar soi desmezuratz d’amar leialmens, cre que·m faill mos essiens, pero sin fos dreitz jutgatz, ja non degr'esser blasmatz, c'aital no saber si deuriatz en grat tener. |
VI | |
Mas ar si chantar nom platz. si men ualgues absteners. pero laisatz nocalers. me(n) fora iois esolatz. huei mais pos nes meins. lemperarritz auinens. es poiatz els ausors gratz. esil cors non fos forsatz. eu feira sa ber. com fols se uol decazer. |
Mas ar si chantar no·m platz, si m’en valgues absteners! pero laisatz, no-calers m'en fora jois e solatz, hueimais, pos n’es meins l’emperarritz avinens es pojatz els ausors gratz; e si·l cors non fos forsatz eu feira saber c’om fols se vol decazer. |
VII | |
Ai dousa res auines. prendaus hume litatz. pos nuill autre ioi nom platz. ni dautre uoler. non ai engenh ni saber. |
A! dousa res avinens, prenda us humelitatz, pos nuill autre joi no·m platz ni d’autre voler non ai engenh ni saber. |
VIII | |
Que tans sospirs nai gitatz. quel matin el ser. pert sospiran mon poder. |
Que tans sospirs n’ai gitatz que·l matin e·l ser pert sospiran mon poder. |
![]()
|
folquet demarseilla.
Us uolers outra cuidatz. Ses inz emon cor ad Car trop enaut sui puiatz. vas ques petitz mos poders. pero castiam temers. Car aital ar dimens fatz. Nos amamtas gens. Mas dun co nort sui iauzens. Que uen de uas. autre latz. Em ostram camelitatz. la tan enpoder. Que bes me(n) pot eschazer. Ben parec nesietatz. Etrob sobrarditz uolers. Quan solamen us uezers. Mas desebut tan ui atz. Ques condudamens. Mi uens al cor us tale(n)s. Tal don fui enamoratz. Mas puois sostan fort doblatz. Que maitin eser. Mi fai dousamen dol er. Tant ies mos cors pausatz. Quel mensonian sembla uers. Caitals mals traitz es lezers. p(er)o si sai ques uertatz. Que bons aturs uens. P(er) queus prec domna ualens. Que sol daitan mi sofratz. Epois serai ien pagatz. Que(m) laisses uo ler. lo gaug queu desir uezer. Car aissi cantar nom platz. Si men ualgues este ners. p(er)o laissars no(n) calers. Men fora iois eso latz. oimais puois nes mens. lemperaritz cui iouens. apuiat els ausors gratz. Essi cors no(n) fos forsatz. Eu fera saber. Com fols si sab dec azer. A dousa res couinens. venca uos humelitatz. puois nuls autres iois no(m) platz. Ni dautre uol er. no(n) ai engien ni saber. Que tans sospirs nai gitatz. p(er)quel iorn el ser. Pert sospiran mon poder. |
![]() |
Us uolers outracuidaz. ses inz en mon cor aders. pero
non dis mos espers. ja puosc esser acabatz. Tant aut ses es penz. Ni no mautreia mos senç. Qeu sia desesperaz. E soi aissi meitadaz. Qeu non desper. Ni aus esperanç auer. |
![]() |
Q ar trop me soi haut poiatz. Ves qes petit mos poders. Per qem castia temers. Qar aital ardimenz. fac noz amantas. genz. Mas dun conhort soi iausenz. Qim uen de ues autrelatz. (et)mostram qumilitatz. La tant en poder. Qe ben me pot escader. |
![]() |
T ant si es mon cor fermaz. Qe menson iam sembla uers. Qe ai tal mal traich uies le sers. pero ben sai qes uertatz. Qe long atur uenz. p(er) qeus prec do(m)na ualenz. Qe sol dai ta(n)t me sofraz. E poi serai gent pagaz. Qem laissez uoler. Lo gauç queus desir auer. |
![]() |
B en parec nesci etaz. E trop sobrardiz uolers. Qar solament uns ueders. Ma decebut tant uiaz. Qes côigdetamenz. Me uenc al cor uns talenz. Tals don foi enamoraz. Mas pos mes tant fort doblaz. Qe maitin (et) ser. Me fai dolçament doler. |
![]() |
M as pero chantar no(m) plaz. Si men ualgues esteners. Anz me fora no(n) calers. Laissar deport (et) solaz. oi mais pos nes meinz. Le(m)perariz cui iouenz. A poiaz en lauçor gratz. E sel cors uoill fos forchatz. Il fera saber. Com fol se sap de chader. |