![]() |
Folqetz demarselha. A pauc de chantar nom recre. P(er) enoi dels lausengadors. Mas forsa damor mi rete. Que nom laissa uirar aillors. ta(n)t sui dels ben amans la flors. aissim te. A mors pres elfre. que dalres nom soue. Mas delieis servir aiornal. Caissim pes cofassoill leial. A doncs sieu fatz so qeis coue. Car quipot amar mieills debe. p(er) dreich len eschai la lauzors. Be men deu eschazer honors. e sap ben midons et amors. Qieu enre.uas lieis nom malme. Mas car liclam merce. Qem des so que mes plus coral.pot esser q(ue) soten amal. E qan mi paraula nim ue. Masaill alcor la resplandors. Dels bels huoills edel dolz ale. Miuen mesclamens la sabors.siq(ue) labocham nais doussors. P(er) quieu cre.Eco nosc qelbe.Qieu dic non ai deme.Anz mieis desamor natural.Que mainz el cor pres ostal. Doncs sui ben fols car nom recre.damar lieis que bem par follors.puois cautre bes nom nesdeue. Euei qades creis ma dolors.Qen mi sol a faich tot son cors P(er)mafe.mieills maue. Que sofra iasse. Mondan sitot alieis noncal.Cautre des |
![]() |
samor p(er) cabal. E pouis aquel iois mi mante. Sim fezes aitant desocors.Qem deignes retener ab se. Gardatz sieu fora des aussors.Q(ue) sos rics pretz esaualors. Creis en me.S meillura eue. ab solquil agues lai de se. Deladolor fera amortal.nos agram partit p(er)engal. Pero sil clamarai merce. Del dan quil me fai edel mal. poisnuill autramors nomi ual. |
TABELLA INTERPRETATIVA IN COLONNA
I | |
Folqetz demarselha. A pauc de chantar nom recre. P(er) enoi dels lausengadors. Mas forsa damor mi rete. Que nom laissa uirar aillors. ta(n)t sui dels ben amans la flors. aissim te. A mors pres elfre. que dalres nom soue. Mas delieis servir aiornal. Caissim pes cofassoill leial. |
Folquetz de Marselha. A pauc de chantar no·m recre per enoi dels lausenjadors, mas forsa d’amor mi rete que no·m laissa virar aillors, tant sui dels benamans la flors; aissi·m te Amors pres el fre que d’alres no·m sove mas de lieis servir a jornal: c’aissi·m pes c’o fasso·ill leial. |
A doncs sieu fatz so qeis coue. Car quipot amar mieills debe. p(er) dreich len eschai la lauzors. Be men deu eschazer honors. e sap ben midons et amors. Qieu enre.uas lieis nom malme. Mas car liclam merce. Qem des so que mes plus coral.pot esser q(ue) soten amal. |
E doncs, s’ieu fatz so que·is cove, car qui pot amar mieillis de be per dreich l’en eschai la lauzors, be m’en deu eschazer honors, e sap ben midons et amors qu’ieu en re vas lieis no·m malme mas car li clam merce que·m des so que m’es plus coral: pot esser que so ten a mal? |
E qan mi paraula nim ue. Masaill alcor la resplandors. Dels bels huoills edel dolz ale. Miuen mesclamens la sabors.siq(ue) labocham nais doussors. P(er) quieu cre.Eco nosc qelbe.Qieu dic non ai deme.Anz mieis desamor natural.Que mainz el cor pres ostal. |
E quan mi paraula ni·m ve, m’assaill al cor la resplandors dels bels huoills, e del dolz ale mi ven mesclamens la sabors, si qu’e la bocha·m nais doussors per qu’ieu cre e conosc que·l be qu’ieu dic non ai de me, anz m’ieis de s’amor natural que m’a inz el cor pres ostal. |
Doncs sui ben fols car nom recre.damar lieis que bem par follors.puois cautre bes nom nesdeue. Euei qades creis ma dolors.Qen mi sol a faich tot son cors P(er)mafe.mieills maue. Que sofra iasse. Mondan sitot alieis noncal.Cautre des samor p(er) cabal |
Doncs sui ben fols car no·m recre d’amar lieis, que be·m par follors, puois c’autre bes no·m n’esdeve e vei c’ades creis ma dolors, qu’en mi sol a fag tot son cors; per ma fe mielhs m’ave que sofra jasse mon dan, sitot a lieis no·n cal c’autra·m des s’amor per cabal |
E pouis aquel iois mi mante. Sim fezes aitant desocors.Qem deignes retener ab se. Gardatz sieu fora des aussors.Q(ue) sos rics pretz esaualors. Creis en me.S meillura eue. ab solquil agues lai de se. Deladolor fera amortal.nos agram partit p(er)engal. |
E puois aquel jois mi mante, si·m fezes altant de socors que·m deignes retener ab se, gardatz s’ieu fora des aussors! qe sos rics pretz e sa valors crels en me meillura e ve ab sol qu’il agues lo dese de la dolor fera e mortal, nos agram partit per engal. |
Pero sil clamarai merce. Del dan quil me fai edel mal. poisnuill autramors nomi ual. |
Pero si·l clamarai merce del dan qu’il me fai e del mal pois nuill autr’ amor no mi vai. |
![]() |
folquet de marseilla.
A pauc de çantar nom recre. Pe(r) enoi dels la useniadors. Mas forsa damor mi rete. Q(ue) nom laissa uirar aillors. Tansoi dels ben am ans la flors. Aisim te. Amors pres el fre. Que daltre nom soue. Mas dellei seruir aiornal. E doncs sieu fas soques coue. Car qui pot a mar miels de be. Per dreich len eschai la lau sors. Ben men deu eschazer honors. Esab ben midonç et amors. Quieu enre. Vas lei nom malme. Mas car li clam merce. Q(u)emdes so que mes plus coral. Pot esser qeso tan amal. E can mi paraula nim ue. Massaill al cor la resplandors. Dels bels oills edels douz ale. Mi uen mesclamenz la sabors. Si qen laboram o nais doulors. Per quieu cre. Econose quel be. Quieu dic non ai de me ans mieis desamor natural. Que ma inz el cor pres ostal. Doncs son ben fols car nom recre. Damar leis que bem par follors. Pois cautre bos no(m) nes deue. Euei cades creis ma dolors. Q(ue) me sol afag tot son cors. Per mafe. Miels ma ue. Que per leis sofiera iase. Mon dan sitot a leis non cal. Cautra des samor per cabal. E puois aquel iois mi mante. Sim fezes ai tan de socors. Qem deines retener abse. Gar datz sieu fora dels ausors. Qe sos rix pretz esa ualors. Creis eme. Meillura eue. Ab sol quil agues lo dese. De la dolor fere mortal. Nos a gran partit per egal. Pero sil clamerai merce. Del dan quil mi fai edel mal. Puois nuill autramors nomival. |
folquet de marseilla. | Folquet de Marseilla |
I | |
A pauc de çantar nom recre. Pe(r) enoi dels la useniadors. Mas forsa damor mi rete. Q(ue) nom laissa uirar aillors. Tansoi dels ben am ans la flors. Aisim te. Amors pres el fre. Que daltre nom soue. Mas dellei seuir aiornal. Caissim pas cö fassol lial. |
A pauc de çantar no·m recre. Per enoi dels lauseniadors, mas forsa d'amor mi rete que no·m laissa virar aillors, tan soi dels benamans la flors; aisi·m te. Amors pres el fre que d'altre no·m sove. Mas de llei servir a iornal: c'aissi·m pas c'o fasso·l lial. |
II | |
E doncs sieu fas soques coue. Car qui pot a mar miels de be. Per dreich len eschai la lau sors. Ben men deu eschazer honors. Esab ben midonç et amors. Quieu enre. Vas lei nom malme. Mas car li clam merce. Q(u)emdes so que mes plus coral. Pot esser qeso ten amal. |
E doncs, s'ieu fas so que·s cove, car qui pot amar miels de be per dreich l'en eschai la lausors; ben men deu eschazer honors, e sab ben midonç et Amors qu'ieu en re vas lei no·m malme. Mas car li clam merce que·m des so que m'es plus coral: pot esser qe so ten a mal? |
III | |
E can mi paraula nim ue. Massaill al cor la resplandors. Dels bels oills edels douz ale. Mi uen mesclamenz la sabors. Si qen laboram o nais doulors. Per quieu cre. Econose quel be. Quieu dic non ai de me ans mieis desamor natural. Que ma inz el cor pres ostal. |
E can mi paraula ni·m ve, m'assaill al cor la replandors dels bels oills, e dels douz ale mi ven mesclamenz la sabors, si qen laboram o nais doulors, per qu'ieu cre e conose que·l be qu'ieu dic non ai de me, ans m'ieis de s'amor natural que m'a inz el cor pres ostal. |
IV
|
|
Doncs son ben fols car nom recre. Damar leis que bem par follors. Pois cautre bos no(m) nes deue. Euei cades creis ma dolors. Q(ue) me sol afag tot son cors. Per mafe. Miels ma ue. Que per leis sofiera iase. Mon dan sitot a leis non cal. Cautra des samor per cabal. |
Doncs son ben fols car no·m recre d'amar leis, que be·m par follors, pois c'autre bos no·m n'esdeve e vei c'ades creis ma dolors, que me sol a fag tot son cors; per ma fe. Miels m'ave que per leis sofiera iase mon dan, sitot a leis no·n cal c'autra des s'amor per cabal. |
V | |
E puois aquel iois mi mante. Sim fezes ai tan de socors. Qem deines retener abse. Gar datz sieu fora dels ausors. Qe sos rix pretz esa ualors. Creis eme. Meillura eue. Ab sol quil agues lo dese. De la dolor fere mortal. Nos a gran partit per egal. |
E puois aquel iois mi mante, si·m fezes aitan de socors qe·m deines retener ab se, gardatz s'ieu fora dels ausors! Qe sos rix pretz e sa valors creis e me meillura e ve ab sol qu'il agues lo dese de la dolor fer'e mortal, nos agran partit per egal. |
VI | |
Pero sil clamerai merce. Del dan quil mi fai edel mal. Puois nuill autramors nomival. |
Pero si·l clamerai merce del dan qu'il mi fai e del mal puois nuill autr'amors no mi val. |