Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > MARIA DE VENTADORN

MARIA DE VENTADORN

A cura di Elisa De Paolis

  • letto 2154 volte

EDIZIONE

  • letto 746 volte

Gui d'Uissel, be-m pesa de vos

BEdT 295,001
 
   Mss.: A 185 (528) - era in B (ind. tenz.) - C 389 - D 149 (520) - E 220 - H 53 (209) - R 78 (647) - T 83 - a2 548 (292) - kappa 134 - strofa 1 nella razo 194.B.C (P 48) - v.1 cit. nella vida 295.B.A - "Namaria deuentedorn. en Gui duissel" A + tav. B, "Na maria de uentadorn" D , "Madompna Maria de uentedorn" H ; "gui duysselh ... madona na maria" C a2 ; adesp. E R T.
 
   Edizioni: Schultz-Gora 1888, p.21; Santangelo 1909, 9, p.37; Audiau 1922, 15, p.73; Rieger (A.) 1991, 9, p.255; Paterson 2004-2005 [2007], p.223; Harvey - Paterson 2010, 3, p.932.
 
   Metrica: a8 b8 b8 a8 c10 c10 d10 d10.
Sei coblas unissonans di otto versi ciascuna, quattro ottonari e quattro decasillabi. Tutte le coblas dispari iniziano con Gui, mentre le pari con Dompna. In R manca la cobla VI. Assenza di tornadas in tutti i testimoni (Audiau 1922,73)
 
   Rime: a: -os; b: -ar; c: -en; d: -or.
   Rima derivativa: 7 amor: 8 amador; Rima grammaticale: 2 chantar: 3 tornar; 10 laissar: 11 estar; 18 demandar:19 comandar; 26 amar:27 onrar; 34 comenssar: 35 prejar; 43 razonar.

  • letto 570 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 476 volte

CANZONIERE A

  • letto 323 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 243 volte

Edizione diplomatica

  185r
Namaria deuentedorn. en Gui duissel.
Gui dussel bem pesa deuos. Car uos
etz laissatz de chantar. Ecar uos iuol
gra tornar. p(er)que sabetz daitals razos.
vuoill qem digatz si deu far egalmen.
dompna p(er) drut qan lo qier fracamen.
Cum el p(er) lieis tot cant taing adamor.
Segon los dreitz q(ue) tenon lamador.
 

Dompna na maria tenssos. Etot cant
cuiaua laissar. Mas aoras non puosc
estar. Qieu non chant als uostres so
mos. Erespond eu ala dompna breu
men. Q(ue) p(er)son drut deu far comunal
men. Cum el p(er)liels sis garda de ricor.
Qen dos amics non deu auer maior.
 

Gui tot so don es cobeitos. deu drutz
abmerce demandar. Eu dompna pot
acomnadar. El drutz deu far precs e
comandamen. Cum p(er) amiga ep(er) do(m)p
na eissamen. Eu dompna deu ason
drut far honor. Cum adamic mas
non cum aseignor.    
 

  185v
Dompna sai dizon demest nos. Q(ue) pois
que do(m)na uol amar. Engalmen deu
son drut onrar. pois engalmen son
amoros. Esesdeuen q(ue)lam plus fina
men. El faich el dich endeu far apa
ren. Si ella fals cor ni trichador. ab bel
semblan deu cobrir sa follor.
 

Cui duissel ges daitals razos. non son
li drut al comenssar. Anz ditz chascus
qan uol preiar. Mans iointas edegeno
los. dompna uoillatz qeus serua fran
chamen. Cum louostrom (et) ella enais
sil pren. Eu uol iutge p(er) dreich atrahi
tor. Sis rend pariers eisdet p(er) s(er)uidor.
 

Dompna so etz plaitz uergoignos. ad
ops de dompna arazonar. Que cellui
non teigna p(er) par. Acui a faich un cor
de dos. O uos diretz enous esta gen. q(ue)l
drutz la deu amar plus finamen. o
uos diretz qil son par entrelor. Q(ue) ren
noil deu drutz mas qant p(er)amor.
 

  • letto 341 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Namaria deuentedorn. en Gui duissel.
Gui dussel bem pesa deuos. Car uos
etz laissatz de chantar. Ecar uos iuol
gra tornar. p(er)que sabetz daitals razos.
vuoill qem digatz si deu far egalmen.
dompna p(er) drut qan lo qier fracamen.
Cum el p(er) lieis tot cant taing adamor.
Segon los dreitz q(ue) tenon lamador.
 
Na Maria de Ventedorn. En Gui d’Uissel.
Gui d’Ussel, be·m pesa de vos
car vos etz laissatz de chantar;
e car vos i volgra tornar
per que sabetz d’aitals razos,
vuoill qe·m digatz si deu far egalmen
dompna per drut, qan lo qier fracamen,
cum el per lieis tot cant taing ad amor,
segon los dreitz que tenon l’amador.
 
  II
Dompna na maria tenssos. Etot cant
cuiaua laissar. Mas aoras non puosc
estar. Qieu non chant als uostres so
mos. Erespond eu ala dompna breu
men. Q(ue) p(er)son drut deu far comunal
men. Cum el p(er)liels sis garda de ricor.
Qen dos amics non deu auer maior.
 
Dompna Na Maria, tenssos
e tot cant cuiava laissar,
mas aoras non puosc estar
q’ieu non chant als vostres somos.
E respond eu a la dompna breumen
que per son drut deu far comunalmen
cum el per liels si·s garda de ricor,
q’en dos amics non deu aver maior.
 

 

  III
Gui tot so don es cobeitos. deu drutz
abmerce demandar. Eu dompna pot
acomnadar. El drutz deu far precs e
comandamen. Cum p(er) amiga ep(er) do(m)p
na eissamen. Eu dompna deu ason
drut far honor. Cum adamic mas
non cum aseignor.    
 
Gui, tot so don es cobeitos
deu drutz ab merce demandar
eu dompna pot a comnadar,
e·l drutz deu far precs e comandamen
cum per amiga e per dompna eissamen,
eu dompna deu a son drut far honor
cum ad amic, mas non cum a seignor.    
 
  IV
Dompna sai dizon demest nos. Q(ue) pois
que do(m)na uol amar. Engalmen deu
son drut onrar. pois engalmen son
amoros. Esesdeuen q(ue)lam plus fina
men. El faich el dich endeu far apa
ren. Si ella fals cor ni trichador. ab bel
semblan deu cobrir sa follor.
 
Dompna, sai dizon demest nos
Que, pois que domna vol amar,
engalmen deu son drut onrar
pois engalmen son amoros.
E s'esdeven que l’am plus finamen,
e·l faich e·l dich en deu far aparen;
si ell'a fals cor ni trichador,
ab bel semblan deu cobrir sa follor.
 
  V
Cui duissel ges daitals razos. non son
li drut al comenssar. Anz ditz chascus
qan uol preiar. Mans iointas edegeno
los. dompna uoillatz qeus serua fran
chamen. Cum louostrom (et) ella enais
sil pren. Eu uol iutge p(er) dreich atrahi
tor. Sis rend pariers eisdet p(er) s(er)uidor. 
 
Cui d’Uissel, ges d’aitals razos
non son li drut al comenssar,
anz ditz chascus qan vol preiar
mans iointas e de genolos,
Dompna, voillatz q'eus serva franchamen
cum lo vostr’om et ella enaissi·l pren,
eu vol iutge per dreich a trahitor
si·s rend pariers ei·s det per servidor.
 

 

  VI
Dompna so etz plaitz uergoignos. ad
ops de dompna arazonar. Que cellui
non teigna p(er) par. Acui a faich un cor
de dos. O uos diretz enous esta gen. q(ue)l
drutz la deu amar plus finamen. o
uos diretz qil son par entrelor. Q(ue) ren
noil deu drutz mas qant p(er)amor.
 
Dompna, so etz plaitz vergoignos
ad ops de dompna a razonar
que cellui non teigna per par
a cui a faich un cor de dos:
vos diretz (e no·us esta gen)
quel drutz la deu amar plus finamen,
vos diretz q’il son par entre lor,
que ren no·il deu drutz mas qant per amor.

 

  • letto 376 volte

CANZONIERE C

  • letto 338 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 218 volte

Edizione diplomatica

  389v
partime(n) de(n) gui duysselh.e de ma

G              ui duysselh dona na mari(a).
                 bem peza de uos. quar
                 uos etz layssatz de cha(n)
                  tar. e quar uos hi uol
gra tornar. e quar sabetz daitals
razos. uuelh quem digatz si deu
far engalmen. dompna son drut
quan loy q(ui)er franchamen. cum
elh per lieys tot quan tanh ad a
mor. segon los dreytz q(ue) tenon

Dompna na maria               amador.
tensos. e tot chan cuiaua lays-
sar. mas aoras non aus mudar.
que non chan al uostre somos.
 e respon uos ara dompna breu
men. que per son drut deu far
comunalmen. cum elh per lieys
si noy gar da ricor. quen dos a
micx non deu auer maior.

Gui tot so don es cobeytos. deu
drutz ab merce demandar. e dom
na pot loy comandar. e deu ben 
 

pregar a sazos. el drut deu far
precx e comandamen. cum per
amic e per dompnæissamen. el
dona deu far a son drut honor.
cum ad amic mas no(n) cu(m) a sen hor.

D ompna say dizem entre nos.
que lai on dompna uol amar.
engalmen deu son drut honrar.
plus engalmen son amoros. e
sisdeue quilh lam plus finame(n).
li dig el fach o deuon far paruen.
o sa uas luy fals cor ni trichador.
ab belh seinblan deu cobrir la

Gui duysselh ges dai           follor.
tals razos. noson li drut al co
mensar. ans ditz quascus q(ua)n
uol preguar. mas ionchas e de
ginolhos. dompna uulhatz q(ui)eus
serua humilmen. coma uostrom
doncx silh enaissil pren. yeu lo
iutgi per dreg a trahidor. sis fai
pariers es det per seruidor.

Dompna ben es plaitz uergo
nhos. ad ops de dompna razonar
que no(n) tenha selhuy per par.a
cuy a fag un cor de dos. o uos
duetz e nous estara gen. quel
drutz la deu amar plus leyalme(n).
o uos diretz que par son entre
lor. pus re noy a lo drutz mas
per amor.

  • letto 282 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
partime(n) de(n) gui duysselh.e de ma
G              ui duysselh dona na mari(a).
                 bem peza de uos. quar
                 uos etz layssatz de cha(n)
                  tar. e quar uos hi uol
gra tornar. e quar sabetz daitals
razos. uuelh quem digatz si deu
far engalmen. dompna son drut
quan loy q(ui)er franchamen. cum
elh per lieys tot quan tanh ad a
mor. segon los dreytz q(ue) tenon
                                              amador.
Partimen d’En Gui d’Uysselh e de madona Na Maria.
Gui d’Uysselh, be·m peza de vos
quar vos etz layssatz de chantar;
e quar vos hi volgra tornar
e, quar sabetz d’aitals razos,
vuelh que·m digatz si deu far engalmen
dompna son drut, quan lo·y quier franchamen,
cum elh per lieys tot quan tanh ad amor,
segon los dreytz que tenon amador.
 
 
  II
Dompna na maria               
tensos. e tot chan cuiaua lays-
sar. mas aoras non aus mudar.
que non chan al uostre somos.
 e respon uos ara dompna breu
men. que per son drut deu far
comunalmen. cum elh per lieys
si noy gar da ricor. quen dos a
micx non deu auer maior.
Dompna Na Maria,tensos
e tot chan cuiava layssar,
mas aoras non aus mudar
que non chan al vostre somos.
E respon vos ara dompna breumen
que per son drut deu far comunalmen
cum elh per lieys si no·y garda ricor,
qu’en dos amicx non deu aver maior.

 

  III
Gui tot so don es cobeytos. deu
drutz ab merce demandar. e dom
na pot loy comandar. e deu ben
pregar a sazos. el drut deu far
precx e comandamen. cum per
amic e per dompnæissamen. el
dona deu far a son drut honor.
cum ad amic mas no(n) cu(m) a sen hor.
Gui, tot so don es cobeytos
Deu drutz ab merce demandar
e domna pot loy comandar,
e deu be·n pregar a sazos.
E·l drut deu far precx e comandamen
cum per amic e per dompn’eissamen,
e·l dona deu far a son drut honor
cum ad amic, mas non cum a senhor.

 

  IV
D ompna say dizem entre nos.
que lai on dompna uol amar.
engalmen deu son drut honrar.
plus engalmen son amoros. e
sisdeue quilh lam plus finame(n).
li dig el fach o deuon far paruen.
o sa uas luy fals cor ni trichador.
ab belh seinblan deu cobrir la
                                               follor.
Dompna, say dizem entre nos
que, lai on dompna vol amar
engalmen deu son drut honrar
plus engalmen son amoros.
E si·s deve qu’ilh l’am plus finamen,
li dig e·l fach o devon far parven;
o s’a vas luy fals cor ni trichador,
ab belh seinblan deu cobrir la follor.

 

  V
Gui duysselh ges dai          
tals razos. noson li drut al co
mensar. ans ditz quascus q(ua)n
uol preguar. mas ionchas e de
ginolhos. dompna uulhatz q(ui)eus
serua humilmen. coma uostrom
doncx silh enaissil pren. yeu lo
iutgi per dreg a trahidor. sis fai
pariers es det per seruidor.
Gui d’Uysselh, ges d’aitals razos
no son li drut al comensar,
ans ditz quascus quan vol preguar
mas ionchas e de ginolhos,
dompna vulhatz qu’ieus serva humilmen
coma vostr’om; doncx, s’ilh enaissi·l pren,
yeu lo iutgi per dreg a trahidor
si·s fai pariers, e·s det per servidor.
 
 
  VI
Dompna ben es plaitz uergo
nhos. ad ops de dompna razonar
que no(n) tenha selhuy per par.a
cuy a fag un cor de dos. o uos
duetz e nous estara gen. quel
drutz la deu amar plus leyalme(n).
o uos diretz que par son entre
lor. pus re noy a lo drutz mas
per amor.
Dompna, ben es plaitz vergonhos
ad ops de dompna razonar
que non tenha selhuy per par
a cuy a fag un cor de dos:
o vos duetz (e no·us estara gen)
que·l drutz la deu amar plus leyalmen,
o vos diretz que par son entre lor,
pus re no·y a lo drutz mas per amor.

 

  • letto 258 volte

CANZONIERE D

  • letto 275 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 228 volte

Edizione diplomatica

  149v
     

 
    na maria de uentadorn
G ui duisels bem pesa deuos. Car
    uos es laissaz de chantar. Ecar uos
    iuolgrar tornar. Voill qem digaz
sideu far egalmen. Domna per drut qan
lo quier franchamen. Cumel perlei tot
chant taing adamor. Segon los drez qe
tenon lla ma dor.  

D omna maria tensos. Etot chan cuia
   ua laissar. Masaoras non puosc estar.  
Qunon chan als uostres somos. Erespon
euala domna breumen. Q(e) p(er) son drut
deu far cumunalmen. Cum el per leis
 

  150r
.
sis garda de ricor. Qen dos amics non deoau(s)
maior.
S itot so dones cobeitos. Deu druz am(er)ce
   de manair. Edomna pot acomandar.
Edruz deu far precs ecomandamen. Cum
p(er)amiga eper domna eissamen. Eill do(m)na
deu asondrut far honor. Cum ad amic
mas no(n) cumaseingnor.
D omna sai dison de mes nos. Qe puoisqe
   domna uol amar. Engalmen deo son
drut honrar. puois engalmen son amo
ros. Eses de ue qe lam plus finamen. Eillz
faiz eillzdiz deu far aparen. Si ella a fals
cor ni trichador. A bel semblan deu cobrir
sa follor.
G ui duisels ges daitals rasos. Non son li
   drut al comensar. Anz diz chascuns qan
uol preiar. Mains iontas ede genoillos.
Domna uoillaz qeus serua franchamen.
Cum lo uostrom et ell a enaissil pren.
Eu uos iuge perdreit atraitor. Sisrepai
reses det p(er) seruidor.
D omna so es plaig uergoingnos. Adobs
    de domna rasonar. Qe cellui non tei(n)
gna per par. Acui a fait un cor de dos. O
uos direz enos estara gen. Qel druz la deo
amar plus gen finamen. Quos direz
q(ue) sompar entrelor. Q(ue) ren noill deu lo
druz mas per honor.
 
  • letto 270 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
       na maria de uentadorn
G ui duisels bem pesa deuos. Car
    uos es laissaz de chantar. Ecar uos
    iuolgrar tornar. Voill qem digaz
sideu far egalmen. Domna per drut qan
lo quier franchamen. Cumel perlei tot
chant taing adamor. Segon los drez qe
tenon lla ma dor.  
Na Maria de Ventadorn

 Gui d’Uisels, be·m pesa de vos
car vos es laissaz de chantar;
e car vos i volgrar tornar
voill qe·m digaz si deu far egalmen
domna per drut, qan lo quier franchamen,
cum el per lei tot chant taing ad amor,
segon los drez qe tenon ll’amador.  

 

  II
D omna maria tensos. Etot chan cuia
   ua laissar. Masaoras non puosc estar.  
Qunon chan als uostres somos. Erespon
euala domna breumen. Q(e) p(er) son drut
deu far cumunalmen. Cum el per leis
sis garda de ricor. Qen dos amics non deoau(s)
maior.
Domna Maria, tensos
e tot chan cuiava laissar,
mas aoras non puosc estar  
qu non chan als vostres somos.
E respon eu a la domna breumen
qe per son drut deu far cumunalmen
cum el per leis si·s garda de ricor,
q’en dos amics non deo aus maior.
 

 

  III
S itot so dones cobeitos. Deu druz am(er)ce
   de manair. Edomna pot acomandar.
Edruz deu far precs ecomandamen. Cum
p(er)amiga eper domna eissamen. Eill do(m)na
deu asondrut far honor. Cum ad amic
mas no(n) cumaseingnor.
Si tot so don es cobeitos
deu druz a merce demanair
e domna pot a comandar,
e druz deu far precs e comandamen
cum per amiga e per domna eissamen,
e·ill domna deu a son drut far honor
cum ad amic, mas non cum a seingnor.
 
 
  IV
D omna sai dison de mes nos. Qe puoisqe
   domna uol amar. Engalmen deo son
drut honrar. puois engalmen son amo
ros. Eses de ue qe lam plus finamen. Eillz
faiz eillzdiz deu far aparen. Si ella a fals
cor ni trichador. A bel semblan deu cobrir
sa follor.
Domna, sai dison demes nos
qe, puois qe domna vol amar,
engalmen deo son drut honrar
puois engalmen son amoros.
E s'esdeve qe l’am plus finamen,
e·illz faiz e·illz diz deu far aparen;
si ella a fals cor ni trichador,
a bel semblan deu cobrir sa follor.

 

  V
G ui duisels ges daitals rasos. Non son li
   drut al comensar. Anz diz chascuns qan
uol preiar. Mains iontas ede genoillos.
Domna uoillaz qeus serua franchamen.
Cum lo uostrom et ell a enaissil pren.
Eu uos iuge perdreit atraitor. Sisrepai
reses det p(er) seruidor.
Gui d’Uisels, ges d’aitals rasos
non son li drut al comensar,
anz diz chascuns qan vol preiar
mains iontas e de genoillos,
Domna, voillaz q’eus serva franchamen
cum lo vostr’om; et ella enaissi·l pren,
eu vos iuge per dreit a traitor
si·s re paires, e·s det per servidor.

 

  VI
D omna so es plaig uergoingnos. Adobs
    de domna rasonar. Qe cellui non tei(n)
gna per par. Acui a fait un cor de dos. O
uos direz enos estara gen. Qel druz la deo
amar plus gen finamen. Quos direz
q(ue) sompar entrelor. Q(ue) ren noill deu lo
druz mas per honor.
Domna, so es plaig vergoingnos
ad obs de domna rasonar
qe cellui non teingna per par
a cui a fait un cor de dos:
o vos direz (e no·s estara gen)
qe·l druz la deo amar plus finamen,
quos direz que so·m par entre lor,
que ren no·ill deu lo druz mas per honor.

 

  • letto 266 volte

CANZONIERE E

  • letto 287 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 200 volte

Edizione diplomatica

  220
Tenso
Guiduicel bem peza de uos. quar
uos es laisatz dechantar. encar uos
hi uolgra tornar. equar sabetz daitals ra
zos. ieu uos deman si deu far engualme(n).
dona per drut q(ua)n loi quer franchamen.
com el per leis tot quan tanh azamor.
segon lo dreg quentendon amador.

Dona maria tensos. etot quan cuiaua
laisar. mas era no(n) ho aus mudar. que
no chant aluostre somos. erespon uos
de la dona breumen. que per son drut
deu far comunalmen. com el per leis ses
garda de ricor. quendos amicx no deu
auer maior.

Gui tot so don es cobeitos. deu drutz
abmerce demandar. edona deu ho com
andar. mas be deuen gardar sazos.
edrutz deu far precx ecomandamen.
 

com per amigua eper dompneisamen.
edona deu ason drut far honor. com aza
mic eno com asenhor.
Dona sai dizem entre nos. que lai on do
na uol amar. engualmen deu son drut
onrar. cant engualme(n) son amoros. esis
deue quill lam plus finame(n). li dig eill
fait ho deuon far paruen. esa ues leis
fals cor ni trichador. ab bel sembla(n) deu
cubrir sa dolor.
Guiduicel ges daital respos. no son li
drut alcomensar. ans di cascus quan uol
   preiar. mas ionhtas edegenoillos. dona
uoillatz quieu uos sierua humilme(n). co
ma uostrom donx senaisil pren. ieu lo
iutge per dreg atraidor. sis fai parers
ques des aseruidor.
Dona ben es plaitz uergonhos. azops
de dona razonar. que no tenha celui per
par. cui aura fag uncor de dos. ho uos
diretz enous estara gen. quel drutz la
deu amar plus leialmen. ho uos diretz
quill son par entrelor. mas re noia lo
drutz mas per amor.
 
  • letto 242 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Tenso
Guiduicel bem peza de uos. quar
uos es laisatz dechantar. encar uos
hi uolgra tornar. equar sabetz daitals ra
zos. ieu uos deman si deu far engualme(n).
dona per drut q(ua)n loi quer franchamen.
com el per leis tot quan tanh azamor.
segon lo dreg quentendon amador.
Tenso
Gui d’Uicel, be·m peza de vos
quar vos es laisatz de chantar;
encar vos hi volgra tornar
e, quar sabetz d’aitals razos,
ieu vos deman si deu far engualmen
dona per drut, quan lo·i quer franchamen,
com el per leis tot quan tanh az amor,
segon lo dreg qu’entendon amador.
 
  II
Dona maria tensos. etot quan cuiaua
laisar. mas era no(n) ho aus mudar. que
no chant aluostre somos. erespon uos
de la dona breumen. que per son drut
deu far comunalmen. com el per leis ses
garda de ricor. quendos amicx no deu
auer maior.
Dona Maria, tensos
e tot quan cuiava laisar,
mas era non ho aus mudar
que no chant al vostre somos.
E respon vos de la dona breumen
que per son drut deu far comunalmen
com el per leis ses garda de ricor,
qu’en dos amicx no deu aver maior.
 
  III
Gui tot so don es cobeitos. deu drutz
abmerce demandar. edona deu ho com
andar. mas be deuen gardar sazos.
edrutz deu far precx ecomandamen.
com per amigua eper dompneisamen.
edona deu ason drut far honor. com aza
mic eno com asenhor.
Gui, tot so don es cobeitos
deu drutz ab merce demandar
e dona deu ho comandar,
mas be deven gardar sazos.
E drutz deu far precx e comandamen
com per amigua e per dompn’eisamen,
e dona deu a son drut far honor
com az amic, e no com a senhor.
 
  IV
Dona sai dizem entre nos. que lai on do
na uol amar. engualmen deu son drut
onrar. cant engualme(n) son amoros. esis
deue quill lam plus finame(n). li dig eill
fait ho deuon far paruen. esa ues leis
fals cor ni trichador. ab bel sembla(n) deu
cubrir sa dolor.
Dona, sai dizem entre nos
que lai on dona vol amar,
engualmen deu son drut onrar
cant engualmen son amoros.
E si·s deve qu’ill l’am plus finamen,
li dig e·ill fait ho devon far parven;
e s’a ves leis fals cor ni trichador,
ab bel semblan deu cubrir sa dolor.
 
  V
Guiduicel ges daital respos. no son li
drut alcomensar. ans di cascus quan uol
   preiar. mas ionhtas edegenoillos. dona
uoillatz quieu uos sierua humilme(n). co
ma uostrom donx senaisil pren. ieu lo
iutge per dreg atraidor. sis fai parers
ques des aseruidor.
Gui d’Uicel, ges d’aital respos
no son li drut al comensar,
ans di cascus quan vol preiar
mas ionhtas e de genoillos,
Dona, voillatz qu’ieu vos sierva humilmen
coma vostr’om; donx, s’enaisi·l pren,
ieu lo iutge per dreg a traidor
si·s fai parers, que·s des a servidor.
 
  VI
Dona ben es plaitz uergonhos. azops
de dona razonar. que no tenha celui per
par. cui aura fag uncor de dos. ho uos
diretz enous estara gen. quel drutz la
deu amar plus leialmen. ho uos diretz
quill son par entrelor. mas re noia lo
drutz mas per amor.
Dona, ben es plaitz vergonhos
az ops de dona razonar
que no tenha celui per par
cui avra fag un cor de dos:
ho vos diretz (e no·us estara gen)
que·l drutz la deu amar plus leialmen,
ho vos diretz qu’ill son par entre lor,
mas re no·i a lo drutz mas per amor.
 
  • letto 245 volte

CANZONIERE H

  • letto 271 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 213 volte

Edizione diplomatica

  53r

Ben auetz auzit d(e) madompna
maria de uentedorn co(m) ella
fo la plus preziada dompna
qe anc fos en lemozin. (et) aqel
la q(e) plus fetz de be e plus se
gardet de mal e totas uetz la
iudet sos senz. E follors noill
fetz far follia. Et onret la
deus de bel plazen cor auinen.
ses maestria. Enguis duisels
si auia p(er)duda sa dompna. Si co(m)
nos auetz ausi en la soa canson
qe dis. Si bem partetz mala
dompna de uos. (et) c(etera). don el uiuia
en gran dolor. (et) en gran tri
stessa. et auia lonc tems qe l
no auia chantat ni trobat.
Don totas las bonas dompnas
da qella encontrada neron fort
dolentas. Emadompna Maria
plus qe totas p(er) so qen Guis
duisels la lauzaua en totas sas
cansos. El coms de la mancha
lo cals era apellatz. Nuncs lo brus
si era sos caualliers. Et ella
llauia fait tant donor e damo(r),
com dompna pot far acaualie(r).
Et un dia el dompneiaua com
ella. e si agon una tenson en-
tre lor. Qel coms de la ma(r)cha
dizia. Qe totz fis amaire pois
qe sa dompna li dona sa mo.
nil pren p(er) caualier Ni per a
 

mic tant com el es leials ni fis
uas ella. deu auer aitan de seig
noria en ella e de comandamen
com ella de lui. Emadompna
Maria defendia, Qe lamics no
deuia auer en ella seignoria
ni comandamen. Enguis dui
sels si era en la cort d(e) mado(m)pna
Maria. Et ella p(er) far la tornar
en cansos (et) en solatz si fetz u
na cobla en la cal li mandet
si se couenia. Qel amics ages
aitant de seignoria en la soa
dompna com la dompna en lui.
Edaqesta rason madompna Ma
ria sil escomes de tenson. E dis
en aissi. Gui duisel bem pesa
de uos. Mado(m)pna Maria d(e) uentedor(n).
Giduisel bem
pesa de uos.
Car uos es las
satz de cha(n)tar.
E car uos i uol
gra tornar.
Uoill qem di
gatz si deu
far engalmen.
Dompna per
drut can lo
quier franzamen. Com el p(er)
lei tot cant taing ad amor. Se
gon los dreichz qe tenon lla
mador  Guis duisels . R(espondet)
Dompna Na maria tensos. E
tot cant cuiaua laissar. Mas
aoras non puosc estar. Qeu no
chant al uostre somos. E respon
eu ala dompna breumen. Qe
p(er) son drut deu far comunalme(n).
Com el p(er) leis sis garda de ri
cor. Qen dos amics no(n) deu auer
maior. Madompna maria. Contra.
Gi tot so don es cobeitos. Deu dr
utz amerce demandar. E do(m)p
na per acomandar. El drutz
 
  53v

deu far precs e comandamen. Cum p(er)a
miga ep(er) dompna eissamen. Eill do(m)p
na deu far ason drut honor. Com
ad amic mas no co(m) a seignor.
Dompna sai disem mes
nos. Qe pueis qe dopna uol amar.
engalmen deu son drut honorar.
pois engalmen son amoros. E ses
deue qel am plus finamen. Eillz
faichz eillz dichz deu far a paren.
Si ella a fals cor ni triçador. A bel
senblan deu cobrir sa follor.
Gui duisels ges daitals
razos. No son li drut al come(n)sar.
Anz ditz cascus can uol preiar.
Mans iontas e de genoillos. Do(m)p
na uoillatz qeus serua francam(en).
Com lo uostrom (et) ella en aissil
pren. Eu uos iuge p(er) dreit atrai
dor. Sis retpaires es det p(er) serui
dor.
Dompna so es plaigz uergoignos.
ad ops de dompna razonar. Qe
cellui no(n) teigna p(er) par. A cui a
fait un cor de dos. O uos diretz
e nous estara gen. Qel drutz la
deu amar plus finamen. O uos
diretz qe som par entre lor. Qe
re noil deu lo drutz mas p(er) hono(r).
 

  • letto 267 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  RAZO
Ben auetz auzit d(e) madompna
maria de uentedorn co(m) ella
fo la plus preziada dompna
qe anc fos en lemozin. (et) aqel
la q(e) plus fetz de be e plus se
gardet de mal e totas uetz la
iudet sos senz. E follors noill
fetz far follia. Et onret la
deus de bel plazen cor auinen.
ses maestria. Enguis duisels
si auia p(er)duda sa dompna. Si co(m)
nos auetz ausi en la soa canson
qe dis. Si bem partetz mala
dompna de uos. (et) c(etera). don el uiuia
en gran dolor. (et) en gran tri
stessa. et auia lonc tems qe l
no auia chantat ni trobat.
Don totas las bonas dompnas
da qella encontrada neron fort
dolentas. Emadompna Maria
plus qe totas p(er) so qen Guis
duisels la lauzaua en totas sas
cansos. El coms de la mancha
lo cals era apellatz. Nuncs lo brus
si era sos caualliers. Et ella
llauia fait tant donor e damo(r),
com dompna pot far acaualie(r).
Et un dia el dompneiaua com
ella. e si agon una tenson en-
tre lor. Qel coms de la ma(r)cha
dizia. Qe totz fis amaire pois
qe sa dompna li dona sa mo.
nil pren p(er) caualier Ni per a
mic tant com el es leials ni fis
uas ella. deu auer aitan de seig
noria en ella e de comandamen
com ella de lui. Emadompna
Maria defendia, Qe lamics no
deuia auer en ella seignoria
ni comandamen. Enguis dui
sels si era en la cort d(e) mado(m)pna
Maria. Et ella p(er) far la tornar
en cansos (et) en solatz si fetz u
na cobla en la cal li mandet
si se couenia. Qel amics ages
aitant de seignoria en la soa
dompna com la dompna en lui.
Edaqesta rason madompna Ma
ria sil escomes de tenson. E dis
en aissi.
Be·n avetz auzit de ma dompna Maria de Ventedorn com ella fo la plus preziada dompna qe anc fos en Lemozin, et aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l’aiudet sos senz, e follors no·ill fetz far follia. Et onret la Deus de bel plazen cor avinen, se·s maestria. En Guis d’Uisels si avia perduda sa dompna, si com nos avetz ausi[t] en la soa canson qe dis: Si be·m partetz, mala dompna, de vos et cetera. Don el vivia en gran dolor et en gran tristessa. Et avia lonc tems qe’l no avia chantat ni trobat;
don totas las bonas dompnas d’aqella encontrada n’eron fort dolentas, e ma dompna Maria plus qe totas, per so q’En Guis d’Uisels la lauzava en totas sas cansos. E·l coms de la Mancha, lo cals era apellatz N’Uncs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella ll’avia fait tant d’onor e d’amor com dompna pot far a cavalier. Et, un dia, el dompneiauva com
ella, e si ag[r]on una tenson entre lor: qe·l coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pois qe sa dompna li dona s’amor n·il pren per cavalier ni per amic, tant com el es leials ni fis vas ella, deu aver aitan de seignoria en ella e de comandamen com ella de lui; e ma dompna
Maria defendia qe l’amics no devia aver en ella seignoria
ni comandamen. En Guis d’Uisels si era en la cort de ma dompna Maria; et ella, per farla tornar en cansos et en solatz, si fetz una cobla en la cal li mandet si se covenia qe l’amics ages aitant de seignoria en la soa dompna com la dompna en lui. E d’aqesta rason ma dompna Maria si l’escomes de tenson e dis enaissi:
 
  I
Gui duisel bem pesa
de uos. Mado(m)pna Maria d(e) uentedor(n).
Giduisel bem
pesa de uos.
Car uos es las
satz de cha(n)tar.
E car uos i uol
gra tornar.
Uoill qem di
gatz si deu
far engalmen.
Dompna per
drut can lo
quier franzamen. Com el p(er)
lei tot cant taing ad amor. Se
gon los dreichz qe tenon lla
mador  
Gui d’Uisel, be·m pesa de vos
Madompna Maria de Ventedorn.
Gi d’Uisel, be·m pesa de vos
car vos es lassatz de chantar;
e car vos i volgra tornar
voill qe·m digatz si deu far engalmen
dompna per drut can lo quier franzamen,
com el per lei tot cant taing ad amor,
segon los dreichz qe tenon ll’amador.  

 

  II
Guis duisels . R(espondet)
Dompna Na maria tensos. E
tot cant cuiaua laissar. Mas
aoras non puosc estar. Qeu no
chant al uostre somos. E respon
eu ala dompna breumen. Qe
p(er) son drut deu far comunalme(n).
Com el p(er) leis sis garda de ri
cor. Qen dos amics no(n) deu auer
maior. 
Guis d’Uisels  respondet.
Dompna Na Maria, tensos
e tot cant cuiava laissar,
mas aoras non puosc estar
q’eu no chant al vostre somos.
E respon eu a la dompna breumen
qe per son drut deu far comunalmen
com el per leis si·s garda de ricor,
q’en dos amics non deu aver maior. 

 

  III
Madompna maria. Contra.
Gi tot so don es cobeitos. Deu dr
utz amerce demandar. E do(m)p
na per acomandar. El drutz
deu far precs e comandamen. Cum p(er)a
miga ep(er) dompna eissamen. Eill do(m)p
na deu far ason drut honor. Com
ad amic mas no co(m) a seignor.
Madompna Maria, contra.
Gi, tot so don es cobeitos
deu drutz a merce demandar
e dompna per a comandar.
E·l drutz deu far precs e comandamen
cum per amiga e per dompna eissamen,
ei·ll dompna deu far a son drut honor
com ad amic, mas no com a seignor.

 
 

  IV
Dompna sai disem mes
nos. Qe pueis qe dopna uol amar.
engalmen deu son drut honorar.
pois engalmen son amoros. E ses
deue qel am plus finamen. Eillz
faichz eillz dichz deu far a paren.
Si ella a fals cor ni triçador. A bel
senblan deu cobrir sa follor.
Dompna, sai disem mes nos
qe, pueis qe dopna vol amar,
engalmen deu son drut honorar
pois engalmen son amoros.
E s'esdeve qe l’am plus finamen,
e·illz faichz e·illz dichz deu far aparen;
si ella a fals cor ni triçador,
a bel senblan deu cobrir sa follor.

 

  V
Gui duisels ges daitals
razos. No son li drut al come(n)sar.
Anz ditz cascus can uol preiar.
Mans iontas e de genoillos. Do(m)p
na uoillatz qeus serua francam(en).
Com lo uostrom (et) ella en aissil
pren. Eu uos iuge p(er) dreit atrai
dor. Sis retpaires es det p(er) serui
dor.
Gui d’Uisels, ges d’aitals razos
no son li drut al comensar,
anz ditz cascus can vol preiar
mans iontas e de genoillos,
Dompna, voillatz q’eus serva francamen
com lo vostr’om; et ella enaissi·l pren,
eu vos iuge per dreit a traidor
Si·s ret paires, e·s det per servidor.

 

  VI
Dompna so es plaigz uergoignos.
ad ops de dompna razonar. Qe
cellui no(n) teigna p(er) par. A cui a
fait un cor de dos. O uos diretz
e nous estara gen. Qel drutz la
deu amar plus finamen. O uos
diretz qe som par entre lor. Qe
re noil deu lo drutz mas p(er) hono(r).
Dompna, so es plaigz vergoignos
ad ops de dompna razonar
qe cellui non teigna per par
a cui a fait un cor de dos:
o vos diretz (e no·us estara gen)
qe·l drutz la deu amar plus finamen,
o vos diretz qe som par entre lor,
qe re no·il deu lo drutz mas per honor.

 

  • letto 304 volte

CANZONIERE R

  • letto 283 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 227 volte

Edizione diplomatica

76v
                           tenso
Gui dupsselh bem peza de uos.   uos es layssatz
de chantar. e uolgraus y enquer  tornar. e c(a) r sabetz dai
tals unos. ieu uos deman si deu far engalmen. dona per
 
drut cant lo q(e)r francamen. o elh p(er) lieys tot cant sanh a-.
                                                                                            Dona na maria
                                                                                        tensos e tot chant
amor. sego(n)lo dreg q(e)ntendol aymador.        cuiaua laysar. Mas
eras non o aus mudar. q(e) no(n) chan al uolhc somos. e respo(n)
uos bona dona breume(n). q(e) p(er)son drut deu far comunalmen
com el p(er) lieys sis garda de ricor. q(e)n dos amicx no(n) deu
au maior. Gui tot so do(n) es cobeitos. deu druz ab m
ce demandar e dona deu o autreiar. mas be(n) deu esgardar
sazos. e drutz deu far e precx e comandame(n)s. co(m)z p(er) ami
ga p(er)dona eyssame(n)s. e dona deu far a so drut honor. com
ad amic e no(n) co(m)z a senhor. Dona say dizem entre nos
 
ad amic e no(n) co(m)z a senhor. Dona say dizem entre nos
q(e) lay o(n) dona uol amar. engalme(n)s deu so(n) drut o(n)rar ca(n)t
engalme(n)s son amoros. sis deuen q(e)l am pus finamen
dig el fag  o deuo far paruen. e sa uas lieys fals cor
ni trichador. ab semblan bel deu cobrir sa dolor. Gui
duisselh ges daital respos. no so(n) li drut al come(n)sar a(n)s
ditz cascus cant uol preiar. mas iu(n)chas e de ginolhos
dona uulhatz q(e)us s(er)ua humilme(n). co(m)z lo uostrom e silh
eaisil pre(n). ieu lo iute p(er) dreg a traidor. Sis ret pariers
q(e)s det p(er) s(er)uidor.
 
  • letto 257 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
tenso
Gui dupsselh bem pesa de uos.  uos es layssatz
de chantar. e uolgraus y enquer  tornar. e c(a) r sabetz dai
tals unos. ieu uos deman si deu far engalmen. dona per
drut cant lo q(e)r francamen. o elh p(er) lieys tot cant sanh a-.
Tenso
Gui d’Upsselh, be·m pesa de vos 
vos es layssatz de chantar;
e volgra us y enquer tornar
e, car sabetz d’aitals unos,
ieu vos deman si deu far engalmen
dona per drut cant lo qer francamen,
o elh per lieys tot cant sanh amor.
segon lo dreg q’entendo·l aymador
  II
                                                                           Dona na maria
                                                                          tensos e tot chant
amor. sego(n)lo dreg q(e)ntendol aymador.        cuiaua laysar. Mas
eras non o aus mudar. q(e) no(n) chan al uolhc somos. e respo(n)
uos bona dona breume(n). q(e) p(er)son drut deu far comunalmen
com el p(er) lieys sis garda de ricor. q(e)n dos amicx no(n) deu
au maior.
Dona Na Maria, tensos
e tot chant amor cuiava laysar,
mas eras non o aus mudar
qe non chan al volhc somos.
E respon vos bona dona breumen
qe per son drut deu far comunalmen
com el per lieys si·s garda de ricor,
q’en dos amicx non deu au maior. 
 
  III
Gui tot so do(n) es cobeitos. deu druz ab m
ce demandar e dona deu o autreiar. mas be(n) deu esgardar
sazos. e drutz deu far e precx e comandame(n)s. co(m)z p(er) ami
ga p(er)dona eyssame(n)s. e dona deu far a so drut honor. com
ad amic e no(n) co(m)z a senhor. 
Gui, tot so don es cobeitos
deu druz ab merce demandar
e dona deu o autreiar,
mas be·n deu esgardar sazos.
E drutz deu far e precx e comandamens
comz per amiga, per dona eyssamens,
e dona deu far a so drut honor
com ad amic, e non comz a senhor. 
 
  IV
Dona say dizem entre nos
q(e) lay o(n) dona uol amar. engalme(n)s deu so(n) drut o(n)rar ca(n)t
engalme(n)s son amoros. sis deuen q(e)l am pus finamen
dig el fag  o deuo far paruen. e sa uas lieys fals cor
ni trichador. ab semblan bel deu cobrir sa dolor. 
Dona, say dizem entre nos
qe, lay on dona vol amar,
engalmens deu son drut onrar
cant engalmens son amoros.
Si·s deven qe l’am pus finamen
dig e·l fag  o devo far parven;
e s'a vas lieys fals cor ni trichador,
ab semblan bel deu cobrir sa dolor.
 
 
  V
Gui
duisselh ges daital respos. no so(n) li drut al come(n)sar a(n)s
ditz cascus cant uol preiar. mas iu(n)chas e de ginolhos
dona uulhatz q(e)us s(er)ua humilme(n). co(m)z lo uostrom e silh
eaisil pre(n). ieu lo iute p(er) dreg a traidor. Sis ret pariers
q(e)s det p(er) s(er)uidor.
Gui d’Uisselh, ges d’aital respos
no son li drut al comensar,
ans ditz cascus cant vol preiar
mas iunchas e de ginolhos,
Dona, vulhatz q’eus serva humilmen
comz lo vostr’om; e s’ilh eaisi·l pren,
ieu lo iute per dreg a traidor
si·s ret pariers, qe·s det per servidor.
 
  • letto 344 volte

CANZONIERE T

  • letto 277 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 215 volte

Edizione diplomatica

83v
                             Tenso
Gui duisel ben pesa deuos. caruos es laisaz decantar.
ecar uos iuolgra tornar. ecar sabos daitals raiso
ns. iouos demanz sidou far engalmen. do(m)pna p(er)
druz can locier franca men. com el p(er) lieis tot
qan tagn ad amor. segon lodric centendon amador:
Do(m)pna namaria tenson. etut can cugiaua laisar.
maderas non daus mudar. cenon cant auostro
somos. erespon uos delas do(m)pnas breu men. ce
p(er) sun dru deu far cuminalmen. com el p(er) lieis ses
garda dericor. cen dus amicx nodeu auer maior:
Guidusell sodones plus copeitos. deu drutz amerce
demandar. (et) dopna deu om comandar. mas bende
uosgardar saisons. (et) drutz deu far prex ab coman
damen. com p(er) amic (et) p(er) don neixiamen. edopna deus
ar asun drut onor. com adamic  eno com asignor.
Do(m)pna sai dizon etrenos. qe lai adomna uol amar. ega
lment deu sun drut onrar. cant egalment son a
moros. eses deuen ciglliamfinamen. lodit elfait ode
83r
odeuon far paruen. esauos liei fals cor nitricaors.
abel seblant deu cubrir sadolor.
Gui dasell gies daitall respos. non sonlidrut alcom
ensar. ans dicascun can uol amar. mans guntas
edegenuglions. dopna uogliatz cieu uos serua u
mil men. com uostrom doncx sele naisil pren. ieu lo
iguge p(er) dreit atraitor. Sefaie per puois det
aseruidor.
Do(m)pna plag asatz uergognos. aop dedo(m)pna rason
ar. cecelui non tegn p(er) par. acui afait uncors
de dus. euos diretz enon uos. istera gen. celdr
ut ladeu amar plus finamen. euos diretz ce
luos par etrelor. plus ren nol deu portar
mas p(er) amor.    
  • letto 250 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Tenso
Gui duisel ben pesa deuos. caruos es laisaz decantar.
ecar uos iuolgra tornar. ecar sabos daitals raiso
ns. iouos demanz sidou far engalmen. do(m)pna p(er)
druz can locier franca men. com el p(er) lieis tot
qan tagn ad amor. segon  lodric centendon amador:
Tenso
Gui d’Uisel, be·n pesa de vos
car vos es laisaz de cantar;
e car vos i volgra tornar
e, car sabos d’aitals raisons,
io vos demanz si dou far engalmen
dompna per druz, can lo cier francamen,
com el per lieis tot qan tagn ad amor,
segon lo dric c’entendon amador.
 
  II
Do(m)pna namaria tenson. etut can cugiaua laisar.
maderas non daus mudar. cenon cant auostro
somos. erespon uos delas do(m)pnas breu men. ce
p(er) sun dru deu far cuminalmen. com el p(er) lieis ses
garda dericor. cen dus amicx nodeu auer maior:
Dompna Na Maria, tenson
e tut can cugiava laisar,
maderas non d’aus mudar
ce non cant a vostro somos.
E respon vos de las dompnas breumen
ce per sun dru deu far cuminalmen
com el per lieis ses garda de ricor,
c’en dus amicx no deu aver maior.
 
 
  III
Guidusell sodones plus copeitos. deu drutz amerce
demandar. (et) dopna deu om comandar. mas bende
uosgardar saisons. (et) drutz deu far prex ab coman
damen. com p(er) amic (et) p(er) don neixiamen. edopna deus
ar asun drut onor. com adamic  eno com asignor.
Gui d’Usell, so don es plus copeitos
deu drutz a merce demandar
et dopna deu om comandar,
mas be·n de vos gardar saisons.
Et drutz deu far prex ab comandamen
com per amic et per donn’eixiamen,
e dopna deus ara sun drut onor
com ad amic, e no com a signor.
 
  IV
Do(m)pna sai dizon etrenos. qe lai adomna uol amar. ega
lment deu sun drut onrar. cant egalment son a
moros. eses deuen ciglliamfinamen. lodit elfait ode
odeuon far paruen. esauos liei fals cor nitricaors.
abel seblant deu cubrir sadolor.
 
Dompna, sai dizon etre nos
qe, lai a domna vol amar.
egalment deu sun drut onrar
cant egalment son amoros.
E s'esdeven ciglliam finamen,
lo dit e·l fait o devon far parven;
e s’a vos liei fals cor ni tricaors,
a bel seblant deu cubrir sa dolor.
 
  V
Gui dasell gies daitall respos. non sonlidrut alcom
ensar. ans dicascun can uol amar. mans guntas
edegenuglions. dopna uogliatz cieu uos serua u
mil men. com uostrom doncx sele naisil pren. ieu lo
iguge p(er) dreit atraitor. Sefaie per puois det
aseruidor.
Gui d’Asell, gies d’aitall respos
non son li drut al comensar,
ans di cascun can vol amar
mans guntas e de genuglions,
Dopna, vogliatz c’ieu vos serva umilmen
com vostr’om; doncx, s’el enaisi·l pren
ieu lo iguge per dreit a traitor
se fai e per puois det a servidor.
 
  VI
Do(m)pna plag asatz uergognos. aop dedo(m)pna rason
ar. cecelui non tegn p(er) par. acui afait uncors
de dus. euos diretz enon uos. istera gen. celdr
ut ladeu amar plus finamen. euos diretz ce
luos par etrelor. plus ren nol deu portar
mas p(er) amor.    
Dompna, plag asatz vergognos
a op de dompna rasonar
ce celui non tegn per par
a cui a fait un cors de dus:
e vos diretz (e non vos istera gen)
ce·l drut la deu amar plus finamen,
e vos diretz ce·l vos par etre lor,
plus ren no·l deu portar mas per amor.    
 
  • letto 281 volte

CANZONIERE a2

  • letto 303 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 223 volte

Edizione diplomatica

548
La tenzon den gui dussel ede madona namaria
           eslaissatz de chantar. e car nos
 
Gui dusel bem peza de uos car uos i uolgra tornar.
uoil qem digatz. Si deu far egalmen. domna p(er) drut.
qan lo qier franchamen.  com el p(er) lei tot qan taing
adamor segon los dreïgz q(e) tenon liamadorliamador.
Domna namaria. tensos. e tot qan cuiaua laissar.
mas cuiaua a oras non priesc estar qeu non chant
aluostre somos. e respon en a la domna breumen.
qe p(er) son drut. deu far cuminalmen. com el per
leis si garda de ricor. qen dos amics non deu auer maior
Gui totzo don es cobeitos. deu drutz a merce demandar
qeu non chant al uostre somos. e respon en la domna
breumen e dom na pot acomandar. el drutz deu far co
mandamen. cum p(er) amiga e p(er) domna eissamen. eil domna
deu far a son drut honor. com ad amic mas nom
com a segnior.
549
Dompna sai dizem mes nos. qe puois qe domna uolamar.
engalament deu son drut onrar. pois engalmen. son
amoros. eses deue qel am plus finamen. els faitz els ditz
deu far aparen. si ella a fals cor ni trichador ab bel
semblan deu cobrir sa folor.
Gui daissel ges daital razos. non son li drut al comenzar
anz ditz chascus qam uol preiar mans iointas ede genoi
llos. domna uoillalz. qeus serua franchamen. com lo
uostrom e(t) ella enaissil pren. eu uos iutge p(er) dreit a
traidor. sis ret parers. es det p(er) seruidor.
Domna zo es plaitz. uergoignos. ad ops de domna razonar.
qe celui non tegna p(er) par. a cui a fait un cor de dos.
o uos direse nous estara gen. qel drutz la deu amar.
plus finamen. o uos direz qe son parentre lor. qe re.
noil deu lo drutz mas p(er) honor. 
  • letto 283 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
La tenzon den gui dussel ede madona namaria
eslaissatz de chantar. e car nos
 
Gui dusel bem peza de uos car uos i uolgra tornar.
uoil qem digatz. Si deu far egalmen. domna p(er) drut.
qan lo qier franchamen.  com el p(er) lei tot qan taing
adamor segon los dreïgz q(e) tenon liamadorliamador.
La tenzon d’En Gui d’Ussel e de Madona Na Maria
Es laissatz de chantar e car nos
 
Gui d’Usel, be·m peza de vos
car vos i volgra tornar
voil qe·m digatz si deu far egalmen
domna per drut qan lo qier franchamen, 
com el per lei tot qan taing ad amor
segon los dreigz qe tenon li amador.
 

 

  II
Domna namaria. tensos. e tot qan cuiaua laissar.
mas cuiaua a oras non priesc estar qeu non chant
aluostre somos. e respon en a la domna breumen.
qe p(er) son drut. deu far cuminalmen. com el per
leis si garda de ricor. qen dos amics non deu auer maior
Domna Na Maria, tensos
e tot qan cuiava laissar,
mas cuiava aoras non priesc estar
qeu non chant al vostre somos.
E respon en a la domna breumen
qe per son drut deu far cuminalmen
com el per leis si garda de ricor,
q’en dos amics non deu aver maior.
  III
Gui totzo don es cobeitos. deu drutz a merce demandar
qeu non chant al uostre somos. e respon en la domna
breumen
e dom na pot acomandar. el drutz deu far co
mandamen. cum p(er) amiga e p(er) domna eissamen. eil domna
deu far a son drut honor. com ad amic mas nom
com a segnior.
Gui, tot zo don es cobeitos
deu drutz a merce demandar
qeu non chant al vostre somos.
e respon en la domna breumen
e domna pot a comandar.
E·l drutz deu far comandamen
cum per amiga e per domna eissamen,
e·il domna deu far a son drut honor
com ad amic, mas nom com a segnior.
 
  IV
Dompna sai dizem mes nos. qe puois qe domna uolamar.
engalament deu son drut onrar. pois engalmen. son
amoros. eses deue qel am plus finamen. els faitz els ditz
deu far aparen. si ella a fals cor ni trichador ab bel
semblan deu cobrir sa folor.
Dompna, sai dizem mes nos
qe, puois qe domna vol amar,
engalament deu son drut onrar
pois engalmen son amoros.
E s'esdeve qe l’am plus finamen,
e·ls faitz e·ls ditz deu far aparen;
si ella a fals cor ni trichador
ab bel semblan deu cobrir sa folor.
 
  V
Gui daissel ges daital razos. non son li drut al comenzar
anz ditz chascus qam uol preiar mans iointas ede genoi
llos. domna uoillalz. qeus serua franchamen. com lo
uostrom e(t) ella enaissil pren. eu uos iutge p(er) dreit a
traidor. sis ret parers. es det p(er) seruidor.
Gui d’Aissel, ges d’aital razos
non son li drut al comenzar,
anz ditz chascus qam vol preiar
mans iointas e de genoillos,
Domna, voillalz q’eus serva franchamen
com lo vostr’om; et ella enaissi·l pren,
eu vos iutge per dreit a traidor
si·s ret parers, e·s det per servidor.
 
  VI
Domna zo es plaitz. uergoignos. ad ops de domna razonar.
qe celui non tegna p(er) par. a cui a fait un cor de dos.
o uos direse nous estara gen. qel drutz la deu amar.
plus finamen. o uos direz qe son parentre lor. qe re.
noil deu lo drutz mas p(er) honor.  
Domna, zo es plaitz vergoignos
ad ops de domna razonar
qe celui non tegna per par
a cui a fait un cor de dos:
o vos dires (e no·us estara gen)
qe·l drutz la deu amar plus finamen,
o vos direz qe son par entre lor,
qe re no·il deu lo drutz mas per honor.  
 
  • letto 418 volte

Collazione

rubrica A Na Maria de Ventedorn. En Gui d’Uissel.
C Partimen d’En Gui d’Uysselh e de madona Na Maria.
D Na Maria de Ventadorn
E Tenso
H Madompna Maria de Ventedorn.
R Tenso
T Tenso
a2 La tenzon d’En Gui d’Ussel e de Madona Na Maria
I,1
v.1
A Gui d’Ussel   be·m pesa de vos
C Gui d’Uysselh be·m peza de vos
D Gui d’Uisels  be·m pesa de vos
E Gui d’Uicel   be·m peza de vos
H Gi d’Uisel    be·m pesa de vos
R Gui d’Upsselh be·m pesa de vos 
T Gui d’Uisel   be·n pesa de vos
a2 Gui d’Usel    be·m peza de vos
I,2
v.2
A car  vos etz laissatz de chantar
C quar vos etz layssatz de chantar
D car  vos es  laissaz  de chantar
E quar vos es  laisatz  de chantar
H car  vos es  lassatz  de chantar
R      vos es  layssatz de chantar  (-1)
T car  vos es  laisaz   de cantar
a2  
I,3
v.3
A e car  vos       i  volgra  tornar
C e quar vos       hi volgra  tornar
D e car  vos       i  volgrar tornar
E encar  vos       hi volgra  tornar
H e car  vos       i  volgra  tornar
R e      volgra us y  enquer  tornar
T e car  vos       i  volgra  tornar
a2   car  vos       i  volgra  tornar  (-1)
I,4
v.4
A per que  sabetz d’aitals razos
C e   quar sabetz d’aitals razos
D  
E e   quar sabetz d’aitals razos
H  
R e   car  sabetz d’aitals unos
T e   car  sabos  d’aitals raisons
a2  
I,5
v.5
A vuoill qe·m  digatz si deu far egalmen
C vuelh  que·m digatz si deu far engalmen
D voill  qe·m   digaz si deu far egalmen
E ieu    vos   deman  si deu far engualmen
H voill  qe·m  digatz si deu far engalmen
R ieu    vos   deman  si deu far engalmen
T io     vos   demanz si dou far engalmen
a2 voil   qe·m  digatz si deu far egalmen
I,6
v.6
A dompna per drut qan  lo   qier   fracamen
C dompna son drut quan lo·y  quier franchamen
D domna  per drut qan  lo   quier  franchamen
E dona   per drut quan lo·i quer   franchamen
H dompna per drut can  lo   quier  franzamen
R dona   per drut cant lo   qer    francamen
T dompna per druz can  lo   cier   francamen
a2 domna  per drut qan  lo   qier   franchamen
I,7
v.7
A cum el  per lieis tot cant  taing ad amor
C cum elh per lieys tot quan  tanh  ad amor
D cum el  per lei   tot chant taing ad amor
E com el  per leis  tot quan  tanh  az amor
H com el  per lei   tot cant  taing ad amor
R o   elh per lieys tot cant  sanh     amor   (-1)
T com el  per lieis tot qan  tagn   ad amor
a2 com el  per lei   tot qan  taing  ad amor
I,8
v.8
A segon los dreitz  que tenon    l’amador.
C segon los dreytz  que tenon      amador.
D segon los drez    qe tenon    ll’amador. 
E segon lo  dreg    qu’entendon    amador.
H segon los dreichz qe tenon    ll’amador. 
R segon lo  dreg    q’entendo·l     aymador 
T segon lo  dric    c’entendon     amador.
a2 segon los dreigz  qe tenon    li amador.
II,1
v.9
A Dompna Na Maria tenssos
C Dompna Na Maria tensos
D Domna     Maria tensos  (-1)
E Dona      Maria tensos  (-1)
H Dompna Na Maria tensos 
R Dona   Na  Maria tensos
T Dompna Na Maria tenson
a2 Domna  Na Maria tensos
II,2
v.10
A e tot cant cuiava  laissar
C e tot chan  cuiava  layssar
D e tot chan  cuiava  laissar
E e tot quan  cuiava  laisar
H e tot cant  cuiava  laissar
R e tot chant cuiava  laysar
T e tut can   cugiava laisar
a2 e tot qan   cuiava  laissar
II,3
v.11
A mas aoras         non puosc  estar
C mas aoras         non aus    mudar
D mas aoras         non puosc  estar  
E mas era           non ho aus mudar
H mas aoras         non puosc  estar
R mas eras          non o aus  mudar
T maderas           non d’aus  mudar (-1)
a2 mas cuiava aoras non priesc estar
II,4
v.12
A q’ieu non chant als vostres somos.
C que   non chan  al  vostre  somos.
D qu    non chan  als vostres somos.
E que   no chant  al  vostre  somos.
H q’eu  no chant  al  vostre  somos.
R qe    non chan  al  volhc   somos. (-1)
T ce    non cant  a   vostro  somos.
a2 qeu   non chant al  vostre  somos.
qeu   non chant al  vostre  somos. (biff.)
II,5
v.13
A E respond eu a la   dompna  breumen
C E respon vos ara    dompna  breumen (+1)
D E respon eu  a  la  domna   breumen
E E respon vos de la  dona    breumen (+1)
H E respon eu  a  la  dompna  breumen
R E respon vos bona   dona    breumen
T E respon vos de las dompnas breumen
a2 E respon en  a la   domna   breumen
e respon en  la     domna   breumen (biff.)
II,6
v.14
A que per son drut deu far comunalmen
C que per son drut deu far comunalmen
D qe  per son drut deu far cumunalmen
E que per son drut deu far comunalmen
H qe  per son drut deu far comunalmen
R qe  per son drut deu far comunalmen
T ce  per sun dru  deu far cuminalmen
a2 qe  per son drut deu far cuminalmen
II,7
v.15
A cum el  per liels si·s     garda de ricor
C cum elh per lieys si  no·y garda    ricor
D cum el  per leis  si·s     garda de ricor
E com el  per leis  ses      garda de ricor
H com el  per leis  si·s     garda de ricor
R com el  per lieys si·s     garda de ricor
T com el  per lieis ses      garda de ricor
a2 com el  per leis  si       garda de ricor
II,8
v.16
A q’en  dos amics non deu aver maior.
C qu’en dos amicx non deu aver maior.
D q’en  dos amics non deo aus  maior.   (-1)
E qu’en dos amicx no  deu aver maior.
H q’en  dos amics non deu aver maior.
R q’en  dos amicx non deu au   maior.   (-1)
T c’en  dus amicx no  deu aver maior.
a2 q’en  dos amics non deu aver maior.
III,1
v.17
A Gui        tot so don es      cobeitos
C Gui        tot so don es      cobeytos
D Si         tot so don es      cobeitos
E Gui        tot so don es      cobeitos
H Gi         tot so don es      cobeitos
R Gui        tot so don es      cobeitos
T Gui d’Usell    so don es plus copeitos  (+1)
a2 Gui        tot zo don es      cobeitos
III,2
v.18
A deu drutz ab merce demandar
C deu drutz ab merce demandar
D deu druz  a  merce demanair
E deu drutz ab merce demandar
H deu drutz a  merce demandar
R deu druz  ab merce demandar
T deu drutz a  merce demandar
a2 deu drutz a  merce demandar
III,3
v.19
A eu dompna pot a   comnadar
C e  domna  pot loy comandar
D e  domna  pot a   comandar
E e  dona   deu ho  comandar
H e  dompna per a   comandar.
R e  dona   deu o   autreiar
T et dopna  deu om  comandar
a2 e  domna  pot a   comandar
III,4
v.20
A  
C e   deu   be·n    pregar  a   sazos.
D  
E mas  be   deven   gardar      sazos.
H  
R mas  be·n deu     esgardar    sazos.
T mas  be·n de vos  gardar      saisons.
a2  
III,5
v.21
A e·l drutz deu far   precs e  comandamen
C E·l drut  deu far   precx e  comandamen
D e  druz  deu far   precs e  comandamen
E E  drutz deu far   precx e  comandamen
H E·l drutz deu far   precs e  comandamen
R E  drutz deu far e precx e  comandamens (+1)
T Et drutz deu far   prex  ab comandamen
a2 E·l drutz deu far            comandamen  (-2)
III,6
v.22
A cum  per amiga  e  per dompna eissamen
C cum  per amic   e  per dompn’ eissamen
D cum  per amiga  e  per domna  eissamen
E com  per amigua e  per dompn’ eisamen
H cum  per amiga  e  per dompna eissamen
R comz per amiga     per dona   eyssamens
T com  per amic   et per donn’  eixiamen
a2 cum  per amiga  e  per domna  eissamen
III,7
v.23
A eu    dompna deu      a   son drut far honor
C e·l   dona   deu  far a   son drut     honor
D e·ill  domna  deu      a   son drut far honor
E e     dona   deu      a   son drut far honor
H E·ill dompna deu  far a   son drut     honor
R e     dona   deu  far a   so  drut     honor
T e     dopna  deus     ara sun drut     onor
a2 e·il  domna  deu  far a   son drut     honor
 
III,8
v.24
A cum ad amic  mas  non  cum   a  seignor.   
C cum ad amic  mas  non  cum   a  senhor.
D cum ad amic  mas  non  cum   a  seingnor.
E com az amic  e    no   com   a  senhor.
H Com ad amic  mas  no   com   a  seignor.
R com ad amic  e    non  comz  a  senhor.
T com ad amic  e    no   com   a  signor.
a2 com ad amic  mas  nom  com   a  segnior.
IV,1
v.25
A Dompna sai dizon  demest    nos
C Dompna say dizem  entre     nos
D Domna  sai dison  demes     nos
E Dona   sai dizem  entre     nos
H Dompna sai disem  mes       nos  (-1)
R Dona   say dizem  entre     nos
T Dompna sai dizon  etre      nos
a2 Dompna sai dizem  mes       nos  (-1)
IV,2
v.26
A que pois que  domna  vol amar
C que lai   on  dompna vol amar
D qe  puois qe  domna  vol amar
E que lai   on  dona   vol amar
H qe  pueis qe  dopna  vol amar
R qe lay    on  dona   vol amar
T qe lai     a  domna  vol amar
a2 qe  puois  qe domna  vol amar
IV,3
v.27
A engalmen   deu  son  drut onrar
C engalmen   deu  son  drut honrar
D engalmen   deo  son  drut honrar
E engualmen  deu  son  drut onrar
H engalmen   deu  son  drut honorar
R engalmens  deu  son  drut onrar
T egalment   deu  sun  drut onrar
a2 engalmen   deu  son  drut onrar
IV,4
v.28
A pois  engalmen  son amoros.
C plus  engalmen  son amoros.
D puois engalmen  son amoros.
E cant  engualmen son amoros.
H pois  engalmen  son amoros.
R cant  engalmens son amoros.
T cant  egalment  son amoros.
a2 pois  engalmen  son amoros.
IV,5
v.29
A E s'   esdeven  que     l’am plus finamen
C E si·s deve     qu’ ilh l’am plus finamen
D E s'   esdeve   qe      l’am plus finamen
E E si·s deve     qu’ ill l’am plus finamen
H E s'   esdeve   qe      l’am plus finamen
R Si·s   deven    qe      l’am pus  finamen  (-1)
T E s'   esdeven  ciglliam          finamen  (-1)
a2 E s'   esdeve   qe      l’am plus finamen
IV,6
v.30
A el     faich  el     dich  en deu    far aparen
C li     dig    e·l    fach  o  devon  far parven
D e·illz faiz   e·illz diz      deu    far aparen(-1)
E li     dig    e·ill  fait  ho devon  far parven
H e·illz faichz e·illz dichz    deu    far aparen(-1)
R        dig    el     fag   o  devo   far parven(-1)
T lo     dit    e·l    fait  o  devon  far parven
a2 els    faitz  els    ditz     deu    far aparen(-1)
IV,7
v.31
A si ell'a             fals cor ni trichador (-1)
C o  s’a    vas luy   fals cor ni trichador
D si ella a           fals cor ni trichador  (-1)
E e  s’a    ves leis  fals cor ni trichador
H si ella a           fals cor ni triçador   (-1)
R e  s'a    vas lieys fals cor ni trichador
T e  s’a    vos liei  fals cor ni tricaors
a2 si ella a           fals cor ni trichador  (-1)
IV,8
v.32
A ab bel     semblan  deu cobrir  sa follor.
C ab belh    seinblan deu cobrir  la follor.
D a  bel     semblan  deu cobrir  sa follor.
E ab bel     semblan  deu cubrir  sa dolor.
H a  bel     senblan  deu cobrir  sa follor.
R ab semblan bel      deu cobrir  sa dolor.
T a  bel     seblant  deu cubrir  sa dolor.
a2 ab bel     semblan  deu cobrir  sa folor.
V,1
v.33
A Cui d’Uissel  ges  d’aitals razos
C Gui d’Uysselh ges  d’aitals razos
D Gui d’Uisels  ges  d’aitals rasos
E Gui d’Uicel   ges  d’aital  respos
H Gui d’Uisels  ges  d’aitals razos
R Gui d’Uisselh ges  d’aital  respos
T Gui d’Asell   gies d’aitall respos
a2 Gui d’Aissel  ges  d’aital  razos
V,2
v.34
A non son li drut al comenssar
C no  son li drut al comensar
D non son li drut al comensar
E no  son li drut al comensar
H no  son li drut al comensar
R no  son li drut al comensar
T non son li drut al comensar
a2 non son li drut al comenzar
V,3
v.35
A anz ditz chascus  qan  vol  preiar
C ans ditz quascus  quan vol  preguar
D anz diz  chascuns qan  vol  preiar
E ans di   cascus   quan vol  preiar
H anz ditz cascus   can  vol  preiar
R ans ditz cascus   cant vol  preiar
T ans di   cascun   can  vol  amar
a2 anz ditz chascus  qam  vol  preiar
V,4
v.36
A mans  iointas e de genolos
C mas   ionchas e de ginolhos
D mains iontas  e de genoillos
E mas   ionhtas e de genoillos
H mans  iontas  e de genoillos
R mas   iunchas e de ginolhos
T mans  guntas  e de genuglions
a2 mans  iointas e de genoillos
V,5
v.37
A Dompna voillatz  q’eus      serva  franchamen
C Dompna vulhatz  qu’ieus     serva  humilmen
D Domna  voillaz  q’eus       serva  franchamen
E Dona   voillatz qu’ieu vos  sierva humilmen (+1)
H Dompna voillatz q’eus       serva  francamen
R Dona   vulhatz  q’eus       serva  humilmen
T Dopna  vogliatz c’ieu vos   serva  umilmen  (+1)
a2 Domna  voillalz q’eus       serva  franchamen
V,6
v.38
A cum  lo vostr’om et  ella        enaissi·l pren
C coma    vostr’om     doncx s’ilh enaissi·l pren
D cum  lo vostr’om et ella         enaissi·l pren
E coma    vostr’om     donx  s’    enaisi·l  pren
H com  lo vostr’om et  ella        enaissi·l pren
R comz lo vostr’om e         s’ilh eaisi·l   pren
T com     vostr’om     doncx s’el  enaisi·l  pren
a2 com  lo vostr’om et  ella        enaissi·l pren
V,7
v.39
A eu  vo·l iutge per dreich a trahitor
C yeu lo   iutgi per dreg   a trahidor
D eu  vos  iuge  per dreit  a traitor
E ieu lo   iutge per dreg   a traidor
H eu  vos  iuge  per dreit  a traidor
R ieu lo   iute  per dreg   a traidor
T ieu lo   iguge per dreit  a traitor
a2 eu  vos  iutge per dreit  a traidor
V,8
v.40
A si·s rend pariers ei·s    det per   servidor.
C si·s fai pariers  e·s     det per   servidor.
D si·s re  paires   e·s     det per   servidor.
E si·s fai parers   que·s   des a     servidor.
H si·s ret paires   e·s     det per   servidor.
R si·s ret pariers  qe·s    det per   servidor.
T se   fai e per    puois   det a     servidor.
a2 si·s ret parers   e·s     det per   servidor.
VI,1
v.41
A Dompna  so   etz plaitz  vergoignos
C Dompna  ben  es  plaitz  vergonhos
D Domna   so   es  plaig   vergoingnos
E Dona    ben  es  plaitz  vergonhos
H Dompna  so   es  plaigz  vergoignos
R  
T Dompna  plag     asatz   vergognos
a2 Domna   zo   es  plaitz  vergoignos
VI,2
v.42
A ad ops  de dompna a razonar
C ad ops  de dompna   razonar
D ad obs  de domna    rasonar
E az ops  de dona     razonar
H ad ops  de dompna   razonar
R  
T a op    de dompna   rasonar
a2 ad ops  de domna    razonar
VI,3
v.43
A que  cellui non teigna         per par
C que         non tenha   selhuy per par
D qe  cellui  non teingna        per par
E que         no  tenha   celui  per par
H qe cellui   non teigna         per par
R  
T ce celui    non tegn           per par   (-1)
a2 qe celui    non tegna          per par
VI,4
v.44
A a  cui      a   faich  un  cor  de  dos
C a  cuy      a   fag    un  cor  de  dos
D a  cui      a   fait   un  cor  de  dos
E    cui  avra    fag    un  cor  de  dos
H a cui       a   fait   un  cor  de  dos
R  
T a  cui      a   fait   un  cors  de dus
a2 a  cui      a   fait   un  cor   de dos
VI,5
v.45
A    vos diretz  e no·us   esta    gen  (-2)
C o  vos duetz   e no·us   estara  gen
D o  vos direz   e no·s    estara  gen
E ho vos diretz  e no·us   estara  gen
H o  vos diretz  e no·us   estara  gen
R  
T e  vos diretz  e non vos istera  gen (+1)
a2 o  vos dires   e no·us   estara  gen
VI,6
v.46
A que·l   drutz la deu amar plus finamen
C que·l  drutz la deu amar plus leyalmen
D qe·l   druz  la deo amar plus finamen
E que·l  drutz la deu amar plus leialmen
H qe·l   drutz la deu amar plus finamen
R  
T ce·l   drut  la deu amar plus finamen
a2 qe·l   drutz la deu amar plus finamen
VI,7
v.47
A    vos diretz q’il   son  par  entre  lor (-1)
C o  vos diretz que    par  son  entre  lor
D  quos  direz  que    so·m par  entre  lor (-1)
E ho vos diretz qu’ill son  par  entre  lor
H o  vos diretz qe     som  par  entre  lor
R  
T e  vos diretz ce·l   vos  par  etre   lor
a2 o  vos direz  qe     son  par  entre  lor
VI,8
v.48
A que  ren no·il  deu    drutz  mas qant per amor.
C pus  re  no·y   a   lo drutz  mas      per amor.
D que  ren no·ill deu lo druz   mas      per honor.
E mas  re  no·i   a   lo drutz  mas      per amor.
H qe   re  no·il  deu lo drutz  mas      per honor.
R  
T plus ren no·l   deu  portar   mas      per amor.   
a2 qe   re  no·il  deu lo drutz  mas      per honor.
  I,1 Gui d’Uisel   be·m pesa de vos
rubr.H
 
II,1 Guis d’Uisels  respondet.
III,1 Madompna Maria contra.
  • letto 409 volte

Discussione delle varianti

Dalla collazione tra i vari testimoni non sono emersi errori congiuntivi o separativi, tali da consentire la costruzione di uno stemma codicum. Sono comunque presenti errori singolari. D’altra parte, l’analisi delle varianti, presenti in gran numero tra i vari manoscritti, è utile per l’individuazione di due famiglie principali a cui tali manoscritti appartengono: ADHa2 e CERT. Un primo indizio della familiarità di ADHa2 è la lacuna al v.20 che solo in a2 riporta un verso che, in base alle lezioni testimoni, viene considerata come singularis; inoltre il v.30 in DHa2 è ipermetro, mentre A cerca di risolvere, congetturando la presenza di en per ristabilire il rispetto dello schema metrico. Senza contare il gran numero di varianti grafiche tra un testimone e l’altro, a livello esemplificativo si possono riportare alcuni luoghi in cui è maggiormente evidente l’opposizione tra i due gruppi di manoscritti. Al v.11, ADHa2 presenta mas aoras non puosc estar (a2 riporta mas aoras non priesc estar), mentre CERT mas eras non o aus mudar. Al v.25 il primo gruppo presenta demest, demes e mes, mentre il secondo entre.  Ugualmente al v.26, il primo gruppo pois que di contro al lai on del secondo. Di nuovo, al v.30, A presenta el faich el dich en deu far aparen, D ha e·illz faiz e·illz diz deu far aparen, H ha e·illz faichz e·illz dichz deu far aparen e a2 presenta els faitz els ditz  deu far aparen; invece in C si trova li dig  e·l fach o devon  far parven , E presenta li dig e·ill  fait  ho devon far parven, infine R e T rispettivamente dig el fag o devo far parven e lo dit e·l  fait  o  devon  far parven. Al v.31 si trova la variante si ella a fals cor in ADHa2 e e s’a ves leis fals cor nei restanti.  Notevole è l’opposizione dei due gruppi al v.37, dove in rima, si trova per il primo gruppo franchamen e humilmen per il secondo. Ci sono casi in cui però A concorda con CERT, come ad esempio al v.48 in cui riporta amor-posizione rafforzata dal fatto che si trovi in rima-, mentre gli altri testimoni del suo gruppo (escluso R che manca interamente della cobla VI) portano honor. Ancora più spesso accade che C si allinei ad ADHa2, come si evince ad esempio dai vv.5, 19, 21, 23, 24, 28, 32, 33, 40. In particolare, al v.32 presenta, a fine verso, follor di contro a dolor di ERT, così come al v.33 ha razos, anziché respos, come ci si aspetterebbe. Nei vv.8, 11, 13 unisce letture sia del suo gruppo sia dell’altro. Così al v.8 è presente tenon come ADHa2, ma amador come ERT; nel v.11 si trova mas aoras diversamente dalla variante presente in ERT; al v.12 l’errore ara è evidentemente modellato sulla variante a la presente in ADHa2. Significativo è anche il v.28 in cui pus può essere interpretato come una mislettura di pois che si trova in ADHa2. Traccia di contaminazione da parte di questo gruppo si riscontra anche in R ai vv. 15, 29, 38 e 40, mentre in T nell’ultima cobla (mancante in R) ai vv.43, 46 e 48. E è affine a ADHa2 spesso per il tramite di C- con il quale concorda con la quasi totalità delle lezioni-, come ad esempio ai vv. 7, 12 e 25. Oltretutto C ed E presentano delle innovazioni comuni: lo·i al v.6; coma in luogo com lo al v.38; l’ordine delle parole al v.43 con no tenha celui di contro a cellui non teigna; al v.46 presentano entrambi leyalmen a fine verso, mentre in questo caso, mancando in R, T si allinea con ADHa2.
  Bisogna oltretutto segnalare la presenza di lectiones singulares come, ad esempio, al v.3 in cui E riporta encar, laddove invece compare e car in ADHT, e quar in C e car in a2. Nello stesso verso, solo R porta la lezione volgra us y enquer. Al v.6 in C si trova son, di contro al per degli altri manoscritti. Anche al v.7, R presenta un’altra variante con o […] sanh e al v.13, invece, bona dona. T riporta las dompnas anziché la dompna, sempre nello stesso verso. Solamente C al v.15 riporta no·y. Al v.16 D e R portano due differenti lezioni: il primo, aus, il secondo au, mentre in tutti gli altri manoscritti compare aver. Al verso successivo, all’inizio della cobla III, D presenta Si, mentre T Gui d’Usell: Nel primo caso, la lezione comporta un cambiamento di significato del verso, mentre nel secondo caso si potrebbe anche trattare di un eccesso di zelo del copista nello specificare chi sia l’interlocutore. In T si trova anche un plus, nello stesso verso, che non compare altrove. Il v.20 risulta di particolare interesse per diversi fattori: completamente mancante in ADH (cfr. supra), presenta un errore in T e ben due lezioni singolari, una in C, con pregar in luogo di gardar e esgardar di ERT, e l’altra in a2, dove il verso si presenta in maniera totalmente diversa (que non chant al vostre somos). Al v.21 T riporta ab contro l’e degli altri (lacunoso in quel punto è invece in a2); al v.29 si segnala pus di R contro il plus degli altri manoscritti. All’altezza del v.32 si individuano due lezioni singolari in due luoghi differenti del verso: in C, la si differenzia da sa degli altri testimoni, mentre R inverte l’ordine sintattico di bel semblan. Al v.35 T, in rima, riporta amar di contro a pregar: poiché rispetta comunque lo schema rimico, si può lasciare un margine di incertezza e considerarlo una lectio singularis anziché un errore. Al v.39 A presenta vo·l che sembra essere frutto di contaminazione delle due varianti che si trovano nello stesso luogo del verso negli altri testimoni: lo in CERT e vos in DHa2. D, E e T, al v40 presentano tre lezioni differenti, rispettivamente re paires, des e se. Al v.42 A riporta una a prima di razonar, che non può essere considerata errore in quanto, se considerata in sinalefe con dompna immediatamente precedente, rientra nello schema metrico. Al v.44 al posto di a cui a, riporta cui avra. Al v.47 C inverte, con par son, l’ordine sintattico di son par, mentre T ha vos in luogo di son (ricordiamo inoltre che tale verso presenta delle criticità anche perché in AD è ipermetro e assente in R). Anche il v.48 presenta due lezioni singolari rispettivamente in A (quant) ed E (mas), oltre che l’errore in T e la mancanza in R.
Come detto in precedenza, anche se non significativi ai fini della costruzione di un eventuale stemma, sono individuabili, nei vari testimoni, errori singolari, come D che riporta, al v.3, volgrar in luogo di volgra presente in tutti gli altri manoscritti; R, al v.4, scrive unos, immediatamente individuabile come errore poiché non rispetta il sistema rimico della cobla e sempre nello stesso verso T scrive sabos quando ACER riportano sabetz (in DHa2 il verso è mancante); al v.6 di A, si trova fracamen, forma non attestata altrove e quindi considerata erronea di franchamen (CDEa2), franzamen (H) e francamen (RT). Di nuovo in T si riconosce un errore in maderas, probabile interpretazione congetturale del copista che leggeva mas aoras oppure mas eras; nello stesso verso, stavolta in a2, si segnala la forma non attestata di priesc. Al v.12, R riporta volhc, mentre al verso successivo, in C, è da segnalare la forma ara, evidentemente errata, che si ritrova, in T al v.23: in entrambi i casi è probabile che il copista abbia mal interpretato forme come a la, de la, a che ricorrono negli stessi versi degli altri manoscritti. Tornando al v.13, anche in a2 si trova la forma errata en, come possibile errata interpretazione di un originale eu, che si riscontra nei manoscritti ad esso affini come A, D e H. In D, al v.18 è chiaramente errore demanair, di contro al demandar riscontrato in tutti gli altri manoscritti, oltre al fatto che non rispetti la rima, a conferma della sua erroneità, così come il saisons in T al v.20 (CER riportano sazos e a2, somos). Al v.25, sia in H sia in a2, compare mes: non risulta alcuna attestazione di tale forma in quel contesto, ma è più probabile si tratti di un errore poligenetico dovuto da un antigrafo che riportava una forma che ha il proprio riscontro nel demest di A e nel demes di D che, come si è visto, presentano molte lezioni in comune con i due precedenti.
   Al v.28, C riporta plus e due sono le possibili interpretazioni – che non necessariamente sono da escludersi a vicenda-: potrebbe trattarsi di una mislettura di una forma nell’antigrafo che in AHa2 ha dato pois e la variante puois in D oppure è possibile che il copista abbia letto il plus al verso successivo, e vista la continuità di contesto e la similarità con la probabile grafia originaria, abbia commesso tale errore. Al v.29, in T, si trova ciglliam, e sempre lo stesso manoscritto riporta altri errori come al v.40 con e per puois, al v.41 con plag asatz e infine al v.48 con portar, forse, in quest’ultimo caso, come tentativo del copista di restituire un senso comprensibile al verso. Al v.45 di C compare duetz, che apparentemente si accorderebbe con il vos che lo precede immediatamente, ma dal confronto con gli altri manoscritti, si conclude che si tratti di errore rispetto al verbo diretz, in quanto la sua presenza incide sul significato generale del verso.
Altra tipologia di errore consiste nella presenza di versi ipometri: vv. 31-45-47 in A; vv.9-30-47 in D e il v. 9 in E; vv.25-30 in H; vv. 2-7-12-30 in R; vv. 11-29-43 in T e infine vv. 3-21-25-30 in a2.
Sono anche presenti versi ipermetri come il v.13 in C ed E, il v.16 in  D e R, il v.37 in E e T , i vv. 17-45 in T, e il v.21 in R.
   Si segnalano inoltre una serie di lacune: R manca della cobla VI, in a2 non è presente il v.2 così come il v.4, assente anche in D e H; in questi ultimi e in A manca il v.20.
   Da quanto esaminato si possono trarre alcune conclusioni. R e a2 sono i testimoni che presentano un maggiore stato di corruzione rispetto agli altri. Per a2, in particolare, si segnala anche la presenza di parole o versi biffati, forse dovuti a distrazione del copista, specificatamente al v.11 con un cuiava che va a riprendere quello presente al verso precedente, e ai vv.12-13, biffati e riscritti nello spazio superiore nella riga. Inoltre in T sono presenti numerose varianti imputabili alla lingua del copista riconducibile a un dialetto del centro-nord dell’Italia, come si evince, ad esempio, dalla palatalizzazione della [j] intervocalica di cuiava che diventa cugiava al v.10 oppure al v.12 vostro anziché vostre o vostres.
Nel gruppo CERT, R e T, dunque, non risultano adatti per essere assunti come testo base di un’eventuale edizione critica a causa dell’incompletezza e dell’alto numero di errori del primo, e a causa dell’individualismo di T, anche se, quando ha lezioni in comune sia con CE sia con ADHa2, può assumere un ruolo rilevante. Tra tutti, E sembra essere quello che non cerca di ricostruire nulla per congettura e presenta un numero veramente limitato di lectiones singulares rispetto a tutti gli altri testimoni e, nel caso specifico, rispetto al suo affine C. Entrambi però presentano, come visto precedentemente, delle forme che sembrano essere delle innovazioni. Per quanto riguarda l’altro gruppo, a2, è risultato essere uno dei testimoni meno corretti. D e H non divergono molto da A, ma a differenza di questo hanno una maggiore incidenza di varianti e versi mancanti. A, C ed E sembrano essere i testimoni più adatti a una ricostruzione del testo, ma A presenta delle forme che, molto più di CE, fanno pensare a una maggiore vicinanza all’originale. Si assume quindi A come testo base dell’edizione critica, con la possibilità di integrazione, laddove necessario, di lezioni provenienti principalmente da CE.

  • letto 319 volte

Testo critico

Testo critico costituito sulla base di A


I.   Gui d’Uissel, be·m pesa de vos
     car vos etz laissatz de chantar;
     e car vos i volgra tornar
    -per que sabetz d’aitals razos-
     vuoill qe·m digatz si deu far egalmen                                                  5
     dompna per drut, qan lo qier franchamen,
     cum el per lieis tot cant taing ad amor,
     segon los dreitz que tenon l’amador.

II.  Dompna Na Maria, tenssos           
     e tot cant cuiava laissar,                                                                      10
     mas aoras non puosc estar
     q’ieu non chant als vostres somos.
     E respond eu a la dompna breumen
     que per son drut deu far comunalmen
     com el per lieis, si·s garda de ricor,                                                    15
     q’en dos amics non deu aver maior.


III.  Gui, tot so don es cobeitos           
      deu drutz ab merce demandar
     e dompna pot o autreiar,
     mas be·n deu esgardar sazos.                                                           20
     E·l drutz deu far precs e comandamen                                                
     cum per amiga e per dompna eissamen,
     e·il dompna deu a son drut far honor
     cum ad amic, mas non cum a seignor.   


IV. Dompna, sai dizon demest nos                                                           25           
     que, pois que domna vol amar,
     engalmen deu son drut onrar
     pois engalmen son amoros.
     E s’esdeven que l’am plus finamen,
     e·l faich e·l dich en deu far aparen;                                                       30
     e si ell’a fals cor ni trichador,
     ab bel semblan deu cobrir sa follor.


V. Gui d’Uissel, ges d’aitals razos           
     non son li drut al comenssar,
     anz ditz chascus, qan vol preiar,                                                          35
     mans iointas e de genolos:
     ‘Dompna, voillatz q’eus serva franchamen
     cum lo vostr’om’ et ella enaissi·l pren.
     Eu lo iutge per dreich a trahitor
     si·s rend pariers e·s det per servidor.                                                  40


VI. Dompna, so es plaitz vergoignos           
     ad ops de dompna a razonar
     que cellui non teigna per par
     a cui a faich un cor de dos:
     o vos diretz (e no·us estara gen)                                                               45
     que·l drutz la deu amar plus finamen,
     o vos diretz q’il son par entre lor,
     que ren no·il deu lo drutz mas per amor.

  • letto 355 volte

Commento

1. Gui d’Uissel: viene accolta la forma presente sia in rubrica sia al v.33 di A.
2. Il verso si presenta pressoché molto simile in tutti i testimoni, mancando in a2. Le varianti presenti sono di tipo grafico. In T si trova cantar: si tratta di una delle molte forme presenti nel manoscritto che rivelano la provenienza linguistica del copista a un’area centro settentrionale della penisola italiana.
3. In D è presente una lezione erronea, volgrar; due testimoni si fanno portatori di due lectiones singulares ossia E con encar in luogo di e car che incide relativamente sul significato del verso e, per questo motivo, non considerato come errore e R con il verso che conserva solo la prima e l’ultima parola, ma mantenendone intatto il senso, e riporta e volgra us y enquer tornar («e vorrei che voi tornaste ancora su ciò, su questo argomento»). In a2 il verso è ipometro.
4. Il verso manca in DHa2, testimoni affini di A, mentre negli altri è presente la forma e car, e quar. Anche se quest’ultima è la lezione maggioritaria, non si può escludere che sia dovuta alla ripetizione della formula identica al verso precedente; inoltre, essendo il significato molto simile, si preferisce comunque la lezione di A, che in molti casi risulta portare lectiones difficiliores rispetto agli altri testimoni. Quello presente in R è sicuramente errore, in quanto riporta unos a fine verso, che non si allinea allo schema rimico del componimento. Allo stesso modo si considera raisons di T.  È errore anche sabos in luogo di sabetz in T, in quanto forma non attestata.
5. Nella parte iniziale i testimoni si dividono tra ACDHa2, in cui si legge vuoill qe·m digatz e ERT in cui si legge ieu vos deman. Oltre al fatto che la lezione a testo è quella riportata dalla effettiva maggioranza dei manoscritti, ciò che è interessante è la sfumatura di significato che conferisce il vuoill: in virtù della propria posizione sociale, la Domna-  la signora, la padrona facendo maggiormente riferimento all’etimologia della parola stessa-, esige che le venga data una risposta al suo quesito, mentre la proposta degli altri testimoni, con quel deman, rimanda al domandare e sembra ridurre l’urgenza della risposta stessa.
6. Necessario l’emendamento di fracamen di A in quanto rende il verso ipometro. È stata scelta la lezione franchamen perché riportata dalla maggioranza dei testimoni, costituita da quelli appartenenti al gruppo di A e da C, molto spesso vicino a questo gruppo. Di quest’ultimo testimone sono state rifiutate le innovazioni come lo·y in comune con E, ed il son in luogo del per presente in tutti gli altri testimoni. Da notare l’utilizzo di franchamen: la parola non rimanda solo alla sincerità tout court – anche oggi si parla di una persona franca, quando parla in maniera schietta – ma all’etimologia della parola franco, cioè nobile. Dunque la nobiltà, d’animo e implicitamente anche di sangue, deve essere prerogativa fondamentale dell’amante che richiede i propri favori alla signora.
7. In R il verso è ipometro e presenta una lectio singularis. Tutti gli altri manoscritti differiscono per varianti grafiche e fonetiche.
8. Que tenon l’amador: è stata mantenuta la grafia del que con la <u> poiché in tutto il manoscritto solo questa forma si presenta scritta con tale grafia per [w]; in tutti gli altri casi, vedasi anche i qan e qier al v.6, ad esempio, si è mantenuta la grafia senza la <u> in concordanza con l’usus scribendi. Per quanto riguarda l’intera lezione, si favorisce di nuovo quella di A e il suo gruppo poiché si ritiene maggiormente pertinente al topos della lirica trobadorica e amorosa in generale, dell’amore inteso come legame, perfettamente espresso da tenon: è il dreictz, il diritto, la legge amorosa che tiene legati gli amanti.
9. Dompna Na Maria: in DE manca l’onorifico e si può supporre che il copista lo abbia percepito come una ridondanza rispetto al dompna, ma con questa omissione il verso diventa ipometro, per cui si è accolta a testo la lezione di A e degli altri. Tenssos: nonostante la maggioranza dei testimoni riporti la variante tensos – escludendo T che, come accade spesso tradisce la provenienza del centro-nord dell’Italia del suo copista, con la variante tenson – si mantiene la lezione presente in A, in quanto trattasi di una variante grafica, ammissibile per un’epoca in cui ancora non esisteva una norma grafica stabilita e universale.
11. mas aoras non puosc estar: la prima parte del verso si presenta pressoché identica in tutti i testimoni, se si esclude l’errore in T – che, tra l’altro rende il verso ipometro-mentre per la seconda parte i due gruppi si dividono: ADHa2(anche se a2riporta priesc evidente errore, ma comunque modellato sulla variante del suo gruppo di appartenenza) ha non puosc estar, mentre CERT ha la variante non aus mudar. Nessuna delle due parole in rima può essere esclusa o ritenuta erronea a priori; anche da punto di vista del significato inserito nel contesto della cobla potrebbero entrambe essere corrette (ADHa2: «ma ora non può essere che io non canti secondo le vostre richieste»; CERT: «ma ora non posso fare altro che cantare secondo le vostre richieste»). Si sceglie, dunque, di rimanere fedeli al testo base.
13. E respond eu a la: anche in questo caso i gruppi si dividono, ma la scelta è facilitata dal fatto che, mentre in ADHa2 il verso si presenta identico (a parte per en, errore di a2, modellato però in maniera evidente su eu presente negli altri), in CERT si trova un alto tasso di innovazione per ciascun testimone, in maniera sempre diversa.
17. Gui: è interessante come in T, forse per adeguarsi all’alternanza dei nomi completi degli interlocutori a inizio cobla e quindi percependo una certa incompletezza, il copista abbia scritto il nome del trovatore per intero, rendendo però allo stesso tempo il verso ipermetro e ciò convince della scorrettezza di tale operazione; in D, inoltre, compare Si, che muta totalmente di significato l’intero verso, rendendo la frase un’ipotetica.
19. e dompna pot o autreiar: i testimoni riportano lezioni da una parte molto divergenti tra di loro, dall’altra estremamente concordi. I ruoli chiave per la scelta di quali varianti potessero essere maggiormente adeguate sono stati giocati dall’alternanza pot/deu e dalla predominanza di comandar sull’unica forma autreiar.  Se si conta il per di H come un possibile errore modellato sulla forma pot, si può dire che la maggioranza dei testimoni riporti tale variante o comunque tutti quelli appartenenti al gruppo di A, più C che, come si è visto, spesso concorda con essi. Anche l’autorevolezza di quest’ultimo spinge a protendere per questa forma. È fondamentale, a tal proposito, anche la sfumatura di significato tra i due termini: la signora può, ha quindi la facoltà di scegliere se concedere i propri favori all’amante che ne fa richiesta, non deve. Il comandar crea effettivamente più problemi: in A comnadar risulta essere un semplice errore di inversione tra le lettere; per il resto, la maggioranza dei testimoni riporta tale variante, quindi sarebbe naturale accordare la correttezza a questa. Invece, di nuovo è il significato della parola a fare la differenza, autreiar rimanda all’idea dell’accordare un determinato favore, che rientra nelle prerogative della signora in virtù del ruolo che essa ricopre nel rapporto e che, come è evidente nelle coblas di Maria, vuole sottolineare e mantenere.
20. In A, c’è una lacuna all’altezza di questo verso. Solo i testimoni del gruppo CERT lo riportano. T viene scartato sia per l’errore della parola in rima, sia perché il resto delle varianti sono identiche a R ed E, quest’ultimo più autorevole. Anche le lezioni di C stavolta non sono del tutto convincenti perché il pregar sembra una ripresa di precx al verso successivo, forse nel tentativo di far quadrare maggiormente il senso del verso – e sappiamo che il copista di C fa molti interventi di questo genere sul testo-. Il deven di E non è per nulla convincente, mentre gardar di ET in luogo di esgardar di R avrebbe reso il verso ipometro. Per questi motivi la scelta è ricaduta su R.
23. I due gruppi presentano il verso con diverso ordine tra le parole. Si è scelto di seguire quello proposto da ADHa2, correggendo eu di A con la variante riportata dai restanti testimoni dello stesso gruppo, poiché sembra più corretta.
26. ADHa2 e CERT portano due lezioni diverse, ma potenzialmente corrette allo stesso modo. Si segue comunque la lezione di ADHa2.
29. ADHTa2 e CER presentano lezioni molto simili, con piccole variazioni, che incidono in maniera davvero minima sul significato del verso: e s'   esdeven di contro a e si·s deve e que l’am di contro a qu’ilh l’am. R presenta un verso ipometro per la mancanza della e iniziale ed è caratterizzato anche dalla presenza di una lectio singularis, pus; anche T, oltre a presentare il verso ipometro, presenta un errore, forse come tentativo di riprodurre, secondo la pronuncia a lui più familiare, il suono di qu’ilh l’am.
30. e·l faich e·l dich en deu far aparen: il verso appare con diverso ordine di parole tra i due gruppi, con quello accolto a testo appartenente ad ADHa2, mentre li dig e·l    fach di CERT (a scopo esemplificativo è stato scelto il verso così come si presenta in C). Si è scelto di mantenere l’ordine del testo base e dei suoi affini. Però gli affini di A presentano tali parole al plurale, mentre sono al singolare nell’altro gruppo. Anche Rieger e Audiau, autorevoli curatori di due edizioni del medesimo testo, con la scelta di A come testo base, adottano il plurale. In questo caso, invece, si è deciso di mantenere la forma al singolare perché si propone di interpretare faich e dich come due participi passati sostantivati, la cui traduzione letterale sarebbe: ciò che viene fatto e ciò che viene detto. Sembra che tutto ciò non disturbi né la sintassi né il significato dell’intero verso. A supporto di questa tesi vi è anche il fatto che soprattutto CE, testimoni ritenuti tra i più autorevoli, presentano tali forme al singolare; e che l’interpretazione di tali parole come dei semplici sostantivi plurali possa essere considerata come una lectio facilior. Altra questione si pone per en deu, anche se questa volta la scelta risulta facilitata dal fatto che gli affini di A, hanno tutti versi ipometri proprio per la mancanza di un corrispettivo di en. Tale lacuna è colmata in CERT. Non potendo però risalire alle cause della lacuna in DHa2, e non sapendo se si sarebbero allineati ad A (come del resto accade per tutte le lezioni in questo verso), si è deciso di accordarsi di nuovo al testo assunto come base. La scelta di deu, al singolare, sembra la più pertinente in quanto si ritiene che il soggetto a cui si riferisce sia sempre dompna.
31. Il verso è ipometro in A e in tutti i suoi affini. Il gruppo CERT si differenzia nella prima parte, ma con troppe varianti tra un testimone e l’altro, alcune delle quali incidono sul significato del verso in maniera rilevante. Si è deciso di rimanere fedele alla lezione di A, aggiungendo una congiunzione a inizio verso – presente in CERT- per mantenere la regola dell’isometria, caratteristica di tutta la produzione trobadorica.
37. franchamen: CERT sono caratterizzati dalla variante humilmen. Non si può escludere totalmente la sua correttezza poiché rispetta il sistema rimico, ma si preferisce comunque la lezione di A poiché, seppure il significato sia molto simile, facendo riferimento all’etimologia della parola, vi è un preciso rimando alla nobiltà, requisito essenziale nel rapporto tra amante e signora, intesa come padrona con cui replicare le dinamiche di vassallaggio tipiche della società contemporanea.
39. lo: per concordare con i verbi al verso successivo, si preferisce questa variante di CERT, in luogo di vos di DHa2.
40. e·s: si preferisce la grafia di DHa2.
41. es: la maggior parte dei testimoni concordano con questa forma. Probabilmente etz di A ne è solo una variante grafica, ma per evitare fraintendimenti con la quinta persona dello stesso verbo, si è deciso di accogliere la grafia proposta da CDEHa2.
45. il verso è ipometro in A, ma dal confronto con gli altri testimoni appare evidente l’omissione della congiunzione iniziale, e esta in luogo di estara.
47. il verso è ipometro in A, ma la lacuna può essere corretta attraverso il confronto con gli altri testimoni, così da restituire la struttura della frase disgiuntiva che inizia al v.45.
48. A è l’unico a non avere lo prima di drutz, ma ha quant, forse come tentativo di rispettare la legge dell’isometria. Per quanto il sistema metrico venga rispettato e il significato del verso non subirebbe grandi variazioni, si preferisce accogliere la lezione degli altri manoscritti, in quanto maggioritaria. Inoltre gli affini di A presentano honor in rima, mentre stavolta A concorda con CET: vista l’autorevolezza accordata soprattutto a CE, si mantiene la lezione a testo.

  • letto 327 volte

Testo e traduzione

  Testo Traduzione
   I Gui d’Uissel, be·m pesa de vos
car vos etz laissatz de chantar;
e car vos i volgra tornar
-per que sabetz d’aitals razos-
vuoill qe·m digatz si deu far egalmen      dompna per drut, qan lo qier franchamen,
cum el per lieis tot cant taing ad amor,
segon los dreitz que tenon l’amador.
 
Gui d’Uissel, mi rincresce grandemente per voi, poiché voi avete smesso di cantare, e poiché vorrei che voi tornaste (a far)lo (di nuovo) – perché siete esperto (lett. sapete) di tali argomenti- voglio che mi diciate se una donna debba fare altrettanto per l’amante, quando lo chiede sinceramente, come conviene (che egli faccia) tutto per lei in materia d’amore, secondo quelle leggi che gli amanti hanno.
 
   II Dompna Na Maria, tenssos
e tot cant cuiava laissar,                              mas aoras non puosc estar
q’ieu non chant als vostres somos.
E respond eu a la dompna breumen
que per son drut deu far comunalmen
com el per lieis, si·s garda de ricor,            q’en dos amics non deu aver maior.
 
 
Signora Maria, padrona, avevo intenzione di abbandonare le tenzoni e tutto quanto, ma ora non può essere che io non canti secondo le vostre richieste. E rispondo alla signora brevemente che per il suo amante deve fare allo stesso modo come egli per lei, se si tratta di potere, dal momento che tra due amanti non deve esserci uno superiore (all’altro).
 
  III Gui, tot so don es cobeitos           
deu drutz ab merce demandar
e dompna pot o autreiar,
mas be·n deu esgardar sazos.                    E·l drutz deu far precs e comandamen        cum per amiga e per dompna eissamen,
e·il dompna deu a son drut far honor
cum ad amic, mas non cum a seignor.    
 
Gui, per tutto ciò di cui è desideroso, l'amante deve chiedere grazia, e la signora può concedere ciò, ma deve prestare attenzione ai momenti (giusti). E l'amante deve corteggiarla (lett. fare preghiere) e renderle omaggio (lett. fare la sua volontà) come a un’amica (amante) e allo stesso tempo come a una padrona, e la donna deve onorare l'amato come un amico (amante), ma non come un padrone.
 
  IV Dompna, sai dizon demest nos                     que, pois que domna vol amar,
engalmen deu son drut onrar
pois engalmen son amoros.
E s’esdeven que l’am plus finamen,
e·l faich e·l dich en deu far aparen;              e si ell’a fals cor ni trichador,
ab bel semblan deu cobrir sa follor.
 
Signora, qui tra noi dicono che – dal momento che una donna è disposta ad amare - deve onorare altrettanto il suo amante, perché entrambi sono ugualmente innamorati. E, se (le) accade di amarlo in maniera più sincera, e negli atteggiamenti e nelle parole (lett. ciò che è fatto e detto) deve renderlo manifesto; e se ella ha un cuore falso o ingannatore (verso di lui) deve coprire la sua follia con un atteggiamento affabile.
  V Gui d’Uissel, ges d’aitals razos
non son li drut al comenssar,
anz ditz chascus, qan vol preiar,                  mans iointas e de genolos:
‘Dompna, voillatz q’eus serva franchamen
cum lo vostr’om’ et ella enaissi·l pren.
Eu lo iutge per dreich a trahitor
si·s rend pariers e·s det per servidor.                                                  
Gui d'Uissel, all’inizio gli amanti non sono affatto di queste intenzioni, piuttosto ognuno dice, quando vuole pregare (per ottenete amore), con le mani giunte e sulle ginocchia: "Signora, vogliate che vi serva fedelmente, come vostro vassallo (uomo)" - e come tale ella lo accetta. Io lo condanno attraverso la legge (della Fin’amor) come un traditore se si rende uguale e si offre come servo.
 
  VI Dompna, so es plaitz vergoignos
ad ops de dompna a razonar
que cellui non teigna per par
a cui a faich un cor de dos:
o vos diretz (e no·us estara gen)                  que·l drutz la deu amar plus finamen,
o vos diretz q’il son par entre lor,
que ren no·il deu lo drutz mas per amor.
 
 
 
Signora, ciò è un affare vergognoso da sostenere per conto di una signora che non consideri come (suo) pari colui con il quale ha fatto di due, un cuore solo. O voi direste (e questo sarà disdicevole per voi) che l'amante la deve amare più sinceramente, o voi direste che sono uguali tra loro, perché l'amante non le deve nulla che (non faccia) per amore.
 
  • letto 338 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/maria-de-ventadorn