A cura di Elisa De Paolis
BEdT 295,001
Mss.: A 185 (528) - era in B (ind. tenz.) - C 389 - D 149 (520) - E 220 - H 53 (209) - R 78 (647) - T 83 - a2 548 (292) - kappa 134 - strofa 1 nella razo 194.B.C (P 48) - v.1 cit. nella vida 295.B.A - "Namaria deuentedorn. en Gui duissel" A + tav. B, "Na maria de uentadorn" D , "Madompna Maria de uentedorn" H ; "gui duysselh ... madona na maria" C a2 ; adesp. E R T.
Edizioni: Schultz-Gora 1888, p.21; Santangelo 1909, 9, p.37; Audiau 1922, 15, p.73; Rieger (A.) 1991, 9, p.255; Paterson 2004-2005 [2007], p.223; Harvey - Paterson 2010, 3, p.932.
Metrica: a8 b8 b8 a8 c10 c10 d10 d10.
Sei coblas unissonans di otto versi ciascuna, quattro ottonari e quattro decasillabi. Tutte le coblas dispari iniziano con Gui, mentre le pari con Dompna. In R manca la cobla VI. Assenza di tornadas in tutti i testimoni (Audiau 1922,73)
Rime: a: -os; b: -ar; c: -en; d: -or.
Rima derivativa: 7 amor: 8 amador; Rima grammaticale: 2 chantar: 3 tornar; 10 laissar: 11 estar; 18 demandar:19 comandar; 26 amar:27 onrar; 34 comenssar: 35 prejar; 43 razonar.
185r | |
![]() |
Namaria deuentedorn. en Gui duissel. Gui dussel bem pesa deuos. Car uos etz laissatz de chantar. Ecar uos iuol gra tornar. p(er)que sabetz daitals razos. vuoill qem digatz si deu far egalmen. dompna p(er) drut qan lo qier fracamen. Cum el p(er) lieis tot cant taing adamor. Segon los dreitz q(ue) tenon lamador. Dompna na maria tenssos. Etot cant Gui tot so don es cobeitos. deu drutz |
185v | |
![]() |
Dompna sai dizon demest nos. Q(ue) pois que do(m)na uol amar. Engalmen deu son drut onrar. pois engalmen son amoros. Esesdeuen q(ue)lam plus fina men. El faich el dich endeu far apa ren. Si ella fals cor ni trichador. ab bel semblan deu cobrir sa follor.
Cui duissel ges daitals razos. non son Dompna so etz plaitz uergoignos. ad |
I | |
Namaria deuentedorn. en Gui duissel. Gui dussel bem pesa deuos. Car uos etz laissatz de chantar. Ecar uos iuol gra tornar. p(er)que sabetz daitals razos. vuoill qem digatz si deu far egalmen. dompna p(er) drut qan lo qier fracamen. Cum el p(er) lieis tot cant taing adamor. Segon los dreitz q(ue) tenon lamador. |
Na Maria de Ventedorn. En Gui d’Uissel. Gui d’Ussel, be·m pesa de vos car vos etz laissatz de chantar; e car vos i volgra tornar per que sabetz d’aitals razos, vuoill qe·m digatz si deu far egalmen dompna per drut, qan lo qier fracamen, cum el per lieis tot cant taing ad amor, segon los dreitz que tenon l’amador. |
II | |
Dompna na maria tenssos. Etot cant cuiaua laissar. Mas aoras non puosc estar. Qieu non chant als uostres so mos. Erespond eu ala dompna breu men. Q(ue) p(er)son drut deu far comunal men. Cum el p(er)liels sis garda de ricor. Qen dos amics non deu auer maior. |
Dompna Na Maria, tenssos e tot cant cuiava laissar, mas aoras non puosc estar q’ieu non chant als vostres somos. E respond eu a la dompna breumen que per son drut deu far comunalmen cum el per liels si·s garda de ricor, q’en dos amics non deu aver maior.
|
III | |
Gui tot so don es cobeitos. deu drutz abmerce demandar. Eu dompna pot acomnadar. El drutz deu far precs e comandamen. Cum p(er) amiga ep(er) do(m)p na eissamen. Eu dompna deu ason drut far honor. Cum adamic mas non cum aseignor. |
Gui, tot so don es cobeitos deu drutz ab merce demandar eu dompna pot a comnadar, e·l drutz deu far precs e comandamen cum per amiga e per dompna eissamen, eu dompna deu a son drut far honor cum ad amic, mas non cum a seignor. |
IV | |
Dompna sai dizon demest nos. Q(ue) pois que do(m)na uol amar. Engalmen deu son drut onrar. pois engalmen son amoros. Esesdeuen q(ue)lam plus fina men. El faich el dich endeu far apa ren. Si ella fals cor ni trichador. ab bel semblan deu cobrir sa follor. |
Dompna, sai dizon demest nos Que, pois que domna vol amar, engalmen deu son drut onrar pois engalmen son amoros. E s'esdeven que l’am plus finamen, e·l faich e·l dich en deu far aparen; si ell'a fals cor ni trichador, ab bel semblan deu cobrir sa follor. |
V | |
Cui duissel ges daitals razos. non son li drut al comenssar. Anz ditz chascus qan uol preiar. Mans iointas edegeno los. dompna uoillatz qeus serua fran chamen. Cum louostrom (et) ella enais sil pren. Eu uol iutge p(er) dreich atrahi tor. Sis rend pariers eisdet p(er) s(er)uidor. |
Cui d’Uissel, ges d’aitals razos non son li drut al comenssar, anz ditz chascus qan vol preiar mans iointas e de genolos, Dompna, voillatz q'eus serva franchamen cum lo vostr’om et ella enaissi·l pren, eu vol iutge per dreich a trahitor si·s rend pariers ei·s det per servidor.
|
VI | |
Dompna so etz plaitz uergoignos. ad ops de dompna arazonar. Que cellui non teigna p(er) par. Acui a faich un cor de dos. O uos diretz enous esta gen. q(ue)l drutz la deu amar plus finamen. o uos diretz qil son par entrelor. Q(ue) ren noil deu drutz mas qant p(er)amor. |
Dompna, so etz plaitz vergoignos ad ops de dompna a razonar que cellui non teigna per par a cui a faich un cor de dos: vos diretz (e no·us esta gen) quel drutz la deu amar plus finamen, vos diretz q’il son par entre lor, que ren no·il deu drutz mas qant per amor.
|
389v | |
![]() |
partime(n) de(n) gui duysselh.e de ma
G ui duysselh dona na mari(a).
Dompna na maria amador. Gui tot so don es cobeytos. deu |
![]() |
pregar a sazos. el drut deu far precx e comandamen. cum per amic e per dompnæissamen. el dona deu far a son drut honor. cum ad amic mas no(n) cu(m) a sen hor.
D ompna say dizem entre nos. Gui duysselh ges dai follor.
Dompna ben es plaitz uergo |
I | |
partime(n) de(n) gui duysselh.e de ma G ui duysselh dona na mari(a). bem peza de uos. quar uos etz layssatz de cha(n) tar. e quar uos hi uol gra tornar. e quar sabetz daitals razos. uuelh quem digatz si deu far engalmen. dompna son drut quan loy q(ui)er franchamen. cum elh per lieys tot quan tanh ad a mor. segon los dreytz q(ue) tenon amador. |
Partimen d’En Gui d’Uysselh e de madona Na Maria. Gui d’Uysselh, be·m peza de vos quar vos etz layssatz de chantar; e quar vos hi volgra tornar e, quar sabetz d’aitals razos, vuelh que·m digatz si deu far engalmen dompna son drut, quan lo·y quier franchamen, cum elh per lieys tot quan tanh ad amor, segon los dreytz que tenon amador. |
II | |
Dompna na maria tensos. e tot chan cuiaua lays- sar. mas aoras non aus mudar. que non chan al uostre somos. e respon uos ara dompna breu men. que per son drut deu far comunalmen. cum elh per lieys si noy gar da ricor. quen dos a micx non deu auer maior. |
Dompna Na Maria,tensos e tot chan cuiava layssar, mas aoras non aus mudar que non chan al vostre somos. E respon vos ara dompna breumen que per son drut deu far comunalmen cum elh per lieys si no·y garda ricor, qu’en dos amicx non deu aver maior.
|
III | |
Gui tot so don es cobeytos. deu drutz ab merce demandar. e dom na pot loy comandar. e deu ben pregar a sazos. el drut deu far precx e comandamen. cum per amic e per dompnæissamen. el dona deu far a son drut honor. cum ad amic mas no(n) cu(m) a sen hor. |
Gui, tot so don es cobeytos Deu drutz ab merce demandar e domna pot loy comandar, e deu be·n pregar a sazos. E·l drut deu far precx e comandamen cum per amic e per dompn’eissamen, e·l dona deu far a son drut honor cum ad amic, mas non cum a senhor.
|
IV | |
D ompna say dizem entre nos. que lai on dompna uol amar. engalmen deu son drut honrar. plus engalmen son amoros. e sisdeue quilh lam plus finame(n). li dig el fach o deuon far paruen. o sa uas luy fals cor ni trichador. ab belh seinblan deu cobrir la follor. |
Dompna, say dizem entre nos que, lai on dompna vol amar engalmen deu son drut honrar plus engalmen son amoros. E si·s deve qu’ilh l’am plus finamen, li dig e·l fach o devon far parven; o s’a vas luy fals cor ni trichador, ab belh seinblan deu cobrir la follor.
|
V | |
Gui duysselh ges dai tals razos. noson li drut al co mensar. ans ditz quascus q(ua)n uol preguar. mas ionchas e de ginolhos. dompna uulhatz q(ui)eus serua humilmen. coma uostrom doncx silh enaissil pren. yeu lo iutgi per dreg a trahidor. sis fai pariers es det per seruidor. |
Gui d’Uysselh, ges d’aitals razos no son li drut al comensar, ans ditz quascus quan vol preguar mas ionchas e de ginolhos, dompna vulhatz qu’ieus serva humilmen coma vostr’om; doncx, s’ilh enaissi·l pren, yeu lo iutgi per dreg a trahidor si·s fai pariers, e·s det per servidor. |
VI | |
Dompna ben es plaitz uergo nhos. ad ops de dompna razonar que no(n) tenha selhuy per par.a cuy a fag un cor de dos. o uos duetz e nous estara gen. quel drutz la deu amar plus leyalme(n). o uos diretz que par son entre lor. pus re noy a lo drutz mas per amor. |
Dompna, ben es plaitz vergonhos ad ops de dompna razonar que non tenha selhuy per par a cuy a fag un cor de dos: o vos duetz (e no·us estara gen) que·l drutz la deu amar plus leyalmen, o vos diretz que par son entre lor, pus re no·y a lo drutz mas per amor.
|
149v | |
![]() |
D omna maria tensos. Etot chan cuia |
150r | |
![]() |
. sis garda de ricor. Qen dos amics non deoau(s) maior. S itot so dones cobeitos. Deu druz am(er)ce de manair. Edomna pot acomandar. Edruz deu far precs ecomandamen. Cum p(er)amiga eper domna eissamen. Eill do(m)na deu asondrut far honor. Cum ad amic mas no(n) cumaseingnor. D omna sai dison de mes nos. Qe puoisqe domna uol amar. Engalmen deo son drut honrar. puois engalmen son amo ros. Eses de ue qe lam plus finamen. Eillz faiz eillzdiz deu far aparen. Si ella a fals cor ni trichador. A bel semblan deu cobrir sa follor. G ui duisels ges daitals rasos. Non son li drut al comensar. Anz diz chascuns qan uol preiar. Mains iontas ede genoillos. Domna uoillaz qeus serua franchamen. Cum lo uostrom et ell a enaissil pren. Eu uos iuge perdreit atraitor. Sisrepai reses det p(er) seruidor. D omna so es plaig uergoingnos. Adobs de domna rasonar. Qe cellui non tei(n) gna per par. Acui a fait un cor de dos. O uos direz enos estara gen. Qel druz la deo amar plus q(ue) sompar entrelor. Q(ue) ren noill deu lo druz mas per honor. |
I | |
na maria de uentadorn G ui duisels bem pesa deuos. Car uos es laissaz de chantar. Ecar uos iuolgrar tornar. Voill qem digaz sideu far egalmen. Domna per drut qan lo quier franchamen. Cumel perlei tot chant taing adamor. Segon los drez qe tenon lla ma dor. |
Na Maria de Ventadorn
Gui d’Uisels, be·m pesa de vos
|
II | |
D omna maria tensos. Etot chan cuia ua laissar. Masaoras non puosc estar. Qunon chan als uostres somos. Erespon euala domna breumen. Q(e) p(er) son drut deu far cumunalmen. Cum el per leis sis garda de ricor. Qen dos amics non deoau(s) maior. |
Domna Maria, tensos e tot chan cuiava laissar, mas aoras non puosc estar qu non chan als vostres somos. E respon eu a la domna breumen qe per son drut deu far cumunalmen cum el per leis si·s garda de ricor, q’en dos amics non deo aus maior.
|
III | |
S itot so dones cobeitos. Deu druz am(er)ce de manair. Edomna pot acomandar. Edruz deu far precs ecomandamen. Cum p(er)amiga eper domna eissamen. Eill do(m)na deu asondrut far honor. Cum ad amic mas no(n) cumaseingnor. |
Si tot so don es cobeitos deu druz a merce demanair e domna pot a comandar, e druz deu far precs e comandamen cum per amiga e per domna eissamen, e·ill domna deu a son drut far honor cum ad amic, mas non cum a seingnor. |
IV | |
D omna sai dison de mes nos. Qe puoisqe domna uol amar. Engalmen deo son drut honrar. puois engalmen son amo ros. Eses de ue qe lam plus finamen. Eillz faiz eillzdiz deu far aparen. Si ella a fals cor ni trichador. A bel semblan deu cobrir sa follor. |
Domna, sai dison demes nos qe, puois qe domna vol amar, engalmen deo son drut honrar puois engalmen son amoros. E s'esdeve qe l’am plus finamen, e·illz faiz e·illz diz deu far aparen; si ella a fals cor ni trichador, a bel semblan deu cobrir sa follor.
|
V | |
G ui duisels ges daitals rasos. Non son li drut al comensar. Anz diz chascuns qan uol preiar. Mains iontas ede genoillos. Domna uoillaz qeus serua franchamen. Cum lo uostrom et ell a enaissil pren. Eu uos iuge perdreit atraitor. Sisrepai reses det p(er) seruidor. |
Gui d’Uisels, ges d’aitals rasos non son li drut al comensar, anz diz chascuns qan vol preiar mains iontas e de genoillos, Domna, voillaz q’eus serva franchamen cum lo vostr’om; et ella enaissi·l pren, eu vos iuge per dreit a traitor si·s re paires, e·s det per servidor.
|
VI | |
D omna so es plaig uergoingnos. Adobs de domna rasonar. Qe cellui non tei(n) gna per par. Acui a fait un cor de dos. O uos direz enos estara gen. Qel druz la deo amar plus q(ue) sompar entrelor. Q(ue) ren noill deu lo druz mas per honor. |
Domna, so es plaig vergoingnos ad obs de domna rasonar qe cellui non teingna per par a cui a fait un cor de dos: o vos direz (e no·s estara gen) qe·l druz la deo amar plus finamen, quos direz que so·m par entre lor, que ren no·ill deu lo druz mas per honor.
|
220 | |
![]() |
Tenso Guiduicel bem peza de uos. quar uos es laisatz dechantar. encar uos hi uolgra tornar. equar sabetz daitals ra zos. ieu uos deman si deu far engualme(n). dona per drut q(ua)n loi quer franchamen. com el per leis tot quan tanh azamor. segon lo dreg quentendon amador. Dona maria tensos. etot quan cuiaua Gui tot so don es cobeitos. deu drutz |
![]() |
com per amigua eper dompneisamen. edona deu ason drut far honor. com aza mic eno com asenhor. Dona sai dizem entre nos. que lai on do na uol amar. engualmen deu son drut onrar. cant engualme(n) son amoros. esis deue quill lam plus finame(n). li dig eill fait ho deuon far paruen. esa ues leis fals cor ni trichador. ab bel sembla(n) deu cubrir sa dolor. Guiduicel ges daital respos. no son li drut alcomensar. ans di cascus quan uol preiar. mas ionhtas edegenoillos. dona uoillatz quieu uos sierua humilme(n). co ma uostrom donx senaisil pren. ieu lo iutge per dreg atraidor. sis fai parers ques des aseruidor. Dona ben es plaitz uergonhos. azops de dona razonar. que no tenha celui per par. cui aura fag uncor de dos. ho uos diretz enous estara gen. quel drutz la deu amar plus leialmen. ho uos diretz quill son par entrelor. mas re noia lo drutz mas per amor. |
I | |
Tenso Guiduicel bem peza de uos. quar uos es laisatz dechantar. encar uos hi uolgra tornar. equar sabetz daitals ra zos. ieu uos deman si deu far engualme(n). dona per drut q(ua)n loi quer franchamen. com el per leis tot quan tanh azamor. segon lo dreg quentendon amador. |
Tenso Gui d’Uicel, be·m peza de vos quar vos es laisatz de chantar; encar vos hi volgra tornar e, quar sabetz d’aitals razos, ieu vos deman si deu far engualmen dona per drut, quan lo·i quer franchamen, com el per leis tot quan tanh az amor, segon lo dreg qu’entendon amador. |
II | |
Dona maria tensos. etot quan cuiaua laisar. mas era no(n) ho aus mudar. que no chant aluostre somos. erespon uos de la dona breumen. que per son drut deu far comunalmen. com el per leis ses garda de ricor. quendos amicx no deu auer maior. |
Dona Maria, tensos e tot quan cuiava laisar, mas era non ho aus mudar que no chant al vostre somos. E respon vos de la dona breumen que per son drut deu far comunalmen com el per leis ses garda de ricor, qu’en dos amicx no deu aver maior. |
III | |
Gui tot so don es cobeitos. deu drutz abmerce demandar. edona deu ho com andar. mas be deuen gardar sazos. edrutz deu far precx ecomandamen. com per amigua eper dompneisamen. edona deu ason drut far honor. com aza mic eno com asenhor. |
Gui, tot so don es cobeitos deu drutz ab merce demandar e dona deu ho comandar, mas be deven gardar sazos. E drutz deu far precx e comandamen com per amigua e per dompn’eisamen, e dona deu a son drut far honor com az amic, e no com a senhor. |
IV | |
Dona sai dizem entre nos. que lai on do na uol amar. engualmen deu son drut onrar. cant engualme(n) son amoros. esis deue quill lam plus finame(n). li dig eill fait ho deuon far paruen. esa ues leis fals cor ni trichador. ab bel sembla(n) deu cubrir sa dolor. |
Dona, sai dizem entre nos que lai on dona vol amar, engualmen deu son drut onrar cant engualmen son amoros. E si·s deve qu’ill l’am plus finamen, li dig e·ill fait ho devon far parven; e s’a ves leis fals cor ni trichador, ab bel semblan deu cubrir sa dolor. |
V | |
Guiduicel ges daital respos. no son li drut alcomensar. ans di cascus quan uol preiar. mas ionhtas edegenoillos. dona uoillatz quieu uos sierua humilme(n). co ma uostrom donx senaisil pren. ieu lo iutge per dreg atraidor. sis fai parers ques des aseruidor. |
Gui d’Uicel, ges d’aital respos no son li drut al comensar, ans di cascus quan vol preiar mas ionhtas e de genoillos, Dona, voillatz qu’ieu vos sierva humilmen coma vostr’om; donx, s’enaisi·l pren, ieu lo iutge per dreg a traidor si·s fai parers, que·s des a servidor. |
VI | |
Dona ben es plaitz uergonhos. azops de dona razonar. que no tenha celui per par. cui aura fag uncor de dos. ho uos diretz enous estara gen. quel drutz la deu amar plus leialmen. ho uos diretz quill son par entrelor. mas re noia lo drutz mas per amor. |
Dona, ben es plaitz vergonhos az ops de dona razonar que no tenha celui per par cui avra fag un cor de dos: ho vos diretz (e no·us estara gen) que·l drutz la deu amar plus leialmen, ho vos diretz qu’ill son par entre lor, mas re no·i a lo drutz mas per amor. |
53r | |
![]() |
Ben auetz auzit d(e) madompna |
![]() |
mic tant com el es leials ni fis uas ella. deu auer aitan de seig noria en ella e de comandamen com ella de lui. Emadompna Maria defendia, Qe lamics no deuia auer en ella seignoria ni comandamen. Enguis dui sels si era en la cort d(e) mado(m)pna Maria. Et ella p(er) far la tornar en cansos (et) en solatz si fetz u na cobla en la cal li mandet si se couenia. Qel amics ages aitant de seignoria en la soa dompna com la dompna en lui. Edaqesta rason madompna Ma ria sil escomes de tenson. E dis en aissi. Gui duisel bem pesa de uos. Mado(m)pna Maria d(e) uentedor(n). Giduisel bem pesa de uos. Car uos es las satz de cha(n)tar. E car uos i uol gra tornar. Uoill qem di gatz si deu far engalmen. Dompna per drut can lo quier franzamen. Com el p(er) lei tot cant taing ad amor. Se gon los dreichz qe tenon lla mador Guis duisels . R(espondet) Dompna Na maria tensos. E tot cant cuiaua laissar. Mas aoras non puosc estar. Qeu no chant al uostre somos. E respon eu ala dompna breumen. Qe p(er) son drut deu far comunalme(n). Com el p(er) leis sis garda de ri cor. Qen dos amics no(n) deu auer maior. Madompna maria. Contra. Gi tot so don es cobeitos. Deu dr utz amerce demandar. E do(m)p na per acomandar. El drutz |
53v | |
![]() |
deu far precs e comandamen. Cum p(er)a |
RAZO | |
Ben auetz auzit d(e) madompna maria de uentedorn co(m) ella fo la plus preziada dompna qe anc fos en lemozin. (et) aqel la q(e) plus fetz de be e plus se gardet de mal e totas uetz la iudet sos senz. E follors noill fetz far follia. Et onret la deus de bel plazen cor auinen. ses maestria. Enguis duisels si auia p(er)duda sa dompna. Si co(m) nos auetz ausi en la soa canson qe dis. Si bem partetz mala dompna de uos. (et) c(etera). don el uiuia en gran dolor. (et) en gran tri stessa. et auia lonc tems qe l no auia chantat ni trobat. Don totas las bonas dompnas da qella encontrada neron fort dolentas. Emadompna Maria plus qe totas p(er) so qen Guis duisels la lauzaua en totas sas cansos. El coms de la mancha lo cals era apellatz. Nuncs lo brus si era sos caualliers. Et ella llauia fait tant donor e damo(r), com dompna pot far acaualie(r). Et un dia el dompneiaua com ella. e si agon una tenson en- tre lor. Qel coms de la ma(r)cha dizia. Qe totz fis amaire pois qe sa dompna li dona sa mo. nil pren p(er) caualier Ni per a mic tant com el es leials ni fis uas ella. deu auer aitan de seig noria en ella e de comandamen com ella de lui. Emadompna Maria defendia, Qe lamics no deuia auer en ella seignoria ni comandamen. Enguis dui sels si era en la cort d(e) mado(m)pna Maria. Et ella p(er) far la tornar en cansos (et) en solatz si fetz u na cobla en la cal li mandet si se couenia. Qel amics ages aitant de seignoria en la soa dompna com la dompna en lui. Edaqesta rason madompna Ma ria sil escomes de tenson. E dis en aissi. |
Be·n avetz auzit de ma dompna Maria de Ventedorn com ella fo la plus preziada dompna qe anc fos en Lemozin, et aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l’aiudet sos senz, e follors no·ill fetz far follia. Et onret la Deus de bel plazen cor avinen, se·s maestria. En Guis d’Uisels si avia perduda sa dompna, si com nos avetz ausi[t] en la soa canson qe dis: Si be·m partetz, mala dompna, de vos et cetera. Don el vivia en gran dolor et en gran tristessa. Et avia lonc tems qe’l no avia chantat ni trobat; don totas las bonas dompnas d’aqella encontrada n’eron fort dolentas, e ma dompna Maria plus qe totas, per so q’En Guis d’Uisels la lauzava en totas sas cansos. E·l coms de la Mancha, lo cals era apellatz N’Uncs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella ll’avia fait tant d’onor e d’amor com dompna pot far a cavalier. Et, un dia, el dompneiauva com ella, e si ag[r]on una tenson entre lor: qe·l coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pois qe sa dompna li dona s’amor n·il pren per cavalier ni per amic, tant com el es leials ni fis vas ella, deu aver aitan de seignoria en ella e de comandamen com ella de lui; e ma dompna Maria defendia qe l’amics no devia aver en ella seignoria ni comandamen. En Guis d’Uisels si era en la cort de ma dompna Maria; et ella, per farla tornar en cansos et en solatz, si fetz una cobla en la cal li mandet si se covenia qe l’amics ages aitant de seignoria en la soa dompna com la dompna en lui. E d’aqesta rason ma dompna Maria si l’escomes de tenson e dis enaissi: |
I | |
Gui duisel bem pesa de uos. Mado(m)pna Maria d(e) uentedor(n). Giduisel bem pesa de uos. Car uos es las satz de cha(n)tar. E car uos i uol gra tornar. Uoill qem di gatz si deu far engalmen. Dompna per drut can lo quier franzamen. Com el p(er) lei tot cant taing ad amor. Se gon los dreichz qe tenon lla mador |
Gui d’Uisel, be·m pesa de vos Madompna Maria de Ventedorn. Gi d’Uisel, be·m pesa de vos car vos es lassatz de chantar; e car vos i volgra tornar voill qe·m digatz si deu far engalmen dompna per drut can lo quier franzamen, com el per lei tot cant taing ad amor, segon los dreichz qe tenon ll’amador.
|
II | |
Guis duisels . R(espondet) Dompna Na maria tensos. E tot cant cuiaua laissar. Mas aoras non puosc estar. Qeu no chant al uostre somos. E respon eu ala dompna breumen. Qe p(er) son drut deu far comunalme(n). Com el p(er) leis sis garda de ri cor. Qen dos amics no(n) deu auer maior. |
Guis d’Uisels respondet. Dompna Na Maria, tensos e tot cant cuiava laissar, mas aoras non puosc estar q’eu no chant al vostre somos. E respon eu a la dompna breumen qe per son drut deu far comunalmen com el per leis si·s garda de ricor, q’en dos amics non deu aver maior.
|
III | |
Madompna maria. Contra. Gi tot so don es cobeitos. Deu dr utz amerce demandar. E do(m)p na per acomandar. El drutz deu far precs e comandamen. Cum p(er)a miga ep(er) dompna eissamen. Eill do(m)p na deu far ason drut honor. Com ad amic mas no co(m) a seignor. |
Madompna Maria, contra. Gi, tot so don es cobeitos deu drutz a merce demandar e dompna per a comandar. E·l drutz deu far precs e comandamen cum per amiga e per dompna eissamen, ei·ll dompna deu far a son drut honor com ad amic, mas no com a seignor. |
IV | |
Dompna sai disem mes nos. Qe pueis qe dopna uol amar. engalmen deu son drut honorar. pois engalmen son amoros. E ses deue qel am plus finamen. Eillz faichz eillz dichz deu far a paren. Si ella a fals cor ni triçador. A bel senblan deu cobrir sa follor. |
Dompna, sai disem mes nos qe, pueis qe dopna vol amar, engalmen deu son drut honorar pois engalmen son amoros. E s'esdeve qe l’am plus finamen, e·illz faichz e·illz dichz deu far aparen; si ella a fals cor ni triçador, a bel senblan deu cobrir sa follor.
|
V | |
Gui duisels ges daitals razos. No son li drut al come(n)sar. Anz ditz cascus can uol preiar. Mans iontas e de genoillos. Do(m)p na uoillatz qeus serua francam(en). Com lo uostrom (et) ella en aissil pren. Eu uos iuge p(er) dreit atrai dor. Sis retpaires es det p(er) serui dor. |
Gui d’Uisels, ges d’aitals razos no son li drut al comensar, anz ditz cascus can vol preiar mans iontas e de genoillos, Dompna, voillatz q’eus serva francamen com lo vostr’om; et ella enaissi·l pren, eu vos iuge per dreit a traidor Si·s ret paires, e·s det per servidor.
|
VI | |
Dompna so es plaigz uergoignos. ad ops de dompna razonar. Qe cellui no(n) teigna p(er) par. A cui a fait un cor de dos. O uos diretz e nous estara gen. Qel drutz la deu amar plus finamen. O uos diretz qe som par entre lor. Qe re noil deu lo drutz mas p(er) hono(r). |
Dompna, so es plaigz vergoignos ad ops de dompna razonar qe cellui non teigna per par a cui a fait un cor de dos: o vos diretz (e no·us estara gen) qe·l drutz la deu amar plus finamen, o vos diretz qe som par entre lor, qe re no·il deu lo drutz mas per honor.
|
76v |
![]() |
tenso Gui dupsselh bem peza de uos. uos es layssatz de chantar. e uolgraus y enquer tornar. e c(a) r sabetz dai tals unos. ieu uos deman si deu far engalmen. dona per |
![]() |
drut cant lo q(e)r francamen. o elh p(er) lieys tot cant sanh a-. Dona na maria tensos e tot chant amor. sego(n)lo dreg q(e)ntendol aymador. cuiaua laysar. Mas eras non o aus mudar. q(e) no(n) chan al uolhc somos. e respo(n) uos bona dona breume(n). q(e) p(er)son drut deu far comunalmen com el p(er) lieys sis garda de ricor. q(e)n dos amicx no(n) deu au maior. Gui tot so do(n) es cobeitos. deu druz ab m ce demandar e dona deu o autreiar. mas be(n) deu esgardar sazos. e drutz deu far e precx e comandame(n)s. co(m)z p(er) ami ga p(er)dona eyssame(n)s. e dona deu far a so drut honor. com ad amic e no(n) co(m)z a senhor. Dona say dizem entre nos |
![]() |
ad amic e no(n) co(m)z a senhor. Dona say dizem entre nos q(e) lay o(n) dona uol amar. engalme(n)s deu so(n) drut o(n)rar ca(n)t engalme(n)s son amoros. sis deuen q(e)l am pus finamen dig el fag o deuo far paruen. e sa uas lieys fals cor ni trichador. ab semblan bel deu cobrir sa dolor. Gui duisselh ges daital respos. no so(n) li drut al come(n)sar a(n)s ditz cascus cant uol preiar. mas iu(n)chas e de ginolhos dona uulhatz q(e)us s(er)ua humilme(n). co(m)z lo uostrom e silh eaisil pre(n). ieu lo iute p(er) dreg a traidor. Sis ret pariers q(e)s det p(er) s(er)uidor. |
I | |
tenso Gui dupsselh bem pesa de uos. uos es layssatz de chantar. e uolgraus y enquer tornar. e c(a) r sabetz dai tals unos. ieu uos deman si deu far engalmen. dona per drut cant lo q(e)r francamen. o elh p(er) lieys tot cant sanh a-. |
Tenso Gui d’Upsselh, be·m pesa de vos vos es layssatz de chantar; e volgra us y enquer tornar e, car sabetz d’aitals unos, ieu vos deman si deu far engalmen dona per drut cant lo qer francamen, o elh per lieys tot cant sanh amor. segon lo dreg q’entendo·l aymador |
II | |
Dona na maria tensos e tot chant amor. sego(n)lo dreg q(e)ntendol aymador. cuiaua laysar. Mas eras non o aus mudar. q(e) no(n) chan al uolhc somos. e respo(n) uos bona dona breume(n). q(e) p(er)son drut deu far comunalmen com el p(er) lieys sis garda de ricor. q(e)n dos amicx no(n) deu au maior. |
Dona Na Maria, tensos e tot chant amor cuiava laysar, mas eras non o aus mudar qe non chan al volhc somos. E respon vos bona dona breumen qe per son drut deu far comunalmen com el per lieys si·s garda de ricor, q’en dos amicx non deu au maior. |
III | |
Gui tot so do(n) es cobeitos. deu druz ab m ce demandar e dona deu o autreiar. mas be(n) deu esgardar sazos. e drutz deu far e precx e comandame(n)s. co(m)z p(er) ami ga p(er)dona eyssame(n)s. e dona deu far a so drut honor. com ad amic e no(n) co(m)z a senhor. |
Gui, tot so don es cobeitos deu druz ab merce demandar e dona deu o autreiar, mas be·n deu esgardar sazos. E drutz deu far e precx e comandamens comz per amiga, per dona eyssamens, e dona deu far a so drut honor com ad amic, e non comz a senhor. |
IV | |
Dona say dizem entre nos q(e) lay o(n) dona uol amar. engalme(n)s deu so(n) drut o(n)rar ca(n)t engalme(n)s son amoros. sis deuen q(e)l am pus finamen dig el fag o deuo far paruen. e sa uas lieys fals cor ni trichador. ab semblan bel deu cobrir sa dolor. |
Dona, say dizem entre nos qe, lay on dona vol amar, engalmens deu son drut onrar cant engalmens son amoros. Si·s deven qe l’am pus finamen dig e·l fag o devo far parven; e s'a vas lieys fals cor ni trichador, ab semblan bel deu cobrir sa dolor. |
V | |
Gui duisselh ges daital respos. no so(n) li drut al come(n)sar a(n)s ditz cascus cant uol preiar. mas iu(n)chas e de ginolhos dona uulhatz q(e)us s(er)ua humilme(n). co(m)z lo uostrom e silh eaisil pre(n). ieu lo iute p(er) dreg a traidor. Sis ret pariers q(e)s det p(er) s(er)uidor. |
Gui d’Uisselh, ges d’aital respos no son li drut al comensar, ans ditz cascus cant vol preiar mas iunchas e de ginolhos, Dona, vulhatz q’eus serva humilmen comz lo vostr’om; e s’ilh eaisi·l pren, ieu lo iute per dreg a traidor si·s ret pariers, qe·s det per servidor. |
83v |
![]() |
Tenso Gui duisel ben pesa deuos. caruos es laisaz decantar. ecar uos iuolgra tornar. ecar sabos daitals raiso ns. iouos demanz sidou far engalmen. do(m)pna p(er) druz can locier franca men. com el p(er) lieis tot qan tagn ad amor. segon lodric centendon amador: |
![]() |
Do(m)pna namaria tenson. etut can cugiaua laisar. maderas non daus mudar. cenon cant auostro somos. erespon uos delas do(m)pnas breu men. ce p(er) sun dru deu far cuminalmen. com el p(er) lieis ses garda dericor. cen dus amicx nodeu auer maior: |
![]() |
Guidusell sodones plus copeitos. deu drutz amerce demandar. (et) dopna deu om comandar. mas bende uosgardar saisons. (et) drutz deu far prex ab coman damen. com p(er) amic (et) p(er) don neixiamen. edopna deus ar asun drut onor. com adamic eno com asignor. |
![]() |
Do(m)pna sai dizon etrenos. qe lai adomna uol amar. ega lment deu sun drut onrar. cant egalment son a moros. eses deuen ciglliamfinamen. lodit elfait ode |
83r |
![]() |
odeuon far paruen. esauos liei fals cor nitricaors. abel seblant deu cubrir sadolor. |
![]() |
Gui dasell gies daitall respos. non sonlidrut alcom ensar. ans dicascun can uol amar. mans guntas edegenuglions. dopna uogliatz cieu uos serua u mil men. com uostrom doncx sele naisil pren. ieu lo iguge p(er) dreit atraitor. Sefaie per puois det aseruidor. |
![]() |
Do(m)pna plag asatz uergognos. aop dedo(m)pna rason ar. cecelui non tegn p(er) par. acui afait uncors de dus. euos diretz enon uos. istera gen. celdr ut ladeu amar plus finamen. euos diretz ce luos par etrelor. plus ren nol deu portar mas p(er) amor. |
I | |
Tenso Gui duisel ben pesa deuos. caruos es laisaz decantar. ecar uos iuolgra tornar. ecar sabos daitals raiso ns. iouos demanz sidou far engalmen. do(m)pna p(er) druz can locier franca men. com el p(er) lieis tot qan tagn ad amor. segon lodric centendon amador: |
Tenso Gui d’Uisel, be·n pesa de vos car vos es laisaz de cantar; e car vos i volgra tornar e, car sabos d’aitals raisons, io vos demanz si dou far engalmen dompna per druz, can lo cier francamen, com el per lieis tot qan tagn ad amor, segon lo dric c’entendon amador. |
II | |
Do(m)pna namaria tenson. etut can cugiaua laisar. maderas non daus mudar. cenon cant auostro somos. erespon uos delas do(m)pnas breu men. ce p(er) sun dru deu far cuminalmen. com el p(er) lieis ses garda dericor. cen dus amicx nodeu auer maior: |
Dompna Na Maria, tenson e tut can cugiava laisar, maderas non d’aus mudar ce non cant a vostro somos. E respon vos de las dompnas breumen ce per sun dru deu far cuminalmen com el per lieis ses garda de ricor, c’en dus amicx no deu aver maior. |
III | |
Guidusell sodones plus copeitos. deu drutz amerce demandar. (et) dopna deu om comandar. mas bende uosgardar saisons. (et) drutz deu far prex ab coman damen. com p(er) amic (et) p(er) don neixiamen. edopna deus ar asun drut onor. com adamic eno com asignor. |
Gui d’Usell, so don es plus copeitos deu drutz a merce demandar et dopna deu om comandar, mas be·n de vos gardar saisons. Et drutz deu far prex ab comandamen com per amic et per donn’eixiamen, e dopna deus ara sun drut onor com ad amic, e no com a signor. |
IV | |
Do(m)pna sai dizon etrenos. qe lai adomna uol amar. ega lment deu sun drut onrar. cant egalment son a moros. eses deuen ciglliamfinamen. lodit elfait ode odeuon far paruen. esauos liei fals cor nitricaors. abel seblant deu cubrir sadolor. |
Dompna, sai dizon etre nos qe, lai a domna vol amar. egalment deu sun drut onrar cant egalment son amoros. E s'esdeven ciglliam finamen, lo dit e·l fait o devon far parven; e s’a vos liei fals cor ni tricaors, a bel seblant deu cubrir sa dolor. |
V | |
Gui dasell gies daitall respos. non sonlidrut alcom ensar. ans dicascun can uol amar. mans guntas edegenuglions. dopna uogliatz cieu uos serua u mil men. com uostrom doncx sele naisil pren. ieu lo iguge p(er) dreit atraitor. Sefaie per puois det aseruidor. |
Gui d’Asell, gies d’aitall respos non son li drut al comensar, ans di cascun can vol amar mans guntas e de genuglions, Dopna, vogliatz c’ieu vos serva umilmen com vostr’om; doncx, s’el enaisi·l pren ieu lo iguge per dreit a traitor se fai e per puois det a servidor. |
VI | |
Do(m)pna plag asatz uergognos. aop dedo(m)pna rason ar. cecelui non tegn p(er) par. acui afait uncors de dus. euos diretz enon uos. istera gen. celdr ut ladeu amar plus finamen. euos diretz ce luos par etrelor. plus ren nol deu portar mas p(er) amor. |
Dompna, plag asatz vergognos a op de dompna rasonar ce celui non tegn per par a cui a fait un cors de dus: e vos diretz (e non vos istera gen) ce·l drut la deu amar plus finamen, e vos diretz ce·l vos par etre lor, plus ren no·l deu portar mas per amor. |
548 |
![]() |
La tenzon den gui dussel ede madona namaria eslaissatz de chantar. e car nos Gui dusel bem peza de uos car uos i uolgra tornar. uoil qem digatz. Si deu far egalmen. domna p(er) drut. qan lo qier franchamen. com el p(er) lei tot qan taing adamor segon los dreïgz q(e) tenon liamadorliamador. |
![]() |
Domna namaria. tensos. e tot qan cuiaua laissar. mas cuiaua a oras non priesc estar qeu non chant aluostre somos. e respon en a la domna breumen. qe p(er) son drut. deu far cuminalmen. com el per leis si garda de ricor. qen dos amics non deu auer maior |
![]() |
Gui totzo don es cobeitos. deu drutz a merce demandar qeu non chant al uostre somos. e respon en la domna breumen e dom na pot acomandar. el drutz deu far co mandamen. cum p(er) amiga e p(er) domna eissamen. eil domna deu far a son drut honor. com ad amic mas nom com a segnior. |
549 |
![]() |
Dompna sai dizem mes nos. qe puois qe domna uolamar. engalament deu son drut onrar. pois engalmen. son amoros. eses deue qel am plus finamen. els faitz els ditz deu far aparen. si ella a fals cor ni trichador ab bel semblan deu cobrir sa folor. |
![]() |
Gui daissel ges daital razos. non son li drut al comenzar anz ditz chascus qam uol preiar mans iointas ede genoi llos. domna uoillalz. qeus serua franchamen. com lo uostrom e(t) ella enaissil pren. eu uos iutge p(er) dreit a traidor. sis ret parers. es det p(er) seruidor. |
![]() |
Domna zo es plaitz. uergoignos. ad ops de domna razonar. qe celui non tegna p(er) par. a cui a fait un cor de dos. o uos direse nous estara gen. qel drutz la deu amar. plus finamen. o uos direz qe son parentre lor. qe re. noil deu lo drutz mas p(er) honor. |
I | |
La tenzon den gui dussel ede madona namaria eslaissatz de chantar. e car nos Gui dusel bem peza de uos car uos i uolgra tornar. uoil qem digatz. Si deu far egalmen. domna p(er) drut. qan lo qier franchamen. com el p(er) lei tot qan taing adamor segon los dreïgz q(e) tenon liamadorliamador. |
La tenzon d’En Gui d’Ussel e de Madona Na Maria Es laissatz de chantar e car nos Gui d’Usel, be·m peza de vos car vos i volgra tornar voil qe·m digatz si deu far egalmen domna per drut qan lo qier franchamen, com el per lei tot qan taing ad amor segon los dreigz qe tenon li amador.
|
II | |
Domna namaria. tensos. e tot qan cuiaua laissar. mas aluostre somos. e respon en a la domna breumen. qe p(er) son drut. deu far cuminalmen. com el per leis si garda de ricor. qen dos amics non deu auer maior |
Domna Na Maria, tensos e tot qan cuiava laissar, mas qeu non chant al vostre somos. E respon en a la domna breumen qe per son drut deu far cuminalmen com el per leis si garda de ricor, q’en dos amics non deu aver maior. |
III | |
Gui totzo don es cobeitos. deu drutz a merce demandar breumen mandamen. cum p(er) amiga e p(er) domna eissamen. eil domna deu far a son drut honor. com ad amic mas nom com a segnior. |
Gui, tot zo don es cobeitos deu drutz a merce demandar e domna pot a comandar. E·l drutz deu far comandamen cum per amiga e per domna eissamen, e·il domna deu far a son drut honor com ad amic, mas nom com a segnior. |
IV | |
Dompna sai dizem mes nos. qe puois qe domna uolamar. engalament deu son drut onrar. pois engalmen. son amoros. eses deue qel am plus finamen. els faitz els ditz deu far aparen. si ella a fals cor ni trichador ab bel semblan deu cobrir sa folor. |
Dompna, sai dizem mes nos qe, puois qe domna vol amar, engalament deu son drut onrar pois engalmen son amoros. E s'esdeve qe l’am plus finamen, e·ls faitz e·ls ditz deu far aparen; si ella a fals cor ni trichador ab bel semblan deu cobrir sa folor. |
V | |
Gui daissel ges daital razos. non son li drut al comenzar anz ditz chascus qam uol preiar mans iointas ede genoi llos. domna uoillalz. qeus serua franchamen. com lo uostrom e(t) ella enaissil pren. eu uos iutge p(er) dreit a traidor. sis ret parers. es det p(er) seruidor. |
Gui d’Aissel, ges d’aital razos non son li drut al comenzar, anz ditz chascus qam vol preiar mans iointas e de genoillos, Domna, voillalz q’eus serva franchamen com lo vostr’om; et ella enaissi·l pren, eu vos iutge per dreit a traidor si·s ret parers, e·s det per servidor. |
VI | |
Domna zo es plaitz. uergoignos. ad ops de domna razonar. qe celui non tegna p(er) par. a cui a fait un cor de dos. o uos direse nous estara gen. qel drutz la deu amar. plus finamen. o uos direz qe son parentre lor. qe re. noil deu lo drutz mas p(er) honor. |
Domna, zo es plaitz vergoignos ad ops de domna razonar qe celui non tegna per par a cui a fait un cor de dos: o vos dires (e no·us estara gen) qe·l drutz la deu amar plus finamen, o vos direz qe son par entre lor, qe re no·il deu lo drutz mas per honor. |
rubrica | A | Na Maria de Ventedorn. En Gui d’Uissel. |
C | Partimen d’En Gui d’Uysselh e de madona Na Maria. | |
D | Na Maria de Ventadorn | |
E | Tenso | |
H | Madompna Maria de Ventedorn. | |
R | Tenso | |
T | Tenso | |
a2 | La tenzon d’En Gui d’Ussel e de Madona Na Maria | |
I,1 v.1 |
A | Gui d’Ussel be·m pesa de vos |
C | Gui d’Uysselh be·m peza de vos | |
D | Gui d’Uisels be·m pesa de vos | |
E | Gui d’Uicel be·m peza de vos | |
H | Gi d’Uisel be·m pesa de vos | |
R | Gui d’Upsselh be·m pesa de vos | |
T | Gui d’Uisel be·n pesa de vos | |
a2 | Gui d’Usel be·m peza de vos | |
I,2 v.2 |
A | car vos etz laissatz de chantar |
C | quar vos etz layssatz de chantar | |
D | car vos es laissaz de chantar | |
E | quar vos es laisatz de chantar | |
H | car vos es lassatz de chantar | |
R | vos es layssatz de chantar (-1) | |
T | car vos es laisaz de cantar | |
a2 | ||
I,3 v.3 |
A | e car vos i volgra tornar |
C | e quar vos hi volgra tornar | |
D | e car vos i volgrar tornar | |
E | encar vos hi volgra tornar | |
H | e car vos i volgra tornar | |
R | e volgra us y enquer tornar | |
T | e car vos i volgra tornar | |
a2 | car vos i volgra tornar (-1) | |
I,4 v.4 |
A | per que sabetz d’aitals razos |
C | e quar sabetz d’aitals razos | |
D | ||
E | e quar sabetz d’aitals razos | |
H | ||
R | e car sabetz d’aitals unos | |
T | e car sabos d’aitals raisons | |
a2 | ||
I,5 v.5 |
A | vuoill qe·m digatz si deu far egalmen |
C | vuelh que·m digatz si deu far engalmen | |
D | voill qe·m digaz si deu far egalmen | |
E | ieu vos deman si deu far engualmen | |
H | voill qe·m digatz si deu far engalmen | |
R | ieu vos deman si deu far engalmen | |
T | io vos demanz si dou far engalmen | |
a2 | voil qe·m digatz si deu far egalmen | |
I,6 v.6 |
A | dompna per drut qan lo qier fracamen |
C | dompna son drut quan lo·y quier franchamen | |
D | domna per drut qan lo quier franchamen | |
E | dona per drut quan lo·i quer franchamen | |
H | dompna per drut can lo quier franzamen | |
R | dona per drut cant lo qer francamen | |
T | dompna per druz can lo cier francamen | |
a2 | domna per drut qan lo qier franchamen | |
I,7 v.7 |
A | cum el per lieis tot cant taing ad amor |
C | cum elh per lieys tot quan tanh ad amor | |
D | cum el per lei tot chant taing ad amor | |
E | com el per leis tot quan tanh az amor | |
H | com el per lei tot cant taing ad amor | |
R | o elh per lieys tot cant sanh amor (-1) | |
T | com el per lieis tot qan tagn ad amor | |
a2 | com el per lei tot qan taing ad amor | |
I,8 v.8 |
A | segon los dreitz que tenon l’amador. |
C | segon los dreytz que tenon amador. | |
D | segon los drez qe tenon ll’amador. | |
E | segon lo dreg qu’entendon amador. | |
H | segon los dreichz qe tenon ll’amador. | |
R | segon lo dreg q’entendo·l aymador | |
T | segon lo dric c’entendon amador. | |
a2 | segon los dreigz qe tenon li amador. | |
II,1 v.9 |
A | Dompna Na Maria tenssos |
C | Dompna Na Maria tensos | |
D | Domna Maria tensos (-1) | |
E | Dona Maria tensos (-1) | |
H | Dompna Na Maria tensos | |
R | Dona Na Maria tensos | |
T | Dompna Na Maria tenson | |
a2 | Domna Na Maria tensos | |
II,2 v.10 |
A | e tot cant cuiava laissar |
C | e tot chan cuiava layssar | |
D | e tot chan cuiava laissar | |
E | e tot quan cuiava laisar | |
H | e tot cant cuiava laissar | |
R | e tot chant cuiava laysar | |
T | e tut can cugiava laisar | |
a2 | e tot qan cuiava laissar | |
II,3 v.11 |
A | mas aoras non puosc estar |
C | mas aoras non aus mudar | |
D | mas aoras non puosc estar | |
E | mas era non ho aus mudar | |
H | mas aoras non puosc estar | |
R | mas eras non o aus mudar | |
T | maderas non d’aus mudar (-1) | |
a2 | mas |
|
II,4 v.12 |
A | q’ieu non chant als vostres somos. |
C | que non chan al vostre somos. | |
D | qu non chan als vostres somos. | |
E | que no chant al vostre somos. | |
H | q’eu no chant al vostre somos. | |
R | qe non chan al volhc somos. (-1) | |
T | ce non cant a vostro somos. | |
a2 | qeu non chant al vostre somos. |
|
II,5 v.13 |
A | E respond eu a la dompna breumen |
C | E respon vos ara dompna breumen (+1) | |
D | E respon eu a la domna breumen | |
E | E respon vos de la dona breumen (+1) | |
H | E respon eu a la dompna breumen | |
R | E respon vos bona dona breumen | |
T | E respon vos de las dompnas breumen | |
a2 | E respon en a la domna breumen |
|
II,6 v.14 |
A | que per son drut deu far comunalmen |
C | que per son drut deu far comunalmen | |
D | qe per son drut deu far cumunalmen | |
E | que per son drut deu far comunalmen | |
H | qe per son drut deu far comunalmen | |
R | qe per son drut deu far comunalmen | |
T | ce per sun dru deu far cuminalmen | |
a2 | qe per son drut deu far cuminalmen | |
II,7 v.15 |
A | cum el per liels si·s garda de ricor |
C | cum elh per lieys si no·y garda ricor | |
D | cum el per leis si·s garda de ricor | |
E | com el per leis ses garda de ricor | |
H | com el per leis si·s garda de ricor | |
R | com el per lieys si·s garda de ricor | |
T | com el per lieis ses garda de ricor | |
a2 | com el per leis si garda de ricor | |
II,8 v.16 |
A | q’en dos amics non deu aver maior. |
C | qu’en dos amicx non deu aver maior. | |
D | q’en dos amics non deo aus maior. (-1) | |
E | qu’en dos amicx no deu aver maior. | |
H | q’en dos amics non deu aver maior. | |
R | q’en dos amicx non deu au maior. (-1) | |
T | c’en dus amicx no deu aver maior. | |
a2 | q’en dos amics non deu aver maior. | |
III,1 v.17 |
A | Gui tot so don es cobeitos |
C | Gui tot so don es cobeytos | |
D | Si tot so don es cobeitos | |
E | Gui tot so don es cobeitos | |
H | Gi tot so don es cobeitos | |
R | Gui tot so don es cobeitos | |
T | Gui d’Usell so don es plus copeitos (+1) | |
a2 | Gui tot zo don es cobeitos | |
III,2 v.18 |
A | deu drutz ab merce demandar |
C | deu drutz ab merce demandar | |
D | deu druz a merce demanair | |
E | deu drutz ab merce demandar | |
H | deu drutz a merce demandar | |
R | deu druz ab merce demandar | |
T | deu drutz a merce demandar | |
a2 | deu drutz a merce demandar | |
III,3 v.19 |
A | eu dompna pot a comnadar |
C | e domna pot loy comandar | |
D | e domna pot a comandar | |
E | e dona deu ho comandar | |
H | e dompna per a comandar. | |
R | e dona deu o autreiar | |
T | et dopna deu om comandar | |
a2 | e domna pot a comandar | |
III,4 v.20 |
A | |
C | e deu be·n pregar a sazos. | |
D | ||
E | mas be deven gardar sazos. | |
H | ||
R | mas be·n deu esgardar sazos. | |
T | mas be·n de vos gardar saisons. | |
a2 | ||
III,5 v.21 |
A | e·l drutz deu far precs e comandamen |
C | E·l drut deu far precx e comandamen | |
D | e druz deu far precs e comandamen | |
E | E drutz deu far precx e comandamen | |
H | E·l drutz deu far precs e comandamen | |
R | E drutz deu far e precx e comandamens (+1) | |
T | Et drutz deu far prex ab comandamen | |
a2 | E·l drutz deu far comandamen (-2) | |
III,6 v.22 |
A | cum per amiga e per dompna eissamen |
C | cum per amic e per dompn’ eissamen | |
D | cum per amiga e per domna eissamen | |
E | com per amigua e per dompn’ eisamen | |
H | cum per amiga e per dompna eissamen | |
R | comz per amiga per dona eyssamens | |
T | com per amic et per donn’ eixiamen | |
a2 | cum per amiga e per domna eissamen | |
III,7 v.23 |
A | eu dompna deu a son drut far honor |
C | e·l dona deu far a son drut honor | |
D | e·ill domna deu a son drut far honor | |
E | e dona deu a son drut far honor | |
H | E·ill dompna deu far a son drut honor | |
R | e dona deu far a so drut honor | |
T | e dopna deus ara sun drut onor | |
a2 | e·il domna deu far a son drut honor |
|
III,8 v.24 |
A | cum ad amic mas non cum a seignor. |
C | cum ad amic mas non cum a senhor. | |
D | cum ad amic mas non cum a seingnor. | |
E | com az amic e no com a senhor. | |
H | Com ad amic mas no com a seignor. | |
R | com ad amic e non comz a senhor. | |
T | com ad amic e no com a signor. | |
a2 | com ad amic mas nom com a segnior. | |
IV,1 v.25 |
A | Dompna sai dizon demest nos |
C | Dompna say dizem entre nos | |
D | Domna sai dison demes nos | |
E | Dona sai dizem entre nos | |
H | Dompna sai disem mes nos (-1) | |
R | Dona say dizem entre nos | |
T | Dompna sai dizon etre nos | |
a2 | Dompna sai dizem mes nos (-1) | |
IV,2 v.26 |
A | que pois que domna vol amar |
C | que lai on dompna vol amar | |
D | qe puois qe domna vol amar | |
E | que lai on dona vol amar | |
H | qe pueis qe dopna vol amar | |
R | qe lay on dona vol amar | |
T | qe lai a domna vol amar | |
a2 | qe puois qe domna vol amar | |
IV,3 v.27 |
A | engalmen deu son drut onrar |
C | engalmen deu son drut honrar | |
D | engalmen deo son drut honrar | |
E | engualmen deu son drut onrar | |
H | engalmen deu son drut honorar | |
R | engalmens deu son drut onrar | |
T | egalment deu sun drut onrar | |
a2 | engalmen deu son drut onrar | |
IV,4 v.28 |
A | pois engalmen son amoros. |
C | plus engalmen son amoros. | |
D | puois engalmen son amoros. | |
E | cant engualmen son amoros. | |
H | pois engalmen son amoros. | |
R | cant engalmens son amoros. | |
T | cant egalment son amoros. | |
a2 | pois engalmen son amoros. | |
IV,5 v.29 |
A | E s' esdeven que l’am plus finamen |
C | E si·s deve qu’ ilh l’am plus finamen | |
D | E s' esdeve qe l’am plus finamen | |
E | E si·s deve qu’ ill l’am plus finamen | |
H | E s' esdeve qe l’am plus finamen | |
R | Si·s deven qe l’am pus finamen (-1) | |
T | E s' esdeven ciglliam finamen (-1) | |
a2 | E s' esdeve qe l’am plus finamen | |
IV,6 v.30 |
A | el faich el dich en deu far aparen |
C | li dig e·l fach o devon far parven | |
D | e·illz faiz e·illz diz deu far aparen(-1) | |
E | li dig e·ill fait ho devon far parven | |
H | e·illz faichz e·illz dichz deu far aparen(-1) | |
R | dig el fag o devo far parven(-1) | |
T | lo dit e·l fait o devon far parven | |
a2 | els faitz els ditz deu far aparen(-1) | |
IV,7 v.31 |
A | si ell'a fals cor ni trichador (-1) |
C | o s’a vas luy fals cor ni trichador | |
D | si ella a fals cor ni trichador (-1) | |
E | e s’a ves leis fals cor ni trichador | |
H | si ella a fals cor ni triçador (-1) | |
R | e s'a vas lieys fals cor ni trichador | |
T | e s’a vos liei fals cor ni tricaors | |
a2 | si ella a fals cor ni trichador (-1) | |
IV,8 v.32 |
A | ab bel semblan deu cobrir sa follor. |
C | ab belh seinblan deu cobrir la follor. | |
D | a bel semblan deu cobrir sa follor. | |
E | ab bel semblan deu cubrir sa dolor. | |
H | a bel senblan deu cobrir sa follor. | |
R | ab semblan bel deu cobrir sa dolor. | |
T | a bel seblant deu cubrir sa dolor. | |
a2 | ab bel semblan deu cobrir sa folor. | |
V,1 v.33 |
A | Cui d’Uissel ges d’aitals razos |
C | Gui d’Uysselh ges d’aitals razos | |
D | Gui d’Uisels ges d’aitals rasos | |
E | Gui d’Uicel ges d’aital respos | |
H | Gui d’Uisels ges d’aitals razos | |
R | Gui d’Uisselh ges d’aital respos | |
T | Gui d’Asell gies d’aitall respos | |
a2 | Gui d’Aissel ges d’aital razos | |
V,2 v.34 |
A | non son li drut al comenssar |
C | no son li drut al comensar | |
D | non son li drut al comensar | |
E | no son li drut al comensar | |
H | no son li drut al comensar | |
R | no son li drut al comensar | |
T | non son li drut al comensar | |
a2 | non son li drut al comenzar | |
V,3 v.35 |
A | anz ditz chascus qan vol preiar |
C | ans ditz quascus quan vol preguar | |
D | anz diz chascuns qan vol preiar | |
E | ans di cascus quan vol preiar | |
H | anz ditz cascus can vol preiar | |
R | ans ditz cascus cant vol preiar | |
T | ans di cascun can vol amar | |
a2 | anz ditz chascus qam vol preiar | |
V,4 v.36 |
A | mans iointas e de genolos |
C | mas ionchas e de ginolhos | |
D | mains iontas e de genoillos | |
E | mas ionhtas e de genoillos | |
H | mans iontas e de genoillos | |
R | mas iunchas e de ginolhos | |
T | mans guntas e de genuglions | |
a2 | mans iointas e de genoillos | |
V,5 v.37 |
A | Dompna voillatz q’eus serva franchamen |
C | Dompna vulhatz qu’ieus serva humilmen | |
D | Domna voillaz q’eus serva franchamen | |
E | Dona voillatz qu’ieu vos sierva humilmen (+1) | |
H | Dompna voillatz q’eus serva francamen | |
R | Dona vulhatz q’eus serva humilmen | |
T | Dopna vogliatz c’ieu vos serva umilmen (+1) | |
a2 | Domna voillalz q’eus serva franchamen | |
V,6 v.38 |
A | cum lo vostr’om et ella enaissi·l pren |
C | coma vostr’om doncx s’ilh enaissi·l pren | |
D | cum lo vostr’om et ella enaissi·l pren | |
E | coma vostr’om donx s’ enaisi·l pren | |
H | com lo vostr’om et ella enaissi·l pren | |
R | comz lo vostr’om e s’ilh eaisi·l pren | |
T | com vostr’om doncx s’el enaisi·l pren | |
a2 | com lo vostr’om et ella enaissi·l pren | |
V,7 v.39 |
A | eu vo·l iutge per dreich a trahitor |
C | yeu lo iutgi per dreg a trahidor | |
D | eu vos iuge per dreit a traitor | |
E | ieu lo iutge per dreg a traidor | |
H | eu vos iuge per dreit a traidor | |
R | ieu lo iute per dreg a traidor | |
T | ieu lo iguge per dreit a traitor | |
a2 | eu vos iutge per dreit a traidor | |
V,8 v.40 |
A | si·s rend pariers ei·s det per servidor. |
C | si·s fai pariers e·s det per servidor. | |
D | si·s re paires e·s det per servidor. | |
E | si·s fai parers que·s des a servidor. | |
H | si·s ret paires e·s det per servidor. | |
R | si·s ret pariers qe·s det per servidor. | |
T | se fai e per puois det a servidor. | |
a2 | si·s ret parers e·s det per servidor. | |
VI,1 v.41 |
A | Dompna so etz plaitz vergoignos |
C | Dompna ben es plaitz vergonhos | |
D | Domna so es plaig vergoingnos | |
E | Dona ben es plaitz vergonhos | |
H | Dompna so es plaigz vergoignos | |
R | ||
T | Dompna plag asatz vergognos | |
a2 | Domna zo es plaitz vergoignos | |
VI,2 v.42 |
A | ad ops de dompna a razonar |
C | ad ops de dompna razonar | |
D | ad obs de domna rasonar | |
E | az ops de dona razonar | |
H | ad ops de dompna razonar | |
R | ||
T | a op de dompna rasonar | |
a2 | ad ops de domna razonar | |
VI,3 v.43 |
A | que cellui non teigna per par |
C | que non tenha selhuy per par | |
D | qe cellui non teingna per par | |
E | que no tenha celui per par | |
H | qe cellui non teigna per par | |
R | ||
T | ce celui non tegn per par (-1) | |
a2 | qe celui non tegna per par | |
VI,4 v.44 |
A | a cui a faich un cor de dos |
C | a cuy a fag un cor de dos | |
D | a cui a fait un cor de dos | |
E | cui avra fag un cor de dos | |
H | a cui a fait un cor de dos | |
R | ||
T | a cui a fait un cors de dus | |
a2 | a cui a fait un cor de dos | |
VI,5 v.45 |
A | vos diretz e no·us esta gen (-2) |
C | o vos duetz e no·us estara gen | |
D | o vos direz e no·s estara gen | |
E | ho vos diretz e no·us estara gen | |
H | o vos diretz e no·us estara gen | |
R | ||
T | e vos diretz e non vos istera gen (+1) | |
a2 | o vos dires e no·us estara gen | |
VI,6 v.46 |
A | que·l drutz la deu amar plus finamen |
C | que·l drutz la deu amar plus leyalmen | |
D | qe·l druz la deo amar plus finamen | |
E | que·l drutz la deu amar plus leialmen | |
H | qe·l drutz la deu amar plus finamen | |
R | ||
T | ce·l drut la deu amar plus finamen | |
a2 | qe·l drutz la deu amar plus finamen | |
VI,7 v.47 |
A | vos diretz q’il son par entre lor (-1) |
C | o vos diretz que par son entre lor | |
D | quos direz que so·m par entre lor (-1) | |
E | ho vos diretz qu’ill son par entre lor | |
H | o vos diretz qe som par entre lor | |
R | ||
T | e vos diretz ce·l vos par etre lor | |
a2 | o vos direz qe son par entre lor | |
VI,8 v.48 |
A | que ren no·il deu drutz mas qant per amor. |
C | pus re no·y a lo drutz mas per amor. | |
D | que ren no·ill deu lo druz mas per honor. | |
E | mas re no·i a lo drutz mas per amor. | |
H | qe re no·il deu lo drutz mas per honor. | |
R | ||
T | plus ren no·l deu portar mas per amor. | |
a2 | qe re no·il deu lo drutz mas per honor. |
I,1 | Gui d’Uisel be·m pesa de vos | |
rubr.H |
II,1 | Guis d’Uisels respondet. |
III,1 | Madompna Maria contra. |
Dalla collazione tra i vari testimoni non sono emersi errori congiuntivi o separativi, tali da consentire la costruzione di uno stemma codicum. Sono comunque presenti errori singolari. D’altra parte, l’analisi delle varianti, presenti in gran numero tra i vari manoscritti, è utile per l’individuazione di due famiglie principali a cui tali manoscritti appartengono: ADHa2 e CERT. Un primo indizio della familiarità di ADHa2 è la lacuna al v.20 che solo in a2 riporta un verso che, in base alle lezioni testimoni, viene considerata come singularis; inoltre il v.30 in DHa2 è ipermetro, mentre A cerca di risolvere, congetturando la presenza di en per ristabilire il rispetto dello schema metrico. Senza contare il gran numero di varianti grafiche tra un testimone e l’altro, a livello esemplificativo si possono riportare alcuni luoghi in cui è maggiormente evidente l’opposizione tra i due gruppi di manoscritti. Al v.11, ADHa2 presenta mas aoras non puosc estar (a2 riporta mas aoras non priesc estar), mentre CERT mas eras non o aus mudar. Al v.25 il primo gruppo presenta demest, demes e mes, mentre il secondo entre. Ugualmente al v.26, il primo gruppo pois que di contro al lai on del secondo. Di nuovo, al v.30, A presenta el faich el dich en deu far aparen, D ha e·illz faiz e·illz diz deu far aparen, H ha e·illz faichz e·illz dichz deu far aparen e a2 presenta els faitz els ditz deu far aparen; invece in C si trova li dig e·l fach o devon far parven , E presenta li dig e·ill fait ho devon far parven, infine R e T rispettivamente dig el fag o devo far parven e lo dit e·l fait o devon far parven. Al v.31 si trova la variante si ella a fals cor in ADHa2 e e s’a ves leis fals cor nei restanti. Notevole è l’opposizione dei due gruppi al v.37, dove in rima, si trova per il primo gruppo franchamen e humilmen per il secondo. Ci sono casi in cui però A concorda con CERT, come ad esempio al v.48 in cui riporta amor-posizione rafforzata dal fatto che si trovi in rima-, mentre gli altri testimoni del suo gruppo (escluso R che manca interamente della cobla VI) portano honor. Ancora più spesso accade che C si allinei ad ADHa2, come si evince ad esempio dai vv.5, 19, 21, 23, 24, 28, 32, 33, 40. In particolare, al v.32 presenta, a fine verso, follor di contro a dolor di ERT, così come al v.33 ha razos, anziché respos, come ci si aspetterebbe. Nei vv.8, 11, 13 unisce letture sia del suo gruppo sia dell’altro. Così al v.8 è presente tenon come ADHa2, ma amador come ERT; nel v.11 si trova mas aoras diversamente dalla variante presente in ERT; al v.12 l’errore ara è evidentemente modellato sulla variante a la presente in ADHa2. Significativo è anche il v.28 in cui pus può essere interpretato come una mislettura di pois che si trova in ADHa2. Traccia di contaminazione da parte di questo gruppo si riscontra anche in R ai vv. 15, 29, 38 e 40, mentre in T nell’ultima cobla (mancante in R) ai vv.43, 46 e 48. E è affine a ADHa2 spesso per il tramite di C- con il quale concorda con la quasi totalità delle lezioni-, come ad esempio ai vv. 7, 12 e 25. Oltretutto C ed E presentano delle innovazioni comuni: lo·i al v.6; coma in luogo com lo al v.38; l’ordine delle parole al v.43 con no tenha celui di contro a cellui non teigna; al v.46 presentano entrambi leyalmen a fine verso, mentre in questo caso, mancando in R, T si allinea con ADHa2.
Bisogna oltretutto segnalare la presenza di lectiones singulares come, ad esempio, al v.3 in cui E riporta encar, laddove invece compare e car in ADHT, e quar in C e car in a2. Nello stesso verso, solo R porta la lezione volgra us y enquer. Al v.6 in C si trova son, di contro al per degli altri manoscritti. Anche al v.7, R presenta un’altra variante con o […] sanh e al v.13, invece, bona dona. T riporta las dompnas anziché la dompna, sempre nello stesso verso. Solamente C al v.15 riporta no·y. Al v.16 D e R portano due differenti lezioni: il primo, aus, il secondo au, mentre in tutti gli altri manoscritti compare aver. Al verso successivo, all’inizio della cobla III, D presenta Si, mentre T Gui d’Usell: Nel primo caso, la lezione comporta un cambiamento di significato del verso, mentre nel secondo caso si potrebbe anche trattare di un eccesso di zelo del copista nello specificare chi sia l’interlocutore. In T si trova anche un plus, nello stesso verso, che non compare altrove. Il v.20 risulta di particolare interesse per diversi fattori: completamente mancante in ADH (cfr. supra), presenta un errore in T e ben due lezioni singolari, una in C, con pregar in luogo di gardar e esgardar di ERT, e l’altra in a2, dove il verso si presenta in maniera totalmente diversa (que non chant al vostre somos). Al v.21 T riporta ab contro l’e degli altri (lacunoso in quel punto è invece in a2); al v.29 si segnala pus di R contro il plus degli altri manoscritti. All’altezza del v.32 si individuano due lezioni singolari in due luoghi differenti del verso: in C, la si differenzia da sa degli altri testimoni, mentre R inverte l’ordine sintattico di bel semblan. Al v.35 T, in rima, riporta amar di contro a pregar: poiché rispetta comunque lo schema rimico, si può lasciare un margine di incertezza e considerarlo una lectio singularis anziché un errore. Al v.39 A presenta vo·l che sembra essere frutto di contaminazione delle due varianti che si trovano nello stesso luogo del verso negli altri testimoni: lo in CERT e vos in DHa2. D, E e T, al v40 presentano tre lezioni differenti, rispettivamente re paires, des e se. Al v.42 A riporta una a prima di razonar, che non può essere considerata errore in quanto, se considerata in sinalefe con dompna immediatamente precedente, rientra nello schema metrico. Al v.44 al posto di a cui a, riporta cui avra. Al v.47 C inverte, con par son, l’ordine sintattico di son par, mentre T ha vos in luogo di son (ricordiamo inoltre che tale verso presenta delle criticità anche perché in AD è ipermetro e assente in R). Anche il v.48 presenta due lezioni singolari rispettivamente in A (quant) ed E (mas), oltre che l’errore in T e la mancanza in R.
Come detto in precedenza, anche se non significativi ai fini della costruzione di un eventuale stemma, sono individuabili, nei vari testimoni, errori singolari, come D che riporta, al v.3, volgrar in luogo di volgra presente in tutti gli altri manoscritti; R, al v.4, scrive unos, immediatamente individuabile come errore poiché non rispetta il sistema rimico della cobla e sempre nello stesso verso T scrive sabos quando ACER riportano sabetz (in DHa2 il verso è mancante); al v.6 di A, si trova fracamen, forma non attestata altrove e quindi considerata erronea di franchamen (CDEa2), franzamen (H) e francamen (RT). Di nuovo in T si riconosce un errore in maderas, probabile interpretazione congetturale del copista che leggeva mas aoras oppure mas eras; nello stesso verso, stavolta in a2, si segnala la forma non attestata di priesc. Al v.12, R riporta volhc, mentre al verso successivo, in C, è da segnalare la forma ara, evidentemente errata, che si ritrova, in T al v.23: in entrambi i casi è probabile che il copista abbia mal interpretato forme come a la, de la, a che ricorrono negli stessi versi degli altri manoscritti. Tornando al v.13, anche in a2 si trova la forma errata en, come possibile errata interpretazione di un originale eu, che si riscontra nei manoscritti ad esso affini come A, D e H. In D, al v.18 è chiaramente errore demanair, di contro al demandar riscontrato in tutti gli altri manoscritti, oltre al fatto che non rispetti la rima, a conferma della sua erroneità, così come il saisons in T al v.20 (CER riportano sazos e a2, somos). Al v.25, sia in H sia in a2, compare mes: non risulta alcuna attestazione di tale forma in quel contesto, ma è più probabile si tratti di un errore poligenetico dovuto da un antigrafo che riportava una forma che ha il proprio riscontro nel demest di A e nel demes di D che, come si è visto, presentano molte lezioni in comune con i due precedenti.
Al v.28, C riporta plus e due sono le possibili interpretazioni – che non necessariamente sono da escludersi a vicenda-: potrebbe trattarsi di una mislettura di una forma nell’antigrafo che in AHa2 ha dato pois e la variante puois in D oppure è possibile che il copista abbia letto il plus al verso successivo, e vista la continuità di contesto e la similarità con la probabile grafia originaria, abbia commesso tale errore. Al v.29, in T, si trova ciglliam, e sempre lo stesso manoscritto riporta altri errori come al v.40 con e per puois, al v.41 con plag asatz e infine al v.48 con portar, forse, in quest’ultimo caso, come tentativo del copista di restituire un senso comprensibile al verso. Al v.45 di C compare duetz, che apparentemente si accorderebbe con il vos che lo precede immediatamente, ma dal confronto con gli altri manoscritti, si conclude che si tratti di errore rispetto al verbo diretz, in quanto la sua presenza incide sul significato generale del verso.
Altra tipologia di errore consiste nella presenza di versi ipometri: vv. 31-45-47 in A; vv.9-30-47 in D e il v. 9 in E; vv.25-30 in H; vv. 2-7-12-30 in R; vv. 11-29-43 in T e infine vv. 3-21-25-30 in a2.
Sono anche presenti versi ipermetri come il v.13 in C ed E, il v.16 in D e R, il v.37 in E e T , i vv. 17-45 in T, e il v.21 in R.
Si segnalano inoltre una serie di lacune: R manca della cobla VI, in a2 non è presente il v.2 così come il v.4, assente anche in D e H; in questi ultimi e in A manca il v.20.
Da quanto esaminato si possono trarre alcune conclusioni. R e a2 sono i testimoni che presentano un maggiore stato di corruzione rispetto agli altri. Per a2, in particolare, si segnala anche la presenza di parole o versi biffati, forse dovuti a distrazione del copista, specificatamente al v.11 con un cuiava che va a riprendere quello presente al verso precedente, e ai vv.12-13, biffati e riscritti nello spazio superiore nella riga. Inoltre in T sono presenti numerose varianti imputabili alla lingua del copista riconducibile a un dialetto del centro-nord dell’Italia, come si evince, ad esempio, dalla palatalizzazione della [j] intervocalica di cuiava che diventa cugiava al v.10 oppure al v.12 vostro anziché vostre o vostres.
Nel gruppo CERT, R e T, dunque, non risultano adatti per essere assunti come testo base di un’eventuale edizione critica a causa dell’incompletezza e dell’alto numero di errori del primo, e a causa dell’individualismo di T, anche se, quando ha lezioni in comune sia con CE sia con ADHa2, può assumere un ruolo rilevante. Tra tutti, E sembra essere quello che non cerca di ricostruire nulla per congettura e presenta un numero veramente limitato di lectiones singulares rispetto a tutti gli altri testimoni e, nel caso specifico, rispetto al suo affine C. Entrambi però presentano, come visto precedentemente, delle forme che sembrano essere delle innovazioni. Per quanto riguarda l’altro gruppo, a2, è risultato essere uno dei testimoni meno corretti. D e H non divergono molto da A, ma a differenza di questo hanno una maggiore incidenza di varianti e versi mancanti. A, C ed E sembrano essere i testimoni più adatti a una ricostruzione del testo, ma A presenta delle forme che, molto più di CE, fanno pensare a una maggiore vicinanza all’originale. Si assume quindi A come testo base dell’edizione critica, con la possibilità di integrazione, laddove necessario, di lezioni provenienti principalmente da CE.
Testo critico costituito sulla base di A
II. Dompna Na Maria, tenssos
e tot cant cuiava laissar, 10
mas aoras non puosc estar
q’ieu non chant als vostres somos.
E respond eu a la dompna breumen
que per son drut deu far comunalmen
com el per lieis, si·s garda de ricor, 15
q’en dos amics non deu aver maior.
III. Gui, tot so don es cobeitos
deu drutz ab merce demandar
e dompna pot o autreiar,
mas be·n deu esgardar sazos. 20
E·l drutz deu far precs e comandamen
cum per amiga e per dompna eissamen,
e·il dompna deu a son drut far honor
cum ad amic, mas non cum a seignor.
IV. Dompna, sai dizon demest nos 25
que, pois que domna vol amar,
engalmen deu son drut onrar
pois engalmen son amoros.
E s’esdeven que l’am plus finamen,
e·l faich e·l dich en deu far aparen; 30
e si ell’a fals cor ni trichador,
ab bel semblan deu cobrir sa follor.
V. Gui d’Uissel, ges d’aitals razos
non son li drut al comenssar,
anz ditz chascus, qan vol preiar, 35
mans iointas e de genolos:
‘Dompna, voillatz q’eus serva franchamen
cum lo vostr’om’ et ella enaissi·l pren.
Eu lo iutge per dreich a trahitor
si·s rend pariers e·s det per servidor. 40
VI. Dompna, so es plaitz vergoignos
ad ops de dompna a razonar
que cellui non teigna per par
a cui a faich un cor de dos:
o vos diretz (e no·us estara gen) 45
que·l drutz la deu amar plus finamen,
o vos diretz q’il son par entre lor,
que ren no·il deu lo drutz mas per amor.
1. Gui d’Uissel: viene accolta la forma presente sia in rubrica sia al v.33 di A.
2. Il verso si presenta pressoché molto simile in tutti i testimoni, mancando in a2. Le varianti presenti sono di tipo grafico. In T si trova cantar: si tratta di una delle molte forme presenti nel manoscritto che rivelano la provenienza linguistica del copista a un’area centro settentrionale della penisola italiana.
3. In D è presente una lezione erronea, volgrar; due testimoni si fanno portatori di due lectiones singulares ossia E con encar in luogo di e car che incide relativamente sul significato del verso e, per questo motivo, non considerato come errore e R con il verso che conserva solo la prima e l’ultima parola, ma mantenendone intatto il senso, e riporta e volgra us y enquer tornar («e vorrei che voi tornaste ancora su ciò, su questo argomento»). In a2 il verso è ipometro.
4. Il verso manca in DHa2, testimoni affini di A, mentre negli altri è presente la forma e car, e quar. Anche se quest’ultima è la lezione maggioritaria, non si può escludere che sia dovuta alla ripetizione della formula identica al verso precedente; inoltre, essendo il significato molto simile, si preferisce comunque la lezione di A, che in molti casi risulta portare lectiones difficiliores rispetto agli altri testimoni. Quello presente in R è sicuramente errore, in quanto riporta unos a fine verso, che non si allinea allo schema rimico del componimento. Allo stesso modo si considera raisons di T. È errore anche sabos in luogo di sabetz in T, in quanto forma non attestata.
5. Nella parte iniziale i testimoni si dividono tra ACDHa2, in cui si legge vuoill qe·m digatz e ERT in cui si legge ieu vos deman. Oltre al fatto che la lezione a testo è quella riportata dalla effettiva maggioranza dei manoscritti, ciò che è interessante è la sfumatura di significato che conferisce il vuoill: in virtù della propria posizione sociale, la Domna- la signora, la padrona facendo maggiormente riferimento all’etimologia della parola stessa-, esige che le venga data una risposta al suo quesito, mentre la proposta degli altri testimoni, con quel deman, rimanda al domandare e sembra ridurre l’urgenza della risposta stessa.
6. Necessario l’emendamento di fracamen di A in quanto rende il verso ipometro. È stata scelta la lezione franchamen perché riportata dalla maggioranza dei testimoni, costituita da quelli appartenenti al gruppo di A e da C, molto spesso vicino a questo gruppo. Di quest’ultimo testimone sono state rifiutate le innovazioni come lo·y in comune con E, ed il son in luogo del per presente in tutti gli altri testimoni. Da notare l’utilizzo di franchamen: la parola non rimanda solo alla sincerità tout court – anche oggi si parla di una persona franca, quando parla in maniera schietta – ma all’etimologia della parola franco, cioè nobile. Dunque la nobiltà, d’animo e implicitamente anche di sangue, deve essere prerogativa fondamentale dell’amante che richiede i propri favori alla signora.
7. In R il verso è ipometro e presenta una lectio singularis. Tutti gli altri manoscritti differiscono per varianti grafiche e fonetiche.
8. Que tenon l’amador: è stata mantenuta la grafia del que con la <u> poiché in tutto il manoscritto solo questa forma si presenta scritta con tale grafia per [w]; in tutti gli altri casi, vedasi anche i qan e qier al v.6, ad esempio, si è mantenuta la grafia senza la <u> in concordanza con l’usus scribendi. Per quanto riguarda l’intera lezione, si favorisce di nuovo quella di A e il suo gruppo poiché si ritiene maggiormente pertinente al topos della lirica trobadorica e amorosa in generale, dell’amore inteso come legame, perfettamente espresso da tenon: è il dreictz, il diritto, la legge amorosa che tiene legati gli amanti.
9. Dompna Na Maria: in DE manca l’onorifico e si può supporre che il copista lo abbia percepito come una ridondanza rispetto al dompna, ma con questa omissione il verso diventa ipometro, per cui si è accolta a testo la lezione di A e degli altri. Tenssos: nonostante la maggioranza dei testimoni riporti la variante tensos – escludendo T che, come accade spesso tradisce la provenienza del centro-nord dell’Italia del suo copista, con la variante tenson – si mantiene la lezione presente in A, in quanto trattasi di una variante grafica, ammissibile per un’epoca in cui ancora non esisteva una norma grafica stabilita e universale.
11. mas aoras non puosc estar: la prima parte del verso si presenta pressoché identica in tutti i testimoni, se si esclude l’errore in T – che, tra l’altro rende il verso ipometro-mentre per la seconda parte i due gruppi si dividono: ADHa2(anche se a2riporta priesc evidente errore, ma comunque modellato sulla variante del suo gruppo di appartenenza) ha non puosc estar, mentre CERT ha la variante non aus mudar. Nessuna delle due parole in rima può essere esclusa o ritenuta erronea a priori; anche da punto di vista del significato inserito nel contesto della cobla potrebbero entrambe essere corrette (ADHa2: «ma ora non può essere che io non canti secondo le vostre richieste»; CERT: «ma ora non posso fare altro che cantare secondo le vostre richieste»). Si sceglie, dunque, di rimanere fedeli al testo base.
13. E respond eu a la: anche in questo caso i gruppi si dividono, ma la scelta è facilitata dal fatto che, mentre in ADHa2 il verso si presenta identico (a parte per en, errore di a2, modellato però in maniera evidente su eu presente negli altri), in CERT si trova un alto tasso di innovazione per ciascun testimone, in maniera sempre diversa.
17. Gui: è interessante come in T, forse per adeguarsi all’alternanza dei nomi completi degli interlocutori a inizio cobla e quindi percependo una certa incompletezza, il copista abbia scritto il nome del trovatore per intero, rendendo però allo stesso tempo il verso ipermetro e ciò convince della scorrettezza di tale operazione; in D, inoltre, compare Si, che muta totalmente di significato l’intero verso, rendendo la frase un’ipotetica.
19. e dompna pot o autreiar: i testimoni riportano lezioni da una parte molto divergenti tra di loro, dall’altra estremamente concordi. I ruoli chiave per la scelta di quali varianti potessero essere maggiormente adeguate sono stati giocati dall’alternanza pot/deu e dalla predominanza di comandar sull’unica forma autreiar. Se si conta il per di H come un possibile errore modellato sulla forma pot, si può dire che la maggioranza dei testimoni riporti tale variante o comunque tutti quelli appartenenti al gruppo di A, più C che, come si è visto, spesso concorda con essi. Anche l’autorevolezza di quest’ultimo spinge a protendere per questa forma. È fondamentale, a tal proposito, anche la sfumatura di significato tra i due termini: la signora può, ha quindi la facoltà di scegliere se concedere i propri favori all’amante che ne fa richiesta, non deve. Il comandar crea effettivamente più problemi: in A comnadar risulta essere un semplice errore di inversione tra le lettere; per il resto, la maggioranza dei testimoni riporta tale variante, quindi sarebbe naturale accordare la correttezza a questa. Invece, di nuovo è il significato della parola a fare la differenza, autreiar rimanda all’idea dell’accordare un determinato favore, che rientra nelle prerogative della signora in virtù del ruolo che essa ricopre nel rapporto e che, come è evidente nelle coblas di Maria, vuole sottolineare e mantenere.
20. In A, c’è una lacuna all’altezza di questo verso. Solo i testimoni del gruppo CERT lo riportano. T viene scartato sia per l’errore della parola in rima, sia perché il resto delle varianti sono identiche a R ed E, quest’ultimo più autorevole. Anche le lezioni di C stavolta non sono del tutto convincenti perché il pregar sembra una ripresa di precx al verso successivo, forse nel tentativo di far quadrare maggiormente il senso del verso – e sappiamo che il copista di C fa molti interventi di questo genere sul testo-. Il deven di E non è per nulla convincente, mentre gardar di ET in luogo di esgardar di R avrebbe reso il verso ipometro. Per questi motivi la scelta è ricaduta su R.
23. I due gruppi presentano il verso con diverso ordine tra le parole. Si è scelto di seguire quello proposto da ADHa2, correggendo eu di A con la variante riportata dai restanti testimoni dello stesso gruppo, poiché sembra più corretta.
26. ADHa2 e CERT portano due lezioni diverse, ma potenzialmente corrette allo stesso modo. Si segue comunque la lezione di ADHa2.
29. ADHTa2 e CER presentano lezioni molto simili, con piccole variazioni, che incidono in maniera davvero minima sul significato del verso: e s' esdeven di contro a e si·s deve e que l’am di contro a qu’ilh l’am. R presenta un verso ipometro per la mancanza della e iniziale ed è caratterizzato anche dalla presenza di una lectio singularis, pus; anche T, oltre a presentare il verso ipometro, presenta un errore, forse come tentativo di riprodurre, secondo la pronuncia a lui più familiare, il suono di qu’ilh l’am.
30. e·l faich e·l dich en deu far aparen: il verso appare con diverso ordine di parole tra i due gruppi, con quello accolto a testo appartenente ad ADHa2, mentre li dig e·l fach di CERT (a scopo esemplificativo è stato scelto il verso così come si presenta in C). Si è scelto di mantenere l’ordine del testo base e dei suoi affini. Però gli affini di A presentano tali parole al plurale, mentre sono al singolare nell’altro gruppo. Anche Rieger e Audiau, autorevoli curatori di due edizioni del medesimo testo, con la scelta di A come testo base, adottano il plurale. In questo caso, invece, si è deciso di mantenere la forma al singolare perché si propone di interpretare faich e dich come due participi passati sostantivati, la cui traduzione letterale sarebbe: ciò che viene fatto e ciò che viene detto. Sembra che tutto ciò non disturbi né la sintassi né il significato dell’intero verso. A supporto di questa tesi vi è anche il fatto che soprattutto CE, testimoni ritenuti tra i più autorevoli, presentano tali forme al singolare; e che l’interpretazione di tali parole come dei semplici sostantivi plurali possa essere considerata come una lectio facilior. Altra questione si pone per en deu, anche se questa volta la scelta risulta facilitata dal fatto che gli affini di A, hanno tutti versi ipometri proprio per la mancanza di un corrispettivo di en. Tale lacuna è colmata in CERT. Non potendo però risalire alle cause della lacuna in DHa2, e non sapendo se si sarebbero allineati ad A (come del resto accade per tutte le lezioni in questo verso), si è deciso di accordarsi di nuovo al testo assunto come base. La scelta di deu, al singolare, sembra la più pertinente in quanto si ritiene che il soggetto a cui si riferisce sia sempre dompna.
31. Il verso è ipometro in A e in tutti i suoi affini. Il gruppo CERT si differenzia nella prima parte, ma con troppe varianti tra un testimone e l’altro, alcune delle quali incidono sul significato del verso in maniera rilevante. Si è deciso di rimanere fedele alla lezione di A, aggiungendo una congiunzione a inizio verso – presente in CERT- per mantenere la regola dell’isometria, caratteristica di tutta la produzione trobadorica.
37. franchamen: CERT sono caratterizzati dalla variante humilmen. Non si può escludere totalmente la sua correttezza poiché rispetta il sistema rimico, ma si preferisce comunque la lezione di A poiché, seppure il significato sia molto simile, facendo riferimento all’etimologia della parola, vi è un preciso rimando alla nobiltà, requisito essenziale nel rapporto tra amante e signora, intesa come padrona con cui replicare le dinamiche di vassallaggio tipiche della società contemporanea.
39. lo: per concordare con i verbi al verso successivo, si preferisce questa variante di CERT, in luogo di vos di DHa2.
40. e·s: si preferisce la grafia di DHa2.
41. es: la maggior parte dei testimoni concordano con questa forma. Probabilmente etz di A ne è solo una variante grafica, ma per evitare fraintendimenti con la quinta persona dello stesso verbo, si è deciso di accogliere la grafia proposta da CDEHa2.
45. il verso è ipometro in A, ma dal confronto con gli altri testimoni appare evidente l’omissione della congiunzione iniziale, e esta in luogo di estara.
47. il verso è ipometro in A, ma la lacuna può essere corretta attraverso il confronto con gli altri testimoni, così da restituire la struttura della frase disgiuntiva che inizia al v.45.
48. A è l’unico a non avere lo prima di drutz, ma ha quant, forse come tentativo di rispettare la legge dell’isometria. Per quanto il sistema metrico venga rispettato e il significato del verso non subirebbe grandi variazioni, si preferisce accogliere la lezione degli altri manoscritti, in quanto maggioritaria. Inoltre gli affini di A presentano honor in rima, mentre stavolta A concorda con CET: vista l’autorevolezza accordata soprattutto a CE, si mantiene la lezione a testo.
Testo | Traduzione | |
I | Gui d’Uissel, be·m pesa de vos car vos etz laissatz de chantar; e car vos i volgra tornar -per que sabetz d’aitals razos- vuoill qe·m digatz si deu far egalmen dompna per drut, qan lo qier franchamen, cum el per lieis tot cant taing ad amor, segon los dreitz que tenon l’amador. |
Gui d’Uissel, mi rincresce grandemente per voi, poiché voi avete smesso di cantare, e poiché vorrei che voi tornaste (a far)lo (di nuovo) – perché siete esperto (lett. sapete) di tali argomenti- voglio che mi diciate se una donna debba fare altrettanto per l’amante, quando lo chiede sinceramente, come conviene (che egli faccia) tutto per lei in materia d’amore, secondo quelle leggi che gli amanti hanno. |
II | Dompna Na Maria, tenssos e tot cant cuiava laissar, mas aoras non puosc estar q’ieu non chant als vostres somos. E respond eu a la dompna breumen que per son drut deu far comunalmen com el per lieis, si·s garda de ricor, q’en dos amics non deu aver maior. |
Signora Maria, padrona, avevo intenzione di abbandonare le tenzoni e tutto quanto, ma ora non può essere che io non canti secondo le vostre richieste. E rispondo alla signora brevemente che per il suo amante deve fare allo stesso modo come egli per lei, se si tratta di potere, dal momento che tra due amanti non deve esserci uno superiore (all’altro). |
III | Gui, tot so don es cobeitos deu drutz ab merce demandar e dompna pot o autreiar, mas be·n deu esgardar sazos. E·l drutz deu far precs e comandamen cum per amiga e per dompna eissamen, e·il dompna deu a son drut far honor cum ad amic, mas non cum a seignor. |
Gui, per tutto ciò di cui è desideroso, l'amante deve chiedere grazia, e la signora può concedere ciò, ma deve prestare attenzione ai momenti (giusti). E l'amante deve corteggiarla (lett. fare preghiere) e renderle omaggio (lett. fare la sua volontà) come a un’amica (amante) e allo stesso tempo come a una padrona, e la donna deve onorare l'amato come un amico (amante), ma non come un padrone. |
IV | Dompna, sai dizon demest nos que, pois que domna vol amar, engalmen deu son drut onrar pois engalmen son amoros. E s’esdeven que l’am plus finamen, e·l faich e·l dich en deu far aparen; e si ell’a fals cor ni trichador, ab bel semblan deu cobrir sa follor. |
Signora, qui tra noi dicono che – dal momento che una donna è disposta ad amare - deve onorare altrettanto il suo amante, perché entrambi sono ugualmente innamorati. E, se (le) accade di amarlo in maniera più sincera, e negli atteggiamenti e nelle parole (lett. ciò che è fatto e detto) deve renderlo manifesto; e se ella ha un cuore falso o ingannatore (verso di lui) deve coprire la sua follia con un atteggiamento affabile. |
V | Gui d’Uissel, ges d’aitals razos non son li drut al comenssar, anz ditz chascus, qan vol preiar, mans iointas e de genolos: ‘Dompna, voillatz q’eus serva franchamen cum lo vostr’om’ et ella enaissi·l pren. Eu lo iutge per dreich a trahitor si·s rend pariers e·s det per servidor. |
Gui d'Uissel, all’inizio gli amanti non sono affatto di queste intenzioni, piuttosto ognuno dice, quando vuole pregare (per ottenete amore), con le mani giunte e sulle ginocchia: "Signora, vogliate che vi serva fedelmente, come vostro vassallo (uomo)" - e come tale ella lo accetta. Io lo condanno attraverso la legge (della Fin’amor) come un traditore se si rende uguale e si offre come servo. |
VI | Dompna, so es plaitz vergoignos ad ops de dompna a razonar que cellui non teigna per par a cui a faich un cor de dos: o vos diretz (e no·us estara gen) que·l drutz la deu amar plus finamen, o vos diretz q’il son par entre lor, que ren no·il deu lo drutz mas per amor. |
Signora, ciò è un affare vergognoso da sostenere per conto di una signora che non consideri come (suo) pari colui con il quale ha fatto di due, un cuore solo. O voi direste (e questo sarà disdicevole per voi) che l'amante la deve amare più sinceramente, o voi direste che sono uguali tra loro, perché l'amante non le deve nulla che (non faccia) per amore. |