A cura di Francesca Cicerchia
 |
A Rnautz daniels sifo daqella encontrada don fo arnautz de maruoill deleuescat depeiregos dun chastel que a nom ribairac. e fo gen tils hom. et amparet ben letras. e delei tet se entrobar et en caras rimas. per que las soas chanssos non son leus ad entendre ni ad aprendre. Et amet una auta dompna degascoigna moiller den Guillem debouuila. Mas non fo crezut que anc la dompna li fezes plazer en dreich damor. perque el ditz en una cansson. Eu sui arnautz qamas Laura ecatz la lebre ab lo bou enadi contra suberna. |
| A Rnautz daniels sifo daqella encontrada don fo arnautz de maruoill deleuescat depeiregos dun chastel que a nom ribairac. e fo gen tils hom. et amparet ben letras. e delei tet se entrobar et en caras rimas. per que las soas chanssos non son leus ad entendre ni ad aprendre. Et amet una auta dompna degascoigna moiller den Guillem debouuila. Mas non fo crezut que anc la dompna li fezes plazer en dreich damor. perque el ditz en una cansson. Eu sui arnautz qamas Laura ecatz la lebre ab lo bou enadi contra suberna. |
Arnautz Daniels si fo d'aqella encontrada don fo Arnautz de Maruoill, de l'evescat de Peiregos, d'un chastel que a nom Ribairac. E fo gentils hom, et amparet ben letras, e deleitet se en trobar et en caras rimas: per que las soas chanssos non son leus ad entendre ni ad aprendre. Et amet una auta dompna de Gascoigna, moiller d'En Guillem de Bouvila. Mas non fo crezut que anc la dompna li fezes plazer en dreich d'amor. Per que el ditz en una cansson: Eu sui Arnautz q'amas Laura e catz la lebre ab lo bou e nadi contra suberna. |
 |
ARnautz daniels si fo daq(ue)lla encontrada don fo arnautz demaroill deleuescat depeiregos dun chastel que anom ribairac. (et) fo gentils hom et amparet ben le tras. edeleitet se entrobar (et) enca ras rimas. p(er) que las soas chans sons non son leus ad entendre. ni ad aprendre. (et) amet una au ta dompna degascoigna moiller den guillem debuouuila. mas no(n) fo crezut qez anc la dompna li fezes plazer endreich damor. p(er) que el ditz. eu sui arnautz qamas laura. e caz lalebre ab lo bou. ena di contra suberna. |
| ARnautz daniels si fo daq(ue)lla encontrada don fo arnautz demaroill deleuescat depeiregos dun chastel que anom ribairac. (et) fo gentils hom et amparet ben le tras. edeleitet se entrobar (et) enca ras rimas. p(er) que las soas chans sons non son leus ad entendre. ni ad aprendre. (et) amet una au ta dompna degascoigna moiller den guillem debuouuila. mas no(n) fo crezut qez anc la dompna li fezes plazer endreich damor. p(er) que el ditz. eu sui arnautz qamas laura. e caz lalebre ab lo bou. ena di contra suberna. |
Arnautz Daniels si fo d'aquella encontrada don fo Arnautz de Maroill, de l'evescat de Peiregos, d'un chastel que a nom Ribairac. Et fo gentils hom, et amparet ben letras, e deleitet se en trobar et en caras rimas: per que las soas chanssons non son leus ad entendre ni ad aprendre. Et amet una auta dompna de Gascoigna, moiller d'En Guillem de Buouvila, mas non fo crezut qez anc la dompna li fezes plazer en dreich d'amor. Per que el ditz: Eu sui Arnautz q'amas l'aura e caz la lebre ab lo bou e nadi contra suberna. |
 |
A Rnautz demaruoill si fo dele uescat depeiregos dun castel q(ue) auia nom maruoil. efon clerges de paubra generation. ecar el non po dia uiure p(er)sas letras el sen anet p(er) lomon. esabia ben trobar. (et)entendet se enla comtessa deburlatz q(ue)ra filla del pro comte raimon. moiller del ues comte debeders qe auia nom taillafer. Aqest narnautz era auinens hom de la p(er)sona. ecantaua trop ben eligia romans. ela comtessa li fasia grans bens egrans honors. et el senamoret en ella enfasia saas chanssos. mas no lo ausava dir ni anegun p(er)nom qel las agues faitas. anz disia cautre las fasia. Mas si auenc qamors lo forset tant qez el fetz una chansson della la cals comenssa. La franca captenen sa qieu non puosc oblidar. (et)enaq(ue)sta chansson el li descobric lamor qel la uia. Ela comtessa nolesqiuet anz en tendet sos precs els receup els grazi. egarnic lo debels arnes efetz li grand honor. edet li baldeza detrobar della. euenc honratz hom decort. esi fetz el maintas bonas canssons dela comtes sa enlas cals el mostret qe el nac de grans bens edegrans mals. |
| A Rnautz demaruoill si fo dele uescat depeiregos dun castel q(ue) auia nom maruoil. efon clerges de paubra generation. ecar el non po dia uiure p(er)sas letras el sen anet p(er) lomon. esabia ben trobar. (et)entendet se enla comtessa deburlatz q(ue)ra filla del pro comte raimon. moiller del ues comte debeders qe auia nom taillafer. Aqest narnautz era auinens hom de la p(er)sona. ecantaua trop ben eligia romans. ela comtessa li fasia grans bens egrans honors. et el senamoret en ella enfasia saas chanssos. mas no lo ausaua dir ni anegun p(er)nom qel las agues faitas. anz disia cautre las fasia. Mas si auenc qamors lo forset tant qez el fetz una chansson della la cals comenssa. La franca captenen sa qieu non puosc oblidar. (et)enaq(ue)sta chansson el li descobric lamor qel la uia. Ela comtessa nolesqiuet anz en tendet sos precs els receup els grazi. egarnic lo debels arnes efetz li grand honor. edet li baldeza detrobar della. euenc honratz hom decort. esi fetz el maintas bonas canssons dela comtes sa enlas cals el mostret qe el nac de grans bens edegrans mals. |
Arnautz de Maruoill si fo de l’evescat de Peiregos, d’un castel que avia nom Maruoil, e fon clerges de paubra generation; e car el non podia vivre per sas letras, el s'en anet per lo mon. E sabia ben trobar, et entendet se en la comtessa de Burlatz, qu’era filla del pro comte Raimon, moiller del vescomte de Beders qe avia nom Taillafer. Aqest N’Arnautz era avinens hom de la persona, e cantava trop ben e ligia romans. E la comtessa li fasia grans bens e grans honors. Et el s’enamoret en ella e·n fasia sas chanssos, mas no lo ausava dir ni a negun per nom q’el las agues faitas. Anz disia c'autre las fasia. Mas si avenc q’Amors lo forset tant qez el fetz una chansson d’ella, la cals comenssa: La franca captenensa q’ieu non puosc oblidar. Et en aquesta chansson el li descobric l’amor q’el l’avia; e la comtessa no·l esqivet anz entendet sos precs e·ls receup e·ls grazi. E garnic lo de bels arnes, e fetz li grand honor, e det li baldeza de trobar d’ella, e venc honratz hom de cort. E si fetz el maintas bonas canssons de la comtessa, en las cals el mostret qe el n’ac de grans bens e de grans mals. |
 |
A Rnautz demaruoill si fo dele uescat depeiregos dun chastel qui a nom maruoill. efon clergues depaubra generation. ecar el nonpo dia uiure p(er)las soas letras el sen a net p(er) lomon. esabia ben trobar. (et) en tendet se en la comtessa de burlatz. qera filla delpro comte raimon moil ler del uescomte de beders q(ue) auia nom taillafer. et aqest narnautz era aui nens hom delap(er)sona. e cantaua trop ben e ligia romans. ela comtessa li fazia grans bens egrans honors. et el sen amoret enlieis en fazia sas chanssos. mas non lo ausaua dir ni anegun qel las agues fai tas. anz dizia qautre las fazia. e si auenc qamors lo forsset tant qez el fetz una chansson della. la cals co menssa. La franca captenenssa q(ue)u non puosc oblidar. Et en aquesta chansson el li descobric lamor qel lauia. ela comtessa nolesquiuet anz entendet sos precs els receup els grazi. egrarnic lo de grans ar nes. eil fetz grand honor e grand plazer. e det li baldessa e confort de trobar edechantar della. e tant qez el uenc honratz hom eualens |
 |
de cort. don el si fetz maintas bonas chanssos della comtessa. en las cals chanssos el mostret cum el enac de grans bens e de grans mals |
| A Rnautz demaruoill si fo dele uescat depeiregos dun chastel qui a nom maruoill. efon clergues depaubra generation. ecar el nonpo dia uiure p(er)las soas letras el sen a net p(er) lomon. esabia ben trobar. (et) en tendet se en la comtessa de burlatz. qera filla delpro comte raimon moil ler del uescomte de beders q(ue) auia nom taillafer. et aqest narnautz era aui nens hom delap(er)sona. e cantaua trop ben e ligia romans. ela comtessa li fazia grans bens egrans honors. et el sen amoret enlieis en fazia sas chanssos. mas non lo ausaua dir ni anegun qel las agues fai tas. anz dizia qautre las fazia. e si auenc qamors lo forsset tant qez el fetz una chansson della. la cals co menssa. La franca captenenssa q(ue)u non puosc oblidar. Et en aquesta chansson el li descobric lamor qel lauia. ela comtessa nolesquiuet anz entendet sos precs els receup els grazi. egrarnic lo de grans ar nes. eil fetz grand honor e grand plazer. e det li baldessa e confort de trobar edechantar della. e tant qez el uenc honratz hom eualens de cort. don el si fetz maintas bonas chanssos della comtessa. en las cals chanssos el mostret cum el enac de grans bens e de grans mals |
Arnautz de Maruoill si fo de l'evescat de Peiregos, d'un chastel qui a nom Maruoill, e fon clergues de paubra generation; e car el non podia vivre per las soas letras, el s'en anet per lo mon. E sabia ben trobar, et entendet se en la comtessa de Burlatz, q'era filla del pro comte Raimon, moiller del vescomte de Beders que avia nom Taillafer. Et aqest N'Arnautz era avinens hom de la persona, e cantava trop ben e ligia romans. E la comtessa li fazia grans bens e grans honors, et el s'enamoret en lieis en fazia sas chanssos, mas non lo ausava dir ni a negun q'el las agues faitas, anz dizia q'autre las fazia. E si avenc q'Amors lo forsset tant qez el fetz una chansson d'ella, la cals commensa: La franca captenessa qu'eu non puosc oblidar. Et en aquesta chansson el li descobric l'amor q'el l'avia; e la comtessa no·l esquivet anz entendet sos precs e·ls receup e·ls grazi. E grarnic lo de grans arnes, e il fetz grand honor e grand plazer, e det li baldessa e confort de trobar e de chantar d'ella, e tant qez el venc honratz hom e valens de cort. Don el si fetz maintas bonas chanssos de lla comtessa, en las cals chanssos el mostret cum el en ac de grans ben e de grans mals. |
 |
B Ernartz deuentedorn si fo delimo zin del castel deuentedorn. hom fo depaubra generation. fills dun siruen que era forniers qescaldaua lo forn p(er) cozer lo pan del castel deuentedorn. euenc bels hom (et) adreitz esaup ben tro bar ecantar. et era cortes (et) enseignatz El uescoms deuentedorn lo sieus seign(er) sabellic mout de lui e deson trobar ede son chantar. efetz li grand honor. El uescoms deuentedorn si auia moiller bella egaia eiouen egentil. (et) abellic se den bernart e delas soas chanssos. et enamoret se delui (et)el delieis si qel fetz sos uers esas chanssos della delamor qel auia ad ella e delaualor dela do(m)p na. Mout duret lonc temps lor amors anz qel uescoms maritz dela do(m)pna ni las autras gens sen aperceubessen. E qan louescoms sen fo aperceubutz en estraigniet enbernart de si. e pois fetz lamoiller serrar egardar. Adoncs fetz la dompna dar comiat anbernat e fetz li dir qeis partis eis loignes da qella encontrada. et el sen partic. (et) anet sen ala duqessa de normandia qera ioues ede gran ualor esente(n)dia mout enpretz (et) en honor et els ben ditz desalauzor. eplazion li fort los uers elas chanssos den bernart. don ella lo receup elonret elacuillic el fetz mout grans plazers. Lonc te(m)ps estet en la cort dela duqessa et enamo ret se della. ela dompna senamoret de lui. don en bernartz en fetz main tas bonas chanssos. Mas loreis enrics denglaterra la pres p(er) moiller. epois la trais de normandia e menet lan en |
 |
englaterra. En bernartz remas adoncs desai tristz edolens e partic se de norma(n) dia euenc sen al bon comte Raimon detolosa. et estet ab lui ensacort en tro qel coms mori. Eqan lo coms fo mortz en bernartz abandonet lomon el trobar el chantar el solatz del segle. epois se rendet alorden de dalon. elai el fenic. Etot so qieu uos ai dich de lui si me comtet em dis lo uescoms ne bles deuentedorn que fo fills delaue scomtessa qen bernartz amet tant. Et aqui son escriutas granren delas soas chanssos. den Bernart. |
| B Ernartz deuentedorn si fo delimo zin del castel deuentedorn. hom fo depaubra generation. fills dun siruen que era forniers qescaldaua lo forn p(er) cozer lo pan del castel deuentedorn. euenc bels hom (et) adreitz esaup ben tro bar ecantar. et era cortes (et) enseignatz El uescoms deuentedorn lo sieus seign(er) sabellic mout de lui e deson trobar ede son chantar. efetz li grand honor. El uescoms deuentedorn si auia moiller bella egaia eiouen egentil. (et) abellic se den bernart e delas soas chanssos. et enamoret se delui (et)el delieis si qel fetz sos uers esas chanssos della delamor qel auia ad ella e delaualor dela do(m)p na. Mout duret lonc temps lor amors anz qel uescoms maritz dela do(m)pna ni las autras gens sen aperceubessen. E qan louescoms sen fo aperceubutz en estraigniet enbernart de si. e pois fetz lamoiller serrar egardar. Adoncs fetz la dompna dar comiat anbernat e fetz li dir qeis partis eis loignes da qella encontrada. et el sen partic. (et) anet sen ala duqessa de normandia qera ioues ede gran ualor esente(n)dia mout enpretz (et) en honor et els ben ditz desalauzor. eplazion li fort los uers elas chanssos den bernart. don ella lo receup elonret elacuillic el fetz mout grans plazers. Lonc te(m)ps estet en la cort dela duqessa et enamo ret se della. ela dompna senamoret de lui. don en bernartz en fetz main tas bonas chanssos. Mas loreis enrics denglaterra la pres p(er) moiller. epois la trais de normandia e menet lan en englaterra. En bernartz remas adoncs desai tristz edolens e partic se de norma(n) dia euenc sen al bon comte Raimon detolosa. et estet ab lui ensacort en tro qel coms mori. Eqan lo coms fo mortz en bernartz abandonet lomon el trobar el chantar el solatz del segle. epois se rendet alorden de dalon. elai el fenic. Etot so qieu uos ai dich de lui si me comtet em dis lo uescoms ne bles deuentedorn que fo fills delaue scomtessa qen bernartz amet tant. Et aqui son escriutas granren delas soas chanssos. den Bernart. |
Bernartz de Ventedorn si fo de Limozin del castel de Ventedorn. Hom fo de paubra generation, fills d’un sirven que era forniers q’escaldava lo forn per cozer lo pan del castel de Ventedorn. E venc bels hom et adreitz; e saup ben trobar e cantar, et era cortes et enseignatz. E·l vescoms de Ventedorn, lo sieus seigner, s’abellic mout de lui e de son trobar e de son chantar, e fetz li grand honor. E·l vescoms de Ventedorn si avia moiller bella e gaia e ioven e gentil, et abellic se d’En Bernart e de las soas chanssos: et enamoret se de lui et el de lieis, si q’el fetz sos vers e sas chanssos d’ella, de l’amor q’el avia ad ella, e de la valor de la dompna. Mout duret lonc temps lor amors anz qe·l vescoms, maritz de la dompna, ni las autras gens s’en aperceubessen; e qan lo vescoms s’en fo aperceubutz en estraigniet En Bernart de si, e pois fetz la moiller serrar e gardar. Adoncs fetz la dompna dar comiat a·N Bernat, e fetz li dir qe·is partis e·is loignes d’aqella encontrada. Et el s’en partic et anet s’en a la duqessa de Normandia, q’era ioves e de gran valor e s’entendia mout en pretz et en honor, et e·ls be ditz de sa lauzor. E plazion li fort los vers e las chanssos d’En Bernart, don ella lo receup e l’onret e l’acuillic e·l fetz mout grans plazers. Lonc temps estet en la cort de la duqessa, et enamoret se d’ella e la dompna s’enamoret de lui; don En Bernartz e·n fetz maintas bonas chanssos. Mas lo reis Enrics d’Englaterra la pres per moiller, e pois la trais de Normandia e menet lan en Englaterra. En Bernartz remas adoncs de sai tristz e dolens, e partic se de Normandia e venc s’en al bon comte Raimon de Tolosa; et estet ab lui en sa cort entro qe·l coms mori. E qan lo coms fo mortz, En Bernartz abandonet lo mon e·l trobar e·l chantar e·l solatz del segle; e pois se rendet a l’orden de Dalon e lai el fenic. E tot so q’ieu vos ai dich de lui si me comtet e·m dis lo vescoms N’Ebles de Ventedorn, que fo fills de la vescomtessa q’En Bernartz amet tant. Et aqui son escriutas gran ren de las soas chanssos d’En Bernart. |
 |
B Ernartz deuentadorn si fo de limozin del castel deu(n)dedorn hom fo depaubra generation. fills dun siruen q(ue) era forniers qescau daua lo forn p(er) cozer lo pan delcas tel deuentedorn. euenc bels hom (et) adreitz esaup ben trobar ecantar (et) era cortes et enseignatz. el vesc(m)s de uendedorn lo sieus seigner si sa bellic mout de lui e de son trobar e de son chantar. efetz ligrand honor. el vescoms deuentedorn auia moil ler qera bella egaia egentils et a bellic se den bernart edelas soas ca(n) sons. (et) enamoret se de lui (et) el de lieis. si qel fetz sos uers (et) sas chan sons della. delamor qel auia ad ella. edela ualor delieis. lonc temps du ret lor amors anz qel uescoms ni las autras gens sen ap(er)ceubessen. e qand lo uescoms sen ap(er)ceup et el sestraigniet de lui. ela moiller fetz serrar egardar. ela dompnna fetz adoncs dar comiat an bernart. e qeis partis eis loignes da qella en contrada. et el sen partic. (et) anet sen ala duqessa anormandia q(ue)ra ioues edegran ualor. esentendia enpretz (et) en honor. (et) en ben dich de |
 |
sa lauzor. eplazion lifort liuers elas chanssons den Bernart. et ella lo receup elacuillic molt fort. lonc temps estet ensa cort. (et) ena moret della. (et) ella de lui. en fetz maintas bonas chanssons della. mas lo reis henrics denglaterra la tolc p(er) moiller elatrais denorma(n) dia emenet lan en englaterra. en bernartz remas de sai tristz edolens. euenc sen albon comte raimon de tolosa. (et) ab lui estet entro quel coms mori. eqand lo coms fomortz en bernartz si rendet alorden de dalon elai el fenic. eso qieu ai es crit de lui si me comtet louescoms nebles de uentedorn qui fo fills de la uescomtessa qen Bernartz de uentedorn amet. et aqui delas so as chanssons. |
| B Ernartz deuentadorn si fo de limozin del castel deu(n)dedorn hom fo depaubra generation. fills dun siruen q(ue) era forniers qescau daua lo forn p(er) cozer lo pan delcas tel deuentedorn. euenc bels hom (et) adreitz esaup ben trobar ecantar (et) era cortes et enseignatz. el vesc(m)s de uendedorn lo sieus seigner si sa bellic mout de lui e de son trobar e de son chantar. efetz ligrand honor. el vescoms deuentedorn auia moil ler qera bella egaia egentils et a bellic se den bernart edelas soas ca(n) sons. (et) enamoret se de lui (et) el de lieis. si qel fetz sos uers (et) sas chan sons della. delamor qel auia ad ella. edela ualor delieis. lonc temps du ret lor amors anz qel uescoms ni las autras gens sen ap(er)ceubessen. e qand lo uescoms sen ap(er)ceup et el sestraigniet de lui. ela moiller fetz serrar egardar. ela dompnna fetz adoncs dar comiat an bernart. e qeis partis eis loignes da qella en contrada. et el sen partic. (et) anet sen ala duqessa anormandia q(ue)ra ioues edegran ualor. esentendia enpretz (et) en honor. (et) en ben dich de sa lauzor. eplazion lifort liuers elas chanssons den Bernart. et ella lo receup elacuillic molt fort. lonc temps estet ensa cort. (et) ena moret della. (et) ella de lui. en fetz maintas bonas chanssons della. mas lo reis henrics denglaterra la tolc p(er) moiller elatrais denorma(n) dia emenet lan en englaterra. en bernartz remas de sai tristz edolens. euenc sen albon comte raimon de tolosa. (et) ab lui estet entro quel coms mori. eqand lo coms fomortz en bernartz si rendet alorden de dalon elai el fenic. eso qieu ai es crit de lui si me comtet louescoms nebles de uentedorn qui fo fills de la uescomtessa qen Bernartz de uentedorn amet. et aqui delas so as chanssons. |
Bernartz de Ventadorn si fo de Limozin del castel de Vendedorn. Hom fo de paubra generation, fills d'un sirven que era forniers qe scaudava lo forn per cozer lo pan del castel de Vendedorn. E venc bels hom et adreitz; e saup ben trobar e cantar, et era cortes et enseignatz. E·l vescoms de Vendedorn, lo sieus seigner, si s'abellic mout de lui, e de son trobar e de son chantar, e fetz li grand honor. E·l vescoms de Ventedorn avia moiller q'era bella e gaia e gentils, et abellic se d'En Bernart e de las soas cansons: et enamoret se de lui et el de lieis, si q'el fetz sos vers et sas chansons d'ella, de l'amor q'el avia ad ella, e de la valor de lieis. Lonc temps duret lors amors anz qe·l vescoms ni las autras gens s'en aperceubessen; e qand lo vescoms s'en aperceup et el s'estraigniet de lui, e la moiller fetz serrar e gardar. E la dompnna fetz adoncs dar comjat a·N Bernart, e qe·is partis e·is loignes d’aqella encontrada. Et el s'en partic et anet s'en a la duqessa a Normandia, que era joves e de gran valor e s'entendia en pretz et en honor, et en ben dich de sa lauzor. E plazion li fort li vers e las chanssons d'En Bernart, et ella lo receup e l'acuillic molt fort. Lonc temps estet en sa cort, et enamoret d'ella et ella de lui, e·n fetz maintas bonas chanssons d'ella. Mas lo reis Henrics d'Englaterra la tolc per moiller, e la trais de Normandia e menet la·n en Englaterra. En Bernartz remas de sai tristz e dolens, e venc s'en al bon comte Raimon de Tolosa; et ab lui estet entro que·l coms mori. E qand lo coms fo mortz En Bernartz si rendet a l'orden de Dalon e lai el finic. E so q'ieu ai escrit de lui si me comtet lo vescoms N'Ebles de Ventedorn, qui fo fills de la vescomtessa q'En Bernartz de Ventedorn amet. Et aqui de las soas chanssons. |
 |
F Olqetz demarseilla si fo demar seilla. fills dun mercadier quefo de genoa que ac nom namfos. Eqand lopaire moric sil laisset mout dauer. et el entendet enpretz (et) en ualor. emes se ad anar (et) auenir (et) abrigar ab los ua lens homes eseruir los. efo mout grazitz (et) honratz p(er)lo rei richart. e p(er)lo bon co(m)te Raimon detolosa. ep(er) en barral demar seilla losieu seignor. Mout trobaua e chantaua ben. emout fo auinens ho(m) dela p(er)sona. et entendia se enlamoill(e)r den barral lo sieu seignor. epregaua la e fazia las soas chanssos della. Et anc p(er) precs ni p(er) chanssos non poc trobar m(er) ce p(er) que elail fezes mais nuill don ni nuill plazer endreich damor. p(er) quel se plaing totz temps damor en sas ch anssos. Et aue(n)c si qella do(m)pna moric. enbarrals lo maritz della eseigner de lui que tant li fazia donor. el reis Ri charz. el bos coms Raimons. el bons reis nanfos. don el p(er) tristessa dela do(m)p na e dels princes qieu vos ditz abando net lomon. erendet se alorden decistel. ab sa moiler (et) ab dos sos fills que el auia. epois fo faitz abas duna rica abadia que es enproenssa q(ue) a nom lo terondet. Epois el fo faitz euesches de tolosa. elai el definet emoric. |
| F Olqetz demarseilla si fo demar seilla. fills dun mercadier quefo de genoa que ac nom namfos. Eqand lopaire moric sil laisset mout dauer. et el entendet enpretz (et) en ualor. emes se ad anar (et) auenir (et) abrigar ab los ua lens homes eseruir los. efo mout grazitz (et) honratz p(er)lo rei richart. e p(er)lo bon co(m)te Raimon detolosa. ep(er) en barral demar seilla losieu seignor. Mout trobaua e chantaua ben. emout fo auinens ho(m) dela p(er)sona. et entendia se enlamoill(e)r den barral lo sieu seignor. epregaua la e fazia las soas chanssos della. Et anc p(er) precs ni p(er) chanssos non poc trobar m(er) ce p(er) que elail fezes mais nuill don ni nuill plazer endreich damor. p(er) quel se plaing totz temps damor en sas ch anssos. Et aue(n)c si qella do(m)pna moric. enbarrals lo maritz della eseigner de lui que tant li fazia donor. el reis Ri charz. el bos coms Raimons. el bons reis nanfos. don el p(er) tristessa dela do(m)p na e dels princes qieu vos ditz abando net lomon. erendet se alorden decistel. ab sa moiler (et) ab dos sos fills que el auia. epois fo faitz abas duna rica abadia que es enproenssa q(ue) a nom lo terondet. Epois el fo faitz euesches de tolosa. elai el definet emoric. |
Folqetz de Marseilla si fo de Marseilla, fills d’un mercadier que fo de Genoa que ac nom N’Amfos. E qand lo paire moric si·l laisset mout d’aver et el entendet en pretz et en valor, e mes se ad anar et a venir et a brigar ab los valens homes e servir los. E fo mout grazitz et honratz per lo rei Richart, e per lo bon comte Raimon de Tolosa, e per En Barral de Marseilla, lo sieu seigner. Mout trobava e chantava ben, e mout fo avinens hom de la persona. Et entendia se en la moiller d’En Barral, lo sieu seignor, e pregava la e fazia las soas chanssos d’ella. Et anc per precs ni per chanssos non poc trobar merce per que ela·il fezes mais nuill don ni nuill plazer en dreich d’amor. Per qu’el se plaing totz temps d’amor en sas chanssos. Et avenc si qe lla dompna moric, e·N Barrals, lo maritz d’ella e seigner de lui que tant li fazia d’onor, e·l reis Richarz, e·l bos coms Raimons, e·l bons reis N’Anfos. Don el, per tristessa de la dompna e dels princes q’ieu vos ditz, abandonet lo mon e rendet se a l’orden de Cistel ab sa moiler et ab dos sos fills que el avia. E pois fo faitz abas d’una rica abadia que es en Proenssa, que a nom Lo Terondet. E pois el fo faitz evesches de Tolosa, e lai el definet e moric. |
 |
F Olquetz demarseilla sifon de marseilla. fills dun mercadier q(ue) fo degenoa q(ue)ac nom ser amfos. e qan lo paire moric sil laisset mout dauer. etel entendet enpretz (et) en ho nor. efomout grazitz (et) honratz p(er)lo rei richart ep(er) lo bon comte Raimon de tolosa (et) p(er) en barral demarseilla lo sieu seignor. Mout trobaua echan taua ben. emout fo auinens hom de la p(er)sona. (et) entendia se enlamoiller den barral lo sieu seignor. epregaua la enfazia sas chanssons. Mas anc p(er) precs ni p(er) chanssons noi poc trobar merce p(er) que elleil fezes nuill don en dreich damor. p(er) que el se plaing totztemps damor ensas chanssons. Et auenc si quela dompna moric enbarrals lomaritz dellac moric a tressi que tant lauia faich donor e daplazer. el reis richartz. ebos coms Raimons. elbons reis namfos. don el p(er) tristessa dela dompna edels prìn ces qieu uos ai diz abandonet lomo(n) e rendet se alorden decistel ab tota soa moiller (et) ab dos sos fills que el auia. Epois fo faitz abas duna rica abadia que es enproenssa quea no(m) loterondet. eportet se lai tant ben q(ue) |
 |
pois fon faitz euesques detolosa elaidefinet emoric. |
| F Olquetz demarseilla sifon de marseilla. fills dun mercadier q(ue) fo degenoa q(ue)ac nom ser amfos. e qan lo paire moric sil laisset mout dauer. etel entendet enpretz (et) en ho nor. efomout grazitz (et) honratz p(er)lo rei richart ep(er) lo bon comte Raimon de tolosa (et) p(er) en barral demarseilla lo sieu seignor. Mout trobaua echan taua ben. emout fo auinens hom de la p(er)sona. (et) entendia se enlamoiller den barral lo sieu seignor. epregaua la enfazia sas chanssons. Mas anc p(er) precs ni p(er) chanssons noi poc trobar merce p(er) que elleil fezes nuill don en dreich damor. p(er) que el se plaing totztemps damor ensas chanssons. Et auenc si quela dompna moric enbarrals lomaritz dellac moric a tressi que tant lauia faich donor e daplazer. el reis richartz. ebos coms Raimons. elbons reis namfos. don el p(er) tristessa dela dompna edels prìn ces qieu uos ai diz abandonet lomo(n) e rendet se alorden decistel ab tota soa moiller (et) ab dos sos fills que el auia. Epois fo faitz abas duna rica abadia que es enproenssa quea no(m) loterondet. eportet se lai tant ben q(ue) pois fon faitz euesques detolosa elaidefinet emoric. |
Folquetz de Marseilla si fon de Marseilla, fills d'un mercadier que fo de Genoa que ac nom Ser Amfos. E qan lo paire moric si·l laisset mout d'aver et el entendet en pretz et en honor, e fo mout grazitz et honoratz per lo rei Richart, e per lo bon comte Raimon de Tolosa, e per En Barral de Marseilla lo sieu seignor. Mout trobava e chantava ben e mout fo avinens hom de la persona. Et entendia se en la moiller d'En Barral, lo sieu seignor, e pregava la e·n fazia sas chanssons, mas anc per precs ni per chanssons no·i poc trobar merce per que elle il fezes nuill don en dreich d'amor. Per que el se plaing totz temps d'amor en sas chanssons. Et avenc si que la dompna moric e·N Barrals, lo maritz d'ellac, moric atressi, que tant l'avia faich d'onor e da plazer, e·l reis Richartz, e bos coms Raimons e·l bons reis N’Amfos. Don el, per tristessa de la dompna e dels princes q’ieu vos ai diz, abandonet lo mon e rendet se a l'orden de Cistel ab tota soa moiller et ab dos sos fills que el avia. E pois fo faiz abas d'una rica abadia que es en Proenssa, que a nom Lo Terondet, e portet se lai tant ben que pois fon faitz evesques de Tolosa, e lai definet e moric. |
 |
G Aucelms faiditz si fo dun borc que a nom userta. q(ue) es deleueschat de lemozin. e fo fills dun borzes. echanta ua pieitz domen del mon. efetz mout bos sons ebons motz. e fetz se ioglars per o chaion que el perdet aioc tot son auer hom fo que ac mout gran larguessa. e fo mout glotz demaniar e debeure. e p(er)so el uenc gros outra mesura. Mout fo longa sazon desastrucs de dons edo nor aprendre que plus de .xx. ans anet ape p(er)lomon que el ni sas chanssos non eron uolgudas ni grazidas. epres p(er) moiller una soudadieira qel menetab se lonc temps p(er) cortz. que avia nom Guillelma monia. fort fo bella eben en seignada. euenc grossa cum era el. Et ella fo dun ric borc que a nom elest de la marca deproenssa. qes dela seignoria den bernat dandusa. E misier lo mar ques demonferrat bonifacis lo mes pois en auer et en raubas (et) en gran pretz lui esas chanssons. |
| G Aucelms faiditz si fo dun borc que a nom userta. q(ue) es deleueschat de lemozin. e fo fills dun borzes. echanta ua pieitz domen del mon. efetz mout bos sons ebons motz. e fetz se ioglars per o chaion que el perdet aioc tot son auer hom fo que ac mout gran larguessa. e fo mout glotz demaniar e debeure. e p(er)so el uenc gros outra mesura. Mout fo longa sazon desastrucs de dons edo nor aprendre que plus de .xx. ans anet ape p(er)lomon que el ni sas chanssos non eron uolgudas ni grazidas. epres p(er) moiller una soudadieira qel menetab se lonc temps p(er) cortz. que avia nom Guillelma monia. fort fo bella eben en seignada. euenc grossa cum era el. Et ella fo dun ric borc que a nom elest de la marca deproenssa. qes dela seignoria den bernat dandusa. E misier lo mar ques demonferrat bonifacis lo mes pois en auer et en raubas (et) en gran pretz lui esas chanssons. |
Gaucelms Faiditz si fo d’un borc que a nom Userta, que es de l’eveschat de Lemozin; e fo fills d’un borzes. E chantava pieitz d’omen del mon, e fetz mout bos sons e bons motz. E fetz se ioglars per ochaion que el perdet a ioc tot son aver. Hom fo que ac mout gran larguessa, e fo mout glotz de maniar e de beure; e per so el venc gros outra mesura. Mout fo longa sazon desastrucs de dons e d’onor a prendre, que plus de .xx. ans anet a pe per lo mon, que el ni sas chanssos non eron volgudas ni grazidas. E pres per moiller una soudadieira, q’el menet ab se lonc temps per cortz, que avia nom Guillelma Monia. Fort fo bella e ben enseignada, e venc grossa cum era el. Et ella fo d’un ric borc que a nom Elest de la Marca de Proenssa, q'es de la seignoria d’En Bernat d’Andusa. E misier lo marques de Monferrat Bonifacis lo mes pois en aver et en raubas, et en gran pretz lui e sas chanssons. |
 |
G Aucelms faiditz si fo dun borc que a nom userta q(ue) es eleues cat delemozin. efo fills dun borzes echantaua pieitz domen delmon. e fetz mout bons sos ebons motz. e fetz se ioglars p(er) ochaion q(ue) el p(er)det a ioc tot son auer. hom fo q(ue) ac molt gran larguesa. efo mout glotz de maniar e de beure. e p(er) so el uenc gros outra mesura. Mout fo lonc temps desastrucs de dons e donor aprendre q(ue) plus de.xx. anz anet a pe p(er) lomon qez el ni sas chansos non eron uolgudas ni grazidas. epres p(er)moiller una soudadieira qel menet ab se lonc temps per cortz que auia nom Guillelma monia. fort fo bella (et) ben enseig nada. euenc si grossa cum era el. ella fo dun borc qui a nom elest qes delamarcha deproenssa qes dela seignoria den bernart dandu sa. emessier lo marques bonifacis demonferrat lomes en auer (et) en raubas (et) en arnes (et) en gran p(re)tz lui esas chanssons. |
| G Aucelms faiditz si fo dun borc que a nom userta q(ue) es eleues cat delemozin. efo fills dun borzes echantaua pieitz domen delmon. e fetz mout bons sos ebons motz. e fetz se ioglars p(er) ochaion q(ue) el p(er)det a ioc tot son auer. hom fo q(ue) ac molt gran larguesa. efo mout glotz de maniar e de beure. e p(er) so el uenc gros outra mesura. Mout fo lonc temps desastrucs de dons e donor aprendre q(ue) plus de.xx. anz anet a pe p(er) lomon qez el ni sas chansos non eron uolgudas ni grazidas. epres p(er)moiller una soudadieira qel menet ab se lonc temps per cortz que auia nom Guillelma monia. fort fo bella (et) ben enseig nada. euenc si grossa cum era el. ella fo dun borc qui a nom elest qes delamarcha deproenssa qes dela seignoria den bernart dandu sa. emessier lo marques bonifacis demonferrat lomes en auer (et) en raubas (et) en arnes (et) en gran p(re)tz lui esas chanssons. |
Gaucelms Faiditz si fo d'un borc que a nom Userta que es el evescat de Lemozin; e fo fills d'un borzes. E chantava pieitz d'omen del mon, e fetz mout bons sos e bons motz. E fetz se ioglars per ochaion que el perdet a ioc tot son aver. Hom fo que ac molt gran larguesa, e fo mout glotz de maniar e de beure; e per so el venc gros outra mesura. Mout fo lonc temps desastrucs de dons e d'honor a prendre, que plus de .XX. anz anet a pe per le mon, qez el ni sas chansos non eron volgudas ni grazidas. E pres per moiller una soudadieira, q’el menet ab se lonc temps per cortz, que avia nom Guillelma Monia. Fort fo bella et ben enseignada, e venc si grossa cum era el. Ella fo d'un borc qui a nom Elest, q'es de la Marca de Proenssa, q’es de la seignoria d'En Bernart d'Andusa. E messier lo marques Bonifacis de Monferrat lo mes en aver, et en raubas, et en arnes; et en gran pretz lui e sas chanssons. |
 |
G Villems decabestaing si fo us ca ualliers delencontrada de ros sillonque confina ab cataloigna (et) ab narbones. Mout fo auinens hom dela p(er)sona emout presatz darmas ede corte sia edeseruir. Et auia enla soa enco trada una dompna que auia nom ma dona soremonda. moiller den Raimon de castel rossillon. que era mout gentils erics emals ebraus efers (et) orgoillos. En Guillems decabestaing si amaua la dompna p(er) amor. echantaua delieis enfazia sas chanssos. E la dompna q(ue)ra ioues egaia egentils ebella sil uolia ben mais qe aren delmon. Efon dich so an Raimon decastel rossillon. (et) el cu(m) hom iratz egolos enqeric tot lo faich esaup que uers era. efetz gardar la moiller. eqan uenc un dia Raimons decastel rossillon trobet paissan Guillem de cabestaing ses gran compaignia et aucis lo. efetz li traire lo cor del cors. e fetz li taillar la testa. el cor fetz portar a son alberc. ela testa atressi. efetz lo cor raustir efar apebrada efetz lo dar amaniar ala moiller. Eqan la do(m)pna lac maniat Raimons decastel rossil lon li dis. sabetz uos so que uos auetz maniat. et elle dis non. si non que mout es estada bonauianda esabori da. et el li dis qel era lo cors den Guil lem decabestaing. so que ella auia maniat. et aso qellal crezes mieils si fetz aportar la testa denan lieis. e q(a)n la dompna uic so (et) auzic ella p(er)det lo uezer elauzir. Eqand ella reuenc si dis. Seigner ben mauetz dat si bon maniar que ia mais non maniarai |
 |
dautre. Eqand el auzic so el cors ab ses paza euolc li dar sus enlatesta. (et) ella corsad un balcon elaisset se cazer ios. et enaissi moric. Ela nouella cors p(er) rossil lon ep(er)tota cataloigna qen Guillems decabestaing ela dompna eran enaissi malamen mort. eqen Raimons del castel rossillon auia donat lo cor den Guillem amaniar aladompna. Mout fo grans tristessa p(er) totas las encontra das. El reclams uenc denan lo rei da ragon que era seigner den Raimon de castel rossillon eden Guillem decabesta(n)g Euenc sen aperpignan enrossillon. efetz uenir Raimon decastel rossillon denan si. eqand fouengutz sil fetz prendre. e tolc li totz sos chastels els fetz desfar. e tolc li tot qant auia e lui enmenet en preison. Epois fetz penre Guillem de cabestaing ela dompna e fetz los portar a perpignan emetre en un monumen denan luis dela gleisa. efetz desseignar desobrel monumen cum ill eron estat mort. et ordenet p(er) tot lo comtat de rossillon que tuich licauallier e las dompnas lor uengesson far anoal chascun an. Eraimons decastel rossil lon moric en la preison del rei. |
| G Villems decabestaing si fo us ca ualliers delencontrada de ros sillonque confina ab cataloigna (et) ab narbones. Mout fo auinens hom dela p(er)sona emout presatz darmas ede corte sia edeseruir. Et auia enla soa enco trada una dompna que auia nom ma dona soremonda. moiller den Raimon de castel rossillon. que era mout gentils erics emals ebraus efers (et) orgoillos. En Guillems decabestaing si amaua la dompna p(er) amor. echantaua delieis enfazia sas chanssos. E la dompna q(ue)ra ioues egaia egentils ebella sil uolia ben mais qe aren delmon. Efon dich so an Raimon decastel rossillon. (et) el cu(m) hom iratz egolos enqeric tot lo faich esaup que uers era. efetz gardar la moiller. eqan uenc un dia Raimons decastel rossillon trobet paissan Guillem de cabestaing ses gran compaignia et aucis lo. efetz li traire lo cor del cors. e fetz li taillar la testa. el cor fetz portar a son alberc. ela testa atressi. efetz lo cor raustir efar apebrada efetz lo dar amaniar ala moiller. Eqan la do(m)pna lac maniat Raimons decastel rossil lon li dis. sabetz uos so que uos auetz maniat. et elle dis non. si non que mout es estada bonauianda esabori da. et el li dis qel era lo cors den Guil lem decabestaing. so que ella auia maniat. et aso qellal crezes mieils si fetz aportar la testa denan lieis. e q(a)n la dompna uic so (et) auzic ella p(er)det lo uezer elauzir. Eqand ella reuenc si dis. Seigner ben mauetz dat si bon maniar que ia mais non maniarai dautre. Eqand el auzic so el cors ab ses paza euolc li dar sus enlatesta. (et) ella corsad un balcon elaisset se cazer ios. et enaissi moric. Ela nouella cors p(er) rossil lon ep(er)tota cataloigna qen Guillems decabestaing ela dompna eran enaissi malamen mort. eqen Raimons del castel rossillon auia donat lo cor den Guillem amaniar aladompna. Mout fo grans tristessa p(er) totas las encontra das. El reclams uenc denan lo rei da ragon que era seigner den Raimon de castel rossillon eden Guillem decabesta(n)g Euenc sen aperpignan enrossillon. efetz uenir Raimon decastel rossillon denan si. eqand fouengutz sil fetz prendre. e tolc li totz sos chastels els fetz desfar. e tolc li tot qant auia e lui enmenet en preison. Epois fetz penre Guillem de cabestaing ela dompna e fetz los portar a perpignan emetre en un monumen denan luis dela gleisa. efetz desseignar desobrel monumen cum ill eron estat mort. et ordenet p(er) tot lo comtat de rossillon que tuich licauallier e las dompnas lor uengesson far anoal chascun an. Eraimons decastel rossil lon moric en la preison del rei. |
Guillems de Cabestaing si fo us cavalliers de l’encontrada de Rossillon, que confina ab Cataloigna et ab Narbones. Mout fo avinens hom de la persona e mout presatz d’armas, e de cortesia e de servir. Et avia en la soa encotrada una dompna que avia nom Madona Soremonda, moiller d’En Raimon de Castel Rossillon, que era mout gentils e rics e mals e braus e fers et orgoillos. En Guillems de Cabestaing si amava la dompna per amor e chantava de lieis e·n fazia sas chanssos. E la dompna, qu’era ioves e gaia e gentils e bella, si·l volia ben mais qe a ren del mon. E fon dich so a·N Raimon de Castel Rossillon; et el, cum hom iratz e gelos, enqeric tot lo faich e saup que vers era. E fetz gardar la moiller. E qan venc un dia Raimons de Castel Rossillon trobet paissan Guillem de Cabestaing ses gran compaignia et aucis lo. E fetz li traire lo cor del cors e fetz li taillar la testa; e·l cor fetz portar a son alberc, e la testa atressi. E fetz lo cor raustir e far apebrada, e fetz lo dar a maniar a la moiller. E qan la dompna l’ac maniat, Raimons de Castel Rossillon li dis: «Sabetz vos so que vos avetz maniat?», et elle dis: «Non, si non que mout es estada bona vianda e saborida». Et el li dis q’el era lo cors d’En Guillem de Cabestaing so que ella avia maniat, et aso q’ella·l crezes mieils si fetz aportar la testa denan lieis; e qan la dompna vic so et auzic, ella perdet lo vezer e l’auzir. E qand ella revenc si dis: «Seigner ben m’avetz dat si bon maniar que iamais non maniarai d’autre». E qand el auzic so, el cors ab s’espaza e volc li dar sus en la testa, et ella cors ad un balcon e laisset se cazer ios; et enaissi moric. E la novella cors per Rossillon e per tota Cataloigna: q’En Guillems de Cabestaing e la dompna eran enaissi malamen mort, e q’En Raimons del Castel Rossillon avia donat lo cor d’En Guillem a maniar a la dompna. Mout fo grans tristessa per totas las encontradas. E·l reclams venc denan lo rei d’Aragon, que era seigner d’En Raimon de Castel Rossillon e d’En Guillem de Cabestang. E venc s’en a Perpignan en Rossillon, e fetz venir Raimon de Castel Rossillon denan si. E qand fo vengutz, si·l fetz prendre e tolc li totz sos chastels e·ls fetz desfar, e tolc li tot qant avia, e lui enmenet en preison. E pois fetz penre Guillem de Cabestaing e la dompna, e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan l’uis de la gleisa, e fetz desseignar de sobre·l monumen cum ill eron estat mort, et ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuich li cavallier e las dompnas lor vengesson far anoal chascun an. E Raimons de Castel Rossillon moric en la preison del rei. |
 |
G Villems decabestaing si fo us caualliers delencontrada de rossillon q(ue) confinaua ab cataloig na (et) ab narbones. Mout fo auine(n)s hom dela p(er)sona eprezatz darmas edecortesia ede seruir. et en la soa en contrada auia una dompna que auia nom madompna soremonda. moiller den Raimon decastel rossil lon q(ue) era mout gentils emals e braus efers erics (et) orgoillos. En Guillems decabestaing si amaua la dōpna p(er) amor echantaua deli eis enfazia sas chanssons. ela do(m)p na qera ioues egaia egentils ebel la sill uolia ben maior q(ue) aren del mon. efon dich an Raimon decas |
 |
tel rossillon. (et) el cum hom iratz e ie los enq(ue)ric lo faich esaup que uers era. efetz gardar lamoiller. eqand uenc un dia Raimons decastel ros sillon trobet paissan Guillem deca bestaing ses gran compaignia et aucis lo. efez li traire lo cor del cors efez li taillar latesta. ela testa elcor fez portar a son alberc. lo cor fez rau stir efar apebrada efez lo dar a ma(n) iar alamoiller. Eqand la dompna lac maniat Raimons decastel rossillo li dis. sabez uos que uos auetz man iat. (et) ella li dis no. si non q(ue) mout es estada bona uianda esaborida. (et) el li dis qel era estatz dertaname(n) lo cors den Guillem decabestaing so q(ue) ella auia maniat. (et) a so qellal cre zes ben si fetz aportar latesta denan lieis. Eqand la dompna uic so (et) au zic ella p(er)det lo uezer elauzir tan tost. eqand reuenc (et) ella dis. seig ner ben mauetz dat sibon maniar q(ue) ia mais non maniarai dautre. E qand el auzi so el correc sobre lieis ab lespaza euolc li dar sus enla tes ta. (et) ella correc ad un balcon elais set se cazer ios. (et) enaissi moric. La nouella cors p(er) rossillon ep(er) tota ca |
 |
taloigna qen Guillems decabestai(n)g ela dompna eran enaissi malame(n) mort. enqen Raimons decatel ros sillon auia dat lo cor den Guillem amaniar ala dompnna. Mout en fo grans dols egrans tristessa p(er) totas las encontradas. el reclams uenc dauan lo rei daragon q(ue) era seigner den Raimon decastel rossillon eden Guillem decabestaing. E uenc sen a perpignan en rossillon. efetz uenir Raimon decastel rossillon denan si. eqan fo uengutz sil prendre fetz e tolc li totz sos chastels. els fetz desfar etolc li tot qant el auia. elui en me net enpreison. Guillem decabestai(n)g ela dompna fetz penre efetz los por tar ap(er)pignan emetre en un monu men denan luis delagleisa. efetz des seignar desobrel monumen cum ill erant estat mort. et ordenet p(er) tot lo comtat de rossillon que tuich li caua lier elas dompnas lor uenguesson far anoal chascun an. en Raimo(n)s de castel rossillon moric doloirosa men en la preison delrei daragon. |
| G Villems decabestaing si fo us caualliers delencontrada de rossillon q(ue) confinaua ab cataloig na (et) ab narbones. Mout fo auine(n)s hom dela p(er)sona eprezatz darmas edecortesia ede seruir. et en la soa en contrada auia una dompna que auia nom madompna soremonda. moiller den Raimon decastel rossil lon q(ue) era mout gentils emals e braus efers erics (et) orgoillos. En Guillems decabestaing si amaua la dōpna p(er) amor echantaua deli eis enfazia sas chanssons. ela do(m)p na qera ioues egaia egentils ebel la sill uolia ben maior q(ue) aren del mon. efon dich an Raimon decas tel rossillon. (et) el cum hom iratz e ie los enq(ue)ric lo faich esaup que uers era. efetz gardar lamoiller. eqand uenc un dia Raimons decastel ros sillon trobet paissan Guillem deca bestaing ses gran compaignia et aucis lo. efez li traire lo cor del cors efez li taillar latesta. ela testa elcor fez portar a son alberc. lo cor fez rau stir efar apebrada efez lo dar a ma(n) iar alamoiller. Eqand la dompna lac maniat Raimons decastel rossillo li dis. sabez uos que uos auetz man iat. (et) ella li dis no. si non q(ue) mout es estada bona uianda esaborida. (et) el li dis qel era estatz dertaname(n) lo cors den Guillem decabestaing so q(ue) ella auia maniat. (et) a so qellal cre zes ben si fetz aportar latesta denan lieis. Eqand la dompna uic so (et) au zic ella p(er)det lo uezer elauzir tan tost. eqand reuenc (et) ella dis. seig ner ben mauetz dat sibon maniar q(ue) ia mais non maniarai dautre. E qand el auzi so el correc sobre lieis ab lespaza euolc li dar sus enla tes ta. (et) ella correc ad un balcon elais set se cazer ios. (et) enaissi moric. La nouella cors p(er) rossillon ep(er) tota ca taloigna qen Guillems decabestai(n)g ela dompna eran enaissi malame(n) mort. enqen Raimons decatel ros sillon auia dat lo cor den Guillem amaniar ala dompnna. Mout en fo grans dols egrans tristessa p(er) totas las encontradas. el reclams uenc dauan lo rei daragon q(ue) era seigner den Raimon decastel rossillon eden Guillem decabestaing. E uenc sen a perpignan en rossillon. efetz uenir Raimon decastel rossillon denan si. eqan fo uengutz sil prendre fetz e tolc li totz sos chastels. els fetz desfar etolc li tot qant el auia. elui en me net enpreison. Guillem decabestai(n)g ela dompna fetz penre efetz los por tar ap(er)pignan emetre en un monu men denan luis delagleisa. efetz des seignar desobrel monumen cum ill erant estat mort. et ordenet p(er) tot lo comtat de rossillon que tuich li caua lier elas dompnas lor uenguesson far anoal chascun an. en Raimo(n)s de castel rossillon moric doloirosa men en la preison delrei daragon. |
Guillems de Cabestaing si fo us cavalliers de l'encontrada de Rossillon, que confinava ab Cataloigna e ab Narbones. Mout fo avinens hom de la persona e prezatz d'armas, e de cortesia e de servir. Et en la soa encontrada avia una dompna que avia nom Madompna Soremonda, moiller d'En Raimon de Castel Rossillon, que era mout gentils e mals e braus e fers e rics et orgoillos. En Guillems de Cabestaing si amava la dompna per amor e chantava de lieis e·n fazia sas chanssons; e la dompna, q'era ioves e gaia e gentils e bella, si·ll volia ben maior que a ren del mon. E fon dich a·N Raimon de Castel Rossillon; et el, cum hom iratz e ielos, enqueric lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moiller. E qand venc un dia Raimons de Castel Rossillon trobet paissan Guillem de Cabestaing ses gran compaignia et aucis lo. E fez li traire lo cor del cors e fez li taillar la testa, e la testa e·l cor fez portar a son alberc; lo cor fez raustir e far a pebrada, e fez lo dar a maniar a la moiller. E qand la dompna l'ac maniat Raimons de Castel Rossillo li dis: «Sabes vos que vos avetz maniat?», et ella li dis: «No, si non que mout es estada bona vianda e saborida». Et el li dis q'el era estatz dertanamen lo cors d'En Guillem de Cabestaing so que ella aviat maniat, et a so q'ella·l crezet ben si fetz aportar la testa denan lieis; e qand la dompna vic so et auzic, ella perdet lo vezer e l'auzir tan tost. E qand revenc et ella dis: «Seigner ben m'avetz dat si bon maniar que iamais non maniarai d'autre». E qand el auzi so, el correc sobre lieis ab l'espaza e volc li dar sus en la testa, et ella correc ad un balcon e laisset se cazer ios; et enaissi moric. La novella cors per Rossillon e per tota Cataloigna: q'En Guillems de Cabestaing e la dompna eran enaissi malemen mort, en q'En Raimons de Castel Rossillon avia dat lo cor d'En Guillem a maniar a la dompna. Mout en fo grans dols e grans tristessa per totas las encontradas; e·l reclams venc davan lo rei d'Aragon, que era seigner d'En Raimon de Castel Rossillon e d'En Guillem de Cabestaing. E venc s'en a Perpignan en Rossillon, e fetz venir Raimon de Castel Rossillon denan si. E qan fo vengutz si·l prendre fetz e tolc li totz sos chastels e·ls fetz desfar; e tolc li tot qant il avia, e lui enmenet en preison. Guillam de Cabestaing e la dompna fetz penre, e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denant l'uis de la glesia; e fetz desseignar de sobre·l monumen cum ill erant estat mort, et ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuich li cavalier e las dompnas lor venguesson far anoal chascun an. En Raimons de Castel Rossillon moric doloirosamen en la preison del rei d'Aragon. |
 |
G Jrautz deborneill fo dele mozin. dun ric castel deluescomte de le motgas. efo hom debas affar. savis hom fo deletras edesen natural. E fol mieiller trobaire que neguns daqels q(ue)ron estat denan lui ni que foron apres. p(er) qel fo apellatz maestre dels trobadors. et es en qeras p(er) totz aqels que ben entendon so tils ditz niben pausatz damor ni de sen. Fort fo lausatz p(er) los ualens homes ep(er) los entendens. ep(er) las bonas dompnas qentendion los sieus amaestramens. delas soas chanssos. Ela soa mainieira si era aitals. que tot linuern estaua en escola et aprendia letras. Epois tot lestiu anaua p(er) cortz. Emenaua ab si dos chantadors que chantauont las so as chanssos. non uolc mais moillier. mas tot so que el gazaignaua el donaua a sos paubres parens (et) ala gleisa de la uila onel nasqet. lacals gleisa si auia nom et a ancaras saint Geruasi. |
| G Jrautz deborneill fo dele mozin. dun ric castel deluescomte de le motgas. efo hom debas affar. savis hom fo deletras edesen natural. E fol mieiller trobaire que neguns daqels q(ue)ron estat denan lui ni que foron apres. p(er) qel fo apellatz maestre dels trobadors. et es en qeras p(er) totz aqels que ben entendon so tils ditz niben pausatz damor ni de sen. Fort fo lausatz p(er) los ualens homes ep(er) los entendens. ep(er) las bonas dompnas qentendion los sieus amaestramens. delas soas chanssos. Ela soa mainieira si era aitals. que tot linuern estaua en escola et aprendia letras. Epois tot lestiu anaua p(er) cortz. Emenaua ab si dos chantadors que chantauont las so as chanssos. non uolc mais moillier. mas tot so que el gazaignaua el donaua a sos paubres parens (et) ala gleisa de la uila onel nasqet. lacals gleisa si auia nom et a ancaras saint Geruasi. |
Girautz de Borneill fo de Lemozin, d’un ric castel del vescomte de Lemotgas. E fo hom de bas affar. Savis hom fo de letras e de sen natural. E fo·l mieiller trobaire que neguns d’aqels q’ueron estat denan lui, ni que foron apres: per q’el fo apellatz «maestre dels trobadors», et es enqeras, per totz aqels que ben entendon sotils ditz ni ben pausatz d’amor ni de sen. Fort fo lausatz per los valens homes e per los entendens, e per las bonas dompnas q’entendion los sieus amaestramens delas soas chanssos. E la soa mainieira si era aitals que tot l’invern estava en escola et aprendia letras, e pois tot l’estiu anava per cortz e menava ab si dos chantadors que chantavont las soas chanssos. Non volc mais moillier, mas tot so que el gazaignava el donava a sos paubres parens et a la gleisa de la vila on el nasqet; la cals gleisa si avia nom, et a ancaras, Saint Gervasi. |
 |
G Jrautz de borneill fo de lemozi delencontrada desiduoill dun ric castel deluescomte delemot gas. e fo hom debas afar. Mas sauis ho(m) fo deletras edesen natural. Efo meil ler trobaire que neguns daquels q(ue) eron estat denant lui. ni que foron a pres. p(er)quel fo appellatz maestre dels trobadors. (et) es ancaras p(er) totz aquels que ben entendion sotils ditz ni ben pausatz damor ni desen. fort fon hon ratz p(er) los ualens homes e p(er) los enten dens. ep(er) las bonas dompnas qenten dion los sieus amaestramens delas soas chanssons. Ela soa maineira si era aitals. que tot linuern estaua en escola (et) aprendia letras. et tot lestiu anaua p(er) cortz emenaua .ij. chanta dors que chantauont las soas chan sons. non volc mais moiller. Mas tot so que gazaignaua donaua asos paubres parens. (et) ala gleisa delaui la on el nasquet. la cals gleisa auia nom (et) a ancaras. saint Geruasi. |
| G Jrautz de borneill fo de lemozi delencontrada desiduoill dun ric castel deluescomte delemot gas. e fo hom debas afar. Mas sauis ho(m) fo deletras edesen natural. Efo meil ler trobaire que neguns daquels q(ue) eron estat denant lui. ni que foron a pres. p(er)quel fo appellatz maestre dels trobadors. (et) es ancaras p(er) totz aquels que ben entendion sotils ditz ni ben pausatz damor ni desen. fort fon hon ratz p(er) los ualens homes e p(er) los enten dens. ep(er) las bonas dompnas qenten dion los sieus amaestramens delas soas chanssons. Ela soa maineira si era aitals. que tot linuern estaua en escola (et) aprendia letras. et tot lestiu anaua p(er) cortz emenaua .ij. chanta dors que chantauont las soas chan sons. non volc mais moiller. Mas tot so que gazaignaua donaua asos paubres parens. (et) ala gleisa delaui la on el nasquet. la cals gleisa auia nom (et) a ancaras. saint Geruasi. |
Girautz de Borneill fo de Lemozi, de l'encontrada d'Esiduoill, d'un ric castel del vescomte de Lemotgas. E fo hom de bas afar, mas savis hom fo de letras e de sen natural. E fo meiller trobaire que neguns d'aquels que eron estat denant lui, ni que foron apres: per qu'el fo apellatz «maestre dels trobadors», et es ancaras, per totz aquels que ben entendion sotils ditz ni ben pausatz d'amor ni de sen. Fort fon honratz per los valens homes e per los entendens, e per las bonas dompnas q'entendion los sieus amaestamens de las soas chanssons. E la soa maineira si era aitals que tot l'invern estava en escola et aprendia letras, e tot l'estiu anava per cortz e menava .II. chantadors que chantavont las soas chansons. Non volc mais moiller, mas tot so que gazaignava donava a sos paubres parens et a la gleisa de la vila on el nasquet; la cals gleisa avia nom, et a ancaras, Saint Gervasi. |
 |
I Aufres rudels deblaia si fo mout gen tils hom princes deblaia. (et)enamoret se dela comtessa detripol sens uezer p(er)lo ben qel nauzi dir delieis als pelegrins qe uenion dantiocha. Efes delieis mains uers ab bons sos ab paubres motz. Eper uolontat delieis uezer el se crozet emes se en mar p(er) anar lieis uezer. (et) en la nau lo pres mout grans malautia. si que cill q(ue) eron ab lui cuideron qel fos mortz en la nau. Mas tant feiron qil lo conduisseron atripol en un alberc aissi cum per mort. Efo faich asaber ala comtessa. (et) adoncs ella sen uenc alui al sieu lieich. e pres lo entre sos bratz. et el saup qe so era la com tessa si recobret lo uezer el flazar. elau zet dieu elgrazi quelauia la uita soste(n) guta tro qel lagues uista. et enaissi el moric entrels bratz dela dompna. (et)ella lo fetz honradamens sepellir en la mai son del temple. Epois enaqel dia ella se rendet monga p(er)la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort. Et aqui son escriutas delas soas cansos. |
| I Aufres rudels deblaia si fo mout gen tils hom princes deblaia. (et)enamoret se dela comtessa detripol sens uezer p(er)lo ben qel nauzi dir delieis als pelegrins qe uenion dantiocha. Efes delieis mains uers ab bons sos ab paubres motz. Eper uolontat delieis uezer el se crozet emes se en mar p(er) anar lieis uezer. (et) en la nau lo pres mout grans malautia. si que cill q(ue) eron ab lui cuideron qel fos mortz en la nau. Mas tant feiron qil lo conduisseron atripol en un alberc aissi cum per mort. Efo faich asaber ala comtessa. (et) adoncs ella sen uenc alui al sieu lieich. e pres lo entre sos bratz. et el saup qe so era la com tessa si recobret lo uezer el flazar. elau zet dieu elgrazi quelauia la uita soste(n) guta tro qel lagues uista. et enaissi el moric entrels bratz dela dompna. (et)ella lo fetz honradamens sepellir en la mai son del temple. Epois enaqel dia ella se rendet monga p(er)la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort. Et aqui son escriutas delas soas cansos. |
Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se dela comtessa de Tripol, sens vezer, per lo ben q’el n’auzi dir de lieis als pelegrins qe venion d’Antiocha. E fes de lieis mains vers ab bons sos, ab paubres motz. E per volontat de lieis vezer, el se crozet e mes se en mar per anar lieis vezer. Et en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill que eron ab lui cuideron q’el fos mortz en la nau. Mas tant feiron q[e]·il lo conduisseron a Tripol, en un alberc aissi cum per mort. E fo faich a saber a la comtessa; et adoncs ella s’en venc a lui, al sieu lieich, e pres lo entre sos bratz. Et el saup qe so era la comtessa, si recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi que l’avia la vita sostenguta tro q’el l’agues vista. Et enaissi el moric entre·ls bratz de la dompna. Et ella lo fetz honradamens sepellir en la maison del temple. E pois, en aqel dia, ella se rendet monga per la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort. Et aqui son escriutas delas soas cansos. |
 |
I Aufres rudels deblaia si fomolt gentils hom princes deblaia. et enamoret se de la comtessa detripol ses uezer p(er) lo gran ben ep(er) la gran cortesia qel auzi dir delieis als pe legrins que uengron dantiochia. efetz delieis mains bons uers et ab bons sons ab paubres motz. e p(er) uoluntat delieis uezer el se cro zet emes en mar p(er) anar lieis uezer. (et) adoncs en la nau lo pres mout grans malautia si que cill qui eron ab lui cuideron qe el fos |
 |
mortz en lanau. Mas tant feiron q(ue) ill lo conduisseron atripol en un alb erc cum p(er) mort. efo faich asaber ala comtessa. euenc ad el al sieu lieich epres lo entre sos bratz. (et) el saup q(ue)lla era la comtessa si recobret lo uezer el flazar. elauzet dieu el grazi qeilla uia lauida sostenguda tro q(ue)l lages uista. (et) enaissi el moric entrels braz delacomtessa. (et) ella lo fetz honrada menz sepeillir en la maison del tem ple detripol. epois enaqel meteus dia ela se rendet monga p(er) la dolor q(ue) ella ac delui e de la soa mort. (et) aqui son escriutas de las soas chanssos. |
| I Aufres rudels deblaia si fomolt gentils hom princes deblaia. et enamoret se de la comtessa detripol ses uezer p(er) lo gran ben ep(er) la gran cortesia qel auzi dir delieis als pe legrins que uengron dantiochia. efetz delieis mains bons uers et ab bons sons ab paubres motz. e p(er) uoluntat delieis uezer el se cro zet emes en mar p(er) anar lieis uezer. (et) adoncs en la nau lo pres mout grans malautia si que cill qui eron ab lui cuideron qe el fos mortz en lanau. Mas tant feiron q(ue) ill lo conduisseron atripol en un alb erc cum p(er) mort. efo faich asaber ala comtessa. euenc ad el al sieu lieich epres lo entre sos bratz. (et) el saup q(ue)lla era la comtessa si recobret lo uezer el flazar. elauzet dieu el grazi qeilla uia lauida sostenguda tro q(ue)l lages uista. (et) enaissi el moric entrels braz delacomtessa. (et) ella lo fetz honrada menz sepeillir en la maison del tem ple detripol. epois enaqel meteus dia ela se rendet monga p(er) la dolor q(ue) ella ac delui e de la soa mort. (et) aqui son escriutas de las soas chanssos. |
Jaufres Rudels de Blaja si fo molt gentils hom, princes de Blaja. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortesia q'el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d'Antiochia. E fetz de lieis mains bons vers et ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de lieis vezer el se crozet e mes se en mar per anar lieis vezer. Et adoncs en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill qui eron ab lui cuideron qe el fos mortz en la nau. Mas tant feiron que·ill lo conduisseron a Tripol, en un alberc, cum per mort. E fo faich a saber a la comtessa, e venc ad el al sieu lieich e pres lo entre sos bratz. Et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi qe∙ill avia la vida sostenguda tro qu’el l'ages vista. Et enaissi el moric entre·ls braz de la comtessa. Et ella lo fetz honradamenz sepeillir en la maison del temple de Tripol. E pois, en aqel meteus dia, ela se rendet monga per la dolor que ella ac de lui e de la soa mort. Et aqui son escriutas de las soas chanssos. |
 |
P Eire uidals si fo detolosa fills dun pellicier. ecantaua mieils domen delmon. efo dels plus fols homes q(ue) mais fossen qel crezia qe tot fos uers so qe a lui plasia ni qel uolia. eplus leu li aue nia trobars q(ue) a nuill homen del mon (et) aqel q(ue) plus rics sos fetz. emaiors foilli as dis darmas edamor edemal dir dau trui. efo uers cus caualliers de saint gili li taillet la lenga p(er) so qel daua ad ente(n) dre qel era drutz desa moiller. Enuc delbautz lo fetz garir emetgar. Eqand fo garitz el sen anet outramar. edelai amenet una grega qeil fo donada per moiller en cipre. efoil donat adenten der qella era netsa delemp(er)ador de costa(n) tinople. eqel deuia p(er) lieis auer lemperi p(er) razon. Don el mes tot qant poc aiostar et auer afar nauili. qel crezia conqui star et auer lemperi. Eportaua armas emperials. efasia se clamar emperaire ela moiller emp(er)airitz. E si sentendia en totas las bonas dompnas qel uezia. e totas las pregava damor. e totas li di zion defar e de dir tot so qel uolgues. e p(er) so el crezia esser drutz detotas eq(ue) chas cuna moris p(er) el. etotas uetz el menaua rics destriers. eportaua ricas armas. ecadeira ecampolieich emperialecrezia esser dels meillors caualliers del mon. el plus amatz de dompnas. |
| P Eire uidals si fo detolosa fills dun pellicier. ecantaua mieils domen delmon. efo dels plus fols homes q(ue) mais fossen qel crezia qe tot fos uers so qe a lui plasia ni qel uolia. eplus leu li aue nia trobars q(ue) a nuill homen del mon (et) aqel q(ue) plus rics sos fetz. emaiors foilli as dis darmas edamor edemal dir dau trui. efo uers cus caualliers de saint gili li taillet la lenga p(er) so qel daua ad ente(n) dre qel era drutz desa moiller. Enuc delbautz lo fetz garir emetgar. Eqand fo garitz el sen anet outramar. edelai amenet una grega qeil fo donada per moiller en cipre. efoil donat adenten der qella era netsa delemp(er)ador de costa(n) tinople. eqel deuia p(er) lieis auer lemperi p(er) razon. Don el mes tot qant poc aiostar et auer afar nauili. qel crezia conqui star et auer lemperi. Eportaua armas emperials. efasia se clamar emperaire ela moiller emp(er)airitz. E si sentendia en totas las bonas dompnas qel uezia. e totas las pregava damor. e totas li di zion defar e de dir tot so qel uolgues. e p(er) so el crezia esser drutz detotas eq(ue) chas cuna moris p(er) el. etotas uetz el menaua rics destriers. eportaua ricas armas. ecadeira ecampolieich emperialecrezia esser dels meillors caualliers del mon. el plus amatz de dompnas. |
Peire Vidals si fo de Tolosa, fills d’un pellicier. E cantava mieils d’omen del mon, e fo dels plus fols homes que mais fossen, q’el crezia qe tot fos vers so qe a lui plasia ni q’el volia. E plus leu li avenia trobars que a nuill homen del mon, et aqel que plus rics sos fetz, e maiors foillias dis d’armas e d’amor e de mal dir d’autrui. E fo vers c’us cavalliers de Saint Gili li taillet la lenga, per so q’el dava ad entendre q’el era drutz de sa moiller. E n’Uc del Bautz lo fetz garir e metgar. E qand fo garitz, el s’en anet outramar. E de lai amenet una grega qe·il fo donada per moiller en Cipre, e fo·il donat ad entender q’ella era netsa de l’emperador de Costantinople, e q’el devia per lieis aver l’emperi per razon. Don el mes tot qant poc aiostar et aver a far navili, q’el crezia conquistar et aver l’emperi. E portava armas emperials e fasia se clamar emperaire e la moiller emperairitz. E si s’entendia en totas las bonas dompnas q’el vezia, e totas las pregava d’amor. E totas li dizion de far e de dir tot so q’el volgues, e per so el crezia esser drutz de totas e que chascuna moris per el. E totas vetz el menava rics destriers, e portava ricas armas, e cadeira e campolieich emperial, e crezia esser dels meillors cavalliers del mon e·l plus amatz de dompnas. |
 |
P Eire uidals si fo detolosa fills dun peillicier. ecantaua meills dome del mon. e fo dels plus fols ho mes q(ue) mais fossen. qel crezia q(ue) tot fos uers so que alui plazia ni qel uolia. eplus leu li auenia trobars q(ue) anuill home del mon. (et) aqel q(ue) pl(us) rics sons fetz. emaiors foillias dis darmas edamor e demal dir dautrui. e fo uers qus caualliers de sain gi li litaillet la lengua. p(er) so qel daua ad entendre qel era drutz de samoil ler. enuc delbauz lo fetz garir emet gar. eqand fo garitz (et) el sen anet outramar. edelai amenet una gre ga qeil fo dona da p(er) moiller en cipre. eil fon donat ad entendre que elle netsa delemp(er)ador de constantino ple. eq(ue) p(er)lieis deuia auer lemperi p(er) razon. dond el mes tot qant poc gazaignar a far nauili. qel crezia auer lemperi eco(n)quistar. efaziais clamar emp(er)aire esamoiller emp(er) airitz. e p(er)gaua totas las bonas do(m)p nas qel uezia. etotas lenganauan. etotas uetz menaua rics destriers ericas armas ecadeira ecampolieit emp(er)ial. ecrezia e(ss)er dels meillors ca ualliers delmon elplus amatz d(e) do(m)p nas. |
| P Eire uidals si fo detolosa fills dun peillicier. ecantaua meills dome del mon. e fo dels plus fols ho mes q(ue) mais fossen. qel crezia q(ue) tot fos uers so que alui plazia ni qel uolia. eplus leu li auenia trobars q(ue) anuill home del mon. (et) aqel q(ue) pl(us) rics sons fetz. emaiors foillias dis darmas edamor e demal dir dautrui. e fo uers qus caualliers de sain gi li litaillet la lengua. p(er) so qel daua ad entendre qel era drutz de samoil ler. enuc delbauz lo fetz garir emet gar. eqand fo garitz (et) el sen anet outramar. edelai amenet una gre ga qeil fo dona da p(er) moiller en cipre. eil fon donat ad entendre que elle netsa delemp(er)ador de constantino ple. eq(ue) p(er)lieis deuia auer lemperi p(er) razon. dond el mes tot qant poc gazaignar a far nauili. qel crezia auer lemperi eco(n)quistar. efaziais clamar emp(er)aire esamoiller emp(er) airitz. e p(er)gaua totas las bonas do(m)p nas qel uezia. etotas lenganauan. etotas uetz menaua rics destriers ericas armas ecadeira ecampolieit emp(er)ial. ecrezia e(ss)er dels meillors ca ualliers delmon elplus amatz d(e) do(m)p nas. |
Peire Vidals si fo de Tolosa, fills d'un peillicier. E cantava meills d'ome del mon, e fo dels plus fols homes que mais fossen, q'el crezia que tot fos vers so que a lui plazia ni q’el volia. E plus leu li avenia trobars que a nuill home del mon, et aqel que plus rics sons fetz, e maiors foillias dis d'armas e d'amor e de mal dir d'autrui. E fo vers q'us cavalliers de Sain Gili li taillet la lengua, per so q'el dava ad entendre q'el era drutz de sa moiller. E N'Uc del Bauz lo fetz garir e metgar, e qand fo garitz et el s'en anet outramar. E de lai amenet una grega qe il fo donada per moiller en Cipre, e il fon donat ad entendre que elle [era] netsa de l'emperador de Constantinople, e que per lieis devia aver l'emperi per razon. Dond el mes tot qant poc gazaignar a far navili, q'el crezia aver l'emperi e conquistar, e fazia·is clamar emperaire e sa moiller emperairitz. E pregava totas las bonas dompnas q’el vezia, e totas l'enganavan. E totas vetz menava rics destriers e ricas armas e cadeira e campolieit emperial, e crezia esser dels meillors cavalliers del mon e·l plus amatz de dompnas. |
 |
P Eire daluernge si fo deleuescat de clarmon. sauis hom fo eben letratz e fo fills dun borzes. bels (et) auinens fo de la p(er)sona. etrobet ben ecantet ben. E fo lo primiers bons trobaire que fo outramon. (et) aquel q(ue) fetz los meillors sons deuers q(ue) anc fosson faich. el uers q(ue) ditz. De iostals breus iorns els loncs sers. Cansson non fetz neguna. que non era adoncs negus chantars apellatz canssons mas uers. E fo mout honratz egrazitz p(er)totz los ualens homes e p(er) los ualens barons que adoncs eran. e p(er) totas las bonas dompnas. (et) era tengutz p(er)lo meillor trobador del mon en aqella sazon. entro q(ue) uenc Girautz debor neill. Mout se lauzaua en sos chantars e blasmaua los autres trobadors. si q(ue) el dis de si. peire daluernge a tal uotz q(ue) chanta desobre e desotz. ab qun pauc esclarzis sos motz. eil son sunt doutz eplazen. epoises maestre detotz. Longamen estet euisq(ue)t elmon ab la bona gen. segon qem dis lo dalfins daluernge encui terra el nasq(ue)t. Epuois el fetz penedenssa. elai fenic. |
| P Eire daluernge si fo deleuescat de clarmon. sauis hom fo eben letratz e fo fills dun borzes. bels (et) auinens fo de la p(er)sona. etrobet ben ecantet ben. E fo lo primiers bons trobaire que fo outramon. (et) aquel q(ue) fetz los meillors sons deuers q(ue) anc fosson faich. el uers q(ue) ditz. De iostals breus iorns els loncs sers. Cansson non fetz neguna. que non era adoncs negus chantars apellatz canssons mas uers. E fo mout honratz egrazitz p(er)totz los ualens homes e p(er) los ualens barons que adoncs eran. e p(er) totas las bonas dompnas. (et) era tengutz p(er)lo meillor trobador del mon en aqella sazon. entro q(ue) uenc Girautz debor neill. Mout se lauzaua en sos chantars e blasmaua los autres trobadors. si q(ue) el dis de si. peire daluernge a tal uotz q(ue) chanta desobre e desotz. ab qun pauc esclarzis sos motz. eil son sunt doutz eplazen. epoises maestre detotz. Longamen estet euisq(ue)t elmon ab la bona gen. segon qem dis lo dalfins daluernge encui terra el nasq(ue)t. Epuois el fetz penedenssa. elai fenic. |
Peire d’Alvernge si fo de l’evescat de Clarmon. Savis hom fo e ben letratz, e fo fills d’un borzes. Bels et avinens fo de la persona. E trobet ben e cantet ben, e fo lo primiers bons trobaire que fo outramon et aquel que fetz los meillors sons de vers que anc fosson faich, e·l vers que ditz: De iosta·ls breus iorns e·ls loncs sers. Cansson non fetz neguna, que non era adoncs negus chantars apellatz canssons, mas vers. E fo mout honratz e grazitz per totz los valens homes e per los valens barons que adoncs eran, e per totas las bonas dompnas; et era tengutz per lo meillor trobador del mon en aqella sazon, entro que venc Girautz de Borneill. Mout se lauzava en sos chantars e blasmava los autres trobadors, si que el dis de si: Peire d’Alvernge a tal votz que chanta de sobre e de sotz, ab q’un pauc esclarzis sos motz. E·il son sunt doutz e plazen; e pois es maestre de totz. Longamen estet e visquet el mon ab la bona gen, segon qe·m dis lo Dalfins d’Alvernge en cui terra el nasquet. E puois el fetz penedenssa, e lai fenic. |
 |
P Eire daluernge si deleuescat declarmon. sauis hom fo eben letraz. efo fills dun borzes. bels (et) a uinens fo dela p(er)sona. etrobet ben e cantet ben. e fo lo primiers bons tro baire q(ue) fo outramon. (et) aqel qui fetz los meillors sons deuers q(ue) anc fosso faich. el uers que ditz de iostals breus iorns els loncs sers qan la blanca aura brunezis. Cansson non fez ne guna q(ue) non era adoncs neguns chantars apellatz canssons mas ue(n)s mout fo honratz egrazitz p(er)totz los ualens homes ep(er) totz los ualens ba ronse p(er)totas las ualens dompnas q(ue) adoncs eran. (et) era tengutz p(er) lomeil lor trobador delmon entro qe uenc Girautz deborneill. Mout se lauzaua en sos chantars eblasmaua los au tres trobadors. Si qel dis de si. peire daruernge a tal uotz qel chanta de sobre ede sotz ab qun pauc esclarzis sos motz. eil so sunt doutz eplazen. e pois es maestre detotz. longamen estet e uisqet elmon ab la bona gen. segon qem dis lo dalfins dalvern ge en cui terra el nasqet. epois (et) el fetz penedenssa. |
| P Eire daluernge si deleuescat declarmon. sauis hom fo eben letraz. efo fills dun borzes. bels (et) a uinens fo dela p(er)sona. etrobet ben e cantet ben. e fo lo primiers bons tro baire q(ue) fo outramon. (et) aqel qui fetz los meillors sons deuers q(ue) anc fosso faich. el uers que ditz de iostals breus iorns els loncs sers qan la blanca aura brunezis. Cansson non fez ne guna q(ue) non era adoncs neguns chantars apellatz canssons mas ue(n)s mout fo honratz egrazitz p(er)totz los ualens homes ep(er) totz los ualens ba ronse p(er)totas las ualens dompnas q(ue) adoncs eran. (et) era tengutz p(er) lomeil lor trobador delmon entro qe uenc Girautz deborneill. Mout se lauzaua en sos chantars eblasmaua los au tres trobadors. Si qel dis de si. peire daruernge a tal uotz qel chanta de sobre ede sotz ab qun pauc esclarzis sos motz. eil so sunt doutz eplazen. e pois es maestre detotz. longamen estet e uisqet elmon ab la bona gen. segon qem dis lo dalfins dalvern ge en cui terra el nasqet. epois (et) el fetz penedenssa. |
Peire d'Alvernge si de l'evescat de Clarmon. Savis hom fo e ben letratz e fo fills d'un borzes; bels et avinens fo de la persona. E trobet ben e cantet ben: e fo lo primiers bons trobaire que fo outramon, et aqel qui fetz los meillors sons de vers que anc fosso faich, e·l vers que ditz: Dejosta·ls breus jorns e·ls loncs sers, qan la blanca aura brunezis. Cansson non fez neguna que non era adoncs neguns chantars apellatz canssons, mas vers. Mout fo honratz e grazitz per totz los valens homes, e per totz los valens barons, e per totas las valens dompnas que adoncs eran. Et era tengutz per lo meillor trobador del mon entro qe venc Girautz de Borneill. Mout se lauzava en sos chantars e blasmava los autres trobadors, si q'el dis de si: Peire d'Arvernge a tal votz q'el chanta de sobre e de sotz ab q'un pauc esclarzis sos motz. E·il so sunt doutz e plazen; e pois es maestre de totz. Longamen estet e visqet el mon ab la bona gen, segon qe·m dis lo Dalfins d'Alvernge en cui terra el nasqet. E pois <et> el fetz penedenssa. |
 |
P Ons decapduoill si fo deleueschat don fo Guillems de saint leidier rics hom mout erics bars. esabia ben trobar euiular ecantar. bons caualhers fon darmas egen parlans e gen domp neians. egrans ebels eben enseignatz. efo fort escars dauer. Mas mout sen sabia gen cobrir ab son bel acuillimen et ab far honor desa p(er)sona. Et amet p(er) amor madompna nalazais demercuor. moiller den oisil demercuer q(ue) fon filla den bernat dandusa. dun honrat baron dela marcha deproenssa. Mout lamet e la lauzet. e fetz maintas bonas chanssos della. etant qant ella uisqet non amet autra. Eqand la dompna fo morta (et) el se crozet epasset outramar. Et aqui son escriutas delas soas chanssos. |
| P Ons decapduoill si fo deleueschat don fo Guillems de saint leidier rics hom mout erics bars. esabia ben trobar euiular ecantar. bons caualhers fon darmas egen parlans e gen domp neians. egrans ebels eben enseignatz. efo fort escars dauer. Mas mout sen sabia gen cobrir ab son bel acuillimen et ab far honor desa p(er)sona. Et amet p(er) amor madompna nalazais demercuor. moiller den oisil demercuer q(ue) fon filla den bernat dandusa. dun honrat baron dela marcha deproenssa. Mout lamet e la lauzet. e fetz maintas bonas chanssos della. etant qant ella uisqet non amet autra. Eqand la dompna fo morta (et) el se crozet epasset outramar. Et aqui son escriutas delas soas chanssos. |
Pons de Capduoill si fo de l’eveschat don fo Guillems de Saint Leidier. Rics hom mout e rics bars, e sabia ben trobar, e viular e cantar. Bons cavalhers fon d’armas, e gen parlans e gen dompneians, e grans e bels e ben enseignatz. E fo fort escars d’aver, mas mout s’en sabia gen cobrir ab son bel acuillimen et ab far honor de sa persona. Et amet per amor Madompna N’Alazais de Mercuor, moiller d’En Oisil de Mercuer, que fon filla d’En Bernat d’Andusa, d’un honrat baron de la marcha de Proenssa. Mout l’amet e la lauzet, e fetz maintas bonas chanssos d’ella; e tant qant ella visqet non amet autra. E qand la dompna fo morta et el se crozet e passet outramar. Et aqui son escriutas de las soas chanssos. |
 |
P Ons decapduoill si fo deleues cat don fon Guillems desain leidier. rics hom fo mout egentils bar. esabia ben trobar euiular eca(n) tar. e fo bons caualliers darmas e gen parlans egen dompneians. e grans ebels e ben enseignatz. efort escars dauer. mas si sencobria ab gen acoillir (et) ab honar desa p(er)sona. Et amet p(er)amor mado(m)pna nalaz aiz de mercuer. moiller den ozill de mercuer q(ue) fo filla den bernart dan dusa dun honrat baron qera dela marca deproenssa. Mout lamaua e lauzaua. e fetz maintas bonas ca(n) sons della. etant qant ella uisqet non amet autra dompna. eqand ella fo morta el se crozet e passet houtramar elai moric. |
| P Ons decapduoill si fo deleues cat don fon Guillems desain leidier. rics hom fo mout egentils bar. esabia ben trobar euiular eca(n) tar. e fo bons caualliers darmas e gen parlans egen dompneians. e grans ebels e ben enseignatz. efort escars dauer. mas si sencobria ab gen acoillir (et) ab honar desa p(er)sona. Et amet p(er)amor mado(m)pna nalaz aiz de mercuer. moiller den ozill de mercuer q(ue) fo filla den bernart dan dusa dun honrat baron qera dela marca deproenssa. Mout lamaua e lauzaua. e fetz maintas bonas ca(n) sons della. etant qant ella uisqet non amet autra dompna. eqand ella fo morta el se crozet e passet houtramar elai moric. |
Pons de Capduoill si fo de l'evescat don fon Guillems de Sain Leidier. Rics hom fo mout e gentils bar, e sabia ben trobar, e viular e cantar. E fo bons cavalliers d'armas, e gen parlans e gen dompneians. E grans e bels e ben enseignatz, e fort escars d'aver, mas si s'en cobria ab gen acoillir et ab honar de sa persona. Et amet per amor Madompna N'Alazaiz de Mercuer, moiller de N'Ozill de Mercuer, que fo filla d'En Bernart d'Andusa, d'un honrat baron q'era de la marca de Proenssa. Mout l'amava e lauzava, e fetz maintas bonas cansons d'ella; e tant qant ella visqet non amet autra dompna, e qand ella fo morta el se crozet e passet houtramar e lai moric. |
 |
E N Raimons demiraual fo uns paubres caualliers de carcasses. q(ue) non auia mas qant la qarta part del castel de miraual. Et en aqel castel non estauon .lx. homen. Mas p(er)lo sieu bel trobar ep(er)lo sieu bel dire. ecar saup plus damor ede do(m)p(n)ei e detotz los faitz auinens edetotz los faitz plazens que corren entramadors (et) amairitz si fon mout honratz etengutz encar per lo bon comte Raimon detolosa quel cla maua naudiartz. et el lui. El coms donaua an Raimon los chauals els |
 |
draps els arnes. elas armas q(ue) besoing li auiant. Et era seigner delui e de son alberc. eseigner del rei peire daragon. e del uescomte debeders. e den bertran de saissac. e detotz los grans barons daqel las encontradas. Enon era neguna grans ualens dompna entotas aq(ue)llas encontradas que non desires enon sape nes qel sentendes en ella. o qel liuolges ben p(er) domestegessa. Car el las sabia to tas honrar e far grazir. que nuills autr hom. p(er) que neguna dompna non crezia esser prezada ni honrada si non fos sos amics osos benuolens en Raimons de Miraual. En maintas dompnas sen tendet. enfetz maintas bonas canssons Mas non fo crezut qez el agues mais deneguna plazer endreich damor. E totas lenganaren. Et aissi son escriu tas granren delas soas chanssos. |
| E N Raimons demiraual fo uns paubres caualliers de carcasses. q(ue) non auia mas qant la qarta part del castel de miraual. Et en aqel castel non estauon .lx. homen. Mas p(er)lo sieu bel trobar ep(er)lo sieu bel dire. ecar saup plus damor ede do(m)p(n)ei e detotz los faitz auinens edetotz los faitz plazens que corren entramadors (et) amairitz si fon mout honratz etengutz encar per lo bon comte Raimon detolosa quel cla maua naudiartz. et el lui. El coms donaua an Raimon los chauals els draps els arnes. elas armas q(ue) besoing li auiant. Et era seigner delui e de son alberc. eseigner del rei peire daragon. e del uescomte debeders. e den bertran de saissac. e detotz los grans barons daqel las encontradas. Enon era neguna grans ualens dompna entotas aq(ue)llas encontradas que non desires enon sape nes qel sentendes en ella. o qel liuolges ben p(er) domestegessa. Car el las sabia to tas honrar e far grazir. que nuills autr hom. p(er) que neguna dompna non crezia esser prezada ni honrada si non fos sos amics osos benuolens en Raimons de Miraual. En maintas dompnas sen tendet. enfetz maintas bonas canssons Mas non fo crezut qez el agues mais deneguna plazer endreich damor. E totas lenganaren. Et aissi son escriu tas granren delas soas chanssos. |
En Raimons de Miraval fo uns paubres cavalliers de Carcasses, que non avia mas qant la qarta part del castel de Miraval, et en aqel castel non estavon .LX. homen. Mas per lo sieu bel trobar e per lo sieu bel dire, e car saup plus d'amor e de dompnei, e de totz los faitz avinens e de totz los faitz plazens que corren entr'amadors et amairitz, si fon mout honratz e tengutz en car per lo bon comte Raimon de Tolosa qu'el clamava «N'Audiartz», et el lui. E·l coms donava a·N Raimon los chavals e·ls draps e·ls arnes e las armas que besoing li aviant; et era seigner de lui e de son alberc, e seigner del rei Peire d'Aragon, e del vescomte de Beders, e d'En Bertran de Saissac, e de totz los grans barons d'aqellas encontradas. E non era neguna grans valens dompna en totas aquellas encontradas que non desires e non s'apenes q'el s'entendes en ella, o q'el li volges ben per domestegessa, car el las sabia totas honrar e far grazir que nuills autr'hom; per que neguna dompna non crezia esser prezada ni honrada si non fos sos amics o sos benvolens en Raimons de Miraval. En maintas dompnas s'entendet, e·n fetz maintas bonas canssons. Mas non fo crezut qez el agues mais de neguna plazer en dreich d'amor; e totas l'enganaren. Et aissi son escriutas gran ren de las soas chanssos. |
 |
E n Raimons de miraual si fo uns paubres caualliers de carcasses. que non auia mas la quarta part del castel demiraual. (et) en aqel chastel non estauan. lx. homen. Mas p(er) lo sieu bel trobar ep(er) lo sieu bel dire. ecar el saup e damor ede dompnei plus edetotz los faitz auinens e de totz los faitz plazens que corren entramadors (et) amairitz. si fo muot honratz e tengutz encar p(er) lo comte detolo sa cui el clamaua naudiartz. et el lui. el coms li donaua los cauals els draps elas armas q(ue) mestier ebesoing li auiant. et era seigner de lui e de son alberc. e seigner del rei peire daragon. edel vesco(n)te de beders. eden bertran de saissac. edetotz los grans barons daqel las encontradas. enon era nuil la grans ualens dompna ento tas aqellas encontradas que non desires enon sapenes qel enten des en ella. o qel li uolgues ben p(er) domesteguessa. car el las sabia plus honrar efar grazir q(ue) nuills autrom. p(er)q(ue) neguna non crezia esser prezada sil non fos sos amics |
 |
Raimons de miraua. Emaintas do nas sentendet enfetz maintas bo nas chanssons. enon fo crezut qez el agues mais ben deneguna en dreit damor. etotas lenganeren. |
| E n Raimons de miraual si fo uns paubres caualliers de carcasses. que non auia mas la quarta part del castel demiraual. (et) en aqel chastel non estauan. lx. homen. Mas p(er) lo sieu bel trobar ep(er) lo sieu bel dire. ecar el saup e damor ede dompnei plus edetotz los faitz auinens e de totz los faitz plazens que corren entramadors (et) amairitz. si fo muot honratz e tengutz encar p(er) lo comte detolo sa cui el clamaua naudiartz. et el lui. el coms li donaua los cauals els draps elas armas q(ue) mestier ebesoing li auiant. et era seigner de lui e de son alberc. e seigner del rei peire daragon. edel vesco(n)te de beders. eden bertran de saissac. edetotz los grans barons daqel las encontradas. enon era nuil la grans ualens dompna ento tas aqellas encontradas que non desires enon sapenes qel enten des en ella. o qel li uolgues ben p(er) domesteguessa. car el las sabia plus honrar efar grazir q(ue) nuills autrom. p(er)q(ue) neguna non crezia esser prezada sil non fos sos amics Raimons de miraua. Emaintas do nas sentendet enfetz maintas bo nas chanssons. enon fo crezut qez el agues mais ben deneguna en dreit damor. etotas lenganeren. |
En Raimons de Miraval si fo uns paubres cavalliers de Carcasses, que non avia mas la quarta part del castel de Miraval, et en aqel chastel non estavan .LX. homen. Mas per lo sieu bel trobar e per lo sieu bel dire, e car el saup e d'amor, e de dompnei plus, e de totz los faitz avinens e de totz los faitz plazens que corren entr'amadors et amairitz, si fo mout honratz e tengutz en car per lo comte de Tolosa cui el clamava «N'Audiartz», et el lui. E·l coms li donava los cavals e·ls draps e las armas que mestier e besoign li aviant; et era seigner de lui e de son alberc, e seigner del rei Peire d'Aragon, e del vescomte de Beders, e d'En Bertran de Saissac, e de totz los grans barons d'aqellas encontradas. E non era nuilla grans valens dompna en totas aqellas encontradas que non desires e non s'apenes q'el entendes en ella, o q'el li volgues ben per domesteguessa, car el las sabia plus honrar e far grazir que nuills autr'om; per que neguna non crezia esser prezada si·l non fos sos amics Raimons de Mirava. E maintas donas s'entendet e·n fetz maintas bonas chanssons. E non fo crezut qez el agues mais ben de neguna en dreit d'amor: e totas l'enganeren. |
Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f64.item
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f140.item
[4] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f119.item
[5] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f87.item
[6] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f104.item
[7] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f114.item
[8] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f19.item.#
[9] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f162.item.zoom
[10] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f129.item
[11] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f75.item
[12] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f82.item
[13] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f70.item
