![]() |
Bernartz deuentedorn. COnortz eras sai ieu be. Q(ue) ies de mi no(n) penssatz. Puois salutz ni amistatz. Ni messatgiers nomen ue. Trop cuich |
![]() |
que fatz lonc aten. Et er ben semblans oimai. Qieu casse so cautre pren. Puois nomen uen auentura. Bels conortz qan mi soue. Cum eu fui p(er) uos honratz. Eqand era moblidatz. P(er) un pauc non muor desse. Eu eis mi uauc enqueren. Qem met de foudat emplai. Qand ieu midonz sobrepren. Dela mia forfaitura. Per ma colpa mes deue. Que ia non sia priuatz. Car uas lieis non sui tornatz. P(er) foudat que men rete. Tant ai estat longamen. Que de uergoigna q(ue)u nai non aus auer lardimen. Qei an sanz nomasegura. Ill mencolpet de tal re. Don me degra ue- nir gratz. Feqieu dei alaluerngatz. Tot ofi p(er) bona fe. Esieu en amar mespren. Tort a qui colpa men fai. Car qui ena- mor quer sen. Cel non a sen ni mesu- ra. Tant er gen seruitz p(er) me. Sos fers cors durs et iratz. Tro deltot sia adousatz. Ab bels digz et ab merce. Qieu ai ben tro- bat lengeing. Que gota daiga qe chai. Fer en un luoc tant souen. Tro caua la peira dura. Qui ben remira ni ue. Huoills egola fro(n)t efaz. Aissi son finas beutatz. Que mais ni meins noi coue. Cors lonc dreich eco- uinen. Gent afliban coinde gai. Hom nol pot lauzar tant gen. Cum la saup formar natura. Chanssoneta ara ten uai. Ala francha couinen. Cui pretz enanssa emeillura. Edigas li que bem uai. Car demon conort aten. Ioi egran bonauentura. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
COnortz eras sai ieu be. Q(ue) ies de mi no(n) penssatz. Puois salutz ni amistatz. Ni messatgiers nomen ue. Trop cuich que fatz lonc aten. Et er ben semblans oimai. Qieu casse so cautre pren. Puois nomen uen auentura. |
Conortz, eras sai ieu be que ies de mi non penssatz, puois salutz ni amistatz ni messatgiers no m’en ve. Trop cuich que fatz lonc aten, et er ben semblans oimai q’ieu casse so c’autre pren, puois no m’en ven aventura. |
II | II |
Bels conortz qan mi soue. Cum eu fui p(er) uos honratz. Eqand era moblidatz. P(er) un pauc non muor desse. Eu eis mi uauc enqueren. Qem met de foudat emplai. Qand ieu midonz sobrepren. Dela mia forfaitura. |
Bels Conortz, qan mi sove cum eu fui per vos honratz e qand era m’oblidatz, per un pauc no·n muor desse! Eu eis mi vauc enqueren, qe·m met de foudat e·m plai, qand ieu midonz sobrepren de la mia forfaitura. |
III | III |
Per ma colpa mes deue. Que ia non sia priuatz. Car uas lieis non sui tornatz. P(er) foudat que men rete. Tant ai estat longamen. Que de uergoigna q(ue)u nai non aus auer lardimen. Qei an sanz nomasegura. |
Per ma colpa m’esdeve que ia non sia privatz, car vas lieis non sui tornatz per foudat que m’en rete. Tant ai estat longamen que de vergoigna qu’eu n’ai, non aus aver l’ardimen qe i an, s’anz no m’asegura. |
IV | IV |
Ill mencolpet de tal re. Don me degra ue- nir gratz. Feqieu dei alaluerngatz. Tot ofi p(er) bona fe. Esieu en amar mespren. Tort a qui colpa men fai. Car qui ena- mor quer sen. Cel non a sen ni mesu- ra. |
Ill m’encolpet de tal re don me degra venir gratz. Fe q’ieu dei a l’Alverngatz, tot o fi per bona fe. E s’ieu en amar mespren, tort a qui colpa m’en fai, car qui en amor quer sen, cel non a sen ni mesura. |
V | V |
Tant er gen seruitz p(er) me. Sos fers cors durs et iratz. Tro deltot sia adousatz. Ab bels digz et ab merce. Qieu ai ben tro- bat lengeing. Que gota daiga qe chai. Fer en un luoc tant souen. Tro caua la peira dura. |
Tant er gen servitz per me sos fers cors durs et iratz, tro del tot sia adousatz ab bels digz et ab merce; q’ieu ai ben trobat lengeing que gota d’aiga qe chai, fer en un luoc tant soven, tro cava la peira dura. |
VI | VI |
Qui ben remira ni ue. Huoills egola fro(n)t efaz. Aissi son finas beutatz. Que mais ni meins noi coue. Cors lonc dreich eco- uinen. Gent afliban coinde gai. Hom nol pot lauzar tant gen. Cum la saup formar natura. |
Qui ben remira ni ve huoills e gola, front e faz, aissi son finas beutatz que mais ni meins no i cove; cors lonc, dreich e covinen, gent afliban, coind’e gai. Hom no·l pot lauzar tant gen cum la saup formar Natura. |
VII | VII |
Chanssoneta ara ten uai. Ala francha couinen. Cui pretz enanssa emeillura. |
Chanssoneta, ara t’en vai a la Francha covinen, cui pretz enanssa e meillura. |
VIII | VIII |
Edigas li que bem uai. Car demon conort aten. Ioi egran bonauentura. |
E digas li que be·m vai, car de Mon Conort aten ioi e gran bon’aventura. |
![]() |
![]() |