A cura di Sara Rattenni
![]() |
B Elhs Jaufre rudel. E r ai ieu ioy e suy iau L onc temps ai estat en dolor. e de tot mon a far marritz. q(ua)nc no fuy tan fort endurmitz. que nom rissides de paor. mas aras uey e pes e sen. que passat ai a quelh turmen. e non hi uuelh tornar iamays. M out mi tenon a gran honor. totz selhs cuy ieu ney obeditz. quar amon ioy suy reuertitz. e laus en lieys e dieu elhor. quer an lur grat e lur prezen. e que quieu men anes dizen. lai mi remanh e lay ma pays. M as per so men suy escharzitz. |
![]() |
ia non creyrai lauzen iador. q(ua)nc no fuy tan lunhatz damor. quer non sia sals e gueritz. plus sauis hom de mi mespren. per quieu sai ben azescien. quanc finamor ho- me non trays. M ielhs mi fora iazer uestitz. que despollatz sotz cobertor. e puesc uos en traire auctor. la nueyt quant ieu fuy assalhitz. totz temps nau rai mon cor dolen. quar aissis na- ueron rizen. quenquer en sospir en pantays. |
Jaufre rudel. | Jaufre Rudel |
I | |
B Elhs Jaufre rudel. mes lestius el temps flo ritz. quan lauzelh cha(n) ton sotz la flor. mas ieu tenc liuern per gensor. q(ua)r mais de ioy mi es cobitz. e quant hom ue son iauzimen. es ben razos e dauinen. quom sia plus coyndes eguay(s). |
Belhs m'es l'estius e·l temps floritz, quan l'auzelh chanton sotz la flor; mas ieu tenc l'ivern per gensor, quar mais de joy m'i es cobitz. E quant hom ve son jauzimen es ben razos e d'avinen qu'om sia plus coyndes e guays. |
II | |
E r ai ieu ioy e suy iau zitz. e restauratz en ma ualor. e non iray iamai alhor. ni non q(ue)r- rai autruy conquistz. queras say ben azescien. que selh es sa- uis qui aten. e selh es fols qui trop sirays. |
Er ai ieu joy e suy jauzitz e restauratz en ma valor, e non iray jamai alhor ni non querrai autruy conquistz: qu'eras say ben az escien que selh es savis qui aten, e selh es fols qui trop s'irays. |
III | |
L onc temps ai estat en dolor. e de tot mon a far marritz. q(ua)nc no fuy tan fort endurmitz. que nom rissides de paor. mas aras uey e pes e sen. que passat ai a quelh turmen. e non hi uuelh tornar iamays. |
Lonc temps ai estat en dolor e de tot mon afar marritz, qu'anc no fuy tan fort endurmitz que no·m rissides de paor. Mas aras vey e pes e sen que passat ai aquelh turmen, e non hi vuelh tornar ja mays. |
IV | |
M out mi tenon a gran honor. totz selhs cuy ieu ney obeditz. quar amon ioy suy reuertitz. e laus en lieys e dieu elhor. quer an lur grat e lur prezen. e que quieu men anes dizen. lai mi remanh e lay ma pays. |
Mout mi tenon a gran honor totz selhs cuy ieu n'ey obeditz, quar a mon joy suy revertitz; e laus en lieys e Dieu e lhor, quer an lur grat e lur prezen. E que qu'ieu m'en anes dizen, lai mi remanh e lay m'apays. |
V | |
M as per so men suy escharzitz. ia non creyrai lauzen iador. q(ua)nc no fuy tan lunhatz damor. quer non sia sals e gueritz. plus sauis hom de mi mespren. per quieu sai ben azescien. quanc finamor ho- me non trays. |
Mas per so m'en suy escharzitz, ja non creyrai lauzenjador: qu'anc no fuy tan lunhatz d'amor, qu'er no·n sia sals e gueritz. Plus savis hom de mi mespren: per qu'ieu sai ben az escien qu'anc fin'amor home non trays. |
VI | |
M ielhs mi fora iazer uestitz. que despollatz sotz cobertor. e puesc uos en traire auctor. la nueyt quant ieu fuy assalhitz. totz temps nau- rai mon cor dolen. quar aissis na- neron rizen. quenquer en sospir en pantays. |
Mielhs mi fora jazer vestitz, que despollatz sotz cobertor: e puesc vos en traire auctor la nueyt quant ieu fuy assalhitz. Totz temps n'aurai mon cor dolen, quar aissi·s n'aneron rizen, qu'enquer en sospir e·n pantays. |
Testo Careri 1996, p. 395.
Bel mes lestius el temps fluritz Els auzels chanton sotz la flor Mai ieu tenc liuern per gensor Car mais de ioi mi es cobitz E cant hom ue son iauzimen Es ben razos et auinen Com sia cueintes e gais |
I. Bel m'es l'estius e·l temps fluritz, e·ls auzels chanton sotz la flor; mai ieu tenc l'ivern per gensor, car mais de joi mi es cobitz. E cant hom ve son jauzimen, es ben razos et avinen c'om sia cueintes e gais. |
Erai ieu ioi e soi iausitz E restauratz en ma ualor E nonirai iamais aillor Ni conquerrai Ni conquerrai autruis conquitz Queras sai ben azessien Que sel es sauis qui aten E sel es fol qui trop sirais. |
II. Er ai ieu joi e soi jausitz e restauratz en ma valor, e non irai jamais aillor ni conquerrai autruis conquitz: qu'eras sai ben az essien que sel es savis qui aten, e sel es fol qui trop s'irais. |
Lonc temps ai estat en dolor E de tot mon afar marritz Canc no fui tan fort endurmitz Que nom reisides de paor Mas eras uei e pes e sen Que pasatz sui daisel turmen E noi uueil tornar iamais |
III. Lonc temps ai estat en dolor e de tot mon afar marritz, c'anc no fui tan fort endurmitz que no·m reisides de paor. Mas eras vei e pes e sen que pasatz sui d'aisel turmen, e no·i vueil tornar ja mais. |
Molt mo tenon a gran honor Tug silh a cui non soi peditz Car a mon ioi soi reuertitz E laus en dieu e lieis e lor Queran lur grat e lur prezen; E que que ieu manes dizen Lai mi remanh e lai mapais. |
IV. Molt m'o tenon a gran honor tug silh a cui non soi peditz car a mon joi soi revertitz; e laus en Dieu e lieis e lor, qu'er an lur grat e lur prezen. E que que ieu manes dizen, lai mi remanh e lai m'apais. |
Mai per so men soi escarzitz Ia non creirai lauzeniador Car non soi tan lonhatz damor Quer non sia sals e gueritz Plus sauis hom de mi mespren Perquieu sai be azessien Canc finamors home non trais. |
V. Mai per so men soi escarzitz, ja non creirai lauzenjador: car non soi tan lonhatz d'amor, qu'er no·n sia sals e gueritz. Plus savis hom de mi mespren: per qu'ieu sai be az essien c'anc fin'amors home non trais. |
Meills mi fora iazer uestitz E puesc uos en traire auctor Que despoillatz sotz cobertor La nueit cant ieu soi asaillitz Tostemps naurai mon cor dolen Caisis naneron rizen Quenquer en sospir en patais. |
VI. Meills mi fora jazer vestitz, e puesc vos en traire auctor que despoillatz sotz cobertor la nueit cant ieu soi asaillitz. Tostemps n'aurai mon cor dolen c'aisi·s n'aneron rizen, qu'enquer en sospir e·n patais. |
Mai duna re soi en error Enestai mos cors esbaitz Que tot can lo frairem desditz Aug Aug autreiar ala seror E nuills hom nona tan de sen Que puescauer cominalmen Que ues calque part non biais. |
VII. Mai d'una re soi en error e·n estai mos cors esbaitz: que tot can lo fraire·m desditz, aug autrejar a la seror. E nuills hom nona tan de sen, que puesc'aver cominalmen, que ves calque part non biais. |
El mes dabril e de pascor Can lauzel mouon lurs dous critz Adoncx uueil mos chans siauzitz Et aprendetz lo chantador E sapchatz tug cominalmen Quiem tenc per ricx e per manen Car soi descargatz de fol fais. |
VIII. El mes d'abril e de pascor, can l'auzel movon lurs dous critz, adoncx vueil mos chans si'auzitz. Et aprendetz lo, chantador! E sapchatz tug cominalmen qu'ie·m tenc per ricx e per manen, car soi descargatz de fol fais. |
A cura di Luca Gatti
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Jaufre Rudel. Bel m'est l'estius, e 'l temps fluritz E' ls auzels chanton sotz la flor; Mai ieu tenc l'ivern per gensor, Car mais de ioi mi es cobitz: E cant hom ve son iauzimen, Es ben razos, et avinen, Com sia cueintes, e gais. |
![]() |
Er ai ieu ioi, e soi iauzitz, E restauratz en ma valor; E non irai iamais aillor; Ni conquerrai autruis conquitz; Qu'eras sai ben ad essien, Que sol es savais qui aten, E sel es fol, qui trop s'irais. |
![]() |
Lonc temps ai estat en dolor, E de tot mon afar marritz, C'anc no fui tant fort endurmitz, Que no'm reisides de paor. Mas eras vei, e pes, e sen, Que passatz sui d'aisel turmen, E no i vueill tornar iamais. |
![]() |
Molt m'o tenon à gran honor Tug silh, a cui non soi peditz; Car à mon ioi soi revertitz; E laus en Dieu, e leis, e lor, Quer an lur grat, e lur prezen: Lai mi rimanh, e lai m'apais. |
![]() |
Mai per so men soi escarzitz; Ia non creirai lauzeniador, Car non soi tan lonhatz d'amor, Quer non sia sals, e gueritz. Plus savis hom de mi mespren, Per quieu sai be ad essien, C'anc fin amors home non trais. |
![]() |
Meills mi fora iazer vestitz, E puesc vos en traire auctor, Que despoillatz sotz cobertor La nueit, cant ieu soi assaillitz. Tostemps n'aurai mon cor dolen, C'aisis n'aneron rizen, Quenquer en sospir, e'n patais. |
![]() |
Mais d'una re soi en error, E n'estai mos cors esbaitz, Que tot can lo fraire'm desditz, Aug autreiar à la seror. E nuills hom non a tan de sen, Que puesc'aver cominalmen, Que ves calque part non biais. |
![]() |
El mes d'Abril, e de Pascor, Car l'auzel el movon lurs dous critz, Adoncs vueill mos chans sia'uzitz; Et aprendetzlo chantador, E sapchatz tug cominalmen, Quie'm tenc per rics, e per manen, Car soi descargatz de fol fais. |
Bel m'est l'estius, e 'l temps fluritz E' ls auzels chanton sotz la flor; Mai ieu tenc l'ivern per gensor, Car mais de ioi mi es cobitz: E cant hom ve son iauzimen, Es ben razos, et avinen, Com sia cueintes, e gais. |
I. Bel m'est l'estius e·l temps fluritz e·ls auzels chanton sotz la flor; mai ieu tenc l'ivern per gensor, car mais de joi m'i es cobitz. E cant hom ve son jauzimen, es ben razos et avinen c'om sia cueintes e gais. |
Er ai ieu ioi, e soi iauzitz, E restauratz en ma valor; E non irai iamais aillor; Ni conquerrai autruis conquitz; Qu'eras sai ben ad essien, Que sol es savais qui aten, E sel es fol, qui trop s'irais. |
II. Er ai ieu joi e soi jauzitz e restauratz en ma valor, e non irai jamais aillor ni conquerrai autruis conquitz: qu'eras sai ben ad essien, que sol es savais qui aten, e sel es fol qui trop s'irais. |
Lonc temps ai estat en dolor, E de tot mon afar marritz, C'anc no fui tant fort endurmitz, Que no'm reisides de paor. Mas eras vei, e pes, e sen, Que passatz sui d'aisel turmen, E no i vueill tornar iamais. |
III. Lonc temps ai estat en dolor e de tot mon afar marritz, c'anc no fui tant fort endurmitz que no·m reisides de paor. Mas eras vei e pes e sen que passatz sui d'aisel turmen e no i vueill tornar ja mais. |
Molt m'o tenon à gran honor Tug silh, a cui non soi peditz; Car à mon ioi soi revertitz; E laus en Dieu, e leis, e lor, Quer an lur grat, e lur prezen: Lai mi rimanh, e lai m'apais. |
IV. Molt m'o tenon a gran honor tug silh a cui non soi peditz, car a mon joi soi revertitz; e laus en Dieu e leis e lor, qu'er an lur grat e lur prezen. Lai mi rimanh e lai m'apais. |
Mai per so men soi escarzitz; Ia non creirai lauzeniador, Car non soi tan lonhatz d'amor, Quer non sia sals, e gueritz. Plus savis hom de mi mespren, Per quieu sai be ad essien, C'anc fin amors home non trais. |
V. Mai per so m'en soi escarzitz, ja non creirai lauzenjador: car non soi tan lonhatz d'amor, qu'er non sia sals e gueritz. Plus savis hom de mi mespren: per qu'ieu sai be ad essien c'anc fin'amors home non trais. |
Meills mi fora iazer vestitz, E puesc vos en traire auctor, Que despoillatz sotz cobertor La nueit, cant ieu soi assaillitz. Tostemps n'aurai mon cor dolen, C'aisis n'aneron rizen, Quenquer en sospir, e'n patais. |
VI. Meills mi fora jazer vestitz, e puesc vos en traire auctor, que despoillatz sotz cobertor la nueit cant ieu soi assaillitz. Tostemps n'aurai mon cor dolen, c'aisi·s n'aneron rizen, qu'enquer en sospir e·n patais. |
Mais d'una re soi en error, E n'estai mos cors esbaitz, Que tot can lo fraire'm desditz, Aug autreiar à la seror. E nuills hom non a tan de sen, Que puesc'aver cominalmen, Que ves calque part non biais. |
VII. Mais d'una re soi en error e·n estai mos cors esbaitz: que tot can lo fraire·m desditz, aug autrejar a la seror. E nuills hom non a tan de sen, que puesc'aver cominalmen, que ves calque part non biais. |
El mes d'Abril, e de Pascor, Can l'auzel movon lurs dous critz, Adoncs vueill mos chans sia'uzitz; Et aprendetzlo chantador, E sapchatz tug cominalmen, Quie'm tenc per rics, e per manen, Car soi descargatz de fol fais. |
VIII. El mes d'abril e de pascor, can l'auzel movon lurs dous critz, adoncs vueill mos chans si'auzitz. Et aprendetz lo, chantador! E sapchatz tug cominalmen, qu'ie·m tenc per rics e per manen, car soi descargatz de fol fais. |
Links:
[1] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f496.item.r=fran%C3%A7ais%20856.zoom