BdT 262,1
Mss.: C 214, Mʰ² 73, e 174 = Jaufre Rudel.
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 (Frank 571:9). Vers (chan) di 8 coblas doblas di 7 versi.
Edizioni: Stimming 1873, p. 49; Jeanroy 1915, p. 9; Pickens 1978, p. 144; Beltrami 1978-79; Wolf - Rosenstein 1983, p. 130; Chiarini 1985, p. 101; Lafont 1992, p. 48; Chiarini 2003, p. 109.
Vai al Rialto [1].
A cura di Flavia Volpe
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor
quar mais de joy m’i es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen
es ben razos e d’avinen
qu’om sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
e restauratz en ma valor,
e non iray jamai alhor
ni non querrai autruy conquistz,
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui aten
e selh es fols qui trop s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fort endurmitz
que no·m rissides de paor;
mas aras vey e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar jamays.
IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cuy ieu n’ey obeditz
quar a mon joy suy revertitz,
e laus en lieys e Dieu e lhor
qu’er an lur grat e lur prezen,
e, que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lay m’apays.
V.
Mas per so m’en suy esclarzitz:
ja non creyrai lauzenjador,
qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no·n sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trays.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz;
totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantays.
VII.
Mais d’una re soi en error,
e·n estai mos cors ebaïtz,
que tot can lo fraire·m desditz
aug autreiar a la seror,
e nuills hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vueill mos chans si’auzitz,
et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi m’i es cobitz.
Et quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e avinen
qu’om sia plus coindes e guais.
II.
Er ai ieu joi e sui jausitz
e restauratz en ma valor,
e non irai jamais alhor
ni non querrai autrui conquistz:
qu’eras sai ben az escien
que sol es savis qui aten,
e selh es fols qui tro s’irais.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
et de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz
que no·m reisides de paor.
Mas aras vei e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mais.
IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz;
e laus en lieis e Dieu e lor,
qu’er an lur grat e lur prezen.
E que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.
V.
Mas per so m’en sui encharzitz,
ja non creirai lauzenjador:
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren:
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trais.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz,
que despolhatz sotz cobertor:
e puesc vos en traire auctor
la nueit quant ieu fui assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantais.
VII.
Mais d’una re soi en error
e·n estai mos cors esbaitz:
que tot can lo fraire·m desditz,
aug autrejar a la seror.
E nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vuelh mos chans si’auzitz.
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi m’i es cobitz.
Et quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e avinen
qu’om sia plus coindes e guais.
II.
Er ai ieu joi e sui jausitz
e restauratz en ma valor,
e non irai jamais alhor
ni non querrai autrui conquistz:
qu’eras sai ben az escien
que sol es savis qui aten,
e selh es fols qui trop s’irais.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
et de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz
que no·m reisides de paor.
Mas aras vei e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mais.
IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz;
e laus en lieis e Dieu e lor,
qu’er an lur grat e lur prezen.
E que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.
V.
Mas per so m’en sui encharzitz,
ja non creirai lauzenjador:
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren:
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trais.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz,
que despolhatz sotz cobertor:
e puesc vos en traire auctor
la nueit quant ieu fui assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantais.
VII.
Mais d’una re soi en error
e·n estai mos cors esbaitz:
que tot can lo fraire·m desditz,
aug autrejar a la seror.
E nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vuelh mos chans si’auzitz.
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
Quan l’auzelh chanton sotz la flor,
Mas ieu tenc l’ivern per gensor
Quar mais de joy m’i es cobitz;
Et quant hom ve son jauzimen
Es ben razos e d’avinen
Qu’om sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
E restauratz en ma valor,
E non iray jamai alhor
Ni non querrai autrui conquistz,
Qu’eras say ben az escien
Que selh es savis, qui aten
E’ selh es fols, qui trop s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
E de tot mon afar marritz,
Qu’anc no fuy tant fort endurmitz
Que no·m rissides de paor.
Mas aras vey e pes e sen,
Que passat ai aquelh turmen,
E non hi vuelh tornar ja mays.
IV.
Mout mi tenon a gran honor
Tug silh, cui ieu n’ey obeditz
Quar a mon joi suy revertitz:
E laus en lieys e Dieu e lor,
Qu’er an lur grat e lur prezen,
E, que qu’ieu m’en anes dizen,
Lai mi remanh e lai m’apais.
V.
Mas per so m’en sui encharzitz,
Ja no·n creyrai lauzenjador,
Qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
Qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren;
Per qu’ieu sai ben az escien
Qu’anc fin’amor home non trays.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
Que despolhatz sotz cobertor
E puesc vos en traire auctor
La nueyt, quant ieu fuy assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
Quar aissi·s n’aneron rizen,
Qu’enquer en sospir e·n pantays.
VII.
Mais d’una re soi en error
E·n estai mos cors esbaïtz
Que tot can lo fraire·m desditz
Aug autrejar a la seror;
E nulhs hom non a tan de sen,
Que puesc’ aver cominalmen,
Que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor
Can l’auzel movon lur dous critz
Adoncs vuelh mos chans si’ auzitz,
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
Qu’ie·m tenc per ric e per manen
Car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius e’l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de jòy m’i es cobitz.
E quant hòm ve son jauzimen,
es ben razós e d’avinen
qu’òm sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu jòy e suy jausitz
e restauratz en ma valor,
e non iray jamai alhor
ni non querrai autruy conquistz,
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui atén,
e selh es fóls qui tròp s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fòrt endurmitz
que no’m rissidès de paor.
Mas aras vey e pen e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mays.
IV.
Mout mi tenon a gran honor
totz selhs cuy ieu n’ey obeditz,
quar a mon jòy suy revertitz;
e laus eu lieys e Dieu e lhor,
qu’er an lur grat e lur prezen.
E qué qu'ieu me’n anès dizen
lai mi remanh e lay m’apays.
V.
Mas per sò m’en suy encharzitz
ja non creyrai lauzenjadors:
q’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no’n sia sals e gueritz.
Plus savis hòm de mi mesprén,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors hòme non trays.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz.
Totz temps n’aurai mon còr dolen,
quar aissí’s n’aneron rizen
qu’enquer en sospir e’n pantais.
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
Quan l’auzelh chanton sotz la flor,
Mas ieu tenc l’ivern per gensor
Quar mais de joy m’i es cobitz;
Et quant hom ve son jauzimen,
Es ben razos e d’avinen
Qu’om sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
E restauratz en ma valor,
E non iray ja mai alhor
Ni non querrai autruy conquistz,
Qu’eras say ben az escïen
Que selh es savis qui aten
E selh es fols qui trop s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
E de tot mon afar marritz,
Qu’anc no fuy tant fort endurmitz
Que mo·m rissides de paor;
Mas aras vey e pes e sen
Que passat ai aquelh turmen
E non hi vuelh tornar ja mays.
IV.
Mout mi tenon a gran honor
Totz selhs cuy ieu n’ey obeditz.
Quar a mon joy suy revertitz
E laus en lieys e Dieu e lhor,
Qu’er an lur grat e lur prezen;
E que qu’ieu me n’anes dizen,
Lai me remanh e lay m’apays.
V.
Mas per so m·en suy encharzitz:
Ja non creyrai lauzenjador,
Qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
Qu’er non sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren,
Per qu’ieu sai ben az escïen
Qu’anc fin’ amor home no trays.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
Que despollatz sotz cobertor,
E puesc vos en traire auctor
La nueyt quant ieu fuy assalhitz:
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
Quar aissi n’aneron rizen,
Qu’enquer en sospir e·n pantays.
VII.
Mais d’una re soi en error,
E n’estai mos cors esbaïtz,
Que tot can lo fraire·m desditz
Aug autrejar a la seror;
E nuills hom non a tan de sen
(Que puesc’ aver cominalmen)
Que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de Pascor,
Can l’auzel movon lurs dous critz,
Adoncs vueill mon chans si’ auzitz;
Et aprendetz lo, cantador,
E sapchatz tug cominalmen
Qu’ie·m tenc per rics e per manen
Car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius el temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi mi es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e d’avinen,
qu’om sia plus coindes e guais.
II.
Er ai ieu joi e sui jauzitz
e restauratz en ma valor
e non irai jamai alhor
ni non querai autrui conquitz;
qu’eras sai ben az escien,
que selh es savis, qui aten,
e selh es fols, qui trop s’irais.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz,
que nom rissides de paor;
mas aras vei e pes e sen,
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar jamais.
IV.
Mout mi tenon a gran honor
tug silh, cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz,
e laus en lieis e dieu e lor,
qu’er an lur grat e lur prezen,
e que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.
V.
Mas per so m’en sui escharitz,
ja non creirai lauzenjador,
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er non sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren;
per qu’ieu sai ben az escien,
qu’anc fin’amor home non trais.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despolhatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueit, quant ieu fui assalhitz;
totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissis n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir en pantais.
VII.
Mais d’una re soi en error,
en estai mos cors esbaitz,
que tot, can lo frairem desditz,
aug autrejar a la seror;
e nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’ aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lurs dous critz,
adoncs vuelh, mos chans si’ auzitz,
et aprendetz lo, chantador;
e sapchatz tug cominalmen,
qu’ ieum tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
I
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor
quar mais de joy mi es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e d’avinen
qu’om sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz,
e restauratz en ma valor,
e non iray ja mai alhor,
ni non querrai autruy conquistz;
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui aten,
e selh es fols qui trop s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor,
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fort endurmitz
que no·m rissides de paor;
mas aras vey e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mays.
IV.
Mout mi tenon a gran honor,
totz selhs cuy ieu n’ey obeditz,
quar a mon joy suy revertitz,
e laus en lieys e Dieu e lhor,
qu’er an lur grat e lur prezen,
e que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lay m’apays.
V.
Mas per so m’en suy escharzitz,
ja non creyrai lauzenjador;
qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no·n sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amor home non trays.
VI.
Mielhs mi for a jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz;
totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantays.
VII.
Mais d’una re soi en error,
e·n estai mos cors ebaïtz:
que tot can lo fraire·m desditz
aug autrejar a la seror;
e nuills hom non a tan de sen
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vueill mos chans si’auzitz:
et aprendetz lo, chantador!
e sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per rics e per manen
car soi descargatz de fol fais.
1
C: Belhs m'es l'estius e·l temps floritz
Mʰ²: Bel m'es l'estius e·l temps fluritz
e: Bel m'est l'estius e·l temps fluritz
2
C: quan l'auzelh chanton sotz la flor
Mʰ²: e·ls auzels chanton sotz la flor
e: e·ls auzels chanton sotz la flor
3
C: mas ieu tenc l'ivern per gensor
Mʰ²: mai ieu tenc l'ivern per gensor
e: mai ieu tenc l'ivern per gensor
4
C: quar mais de joy m'i es cobitz
Mʰ²: car mais de joi mi es cobitz
e: car mais de joi m'i es cobitz
5
C: e quant hom ve son jauzimen
Mʰ²: e cant hom ve son jauzimen
e: e cant hom ve son jauzimen
6
C: es ben razos e d'avinen
Mʰ²: es ben razos et avinen
e: es ben razos et avinen
7
C: qu'om sia plus coyndes e guays.
Mʰ²: c'om sia cueintes e gais.
e: c'om sia cueintes e gais.
8
C: Er ai ieu joy e suy jauzitz
Mʰ²: Er ai ieu joi e soi jausitz
e: Er ai ieu joi e soi jauzitz
9
C: e restauratz en ma valor
Mʰ²: e restauratz en ma valor
e: e restauratz en ma valor
10
C: e non iray iamai alhor
Mʰ²: e non irai jamais aillor
e: e non irai jamais aillor
11
C: ni non querrai autruy conquistz
Mʰ²: ni conquerrai autruis conquitz
e: ni conquerrai autruis conquitz
12
C: qu'eras say ben az escien
Mʰ²: qu'eras sai ben az essien
e: qu'eras sai ben ad essien
13
C: que selh es savis qui aten
Mʰ²: que sel es savis qui aten
e: que sol es savais qui aten
14
C: e selh es fols qui trop s'irays.
Mʰ²: e sel es fol qui trop s'irais.
e: e sel es fol qui trop s'irais.
15
C: Lonc temps ai estat en dolor
Mʰ²: Lonc temps ai estat en dolor
e: Lonc temps ai estat en dolor
16
C: e de tot mon afar marritz
Mʰ²: e de tot mon afar marritz
e: e de tot mon afar marritz
17
C: qu'anc no fuy tan fort endurmitz
Mʰ²: c'anc no fui tan fort endurmitz
e: c'anc no fui tant fort endurmitz
18
C: que no·m rissides de paor
Mʰ²: que no·m reisides de paor
e: que no·m reisides de paor
19
C: mas aras vey e pes e sen
Mʰ²: mas eras vei e pes e sen
e: mas eras vei e pes e sen
20
C: que passat ai aquelh turmen
Mʰ²: que pasatz sui d'aisel turmen
e: que passatz sui d'aisel turmen
21
C: e non hi vuelh tornar ja mays.
Mʰ²: e no·i vueil tornar ja mais.
e: e no i vueill tornar ja mais.
22
C: Mout mi tenon a gran honor
Mʰ²: Molt m'o tenon a gran honor
e: Molt m'o tenon a gran honor
23
C: totz selhs cuy ieu n'ey obeditz
Mʰ²: tug silh a cui non soi peditz
e: tug silh a cui non soi peditz
24
C: quar a mon joy suy revertitz
Mʰ²: car a mon joi soi revertitz
e: car a mon joi soi revertitz
25
C: e laus en lieys e Dieu e lhor
Mʰ²: e laus en Dieu e lieis e lor
e: e laus en Dieu e leis e lor
26
C: quer an lur grat e lur prezen
Mʰ²: qu'er an lur grat e lur prezen
e: qu'er an lur grat e lur prezen
27
C: e que qu'ieu m'en anes dizen
Mʰ²: e que que ieu manes dizen
e: manca
28
C: lai mi remanh e lay m'apays.
Mʰ²: lai mi remanh e lai m'apais.
e: lai mi rimanh e lai m'apais
29
C: Mas per so m'en suy escharzitz
Mʰ²: Mai per so men soi escarzitz
e: Mai per so m'en soi escarzitz
30
C: ja non creyrai lauzenjador
Mʰ²: ja non creirai lauzenjador
e: ja non creirai lauzenjador
31
C: qu'anc no fuy tan lunhatz d'amor
Mʰ²: car non soi tan lonhatz d'amor
e: car non soi tan lonhatz d'amor
32
C: qu'er no·n sia sals e gueritz
Mʰ²: qu'er no·n sia sals e gueritz
e: qu'er non sia sals e gueritz
33
C: plus savis hom de mi mespren
Mʰ²: plus savis hom de mi mespren
e: plus savis hom de mi mespren
34
C: per qu'ieu sai ben az escien
Mʰ²: per qu'ieu sai be az essien
e: per qu'ieu sai be ad essien
35
C: qu'anc fin'amor home non trays.
Mʰ²: c'anc fin'amors home non trais.
e: c'anc fin'amors home non trais.
36
C: Mielhs mi fora jazer vestitz
Mʰ²: Meills mi fora jazer vestitz
e: Meills mi fora jazer vestitz
37
C: que despollatz sotz cobertor
Mʰ²: que despoillatz sotz cobertor (v. 38)
e: que despoillatz sotz cobertor (v. 38)
38
C: e puesc vos en traire auctor
Mʰ²: e puesc vos en traire auctor (v. 37)
e: e puesc vos en traire auctor (v. 37)
39
C: la nueyt quant ieu fuy assalhitz
Mʰ²: la nueit cant ieu soi asaillitz
e: la nueit, cant ieu soi assaillitz
40
C: totz temps n'aurai mon cor dolen
Mʰ²: tostemps n'aurai mon cor dolen
e: tostemps n'aurai mon cor dolen
41
C: quar aissi·s n'aneron rizen
Mʰ²: c'aisi·s n'aneron rizen
e: c'aisi·s n'aneron rizen
42
C: qu'enquer en sospir e·n pantays.
Mʰ²: qu'enquer en sospir e·n patais.
e: qu'enquer en sospir e·n patais.
43
Mʰ²: Mai d'una re soi en error
e: Mais d'una re soi en error
44
Mʰ²: e·n estai mos cors esbaitz
e: e·n estai mos cors esbaitz
45
Mʰ²: que tot can lo fraire·m desditz
e: que tot can lo fraire·m desditz
46
Mʰ²: aug autrejar a la seror
e: aug autrejar a la seror
47
Mʰ²: e nuills hom nona tan de sen
e: e nuills hom non a tan de sen,
48
Mʰ²: que puesc'aver cominalmen
e: que puesc'aver cominalmen
49
Mʰ²: que ves calque part non biais.
e: que ves calque part non biais.
50
Mʰ²: El mes d'abril e de pascor
e: El mes d'abril e de pascor
51
Mʰ²: can l'auzel movon lurs dous critz
e: can l'auzel movon lurs dous critz
52
Mʰ²: adoncx vueil mos chans si'auzitz
e: adoncs vueill mos chans si'auzitz
53
Mʰ²: et aprendetz lo chantador
e: et aprendetz lo chantador
54
Mʰ²: e sapchatz tug cominalmen
e: e sapchatz tug cominalmen
55
Mʰ²: qu'ie·m tenc per ricx e per manen
e: qu'ie·m tenc per rics e per manen
56
Mʰ²: car soi descargatz de fol fais.
e: car soi descargatz de fol fais.
A cura di Sara Rattenni
![]() |
B Elhs Jaufre rudel. E r ai ieu ioy e suy iau L onc temps ai estat en dolor. e de tot mon a far marritz. q(ua)nc no fuy tan fort endurmitz. que nom rissides de paor. mas aras uey e pes e sen. que passat ai a quelh turmen. e non hi uuelh tornar iamays. M out mi tenon a gran honor. totz selhs cuy ieu ney obeditz. quar amon ioy suy reuertitz. e laus en lieys e dieu elhor. quer an lur grat e lur prezen. e que quieu men anes dizen. lai mi remanh e lay ma pays. M as per so men suy escharzitz. |
![]() |
ia non creyrai lauzen iador. q(ua)nc no fuy tan lunhatz damor. quer non sia sals e gueritz. plus sauis hom de mi mespren. per quieu sai ben azescien. quanc finamor ho- me non trays. M ielhs mi fora iazer uestitz. que despollatz sotz cobertor. e puesc uos en traire auctor. la nueyt quant ieu fuy assalhitz. totz temps nau rai mon cor dolen. quar aissis na- ueron rizen. quenquer en sospir en pantays. |
Jaufre rudel. | Jaufre Rudel |
I | |
B Elhs Jaufre rudel. mes lestius el temps flo ritz. quan lauzelh cha(n) ton sotz la flor. mas ieu tenc liuern per gensor. q(ua)r mais de ioy mi es cobitz. e quant hom ue son iauzimen. es ben razos e dauinen. quom sia plus coyndes eguay(s). |
Belhs m'es l'estius e·l temps floritz, quan l'auzelh chanton sotz la flor; mas ieu tenc l'ivern per gensor, quar mais de joy m'i es cobitz. E quant hom ve son jauzimen es ben razos e d'avinen qu'om sia plus coyndes e guays. |
II | |
E r ai ieu ioy e suy iau zitz. e restauratz en ma ualor. e non iray iamai alhor. ni non q(ue)r- rai autruy conquistz. queras say ben azescien. que selh es sa- uis qui aten. e selh es fols qui trop sirays. |
Er ai ieu joy e suy jauzitz e restauratz en ma valor, e non iray jamai alhor ni non querrai autruy conquistz: qu'eras say ben az escien que selh es savis qui aten, e selh es fols qui trop s'irays. |
III | |
L onc temps ai estat en dolor. e de tot mon a far marritz. q(ua)nc no fuy tan fort endurmitz. que nom rissides de paor. mas aras uey e pes e sen. que passat ai a quelh turmen. e non hi uuelh tornar iamays. |
Lonc temps ai estat en dolor e de tot mon afar marritz, qu'anc no fuy tan fort endurmitz que no·m rissides de paor. Mas aras vey e pes e sen que passat ai aquelh turmen, e non hi vuelh tornar ja mays. |
IV | |
M out mi tenon a gran honor. totz selhs cuy ieu ney obeditz. quar amon ioy suy reuertitz. e laus en lieys e dieu elhor. quer an lur grat e lur prezen. e que quieu men anes dizen. lai mi remanh e lay ma pays. |
Mout mi tenon a gran honor totz selhs cuy ieu n'ey obeditz, quar a mon joy suy revertitz; e laus en lieys e Dieu e lhor, quer an lur grat e lur prezen. E que qu'ieu m'en anes dizen, lai mi remanh e lay m'apays. |
V | |
M as per so men suy escharzitz. ia non creyrai lauzen iador. q(ua)nc no fuy tan lunhatz damor. quer non sia sals e gueritz. plus sauis hom de mi mespren. per quieu sai ben azescien. quanc finamor ho- me non trays. |
Mas per so m'en suy escharzitz, ja non creyrai lauzenjador: qu'anc no fuy tan lunhatz d'amor, qu'er no·n sia sals e gueritz. Plus savis hom de mi mespren: per qu'ieu sai ben az escien qu'anc fin'amor home non trays. |
VI | |
M ielhs mi fora iazer uestitz. que despollatz sotz cobertor. e puesc uos en traire auctor. la nueyt quant ieu fuy assalhitz. totz temps nau- rai mon cor dolen. quar aissis na- neron rizen. quenquer en sospir en pantays. |
Mielhs mi fora jazer vestitz, que despollatz sotz cobertor: e puesc vos en traire auctor la nueyt quant ieu fuy assalhitz. Totz temps n'aurai mon cor dolen, quar aissi·s n'aneron rizen, qu'enquer en sospir e·n pantays. |
Testo Careri 1996, p. 395.
Bel mes lestius el temps fluritz Els auzels chanton sotz la flor Mai ieu tenc liuern per gensor Car mais de ioi mi es cobitz E cant hom ue son iauzimen Es ben razos et auinen Com sia cueintes e gais |
I. Bel m'es l'estius e·l temps fluritz, e·ls auzels chanton sotz la flor; mai ieu tenc l'ivern per gensor, car mais de joi mi es cobitz. E cant hom ve son jauzimen, es ben razos et avinen c'om sia cueintes e gais. |
Erai ieu ioi e soi iausitz E restauratz en ma ualor E nonirai iamais aillor Ni conquerrai Ni conquerrai autruis conquitz Queras sai ben azessien Que sel es sauis qui aten E sel es fol qui trop sirais. |
II. Er ai ieu joi e soi jausitz e restauratz en ma valor, e non irai jamais aillor ni conquerrai autruis conquitz: qu'eras sai ben az essien que sel es savis qui aten, e sel es fol qui trop s'irais. |
Lonc temps ai estat en dolor E de tot mon afar marritz Canc no fui tan fort endurmitz Que nom reisides de paor Mas eras uei e pes e sen Que pasatz sui daisel turmen E noi uueil tornar iamais |
III. Lonc temps ai estat en dolor e de tot mon afar marritz, c'anc no fui tan fort endurmitz que no·m reisides de paor. Mas eras vei e pes e sen que pasatz sui d'aisel turmen, e no·i vueil tornar ja mais. |
Molt mo tenon a gran honor Tug silh a cui non soi peditz Car a mon ioi soi reuertitz E laus en dieu e lieis e lor Queran lur grat e lur prezen; E que que ieu manes dizen Lai mi remanh e lai mapais. |
IV. Molt m'o tenon a gran honor tug silh a cui non soi peditz car a mon joi soi revertitz; e laus en Dieu e lieis e lor, qu'er an lur grat e lur prezen. E que que ieu manes dizen, lai mi remanh e lai m'apais. |
Mai per so men soi escarzitz Ia non creirai lauzeniador Car non soi tan lonhatz damor Quer non sia sals e gueritz Plus sauis hom de mi mespren Perquieu sai be azessien Canc finamors home non trais. |
V. Mai per so men soi escarzitz, ja non creirai lauzenjador: car non soi tan lonhatz d'amor, qu'er no·n sia sals e gueritz. Plus savis hom de mi mespren: per qu'ieu sai be az essien c'anc fin'amors home non trais. |
Meills mi fora iazer uestitz E puesc uos en traire auctor Que despoillatz sotz cobertor La nueit cant ieu soi asaillitz Tostemps naurai mon cor dolen Caisis naneron rizen Quenquer en sospir en patais. |
VI. Meills mi fora jazer vestitz, e puesc vos en traire auctor que despoillatz sotz cobertor la nueit cant ieu soi asaillitz. Tostemps n'aurai mon cor dolen c'aisi·s n'aneron rizen, qu'enquer en sospir e·n patais. |
Mai duna re soi en error Enestai mos cors esbaitz Que tot can lo frairem desditz Aug Aug autreiar ala seror E nuills hom nona tan de sen Que puescauer cominalmen Que ues calque part non biais. |
VII. Mai d'una re soi en error e·n estai mos cors esbaitz: que tot can lo fraire·m desditz, aug autrejar a la seror. E nuills hom nona tan de sen, que puesc'aver cominalmen, que ves calque part non biais. |
El mes dabril e de pascor Can lauzel mouon lurs dous critz Adoncx uueil mos chans siauzitz Et aprendetz lo chantador E sapchatz tug cominalmen Quiem tenc per ricx e per manen Car soi descargatz de fol fais. |
VIII. El mes d'abril e de pascor, can l'auzel movon lurs dous critz, adoncx vueil mos chans si'auzitz. Et aprendetz lo, chantador! E sapchatz tug cominalmen qu'ie·m tenc per ricx e per manen, car soi descargatz de fol fais. |
A cura di Luca Gatti
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Jaufre Rudel. Bel m'est l'estius, e 'l temps fluritz E' ls auzels chanton sotz la flor; Mai ieu tenc l'ivern per gensor, Car mais de ioi mi es cobitz: E cant hom ve son iauzimen, Es ben razos, et avinen, Com sia cueintes, e gais. |
![]() |
Er ai ieu ioi, e soi iauzitz, E restauratz en ma valor; E non irai iamais aillor; Ni conquerrai autruis conquitz; Qu'eras sai ben ad essien, Que sol es savais qui aten, E sel es fol, qui trop s'irais. |
![]() |
Lonc temps ai estat en dolor, E de tot mon afar marritz, C'anc no fui tant fort endurmitz, Que no'm reisides de paor. Mas eras vei, e pes, e sen, Que passatz sui d'aisel turmen, E no i vueill tornar iamais. |
![]() |
Molt m'o tenon à gran honor Tug silh, a cui non soi peditz; Car à mon ioi soi revertitz; E laus en Dieu, e leis, e lor, Quer an lur grat, e lur prezen: Lai mi rimanh, e lai m'apais. |
![]() |
Mai per so men soi escarzitz; Ia non creirai lauzeniador, Car non soi tan lonhatz d'amor, Quer non sia sals, e gueritz. Plus savis hom de mi mespren, Per quieu sai be ad essien, C'anc fin amors home non trais. |
![]() |
Meills mi fora iazer vestitz, E puesc vos en traire auctor, Que despoillatz sotz cobertor La nueit, cant ieu soi assaillitz. Tostemps n'aurai mon cor dolen, C'aisis n'aneron rizen, Quenquer en sospir, e'n patais. |
![]() |
Mais d'una re soi en error, E n'estai mos cors esbaitz, Que tot can lo fraire'm desditz, Aug autreiar à la seror. E nuills hom non a tan de sen, Que puesc'aver cominalmen, Que ves calque part non biais. |
![]() |
El mes d'Abril, e de Pascor, Car l'auzel el movon lurs dous critz, Adoncs vueill mos chans sia'uzitz; Et aprendetzlo chantador, E sapchatz tug cominalmen, Quie'm tenc per rics, e per manen, Car soi descargatz de fol fais. |
Bel m'est l'estius, e 'l temps fluritz E' ls auzels chanton sotz la flor; Mai ieu tenc l'ivern per gensor, Car mais de ioi mi es cobitz: E cant hom ve son iauzimen, Es ben razos, et avinen, Com sia cueintes, e gais. |
I. Bel m'est l'estius e·l temps fluritz e·ls auzels chanton sotz la flor; mai ieu tenc l'ivern per gensor, car mais de joi m'i es cobitz. E cant hom ve son jauzimen, es ben razos et avinen c'om sia cueintes e gais. |
Er ai ieu ioi, e soi iauzitz, E restauratz en ma valor; E non irai iamais aillor; Ni conquerrai autruis conquitz; Qu'eras sai ben ad essien, Que sol es savais qui aten, E sel es fol, qui trop s'irais. |
II. Er ai ieu joi e soi jauzitz e restauratz en ma valor, e non irai jamais aillor ni conquerrai autruis conquitz: qu'eras sai ben ad essien, que sol es savais qui aten, e sel es fol qui trop s'irais. |
Lonc temps ai estat en dolor, E de tot mon afar marritz, C'anc no fui tant fort endurmitz, Que no'm reisides de paor. Mas eras vei, e pes, e sen, Que passatz sui d'aisel turmen, E no i vueill tornar iamais. |
III. Lonc temps ai estat en dolor e de tot mon afar marritz, c'anc no fui tant fort endurmitz que no·m reisides de paor. Mas eras vei e pes e sen que passatz sui d'aisel turmen e no i vueill tornar ja mais. |
Molt m'o tenon à gran honor Tug silh, a cui non soi peditz; Car à mon ioi soi revertitz; E laus en Dieu, e leis, e lor, Quer an lur grat, e lur prezen: Lai mi rimanh, e lai m'apais. |
IV. Molt m'o tenon a gran honor tug silh a cui non soi peditz, car a mon joi soi revertitz; e laus en Dieu e leis e lor, qu'er an lur grat e lur prezen. Lai mi rimanh e lai m'apais. |
Mai per so men soi escarzitz; Ia non creirai lauzeniador, Car non soi tan lonhatz d'amor, Quer non sia sals, e gueritz. Plus savis hom de mi mespren, Per quieu sai be ad essien, C'anc fin amors home non trais. |
V. Mai per so m'en soi escarzitz, ja non creirai lauzenjador: car non soi tan lonhatz d'amor, qu'er non sia sals e gueritz. Plus savis hom de mi mespren: per qu'ieu sai be ad essien c'anc fin'amors home non trais. |
Meills mi fora iazer vestitz, E puesc vos en traire auctor, Que despoillatz sotz cobertor La nueit, cant ieu soi assaillitz. Tostemps n'aurai mon cor dolen, C'aisis n'aneron rizen, Quenquer en sospir, e'n patais. |
VI. Meills mi fora jazer vestitz, e puesc vos en traire auctor, que despoillatz sotz cobertor la nueit cant ieu soi assaillitz. Tostemps n'aurai mon cor dolen, c'aisi·s n'aneron rizen, qu'enquer en sospir e·n patais. |
Mais d'una re soi en error, E n'estai mos cors esbaitz, Que tot can lo fraire'm desditz, Aug autreiar à la seror. E nuills hom non a tan de sen, Que puesc'aver cominalmen, Que ves calque part non biais. |
VII. Mais d'una re soi en error e·n estai mos cors esbaitz: que tot can lo fraire·m desditz, aug autrejar a la seror. E nuills hom non a tan de sen, que puesc'aver cominalmen, que ves calque part non biais. |
El mes d'Abril, e de Pascor, Can l'auzel movon lurs dous critz, Adoncs vueill mos chans sia'uzitz; Et aprendetzlo chantador, E sapchatz tug cominalmen, Quie'm tenc per rics, e per manen, Car soi descargatz de fol fais. |
VIII. El mes d'abril e de pascor, can l'auzel movon lurs dous critz, adoncs vueill mos chans si'auzitz. Et aprendetz lo, chantador! E sapchatz tug cominalmen, qu'ie·m tenc per rics e per manen, car soi descargatz de fol fais. |
Links:
[1] http://www.rialto.unina.it/JfrRud/262.1(Chiarini).htm
[2] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f496.item.r=fran%C3%A7ais%20856.zoom