Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > MARCABRU > EDIZIONE > Al prim comens de l'ivernaill

Al prim comens de l'ivernaill

BdT 293,4

Mss: A 33, I 120, K 106, N 266, a¹, d 307

Metrica: a8 b8 a4 a8 c8 b8 vers di 11 coblas di 6 versi e tornada di 3 versi 

Edizioni: Dejeanne 1909, p. 13; Gaunt-Harvey 1987, pp. 59-101;  Lazzerini 1992, pp. 7-42; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 65

  • letto 3813 volte

Edizioni

  • letto 875 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Al prim comens de l'ivernaill
Qand plovon del bosc li glandutz,
Vuoill c' om s' engaill
De Proeza, que non tressaill,
E que n'esti' amanoïtz
Aissi cum s'era·l temps herbutz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Al prim comenz de l’invernailh
can plovon del bosch li glandus
vueil c’om s’esgailh
de proeza – qe non tressailh –
e qe n’esti’ amanoïtz,
aissi com s’era·l temps herbutz.
II.
 
 
 
 
12
 
Ladoncs quecs avols hom se plaing
Qand ve· l temps frei e las palutz,
Contra· l regaing,
Que·is avil' e met en bargaing
Qu'en estiu que non es vestitz.
Pot anar d'una peilla nutz.
Ladoncs qecs avols hom se plaing
can ve·l temps frei e las palutz
contra.l regaing,
q’el s’avil’ e met en bargain,
q’en estiu, qe non es vestitz,
pot anar d’una peilla nutz.
III.
 
 
 
 
18
 
Aquist fant semblan a tahi
Al ser quan son plen e pagutz,
Apres lo vi(n),
E no lor ne soue· l maiti(n),
Anz jura·l senros acropitz
C'anc tan lagz temps non fo vehutz.
Aqist fan semblan ataïn
al ser, can son plen e pagutz
apres lo vin,
e no lor ne sove·l matin,
anz jura·l senros acropiz
c’anc tan lagz temps non fon veütz.
IV.
 
 
 
 
24
 
Joves homes de bel semhlan
Vei per Malvestat deceubutz;
Que van gaban
Dizo, mil essais encogan:
« Farem qan lo temps er floritz »,
Mas lai reman lo gabs e·l brutz.
Joves homes de bel semblan
vei per mal vestit deseubutz
qe van guaban.
Dizo: ‘mil esais encoguan
farem cant lo temps er fluritz’.
Mas lai rema lo gaps e·l brutz.
V.
 
 
 
 
30
 
Cill ant l'usatge del gosso
Que ditz qand sera a la lutz
Fara maio,
Puois qand es lai qui l'en somo,
Non er escoutatz ni auzitz,
Anc per lui non fo dolatz fustz.
Sil an l’usatge del gozo
qe ditz cant sera a la lutz
fara maio;
pueis cant es lai qui l’en somo
non er escoutatz ni auzitz.
Anc per lui non fo dolatz fustz.
VI.
 
 
 
 
36
 
Moillerat, li meillor del mon
Foratz, mas chascus vos faitz drutz,
Que vos confon
E son acaminat li con
Per qu'es Jovens forabanditz
E vos en appell'om cornutz.
Moilleratz, li meillor del mon
foratz, mas chascus vos faitz drutz,
qe vos cofon,
e son acaminat li con,
per q’es jovenz a fro[n] bauditz
e vos en apel’ on cornutz.
VII.
 
 
 
 
42
 

Pos vei qe d’ambas las partz nems
bauzatz per lauzengiers becutz,
an pur ensems
– mas mai no·n puesc – la merd’ e·l fems,
qu’en la sima e·n la raïtz,
vei c’avoleza co’ e clutz.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Lo pretz del dan e del barat,
De calque part sia vengutz,
Ant moillerat;
Et ieu ai lo lor autreiat,
E Jois es entr' els esbauditz
E Donars alqes mantengutz.
Lo pretz del dan e del barat
davas on qe sia vengutz
an moillerat
et ieu ei lor o autreiat,
per zo car i es jois jauzitz
d’aqels, e donar mantengutz.
IX.
 
 
 
 
54
 
A tort o a dreig vant dessus
E Jovens se clama vencutz ;
Li mais e· l plus
A penas trobo qui· l[ s] gratus;
Capel s'a levat d'avols critz
Uns per un bou que n'a agutz.
C’a tort e adrei van desus
per jovenz qe·s clama vencutz:
lo mais e.l plus
a penas a de qe·s gratus:
capel a vestit d’avol critz,
de mil de bos qe·n a agutz.
X.
 
 
 
 
60
 
Poestatz non pot esser pros
Qui noi·s sap guerrir de sanglutz
O d'una tos.
Li orfanel van garaingnos
Segon so que Marcabrus ditz
Trian los grans mest los menutz.
Pozestatz non pot esser pros
si non sap guerir d’un sanglot
o d’una tos:
li orfanel van guaran nos
segon zo qe Marchabrus ditz,
trian los granz mest los menutz.
XI.
 
 
 
 
66
 
En Castell 'et en Portegal
Non trametrai autras salutz,
Mas Dieus los sal !
Et en Barselon 'atretal
. . . . . . . . . . . . . . . .
E neis la valor son perdutz.
En Castella e·n Portegal
voil trametre aqestas salutz –
mas Dieus los sal –
et en Barselona atretal
. . . . . . . . . . . . . . . .
e neis la valor son perdutz.
XII.
 
69
 
En Gascoingna, sai, ves Orsaut,
Me dizo qu'en creis uns petitz,
O·m trobarez s'ieu sui perdutz.
En Gascognha sai, vas Orsal
me dizon q’encreis uns petitz
on trob azesc se soi perdutz.
  • letto 617 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3039 volte

CANZONIERE A

  • letto 3036 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto  [1]

 

  • letto 532 volte

Edizione diplomatica

[c. 33rA]
 

  Marcabruns
​  A Lprim comens delinuernaill. Qand
      plouen del bosc liglandutz. Uuoill
  com sengaill. Deproeza que non tressaill.
  Eque nestia amanoitz. Aissi cum seral te(m)ps
  erbutz.


  L  a doncs que auols hom seplaing.Qand
  uel temps frei elas palutz. Contral regai(n)g.
  qeis auila emet enbargaing. Qen estiu
  que non es uestutz. Pot anar duna peil-
  la nutzPunto metrico di fine cobla assente


  A  qist fant semblan atahi. Alser q(a)n son
  plen epagut.Apres lo uin. Eno lorne seuel
  maitin . Anz iural senros acropitz.Canc
  tant loncs temps non fo uehutz.


  I  oues homes debel semblan. Uei p(er)malue-
  stat deceubutz. Que uan gaban. Deso mil
  essais encogan. Farem qan lotemps er
  floritz. Mas lai reman logabs elbrutz.


  C  ill ant lusatge del gosso. Que ditz qand
  sera ala lutz. Fara maio. Puois qand es
  lai qui len somo. Non er escoutatz ni au-
  zitz. Ni p(er)lui non fo dolatz fustz.


  M  oillerat limeillor delmon. Foratz mas
  chascus uos faitz drutz. Que uos confon.
  Eson acaminat li con. P(er)qes iouens astro-
  bauditz. Euos enapellom cornutz.

  L o pretz del dan edel barat. Decal qe part
[c. 33rB]
 

  sia uengutz.Ant moillerat. Et ieuai lo
  lor autreiat. Eiois es entrels esbauditz.
  Edonars alqes mantengutz.


  A  tort o adreig uant desus. Eiouens se
  clama uencutz.Li mais elplus. Apenas
  troba quil gratus. Capel saleuat dauols
  critz.Un p(er) un bous q(ue)na agutz.


  P  oissas non es poestatz pros. Qan non sap
  garir dels sanglutz.Ni duna tos. Cu(m) fai
  cainz regardara nos. Donas si marcabrus
  o ditz. Desanat ligran los menutz.


  E  ncastella euas portegau.On anc no(n)fo
​  trames salutz. E dieus los sau. Euas bar
  celona atretau. Puois lo peitauis mes
  faillitz. Serai mai cu(m) artus p(er)dutz.
  • letto 3748 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 513 volte

CANZONIERE I

  • letto 730 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [2]

 

  • letto 470 volte

Edizione diplomatica

[c. 120rB]  

               Marcabrus
  A L p(ri)m come(n)s del iuernaill. Can plouo(n)
     del bosc li glandur. Uoill cu(m)segaill.
     De proessa q(ue) n(on) tresaill.Eq(ue)n estia ama-
  noiz. Aissi cu(m)seral te(m)ps erbutz.


  A doncs que auols hom si plai(n)g.Ca(n)t ue
  lo temps elas palutz. Contral regai(n)g.Q(ue)n
  estiu que n(on) es uestitz. Pot anar duna peil-
  la nutz.


  A quist fant senblan atay.Alser ca(n)t son
  plen epagutz. Apres lo uin.Enlor ne sou-
  el maiti. Anz iural senros acruputz.Ca(n)c
  tan lo(n)cs temps nofon ueuz.


  I oues homes de bel senblan. Uei p(er) mal
  uestat deceubutz.Que uau gaban.D(e)so mil
  essais encogan. Fairem quan lo te(m)ps er flu
​  ritz. Mas la reman lo gabs el brutz.


  C il ant lignatge de gosson. Q(ue) ditz ca(n) se-
  ra ala lutz. Fara maion. Pois qua(n)t es lai q(ui)
  len somon.No(n) er escoutatz ni auzitz. Anc p(er)
  lui n(on)fon dolatz fustz.


  M oillerat li meillor del mon.Foratz mais
  chascus uos fatz drutz.Q(ue)uos cofaon.Cami-
  at con. P(er) ques ioue(n)s acropauditz. Euos
  en appellom cornuz.


  C atort et adret uan desus. P(er) iouen queis
​  clama uencutz. Lo mais elplus.Capenas
  aqueis gratus.Capel auestut dauols critz.
  De mil de bos q(ue)n agutz.


  P oestatz no(n) pot esser pros. Qui nois sap
  guerrir dun sanglot. O duna tos. Liorfan
  el uan garai(n)gnos. Segon so q(ue) marcabrus
  ditz. Trian los grans mest los menutz.


  E n castella et enportegal. No(n) trametrai
  autras salutz.Mas dieus losal.Et enbarsa
​  lona atretal. Eneis la ualor son p(er)dutz. 


  E ngascoi(n)gna sai ues orsaut.Me dizo q(ue)n
  creis uns petitz.Om trobarez sieu sui p(er)dutz.
  • letto 589 volte

CANZONIERE K

  • letto 677 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [3]

 

  • letto 520 volte

Edizione diplomatica

[c. 106rB]
 

                            Marcabrus
  A L prim comens del iuernaill. Can plouo(n)
      del bosc li glanduz. Uoill com sesgaill.
      De proessa que no(n) tresaill.Eqen estia a-
  manoiz. Aisi cu(m) seral tems erbuz.


  A doncs que auols hom si plaing. Ca(n)t ue
  lo tems elas paluz. Contral regaing.Qen
  estiu que no(n) es uestiz. Pot anar duna peilla
  nuz.


  A quist fant semblan atay. Al ser cant son
  plen epagut. Apres louin. Enolor ne souel
  maitin. Anz iural senros acrupiz. Canc tan
  loncs temps no fon uehuz.


  I oues homes de bel semblan. Uei p(er) mal-
  uestat deceubuz. Qe uau gaban. De so mil
  essais encogan. Farem qan lo temps er flu-
  riz. Mas la reman lo gabs elbruz.


  C il ant lignatge de gosson. Qe diz can se-
  ra alaluz. Fara maion. Puois qua(n)t es lai q(ui)
  len somon.No(n) er escoutatz ni auzitz. Anc p(er)
  lui no(n) fon dolaz fustz.


  M oillerat li meillor del mon. Foratz mas
  chascus uos faiz druz. Qe uos cofon.Cami-
  at con. P(er) ques iouens acropaudiz.Euos
  en apellom cornuz.


  C atort et adreit uan desus. P(er) iouen queis
  clama uencutz.Lo mais el plus. Capenas a-
  queis gratus. Capel a uestut dauols criz.D(e)
  mil debos qen aguz.


  P oestatz  no(n) pot esser pros. Qui nois sap
  guerrir dun sanglot. O duna tos. Li orfan-
  el uan garaignos. SegonTrascrizione sul margine destro con segni di richiamo aggiunti dalla mano del copista So que marcabrus diz.
  Trian los grans mest los menuz.


  E n castella et enportegal. No(n) trametrai
  autras saluz. Mas dieus los sal.Et en barse-
  lona atretal. En eis laualor son perdutz.


  E n gascoigna sai ues orsaut. Me dizo
  qen creis uns petitz. Om trobarez sieu sui
  perdutz.
  • letto 582 volte

CANZONIERE N

  • letto 696 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 468 volte

Edizione diplomatica

[c. 266rA]
 

            Lprim
            come(n)z
            deliu(er)
            nailh.
            Canplo
            uondel
            bosc li
            gland(us).
  Uoilh cum ses gail. De pro-
  eza que non tres sail. Eqene
  sti amanoitz. Aissi con seral
  temps herbuz.


  Adoncs quecs auols hom sep-
  lagn. Can uel temps elas pa
  lutz. Con tral regaing. Quels
  auile met enber gang. Que(n)
  esteu qui non es uestiz. Pot
  anar duna peilla unz.


  Quest fan senblan atai. Alser
  quan son plen epagut. Apres
  lo uin. E non lor ne souel ma
  tin. Anz uiral senros acrupitz.
  Canc tan long tenps non fo
  ueuz.


  Ouens homes debel semblan.
  uei permaluestit de seubutz.
[c. 266rB]
 
  Que uan guaban. Dezo mil
  esais encoguan. Farem can lo
  tenps er fluritz. Mais lai re
  ma logaps el brugs.


  Il an luzage delgozo. Que
  diz cansera alautz. Faramaio.
  puis cant es lai que lensomo.
  Non er escoutatz ni auzitz.
  Anc per lui non fon dolatz
  fust.


  Oilleratz limeillor del mon.
  foratz mas chascus uos faitz
  drutitz. Que uos confon aca
  minat licoing. Per ques io
  uens afrop bauditz. Euos ena
  pellon cor nutz.


  Os uei que dambas las paiz
  nems. Bauzatz. Per lauzen
  giers becutz. Anpur esens maa
  mai non posc lamer del feras.
  Quen lasima enlaraitz. Uei
  lauoleza coe clutz.


  Atort etadreg uan desus. P(er)
  iouens ques clama uencutz.
  Lomais el plus apenas ad q(ue)s
  gratus. Capel auestit dauol
  crutz. De mil debos quen a
 
[N 266va]
 
  agutz.


  Ozestat non pot esser pros   Nimos sap guerir dunsan   glot. Oduna tos liorfanel   uan guaran. Nos segon zoq(ue)    marcabrus ditz. Trian los   grans mest los menutz.

  N castella enpor tegal. Non   trametre aquestas salutz.   Mas deus lossal. Et enbarsa   lona tretal. Eneis laualor.   sonper dutz.

  Nguascogna sai uas uas orsaut.   Me dizon quen creis us on   tro baresc se soi perdutz.
  • letto 514 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 742 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 571 volte

Edizione diplomatica

[c. 301]
 

 

                               marchabrus
  Al prim comenz. del uiCorrezione a partire da me-ernailh. can plouon del bosch. liglandus.
  Uueil. com ses gailh. de gailh. de p(ro)eza qe no(n) tressailli. e qe nesti amanoTrascrizione interlineare per mano del correttoreitz.
  aissi co(m) seral temps herbutz.
 

  La doncs qecs auols hom se plaing. ca(n) uel temps e las palutz. contral
  regaing. qels auile met en bargain. qen estiu. qe non es uestitz
  pot anar duna peilla nutz
 

  Aqist fan semban. ataing. alser calsen. plen e pagutz. apreslouin.
  e lor uiene souel matin. anz iural sentos acropiz. canc tan lagz.
  temps non son veutz.
 

  Ioues homes de bel semblan. ua p(er) mal vestir deseubutz. qe vanTrascrizione interlineare per mano del correttore guaguaban
  dizo mil esais ancoguan. farem cant lo temps eu fluritz. maslai
  rema lo gaps el brugzCorrezione a partire da -s.
 

  Silan lusatge del gozo. qe ditz cantsera ala lutz. saiaCorrezione a partire da sara maio. pueis
  cant es lai qui len somo. non er escoutatz ni auzitz. anc p(er) lui no(n)
  fo dolatz futz.
 


[c. 302]

 

 

  Moilleratz li meillor del mon. foratzmas chascus. uos faitz drutz.
  qe uos confo. e son acaminat. li coing. p(er) qes iouenz afrobauditz.
  e uos en apelon cornutz.
 

  Pos uei qe dambas las partz. nom bauzatz. p(er) lauzengiers becutz.
  an pur en semps. mas mai non pesc lametCorrezione interlineare a partire da -r-del femCorrezione interlineare a partire da -in-s. qen la sima
  en la raitz. uei cauoleza. coeclutz.
 

  Lo pretz del boCorrezione a partire da -e e del baraCorrezione interlineare a partire da -m-t dauason q(e) sia uengutz.an moillerat. (et)
  ieu ei lor o autreiat. p(er) zo car ies iois iauzitz daqels e donar mant
  engutz.
 

  Car tort adreis uan desus. p(er) iouens. qes clama uencutz. lo maisel
  plus. a penas a deqes gratus. capel a uestit dauolcritz. de milde
  bos q(e)na agutz.
 

  Pozestatz. non potesser pros. si no(n) sap guerir. dun sanglot. oduna tos
  liorfanel uan guaran nos. segon zo marchabrus ditz. trian los
  granz mest los menutz.
 

  En castela en portegal. uois trametre aqestes salutz. masdieus
  los fal. e ten barselona. atretal. en eis la ualor son perdutz.
  engalscognha. sai uas orsaut. me dizon q(e)n creis un on torobaresc
  se soi p(er)dutz.
 

  Engalscognha. sai uas orsaut. me dizon q(e)n creis un on torobaresc   se soi p(er)dutz.
  • letto 835 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/al-prim-comens-de-livernaill

Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f253.item.zoom
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f239.item.r=1731.langFR.zoom