![]() |
LAn q(ua)n uey B. deuente- per mey la landa. dorn. dels albres quazer la fu- elha. ans quel freidu- ra sespanda. nil gens terminis sesconda. mes belh que siauzitz mos chans. questat naurai mai(s) de dos ans. ar coue quen fasses me(n)da. Molt mes greu que ia reblanda. selieys que ues mi ser- guelha. quar si mos cors reylh demanda. nol platz que mot mi responda. be mauci mos nes- cis talans. quar sec damor los belhs semblans. e no ue q(ua)mors latenda. Tan sap de genh e de guanda. quades cug quamar mi |
![]() |
uuelha. ben doussamen ma trua(n)- da. quab belh semblan me cofo(n)- da. dona conoissetz nulhs enian(s). que be tenh ques uostres lo dan(s). cossi que uostrom mal prenda. Dieus que tot lo mon guaran- da. li metaen cor que macuelha. qua me non te pro uianda. ni negus bes nom aonda. tan sui ues la belha duptans. per quem rent a lieys merceyans. sil platz quem do o quem uenda. Mal o fara si nom manda. ue- nir lai on si despuelha. quieu sia per sa comanda. pres de lieys ios- ta lesponda. elh traguals sotlars ben chaussans. de genolhs (et) humi- lians. sil plai que sos pes mi te(n)da. Faitz es lo uers totz aranda. si que motz noy descapduelha. ou- tra la terra normanda. part la fera mar prionda. e sim suy de midons lunhans. ues sim tira cum diamans. la belha cui dieus defenda. Sil reys engles el dux normans. o uol ieu la ueirai aban(s). que liuerns nos sobre prenda. Pel rey sui engles e normans. e si no fos mos diamans. restera tro la calenda. |
B. deuentedorn. | B. de Ventedorn. |
I | I |
LAn q(ua)n uey per mey la landa. dels albres quazer la fu- elha. ans quel freidu- ra sespanda. nil gens terminis sesconda. mes belh que siauzitz mos chans. questat naurai mai(s) de dos ans. ar coue quen fasses me(n)da. |
Lanquan vey per mey la landa dels albres quazer la fuelha, ans que·l freidura s’espanda ni·l gens terminis s’esconda, m’es belh que si’auzitz mos chans, qu’estat n’aurai mais de dos ans, ar cove que·n fass’esmenda. |
II | II |
Molt mes greu que ia reblanda. selieys que ues mi ser- guelha. quar si mos cors reylh demanda. nol platz que mot mi responda. be mauci mos nes- cis talans. quar sec damor los belhs semblans. e no ue q(ua)mors latenda. |
Molt m’es greu que ia reblanda selieys que ves mi s’erguelha, quar si mos cors rey·lh demanda, no·l platz que mot mi responda. Be m’auci mos nescis talans, quar sec d’amor los belhs semblans e no ve qu’amors l’atenda. |
III | III |
Tan sap de genh e de guanda. quades cug quamar mi uuelha. ben doussamen ma trua(n)- da. quab belh semblan me cofo(n)- da. dona conoissetz nulhs enian(s). que be tenh ques uostres lo dan(s). cossi que uostrom mal prenda. |
Tan sap d’egenh e de guanda qu’ades cug qu’amar mi vuelha. Ben doussamen ma truanda, qu’ab belh semblan me cofonda! Dona conoissetz nulhs enians, que be tenh qu’es vostres lo dans, cossi que vostr’om mal prenda. |
IV | IV |
Dieus que tot lo mon guaran- da. li metaen cor que macuelha. qua me non te pro uianda. ni negus bes nom aonda. tan sui ues la belha duptans. per quem rent a lieys merceyans. sil platz quem do o quem uenda. |
Dieus, que tot lo mon guaranda li meta en cor que m’acuelha, qu’a me non te pro vianda ni negus bes no·m aonda. Tan sui ves la belha duptans, per que·m rent a lieys merceyans: si·l platz que·m do o que·m venda! |
V | V |
Mal o fara si nom manda. ue- nir lai on si despuelha. quieu sia per sa comanda. pres de lieys ios- ta lesponda. elh traguals sotlars ben chaussans. de genolhs (et) humi- lians. sil plai que sos pes mi te(n)da. |
Mal o fara si no·m manda venir lai on si despuelha, qu’ieu sia per sa comanda pres de lieys, iosta l’esponda, e·lh tragua·ls sotlars ben chaussans, de genolhs et humilians, si·l plai que sos pes mi tenda. |
VI | VI |
Faitz es lo uers totz aranda. si que motz noy descapduelha. ou- tra la terra normanda. part la fera mar prionda. e sim suy de midons lunhans. ues sim tira cum diamans. la belha cui dieus defenda. |
Faitz es lo vers totz a randa, si que motz no·y descapduelha, outra la terra normanda, part la fera mar prionda; e si·m suy de midons lunhans, ves si·m tira cum diamans la belha cui Dieus defenda. |
VII | VII |
Sil reys engles el dux normans. o uol ieu la ueirai aban(s). que liuerns nos sobre prenda. |
Si·l reys engles e·l dux normans, o vol ieu la veirai abans que l’iverns nos sobreprenda. |
VIII | VIII |
Pel rey sui engles e normans. e si no fos mos diamans. restera tro la calenda. |
Pel rey sui engles e normans, e si no fos Mos Diamans, restera tro la calenda. |
![]() |
![]() |
Lan can uei p(er) miei la landa. Delz ar bres chançer la fueilla. Anz qel feidu ra sespanda. Nil ienz t(er)minis sesco(n)da. Mes bel q(ue) si auzit mos chanz. Que stat na ura ia mais de dos anz. Ecouen quen fases- menda. |
![]() |
Mout mes greu q(ue) ia reblanda. Cellei q(ue) uas mi sorgoilla. Car se mos cors reil d(e)ma(n)da. Nol platz q(ue) mot mi respo(n)da. Ben mauci mos nesis talanz. Car sec damor los bels sembla(n)z. Enon ue camors latenda. Tan sap dengieng edeganda. Cades cug ca mar me uoilla. Ben dousam(en) metruanda. Cab bel semblan me (con)fonda. Do(m)pna conoisses nulz ena(n)z. Q(ue) ben cre q(ue)s uostres lo danz. Con si q(ue) uostrom mal p(re)nda. Dieus q(ue) tot lo mont garanda. li meten cor q(ue) macueilla. Came no(n) ten pron uianda. Ni negus bes nomaonda. Tant soi uas label la doptanz. P(er) q(ui)em ren alei merceian. Sil platz q(ue)m don o q(ue)m uenda. Mal o fara sinom manda. Uenir lai on sede spueilla. Q(ue)u sia p(er) sa comanda p(re)s del lieg iosta lesponda. El tragals solars ben chausa(n)z. Aienoils er humelianz. Sil platz q(ue) sos pes metenda. Fatz es lo uers tot arranda. Si q(ue) motz noi descab dueilla. Outra la t(er)ra normanda. Part la fera mar p(re)onda. Esem soi demido(n)z loingna(n)z. Ues sen tira com aimanz la bella cui dieus defenda. Sil reis engleis el ducs normanz. ouol eu la uerrai abanz. Q(ue)u uernz nos sobre p(re)nda. Pel rei soi engles enormanz. Esino(n) fos mos aimanz. Restera tropart calenda. |
I | I |
Lan can uei p(er) miei la landa. Delz ar bres chançer la fueilla. Anz qel feidu ra sespanda. Nil ienz t(er)minis sesco(n)da. Mes bel q(ue) si auzit mos chanz. Que stat na ura ia mais de dos anz. Ecouen quen fases- menda. |
Lancan vei per miei la landa delz arbres chançer la fueilla, anz qe·l feidura s’espanda, ni·l ienz terminis s’esconda, m’es bel que si’auzit mos chanz, qu’estat n’aura ia mais de dos anz, e coven que·n fas’esmenda. |
II | II |
Mout mes greu q(ue) ia reblanda. Cellei q(ue) uas mi sorgoilla. Car se mos cors reil d(e)ma(n)da. Nol platz q(ue) mot mi respo(n)da. Ben mauci mos nesis talanz. Car sec damor los bels sembla(n)z. Enon ue camors latenda. |
Mout m’es greu que ia reblanda cellei que vas mi s’orgoilla, car se mos cors re·il demanda, no·l platz que mot m’i responda. Ben m’auci mos nesis talanz, car sec d’amor los bels semblanz e non ve c’amors l’atenda. |
III | III |
Tan sap dengieng edeganda. Cades cug ca mar me uoilla. Ben dousam(en) metruanda. Cab bel semblan me (con)fonda. Do(m)pna conoisses nulz ena(n)z. Q(ue) ben cre q(ue)s uostres lo danz. Con si q(ue) uostrom mal p(re)nda. |
Tan sap d’engieng e de ganda c’ades cug c’amar me voilla. Ben dousamen me truanda, c’ab bel semblan me confonda! Dompna, conoisses nulz enanz, que ben cre qu’es vostres lo danz, consi que vostr’om mal prenda. |
IV | IV |
Dieus q(ue) tot lo mont garanda. li meten cor q(ue) macueilla. Came no(n) ten pron uianda. Ni negus bes nomaonda. Tant soi uas label la doptanz. P(er) q(ui)em ren alei merceian. Sil platz q(ue)m don o q(ue)m uenda. |
Dieus, que tot lo mont garanda, li met’en cor que m’acueilla, c’a me non ten pron vianda ni negus bes no·m aonda. Tant soi vas la bella doptanz, per qu’ie·m ren a lei merceian: si·l platz, que·m don o que·m venda! |
V | V |
Mal o fara sinom manda. Uenir lai on sede spueilla. Q(ue)u sia p(er) sa comanda p(re)s del lieg iosta lesponda. El tragals solars ben chausa(n)z. Aienoils er humelianz. Sil platz q(ue) sos pes metenda. |
Mal o fara, si no·m manda venir lai on se despueilla, qu’eu sia per sa comanda pres del lieg, iosta l’esponda, e·l traga·ls solars ben chausanz, a ienoils et humelianz, si·l platz que sos pes me tenda. |
VI | VI |
Fatz es lo uers tot arranda. Si q(ue) motz noi descab dueilla. Outra la t(er)ra normanda. Part la fera mar p(re)onda. Esem soi demido(n)z loingna(n)z. Ues sen tira com aimanz la bella cui dieus defenda. |
Fatz es lo vers tot a rranda, si que motz no·i descabdueilla, outra la terra normanda, part la fera mar preonda; e se·m soi de midonz loingnanz, ves se·n tira com aimanz la bella cui Dieus defenda. |
VII | VII |
Sil reis engleis el ducs normanz. ouol eu la uerrai abanz. Q(ue)u uernz nos sobre p(re)nda. |
Si·l reis engleis e·l ducs normanz o vol, eu la verrai abanz qu’euvernz nos sobreprenda. |
VIII | VIII |
Pel rei soi engles enormanz. Esino(n) fos mos aimanz. Restera tropart calenda. |
Pel rei soi engles e normanz, e si non fos Mos Aimanz, restera tro part calenda. |
![]() |
![]() |
idem Lan qan uei p(er)mei la landa. Dels arbres chair la fuoilla. Anz qel freidura sespanda. nil genz termini ses co(n)da. mes bel qe sia auziz mos cha(n)z. qestat |
naurai mais dedos anz. econue qen faza esmenda. Molt mes greu qe rebla(n)da. Celei qi uas mi sorguoilla. Car se mos reill doma(n)da. Noill plaz qe mot mi respo(n)da. Ben mauzit mos nescis tala(n)z. Car sec damors lobels senbla(n)z. Enoue camors late(n)da. Tan sap de(n)gen edega(n)da. Qades cuit camar mi uoilla. Ben dolzame(n) ma trua(n)da Qabel senblan mi co(n)funda. Donna conoiseç nulz enanz. Qeben tenc qes uostre los danz. Cossi qe uostrom mal p(re)nda. Deus qe tot lomon gara(n)da Limeita encor qe ma cuoilla. Car me no ten p(ro) uianda. Ni negus bes noma onda. Tan sui uas labella doptanz. P(er) qem ren alei m(er)ceianz. Sil plaz qe(m) don oqem ue(n)da. Mal ofara si no(n) ma(n)da. Uenir lai on se despuoilla. Qeu sia p(er)sa coma(n)da. Pres delleis iusta lespo(n)da. Eill traial solars be(n) chalchanz. Agenoillz et humilianz. Sill plaz qesos pes mite(n)da Faiz es louers toz ara(n)da. Siqe moz noi des chapduoilla. Oltra lat(er)ra norma(n)da. Part la fera mar p(re)ionda. Esi sui demidonz lognanz. Ues sim tira co(m) adimanz. Labella cui d(eu)s defe(n)da. Sel reis engles el dux normanz. Louol en lauerai abanz. Qel inuerç nos sobre p(re)nda. |
idem | Idem |
I | I |
Lan qan uei p(er)mei la landa. Dels arbres chair la fuoilla. Anz qel freidura sespanda. nil genz termini ses co(n)da. mes bel qe sia auziz mos cha(n)z. qestat naurai mais dedos anz. econue qen faza esmenda. |
Lanqan vei per mei la landa dels arbres chair la fuoilla, anz qe·l freidura s’espanda ni·l genz termini s’esconda, m’es bel qe sia auziz mos chanz, q’estat n’aurai mais de dos anz, e conve qe·n faza esmenda. |
II | II |
Molt mes greu qe rebla(n)da. Celei qi uas mi sorguoilla. Car se mos reill doma(n)da. Noill plaz qe mot mi respo(n)da. Ben mauzit mos nescis tala(n)z. Car sec damors lobels senbla(n)z. Enoue camors late(n)da. |
Molt m’es greu qe reblanda celei qi vas mi s’orguoilla, car se mos re·ill domanda, no·ill plaz qe mot m’i responda. Ben m’auzit mos nescis talanz, car sec d’amors lo bels senblanz e no ve c’amors l’atenda. |
III | III |
Tan sap de(n)gen edega(n)da. Qades cuit camar mi uoilla. Ben dolzame(n) ma trua(n)da Qabel senblan mi co(n)funda. Donna conoiseç nulz enanz. Qeben tenc qes uostre los danz. Cossi qe uostrom mal p(re)nda. |
Tan sap d’engen e de ganda q’ades cuit c’amar mi voilla. Ben dolzamen ma truanda, q’a bel senblan mi confunda! Donna, conoiseç nulz enanz, qe ben tenc q’es vostre los danz, cossi qe vostr’om mal prenda. |
IV | IV |
Deus qe tot lomon gara(n)da Limeita encor qe ma cuoilla. Car me no ten p(ro) uianda. Ni negus bes noma onda. Tan sui uas labella doptanz. P(er) qem ren alei m(er)ceianz. Sil plaz qe(m) don oqem ue(n)da. |
Deus, qe tot lo mon garanda, li meita en cor qe m’acuoilla, car me no ten pro vianda ni negus bes no·m aonda. Tan sui vas la bella doptanz, per qe·m ren a lei merceianz: si·l plaz qe·m don o qe·m venda! |
V | V |
Mal ofara si no(n) ma(n)da. Uenir lai on se despuoilla. Qeu sia p(er)sa coma(n)da. Pres delleis iusta lespo(n)da. Eill traial solars be(n) chalchanz. Agenoillz et humilianz. Sill plaz qesos pes mite(n)da |
Mal o fara, si non manda venir lai on se despuoilla, q’eu sia per sa comanda pres de lleis, iusta l’esponda, e·ill traial solars ben chalchanz, a genoillz et humilianz, si·ll plaz qe sos pes mi tenda. |
VI | VI |
Faiz es louers toz ara(n)da. Siqe moz noi des chapduoilla. Oltra lat(er)ra norma(n)da. Part la fera mar p(re)ionda. Esi sui demidonz lognanz. Ues sim tira co(m) adimanz. Labella cui d(eu)s defe(n)da. |
Faiz es lo vers toz a randa, si qe moz no·i deschapduoilla, oltra la terra normanda, part la fera mar preionda; e si sui de midonz lognanz, ves si·m tira com adimanz la bella cui Deus defenda. |
VII | VII |
Sel reis engles el dux normanz. Louol en lauerai abanz. Qel inuerç nos sobre p(re)nda. |
Se·l reis engles el dux normanz, lo vol en la verai abanz qe l’inverç nos sobreprenda. |
![]() |
Bernartz del uentedorn. CAn quan uei p(er) miei la landa. Del arbres chazer la fuoilla. Anz quel freidura ses- |
![]() |
panda. Nil iençz terminis sesconda. Mes bel que si auzitz mos chanz. Qui stat naurai ma- is de dos anz. Ecouen q(ue)n fases menda. Mout mes greu que ia reblanda. Cellei que uas mi sorgoilla. Quar se mos cors reill dem- anda. Noill platz que mot mi responda. Ben mauci mos nesis talanz. Car sec damor los bels semblanz. Eno(n) ue camors latenda. Tan sab dengieng edeganda. Cades cug cam- ar me uoilla. Ben dousamen me truanda. Cab bel semblan me confonda. Do(m)pna so nouses nuls enanz. Que ben cre q(ue)s uostres lo danz. Co(m) si que uostrom mal prenda. Dieus que tot lo mon garanda. Li meten cor que ]tot lo mon[[1] macuoilla. Came no(n) ten pron uianda. Ni negus bes nomaonda. Tan sui uas la bella doptanz. P(er) quiem ren alei merceianz. Sil platz quen don oquem uenda. Mal ofara si nom manda. Uenir lai on si de- spuoilla. Queu sia p(er) sa comanda. P(re)s del lieg iostal lesponda. Eil tragals solars ben chaus- anz. Agenoill (et) humeliatz. Sil platz que sos pes mi tenda. […][2]atz es lo uers tot arranda. Si que motz noi des cabduoilla. Outra la terra normanda. Pa- rt la fera mar preonda. Esim sui de midonz loingnanz. Ues sem tira com ai manz. La be- lla cui dieus defenda. Sil reis engles el duz normanz. Ouol eu la ueirai abanz. Que li uers nos sobre p(re)nda. Pel rei sui engles enormanz. Esi no(n) fos mos azimanz. Restera tro part calenda. |
Bernartz del uentedorn. | Bernartz del Ventedorn. |
I | I |
CAn quan uei p(er) miei la landa. Del arbres chazer la fuoilla. Anz quel freidura ses- panda. Nil iençz terminis sesconda. Mes bel que si auzitz mos chanz. Qui stat naurai ma- is de dos anz. Ecouen q(ue)n fases menda. |
Can quan vei per miei la landa del arbres chazer la fuoilla, anz quel freidura s’espanda ni·l iençz terminis s’esconda, m’es bel que si’auzitz mos chanz, qu’istat n’aurai mais de dos anz, e coven que·n fas’esmenda. |
II | II |
Mout mes greu que ia reblanda. Cellei que uas mi sorgoilla. Quar se mos cors reill dem- anda. Noill platz que mot mi responda. Ben mauci mos nesis talanz. Car sec damor los bels semblanz. Eno(n) ue camors latenda. |
Mout mes greu que ia reblanda cellei que vas mi s’orgoilla, quar se mos cors re·ill demanda, no·ill platz que mot m’i responda. Ben m’auci mos nesis talanz, car sec d’amor los bels semblanz e non ve c’amors l’atenda. |
III | III |
Tan sab dengieng edeganda. Cades cug cam- ar me uoilla. Ben dousamen me truanda. Cab bel semblan me confonda. Do(m)pna so nouses nuls enanz. Que ben cre q(ue)s uostres lo danz. Co(m) si que uostrom mal prenda. |
Tan sab d’engieng e de ganda c’ades cug c’amar me voilla. Ben dousamen me truanda, c’ab bel semblan me confonda! Dompna, so no·us es nuls enanz, que ben cre qu’es vostres lo danz, comsi que vostr’om mal prenda. |
IV | IV |
Dieus que tot lo mon garanda. Li meten cor que ]tot lo mon[ macuoilla. Came no(n) ten pron uianda. Ni negus bes nomaonda. Tan sui uas la bella doptanz. P(er) quiem ren alei merceianz. Sil platz quen don oquem uenda. |
Dieus, que tot lo mon garanda, li met’en cor que m’acuoilla, c’a me non ten pron vianda ni negus bes no·m aonda. Tan sui vas la bella doptanz, per qu’ie·m ren a lei merceianz: si·l platz, que·n don o que·m venda! |
V | V |
Mal ofara si nom manda. Uenir lai on si de- spuoilla. Queu sia p(er) sa comanda. P(re)s del lieg iostal lesponda. Eil tragals solars ben chaus- anz. Agenoill (et) humeliatz. Sil platz que sos pes mi tenda. |
Mal o fara, si no·m manda venir lai on si despuoilla, qu’eu sia per sa comanda pres del lieg iosta·l l’esponda, e·il traga·ls solars ben chausanz, a genoill et humeliatz, si·l platz que sos pes mi tenda. |
VI | VI |
[…]atz es lo uers tot arranda. Si que motz noi des cabduoilla. Outra la terra normanda. Pa- rt la fera mar preonda. Esim sui de midonz loingnanz. Ues sem tira com ai manz. La be- lla cui dieus defenda. |
[…]atz es lo vers tot a rranda, si que motz no·i descabduoilla, outra la terra normanda, part la fera mar preonda; e si·m sui de midonz loingnanz, ves se·m tira com aimanz la bella cui Dieus defenda. |
VII | VII |
Sil reis engles el duz normanz. Ouol eu la ueirai abanz. Que li uers nos sobre p(re)nda. |
Si·l reis engles e·l duz normanz, o vol eu la veirai abanz que l’ivers nos sobreprenda. |
VIII | VIII |
Pel rei sui engles enormanz. Esi no(n) fos mos azimanz. Restera tro part calenda. |
Pel rei sui engles e normanz, e si non fos mos Azimanz, restera tro part calenda. |
![]() |
![]() |
Bernartz del uentadorn. LAn quan uei per miei la landa. Del arbr- es chazer la fuoilla. Anz quel freidura sespanda. Nil ienz terminis sesconda. Mes bel que si auzitz mos chanz. Quistat naur- ai mais de dos anz. Ecouen quen fases me(n)da. |
![]() |
Mout mes greu que ia reblanda. Cellei q(ue) uas mi sorgoilla. Qar se mos cors reil demanda. Noill platz que mot mi responda. Ben mau- ci mos nesis talanz. Car sec damor los bels sem- blanz. Enon ue camors latenda. Tan sab dengieng edeganda. Cades cug ca- mar me uoilla. Ben dousame(n) me truanda. Cab bel semblan me confonda. Domna so no- uses nulz enanz. Que ben cre ques uostres lo danz. Co(m)si que uostrom mal prenda. Dieus que tot lo mon garanda. Li meten cor que macuoilla. Came no(n) ten pron uian- da. Ni negus bes nomaonda. Tan sui uas la bella doptanz. Per quiem ren alei merceia(n)z. Sil platz quem don oquem uenda. Mal ofara si nom manda. Uenir lai on si des- puoilla. Quieu sia per sa comanda. Pres del lieg iostal lesponda. Eil tragals solars ben chausanz. Agenoills et humeliaz. Sill platz que sos pes mitenda. Fatz es lo uers tot arranda. Si que motz noi descabduoilla. Outra la terra norma(n)da. Part la fera mar preonda. Esim soi de mi donz loingnanz. Ues sem tira com ai manz. La bella cui dieus defenda. Sil reis engles el duz normanz. Ouol eu la ueirai abanz. Que li uers nos sobre prenda. Pel rei sui engles enormanz. Esi no(n) fos mos azimanz. Restera tro part calenda. |
Bernartz del uentadorn. | Bernartz del Ventadorn. |
I | I |
LAn quan uei per miei la landa. Del arbr- es chazer la fuoilla. Anz quel freidura sespanda. Nil ienz terminis sesconda. Mes bel que si auzitz mos chanz. Quistat naur- ai mais de dos anz. Ecouen quen fases me(n)da. |
Lanquan vei per miei la landa del arbres chazer la fuoilla, anz que·l freidura s’espanda ni·l ienz terminis s’esconda, m’es bel que si auzitz mos chanz, qu’istat n’aurai mais de dos anz, e coven que·n fas’esmenda. |
II | II |
Mout mes greu que ia reblanda. Cellei q(ue) uas mi sorgoilla. Qar se mos cors reil demanda. Noill platz que mot mi responda. Ben mau- ci mos nesis talanz. Car sec damor los bels sem- blanz. Enon ue camors latenda. |
Mout m’es greu que ia reblanda cellei que vas mi s’orgoilla, qar se mos cors re·il demanda, no·ill platz que mot m’i responda. Ben m’auci mos nesis talanz, car sec d’amor los bels semblanz e non ve c’amors l’atenda. |
III | III |
Tan sab dengieng edeganda. Cades cug ca- mar me uoilla. Ben dousame(n) me truanda. Cab bel semblan me confonda. Domna so no- uses nulz enanz. Que ben cre ques uostres lo danz. Co(m)si que uostrom mal prenda. |
Tan sab d’engieng e de ganda c’ades cug c’amar me voilla. Ben dousamen me truanda, c’ab bel semblan me confonda! Domna so no·us es nulz enanz, que ben cre qu’es vostres lo danz, comsi que vostr’om mal prenda. |
IV | IV |
Dieus que tot lo mon garanda. Li meten cor que macuoilla. Came no(n) ten pron uian- da. Ni negus bes nomaonda. Tan sui uas la bella doptanz. Per quiem ren alei merceia(n)z. Sil platz quem don oquem uenda. |
Dieus, que tot lo mon garanda, li met’en cor que m’acuoilla, c’a me non ten pron vianda ni negus bes no·m aonda. Tan sui vas la bella doptanz, per qu’ie·m ren a lei merceianz: si·l platz que·m don o que·m venda! |
V | V |
Mal ofara si nom manda. Uenir lai on si des- puoilla. Quieu sia per sa comanda. Pres del lieg iostal lesponda. Eil tragals solars ben chausanz. Agenoills et humeliaz. Sill platz que sos pes mitenda. |
Mal o fara, si no·m manda venir lai on si despuoilla, qu’ieu sia per sa comanda pres del lieg, iosta·l l’esponda, e·il traga·ls solars ben chausanz, a genoills et humeliaz, si·ll platz que sos pes mi tenda. |
VI | VI |
Fatz es lo uers tot arranda. Si que motz noi descabduoilla. Outra la terra norma(n)da. Part la fera mar preonda. Esim soi de mi donz loingnanz. Ues sem tira com ai manz. La bella cui dieus defenda. |
Fatz es lo vers tot a rranda, si que motz no·i descabduoilla outra la terra normanda, part la fera mar preonda; e si·m soi de midonz loingnanz, ves se·m tira com aimanz la bella cui Dieus defenda. |
VII | VII |
Sil reis engles el duz normanz. Ouol eu la ueirai abanz. Que li uers nos sobre prenda. |
Si·l reis engles e·l duz normanz o vol, eu la veirai abanz que l’ivers nos sobreprenda. |
VIII | VIII |
Pel rei sui engles enormanz. Esi no(n) fos mos azimanz. Restera tro part calenda. |
Pel rei sui engles e normanz, e si non fos Mos Azimanz, restera tro part calenda. |
![]() |
![]() |
Bernard lauentador. LAn can uei per mie lala(n) da. Dels arbres chair la fueilla. Anç quel freidura ses panda. Nil genç terminis sesconda. Mes bel quesia au citç mochanç. Questa naurai mais de dos anç. Ecouen q(ue)n |
![]() |
fases menda. MOut mes greu que ia reblan da. Cellei que uas mi sorgoil la. Car semos cors reil dema(n) da. Nol platç que moç mires ponda. Ben mauci mos nesis talanç. Car sec damor los be lç semblanç. Enon ue camor(s) latenda. TAn sab dengien ede ganda. Cades cugamar me uoilla. Be(n) dousa men me truanda. Cab bel semblan me confonda. Do mna conoisses nuils enanç. Que ben cre ques uostres lo danç. Consi que uostrom mal prenda. MAl ofaran si nom manda. Ue nir laihonse des pueilla. Que u sia per sa comanda. Pres de leig iosta les ponda. Eltragal solars ben chauçanç. Age no ilç et humilianç. Sil platç que sos pes me tenda. DIeus que tot lo mon garanda. Li me ten cor que macueilla. Came non ten prouianda. Ni |
![]() |
negus bens no maonda. Tan soi ues labella dopta(n)ç. Per qui era(m) ren allei merce ianç. Sil plaç quem don oquem uenda. FAtç es lo uers tot arranda. Si que motç noi des cab due illa. Outra la terra norman da. Part lafera mar pre on da. Esem ioi de midonç loin gnanç. Ues sem tira com aim anç. La bella cui deus defe(n)da. SIl reis engles el dux nor manç. Ouol eu la uerrai abanç. Queluenrç no(s) sobre prenda. Pel rei sor en gles enor manç. Esinon fos m os aimanç. Restera tropart kalenda. |
Bernard lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
LAn can uei per mie lala(n) da. Dels arbres chair la fueilla. Anç quel freidura ses panda. Nil genç terminis sesconda. Mes bel quesia au citç mochanç. Questa naurai mais de dos anç. Ecouen q(ue)n fases menda. |
Lancan vei per mie la landa dels arbres chair la fueilla, anç que·l freidura s’espanda ni·l genç terminis s’esconda, m’es bel que sia aucitç mo chanç, qu’esta n’aurai mais de dos anç, e coven que·n fas’esmenda. |
II | II |
MOut mes greu que ia reblan da. Cellei que uas mi sorgoil la. Car semos cors reil dema(n) da. Nol platç que moç mires ponda. Ben mauci mos nesis talanç. Car sec damor los be lç semblanç. Enon ue camor(s) latenda. |
Mout m’es greu que ia reblanda cellei que vas mi s’orgoilla, car se mos cors re·il demanda, no·l platç que moç m’i responda. Ben m’auci mos nesis talanç, car sec d’amor los belç semblanç e non ve c’amors l’atenda. |
III | III |
TAn sab dengien ede ganda. Cades cugamar me uoilla. Be(n) dousa men me truanda. Cab bel semblan me confonda. Do mna conoisses nuils enanç. Que ben cre ques uostres lo danç. Consi que uostrom mal prenda. |
Tan sab d’engien e de ganda c’ades cug amar me voilla. Ben dousamen me truanda, c’ab bel semblan me confonda! Domna, conoisses nuils enanç, que ben cre qu’es vostres lo danç, consi que vostr’om mal prenda. |
IV | IV |
MAl ofaran si nom manda. Ue nir laihonse des pueilla. Que u sia per sa comanda. Pres de leig iosta les ponda. Eltragal solars ben chauçanç. Age no ilç et humilianç. Sil platç que sos pes me tenda. |
Mal o faran, si no·m manda venir lai hon se despueilla, qu’eu sia per sa comanda pres de leig, iosta l’esponda, e·l traga·l solars ben chauçanç, a genoilç et humilianç, si·l platç que sos pes me tenda. |
V | V |
DIeus que tot lo mon garanda. Li me ten cor que macueilla. Came non ten prouianda. Ni negus bens no maonda. Tan soi ues labella dopta(n)ç. Per qui era(m) ren allei merce ianç. Sil plaç quem don oquem uenda. |
Dieus, que tot lo mon garanda, li met’en cor que m’acueilla, c’a me non ten pro vianda ni negus bens no·m aonda. Tan soi ves la bella doptanç, per qui era·m ren a llei merceianç: si·l plaç que·m don o que·m venda! |
VI | VI |
FAtç es lo uers tot arranda. Si que motç noi des cab due illa. Outra la terra norman da. Part lafera mar pre on da. Esem ioi de midonç loin gnanç. Ues sem tira com aim anç. La bella cui deus defe(n)da. |
Fatç es lo vers tot a rranda, si que motç no·i descabdueilla, outra la terra normanda, part la fera mar preonda; e se·m ioi de midonç loingnanç, ves se·m tira com aimanç la bella cui Deus defenda. |
VII | VII |
SIl reis engles el dux nor manç. Ouol eu la uerrai abanç. Queluenrç no(s) sobre prenda. |
Si·l reis engles e·l dux normanç o vol, eu la verrai abanç que·l venrç nos sobreprenda. |
VIII | VIII |
Pel rei sor en gles enor manç. Esinon fos m os aimanç. Restera tropart kalenda. |
Pel rei sor engles e normanç, e si non fos Mos Aimanç, restera tro part kalenda. |
![]() |
![]() |
![]() |
/rnardus /qe uei p(er)mei la landa. /dels arbres chair la foilla. /fredura ses panda /termini sa sconda. /qe sia auçis mo(n)s chans. /naurai mais de do(n)s ans. /qen faça esmenda. /es greu qe reblanda. /ues mi sorguoilla. /nos re il demanda. /iç qe mot mi responda. /aucit mos nescis talans. /damors lo bels semblanç /qamors lan tenda. /p dengin (et)de ganda. /cuit qa des mi uoilla. /çamen ma reuanda. /semblan mi co(n)fonda. /onoiscenç nuls enanç. /tenc qes uostre lo da(n)ç. e uostrom mal prenda. |
![]() |
D…aranda … meitta … ma cuoilla Car me no ten pro uianda. Ni negus bes noma onda. Tan sui uas la bella dopta(n)ç. P(er) qem ren allei merceianç. Sil plaç qem don e qem uenda. Mal ofora si no manda. Uenir lai o se despuoilla. Qeu sia p(er)sa comanda. Pres de lei iusta lesponda. Eil traial solars ben chalçant. Agenuils et humilianç. Sil plaç qe sos peç mi tenda. Faiç es lo uers tot aranda. Si qe moç noi descapduoilla. Oltra la terra normanda. Part la fera mar preionda. Esi sui de midonç lognaç. Ues sim tira com adima(n)ç. La bella cui deus defenda. Sel reis engles el duç normanç. Lo uol eu lauerai abanç. Qel iuers nos sobre prenda. |
/rnardus | /rnardus |
I | I |
/qe uei p(er)mei la landa. /dels arbres chair la foilla. /fredura ses panda /termini sa sconda. /qe sia auçis mo(n)s chans. /naurai mais de do(n)s ans. /qen faça esmenda. |
/qe vei per mei la landa dels arbres chair la foilla, /fredura s’espanda /termini s’asconda, /qe sia auçis mons chans, /n’aurai mais de dons ans, /qe·n faça esmenda. |
II | II |
/es greu qe reblanda. /ues mi sorguoilla. /nos re il demanda. /iç qe mot mi responda. /aucit mos nescis talans. /damors lo bels semblanç /qamors lan tenda. |
/es greu qe reblanda /ves mi s’orguoilla, /mos re·il demanda, /iç qe mot m’i responda. /aucit mos nescis talans, /d’amors lo bels semblanç /q’amors l’antenda. |
III | III |
/p dengin (et)de ganda. /cuit qa des mi uoilla. /çamen ma reuanda. /semblan mi co(n)fonda. /onoiscenç nuls enanç. /tenc qes uostre lo da(n)ç. e uostrom mal prenda. |
/p d’engin et de ganda /cuit q’ades mi voilla. /çamen ma revanda, /semblan mi confonda! /onoiscenç nuls enanç, /tenc q’es vostre lo danç, /e vostr’om mal prenda. |
IV | IV |
D…aranda … meitta … ma cuoilla Car me no ten pro uianda. Ni negus bes noma onda. Tan sui uas la bella dopta(n)ç. P(er) qem ren allei merceianç. Sil plaç qem don e qem uenda. |
D…aranda … meitta … m’acuoilla, car me no ten pro vianda ni negus bes no·m aonda. Tan sui vas la bella doptanç, per qe·m ren a llei merceianç: si·l plaç, qe·m don e qe·m venda! |
V | V |
Mal ofora si no manda. Uenir lai o se despuoilla. Qeu sia p(er)sa comanda. Pres de lei iusta lesponda. Eil traial solars ben chalçant. Agenuils et humilianç. Sil plaç qe sos peç mi tenda. |
Mal o fora, si no manda venir lai o se despuoilla, q’eu sia per sa comanda pres de lei, iusta l’esponda, e·il traia·l solars ben chalçant, a genuils et humilianç, si·l plaç qe sos peç mi tenda. |
VI | VI |
Faiç es lo uers tot aranda. Si qe moç noi descapduoilla. Oltra la terra normanda. Part la fera mar preionda. Esi sui de midonç lognaç. Ues sim tira com adima(n)ç. La bella cui deus defenda. |
Faiç es lo vers tot a randa, si qe moç no·i descapduoilla, oltra la terra normanda, part la fera mar preionda; e si sui de midonç lognaç, ves si·m tira com adimanç la bella cui Deus defenda. |
VII | VII |
Sel reis engles el duç normanç. Lo uol eu lauerai abanç. Qel iuers nos sobre prenda. |
Se·l reis engles e·l duç normanç, lo vol, eu la verai abanç qe l’ivers nos sobreprenda. |
![]() |