Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > MARCABRU > EDIZIONE > Assatz m'es bel del temps essug

Assatz m'es bel del temps essug

BdT 293,8

Mss: A 32, I 119, K 105, a¹ 304-305, d 306

Metrica: a8 a8 b8 a8 b8 vers di 10 coblas di 5 versi e 3 tornadas rispettivamente di 4, 4 e 3 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 32; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 118

  • letto 3751 volte

Edizioni

  • letto 641 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
5
 
Testo Dejeanne 1909

Assatz m'es bel del temps essuig,
Quand la douz gem e la fonz bruig
E son li prat reverdezit,
Pesa·m de Joven car s'en fuig,
C'a penas troba qui·l convit.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Assatz m’es bel el temps essuig:
qand la douz gem e la fonz bruig
e son li prat reverdezit,
pesa·m de joven car s’en fuig,
c’a penas troba qui·l convit.
II.
 
 
 
10
 
Ben son l' enganador destruig,
Can l'uns pechat a l'autr' aduig,
El fuoc del malign esperit,
Que fai dir de l'enfan : « so·m cuig,
Miens es », ditz cel que l'a noirit.
Ben son ist ganador destruig,
q’ant l’un pechat a l’autr’aduig,
el fuoc del malign esperit,
que fai dir de l’enfan: «So·m cuig,
mieus es» – ditz cel qe l’a noirit.
III.
 
 
 
15
 
Savis es qui lo fuoc destreing,
Qu' estra grat sobre lui non reing,
Que puois a lo fuocs envazit
Son ardimen, c'ad el si gleing,
Tart remanra senes mal crit.
Savis es qui lo fuoc destreing
q’estra grat sobre lui non reing;
qe puois lo fuocs l’aura envazit,
son ardimen c’a, del sieu gieing,
tart remanra senes mal crit.
IV.
 
 
 
20
 
Moillerat, segon l' endeveing,
Que·us es a venir vos enseing,
Mas si m'avetz espaorit
C'usquecs n'a son coratge feing,
Per que no m'es engal grazit.
Moillerat, segon l’endeveing
qe·us es a venir vos enseing!
– Mas si m’ant [per] espaorit
c’usqecs n’a son coratge teing,
perque no m’es engal grazit.
V.
 
 
 
25
 
A! cum fo tan fer ni esquiu
Q'estrains quezes en autrui niu !
Mas aras s'en son esbaudit
Si qu' el camin descobertiu
Van assegurat e plevit.
Aco·m fo tant fer ni esqiu,
q’estrain qisesen autrui niu;
mas aras s’en son esbaudit
si q’el camin descobertiu
van assegurat e plevit.
VI.
 
 
 
30
 
Tant cremon lo feu qu'ieu vos diu,
La flama la bras' e· l caliu
C'ar de tant se son enferzit
Que bravas en son e braidiu
Las moillers e·il drut e il marit.
Tant cremon lo feu q’ieu vos diu:
la flama, la brasa e·l caliu,
c’ar de tant se son enfrezit –
qe bravas en son e braidiu
las moillers e·il drut e·il marit!
VII.
 
 
 
35
 
Qui m'entend[r]ia s'ieu die be?
Q'ara·m membra de que·m sove,
D'un volpillatge e d'un ardit
C'ai agui, puois fui pros ancse
Et ancaras no m'a giquit.
Qui m’entend ja si eu dic be?
Q’ara·m membra... De qe·m sove?
D’un volpillatge e d’un ardit
c’ai agut puois fui pros ancse,
et ancaras no m’a giquit.
VIII.
 
 
 
40
 
De sol la paor ai faich fre
Que majormen aura faich me
Plus fort d'un cavai arabit,
E si l'agnes faich d'autra re,
Mos ardimens m'agr' enriquit.
De sol la paor ai faich fre,
qe maiormen aura faich me
plus fort d’un caval arabit;
e si l’agues faich d’autra re,
mos ardimens m’agra enriquit.
IX.
 
 
 
45
 
Mon volpillatge teing tant car
Qu' el m' enseigna de cui mi gar
De gran fol e d' enfan petit,
E dei me tres vetz doctrinar
Mon affar anz que si' auzit.
Mon volpillatge teing tant car
q’el m’enseigna de cui mi gar:
de gran fol e d’enfan petit;
e deu me tres vetz doctrinar
mon affar anz que sia auzit.
X.
 
 
 
50
 
Mon ardimen non dei laissar
Ni creire de tot mon affar,
Ni nuills autre no m'a desdit
Que leu de mon privat disnar
(C')aventura de joi partit.
Mon ardimen non dei laissar,
n’i creire de tot mon affar;
ni nuills autre no m’a desdit
qe leu de mon privat disnar,
c’aventur’a de joi partit.
XI.
 
 
54
 
Moillerat tuich estatz a frau
Que chascus rendetz mau per mau
Mas tot vos er contramerit
Et ieu guiarai ves Angau.
Moillerat, tuich estes a frau,
que chascus rendetz mau per mau;
mas tot vos er contramerit;
et ieu guiarei vas Angau!
XII.
 
 
58
 
Guianna ! cridon en Peitau
valia dissend contr' a vau !
E qui d' escaravaich fai guit
En avol luoc perpren ostau.
«Guianna!» cridon en Peitau,
«Valia dissend contra vau!»
E qui d’escaravaich fait guit,
en avol luoc perpren ostau.
XIII.
 
61
 
Per so, son Angevin aunit,
E qui d'escarabot fai guit
En a vol loc perpren ostau.
Per so son Angevin aunit,
qui d’escarabot fai guit
en avol luoc perpren ostau.
  • letto 621 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2340 volte

CANZONIERE A

  • letto 2518 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [1]

 

  • letto 521 volte

Edizione diplomatica

[c. 32rB]
 

  Marcabruns
​  A ssatz mes bel eltemps essuig. Qandla
      douz gem elafonz bruig. Eson liprat 
  reuerdezit.Pesam deiouen car sen fuig.
  Capenas troba quil conuit.


  B  en son ist ganador destruig.Qant lun
  pechat alautr aduig. El fuoc del malign
  esperit.Que fai dir delenfan som cuig.
  Mieuses ditz cel q(ue)la noirit.


  S  auis es qui lo fuoc destreing.Qestragrat
  sobre lui non reing.Q(ue)puois lo fuocs lau-
​  ra enuazit.Son ardimen cad el si glei(n)g.
  tart remanra senes malcrit.


  M  oillerat segon lendeueing. Qeuses aue-
  nir uos enseing.Q(ue)si men ant espaorit.
  Cus qecs na son coratge teing.Perque
  nomes engal grazit.


  A  cum fo tant fer niesqui.Qestrains qises
  en autrui niu. Mas aras sen son esbaudit.
  Siqel camin descobertiu.Uan assegurat
  epleuit.


  T  ant cremon lo feu qieu uos diu.Laflama
  labrasa el caliu. Car detant se son enfre-
  zit. Q(ue)brauas enson ebraidiu.Las moill
  ers eil drut eil marit.


  Q  ui mentendia sieu dic be.Qaram me(m)-
  bra deqem soue. Dun uolpillatge edun
  ardit. Cai agut puois fui pros ancse.(Et)
  ancaras noma giquit.


  D  e sol la paor aifaich fre. Qe maiormen
  aura faich me.Plus fort dun caual ara-
  bit.Esi lagues faich dautra re.Mos ardi
  mens magra enriquit.

  N  on uolpillatge teing tant car.Q(ue)lmen
[c. 32vA]
 
  seigna decui mi gar. Degran fol edenfan
  petit. E deu me tres uetz doctrinar. Mon
  affar anz que sia auzit.


  M  on ardimen non dei laissar. Ni creire
  detot mon affar.Ni nuills autre noma
  desdit.Q(ue)leu demon priuat disnar. Caue(n)-
  tura deioipartit.


  M  oillerat tuich estes afrau. Que chascus
  rendetz mau p(er)mau. Mas tot uos er con-
  tramerit. Etieu guiarei uas angau.


  G  uianna cridon enpeitau. Ualia dissend
  contrauau. Equi descarauaich fait guit.
  En auol luoc p(er)pren ostau.


  P  erso son angeuin aunit. Equi descara
  bot fai guit. Enauol luoc p(er)pren ostau.
  • letto 2202 volte

CANZONIERE I

  • letto 590 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [2]

 

  • letto 442 volte

Edizione diplomatica

[c. 119vB]
 

                      Marcabrus
  A ssatz mes bel el temps essuich. Cant la douz
      gem elafons bruich. Esonli prat reu(er)de-
      zit. Pesam de iouen car sen fuich. Cape-
  nas troba quil couit.


  B en son lenganador destruich.Cant lu(n) pec-
  cat alautre duich. El fuoc del mali(n)g nesp(er)it.
  Que fant dir de lenfan soncuich. Mieus es
  ditz cel qui la noiric.


  S auis es qui lo fuoc destrei(n)g. Q(ue)stra grat so-
  brelui no(n) rei(n)g. Que pois al fuoc.Que pois
  alo fuoc enuiat. So(n) ardimen cades si gleing.
  Tart remanra senes malcrit.


  M oillerat segon lendeuei(n)g.Q(ue)us es auenir
  uos ensei(n)g.Mas sim auetz espaorit.Cusq(ue)cs
  na son corage feing. P(er) que nomes egalgr-
  azit.


  A com fo tant fer ni esquiu. Questrai(n)g qui
  ses enautrui niu.Mas eras sen son esbau-
  dit. Si quelq(ue) camin descuber tei(n)g. Uan as-
  segurat epleuit.


  Q ui me(n)tendia sieu dic ben. Caram me(m)bra
  de q(ue)m soue. Du(n) uolpillatge edun ardit.Q(ue)i
  agut pois fui pros ancse. Et anq(ue)ras noma
  giquit.


  D e sol la paor ei faich fre.Q(ue) maiorm(en) aura
  faich me. Pl(us) fort dun caual arabit.Esel ages
  faich dautra re. Mos ardim(en)z magra e(n)reqit.


  M o uolpillatge teing tant car. Quel me(n)
  sei(n)gna de cui mi gar. De gran fol edenfan
  petit.Edeg me tres uez doctrinar. Mo(n) afar
  anz q(ue) fi auzit.
  • letto 495 volte

CANZONIERE K

  • letto 617 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [3]

 

  • letto 537 volte

Edizione diplomatica

[c. 105vB]
 

  Marcabrus                                    
  A ssaz mes bel el temps essuich.Cant la
      doutz gem ela fons bruich.Eson li
      prat reuerdezit. Pesam de iouen car
  sen fuich.Ca penas troba quilcouit.


  B en son lenganador destruich.Can lun pe-
  cchat alautre duich.El fuoc del malig nes-
  perit. Que fant dir delenfan son cuich.Mi-
  eus es diz cel quila noiric.


  S auis es qui lo fuoc destrei(n)g.Qestra grat so-
  bre lui no(n) rei(n)g. Que puois alo fuoc enuiat.
  Son ardime(n) cades sigleing. Tart rema(n)ra
  senes mal crit.


  M oillerat segon lendeuei(n)g. Queus es aue-
  nir uos enseing. Mas sim auez espaorit.
  Cusqecs na soncoratge feing. P(er) q(ue) nomes
  egal grazit.


  A com fo ta(n)t fer ni esqiu. Qestrai(n)g qui
  ses en autrui niu. Mas eras sen son esbau-
  dit. Si qel camin descuber teing. Uan as-
  segurat epleuit.


  Q ui mentendia sieu dic be.Caram me(m)bra
  de qemsoue. Dun uolpillatge edun ardit.
  Qei agut puois fui pros ancse.Et anqe-
  ras noma gigquit.


  D e sol la paor ei faich fre.Qe maiormen
  aura faich me. Plus fort dun caual arabit.
  Esel agues faich dautra re.Mos ardime(n)s
​  magra enriquit.


  M o uolpillatge teing tant car. Qel me(n)sei-
  gna de cui migar. De gran fol eden fan
  petit.Edeg me tres uez doctrinar. Mon af-
  far anz que siauzit.
  • letto 571 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 648 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 558 volte

Edizione diplomatica

[c. 304]

 

 

         Marchabrus
  Assatz mes bel del temps. essug.can la douz gen ela fons brug.
  e son li prat. reuer dezitCorrezione a partire da r-. pezamCorrezione a partire da -ain de iouent can sen fug.
  ca penas troba qil couit.
 

  Ben son enganador. destrug. ca nlus pecatz a lautre dug.
  el fuec del magline esp(er)it. qe fa dir delenfan
  son cug. mieus es digtz cel q(ue) la noirit.
 


[c. 305]
 

 

  Sauis es qi lo fuec destreing. qestiag(ra)tCorrezione interlineare a partire da -i-; a seguire abbrevitura aggiunta dal correttore saber lui non reing qe pos
  lo fuecs aura euazit. son ardimen. ca del segle(n)g tart remanra.
  senes mal crit.
 

  Moillerat segon. len deueing. qeus es auenir. uos senseing. mas si man
  es paorit. cusqecs na son coratge feing. nomes egual grazit.
 

  Acon fo tan fier. ni esqiu. qestraing qezes en autrui uiu. masaras
  se son ebaudit. se qel camin descubertiu. nau aseguratepleuit.
 

  Qui mentendra sieu dic be. qara(m) menbra deqem soue. du uollpilatge.
  edunardit. qei agut pos fui pros anc se. (et) anqaras non ma giquit.
 

  De sola paor. ei fag fre. qe maior ment autCorrezione interlineare a partire da -r-a fag me. plus fort.
  dun caual arabit. ese lagues dautra re. mos ardimens magren riquit.
 

  Mon uolpillatge. tenc tan car.qel me segnha. decui migar.
  de gran fol e defan petit. e deg me tres uetz doctrTrascrizione interlineare per mano del correttoreinar. mon afarAggiunta interlineare per mano del correttore
  anz qe siauzit.
  • letto 705 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/assatz-mes-bel-del-temps-essug

Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f252.item.zoom
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f238.item.r=1731.langFR.zoom