Versione di C e testo critico di V

Versione stampabilePDF version
Versione di C Testo critico di V
  I
  Farai un vers, pos mi sonelh
en vauc e m'estauc al solelh;
donnas i a de mal conselh
et sai dir cals:
cellas c'amor de cavalier 
tornon a mals.
  II
  Donna non fai pechat mortal
que ama cavalier leal;
mas si es monges o clersgal
non a raizo;
per dreg la deuria hom cremar 
ab un tezo.
I III
En Alvernhe, part Lemozi,
m'en aniey totz sols a tapi;
trobey la moler d'en Guari
e d'en Bernart;
saluderon me francamen
per sanh Launart.
En Alvergnhe, part Lemozi, 
m'en anei un iorn a tapi,
trobei la moiller d'En Guari
et d'En Bernard;
saluderon mi sinplamentz
per sant Launart.
  IV
  La una·m diz en son latin:
"O, Dieus vos salh, don pelerin.
Mout mi senblatz di belh aizin,
mon escient,
mas trop vezem anar pel mond
de folla gent."
II V
Aujatz ieu que lur respozi;
anc fer ni fust no y mentaugui,
mas que lur dis aital lati:
"Tarrababart,
marrababelio riben,
saramahart."
Ar aziret cal respondutz:
anc no li diz ni baf ni butz,
ni fer ni fust no ai mentagutz
mas sol aitan:
"Babariol Babarial
babarian."
III VI
So dis n'Agnes e n'Ermessen:
"Trobat avem qu'anam queren!
Alberguem lo tot plan e gen,
que ben es mutz
e ia per el nostre secret
non er saubutz."
So diz N'Agnes a N'Ermessen:
"Trobat avem qe anam qeren!
Sor, per amor Deu, l'alberguen,
qe ben es mutz,
e ia per lui nostre conseilh
non er sabutz."
IV VII
La una·m pres sotz so mantelh,
et a mi fon mout bon e belh:
meneron m'en a lur fornelh
e·l foc fo·m bo
et ieu calfei me voluntiers
al gros carbo.
La una·m pres sotz son mantel
et mes m'en la cambra el fornel;
sapchatz q'a mi fo bon et bel:
el foc fo bos
et eu calfei me volentiers
als gros carbos.
V VIII
A manjar me deron capos
e·l pan fon cautz e·l vin fon bos
et ieu dirney me volentos
fort et espes,
et anc sol no y ac coguastro
mas quan nos tres.
A maniar mi deron capos
et sapchatz agui mais de dos,
et no i ac cog ni cogastros 
mas sol nos tres,
e·l pans fo blancs e·l vin fo bos
e·l pebr'espes.
VI IX
"Sor, aquest hom es enginhos
e laissa son parlar per nos;
aportatz lo nostre cat ros
tost e corren,
que li·n fara dir veritat
si de res men."
"Sor, si aqest hom es ginhos
ni laicha a parler per nos;
nos aportem nostre gat ros
de mantenent,
qe·l fara parlar az estros,
si de re·nz ment."
VII X
Quant ieu vi vengut l'enujos,
grans ac los pels, fers los guinhos,
ges son solas no mi fon bos,
totz m'espaven:
ab pauc no perdiey mas amors
e l'ardimen.
N'Agnes anet per l'enoios
et fo granz et a gloncz guinhos;
et eu, can lo vi entre nos,
aig·n espavent
qe a pauc non perdei l'amor
et l'ardiment.
VIII XI
Quan aguem begut e maniat,
despulley·m a lur voluntat;
derreire m'aportero·l cat
mal e fello
et esorgeron me del cap
tro al talo.
Qant aguem begut et maniat,
e·m despoillei per lor grat;
detras m'aporteron lo chat
mal et felon;
la una·l tira del costat
tro al tallon.
IX XII
Per la coa·l pres n'Ermessen
e tira, e·l cat escoyssen;
plaguas me feyron mays de cen
aquella ves;
coc me, mas ieu per tot aquo
no·m mogui ges.
Per la coa de mantenen
tiro·l gat, el escoisen;
plaias mi feron mais de cen
aqella vetz,
mas eu no·m mongra ges enquers
qi m'ausizes.
  XIII
  Pos diz N'Agnes a N'Ermessen:
"Mutz es, qe ben es conoissen.
Sor, del bainh non apareillem 
e del soiorn."
.xli. iorn estei
az aqel torn.
X  
Ni o feyra qui m'aucizes,
entro que pro fotut agues
ambedos, qu'ayssi fon empres
a mon talen,
ans vuelc mais sufrir la dolor
e·l greu turmen.
 
XI XIV
Aitan fotey cum auziretz:
.c. e quatre .xxviii. vetz;
ab pauc no·m rompet mon corretz
e mon ernes;
e venc m'en trop gran malaveg
tal mal me fes.
Tant la fotei com auziretz:
.c. e iiii vinz et viii vetz
q'a pauc no·i romped mos corretz
et mon arnes;
et no·us pues dir lo malavegz
tan gran m'en pres.
  XV
  Ges no·us sai dir los malaveigs
tan grans m'en pres.
XII  
Monet, tu m'iras al mati,
mo vers portaras el borssi
dreg a la molher d'en Guari
e d'en Bernat,
e difuas lor que per m'amor
aucizo·l cat.