Tortoreto

Versione stampabilePDF version

I.
Ges per lo freg temps no m’irais,    
anz l’am tan cum fatz la calor,      
qu’atressi posc aver d’amor          
en ivern bon’escharida,              
com lanquan verdejon li plais        
e n’aten bona esjausida,             
s’a lei platz que mos ditz acuoill;  
que per autra non s’esjau            
mos cors, ni a benanansa.            

II.
Cuidas vos doncs qu’ieu sia gais     
per folla, se·s par, ni per flor,    
ni plus iratz, si·l freitz vens cor? 
No: quan vei gent acropida,           
qe amon tan com dura Mais,           
et fan un jorn esbruida,             
puois deschaon qant deschai·l foill, 
e·ill fin remanon e·ill vassau,      
cui fin’amistatz enansa.             

III.
Pero pro n’i a de savais,            
qu’anc hom segle no vi meillor,      
si tot s’en fan maint blasmador;     
e cel que bon pretz oblida,          
sembla·m fols, que autrui abais,     
et es razos deschauzida              
qu’om veja·l pel en l’autrui oill,   
et el sieu no conois lo trau,        
per la foudat que·l sobransa.        

IV.
Tant es mos jois fis e verais        
e grans q’anc hom non l’ac major,    
que de domnas am la gensor,          
que m’es tant fort abellida,         
qal voilla: si m’am o s’o lais,      
qu’eu l’amarai a ma vida!            
E s’ela n’o vol, eu m’o voill,       
qe d’aitan posc tenir la clau,       
s’eu plus no n’ai d’abondansa.       

V.
Tot jorn perpren e·m creis e·m nais  
uns rams de joi plens de dousor,     
que m’a partit d’ir’ e de plor,      
e·m chapdela e si·m guida            
q’en als no sojorn ni engrais,       
ni ai m’amor establida;              
e qui q’en parle ni·n jangloill,     
us no sap via ni esclau,             
ni on mos cors plus balansa.         

VI.
Ges aquella foudatz no·m pais,       
anz n’am mais lo pro que l’onor,     
e celar q’o sapchon plusor,          
qe fols es qui jangl’ e crida        
de domna ni s’en fenh trop gais,     
e ten l’onor per delida,             
e mou de folia e d’orgoil,           
acel q’en vol blasme ni lau,         
ni bruich de fol que·s bobansa.      

VII.
Bella domna, no·us si’ esmais,       
car no vedez vostr’amador:           
qu’ieu sui chai ses cor trichador,   
que ja non farai faillida            
ver vos on qu’ieu m’an ni m’apais;   
qu’autr’amors m’es avelida,          
e sui totz vostres, si com suoill,   
e si ar no·us vei ni no·us au,       
ades n’ai al cor membransa.