Toja

Versione stampabilePDF version

I.
Er vei vermeills, vertz, blaus, blancs, gruocs
vergiers, plans, plais, tertres e vaus,       
e·il votz dels auzels son’e tint              
ab doutz acort maitin e tart.                 
So·m met en cor q’ieu colore mon chan         
d’un’aital flor don lo fruitz si’ amors,      
e iois lo grans, e l’olors d’enoi gandres.    

II.
D’amor mi pren penssan lo fuocs   
e·l desiriers doutz e coraus;     
e·l mals es saboros q’ieu sint    
e·il flama soaus on plus m’art:   
c’Amors enquier los sieus d’aital semblan,
verais, francs, fis, merceians, parcedors,
car a sa cort notz orguoills e val blandres.

III.
Mas mi non camia temps ni luocs,    
cosseils, aizina, bes ni maus;      
e s’ieu al meu enten vos mint,      
iamais la bella no m’esgart         
q’el cor e·l sen tenc dormen e veillan;
q’eu non vuoill ies qan pens sas grans valors, 
valer ses lieis on plus valc Alixandres.       

IV.
Mout desir q’enquer li fos cuocs    
e m’avengues aitals iornaus,        
q’ie ‘n viuria ben d’anz plus vint, 
tant me te·l cor baut e gaillart.   
Vai! Ben sui fols! E que vauc doncs cercan?
Q’ieu non vuoill ies, (mas per geing treu aillors),
baillir l’aver que clau Tigris e Mandres.

V.
Maintas vetz m’es solatz enuocs  
ses liei, car de liei vuoill sivaus
ades dir lo cart mot o·l quint,    
qe·l cor non vir vas autra part:   
q’ieu non ai d’als desirier ni talan,
per so q’il es dels bos sabers sabors,
e vei l’el cor s’er’ en Poill’ o en Flandres.

VI.
En autres faitz soven feing iuocs, 
e·l iorns sembla·m us anoaus;      
e pesa·m car Dieus no·m cossint    
com pogues temps breuiar ab art,   
que lonc respieich fant languir fin aman.
Lun’e soleills, trop faitz loncs vostres cors! 
Pesa·m car plus sovens no·us faill resplandres.

VII.
A lieis cui son, vai, chansoss, derenan, 
c’Arnautz non sap comtar sas grans ricors, 
que d’aussor sen li auri’ ops espandres.