I.
Ans qe·l cim reston de branchas
sec, ni despoillat de fuoilla,
farai, c’Amors m’o comanda,
breu chansson de razon loigna,
que gen m’a duoich de las artz de s’escola;
tant sai qe·l cors fatz restar de suberna
e mos bous es pro plus correns que lebres.
II.
Ab razos coindas e franchas
m’a mandat q’ieu no m’en tuoilla
ni autra·n serva ni·n blanda
puois tant fai c’ab si m’acoigna;
e·m di que flors no·il semble de viola,
qui·s camia leu, sitot nonça s’iverna,
anz per s’amor sia laurs o genebres.
III.
Ditz: “Tu c’aillors non t’estanchas
per altra qui·t deing ni·t vuoilla,
totz plaitz esqiv’ e desmanda,
sai e lai qui qe·t somoigna;
que ses clam faill qui se meteus afola,
e tu no far failla don hom t’esqerna,
mas apres Dieu lieis honors e celebres.”
IV.
E: “Tu, coartz, non t’afranchas
per respieich c’amar no·t vuoilla;
sec, s’il te fuig ni·t fai ganda,
que greu er c’om no·i apoigna
qui s’afortis de preiar e no cola,
q’en passara part las palutz d’Userna
con peregrins, lai on cor en ios Ebres.”
V.
S’ieu n’ai passatz pons ni planchas
per lieis, cuidatz q’ieu m’en duoilla?
Non eu, c’ab ioi ses vianda
m’en sap far meizina coigna,
baisan tenen; e·l cors, sitot si vola,
no·is part de lieis qe·l capdell’ e·l governa.
Cors, on q’ieu an, de lieis no·t loinz ni·t sebres!
VI.
De part Nil entro c’a Sanchas
gensser no·is viest ni·s despuoilla,
car sa beutatz es tan granda
que semblaria·us messoigna.
Be·m vai d’amor, q’ela·m bais’ e m’acola,
e no·m frezis freitz ni gels ni buerna,
ni·m fai dolor mals ni gota ni febres.
VII.
Sieus es Arnautz del cim tro en la sola,
e senes lieis no vol aver Lucerna
ni·l senhoriu del renc per on cor Ebres.