Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Escotatz, mas no say que s’es,     
senhor, so que vuelh comensar.     
Vers, estribot, ni sirventes       
non es, ni nom no·l sai trobar;    
ni ges no say co·l mi fezes         
s’aytal no·l podi’ acabar,          
que ia hom mays non vis fag aytal ad
home ni a femna en est segle ni en  
l’autre qu’es passatz.              

II.
Sitot m’o tenetz a foles            
per tan no·m poiria layssar         
que ieu mon talan non disses:       
no m’en cujes hom castiar;          
tot cant es non pres un pojes       
vas so c’ades vey et esgar,         
e dir vos ay per que. Car si ieu vos
o avia mogut, e no·us o trazia a cap,   
tenriatz m’en per fol.  Car mais amaria 
seis deniers en mon punh que mil sols   
el cel.                             

III.
Ja no·m tema ren far que·m pes          
mos amicx, aisso·l vuelh prejar;        
s’als obs no·m vol valer manes          
pus m’o profer’ ab lonc tarzar;         
pus leu que selh que m’a conques        
no·m pot nulh autre galiar.             
Tot ayso dic per una domna que·m fay    
languir ab belas paraulas et ab lonc    
respieg, no say per que. Pot me         
bon’ esser, senhors?                    

IV.
Que ben a passatz quatre mes,           
(Oc! E mays de mil ans so·m par)        
que m’a autrejat e promes               
que·m dara so que m’es pus car.         
Dona! Pus mon cor tenetz pres           
adossatz me ab dous l’amar.             
Dieus, aiuda! In nomine patris et       
filii et spiritus sancti! Aiso, que     
sera, domna?                            

V.
Qu’ieu soy per vos gays, d’ira ples;    
iratz·jauzens me faytz trobar;          
e so m’en partitz de tals tres          
qu’el mon non a, mas vos, lur par;      
e soy fols cantayre cortes              
tan c’om m’en apela ioglar.             
Dona, far ne podetz a vostra guiza, co  
fes N’Ayma de l’espatla que la estujet  
lay on li plac.                         

VI.
Er fenisc mo no·say·que·s’es,           
c’aisi l’ay volgut batejar;             
pus mays d’aital non auzi jes           
be·l dey enaysi apelar;                 
e diga·l, can l’aura apres,             
qui que s’en vuelha azautar.            
E si hom li demanda qui l’a fag, pot    
dir que sel que sap be far totas        
fazendas can se vol.