Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
En aital rimeta prima             
m’agradon lieu mot e prim         
bastit ses regl’ e ses linha,     
pos mos volers s’i apila;         
e atozat ai mon linh              
lai on ai cor qe m’apil           
per totz temps, e qi·n grondilha  
no tem’ auzir mon grondilh        

II.
de la falsa genz qe lima          
e dech’ e ditz (don quec lim)     
ez estreinh e mostr’ e guinha     
(so don Joi frainh e esfila),     
per q’ieu sec e pols e guinh:     
mas ieu no·m part del dreg fil,   
qar mos talenz no·s roilha,       
q’en Joi nos ferm ses roilh.      

III.
Qan vei rengat en la cima         
man vert·madur frug pel cim,      
e qecs auzelletz relinha          
vas Amor, don chant’ e qila,      
per cui ieu vas Joi relinh,       
don m’esforz e chant e qil;       
e·l rosinhols s’estendilha        
qe·m nafra d’amor tendilh,        

IV.
Si que·l cor m’art, mas no·m rima 
ren de foras, mas dinz rim;       
q’Amors l’enclav’ e l’escrinha    
— Si! Pels sans qi son part Mila! —
e·l ten pres dinz son escrinh;     
q’ades am mais per un mil          
midons, si tot si·m perilha        
ni·m mou trebailh ni perilh.       

V.
Asatz m’a sauput d’escrima         
il, q’enqers vas mi s’escrim;      
mas non ha d’Aics tro a Sinha      
sa par defors ni dinz vila         
e si·m destreinh ni me sinh,       
ha pro poder que m’envil;          
mas ja sos cors no frezilha        
q’a mi·l sors promes frezilh.      

VI.
Don mos cors sailh fort e grima    
si q’en trep e saut e grim         
e plor mais per que . . .          
Mon cort gaug, cui acortilha       
dols, don prenc mal . . .          
qe·m ten trist en son cortil       
per l’amor que m’a volpilha        
midons c’a cor trop volpilh.       

VII.
Qar mi ten midons tan vil,         
maldic lo jorn mil vetz cilha      
q’aduis mon cor pres de cilh.      

VIII.
Mas ja no m’en tengues vil,        
c’anc mos cors non fon pres cilha  
mas pels cis ni sobrecilh.