Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Ben s’eschai q’en bona cort          
chan qui chantar sap:                
e ieu atendrai mon gap               
don mi tenrai plus per lort;         
car sabran li sec e·il sort          
q’ieu n’aurai pretz, qui q’en jap,   
dels vint qe serem el trap.          

II.
Donc l’endeman del beort             
levarai el cap                       
la gran corona de drap.              
An Mita ab lo nas cort,              
e qui l’apella dreich bort           
lau que la lenga l’arap              
que mais fols motz no·ill escap!     

III.
Aissi ai bastit en gaug              
mon cor nou e fresc,                  
c’ades sort e saill e tresc           
si q’apenas veig ni aug;              
e sapcha·l donz de Talaug             
q’ieu non sui cel que paresc:         
q’en autre sen m’entrebesc.           

IV.
E qui·s vol, corn, crit e flaug       
d’amor, pos ieu cresc                 
sobre totz, c’als q’en fol pesc!      
Q’eu am des Luc tro ad Aug            
la genssor, e m’en pelaug             
tot hom c’autra per fadesc            
engal’ ab lieis en paresc.            

V.
Per midonz ai cor estout              
et humil e baut;                      
car s’a lieis non fos d’azaut         
ieu m’estera en luoc d’un vout:       
que d’als non pensera mout            
mas manjera e tengra·m chaut          
et agra nom Raembaut.                 

VI.
E qui vol aprenre, escout             
d’amar ben cum saut!                  
Eu saill plus que nuills hom aut;     
e·l janglos saill per so mout         
sol que s’apil e s’acout:             
cuig’ ab lausenjar d’espaut           
dir so don ma dompna faut.            

VII.
Ma chanssos non vuoill que saut       
mas per celz de cui m’azaut.          

VIII.
Per enseignamen m’azaut               
de moutz qe·m fan de lur chaut.       

IX.
Joglars, per qe·m desazaut?           
Ma dompna e vos mi faitz baut.