Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Ben sai c’a sels seria fer         
que·m blasmon qar tan soven chan   
si lor costavon mei chantar.       
Meils m’estai                      
pos leis plai                      
que·m te jai                       
qu’ieu no chant mia per aver:      
qu’ieu n’enten en autre plazer.    

II.
E per als m’en cug plus anquer:    
quar tan soven com en chantan      
no la puesc auzen totz nomnar.     
E pueis ai                         
tan gran jai                       
quan quex brai                     
so qu’ieu dic, c’adonx cug tener   
Dieu, o lieis don me volh temer.   

III.
Bo·m sap qi de midonz m’enquier,   
q’ieu no i faz ges feignien semblan;
e creis m’en gaugz cant n’aug parlar;
neus de lai                          
on no·s fai                          
noms, me trai                        
qant diretz de lieis tal plazer —    
cossi·us n’era datz grans aver.      

IV.
Gran esfort fai Dieus, qar sofer     
c’ab si no la·n pueja baizan!        
Mas no·m vol tolre ni tort far;      
ni s’eschai                          
qu’en esmai                          
for’ieu sai.                         
Mas lieis no pren, no·m cal temer    
que ja autr’ ill plassa tener.       

V.
Si ben en amar leis m’esmer,         
qu’ieu sai, que si pel mon s’espan,  
c’autras m’en faran faiturar.        
Don m’esglai:                        
qu’en farai?                         
Cobrirai                             
donx mon gran ben ab jauzen ver?     
Oc! Si n’era mieus lo poder.         

VI.
Mas tostems fo e tostems er          
que grans amors no te guaran.        
Grans meravillas son d’amar!         
Que·n dirai                          
s’amors chai                         
qar van bai?                         
Ai las! Ja no m’o lais vezer         
Sel Dieus que·m n’a datz jauzen ser!  

VII.
C’aisi tiron ves man esquer           
sill ric que plus cortes se fan       
c’ades ponhon en lauzenjar;           
e·ill verai                           
son en plai,                          
quar, i a trai,                       
sel c’a semblan sen ferm poder        
par cortes, si nonca s’es ver.        

VIII.
Dona, vostre domini ser               
crezetz me, qu’ie·us am ses engan,    
e membre·us plus que l’encuzar        
li dous bai . . .                     
Ar morrai                             
si dic mai!                           
Ai! Co·m fail quan pes del dous ser   
lo sens e l’auzir e·l vezer!          

IX.
Quan la candela·m fetz vezer          
vos baizan rizen, a! cal ser!         

X.
Joglar, ades mati e ser               
me tira·l cors vostre vezer.