Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Assatz sai d’amor ben parlar         
ad ops dels autres amadors;          
mas al mieu pro, que m’es plus car,  
non sai ren dire ni comtar;          
qu’a mi non val bes ni lauzors       
ni mals-digz ni motz avars;          
mas ar sui vas Amor aitaus           
fis e bos e francs e liaus           

II.
Per qu’ensenharai ad amar            
los autres bos dompneyadors;         
e si·n crezon mon essenhar           
far lor a d’amar conquistar          
tot aitan cant volran de cors!       
E si’ oguan pendutz o ars            
qui no m’en creira, qar bon laus     
n’auran selhs qu’en tenran las claus!

III.
Si voletz dompnas guazanhar,         
quan querretz que·us fassan honors,  
si·us fan avol respos avar           
vos las prenetz a menassar;          
e si vos fan respos peiors           
datz lor del ponh per mieg sas nars; 
e si son bravas siatz braus!         
Ab gran mal n’auretz gran repaus.    

IV.
Ancar vos vuelh mais ensenhar        
ab que conquerretz las melhors.      
Ab mals digz et ab lag chantar       
que fassatz tut, et ab vanar;        
e que honretz las sordeyors.         
Per lor anctas las levetz pars,      
e que guardetz vostres ostaus        
que non semblon gleisas ni naus.     

V.
Ab aisso n’auretz pro, so·m par.     
Mas ieu·m tenrai d’autras colors     
per so quar no·m agrad’ amar;        
que ja mais no·m vuelh castiar,      
que s’eron totas mas serors!         
Per so lor serai fis e cars,         
humils e simples e leyaus,           
dous, amoros, fis e coraus.          

VI.
Mas d’aisso·us sapchatz ben gardar,  
que so qu’ie·n farai er folhors.     
Non fassatz ver que nesci par;       
mas so qu’ieu ensenh tenetz car      
si non voletz sofrir dolors          
ab penas et ab loncs plorars!        
Qu’aissi lor for’ envers e maus      
si mais m’agrades lor ostaus.        

VII.
Mas per so·m puesc segurs guabar     
qu’ieu, et es mi grans deshonors,    
non am ren, ni sai qu’es enquar!     
Mas Mon Anel am, que·m ten clar,     
quar fon el det . . . Ar son, trop sors!
Lengua, non mais! Que trop parlars      
fai piegz que pechatz criminaus;        
per qu’ieu·m tenrai mon cor enclaus.    

VIII.
Mas be·l sabra Mos Belhs Jocglars;      
qu’ilh val tant, e m’es tan coraus,     
que ja de lieys no·m venra maus.        

IX.
E mos vers tenra, qu’era·l paus,        
a Rodes, don son naturaus.