Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Ar m’er tal un vers a faire           
que ja no·m feira fraitura;           
qu’ar es enves mi escura              
cil qe·m fai mal per ben traire.      
Adolen,                               
faillimen                             
fui, qe·m ven!                        
Ben aic lai doncs pauc de sen         
s’ieu anc fui ves lieis bauzaire!     

II.
Seigner Dieus! Cum aus retraire       
tan gran ma desaventura?              
Mos dols non ac anc mesura            
qe·m trastorna·l cor en caire.        
Si espren                             
aspramen                              
mon talen                             
ira, e·m mou marrimen                 
quand ieu·m cuig far de joi fraire.   

III.
En ploran serai chantaire             
puois nuills gaugz no·m asegura, —    
car Mos Bos Respieitz pejura          
que·m val mos chantars? Qu’ar laire.  
Fol tormen                            
per parven                            
vauc seguen                           
s’als non ai mas marrimen             
e dol e dolor e braire.               

IV.
Desastrucs nasqiei de maire           
puois totz mals mi apejura.           
Ben es fols qui mal m’agura!          
Pieitz cum posc aver? Pechaire! —     
Neis qui·m pen                         
aut al ven                             
a presen!                              
Cel tenrai per benvolen                
qu’ams los huoills m’en volra traire.  

V.
Dolsa dompna de bon aire               
no·m gitetz tant a non·cura!           
Ve·us que tolt avetz dreitura          
s’ab merce·l cors no·us esclaire.      
Qu’ieu n’aten                          
chausimen                              
si·us es gen,                          
si non faitz me peneden                
issir fors de mon repaire.             

VI.
Que, per l’arma de mon paire,          
si·l vostre durs cors s’atura,         
no·m tenra murs ni clausura            
q’ieu non iesca de mon aire            
mantenen                               
ves tal sen                            
don fort len                           
me veiran mais miei paren.             
Mas vos non o prezatz gaire.           

VII.
Dompna, cel qui es jutgaire            
perdonet gran forfaitura               
a cel — so ditz l’escriptura —         
qe era traicher e laire!               
Eissamen                               
en son sen,                            
qui non men                            
e non perdona corren —                 
ja no·il er Dieus perdonaire!          

VIII.
Per vos am, dompn’ ab cor vaire        
las autras tant co·l mons dura,        
car son en vostra figura;              
que per als no·n sui amaire!—          
Neis la gen                            
pauc valen,                            
mal volen,                             
neis cels qe·us vezon soven!           
Mas non lor n’aus far vejaire.         

IX.
Domna, pren                            
un coven                               
avinen: —                              
si mais paz comandamen                 
ja no·m perdon neus vejaire.           

X.
E si·us men           
en coven              
qe·us prezen,         
ogan si’ eu malamen   
entuissequatz ab varaire!