Pasero

Versione stampabilePDF version

I
Ab la dolchor del temps novel
foillo li bosc, e li aucel
chanton, chascus en lor lati,
segon le vers del novel chan:
adonc esta ben c’om s’aisi
d’acho dont hom a plus talan.
 
II
De lai don plus m’es bon e bel
non vei mesager ni sagel,
per que mos cors non dorm ni ri
ni no m’aus traire adenan,
tro qu’eu sacha ben de la fi,
s’el’es aissi com eu deman.
 
III
La nostr’amor va enaissi
com la brancha de l’albespi,
qu’esta sobre l’arbr’en craman,
la nuoit, ab la ploi’ez al gel,
tro l’endeman, que·l sols s’espan
per la feuilla vert el ramel.
 
IV
Enquer me menbra d’un mati
que nos fezem de guerra fi
e que·m donet un don tan gran:
sa drudari’e son anel.
Enquer me lais Dieus viure tan
qu’aia mas mans soz son mantel!
 
V
Qu’eu non ai soing d’estraing lati
que·m parta de mon Bon Vezi;
qu’eu sai de paraulas com van,
ab un breu sermon que s’espel:
que tal se van d’amor gaban,
nos n’avem la pessa e·l coutel.