Milonia

Versione stampabilePDF version





5

Coras qe·m fezes doler
Amors ni·m dones esmai,
ara·m ten gauzen e gai,
per q’ieu chan a mon plazer,
q’ieu ai plus ric ioi conquis
c’a mi no·is taignia
e qan Ricors s’umilia
Humilitatz s’enriquis.


10




15
Midonz mercei e grazis
la benananssa q’ieu ai
e ia non oblidarai
los plazers qe·m fetz ni·m dis,
q’en mi non a mais poder
cill c’amar solia,
q’en plus franca seignoria
vuoill ses engan remaner.
 



20
D’er enan m’er a tener
al reprovier c’om retrai:
“no·is mova qui ben estai”;
non farai ieu ges per ver,
qe·il flama q’amors noiris
m’art la nuoich e·l dia,
per q’ieu devenc tota via,
cum fai l’aurs el fuoc, plus fis.
 
25




30
Be m’agrada e m’abellis
de dos amics, qan s’eschai,
que s’amon de cor verai
e l’us l’autre non trahis
e sabon luoc e lezer
gardar ses foillia
que lor bona compaignia
non puosca enoios saber.
 


35




40
Soven l’anera vezer,
la plus avinen q’ieu sai,
si·l devinamens c’om fai
no m’avengues a temer,
per so mos cors es aclis
vas lieis, on qu’il sia,
qe fina amors ioing e lia
tals que part loindans pays.
 




45
S’era part la Crotz del ris,
don anc hom non tornet sai,
non crezatz qe·m pogues lai
retener nuills paradis;
tant ai assis mon voler
en ma doussa amia,
que senes lieis no·m poiria
negus autre iois plazer.
 

50
Canssos, oimais pos tener
vas midonz ta via,
qu’eu sai ben q’ella volria
te auzir e mi vezer.
 


55
Dalfin, s’auses mon voler
dir a ren que sia,
tant am vostra seignoria
que vos en saubratz lo ver.