Kolsen

Versione stampabilePDF version

I.
Reis glorios, verais lums e clartatz,          
Deus poderos, Senher, si a vos platz,      
al meu companh siatz fizels aiuda;          
qu’eu no lo vi, pos la nochs fo venguda,  
et ades sera l’alba!                                    
 
II.
Bel companho, si dormetz o velhatz,        
no dormatz plus, suau vos ressidatz;        
qu’en Orien vei l’estela creguda                
c’amena·l jorn, qu’eu l’ai be conoguda,    
et ades sera l’alba!                                    

III. 
Bel companho, en chantan vos apel;        
no dormatz plus, qu’eu auch chantar l’auz
que vai queren lo jorn per lo boschatge    
et ai paor que·l gilos vos assatge              
et ades sera l’alba!                                    
 
IV.
Bel companho, issetz al fenestrel              
e regardatz las estelas del cel!                  
Conoisseretz si·us sui fizels messatge;    
si non o faitz, vostres n’er lo damnatge    
et ades sera l’alba!                                    
 
V.
Bel companho, pos me parti de vos,        
eu no·m dormi ni·m moc de genolhos,      
ans preiei Deu, lo filh Santa Maria,          
que·us me rendes per leial companhia,    
et ades sera l’alba!                                    
 
VI.
Bel companho, la foras als peiros            
me preiavatz qu’eu no fos dormilhos,        
enans velhes tota noch tro al dia.              
Era no·us platz mos chans ni ma paria    
et ades sera l’alba!