Jeanroy

Versione stampabilePDF version

I  
     Compaigno, non puosc mudar     qu'eo no m'effrei
     de novellas qu'ai auzidas     e que vei,
Qu'una domna s'es clamada     de sos gardadors a mei.
 
II
     [E] diz que non volo prendre     dreit ni lei,
     ans la teno esserrada     quada trei,
tant l'us no·ill largu[a] l'estaca     que l'altre plus no la·ill plei.
 
III
     [E]t aquil·l fan entre lor     aital agrei:
     l'us es compains gens a for     mandacarrei,
e meno trop major nauza    que la mainada del rei.
 
IV
     [E]t eu dic vos, gardador,     e vos castei,
     e sera ben grans folia     qui no·m crei:
greu veirez neguna garda     que ad oras non somnei.
 
V
     [Q]u'eu anc non vi nulla domn'     ab tan gran fei,
     qui no vol prendre son plait     o sa mercei,
s'om la loigna de proessa     que ab malvestatz non plaidei.
 
VI
     [E] si·l tenez a cartat     lo bon conrei,
     adoba·s d'aquel que troba     viron sei;
si non pot aver caval     [...] compra palafrei.
 
VII
     [N]on i a negu de vos     la·m desautrei:
     s'om li vedava vi fort     per malavei,
non begues enanz de l'aiga     que·s laisses morir de sei?
 
VIII
[C]hascus beuri'ans de l'aiga     que·s laisses morir de ssei.