Fratta

Versione stampabilePDF version

I.
Cantarai d’aqestz trobadors        
que canton de maintas colors       
e·l pieier cuida dir mout gen;     
mas a cantar lor er aillors        
q’entrametre·n vei cen pastors     
c’us non sap qe·s mont’ o·s dissen.

II.
D’aisso mer mal Peire Rotgiers,    
per qe n’er encolpatz primiers,    
car chanta d’amor a presen;        
e valgra li mais us sautiers       
en la glieis’ o us candeliers      
tener ab gran candel’ arden.       

III.
E·l segonz, Girautz de Borneill,   
qe sembl’ oire sec al soleill      
ab son chantar magre dolen,        
q’es chans de vieilla porta-seill; 
que si·s mirava en espeill,        
no·s prezari’ un aiguilen.         

IV.
E·l tertz, Bernartz de Ventedorn,  
q’es menre de Borneill un dorn;    
en son paire ac bon sirven         
per trair’ ab arc nanal d’alborn,  
e sa mair’ escaldava·l forn        
et amassava l’issermen.            

V.
E·l quartz, de Briva·l Lemozis,    
us ioglars q’es plus qerentis      
que sia tro q’en Beniven,          
e semblari’ us pelegris            
malautes, qan chanta·l mesquis,    
c’a pauc pietatz no m’en pren.     

VI.
E·N Guillems de Ribas lo qins,     
q’es malvatz defors e dedins,      
e ditz totz sos vers raucamen,     
per que es avols sos retins,       
c’atretan s’en fari’ us chins;     
e l’uoil semblan de vout d’argen.  

VII.
E·l seises, Grimoartz Gausmars,    
q’es cavalliers e fai ioglars;     
e perda Dieu qui·l o cossen        
ni·l dona vestirs vertz ni vars,   
que tals er adobatz semprars       
q’enioglarit s’en seran cen.       

VIII.
Ab Peire de Monzo so set,          
pos lo coms de Tolosa·l det,       
chantan, un sonet avinen,          
e cel fon cortes qe·l raubet,      
e mal o fes car no·il trenqet      
aqel pe que porta penden.          

IX.
E l’oites, Bernatz de Saissac,     
c’anc un sol bon mestier non ac    
mas d’anar menutz dons queren;     
et anc puois no·l prezei un brac   
pois a·N Bertran de Cardaillac     
qes un vieil mantel suzolen.       

X.
E·l novens es En Raembautz,        
qe·s fai de son trobar trop bautz; 
mas eu lo torni en nien,           
q’el non es alegres ni chautz;     
per so pretz aitan los pipautz     
que van las almosnas queren.       

XI.
E N’Ebles de Saigna·l dezes,       
a cui anc d’amor non venc bes,     
si tot se chanta de coinden:       
us vilanetz enflatz plages,        
que dizen que per dos poies        
lai se loga e sai se ven.          

XII.
E l’onzes, Gonzalgo Roitz,         
qe·s fai de son chant trop formitz,
per q’en cavallaria·s fen;         
et anc per lui non fo feritz       
bos colps, tant ben non fo garnitz,
si doncs no·l trobet en fugen.     

XIII.
E·l dotzes, us veilletz lombartz   
que clama sos vezins coartz,       
et ill eis sent de l’espaven       
pero sonetz fai mout gaillartz     
ab motz maribotz e bastartz,       
e lui apell’ om Cossezen.          

XIV.
Peire d’Alvernge a tal votz        
que canta de sus e de sotz,        
e lauza·s mout a tota gen;         
pero maistres es de totz,          
ab c’un pauc esclarzis sos motz,   
c’a penas nuils hom los enten.     

XV.
Lo vers fo faitz als enflabotz     
a Puoich-vert, tot iogan rizen.