Fratta

Versione stampabilePDF version

I.
Lo fuelhs e·l flors e·l frugz madurs,
quan es sazos, 
m’es ioys e gaugz m’adutz,  
e·l retins per plas e per murs 
dels auzelhos  
e·l ros qu’el ram relutz,
qu’entendemens 
mi ven e voluntatz 
d’esser sabens 
de mais en mielhs assatz.

II.
Quar ses gaug grans sabers ni purs
ni gienhs ginhos  
non er aut elegutz;
per que ie·m cre en cent augurs
iauzens ioyos  
e iauzens mantengutz  
contra tals gens  
cuy falh sciens’ e patz: 
envi encens 
sobre·ls enamoratz.

III.
Qu’ab lo plus gent ioy vau segurs 
qu’anc entre nos  
sai fos aparegutz, 
e no mi tenran dan digz durs
d’omes iros 
ni lauzengiers lengutz;  
que·l senatz sens  
no·s camja ni·lh beutatz 
don sui iauzens,  
de bon’amor amatz. 

IV.
E sembla·m ben els ditz escurs 
et en razos 
de dir ses motz romputz; 
de que cove que mot mellurs 
tu, cuy det sos
e motz far mentaugutz;
que·l mai manens  
d’autruy part pert viatz 
bos covinens,  
pus no·y ren dels dos gratz.

V.
Mas de mi non auja rancurs, 
que cobeytos
suy sobre·ls autres drutz
d’esquivar contra fals tafurs  
e d’amoros  
esser e ben volgutz;  
quar si trop tens  
mi fes fals’amistatz  
ia·m sent tenens,  
de fina afinatz.  

VI.
E quals qu’an contr’amar periurs, 
ieu serai bos  
ves l’amor que·m condutz,
e francs e ferms en mos aturs, 
e·lh sospeyssos
er en los sieus aiutz;   
don sapiens 
suy e mai melhuratz
d’autres sinc cens 
d’amor enamoratz.  

VII.
Que cum l’aurs resplan e l’azurs  
contra·l fer ros  
desobre los escutz 
mi det do, tro lai ont es Surs,  
qu’ieu sobriers fos
als grans et als menutz  
dels esciens
de trobar ses fenhs fatz,
don sui grazens
ad aquilh don m’es datz.