Edizioni a confronto

Versione stampabilePDF version

 
 
I.
 
 
 
 
6
Testo Rossi 2009 
 
Puois nostre temps comens’a brunezir
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vey tant bayssar los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.

 
II.
 
 
 
 
12
Aquest Amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·il doble·ls gazardos:
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir.

 
III.
 
 
 
 
18
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos,
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;
qu’en plus de mil no·n a dos tan verays
que fin’Amors los deja obezir.

 
IV.
 
 
 
 
24
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos
e van dizen qu’Amors torn’en biays,
per que·l marit endevenon gilos,
e donnas son intradas en pantays,
cuy mout vol hom escoutar et auzir.

 
V.
 
 
 
 
30
Cist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz e Joven, e lonhar ad estros,
per que Proeza non cug sia mais,
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros;
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.

 
VI.
 
 
 
 
36
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas que Dieu trays:
ardre·ls degr’hom e totz vius sebellir.

 
VII.
 
 
 
 
42
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;
petit la vey, mas per ella suy gays
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!

 
VIII.
 
 
 
 
48
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh q’en son encombros;
e s'i es pros, yssira ves Roays
e gurpira lo segle perilhos,
et ab aitan pot si liurar del fays,
qu’assatz en fai trabucar e perir.

 
IX.
 
 
52
Cercamonz diz: «Qe vas Amor s’irais
meravill’es com pot l’ira suffrir,
q’ira d’Amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop viure ni murir».

 
X.
 
 
56
Fagz es lo vers e non deu viellezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’Amors non galiet ni frais,
anz dona joi als arditz amoros.