Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Anc eu non lac mas ellama
Trastot en son poder amors
E fai mirat let saui ]fal[ fol
Con sellui qen re nos torna
Com nos defen qui ben ben ama
Camors comanda
Qom la seru e la blanda
Per qeu naten ]fos[ sofren
Bona partida
Qant mer e scarida.
I.
Anc eu non l'ac mas ella m'a
trastot en son poder Amors
e fai·m irat let, savi fol
con sellui q'en re no·s torna,
c'om no·s defen qui ben ben ama,
c'Amors comanda
q'om la serv'e la blanda:
per q'eu n'aten
sofren
bona partida
qant m'er escarida.
Jeu dic pauc quinz el cor mesta
E star mi fai temens paors
Las lengas mas lo cor nouol
So don dolen se soiorna
Gen languis mas non sen clama
Qen tant arranda
Comars terra garanda
Non a tan gen prezen
Con la chauzida
Qeu ai encobida.
II.
Jeu dic pauc qu'inz el cor m'esta
estar mi fai temens paors;
las lengas, mas lo cor no vol
so don dolen se soiorna:
gen languis, mas non s'en clama,
q'en tant arranda
c'om ars terra garanda
non a tan gen,
prezen,
con la chauzida
q'eu ai encobida.
Tan sai son pretz fin e serta
Per quieu non puosc uirar aillors
Per so fas eu qel cors men dol
Quant lo soleilz clau ni saiorna
Eu non aus dir qui maflama
Lo cor mabranda
El ueill nan lor liuranda
Car solamen vezen
Me stai aizida
Veus qem ten auida.
III.
Tan sai son pretz fin e serta
per qu'ieu non puosc virar aillors;
per so fas eu qe·l cors m'en dol,
quant lo soleilz clau ni saiorna:
eu non aus dir qui m'aflama;
lo cor m'abranda
e·l veill n'an lor liuranda,
car solamen
vezen
m'estai aizida.
Veus qe·m ten a vida!
Fols es qui per parlar enua
Qer com sos iois sia dolors
Qe lausengier cui dieus a fol
Non an ies lenga ta dorna
Lus conseilla Lautre brama
Per qes desmanda
Amors tals fora granda
Mas iem defen feignen
De lor Bruida
Et Am ses faillida.
IV.
Fols es qui per parlar en va
qer com sos jois sia dolors,
qe lausengier, cui Dieus afol,
non an ies lenga t'adorna:
l'us conseilla l'autre brama,
per qe·s desmanda
amors tals fora granda;
mas ie·m defen
feignen
de lor bruida
et am ses faillida.
Mant bon chantar leuet e pla
Na greu plus faich sim fes secors
Cil qem dona ioi el me tol
Can soi letz er mo trastorna
Qe a son uol men liama
Ren nol demanda
Mos cors ni nol fai ganda
Anz franchamen lim ren
Doncs simoblida
Merces er perida.
V.
Mant bon chantar levet e pla
n'agr'eu plus faich si·m fes secors
cil qe·m dona ioi e·l me tol,
can soi letz er m'o trastorna,
Qe a son vol me·n liama.
Ren no·l demanda
mos cors ni no·l fai ganda,
anz franchamen
li·m ren:
doncs, si m'oblida,
Merces er perida.
Pero iauzen mi ten ensa
Ab un plazer de qe ma sors
Mas mi no passara ial col
Per paor qil me fos morna
Quanqera sint de la flama
Damor qem manda
Qe mon cor non espanda
Si faz temen souen
Qeu uei per crida
Mant amor delida.
VI.
Pero iauzen mi ten en sa
ab un plazer de qe m'a sors;
mas mi no passara ia·l col
per paor qi·l me fos morna,
qu'anqera sint de la flama
d'Amor qe·m manda
qe mon cor non espanda:
si faz temen
soven
q'eu vei per crida
mant'amor delida.