Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
    Raimbaut Daurenga. Raimbaut d'Aurenga
I I
E  r resplan la flors en uersa.
Pels trenchatz rancs epels
tertres. Cals neus gels econ-
glaips. Que cor edestrein etrenca. Don
uei morz quils critz esiscles efuilla pel
ram epels giscles. Mas mi ten uert e
iaus en iois. Ar can uei secs los dolenz
crois.
Er resplan la flors en versa
pels trenchatz rancs e pels tertres -
Cals ? Neus, gels e conglaips,
que cor e destrein e trenca,
don vei morz quils, critz e siscles,
e fuilla pel ram e pels giscles.
Mas mi ten vert e iaus en iois
ar, can vei secs los dolenz crois.
II II
ar en aisi mo en uersa. Quel bel
plan mi semblon tertres. Etenc p(er)flor
lo coglaips. El caut mes uis qel freig
tem que entorn. Mison chant esiscles.
Eparon folrit li giscles. Aisim son laisatz
fermis eniois. Que re no uei quem sia
crois.
Car en aisi m’o en versa,
quel bel plan mi semblon tertres,
e tenc per flor lo coglaips,
e.l caut m’es vis qe ‘l freig tem que ;
entorn mi son chant e siscles,
e paron folrit li giscles.
Aisi.m son laisatz fermis en iois,
que re no vei que.m sia crois.
III III
as una gensa deu(er)sa. Com seron noi
riz en tertres qem fan propitz q(ue) con-
glaips. Cuncs quecs absa lenga trecha.
En parlar bais siscles. Enoi ual bastos
ni giscles. Ni menaças car lur es iois.
Can fan ço p(er) com lesclam crois.
Mas una gensa deversa
com s’eron noiriz en tertres,
qe’m fan pro pitz que conglaips,
cuncs quecs ab sa lenga trecha
en parlar bais siscles,
e no i val bastos ni giscles
ni menaças, car lur es iois
can fan ço per c’om les clam crois.
IV IV
as una gensa deu(er)sa. Com seron noi
riz en tertres qem fan propitz q(ue) con-
glaips. Cuncs quecs absa lenga trecha.
En parlar bais siscles. Enoi ual bastos
ni giscles. Ni menaças car lur es iois.
Can fan ço p(er) com lesclam crois.
Mas una gensa deversa
com s’eron noiriz en tertres,
qe’m fan pro pitz que conglaips,
cuncs quecs ab sa lenga trecha
en parlar bais siscles,
e no i val bastos ni giscles
ni menaças, car lur es iois
can fan ço per c’om les clam crois.
V V
C  car baissen nous enu(er)sa. non mo tolon
plan ni tertres. Do(n)na ni gels ni co(n)gla-
ips. Mais non pod etrop en trencha. Do(n)na
p(er) chan esis cles. Uostre bel oill miscles.
Em castic sil cor ab iois. Qui eu no(n) aus
au(er) talan crois.
Car baissen no.us enversa
non m’o tolon plan ni tertres,
donna, ni gels ni conglaips,
mais non pod e trop en trencha :
donna per chan e siscles,
vostre bel oill miscles
e.m castic si.l cor ab iois
qui eu non aus aver talan crois.
VI VI
nat ai con cause enu(er)sa. lonc tems
cercan ual etertres. Marriz con om
qui conglaips. Tota emoselle trenca. Ca(n)c
no(n) (con)qes chanz ni siscles. plus q(ue) fels clers
conqer giscles. Mas ar dieus lau malb(er)ga
iois. Malgrat del fals lausengiers crois.
Anat ai con cause enversa,
lonc tems cercan val e tertres,
marriz con hom qui conglaips
tota e moselle trenca,
c’anc non conqes giscles -
mas ar, Dieus lau !, m’alberga iois
malgrat del fals lausengiers crois.
VII VII
on uers an caissi lenu(er)sa.
Que nol tengon uals ni tertres. lai on
hom no(n) sent conglaips. Ne ia freig pode(r)
qei trencha. Amidons li chant el siscles.
Clar quil cors limincro(n) giscles. Sai q(ui) ge(n)t
lui chant ab iois. que nos taing chanta-
dors crois.
Mon vers an, c’aissi l’enversa
que no.l tengon vals ni tertres,
lai on hom non sent conglaips,
ne ia freig poder qe i trencha.
A midons li chant e.l siscles
clar qu’il cors li mincron giscles
sai qui gent lui chant ab iois,
que no.s taing chantadors crois !
VIII VIII
oglar gran re nai meins de iois. Car
uos uei en faitz semblar crois.
Ioglar, granren ai meins de iois,
car vos vei en faitz semblar crois !