Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Arnald daniel Arnald Daniel
I I
a           l resplan la florz enuersa. Pels trenchanz rancs e pels
             tertres. Qa flors gels neus e co(n)glapis. Qe cotz e destrein
(et) trencha. Don uei mortz qils critz brais ciscles. El foil els rams (et) els
giscles. Mais mi ten uert e iauçen iois. Er qan uei secs los do
lenz crois.
Al resplan la florz enversa
pels trenchanz rancs e pels tertres
qa flors ? Gels, neus e conglapis
qe cotz e destrein e trencha,
don vei mortz qils, critz, brais, ciscles,
e.l foil e.ls rams et e.ls giscles -
mais mi ten vert e iauçen iois
er, qan vei secs los dolenz crois.
II II
q        ar enaisi o enuerse. Qe bel plan me semblon tertre. E tenc
per flor lo co(n)glapi. El cautz mes uis qel freg trenca. El tron mi
son cant (et) ciscle. E parom foillat li giscle. Sim soi lazatz e ferms
en ioi. Qe ren no(n) uei qem sia croi.
Qar enaisi o enverse
qe bel plan me semblon tetre,
e tenc per flor lo conglapi,
e.l cautz m’es vis qe.l freg trenca,
e.l tron mi son cant et ciscle,
e paro.m foillat li giscle :
si.m soi lazatz e ferms en ioi
qe ren non vei qe.m sia croi.
III III
m     as una gens fada enuersa. Qem semblon a   rit en tertres.
Qem fan trop pietz qel conglapis. Quç qei sap sa lengua
En paraulas (et) ab ciscles. E noi ual bastons ni giscles. Ni menaças
anz lur es iois. Qan fan ço don hom los clam crois.
Mas una gens fada, enversa,
qe.m semblon arit en tertres,
qe.m fan trop pietz qe.l conglapis,
q’uç qe i sap sa lengua
en paraulas et ab ciscles,
e no i val bastons ni giscles,
ni menaças, anz lur es iois,
qan fan ço don hom los clam crois.
IV IV
c       ar en baisan nous enuerse. Non mo tollon uall ni tertre. Do(n)
na ni gels ni co(n)glapi. Mas no(n) poders trop entrenche. Do(n)na percui
chant et ciscle. Uostre bel oill mi son giscle. Qem castiom sil cor
ab ioi. Qen no(n) aus auer talan croi.
Car en baisan no.us enverse
non mo tollon val ni tertre,
donna, ni gels ni conglapi,
mas non poders trop en trenche :
donna per cui chant et ciscle,
vostre bel oill mi son giscle
qe.m castiom si.l cor ab ioi
q’en non aus aver talan croi.
V V
a       nat ai caum chaus enuersa. Totz temps cerchan uals e tertres.
Marriz com hom cui co(n)glapis. Destregn e maçell et trencha. Que no(n)
conqes chanz ni ciscles. Plus qel fel clere conqer giscles. Mas er
dieu lau malberga iois. Mal grat dels fals lausengiers crois.
Anat ai caum chaus enversa
totz temps cerchan vals e tertres,
marriz com hom cui conglapis,
destregn’ e maçell’ et trencha,
que non conqes chanz ni ciscles
plus qe.l fel clere conqer giscles -
mas er, Dieu lau !, m’alberga iois
mal grat del fals lausengiers crois.
VI VI
An mos uers chaissi

enuerse. Enol tegnon

uall ni tertre. Lai on

hom no(n) sen conglapi.

Ni a freiz poder qe

trenche. Amidonç

lo cant el ciscle. Clar

qinz el cor lintrol

giscle. Cel qe sab gen

cha(n)tar ab ioi. Qar nos

fai a cantador croi.
An mos vers, ch’aissi enverse
e nol tegnon vall ni tertre,
lai on hom non sen conglapi,
ni a freiz poder qe trenche :
a midonç lo cant e.l ciscle
clar q’inz el cor l’intro.l giscle
cel qe sab gen chantar ab ioi,
q’ar no.s fai a cantador croi.
 
VII VII
d         olça do(n)na amors (et) iois. Nos ten en sems mal grat dels crois. Dolça donna amors et iois
nos ten ensems malgrat dels crois !
VIII VIII
Joglar gran ren ai men de ioi. Qan nous uei an fautz semblan croi. Joglar, gran ren ai men de ioi,
qan no.us vei an fautz semblan croi!