Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
                                                       
I
  Na Gormunda de Monpeslier.
  Greu m'es a durar
  car aug tal descrezensa 
  dir ni semenar, 
  e nom platz ni m'agensa, 
  c'om non deu amar 
  qui fai desmantenensa
  a so don totz bes
  ve e nays et es
  salvamen e fes 
  per qu'ieu farai parvensa
  en semblan quem pes.
  N ous m(er)auillez neg(un) sieu muou guerra.ab fals m(a)l apres.ca
son poder sot(er)ra totz bos faitz cortes. els e(n)causels e(n)serra. trop se 
fenh arditz.cade rom(a) ditz. m(a)l q(ue)s caps e guitz.d(e)totz sels q(ue)nt(er)ra.
a(n) bos esp(er)itz.
II
  No us meravillez 
  negun si eu muou guerra
  ab fals mal apres
  ca son poder soterra 
  totz bos faitz cortes
  el s en caussels enserra; 
  trop se fenh arditz, 
  car de Roma ditz
  mal qu'es caps e guitz
  de totz sels qu'en terra 
  an bos esperitz.
  E n romes (com)litz. totz bes e q(ui)ls li pana.sos se(n)s
  les falhitz. car si metei e(n)gan(a).q(ue)lner sebelitz. do(n) p(er)dra sa ufan(a).
  dieus auia mos precx.q(ue) sels ca(n) m(a)ls becx.ioues e senecx.(con)tr(a)
  la ley rom(n)n(a).caio(n) del bauecx. 
III
  En Rom'es complitz
  totz bes e quils li pana
  sos sens l'es falhitz, 
  car si metei enganna, 
  qu'elh n'er sebellitz
  don perdra sa ufana.
  Dieus au ja mos precx . 
  que selhs quan mals becx, 
  ioven e senecx, 
  contra la ley romana, 
  caion dels bavecx. 
  Roma sels p(er) pecx. te(n)c totz
  e p(er) ge(n) grossa. p(er) orbs e p(er) secx.q(ue)lor carn elor ossa.carguo(n) dau
  ols decx. do(n) cazo(n) e(n) la fossa. o(n) lor es sermatz pude(n)s focs mal 
  uatz.do(n) m(a)is desliatz.nos(er)a(n) del tra sdossa.ca(n) d(e)lurs pecatz.
IV
  Roma, sels per pecx
  tenc totz e per gen grossa, 
  per orbs e per secx
  que lor carn e lor ossa 
  carguon d'avols decx, 
  don cazon en la fossa
  on lor es sermatz 
  pudens focs malvatz, 
  don mais desliatz
  no seran del trasdossa 
  c'an del lurs pecatz.
  R om(a) gesnom platz.cauols homs vos (com)bata.dels bos auetz patz.
  cus q(ue)cx ab uos saflata.dels fols lurs foldatz.fey p(er)dre damiata.
  mas li uostre se(n).fa(n) sels tost conte(n).caitieu e dole(n).q(ue) (con)tra uos deslata.
  ni renha greume(n).
V
  Roma ges nom platz
  c'avols homs combata, 
  dels bos avetz patz
  c'usquecx ab vos s'aflata, 
  dels fols lurs foldatz
  fey perdre Damiata, 
  mas li vostre sen
  fan sel ses tost conten
  caitieu e dolen 
  que contra vos deslata 
  ni renha greumen.
  Roma v(er)ame(n)sai e cre ses dopta(n)sa.q(ue) a salua 
  me(n).aduretz tota fransa.oc e lautra ge(n) q(ue)us vol far aiuda(n)sa.m(a)sso
  q(ue) m(er)lis.p(ro)fetiza(n) dis.del bo(n) rei lois.q(ue) morira e(n) pansa.ara sesclarzis .
VI
  Roma veramen
  sai e cre ses duptansa 
  que a salvamen 
  aduretz tota Fransa, 
  oc e l'autra gen 
  que us vol fai aiudansa; 
  mas so que Merlis
  profetizan dis 
  del bon rei Lois 
  que morira en Pansa, 
  aras esclarzis. 
  P ieitz q(ue) sarrazis.ed(e) p(us) fals coratie. he(re)ties mesq(ui)s.so(n) q(ui)vol lores
  tatie. i(n)s el foc dabis. Vas e(n) loc de saluatie.e(n)da(m)pnatio. a sels daui
  nho.baisses do(n) mes bo.roma lo mal peatic. Es els q(ue) fes yblo. ç
VII
  Pieitz que Sarrazis 
  e de pus fals coratie 
  hereties mesquis 
  son, qui vol lor estatie
  ins el foc d'abis
  va sen loc de salvatie 
  en dampnatio. 
  A sels d'Avinho
  baisses, don m'es bo, 
  Roma, lo mal peatic 
  R oma p(er) razo.auetz ma(n)ta destorta . dressada bando.(et)ub(er)ta la
  porta.desaluatio.do(n) era la clau torta . p(er) ca bo(n) gouern.baissacz
  fol esq(ue)rn.q(ui)sec uostrester(n). la(n)gel miq(ue)l le(n)porta.el garda difern.
VIII
  Roma per razo 
  avetz manta destorta 
  dressad'a bando
  et uberta la porta 
  de salvatio
  don era la clau torta. 
  Per c'a bon govern 
  baissacz fol esquern, 
  qui sec vostr'estern 
  l'angel Miquel len porta 
  el garda d'ifern. 
  Lestieu el yuer(n).deu ho(m)z ses(con)t(ra)dira.rom(a) lo cazer(n).legir si q(ue)nosvi
  re.e ca(n) ve lesq(ue)rn.com ih(esu)s pres m(a)rtire.si nos pes e(n)pas. no(n)es cres
  tias.sa do(n)cx no(n)a cortire.a(n)s es fols e vas. 
IX
  L'estieu e l'yvern 
  deu homz ses contradire, 
  Roma lo cazern 
  legir si que nos vire
  e can ve l'esquern
  com Ihesu pres martire, 
  si nos pes en pas 
  non es crestias 
  s'adoncx non a cortire 
  ans es fols e vas. 
  Rom(a) lo trefas (et)saley
  sosplora.als fols ditz vilas.par q(ue) fos de tol(os)a. o(n) de(n)ia(n)s s(er)tas no(n) es do(n)cx
  u(er)gonhoza.m a(n)s de.ii.a(n)s.m(a)s sil coms p(ri)ras. no(n) es q(ue)ls e(n)ga(n)s.lais ela
  fe doptosa.restaurarals da(n)s.
X
  Roma lo trefas 
  et sa ley sosplora 
  als fols ditz vilas 
  par que fos de Tolosa, 
  on d'enians sertas
  non es doncx vergonhoza.
  Mas de ii ans mas 
  s'il comspriras 
  non es quels engans 
  lais e la fe doptosa 
  restaurarals dans. 
  
  R om(a) lo rei gra(n)s.q(ue)s senh(ir) de dreitura.als falses tolzas.do(n) gra(n) malaue(n)t(ur)a. car tot a sos ma(n)s fa(n) ta(n)
  gra(n) desmezura.cus q(ue)cx lo resco(n).e torbo(n) est mo(n).el comte.rr.sabels
  po sa segura.no(n) te(n)rai p(er)bo(n).
XI
  Roma lo rei grans 
  qu'es senhir de dreitura 
  al falses Tolzas 
  don gran malaventura, 
  car tot a sos mans 
  fan tan gran desmezura
  cus queccx lo rescon 
  e torbon est mon 
  el comte rr, 
  s'ab els po s'asegura, 
  non tenrai per bon. 
  Rom(a) bes cofo(n).e valb.pauc sa for
  sa.q(ui)(con)tra uos gro(n).ni bast castel ni forsa.car e(n) ta(n) aut mo(n).no(n)bast
  ni no sa morsa. q(ue) dieus no(n) recort, so(n) erguelh el tort. do(n) p(er)t tota ses 
  corsa. e(n) pre(n) doblamort.
XII
  Roma bes cofon
  e valb pauc sa forsa 
  qui contra vos gron 
  ni bast castel ni forsa,  
  car en tant aut mon
  non bast ni no s'amorsa 
  que Dieus non recort 
  son erguelh el tort 
  don pert tota s'escorsa
  en pren doblamort. 
  Rom(a) be(m)z conort.q(ue) coms nil e(m)p(er)aire. 
  p(ueis) q(ue) so(n) destort de dieu no(n) ualo(n) gaire car lor fol deport. e lor m(a)luatz
  veiaire fa(n) tost d(e)chazertota so(n) palzer cos nol pot ten(er). si tot ses 
  guerreiaire.(con)trels de pod(er).
XIII
  Roma bemz conort
  que coms ni l'emperaire, 
  pueis que son destort
  de Dieu non valon gaire
  car lor fol deport 
  e lor malvatz veiaire 
  fan tosto dechazer 
  tota son plazer 
  cos nol pot tener
  si tot es guerreiaire 
  cont'els de poder. 
  R om(a)ieu esp(er).q(ue)uostr(a) senhoria.e
  fra(n)sa p(er) v(er).q(ui) no(n) platz m(a)la uia.fassa dechazer.lerguelh eleret
  gia.fals ereties q(ue)tz.q(ue) no(n) temo(n) vetz.ni cresals sicretz.ta(n) so(n) ple
  de feunia.e de m(a)ls pessetz.
XIV
  Roma ieu esper 
  que vostra senhoria 
  e Fransa per ver
  qui non plat mala via
  fassa dechazer 
  l'erguelh e l'eretgia,
  fals ereties quetz
  que non temon vetz
  ni cres als sicretz,
  tan son ple de feunia 
  e de mal pessetz.
  R om(a) be(n) sabetz.q(ue)fort greulor esca
  pa. q(ui) au lor decretz.aisi te(n)don lor trap(a).ab falses trugen.abq(ue)
  cascus sarapa.totz so(n) fortz e mutz. e lor tol salutz. do(n) q(ue)cx es p(er)
  dutz.q(ui)lh nan capel o capa.e(n) reman q(ue)cx nutz.
XV
  Roma ben sabetz 
  que fort greu lur escapa 
  qui au lor decretz 
  aisi tendon lor trapa
  ab falses trugen
  ab que cascus s'arapa; 
  totz son fortz e mutz
  e lor tol salutz 
  don quecx es perdutz
  qu'ilh n'an capel o capa 
  en reman quecx nutz. 
  C lauzis (et)
  sauputz.naiso senes falhida. crematz o pe(n)dutz.p(er) lor maluada
  vida.a(n)s nego(n) u(ir)tutz.car fes noy es auzida. no(n) auem siuals.e
  si fos lial.lor vida mortal.dieu cre lagrissauzida.m(a)s no(n) esca
  bals.
XVI
  Clauzis et sauputz
  naiso, senes falhida, 
  crematz o pendutz
  per lor malvada vida
  ans negon virtutz
  car fes noy es auzida
  non avem sivals, 
  e si fos lial 
  lor vida mortal, 
  Dieu cre l'agr'issauzida, 
  ma non es cabals. 
  Q ui uol ess(er) sals.ades deu lacrotz pe(n)re.p(er) ereties fals.de
  chazer e mespe(n)re. q(ue) celestials y ve(n)c sos bras e ste(n)dre. tot p(er) sos
  amicx. e p(us) tals destricx. li(n) ue(n)c trop enicx.es q(ui) nols uol e(n)tedre
  ni creirals casticx.
XVII
 Qui vol esser sals, 
  ades deu la crotz penre
  per ereties fals
  dechazer e mesperne, 
  que celestials 
  y venc sos bras estendre
  tot per sos amicx, 
  e pus tals destricx
  lin venc trop enicx
  es qui nols vol entendre
  ni creir'als casticx. 
  Rom(a) si p(us) gicx. renh(a)r sels q(ue)t fa(n) o(n)ta. al
  sa(n)t esp(er)it ca(n) ho(m)z lor o aco(n)ta.ta(n) so(n) fol medicx. c(us) ab v(er) nosafro(n)ta
  noi auras honor.rom(a) li trachor.so(n) ta(n) ples derror.co(n) p(us) pot casc(us)
  mo(n)ta.q(ue)cx io(r)n sa folor. 
XVIII
  Roma si pus gicx
  renhar sels quet fan onta
  al sant esperit
  can homz lor o aconta,
  tan son fol mendics
  c'us ab ver no s'afronta
  no i auras honor. 
  Roma li trachor son tan plas d'error, 
  c'on pus pot cascus monta
  quecx iorn sa folor. 
  R om(a) fol labor. fa q(ui) ab uos te(n)so
  na.d(e)l e(m)p(er)ador.dic sab uos nosadon(a).q(ue)n gra(n) des honor.ne ve(n)ra
  sa corona.e s(er)a razos.m(a)s p(er)o ab vos leu troba p(er)dos.q(ui) ge(n) sos
  tort razona. ni nes e(n)goisos.
XIX
  Roma fol labor
  fa qui ab vos tensona, 
  del emperador dic
  sab vos no s'adona 
  qu'en gran deshonor
  ne venra sa corona, 
  e sera razos.
  Mas pero ab vos troba perdos
  qui gen sos tort razona
  ni n'es engiosos. 
  R omal glo(ri)os. q(ue) ala magdile
  na p(er)donet do(n) nos esp(er)am bonestrena.los fols rabios.q(ue) tans
  ditz fals semen(a).falsa daital for. el e so(n) rezos.e so(n) maluat cor.
  morir dala pena.co(m)z he(re)tie mor.
XX
  Roma 'l Glorios 
  que a la Magdilena 
  perdonet don nos
  esperam bon estrena; 
  los fols rabios 
  que tans ditz fals semena
  falsa d'aital for
  el e son rezos
  e son malvat cor
  morir da la pena 
  comz heretie mor.