Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Rambaut daure(n)ga Rambaut d’Aurenga
 
  I
En aital rimeta prima. Magra
don leu mot eprim. Bastia ses
regle ses ligna. Puos mos cors
ferms sia pila. Cui dan cuidat ai de
molin. Lai on ai cor que mapil. Qe
toz tems e quin grondilla. No(n) tem per
mi ses grondill.
 
En aital rimeta prima
m’agradon leu mot e prim
bastia ses regl’e ses ligna,
puos mos cors ferms s’i apila;
cuidan cuidat ai de molin
lai on ai cor que m’apil
qe toz tems e qui‧n grondilla
non tem per mi s’es grondill.
 
  II
DE la falsa gen capclina. Et eu odic
que don qecs lim. Et estrei(n)g emostre
gigna. So dom iois frai(n)g e escilla.
Qem cet pols egrondin. Mas eu nom
part del dreig fil. Car mos talans no
roilla. Qen ioi nos ferm ses roill.
 
De la falsa cap clina
et eu o dic que don quecs lim
et estreing e mostre gigna
so do‧m iois fraing e escilla
qe‧m cet pols e grondin:
mas eu no‧m part del dreig fil,
car mos talans no roilla,
q’en ioi nos ferm ses roill.
 
  III
Can uei rengat enla sima. Maind
uerd madur. Frug pel sim. Eque
ioc auzelletz. Relinga. Ues amor do(n)
chare qilla. P(er) qui eu ues ioi reli(n)g. do(m)
mes forz echant equill. El rossiols ses
cendilla. Quem nastra damor. len
dill. 
 
Can vei rengat en la sima
maind verd madur frug pel sim,
e queioc auzelletz relinga
ves amor don char e qilla,
per qu’ieu ves ioi reling,
dom m’esforz e chant e quill;
e‧l rossiols s’es cendilla
que‧m nastra d’amor l’endill.
 
  IV
Si quel cor mart. Mas non rima.
rendefort ni dinz no(n) rim. Camo(r)s
len claus eles crim. Si pel fanz que
sont part nulla el te pres dinz son
escrin. Cades am mais p(er) un mil. Mi
dons si tot sim perilla. Ni(m) mo trabaill
eperill.
 
Si que‧l cor m’art, mas non rima
Ren de fort ni dinz non rim;
c’amors l’enclaus e l’escrim
si pel fanz que sont part nulla
e‧l te pres dinz son escrin
c’ades am mais per un mil
midons, si tot si‧m perilla
ni‧m mo trabaill e perill.
 
  V
Assatz ma saubut descrima. Jl tan
can uas mi ses crim. Mais non a
daics tro asigna. Sapar de for ni
dinz uil. Esim destreing nim gra
cilla. A pro poder quem grazill. Ma(s)
chanços cor no(n) len frima. Camil
sor promes en frim. 
 
Assatz m’a saubat d’escrima
jl, tan can vas mi s’escrim
mais non a d’aic tro a signa
sa par defor ni dinz vil
e si‧m destreing ni‧m gracilla
a pro poder que‧m grazill;
mas chanços cor non l’enfrima
ca mi‧l sor promes en frim. 
 
  VI
Don mos cors saill fort egrima. E
en faillen trep egrim. En plor ma
i p(er) questeuz en gra. Mos cors gaug
cui a cor tilla. Dolz don p(re)n mal es
tauzin. Quem ten trist en son cor
til. P(er) lamor quein uolpilla. Mido(n)z
ca cor trop uuolpill.
 
Don mos cors saill fort e grima
e en faillen trep e grim
enplor m’ai per quest euzengra
mos cors gaug, cui a cortilla
dolz don pren mal estauzin
que‧m ten trist en son cortil
per l’amor que in volpilla
midonz c’a cor trop vuolpill.
 
  VII
E car mi ten mi ten mi donz uil. Ma
udic iorn mil uez. Massailla
car dinz del cor pres de cill.
 
E car mi ten mi ten midonz vil,
maudic iorn mil vez m’assailla
car dinz del cor pres de cill.
 
  VIII
Mas ia no mo ten gues uil.
Canc mos cors non fon pre
cilla. Mas pels cis ni sobre cill.
 
Mas ia no‧m o tengues vil
c’anc mos cors non fon precilla
mas pels cis ni sobrecill.