Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Rambaut daure(n)ga Rambaut d’Aurenga
  I
Assaz mes bel que de nouel.
faza parer de mon saber.
Toz plans als prims sobre
saben. Que uan cuidan. Cab sen
den fan. Dic efaz mon catenemen.
Eu sec mon core mostri for. Tot
aizo dom ill mi consen.
 
 
Assaz m’es bel
que de novel
faz a parer
de mon saber
toz plans als prims sobresaben
que van cuidan
c’ab sen d’enfan
dic e faz mon catenemen;
eu sec mon cor
e mostri for
tot aizo do‧m ill mi consen.
 
  II
Qui quen fauel. Lo mes pro bel.
De mon saber. Qen sai mils uer.
Si tot non sui mout conoissen. Qel
trop parlan. Que uan cuidan. fols
es no(n) es son sen. Car tost sal for. ab   
bel demor. Gen motz liuier cortes
talen.
 
Qui qu’en favel
lo m’es pro bel
de mon saber:
q’en sai mils ver
(sitot non sui mout conoissen)
qe‧l trop parlan
que van cuidan
«fols es non es son sen»
car tost sal for
ab bel demor
gen motz livier, cortes, talen.
 
  III
Ab son novel. dic efauel. Efaz parer.
Mon cubert uer. lai on tain que
sia paruen. Que son enfan. lom
ils parlan. Uas mi esai qui nes
guiren. ab queu damor gen diz
mon cor. Siquel diz no passa las
den.
 
Ab son novel
dic e favel
e faz parer
mon cubert ver lai on tain que sia parven;
que son enfan
lo mils parlan
vas mi; esai qu‧i n’es guien,
ab qu’eu d’amor
gen diz mon cor
si que‧l diz no passa las den.
 
  IV
Don damar dic. Can sisestric. leis
camar dei(n)g. Quel mils adreig
seran sert. Com lan finam(en)t. Meli
on sai p(re)gar huimai. Quel sen con
ap(re)n. De ben amar. Enems p(re)gar. M(en)
uenrion donas cinecen.
 
Don d’amar dic:
can sis es tric
leis c’amar deing,
que‧l mils adreig
(seran sert com l’an finament)
melion sai
pregrar huimai
quel sen con apren
de ben amar; e nems pregar
m’en venrion donas cinc cen.
 
  V
Ben ai cor ric. Plus q(ue)u no dic. Etan
adrei(n)g. que duc nireig. Non p(re)z
si no(m) prez. Eissamen. A cui no(m) plai em
son desai. Eameraz mon bon uolen.
No(n) uoills p(re)gar. Que meils mesclar.
Que som prec mi q(ue)n p(re)ges gen.
 
Ben ai cor ric
plus qu’eu no dic
e tan adreing
que duc ni reig
non prez, si no‧m prez eissamen;
a cui no‧m plai
em son de sai
e ameraz mon bon volen.
Non voills pregar,
que meils m’es clar
que so‧m prec mi qu’en preges gen.
 
  VI
Lenoios tric. Si on del ric.
Sobeiran reg. Maldigz edegz. Del
ianglos parlar mal disen. Gic men hu
imai. Cal dir no(m) plai. Tan mes lur me(n)
taure cosen. Que sil tot clar. moron
amar. Rjon poirria q(ue)l cor men uen. 
 
Lenoios tric,
sion del ric
sobeiran reg
mal digz e degz
del ianglos parlar maldisen!
Gic men huimai
C’al dir no‧m plai
tan m’es lur mentaure cosen!
Que s’il tot clar
Moron, amar
rjon poirria que‧l cor men ven
 
  VII
Pauc sap damar. Qui
tem pregar. Dieus quil bais lomal
dis matien.
 
Pauc sap d’amar
qui tem pregar
Dieus qui‧l bais lo maldismatien.
 
  VIII
Ei uoil p(re)gar. Uers ab diz clar. Que
Lai enurgel ra presen.
 
Ei voil pregar,
vers, ab diz clar
que lai en Urgel rapresen.
 
  IX
Ab talen clar. Sim fai amar. Elbon
esper queu nai guiren.
 
Ab talen clar
si‧m fai amar
e‧l bon esper qu’eu n’ai guiren!