Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
   
  I
 A         ram platz giraut deborneill. Q(ue) sapcha  
            p(er) cannas blasman. trobar clus ni p(er)
            cal semblan. aisom digaz. sitan p(re)za
 tz. So q(ue) es atoz comunal. Car adonc tu seran
 egual.
 
  Ara⸱m platz, Giraut de Borneill,
 que sapcha per c’annas blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Aiso⸱m digaz,
 si tan prezatz                                                  5
 so que es a toz comunal,
 car adonc tu seran egual.
 
  II
S eignen lignaura nom correill. Siqecs sitro
    ba son talan. Mas eu son iuiaire daitan. Q(ue)s
mais amatz. Eplus p(re)zatz. Q(ui)l faleuet euenar
sal. Euos nomo tornes amal.
 
 Seign’en Lignaura, no⸱m correill
 si qecs s’i trob’a son talan;
 mas eu son iuiaire d’aitan                             10
 qu’es mais amatz
 e plus prezatz
 qui⸱l fa levet e venarsal,
 e vos no m’o tornes a mal.
 
 
  III
G iraut no(n) uoill q(ue)n tal trepeil. Torn mos tro-
     bars. Q(ue) ia ogan. lolauzol bon el pauc el g(ra)n.
Ia p(er) los faz no(n) er lauzatz. Car no(n) conois son
ni lor can. So q(ue) plus car es ni mais ual.
 
 Giraut, non voill qu’en tal trepeil                   15
 torn mos trobars; que ia ogan
 lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran.
 Ia per los faz
 non er lauzatz
 car non conoisson (ni lor can)                      20
 so que plus cars es ni mais val.
 
 
  IV
L ingnaura si p(er) aiso ueil ni mon soior(n) tor(n) enaf
    fan. Sembla q(ue)m dopte del mazan. aq(ue) trobatz.
Sino(n) uos platz. Cades osapchon tal ecal. Qe
chanz no(n) portaltre cabtal.
 
 Lingnaura, si per aiso veil
 ni mon soiorn torn en affan
 sembla que⸱m dopte del mazan.
 A que trobatz                                                25
 si non vos platz
 c’ades o sapchon tal e cal?
 Qe chanz non port’altre cabtal.
 
  V
G iraut sol q(ue) miels appareil. Edic ades eltrac
    enan. Mino(n) cal si tot no(n) sespan. Canc g(ra)nz
uiutaz. no(n) fon diutaz. P(er) so p(re)zon mais aur q(ue)
sal. Edetot cant es atretal.
 
 Giraut, sol que miels appareil
 e dic’ades e⸱l trac’enan,                                30
 mi non cal si tot non s’espan.
 C’anc granz viutaz
 non fon diutaz:
 per so prez’om mais aur que sal
 e de tot cant es atretal.                                 35
                          
  VI
L ingnaura fort d(e)bon (con)seill. Efis aman (con)tra
    rian. Ep(er)o sinai mais daffan. Mossos leuatz.
Cus en raumatz. lom deissazec el diga mal. Qe
nol deig ad home sesal.
 
 Lingnaura, fort de bon conseill,
 e fis aman contrarian,
 e per o si n’ai mais d’affan.
 Mos sos levatz
 c’us enraumatz                                             40
 lo⸱m deissazec e⸱l diga mal
 qe no⸱l deig ad home sesal.
 
  VII
G iraut p(er) cel ni (per) soleil. ni p(er)lardat q(ue) resplan.
    no(n) sai deq(ue)ns anan parlan. ni don fui natz.
Si soi parla torbatz. Tan pes dun fin ioi natu-
ral. Can dals cossir nomes coral.
 
 Giraut, per cel ni per soleil
 ni per lardat que resplan,
 non sai de que⸱ns anan parlan                     45
 ni don fui natz
 si soi parla torbatz
 tan pes d’un fin ioi natural
 can d’als cossir no m’es coral.
 
  VIII
L ingnaura sim giral uermeil delescut cella
    cui reblan. Q(ue)u uoill dir ad(e)u mi coman. Cals
fols pensatz. Outra cuidatz. Mames do-             
ptanza deslia. nom souen com me fes con
tal.
 
 Lingnaura, si⸱m gira⸱l vermeil                       50
 de l’escut cella cui reblan,
 qu’eu voill dir: «a Deu mi coman»
 cals fols pensatz
 outracuidatz!
 M’a mes doptanza deslia!                            55
 No⸱m soven con me fes contal?
 
  IX
G iraut greu mes p(er) san marsal. Car uos
     nanas desai nadal.
 
 Giraut, greu m’es, per San Marsal,
 car vos n’anas de sai Nadal.
 
  X
L ingnatura que ues cort rial. men uauc
ades ric ecabal.
 Lingnatura, que ves cort rial
 m’en vauc ades ric e cabal.                        60
       

A cura di Samantha Molinaro