Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
                                      I
 

  La comtessa didia.                                   xxxi.
  A chantar mer da so quieu uolria. Tant
  me rancur de lui cui sui amia. Quar
  eu lam mais de nulla ren q(ue) sia. ues
  lui nom ual merces ni cortesia. ne ma be
  utatz ni mos pretz ni mos sens. Quatressim
  sui enganada etraida. Cu(m) degra esser sim      fos desauinenz

 

  La contessa di dia                              xxxi
  A chantar m’er da so qu’ieu volria
  tant me rancur de lui cui sui amia
  quar eu l’am mais de nulla ren q(ue) sia
  ves lui no ·m val merces ni cortesia
  ne ma beutaz ni mos pretz ni mos sens
  qu’autressi.m sui enganada e traida
  c‘u(m) degra esser si ·m fos desavine(n)z.
                                    II

  
 
Daissom conort car anc no(n) fis faillensa.

  Amics uas uos per nuilla captenensa. Anc
  uos am mais non fes seguis valensa. E
  platz me molt que eu damor uos uensa. lo
  mieus amics. Quar es lo plus ualenz. mi
  faitz orguoill en dit et paruensa. Esi ses
  francs ues totas autras genz.

 

  D’aiso ·m conort car anc n(on) fis faillensa
  amics vas vos per nuilla captenensa
  anc vos am mais non fes Seguis Valensa
  e platz me molt que eu d’amor vos vensa
  lo mieus amics quar es lo plus valenz
  mi faitz orguoill en dit et parvensa
  e si ses francs ves totas autras genz
                                    III
 
  Merauill me con uostre cors sorgoilla. Am
  ics ues me p(er) cai razon quem duoilla. No(n)
  es ges dregs quautramors uos me tuoilla.
  p(er) nuilla ren queus digua nios acuoilla.
  Emenbre uos cals fol comensam(en)s. De uo
  stramor damezdieus non uoilla. Qen
  mas colpas sial departimens.

 
  Meravill me con vostre cors s’orgoilla
  amics ves me p(er) c’ai razon que ·m duoilla
  no(n) es ges dregs qu’autr’amors vos me tuoilla
  p(er) nuilla ren que ·us digua ni ·os acuoilla
  e menbre vos cals fo ·l comensam(en)s
  de vostr’amor Damezdieus non voilla
  q’en mas colpas sia ·l departime(n)s

 

                                IV
 
  Proesa granz qen uostre sazina. Elor
  rics pretz quauez men ataina. Cuna non
  sai lontana ni uesina. Si uol amar ues uos
  non sia clina. Mas uos amics es ben tan co
  noissenz. Qe ben deuet conoisser la plus
  fina. Emenbre uos de nostres couinenz.

 
 
  Proesa granz q’en vostre s’aizina
  e lo rics pretz qu’avez m’en ataina
  c’una non sai lontana ni vesina
  si vol amar ves vos no(n) si aclina
  mas vos amics es ben tan conoissenz
  qe ben devet conoisser la plus fina
  e menbre vos de nostres covinenz

 
                                    V
 

  Valer me deu mos pretz e mos paratges.
  Ema beutatz eplus mos fis coratges. p(er) qie
  us mand lai on es uostre estatges. Esta cha(n)
  son que me sia mesatges. Euoill saber lo
  mieus bels amics genz. p(er) que me fes ta(n)t
  fer ni tant salvatges. Non sai si ses orgoilz
  ni mals talenz.  

 

  Valer me deu mos pretz e mos paratges
  e ma beutatz e plus mos fis coratges
  p(er) q’ie ·us mand lai on es vostre estatges
  esta cha(n)son que me sia mesatges
  e voill saber lo mieus bels amics genz
  p(er) que me fes ta(n)t fer ni tant salvatges
  non sai si s’es orgoilz ni mals talenz
                                   VI
  Mas aitant uoill plus diga lo messatges.
  Qen trop dorgoill an gra dan ma(n)tas vez.
 
  Mas aitant voill plus diga lo messatges
  q’en trop d’orgoill an gran dan ma(n)tas vez