Edizione diplomatica

Versione stampabilePDF version
  perolus.                
D el seu tort farai emenda
lei qe(m) fes partir de se.
Qen qar ai talent qel renda.
Sil plaç ma chanços e me.
Sanç respit dautra merce.
Sol sofra qen leis me(n)tenda.
E qel bel nien matenda.
Pos p(er) negun dan qe me(n) prenda
De sa mistat nu(m) recre.
Anç soffri qanqe men cenda.
La pena el dan qe men ue.
 
far mi degra qalqe be       
Mas nos tang qeu la reprenda
Se tut ses uer qil mesprenda.
Ben sai qe ges no(n) porria
Mon cor de samor ostar.
Per ira ni p(er) feonia
Ni per autra do(m)na amar
No men chal plus essaiar.
Mas ela soa merce sia
Qeu la merai tota uia.
Molt en cossir noit (et) dia.
E no me(n) sai cossillar.
Pero si se deuenia
Gra(n)t desir ai dun basar
Li pogues tolre oemblar.
E sil pois sen irascia
Volenter lo li rendria.
Mas no(n) es nuls hom qi tegna.
Tant apoderaç amors
Quera uol q(e)m desouegna
Del ric iois el gent socors.
Qauia trobat allors.
Mas ale plaç qem destegna.
P(er) tal qe no(m) uol ni degna.
Bona do(m)na en cui regna.
Sens ebeutaç e ualors
Sofrereç qaissim destegna
Lo desirers el lamors.
Si uals desplasers menors.
Mi fach tant don ioi mi uegna
Sol ca uos nos descon uegna.
Dalfin solaç et amors.
E cortes sens uos ensegna.
Cossi iois e preç ma uegna.
 
Chanconeta uai decors  
Dire midons qit retegna.
Pos mi retener no degna.