Chiarini2

Versione stampabilePDF version

I.
Non sap chantar qui so non di
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens’ aissi:
com plus l’auziretz, mais valra. a a

II.
Nuils hom no·s meravill de mi
s’ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d’autr’amor non a
mas de cela qu’ieu anc no vi,
ni per nuill joi aitan no ri
e no sai quals bes m’en venra. a a

III.
Colps de joi me fer, que m’ausi,
e ponha d’amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu no·m feri
ni per nuill colp tan no langui,
quar no conve ni no s’esca. a a

IV.
Anc tan suau no m’adurmi
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa
mos cors ades no fos aqui;
e quan mi reisit al mati
totz mos bos sabers mi desva. a a

V.
Ben sai c’anc de lei no·m jauzi
ni ja de mi no·s jauzira,
ni per son amic no·m tenra
ni coven no·m fara de si.
Anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni no sai si ja s’o fara. a a

VI.
Bos es lo vers, qu’anc no·i falhi
e tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l’apenra
gart se no·l franha ni·l pessi.
Car si l’auzon en Caersi
en Bertrans e·l coms en Tolza, a a

VII.
bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara. a a