Chiarini

Versione stampabilePDF version

I.
Quan lo rossinhols el foillos
dona d’amor e·n quier e·n pren,
e mou son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que reingna,
mi ven al cor grans jois jazer.

II.
D’aquest’amor son tan cochos
que, quant eu vauc vas leis corren,
vejaire m’es qu’a reusos
m’en torn e qu’ela m’an fugen.
E mos cavals i cor tan len,
greu er c’uimais i ateingna
s’Amors no la·m fa remaner.

III.
De tal domna sui cobeitos,
a cui non aus dir mon talen;
ans, quant remire sas faissos,
totz lo cors m’en vai esperden.
E aurai ja tan d’ardimen
que l’aus dire per sieu mi teingna,
pois d’als non ll’aus merce querrer?

IV.
A! com son siei dit amoros
e siei fait son fin e valen:
qu’anc non nasquet sai entre nos
neguna c’aia cor tan gen;
graille es, fresc’ ab cors plazen,
e non cre genser s’enseingna,
ni anc homs non la poc vezer.

V.
Amors, alegre·m part de vos
per so car vau mon mieillz queren;
e son d’aitan aventuros
qu’enquar n’aurai mon cor jauzen:
la merce de Mon Bon Guiren,
que·m vol e m’apel’ e·m deigna
e m’a tornat en bon esper.

VI.
E qi sai reman delechos
e Dieu non siec en Belleen,
no sai com sia ja mais pros
ni cum ja venh’ a guerimen;
qu’ieu crei e sai, mon escien,
que sel cui Jesus ensenha
segur’escola pot tener.