Aston

Versione stampabilePDF version

Nuills hom no s'auci tan gen
ni tan dousamen
ni fai son dan ni folleia
cum cel qu'en amor s'enten.
E si n'ai ieu bon talen,
si tot amors mi guerreia
e·m destreing greumen,
car per mon plazer mal pren.
 
Una dompn' am finamen
don, mon escien,
m'er a morir de l'enveia,
tant es de fin pretz valen.
E si plus noca n'aten,
on qu'ill sia, lai sopleia
vas lei franchamen
mos cors qui la ve soven.
 
Estrains consiriers m'en ve
e si gaire·m te
cum er? C'ades mi sordeia.
Tort n'ai ieu mezeis. De que?
Quar non am si co·s cove
tal dompna c'amar mi deia;
qu'esta, per ma fe,
non deu sol penssar de me.
 
Mas pero qan s'esdeve
qu'ieu li parli re,
ges mas paraulas no·m neia,
anz vei qu'escouta las be.
Del reprovier mi sove:
“Qui non contraditz, autreia.”
Aura·n doncs merce?
Tant o vuoill qu'ieu non o cre!
 
Sol per bel semblan qe·m fai
taing qe·m teigna gai
e qu'en bon esper esteia,
mas per sa valor m'esmai.
Ai! bona dompna, si·us plai,
la vostra franquesa veia
lo gran mal qu'ieu trai,
don ja ses vos non gerrai!
 
Chanssos, vas la bella vai;
per te·il mandarai
que·l res es que plus mi greia
car tant loing de mi estai.
E puois enaissi s'eschai,
sobre totas res la·m preia
qe·il soveigna lai
de so don ieu cossir sai.
 
Bona dompna, de vos ai
tal desir e tal enveia,
que res el mon mai
tan fort al cor no·m estai.