Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I.
 P uois nostre temps comensa brunezir.
 Eli uerchan  son de lor foillas blos. E
 del soleil uei tant baisat los rais. P(er)
 qeill iorn son escur etenebros. Et hom
 noi au dauzels chanz ni lais. Per ioi da 
 mor noi deuem esbaudir. 
 Puois nostre temps comens'a brunezir
 e li verchan son de lor foillas blos
 e del soleil vei tant baisat los rais,
 per qe ill jorn son escur e tenebros
 et hom no·i au d'auzels chanz ni lais,
 per joi d'amor no·i devem esbaudir. 
  II.
  A quest amor no(n) pot hom tan seruir. Q(ue)
 mil aitanz no(n) doblel guizardos. Que p(re)z
 eiois etot qua(n)t es emais. Nauran aisil
 qenseran proderos. Quanc no(n) passer co
 uine(n)s nils effrais. Mas per semblan
 greu er aconquerer. 
 Aquest amor non pot hom tan sevuir,
 que mil aitanz non doble·l guizardos,
 que prez e jois e tot quant es, e mais,
 n'auran aisil q'en seran proderos;
 qu'anc non passer covinens ni·ls effrais,
 mas per semblan greu er a conquerer. 
  III.
 P er leis deu hom esperar esoffrir. Tant
 es sos pretz ualenz ecabailos. Quanc no(n)
 ac soing dels amadors sauais. Derric
 escairs ni de pauc brogoillos. Quen plus de 
 mil no(n) ados tant uerais. Que finamors los
 deia obezir. 
 Per leis deu hom esperar e soffrir,
 tant es sos pretz valenz e cabailos,
 qu'anc non ac soing dels amadors savais,
 derric escairs ni de pauc brogoillos;
 qu'en plus de mil no·n a dos tant verais
 que fin'amors los deja obezir. 
  IV.
 I st trobador entre uer ementir. Affollon
 druz emoilliers et espos. Euan dizen cam
 ors ua embiais. Per quell marit endeue
 non gilos. Edomnas son intradas empan
 tais. Cui mor uol hom escoutar et auzir. 
 Ist trobador entre ver e mentir
 affollon druz e moilliers et espos
 e van dizen c'amors va em biais,
 per que·ll marit endevenon gilos,
 e domnas son intradas em pantais,
 cui mor vol hom escoutar et auzir. 
  V.
 C ist seruen fals fan aplusors giquir. P(re)tz
 eiouen eloingar adestors. P(er)que proesa
 non cug que fi mais. Quescarsetatz ten
 las claus dels barons. manz naserratz
 dinz la ciutat de bais. Don maluestatz n(on)
 laissa un issir. 
 Cist serven fals fan a plusors giquir
 pretz e joven, e loingar ad estors,
 per que proesa non cug que fi mais,
 qu'Escarsetatz ten las claus dels barons:
 manz n'a serratz dinz la ciutat de bais,
 don Malvestatz no·n laissa un issir.