Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
                                                             \bon sen/
A mors et gi[...] et liocs et tenps. mi fan tornar edrehc
     dacel gioi cavia lautran. can casaua lebres ab
     lobou. eram uai mieltç damor et pieg. carbe
     nam daisom clam astrucs. manonamatç gio
     ganom enciers. samor nonuens sondur cor
     elmieu precs;
I.
Amors et gi[...] et liocs et tenps
mi fan tornar bon sen edrehc
d'acel gioi c’avia l’autr’an,
can casava lebres ab lo bou;
era·m vai mieltç d’amor et pieg
car ben am: d’aiso·m clam astrucs
ma Non-Amatç gio ga nom enciers,
s’Amor non vens son dur cor e·l mieu precs.
C el qetut ben pert aensems. mestier es cun
    ric segnor sitruo. p(er) restaurar la perda el
    dan. qelpaubre non valria unuou. per o mai ieu ca
    usit elieis. don onac lo cor nels uogill clus. et pli
    u tamor silam conqiers. treuas tutç tenps ab
    totas fors del desc;
II.
Cel qe tut ben pert a ensems,
mestier es c’un ric segnor sitruo
per restaurar la perda e·l dan,
qe·l paubre non valria un vou:
pero m’ai ieu causit e lieis
don o n’ac lo cor ne·ls uogill clus;
et pliu·t, Amor, si la·m conqiers,
trevas tutç tenps ab totas fors del desc.
P auc pot ualer om degioi sems. per melsai celai   
     eteberc. car perun sobrafais dafan. don ladolor
     delcor non mou. esabgioi lira nom non forseis.
     tut mauran miei paren faducs. pero talab mon
     cor conuers. qen liei amar uolgra murir sen
     ecs;
III.
Pauc pot valer om de gioi sems;
per me·l sai ce l’ai et e berc,
car per un sobrafais d’afan
don la dolor del cor non mou
- e s’ab gioi l’ira no·m non forseis -
tut m’auran miei paren faducs;
però tal ab mon cor convers,
q’en liei amar volgra murir senecs.
N onsai hom tansia edieu ferms. ermita nimonges   
     niclerc. comieu uas cella decui can. et erproat
     ans delanoeu. liges soi sieu mieltç cemieu. sim fo
     rieu sifos reis niducs. tant es elieis mon cors esm
     es. cesautram uol ieu non dic donc sieu secs;
IV.
Non sai hom tan sia e Dieu ferms,
ermita ni monges ni clerc,
com ieu vas cella de cui can
et er proat ans de l’anoeu:
liges soi sieu mieltç ce mieu,
si·m fo ieu si fos reis ni ducs;
tant es e lieis mon cors esmes,
ce s’autra·m vol ieu non dic donc si' eu secs.
D aiso cai tant duptat et crems. creis ades et miglura
     emderc. qenriprocier cauçian. medis cetant tr
     ona tro plou. esieu mipec çinc ans o sieis. ben leu
     can sera blanc mon sucs. gausirai ço percor sui
     caman preian safranca cor ufecs;
V.
D'aiso c’ai tant duptat et crems,
creis ades et miglura e·m derc
q’en riprocier c’auçi an
me dis ce tant trona tro plou;
e s’ieu mi pec çinc ans o sieis,
ben leu, can sera blanc mon sucs,
gausirai ço per cor sui,
c’aman preian s’afranca cor ufecs.
A ns er plus uiliars non es fers. carnaut des amli
     eis ones ferm manecs
VI.
Ans er plus vili ars non es fers
c’Arnaut desam lieis on es ferm manecs.